M
mà f 1 Part final, amb dits, de cada una de les extremitats superiors de les persones. La mà dreta i l’esquerra. 2 mà d’obra Conjunt dels treballadors manuals ocupats en una feina.
maça f Martell gros, de ferro o de fusta.
macarró [gen. en pl.] m Pasta formada per canonets, que pot ser de diferents amplades. Macarrons amb beixamel.
macedònia f Plat de fruita feta a trossos banyada en suc de fruita.
maco, -a 1 adj Bonic. 2 fer el maco loc verb Fer el fanfarró.
madona* f Masovera.
madrileny, -a adj i m i f De Madrid.
maduixa f Fruit comestible de la maduixera, de color vermellós i molt aromàtic: *fraula. Maduixes amb nata.
maduixot m Fruit d’aspecte semblant a la maduixa però molt més gros. Maduixots amb llimona.
madur, -a adj Completament format. Un fruit madur.
madurar v intr Fer-se madur. Els préssecs ja maduren.
maduresa f Qualitat de madur. Una escriptora en plena maduresa.
magatzem 1 m Local per guardar-hi el gènere. A sota la botiga hi ha el magatzem. 2 (grans) magatzems m pl Gran establiment comercial on hi ha tota classe de gènere, llevat generalment d’alimentació, distribuït per seccions.
magdalena f Pasta esponjosa i arrodonida.
màgia f Poders ocults. El va fer desaparèixer per art de màgia.
màgic, -a 1 adj Referent a la màgia, atribuïble a la màgia. Una solució màgica. 2 [var.: mag] m i f Persona que es dedica a la màgia. El màgic va fer uns jocs de mans.
magistrat, magistrada m i f Jutge, jutgessa.
magnètic, a adj Que té les propietats de l’imant. Força magnètica.
magnetòfon m Aparell per gravar sons.
magnífic, -a adj Molt bo. Un espectacle magnífic.
magrana [var.: mangrana] f Fruit comestible del magraner, arrodonit i ataronjat, del qual es mengen les llavors.
magraner [var.: mangraner] m Arbre fruiter de fulla caduca que fa les magranes.
magre, -a adj Eixut de carns, sense greix. Totes les criatures eren magres. Carn magra.
mai adv 1 [en frases negatives] Cap vegada. No l’havia vist mai, per aquí. No el tornaré a veure mai més. No ho haviat sentit mai de la vida. 2 [en frases condicionals i interrogatives] Alguna vegada. Mai que el vegeu, doneu-li records de part nostra. No l’has vist mai?
maig m Cinquè mes de l’any.
mainada f Conjunt dels infants: canalla, xicalla.
mainader, mainadera m i f Persona encarregada de cuidar criatures.
maionesa f Salsa feta amb ou, oli, sal i unes gotes de llimona o de vinagre tot ben batut i lligat.
major adj 1 Més gran, més gros. És el major disbarat que m’havien contat mai. Ja és major d’edat. *2 Gran d’edat. El fill major, el germà major. Les persones majors.
majoria f La part més gran d’un conjunt. Com pensa, la majoria de la gent?
majorista m i f Comerciant que ven a l’engròs.
majúscula f Lletra grossa, generalment la inicial de frase o de nom propi.
mal 1 m Dolor, afecció. Té mal de queixal, de ventre, d’esquena, de coll. 2 adv Gens bé. Mal m’està el dir-ho, però jo ho faig més bé. Una cosa molt mal feta. Això fa de mal solucionar. 3 fer mal loc verb Sentir un dolor. Li fa mal la mà de tant picar amb el martell. 4 mal, -a adj Dolent. Una mala persona. Un mal negoci.
malabarista m i f Artista que fa jocs d’habilitat.
malalt, -a adj i m i f Que pateix una malaltia. Un malalt de càncer. Ha treballat en excés i ha caigut malalt. Al cap d’una setmana de començar el tractament ha empitjorat, ara està més malalt encara.
malaltia f Alteració de la salut. El càncer és una malaltia greu.
malaltís, -issa adj Propens a estar malalt. Una naturalesa malaltissa.
malament adv Gens bé. Es troba malament. No ha millorat pas, sinó que encara està més malament.
malbaratament m Despesa exagerada i de poc profit. Ha estat un malbaratament, comprar-li aquesta joguina tan cara i que no fa per ell.
fer(-se) malbé loc verb Malmetre(‘s). No sé com agafa els llibres que en fa malbé molts. La meitat de la fruita s’ha fet malbé als arbres.
maldat f Condició de dolent. La maldat se li notava als ulls.
maldecap m Preocupació grossa. No m’expliqueu les malifetes que fa, que no vull maldecaps.
maledicció f Acció i efecte de maleir. La vella gitana li va llançar una maledicció terrible.
maleir v tr Desitjar mal a algú. Li va maleir els ossos.
maleït, -ïda adj Dolent. Estava tip d’aquell maleït negoci.
malentès m Error d’interpretació. Al cap de dues hores de discussió, es van adonar que tot era un malentès.
malesa f Mala acció. Aquest noi no para de fer maleses.
malestar m Sensació de no trobar-se bé. Tinc un malestar a l’estómac.
maleta f Receptacle per posar-hi roba i objectes necessaris per fer un viatge.
maletí m Maleta petita.
malfactor, -a adj i m i f Delinqüent.
malgastar v tr Gastar sense mirament. En quatre dies han malgastat els diners del premi.
malgrat prep Sense que ho impedeixi. Hi anirem malgrat la prohibició.
malícia f 1 Mala fe. Ha actuat amb malícia. 2 Ràbia. Quina malícia que ho hagi descobert.
malifeta f Acció dolenta.
maligne, -a adj Que causa dany. Un tumor maligne.
malla f Teixit espès com de xarxa. Una bossa de malla.
mallorquí, -ina adj i m i f De Mallorca.
mallot m Camiseta utilitzada en el ciclisme. El mallot groc.
malnom [var.: renom, sobrenom] m Nom afegit, que descriu una característica de la persona. És tan garrell, que de malnom li diuen “Cowboy”.
malsà, -ana adj Poc sa. En aquell indret pantanós, s’hi respirava un aire malsà.
malson m Somni angoixós.
maltractament m Acció i efecte de maltractar.
maltractar v tr Tractar malament. Maltractaven els fills de paraula i d’obra.
maluc m Cada costat del cos humà en el tros que va de la cintura al començament de la cuixa. Caminava remenant molt els malucs.
malva f Planta abundant en terrenys no cultivats que fa flors generalment morades, però també rosades i blanques.
malvat, -ada adj i m i f Que té maldat. Fer fora de casa la filla ha estat una acció pròpia d’un malvat.
mamar v intr Xuclar la llet del pit de la mare. S’ha d’acostumar els nadons a mamar a unes hores determinades.
mamella [var.: mama] f Cada un dels òrgans de les femelles dels mamífers que segrega la llet per alimentar els petits.
mamífer m Animal vertebrat la femella del qual té mames per alimentar les cries.
mampara f Separació de material que no és fet d’obra. Han posat una mampara a la dutxa.
manar v intr Donar ordres. Per governar s’ha de saber manar.
manat m Conjunt de coses que es poden agafar amb una mà. Un manat de raves.
manc, -a [var. fam.: manco] adj i m i f Que no es pot servir d’una extremitat superior.
manca f Falta.
mancança f Defecte, necessitat. Al nostre país encara tenim moltes mancances culturals.
mancar v tr Faltar.
mancat, -ada adj règ Necessitat. Estan mancats de tot.
mandarina f Fruit comestible del mandariner.
mandíbula f Part inferior de la cara.
mandonguilla f Piloteta de carn picada. Mandonguilles amb pèsols.
mandra f Desgana per fer les coses, peresa. Em fa mandra, ara, jugar als escacs.
mandrós, -osa adj Que té mandra, peresós. No sigueu mandrosos i mireu d’enllestir.
mànec m Peça allargada d’un estri, d’un recipient, etc. per on s’agafa. El mànec d’un martell, d’una paella.
mànega f 1 Màniga. Les mànegues d’una brusa. 2 [esp.] Tub flexible per a l’aigua. Una mànega de regar.
manejar v tr Fer anar, saber-se(‘n) servir. Manejar l’espasa.
manera 1 f Forma de manifestar-se una acció o una situació. De quina manera ho hem de fer? D’aquesta manera no anirem enlloc. 2 maneres f pl Forma de comportament. Això no són maneres! 3 de cap manera loc adv En absolut. No va voler fer-ho de cap manera. 4 de tota manera [var.: de totes maneres] loc adv Tot i així. De tota manera, mirarem de no començar fins que ell no haurà arribat. 5 de manera que loc conj És a dir que. T’ho has d’acabar tot, de manera que espavila’t!
