Grècia Cites a dropbox. tag literatura grega 88 Literatura grega.
Llengua Grega. Homer. Lírica. Drama. Èsquil. Sòfocles. Eurípides.
Evolució de l’escriptura: Protosinaític → Fenici → Grec (del que sortiran el llatí i el ciríl·lic)
Homer i Hesíode
(sIX – sVIII BCE) Autor a qui s’atribueixen els pomes de la Ilíada i l’Odissea, les obres literàries més antigues d’Europa . No hi ha dades històriques sobre la seva vida. Hi ha arguments per pensar que es tractava de la consolidació de narracions orals de joglars itinerants. ( Milman Parry NewYorker).
L’acció se situaria a l’anomenada edat fosca (sXIII-sIX) entre les invasions micèniques i l’època arcaica (2HEG0 ). Hi ha descripcions detallades de la costa jònica (actual Turquia). El llenguatge és una versió arcaica del grec jònic amb mescles d’altres dialectes, en hexàmetre dactílic.
Hesíode (776 AC). Teogonia. Els treballs i els dies.
Lírica
(sVII a sV BCE) Floreix a l’era arcaica (2HEG1) i clàssica (2HEG2). Mentre l’èpica canta els herois en un to elevat, aquesta poesia és més personal, íntima, sovint expressant emocions i reflexions. [També més curta. Com la poesia xinesa]. Era recitada o cantada en banquets (symposium). El melic era cantat, per individus o un cor, acompanyat de lira, d’on vindria el nom) o flauta. Les elegies en hexàmetre èpic. . Usa diversos metres, com els d’Alceu o Safo. Sovint eren ocasionals: victòries atlètiques (epinikia, epinicis) [Píndar era l’antecedent del Sport i el Mundo deportivo], himnes recordant els morts, triomfs (pean), ditirambes de temes diversos, cantats per cors i que acabarien donant lloc als drames, cançons d’amor, invectives, insults als enemics.
Al sIII BCE, el moviment enciclopèdic d’Alexandria va establir el canon dels 9 poetes lírics:
Alcman (lírica coral, s. VII aC)
Safo (lírica monòdica, 630-570)
Alceu (lírica monòdica, 620-580), temes polítics
Anacreont (lírica monòdica, 582-485), l’amor, la beguda
Estesícor (lírica coral, s. VI aC)
Íbic (lírica coral, s. VI aC)
Simònides (lírica coral, s. V aC)
Píndar (lírica coral, 518-438), odes epinícies cantant les victòries dels atletes.
Baquílides (lírica coral, s. V aC)
Altres
Arquíloc (680-645), sàtires i invectives. Calinos, Tirteu, Mimnermo, Soló, Jenòfanes, Semònides, Simònides.
Drama
(CGPT). S’estima que es van escriure un miler de tragèdies de les quals se n’han conservat 32, 7 de 90 d’Èsquil, 7 de 120 de Sòfocles i 18 de 92 d’Eurípides. S’haurien escrit centenars de comèdies de les quals en sobreviuen 11 d’Aristòfanes. (Museu de les obres perdudes). (EB) Èsquil presenta més el problema religiós de l’home determinat per les seves accions i la intervenció dels déus, davant de qui han de respondre. Sòfocles manté la mateixa ortodòxia en moral i religió i introdueix més complexitat. Els humans errant, i subjectes a l’ordre de l’univers. Eurípides serà més escètic quant al paper dels déus.
A les Dionisíaques els dramaturgs presentaven tres tragèdies.
525 – 456 ESQUIL
(EB) Hauria pres part a la batalla de Marató contra els perses el 490. El 484 hauria guanyat la competició de les Dionisíaques per primer cop. El 468 perdria davant un jove Sòfocles. Abans d’Èsquil les tragèdies tenien un sol actor, que podia fer diferents papers, contraposat al cor. Èsquil va introduir un segon actor, creant la possibilitat de diàleg, i va reduir el paper del cor. També s’implicava en els decorats, vestuari i coreografia. Literàriament fa servir un to majestuós i metàfores que manté al llarg de l’obra. Moral i teològicament, quan un home està triomfant, els déus li poden enviar més ambició propiciant l’hubris, l’excés i el desastre. [tema de la llibertat humana i determinisme diví) El tema de la venjança en la trilogia de l’orestíada.
- Els Perses, 472: Humiliació quan arriba a Persèpolis la notícia de la derrota de Salamina.
- Set contra Tebes, 467: part d’una trilogia, els fills d’Èdip lluiten entre sí.
- Suplicants, 463. Pelasgus acull les Danaides.
- Agamémnon, 458. (Tàntal, Atreu, Orestes)
- Assassinat per Climmenestra en tornar de la guerra de Troia.