maneta f Peça per fer anar un mecanisme. La maneta de la porta.
mania f Idea fixa, obsessió. Té la mania de la neteja.
maniàtic, -a adj i m i f Que té manies. Només menja aliments crus, és molt maniàtic amb el menjar.
manicomi m Institució sanitària per a malalts mentals.
manifest, -a 1 adj Evident. La seva satisfacció era manifesta. 2 manifest m Escrit fet per un grup on hi exposen els seus punts de vista en forma de programa.
manifestació f El fet de manifestar(-se), especialment multitud que planteja públicament una reivindicació. Les manifestacions del primer de maig.
manifestant m i f Persona que forma part d’una manifestació. S’hi van aplegar milers de manifestants.
manifestar v tr Fer pública una opinió. Va manifestar el seu desacord amb la proposta.
màniga [var.: *mànega] f Part d’un vestit que cobreix el braç. Les mànigues d’un abric.
manillar m Guia d’una bicicleta o d’una moto.
manilles [rarament en sing.] f pl Joc d’anelles per subjectar els punys. El guàrdia va posar les manilles al detingut.
maniobra f Moviment per situar(-ho) d’una manera adequada. Va aparcar a la primera maniobra.
maniobrar v intr Fer maniobres. El remolcador va maniobrar molta estona fins a situar el vaixell en la direcció correcta.
manipular v tr 1 Fer servir. Sabia manipular els aparells electrònics com ningú. 2 [fig.] N’hi ha que saben manipular l’opinió pública.
maniquí m Representació d’una figura humana per mostrar vestits. A l’aparador hi havia tot de maniquins amb els models de la temporada.
manisa* f Rajola prima coberta amb un vernís de vidre: *taulellet. Han recobert el bany amb manises blaves.
manllevar v intr Rebre diners en préstec: *amprar. Si no tenim prou diners per a l’entrada del pis, haurem de manllevar.
manobre m i f Obrer no especialitzat de la construcció. El manobre duia el carretó carregat de material.
mans, -a [var.: mansoi, mansuet; var. fam.: manso] adj Dòcil. Una gosseta molt mansa.
mansió f Casa luxosa. Vivien en una mansió voltada de jardí.
manta f Peça gran de roba d’abric. Una manta de viatge.
mantega f Producte obtingut batent la llet de vaca. Pa amb mantega.
manteniment m El fet de mantenir. El manteniment d’aquell cavall era molt costós.
mantenir [var.: mantindre] v tr Vetllar pel bon estat (de). Van mantenir la mateixa temperatura ambient durant tot l’estiu.
manual 1 adj Fet amb les mans. Treball manual. 2 m Llibre de consulta. Un manual d’instruccions. Un manual de gramàtica.
manutenció f Acció de mantenir, especialment la referida a l’alimentació. Havent mort els pares, qui es cuidaria ara de la manutenció dels fills?
manxa f Aparell o part d’un instrument de vent. La manxa d’una bicicleta. La manxa d’un acordió.
manyà, manyana m i f Persona que instal.la i repara panys de portes, bastiments metàl.lics, etc.
maó m Peça d’argila de secció quadrangular utilitzada en la construcció. Un envà de maons.
mapa m Representació d’una zona de la geografia damunt paper. Un mapa físic d’Europa.
maqueta f Representació en petit. Una maqueta de la ciutat.
maquillador, maquilladora m i f Persona que es dedica a maquillar.
maquillar v tr Fer ressaltar els trets de la cara amb productes adequats.
maquillatge m Conjunt dels productes de maquillar; resultat de l’aplicació d’aquests productes. Duia una espessa capa de maquillatge a la cara.
màquina f Aparell o mecanisme que fa un treball. Màquina de cosir, de rentar. Màquina d’afaitar.
maquinària f Conjunt de màquines. La maquinària de la fàbrica.
maquineta f 1 Estri de fer punta al llapis. 2 Estri d’afaitar. S’afaita amb maquineta.
maquinista m i f Persona que condueix una màquina de tren.
mar m o f Extensió gran d’aigua salada. La mar està una mica picada. Són gent de mar.
marató f 1 Cursa a peu de gran llargada. 2 Programa radiofònic o televisiu de llarga duració, generalment amb unes finalitats especials. 3 [hip.] Les negociacions entre patronal i sindicats van ser una marató de trenta-dues hores.
marbre m Roca calcària molt apreciada en la construcció. Una taula de marbre.
marc m Peça, de fusta o metàl.lica, que envolta un quadro o una obertura quadrangular. El marc de la finestra.
març m Tercer mes de l’any.
marca f Senyal, distintiu, especialment d’un producte comercial. Sempre compra roba de marca.
marcador m Aparell que indica els resultats d’una competició esportiva. El marcador assenyalava un avantatge clar de l’equip visitant.
marcar v tr Posar una marca, un senyal. He marcat tota la roba amb les vostres inicials.
mare [var.: mama] f Dona en relació a un fill o una filla. Coneixes la mare d’en Pep?
marea f Moviment de les aigües del mar a causa de l’atracció de la Lluna i el Sol. La marea alta i la marea baixa.
mareig [pl. -jos o -igs] m Sensació de malestar general i de vertigen. Veure girar els cavallets em fa venir mareig.
marejar v tr Tenir mareig. Els moviments de les onades em maregen.
marfil m Esmalt de les dents, especialment de l’elefant. Una estatueta de marfil.
margarida [var.: *margalida] f Planta que fa una flor blanca amb un botó groc.
margarina f Producte alimentari semblant a la mantega.
marge m Franja del costat d’una vora. Els marges d’un riu, d’una pàgina, d’un camí.
marí, -ina 1 adj Relacionat amb el mar. Brisa marina. 2 m i f Persona que té per ofici navegar. El seu pare és marí.
marieta f Insecte arrodonit, vermell i amb taques negres.
marina f Conjunt de vaixells d’un país. La marina de guerra. La marina mercant.
mariner, -a 1 adj Del mar. Una dona marinera. 2 m i f Tripulant d’un vaixell. Els mariners feinejaven a coberta.
marioneta f Titella de fil.
marisc m Conjunt dels crustacis i mol.luscos utilitzats en l’alimentació. Una botiga de peix i de marisc.
marit m Home en relació a la seva muller. Ha arribat el marit de la Clara.
marítim, -a adj Referent al mar. Museu marítim.
marjal* m o f Terreny pantanós vora mar: aiguamoll.
marmota f Rosegador nocturn que viu a muntanya.
marquès, marquesa m i f Títol de la noblesa.
marrec m Criatura.
marró adj i m Color terrós. Duu un jersei marró.
martell m Eina per clavar claus.
marxa f 1 El fet d’anar-se’n. Tots els problemes van venir després de la seva marxa. 2 Mecanisme d’un vehicle que regula les diferents velocitats. El canvi de marxes. 3 Modalitat d’atletisme. 4 [fam.] Disposició. Una gent amb molta marxa. 5 Composició musical de ritme viu i solemne. Una marxa militar.
marxar v intr Anar-se’n. A quina hora ha marxat?
mas m 1 Explotació agrícola. Els treballs del mas. 2 [var.: masia f] Casa de pagès.
màscara f Careta.
mascle adj i m Animal o planta de sexe masculí. El mascle de la perdiu és el perdigot. Una cadernera mascle. Una palmera mascle.
masclisme m Pràctica social que parteix de la suposició de la superioritat de l’home sobre la dona.
mascota f Allò que s’adopta com a portador de sort. Aquell cadell era la mascota de la colla.
masculí, -ina 1 adj Referent a l’home o a qualsevol animal mascle. Moda masculina. Glàndula sexual masculina. 2 adj Del gènere masculí. ‘Queixal’ és una paraula masculina. 3 masculí m Gènere gramatical. El masculí de ‘covarda’ és ‘covard’.
masover, masovera [var.: *maser] m i f Persona que porta un mas que és propietat d’un altre: *amo, *madona.
massa 1 f Quantitat gran informe, especialment d’una matèria contínua. Una massa de fang. 2 det [inv.; pl. fam. masses] Un nombre excessiu. Li has donat massa diners. 3 adv En excés. És massa jove per tanta responsabilitat. No us hi acosteu massa.
massapà [var.: *marsapà] m Pasta dolça feta d’ametlles, per a l’elaboració de pastissos.
massatge m Tractament físic per posar en condicions els músculs.
massatgista m i f Persona que es dedica a fer massatges.
massís, -issa 1 adj Compacte i consistent. El mur era de pedra massissa. 2 massís m Conjunt de muntanyes agrupades i d’altitud moderada. El massís del Montseny.
massiu, -iva adj Dit d’allò que implica molta gent. Els seus mèrits han tingut un reconeixement massiu.
mastegar v tr Triturar amb les dents. Mastegava xiclet. Per fer bé la digestió, cal mastegar ben bé els aliments.
màstic m Substància pastosa que s’endureix amb el temps, apta per fixar vidres, tapar junts, etc.
mat adj De to apagat. Un verd mat.
mata f 1 Arbust de poca alçada. Unes mates de romaní. 2 Conjunt espès. Una mata de cabell.
matalàs [pl. -assos] [var.: *matalaf] m Peça rectangular i gruixuda que es posa damunt del somier.
matança f Acció de matar-ne molts alhora. La matança de Srebrenica.
matar 1 v tr Llevar la vida. El van matar a cops. 2 matar-se v ref Llevar-se la vida. Es va matar d’un tret al cap. 3 Morir d’accident. Es va matar amb la moto.
mateix, -a 1 det Indica identitat. Ho farem dins la mateixa setmana. Ell mateix t’ho dirà. 2 el mateix pron La mateixa cosa. Sempre dius el mateix. 3 mateix adv Fins i tot. Les germanes mateix estaven enfadades.
matemàtic, -a 1 adj Referent a la matemàtica. Un problema matemàtic. 2 m i f Persona entesa en matemàtica.
matemàtica [var.: matemàtiques] f Ciència que estudia els nombres.
matèria f Substància constituent de les coses. Matèria orgànica. Primera matèria.
material 1 adj Referent a les coses. Han avaluat els danys materials de l’accident. 2 m Conjunt de coses que es fan servir. Material per a la construcció. 3 materials m pl Conjunt de matèries que entren en una obra. Per construir l’auditori, han fet servir materials de primera.
maternal [var.: matern] adj Referent a la mare. Amor maternal.
maternitat f Condició de mare. Té la baixa per maternitat.
matí [var.: dematí] m Part del dia compresa entre l’alba i el migdia. Les onze del matí. S’ha llevat de matí, de bon matí.
matinada f Part del dia entre la mitjanit i l’alba. Les quatre de la matinada.
matinar v intr Llevar-se de matí. Demà hem de matinar per agafar el primer tren.
matiner, -a [var.: *dematiner] adj Que matina. Era més matiner que un gall.
matís m Diferència de grau. Tots els matisos del blau. La realitat té molts matisos.
matisar v tr Diferenciar, apreciar els matisos d’una cosa. Has de matisar més les teves afirmacions.
mató m Aliment que s’obté bullint la llet que sobra de fer el formatge: *brossat, *brull. Per postres hi ha mel i mató.
matoll m Vegetació formada per mates i arbustos.
matrícula f 1 Placa de numeració dels vehicles. 2 Inscripció en un centre d’ensenyament.
matrimoni m Parella casada. Al pis del costat hi viu un matrimoni jove amb dos fills.
matriu f Òrgan de l’aparell reproductor femení dels mamífers
matx m Competició esportiva.
màxim, -a 1 adj Del grau més alt possible. Li han imposat la pena màxima. 2 màxim pron La màxima cosa. Això és el màxim que et puc concedir. 3 com a màxim loc adv Estirant-ho molt. N’hi havia cent com a màxim.
mecànic, -a 1 adj Referent a la mecànica. Un taller mecànic. 2 m i f Persona que es dedica a la reparació d’automòbils. He dut el cotxe al mecànic.
mecànica f Estudi del funcionament de les màquines.
mecanisme m Conjunt de les peces que fan anar un aparell, una màquina. El rellotge té un mecanisme complicat.
medalla f Peça, generalment metàl.lica, amb valor simbòlic, que se sol dur penjada. Li han concedit la medalla de plata dels jocs.
medecina [var.: medicament, medicina] f Producte per curar malalties. N’hi ha que fan un abús de les medecines.
medi m Entorn d’un ésser viu. El medi natural dels goril.les és la selva.
mèdic, -a adj Relatiu a la medicina. Revisió mèdica. Certificat mèdic.
medicina f 1 Ciència i professió que es dedica a la curació dels malalts. Ja fa tercer de medicina. 2 Medicament. Té la tauleta de nit plena de medicines.
medicinal adj Que té propietats de medecina. Aigües medicinals.
medieval adj Referent a l’edat mitjana. Els castells medievals.
mediocre adj D’una qualitat que no destaca. Un cantant mediocre.
meditar v intr i règ Reflexionar. Va estar tot el dia meditant sobre el que havia de fer.
mediterrani, -ània adj Referent al mar Mediterrani. Les costes mediterrànies.
medusa f Animal invertebrat marí de cos mig transparent en forma de paraigua.
meitat [var.: mitat] [gen. loc det ‘la meitat de’] 1 det Cada una de les parts resultants de dividir alguna cosa en dos. La meitat de quatre és dos. Dóna-me’n la meitat. 2 f Nombre fraccionari. Una meitat (1/2).
mel f Producte elaborat per les abelles. Mel de romaní.
melancolia [var.: malenconia] f Tristesa pròpia de qui té enyorança. La melancolia d’aquelles tardes d’hivern.
melancòlic, -a [var.: malenconiós] adj Que té o expressa melancolia. Una cançó melancòlica.
melic m Cicatriu del cordó umbilical: llombrígol.
melindro m Pasta petita i allargada. Xocolata amb melindros.
melmelada f Fruita xafada i cuita amb sucre. Melmelada de pruna.
meló m 1 Fruit de la melonera, molt carnós i sucós. *2 meló d’Alger Síndria.
melodia f Conjunt de sons ben combinats.
membrana f 1 Teixit orgànic en forma de làmina prima. La membrana d’una cèl.lula. 2 Pell tibant d’alguns instruments musicals. La membrana d’un tambor.
membre m Part d’un tot. Els senadors són membres de l’anomenada cambra alta.
memorable adj Destacat, que convé guardar a la memòria. Va ser un dia memorable.
memòria f Facultat de recordar. Amb els anys, se li debilitava la memòria.
mena f Classe, espècie. Quina mena d’animal és aquest?
mencionar v tr Anomenar, referir-se (a). No va mencionar pas aquest apartat de l’acord.
menejar* v tr Moure, bellugar. No parava de menejar el cap.
menisc m Teixit dur en forma de mitja lluna d’algunes articulacions, especialment del genoll. El davanter centre l’han d’operar del menisc.
menja f Menjar, especialment bo. Els van servir tot de menges exquisides.
menjada f Àpat. Faig tres menjades al dia.
menjador m Peça on es fan els àpats. El menjador era a l’altra banda del pis.
menjar 1 v tr Empassar-se aliments. Tenia tanta gana, que m’hauria menjat un bou sencer. 2 m Aliments. Només els quedava menjar per una setmana.
menor adj Més petit. Allò va ser un mal menor. Encara és menor d’edat. El germà menor.
menorquí, -ina adj i m i f De Menorca.
menstruació f Pèrdua de sang periòdica de la dona adulta.
mensual adj Que passa cada mes. Pagaments mensuals.
ment f Intel.ligència, cervell, cap. Els misteris de la ment humana.
menta f Planta aromàtica amb la qual es fa un licor del mateix nom.
mental adj Referent a la ment. Malalts mentals.
mentalitat f Manera de pensar. Té una mentalitat molt tancada.
mentida f Paraules, afirmacions, etc., que no es corresponen amb la veritat. Va dir que li agradava molt el regal, però era mentida.
mentider, -a adj i m i f Que diu mentides. M’han tractat de mentider.
mentir v intr Dir mentides. Menteix fins i tot quan dorm.
mentre [var. fam.: mentres] 1 conj Indica inclusió d’una acció durant l’execució d’una altra. Cantava mentre es pentinava. 2 mentre que loc conj Els uns s’afanyen mentre que els altres s’ho miren
mentrestant [var.: entretant, *mentrimentres] adv Durant aquell temps. Tu, entretén-lo, jo mentrestant miraré d’acabar.
menú [pl. -ús] m 1 Conjunt dels plats d’un àpat. Quin menú tenim per avui? 2 Llista d’instruccions d’un programa d’ordinador.
menut, -uda adj i m i f Petit. Un bestiola menuda. El menut de la colla. El menut ja camina.
menys Indica quantitat o intensitat inferior. 1 det Cada dia hi ha menys diners a la caixa. 2 adv El capítol d’avui m’ha agradat menys que el d’ahir. 3 prep Sis menys dos fan quatre.
menyspreable [var. fam.: despreciable] adj Digne de menyspreu. Deia que ningú és tan menyspreable com una persona mesquina.