- Coèfores, 458. Orestes amb Electra. venja el seu pare matant Egist i la seva mare Climmenestra, perseguit per les Fúries.
- Eumènides. 458. Orestes jutjat a Atenes.
- Prometeu Encadenat, > 458 desafiua Zeus que és mostrat com un tirà. ( La humanitat, diluvi, Prometeu, Pandora)
496 – 406 SOFOCLES
(EB) Se sap que als 16 anys va ser escollit, pel seu físic, habilitats atlètiques i art musical, per encapçalar el cor que havia de celebrar la victòria a la batalla de Salamina. Va servir d’stratego sota Pericles i després del desastre que va patir Atenes a Siracusa, va ser un dels proboulos encarregats de restablir l’ordre.
Va competir potser fins a 30 vegades a les Dionisíaques, guanyant-ne 24. Va introduir un tercer actor. Els seus personatges tenen qualitats definides, personalitats fortes que sovint sobreestimen les seves forces, cometent errors i injustícies sobre altres que desencadenaran nous errors. [estem determinats per la personalitat???] Els humans viuen en l’error i la foscor, però és en la resistència i com s’afronta i aguanta el patiment, que es retroben amb l’ordre universal de les coses i esdevenen més genuïnament humans [com el rei Lear].
- Les dones de Traquis, Deianira intenta recuperar Hèrcules i sense saber-ho el farà morir amb el mantell enverinat pel centaure.
- Antígona, que desafia Creont en voler enterrar el seu germà Polinices, mort en l’atac a la ciutat. Mor a la presó, i al dona i el fill de Creont se suiciden.
- Àiax, ofès per que l’armadura d’Aquil·les ha estat atorgada a Ulisses.
- Edip Rei. Mata Laios, sense saber que era el seu pare, i esposa Iocasta la seva mare. Es cegarà.
- Electra, que amb Orestes venja el seu pare Agamémnon.
- Filoctetes, retirat a una illa amb una ferida al peu haurà de ser recuperat pels grecs per guanyar a Troia.
- Edip a Colonos, acollit per Teseu a Colonos, i atès per les seves filles Antígona i Ismene.
480 – 406 EURÍPIDES
(EB) No se sap gaire de la seva vida. Es diu que tenia molta curiositat intel·lectual i conversava amb Protàgoras i Anaxàgoras. Aristòfanes el ridiculitzava. Els seus personatges no són tan grandiosos com els d’Èsquil o Sòfocles, sinó humans més normals, amb els seus dubtes. Fa retrats psicològics penetranst, en especial a les escenes d’amor o bogeria. A les obres hi surten déus arbitraris. Fa servir pròlegs i epílegs per situar i tancar l’acció. Va ser l’autor més popular a l’època helenística.
- El Cíclop
- Alcestis
- Medea: que en ser abandonada per Jason matarà la seva rival i els seus propis fills.
- Els fills d’Hèrcules
- Hipòlit: Afrofita despitada farà que Fedra se n’enamori i en ser rebutjada l’acusi de violació.
- Andròmaca
- Hècuba: l’antiga reina de Troia, ara una esclava, per venjança cega Polymestor i mata els seus fills.
- La follia d’Hèrcules
- Les Suplicants
- Ió
- Les troianes: reflecteix cokm van actuar els atenesos en capturar Melos, matant els homes i esclavitzant les dones.
- Ifigènia a Tàurida
- Electra
- Helena
- Les Fenícies
- Orestes
- Ifigènia a Àulida
- Les Bacants: Potser l’obra mestra, Dionisos arriba a Grècia procedent d’Àsia per introduir els seus rituals d’orgies. Es rebutjat a Tebes i el seu rei Penteu l’intenta arrestar. Dionisos el fa tornar boig i anar a la muntanya on les dones de Tebes, la seva mare inclosa, el desmembraran.
- Resos
450 – 388 Aristòfanes
Tot i que les trames no siguin molt sòlides, 2500 després se segueix representant, pels diàlegs brillants, imaginació i la divertida paròdia com quan se’n riu d’Eurípides.
Els núvols, els ocells, Lisístrata, les dones de Thesmophoria (on critica la misogínia d’Eurípides), les granotes.
Prosa filosòfica i Història
Thales, Anaximandre, Demòcirt, Heràclit. Plató, Aristòtil
Història, Herodot (-484 -425), Guerres Perses. Tucidides (-472 -400) Guerres del Peloponès.
Calímac. Apol·loni de Rodes. Longinus, sobre el sublim
Ateneu de Naucratis. El sopar dels Erudits. sIII CE
Després
Bizanci
Recuperació del llenguatge després de la independència.
Kavafis, Odisseus Elytis