menysprear [var. fam.: despreciar] v tr Mostrar menyspreu. Menyspreava els covards.
menyspreu [var. fam.: despreci] m Sentiment de rebuig, de considerar(-ho) inferior. Se’l va mirar amb un gran menyspreu.
meravella f Fet prodigiós, que causa admiració. Les set meravelles del món.
meravellar(-se) v tr, pron i règ Causar admiració. Em meravella el seu cinisme. Es meravellava de la seva fortalesa.
meravellós, -osa adj Que causa gran admiració. Una novel.la meravellosa.
mercaderia f Gènere destinat a la venda. Estació de mercaderies.
mercat m Instal.lacions on hi ha tot de parades de vendre.
merceria f Botiga on venen botons, agulles, fil, etc.
mercuri m Metall líquid platejat que es fa servir en els termòmetres.
merda f Excrements. Van trepitjar una merda de vaca.
merder m Confusió gran. Va aprofitar aquell merder per escapar-se.
merèixer(-se) v tr i pron Haver fet mèrits (per). Es mereixia un descans.
meridià m Línia imaginària que passa pels pols de la Terra.
meridional adj Del sud. Els països meridionals.
mèrit m Allò que fa destacar una cosa. Va tenir el mèrit de ser el primer.
merla [var.: *mèrlera] f Ocell cantor de plomes negres i bec groc.
mes m Cada una de les dotze divisions de l’any. El mes de gener és el primer de l’any.
més Indica quantitat o intensitat superior. 1 det No em van quedar més ganes de tornar-hi. Ja no me’n queden més. 2 adv És més alt que tu. No va voler cantar més. 3 prep Quatre més sis fan deu. 4 a més, a més a més loc adv Encara. No tenia temps de fer-ho i, a més, no em venia de gust. 5 més o menys loc adv Aproximadament. Això et costarà més o menys mil pessetes. 6 com més loc adv Com més li estigueu a damunt, menys cas us farà.
mescla f Conjunt de coses mesclades, barreja.
mesclar v tr i règ Ajuntar coses de diferent mena, barrejar.
mesquí, -ina adj 1 Gens generós. És molt mesquina amb les propines. *2 Desgraciat. Ai, mesquina de mi, ves què m’ha passat!
mesquita f Edifici on es fan les pregàries de la religió musulmana.
mestre, mestra m i f Persona que ensenya en una escola.
mestressa f 1 Propietària. Qui és la mestressa d’aquest gos? Conec la mestressa del bar. 2 Dona que s’està a casa.
mesura f Unitat per mesurar. El quilo és una mesura de pes.
mesurar v intr i tr Comparar fraccions de temps, de longitud, etc. amb una unitat convinguda. La majoria de països mesuren amb el sistema mètric decimal.
meta f Punt d’arribada d’una cursa.
metall m Element fàcil de treballar i bon conductor.
metàl.lic, -a 1 adj De metall, de la naturalesa del metall. Una tanca metàl.lica. Un so metàl.lic. 2 en metàl.lic loc adv En diners comptants. Pagar en metàl.lic.
metal.lúrgia f Indústria del metall.
metge, metgessa m i f Professional que es dedica a curar malalties.
mètode m Manera ordenada de pensar, d’actuar. Treballa amb mètode.
metralladora f Arma de foc que dispara molts trets seguits.
metralleta f Metralladora portàtil individual.
metre m Unitat de mesura de la longitud.
metro m Ferrocarril urbà subterrani.
metròpolis [var.: metròpoli] f Ciutat gran i important.
metxa f Cordó preparat per encendre un explosiu.
meu [f. meva o meua] Indica pertinença, relació, respecte a la 1a. persona del singular. 1 det El meu barri. Això és casa meva. Uns meus amics. 2 pron Deixa’m mirar entre aquell munt de sabates quines són les meues. Estic segur que a les properes eleccions guanyaran els meus. Jo també hi vull dir la meva.
mi pron Representa la 1a. persona del singular darrere de moltes preposicions. Confia en mi. Tot això és per a mi. Només de mi depenia la solució del conflicte.
mica 1 adv [en frases negatives] Gens. No els agrada mica. 2 una mica (de) [var.: una miqueta] loc det Molt poc. Tenia una mica de fred. 3 loc adv Bastant. La casa era una mica lluny de la costa. És una mica estúpid. 4 de mica en mica loc adv Gradualment.”De mica en mica, s’omple la pica.” 5 fer a miques loc verb Trencar a trossos. Va tirar el plat contra la paret i el va fer a miques.
microbi m Organisme només visible a través del microscopi.
micròfon [var. fam.: micro] m Aparell que converteix les ones sonores en senyals elèctrics.
microorganisme m Organisme microscòpic.
microscopi m Instrument òptic, dotat d’una o de diverses lents, que amplifica les imatges.
microscòpic, -a adj 1 Visible només a través del microscopi. Uns organismes microscòpics. 2 [hip.] Molt petit.
mida f Mesura, especialment de longitud. Has de prendre les mides de la taula.
midó m Sucre natural que té molts usos. Per fer la crema més espessa, necessitarem una mica de midó.
mig 1 m El punt central. Ens trobarem al mig de la plaça, al bell mig. 2 mig, mitja det Indica la meitat. Necessitarà mitja barreta per fer-se l’entrepà. 3 a mig [var.: *a mitan, a mitjan] loc prep A meitat de. Van arribar a mig agost.
migdia f 1 Moment del dia que coincideix amb les 12 hores. 2 [p. ext.] Part del dia comprès entre les hores 12 i 14. Les dues del migdia.
migdiada f Dormida que es fa cap al migdia en havent dinat: *sesta.
migració [sovint en pl.] f Moviment de població (persones o espècies animals) que es desplaça.
migratori, -òria adj Referent a les migracions. Moviments migratoris. Ocells migratoris.
mil 1 det En nombre de mil. T’ho he dit ja més de mil vegades. 2 m El nombre 1.000.
miler [usat en loc det o loc adv] En nombre de mil. S’hi va aplegar un miler de ciutadans pel cap baix. Les formigues sortien a milers.
milió 1 det [gen. en la locució ‘un milió de’] En nombre d’un milió. Un milió de pessetes. 2 m El nombre 1.000.000.
milionari, milionària m i f Persona que té molts diners.
militant adj i m i f Que pertany a una organització política o sindical. Un militant socialista.
militar 1 adj Referent a l’exèrcit. El servei militar obligatori. 2 m i f Persona pertanyent a les forces armades.
mil.lenni m Període de mil anys.
mil.lèsim, -a det Una part de dividir alguna cosa en mil parts iguals. Una mil.lèsima part de segon.
mil.límetre m Mesura de longitud, equivalent a la mil.lèsima part del metre.
millor 1 adj Més bo. És la nostra millor amiga. 2 Preferible. És millor no fer-ho. 3 adv Més bé. Tu ho faràs millor que ningú. Ja estic una mica millor, de la grip.
millora f L’efecte de millorar. El malalt ha tingut una millora. Han fet millores en el pis.
millorar v intr Tornar-se millor. Les relacions entre els cosins han millorat últimament.
mímica f Gestos, especialment amb valor de signe. El va avisar del perill servint-se de la mímica.
mimosa f Arbust de flors grogues.
mina f Lloc explotat per extreure mineral. Una mina de carbó.
miner, -a 1 adj Relatiu a les mines. Conca minera. 2 m i f [var.: minaire] Persona que treballa a les mines.
mineral 1 m Material sòlid, no orgànic. El ferro és un mineral. 2 adj No orgànic. Substància mineral.
miniatura f 1 Reproducció en petites dimensions. 2 en miniatura loc adj En petit. Un tren en miniatura.
mínim, -a 1 adj Que representa la quantitat més petita (de). La llei del mínim esforç. 2 mínim pron La mínima cosa. Era el mínim que podies fer. 3 com a mínim loc adv Almenys. Com a mínim podria saludar.
ministeri m Departament del govern d’un Estat. El ministeri de l’Interior.
ministre, ministra m i f Membre del govern d’un país. El ministre de l’Interior.
minoria f Sector més petit en un conjunt. La llei d’Hondt perjudica les minories.
minúscul, -a adj Molt petit. Una planta que feia unes floretes minúscules.
minúscula f Lletra petita, per oposició a majúscula.
minut m Espai de temps de seixanta segons de durada.
minvant adj Que minva. El quart minvant de la Lluna.
minvar v intr Disminuir. Les forces li minvaven.
miolar [var.: *maular, *meular] v intr Fer el seu crit el gat.
miopia f Afecció de la persona que és curta de vista.
miracle m Fet que no té explicació lògica. Els miracles de les vides de sants.
miraculós, -osa adj De la naturalesa d’un miracle. Una curació miraculosa.
mirada f Acció de mirar. Li va clavar una mirada que el va deixar gelat.
mirador m Construcció amb un ampit o baranes des d’on es domina un paisatge.
mirall m Superfície que dóna imatges de les coses que hi ha davant: *espill.
mirament [sovint en pl.] m Atencions. El tractava amb tots els miraments del món.
mirar 1 v tr Dirigir la vista (cap a). El mirava esperant com reaccionaria. 2 mirar de v aux Procurar. Mira de venir d’hora. 3 mira exp S’utilitza per atraure l’atenció. Mira això! 4 S’utilitza per reforçart un dubte. Mira…, no n’estic segur.
miserable adj Relatiu a la misèria. Duien una vida miserable.
misèria f Pobresa extrema. Hi ha molts pobles que viuen en la misèria.
missa f Culte principal de moltes Esglésies cristianes.
missatge m Text que s’envia a una altra persona. Van rebre un missatge que els advertia de la presència de gent hostil a la zona.
missatger, missatgera m i f Persona que duu un missatge, especialment el qui duu encàrrecs dalt d’una moto.
míssil m Projectil de llarg abast dirigit a distància.
missió f Encàrrec important. La nostra missió era trobar l’enllaç amb el comandament aliat.
misteri m Fet incomprensible. L’extinció sobtada dels dinosaures és encara un misteri per a la ciència.
misteriós, -osa adj Referent al misteri. Una desaparició misteriosa.
misto m Tigeta amb una cabota feta de material inflamable.
míting m Assemblea amb oradors, generalment de caire polític.
mitja 1 f Cada una de les peces de vestir que cobreixen les cames: *calça. Duu les mitges al garró. 2 fer mitja loc verb Teixir llana o fil amb unes agulles llargues: *fer calça. Feia mitja tot mirant la tele.
mitjà 1 m Allò que serveix per aconseguir un fi. El fi no justifica els mitjans. Mitjans de transport. Mitjans de comunicació. Mitjans informatius. 2 mitjà, -ana adj Entre dos extrems. El germà mitjà. Una família de classe mitjana. 3 per mitjà de loc prep Mitjançant. Ho van contractar per mitjà d’una agència.
mitjana 1 f Resultat de sumar diferents quantitats i dividir-la pel seu nombre, terme mitjà. Has de fer la mitjana de les notes del curs. 2 de mitjana loc adj Per terme mitjà. Hem estat a trenta graus de mitjana.
mitjanada* f Paret prima interior: envà.
mitjançant prep A través de. Ho pagaran mitjançant unes lletres.
mitjanit f El punt de les 12 de la nit. La mitjanit és l’hora de les bruixes.
mitjó m Cada una de les peces de vestir que cobreixen els peus: *calcetí.
mixt, -a adj Que conté elements de diferent mena. Ensenyament mixt. Ensalada mixta.
mòbil adj Que es pot moure. Aquell mecanisme tenia una barra mòbil.
mobiliari m Conjunt dels mobles d’una casa, d’un àmbit. El mobiliari urbà.
moblar v tr Posar(-hi) mobles. Han moblat la casa a gust dels pares.
moble m Objecte utilitari d’una casa, d’un local, com ara taules, cadires, llits, armaris, etc.
moc 1 [gen. en pl.] m Secreció de les mucoses, especialment del nas. Li penjaven uns mocs com unes candeles. 2 Paraules desagradables inesperades. Li va clavar un moc que el va deixar mut.
mocador m Peça de roba, generalment quadrada, de diferents mides i usos. Un mocador de cap, de coll.
mocar(-se) v tr i pron Eixugar(-se) els mocs. Moca el menut, que mira com va! Com que està refredat, s’ha de mocar tot sovint.
mocassí m Sabata molt flexible, sense cordons.
moda f Estil que s’imposa en un determinat moment, especialment en el vestit. Li agrada anar a la moda. Una jaqueta passada de moda.
modalitat f Tipus o forma possible dins d’una mateixa organització, idea, realitat, etc. Les diferents modalitats de frases.
model m Allò que mereix ser imitat, que hi és destinat. És un model de virtuts. Per treballar el volum, van agafar una gerra com a model.
modelar v tr Donar forma a una matèria plàstica. Modelaven un tros d’argila per fer-ne un bust.
moderat, -ada adj Que no exagera. Unes opinions moderades.
modern, -a adj D’acord amb l’època actual. Una decoració moderna.
modernitzar v tr Adequar a les formes modernes. Modernitzar la indústria.
modest, -a adj Discret en la valoració d’un mateix. És tan modesta, que no la sentiràs mai parlar de la seva obra.
modèstia f Qualitat de modest. La modèstia no és freqüent en els artistes.
modificació f El fet de modificar. Van tornar a presentar el text amb algunes modificacions.
modificar v tr Fer canvis (en). Han modificat la seva actitud.
modista m i f Persona que confecciona roba, especialment femenina.
mòdul m Cada un dels elements que s’acoblen per fer conjunt. Un armari de mòduls.
mogut, -uda adj Agitat. Ha estat un dia mogut.
moix, moixa* m i f Mamífer felí domèstic: gat.
mola f Cosa massissa i voluminosa. Davant d’ells s’alçava la mola del castell.
molar adj Dit de les dents que trituren. Dents molars.
moldre v tr Passar pel molí. S’ha de moldre una mica més de cafè.
molest, -a adj Ofès i enfadat. Estic molest per la seva desconfiança.
molestar v tr Causar molèstia. Us molesta, el fum del tabac?
molèstia f Destorb, nosa. No li voldria causar una molèstia amb tantes preguntes.
molí m Màquina de moldre. Un molí de vent.
moliner, molinera m i f Persona que té per ofici moldre.
molinet m Electrodomèstic de moldre, generalment cafè.
1moll m Andana d’un port. A quin moll arriba, el vaixell de Gènova?
2moll m Peix petit de color vermellós.
moll, -a adj Mullat.
1molla f Peça elàstica de metall. Un matalàs de molles.
2molla 1 f Part blana del pa. La molla i la crosta del pa. 2 molles f pl Les miquetes del pa. Hi havia tot de molles per terra.
mol.lusc m Animal de cos tou amb closca per fora, com el caragol, o per dins, com el calamar.
molsa f Planta que forma com una mena de catifa flonja en terrenys humits.
molt, -a Indica quantitat o intensitat gran. 1 det A l’estrena hi havia molta gent. Molt de gust de conèixer-la. 2 molt pron Això és molt per a ell. 3 adv M’ha agradat molt. És molt lenta. S’ha comportat molt malament.
moment m Tall en una successió de temps. Per un moment em pensava que era ell. El tren pararà un moment en aquesta estació. Fa un moment era aquí. Arribaran d’un moment a l’altre, en qualsevol moment. D’aquí a un moment començarà la sessió.
mòmia f Cadàver conservat sec. Les mòmies etrusques.
mompeller* m Pati tancat i obert per dalt entre edificis contigus o dins d’un mateix edifici: celobert, *desllunat.
mon [mon, ma, mos, mes] det Possessiu de 1a. persona del singular; usat només amb noms de parentiu i frases fetes. Va arribar acompanyat de mon pare i de ma mare. En ma vida no havia vist una cosa igual!
món [pl. mons] m 1 Univers. El món és infinit. 2 El planeta Terra. El món se’ns ha fet petit.
mona [var.: *moneia] f Indica simi en general. Les mones del parc.
monarca m i f Rei o reina.
monarquia f Sistema polític en què hi ha un rei o una reina.
moneda f Unitat de diner. Canvi de moneda.
moneder m Bossa o cartereta per als diners.
monestir m Edifici on viu una comunitat religiosa.
mongeta f 1 Llavor comestible de la mongetera: *fesol. Un plat de mongetes amb botifarres. 2 mongeta tendra Fruit tendre de la mongetera: *bajoqueta. Un plat de mongetes tendres amb patates.
moniato m Tubercle comestible de la planta del mateix nom.
monitor, monitora 1 m i f Persona que promou activitats en certes entitats. Els monitors d’un esplai. 2 monitor m Part de l’ordinador on hi ha la pantalla.
monja, monjo m i f Persona que consagra la vida a la religió. Un convent de monges. Un monjo budista.
monopatí m Planxa que va damunt de rodes per patinar.
monosíl.lab m Paraula d’una sola síl.laba. Va contestar amb monosíl.labs.
monòton, -a adj De característiques sempre iguals que es van repetint. Un ritme monòton.
monstre m Ésser fabulós de constitució deforme. El monstre de Frankenstein.
monstruós, -osa adj 1 Que té aspecte de monstre. Amb les picades de les vespes, se li va posar una cara monstruosa. 2 [fig.] Molt terrible. Un crim monstruós.
monument m 1 Construcció que destaca per la bellesa o la grandària. Les piràmides d’Egipte són uns monuments magnífics. 2 Construcció feta a la memòria d’algú. El monument a Colom, de Barcelona.
monyica* f Articulació de l’avantbraç amb la mà: canell.
monyo m Pentinat que recull el cabell en forma arrodonida.
moqueta f Recobriment del terra fet amb un teixit fort.
móra f Fruit de la morera i de l’esbarzer. Un iogurt amb móres.
moral 1 f Ànim. Malgrat les derrotes, aguanten bé la moral. 2 adj Referent a la conducta. Té molt poca consciència moral.
morat, -ada 1 adj De color entre el vermell i el blau. Tenia els llavis morats del fred. 2 morat m Color morat.
morbós, -osa adj 1 Referent a una malaltia. Un estat morbós. 2 [fig.] Els assassinats li despertaven un interès morbós.
mordassa f Banda que tapa la boca. Els lladres el van lligar i li van posar una mordassa.
moreno, -a adj De pell bruna, de cabell negre. El pare és ros, i la mare, morena. Està moreno del sol.
morera f Arbre d’ombra de fulles grosses.
moribund, -a adj i m i f Que està a punt de morir-se. Un dels accidentats estava moribund.
morir(-se) v intr i pron Deixar d’existir. Va morir de matinada. Amb la secada s’han mort molts arbres.
morro m 1 Part de la cara d’un animal on hi ha la boca i el nas. El morro d’un gos. 2 [p. ext.] Part de davant i sortint d’un vehicle. El morro d’un avió.
mort 1 f Estat en què ha cessat la vida. Li va arribar la mort quan menys s’ho esperava. 2 mort, -a adj i m i f Van trobar un animal mort a la carretera. Els últims accidents han causat molts morts.
mortadel.la f Embotit molt ample fet de carn de bou i de porc.
mortal adj Relacionat amb la mort. Un accident mortal.
morter m 1 Atuell de cuina per fer-hi picades. 2 Mescla de ciment, calç, sorra i aigua emprada en la construcció.
mortificar v tr Molestar de manera contínua per ferir. El mortificava contínuament recordant-li els seus defectes.
mosaic m Decoració feta amb peces petites combinades.
mosca f Insecte volador de color fosc i ales transparents.
mosquit [var.: *moscard] m Insecte volador de trompa llarga.
mossa f Noia jove. Es pensa que totes les mosses estan per ell.
mossegada [var.: *mos m] f Acció i efecte de mossegar. Li va clavar una mossegada a la mà. Si teniu gana, podem fer un mos.
mossegar v tr Clavar les dents. L’ha mossegat un gos.
mossèn m Capellà. El mossèn de la parròquia.
mosso m Xicot que fa feines secundàries. Un mosso de magatzem.
most m Suc de raïm.
mostassa [var.: *mostalla, *mostarda] f Salsa feta amb llavors de la planta del mateix nom. Un frankfurt amb mostassa.
mostra f Petita quantitat d’un producte que utilitzen els venedors per fer-lo conèixer.
mostrador* m Aparador d’una botiga.
mostrar 1 v tr Deixar veure. Els va mostrar el regal que li havien fet. 2 mostrar-se v pron Manifestar-se. Es va mostrar enfadat pel retard.
mot m 1 Paraula. Li va adreçar quatre mots de salutació. Ho va anar repetint tot mot per mot. M’ho va prometre i ara l’he agafat pel mot. 2 mots encreuats Joc lingüístic en què s’omplen unes caselles amb certes paraules indicades mitjançant definicions.
motiu m Causa. Quin ha estat el motiu del fracàs?
motivació f El fet de motivar, d’estar motivat. Feia la feina sense cap motivació.
motivar v tr i règ Desvetllar l’interès. Els va motivar molt per la música.
motllo [var.: *motle, motlle, *motlo] m Recipient per donar forma a una cosa. Un motllo de fer magdalenes.
moto [var.: motocicleta] f Vehicle de dues rodes, amb motor.
motociclisme m Conjunt d’activitats esportives practicades amb moto.
motocròs m Prova de motociclisme que es fa en un terreny desigual.
motor m Aparell capaç de fer anar una màquina.
motorista m i f Persona que va dalt d’una moto.
motxilla f Bossa per portar-hi coses, que es penja a l’esquena. Els excursionistes duien unes motxilles ben carregades.
moure(´s) v tr i pron Fer (fer) un moviment. L’aigua movia les barques. Estava en un racó sense moure’s.
moviment m Canvi de lloc i de posició. En aquesta hora, hi ha molt de moviment al mercat.
mucosa f Membrana que recobreix l’interior del nas o de la boca.
mudances f pl El fet de mudar-se de casa. Estem de mudances. El camió de les mudances.
mudar 1 v tr Canviar. Les serps muden la pell. 2 mudar-se v pron Posar-se vestits que fan goig, més bonets que els habituals, etc. S’han mudat per sopar. 3 Canviar-se de casa. La setmana que ve es muden a la nova casa.
mudat, -ada adj Ben vestit. Els diumenges sortien tots mudats de casa.
mul, mula m i f Mamífer molt resistent nascut d’un cavall i una somera o bé d’un ase i una egua.
mullar(-se) v tr i pron Impregnar(-se) de líquid. La pluja mullava els carrers. Mullava les galetes en la llet. S’ha mullat els baixos de l’abric.
mullat, -ada adj Impregnat d’aigua: *banyat. Duus els baixos dels pantalons mullats.
muller f La dona en relació al marit. La muller del senyor Rius.
multa f Pena en diners per una infracció. Li han posat una multa perquè ha aparcat en zona de vianants.
multar v tr Posar una multa. L’han multat per excés de velocitat.
multiplicació f Operació artimètica.
multiplicar v tr Fer multiplicacions.
multitud 1 f Gran quantitat de gent. Per l’avinguda avançava una multitud espessa. 2 una multitud de loc det Una gran quantitat. Havia solucionat una multitud de casos semblants.
mundial adj Referent al món. Un rècord mundial.
munició [gen. en pl.] f Conjunt dels projectils necessaris per a les armes de foc. Si durava gaire més l’atac, acabarien les municions.
municipal 1 adj Referent al municipi. El terme municipal. 2 m i f Guàrdia municipal. Hi havia una municipal posant multes als cotxes mal aparcats.
municipi m Territori dependent d’un ajuntament.
munt [var.: *muntó] 1 m Conjunt desordenat de coses. Van fer un munt amb els mobles vells. 2 un munt de loc det Molts. Té un munt de diners, en té un munt.
muntanya f Elevació gran del terreny.
muntanyós, -osa Recobert de muntanyes. Una comarca muntanyosa.
muntar 1 v tr Fer un muntatge. Muntar una màquina. Muntar un vídeo. Muntar una obra de teatre. 2 Pujar. Muntava les escales de tres en tres. 3 [esp.] v règ Pujar dalt de cavall. Muntar a cavall.
muntatge m 1 Operació d’ajuntar les parts d’un tot. Fer el muntatge d’una màquina. El muntatge d’un vídeo. 2 Operació de preparar una obra teatral. 3 [fig.] Episodi fals preparat per enganyar. Aquell segrest va ser un muntatge de la família.
muntura f 1 Bèstia sobre la qual es munta. 2 Estructura on descansen les lents d’unes ulleres.
munyir v tr Treure la llet de les mamelles d’un animal, manualment o mecànicament. Munyir les vaques, les cabres.
mur m Paret gruixuda. El jardí estava envoltat d’un mur molt alt.
mural m Pintura feta en una paret. Els murals de Miró.
muralla [var.: *murada] f Mur seguit que fa de recinte. La muralla de Sagunt.
murmurar [var.: mormolar] 1 v tr Enraonar en veu baixa. Va murmurar unes paraules que no es van entendre. 2 [fig.] v intr Fer una remor suau. L’aigua murmurava riu avall.
murri, múrria adj i m i f Astut. No et dirà mai les coses amb claredat, perquè és molt murri.
muscle m Part superior del braç situada a un costat del coll, espatlla. Se n’anava cap a la platja amb la tovallola al muscle.
musclo m Mol.lusc de closca negra: *clòtxina.
múscul m Cada un dels òrgans carnosos que fan moure el cos. Els músculs de l’abdomen.
museu m Establiment on s’exposen objectes d’interès artístics, històrics, etc. El museu de la ciència.
músic, -a 1 adj Referent a la música. Instrument músic. 2 m i f Persona que es dedica a la música.
música f Conjunt de sons combinats d’acord amb determinades regles. Música simfònica. Música disco. Música pop.
musical adj Referent a la música. Cultura musical.
mussol m Ocell rapinyaire nocturn.
musulmà, -ana adj i m i f De religió islàmica.
mut, muda adj i m i f Privat de parla. És mut de naixement.
mutilació f Acció i efecte de mutilar.
mutilar v tr Tallar un membre, una part d’un ésser viu. Un camió amb la caixa molt alta ha mutilat l’arbre més gran del passeig.
mutilat, -ada adj i m i f Que ha sofert una mutilació. Un mutilat de guerra.
mutu, mútua adj Recíproc. Es tenen una antipatia mútua.
N
nació f Col.lectivitat humana que es considera una comunitat unida per uns trets històrics, culturals i econòmics, generalment dins d’un mateix territori.
nacional adj Referent a la nació. Selecció nacional.
nacionalisme m Ideologia que posa en primer terme els interessos de la nació.
nacionalista adj i m i f Relatiu al nacionalisme; partidari del nacionalisme.
nacionalitat f Pertinença a una nació; [p. ext.] a un Estat. El seu marit és de nacionalitat cubana.
Nadal m Festes de l’inici de l’hivern.
nadala f Cançó de Nadal.
nadó m Infant o animal acabat de néixer o nascut de poc. Els nadons necessiten moltes atencions.
naixement m El fet de néixer. Celebren el naixement del primer fill.
nan, -a adj i m i f D’alçada molt per sota de la normal. Un arbre nan. Al circ hi actuen una colla de nans.
nansa [var.: *ansa] f Sortint que tenen certs objectes per agafar-los. La nansa de la cafetera.
nap m Planta que té una arrel comestible de color blanquinós.
narcòtic m Droga que en petites dosis fa venir son.
narració f Text amb una estructura composta de seqüències lligades entre si.
narrador, narradora m i f Persona que narra.
narrar v tr Desenvolupar una narració. Un llibre que narra les aventures d’uns exploradors.
narratiu, -iva adj Referent a la narració. Prosa narrativa,
nas m 1 [pl. nassos] Part que sobresurt davant de la cara, on hi ha el sentit de l’olfacte. 2 [fig.] Té nas per als negocis.
nasal adj Referent al nas. Fosses nasals. Consonants nasals.
nata f 1 Substància greixosa que es forma damunt la llet. 2 [fam.] Bufetada.
natació f Esport que es practica nedant. Els diumenges van a la piscina a fer natació.
natja f Cada un dels tous del cul.
natura [var.: naturalesa] f Conjunt dels elements i organismes del nostre món.
natural adj 1 Allò que no ha estat transformat per mans humanes, que va d’acord amb la natura. Duu una vida natural i sana. Una alimentació natural. 2 [p. ext.] Lògic. Donada aquella situació, era natural enfadar-se.
naturalment adv 1 És clar. I naturalment, ho voldràs tot per a tu! 2 De manera natural. Actuava naturalment.
nau f 1 Embarcació. Una nau pirata. 2 Aeronau. Una nau espacial. 3 Local gran. Les naus d’una fàbrica.
naufragi m Enfonsament per accident d’una embarcació. Van morir víctimes d’un naufragi en alta mar.
nàutic, -a adj Referent a la navegació. Club nàutic.
naval adj Referent a la marina. Batalla naval.
navalla f Eina de tall amb una fulla que es plega dins del mànec.
navegació f Conjunt de tècniques i pràctica de fer anar les embarcacions per l’aigua.
navegar v intr 1 Anar una embarcació. La barca navegava amb les veles desplegades. 2 Anar dalt d’una embarcació. Ha navegat pels mars del Sud.
nebot 1 m Fill d’un germà o d’una germana. 2 neboda f Filla d’un germà o d’una germana.
nebulós, -osa adj 1 Referent a la boira. Un dia nebulós. 2 [fig.] Poc concret. Unes explicacions molt nebuloses.
necessari, -ària 1 adj Que no en podem prescindir. Et diré els ingredients necessaris per fer la sopa d’all. 2 ser necessari loc verb Caldre. I si és necessari fer-ho, ho farem.
necessitar v tr Fer falta. Per arrencar aquests claus, necessitaré estenalles.
necessitat 1 f Estat de necessitar. Té necessitat d’afecte. 2 fer les necessitats loc verb Fer de ventre i orinar.
necessitat, -ada adj règ Mancat. Estava necessitat d’ajuda.
nedador, -a [var.: *nadador] adj i m i f Que neda. Ocells nedadors. Els nedadors es preparaven per a la competició.
nedar [var.: *nadar] v intr Moure’s per dins de l’aigua fent anar les cames i els braços.
negació f El fet de negar. La paraula ‘no’ indica negació.
1negar v tr Declarar falsa una suposició. Va negar qualsevol participació en els fets.
2negar 1 v tr Inundar. El riu va negar tota la plana. 2 negar-se v pron Ofegar-se. La piragua va bolcar i es van negar tots els que hi anaven
negatiu, -iva adj Que implica negació. Una resposta negativa.
negoci [sovint en pl.] m Empresa, activitat comercial. Sembla que el negoci li rutlla. Ha nascut per als negocis.
negociant 1 adj Que sap fer negocis. És un negociant nat. 2 m i f Persona que es dedica als negocis.
negociar v tr Parlamentar per arribar a un acord. Estan negociant un nou tractat de comerç.
negre, -a 1 adj Del color del carbó. Uns ulls negres. 2 negre m Color negre. Un negre lluent.
negrós, -osa adj Tirant a negre.
neguit m Inquietud. L’espera li provoca neguit.
neguitós, -osa adj Que té neguit. Està neguitós a causa de la febre.
néixer [var.: *nàixer] v intr Sortir de l’ou, del ventre de la mare. Va néixer el dia més calorós de l’any.
nen, nena [var.: *nin; var. fam.: nano, nana] m i f Persona que es troba en la infància: xiquet.
nervi [var.: *nirvi] m Cada un dels òrgans del cos que transmeten les sensacions cap al cervell.
nerviós, -osa [var.: *nirviós] adj Referent als nervis. Sistema nerviós. Una persona molt nerviosa. Es posa nerviós per no res.
nerviosisme m Estat d’excitació nerviosa. Van haver de calmar el nerviosisme de la gent.
nespra f Fruit comestible del nesprer.
net, -a 1 adj Sense gens de brutícia. Sol tenir la casa bastant neta. 2 fer net loc verb Netejar. Va agafar l’escombra i va fer net en un moment. 3 en net loc adv Passava els apunts en net.
nét 1 m Fill d’un fill o d’una filla. 2 néta f Filla d’un fill o d’una filla.
netament adv D’una manera neta. El va guanyar netament.
netedat f Qualitat de net. Admirava la netedat d’aquella sala.
neteja f Acció de netejar. Heu de col.laborar en la neteja de la casa.
netejador m Producte de neteja. Un netejador per al bany.
netejar v tr Llevar la brutícia. Neteja una mica el terrat.
neu f Cristalls d’aigua glaçada en forma de flocs que cauen damunt la terra.
neula f Tubet de pasta dolça molt prima. “Neules, torrons i vi blanc.”
neutral adj Que no (hi) pren partit. Durant l’última guerra mundial, pocs països d’Europa van ser neutrals.
neutralitzar v tr Que deixa sense efecte. Un producte per neutralitzar les radiacions solars.
nevada f El fet de nevar. Ha caigut la primera nevada de l’hivern.
nevar v imp Caure neu. Ja comença a nevar.
nevera f Aparell per conservar aliments a baixes temperatures. Fica el peix a la nevera.
ni conj Uneix dues negacions. Ni dorm ni deixa dormir.
nina, nino m i f Joguina que representa una figura humana: *pepa.
ningú pron 1 [en frases negatives] Cap persona. No ha trucat ningú en tot el matí. 2 [en frases condicionals i interrogatives] Algú. Si veus ningú de cal Pere, avisa’l per diumenge. Que ha vingut ningú?
ninot m Representació d’una figura humana. Ha dibuixat un ninot molt divertit.
nínxol [var. fam.: ninxo] m Cavitat en una paret o en una construcció vertical per enterrar-hi un mort.
nit 1 f Part del dia en què hi ha foscor. Aquesta nit fa una lluna esplèndida. Van arribar de nit. Treballa de dia i de nit. 2 Indica la vetlla d’una celebració important. La nit de Nadal. La nit de Cap d’Any. La nit de Sant Joan. 3 bona nit Fórmula de salutació. Se’n va anar sense ni dir bona nit. Bona nit i tapa’t!
niu m Receptacle que fan els ocells per pondre-hi els ous.
nivell m Grau d’elevació. Som a tres-cents metres sobre el nivell del mar. Ha pujat el nivell de les aigües del riu. El nivell de vida.
no adv 1 Indica negació. No vull continuar amb aquest malentès. T’he dit que no. 2 Reforça una negació acompanyant certs determinants i pronoms indefinits i certs adverbis. Cap gos no borda sense un motiu. Ningú no ho diria. Res no és tan important per a ell com l’amistat. Mai no diries qui he trobat pel carrer. Enlloc no trobaràs el bon tracte que et fem aquí. Tampoc no és ben bé com tu ho dius. 3 S’usa de forma expletiva en certes construccions. Caldrà tenir-ho tot enllestit abans no vingueu. Em fa por que no caigueu. Aquest estiu fa més calor que no pas l’estiu passat.
noble 1 adj Que no enganya. Té un comportament molt noble. 2 Dit dels metalls de valor, com l’or o la plata. 3 m i f Membre de la noblesa. Els nobles de la cort reial.
noblesa f 1 Condició de noble. 2 Estament social que agrupa les persones amb títols com el de duc, marquès, etc.
nocturn, -a adj Referent a la nit. El mussol és un ocell nocturn.
noguera f Arbre de fulles grans i caduques que fa les nous.
noi, noia 1 m i f Persona d’edat imprecisa, entre la infància i la joventut; [p. ext.] jove: *al.lot, *xic. La noia ja va a l’institut. 2 noi [var.: renoi] exp Indica sorpresa. Noi, què em dius ara!
nom m 1 Paraula que designa un ésser. Coneixia el nom de totes les eines de fuster. 2 Forma gramatical, substantiu.
nombre m 1 Signe que expressa una quantitat. El nombre 100. 2 nombre enter El que correspon a una quantitat exacta d’unitats.
nombrós, -osa 1 adj Abundant. Hi havia un públic nombrós. 2 nombrosos det pl Molts. Li va fer nombrosos encàrrecs.
nomenar v tr Designar per a un càrrec. L’han nomenat president.
nòmer* v atr Anomenar-se, dir-se. Nomia Joan.
només adv 1 No més de. Només tenen dos néts. 2 Com a únic (motiu, element, etc.). He vingut només per donar-te les gràcies. Demana-li només el telèfon.
nòmina f Full del salari; el sou mateix. Cada final de mes li ingressen la nòmina al banc.
nominal adj 1 Referent al nom. Els complements nominals. 2 Dit d’allò que duu o exigeix el nom d’algú. Un taló nominal. Votacions nominals.
nora f Muller del fill.
noranta 1 det En nombre de noranta. Ja he llegit noranta pàgines del llibre. 2 m El nombre 90.
nord m Punt cardinal, en direcció cap al pol Nord de la Terra.
nord-americà, -ana adj i m i f Del nord d’Amèrica, i especialment dels Estats Units d’Amèrica.
nòrdic, -a adj Del nord. Els països nòrdics.
norma f Regla. Les normes de conducta.
normal adj D’acord amb una norma; corrent. Aquell dia va tenir un comportament normal, com sempre.
normalitat f Condició de normal. Passat l’huracà, la ciutat recuperava la normalitat de mica en mica.
normalment adv Per regla general. Normalment ve puntual.
normatiu, -iva adj Referent a la norma. La gramàtica normativa.
normativa f Conjunt de normes. La normativa gramatical.
nosa f Allò que impedeix el moviment. Traieu totes aquestes noses d’aquí al mig. Si te´m poses davant, em faràs nosa.
nosaltres pron Representa la 1a. persona del plural. Deixa-ho estar, ja ho farem nosaltres.
nostàlgia f Enyorança. Té nostàlgia del passat.
nostre, -a Indica pertinença, relació, respecte a la 1a. persona del plural. 1 det Aquesta no és pas la nostra manera de fer. Són amics nostres. 2 pron El partit el guanyaran els nostres. Al final vindràs a la nostra. Es va situar davant nostre.
nota f 1 Signe musical. Una nota aguda. 2 Escrit breu. Envia-li una nota excusant-te. 3 Qualificació. Quina nota has tret, a l’examen?
notable 1 adj Digne de ressaltar. Amb el nou sistema de regatge, ha aconseguit uns resultats notables. 2 m Qualificació. Ha tret un notable en Llengua.
notar v tr Adonar-se. Vaig notar que em mirava estranyat.
notari, notària m i f Funcionari públic que garanteix certs tipus de documents, com contractes, testaments, etc.
notarial adj Referent al notari. Document notarial.
notícia f Informació sobre un fet. L’informatiu del vespre avançava les últimes notícies.
1nou f Fruit comestible de la noguera.
2nou 1 det En nombre de nou. “Nou pometes té el pomer.” 2 m El nombre 9. 3 f pl La novena hora després de les 12.
nou, nova adj Recent. Viuen en una casa nova.
nova f Notícia. Ja sabeu la nova?
novè, -ena 1 det i pron El que fa nou. És la novena de la fila. Ja ets el novè que m’ho diu. 2 novè m Nombre fraccionari. Sis novens (6/9).
novel.la f Escrit narratiu en prosa d’una certa llargària.
novel.lista m i f Persona que escriu novel.les.
novembre m Onzè mes de l’any.
novençà, novençana* m i f Persona que es casa o acabada de casar: nuvi.
novetat f Cosa nova. Han presentat les últimes novetats editorials.
nu, nua adj Despullat. Es banyava nu. Uns arbres nus de fullatge.
nuar [var.: *nugar] v tr Fer un nus. Es va nuar el mocador al coll.
nuca f Part posterior del coll a la base del crani. Va caure d’esquena i es va trencar la nuca.
nuclear adj Referent a l’energia atòmica. Central nuclear.
nucli m Part central. El nucli d’una cèl.lula, de l’àtom. El nucli d’una qüestió.
nul, nul.la adj Sense valor. Un gol nul. La seva aportació ha estat nul.la.
numeració f Expressió d’un conjunt de números successius. La numeració d’un carrer.
numerar v tr Assignar números successius a cada element d’una sèrie. Poseu els paquets seguits i numereu-los.
número m Cada un dels nombres d’una sèrie ordenada. Un número de telèfon.
nupcial adj Referent al casament. Marxa nupcial.
nus [var.: *nuc] m Lligam estret. Se m’ha fet un nus a les sabates.
nutrició f Alimentació.
nutritiu, -iva adj Que alimenta. El pa amb tomàquet és nutritiu.
nuvi, núvia [var.: *novii] m i f Persona que es casa o acabada de casar: *novençà.
núvol 1 [var.: *nigul] m Massa de vapor d’aigua o de glaç. El sol s’amagava darrere els núvols. 2 adj i adv Cobert de núvols. Hi ha un cel ben núvol. El cel està núvol.
nuvolositat f Massa de núvols. “La nuvolositat té tendència a augmentar les properes hores.”
O
o conj Indica oposició, alternativa. O ho fas tu o ho faig jo. O l’un o bé l’altre.
oasi m Lloc amb vegetació al mig d’un desert.
obediència f Qualitat d’obedient. Van jurar obediència a la llei.
obedient adj Que creu els altres. Un fill obedient.
obeir v tr Complir un manament, una norma. No obeïa ni la meitat dels senyals de trànsit.
obert, -a adj De franc accés. A la porta de la botiga hi havia un rètol penjat que deia “Obert”.
obertura f Acció i efecte d’obrir. Van assistir a l’obertura de la nova botiga.
objecció f Argument contra una afirmació, una proposta. Va posar objeccions als seus plans.
objecte m 1 Cosa. L’habitació era plena d’objectes estranys. 2 Finalitat. No té cap objecte tornar-hi a insistir.
objectiu 1 m Finalitat. La missió tenia com a objectiu posar-se en contacte de seguida amb l’entrenador. 2 objectiu, -iva adj Sense valoracions personals. Va fer una relació objectiva dels fets.
oblic, -iqua adj No horitzontal ni vertical. Una recta obliqua.
oblidar v tr No recordar-se (de). Havia oblidat del tot l’adreça del seu amic.
obligació f Allò que cal fer. Sabia complir amb les obligacions del seu càrrec.
obligar v tr i règ Fer fer. El va obligar a demanar excuses.
obligatori, -òria adj Que obliga. “És obligatori l’ús de cadenes per a la neu.”
oblit m El fet d’oblidar o d’oblidar-se. Al cap dels anys, la seva obra va caure en l’oblit.
obra f 1 Allò que és fruit d’un treball. Una obra musical. L’obra mestra d’un artista. 2 Edifici en construcció. A l’obra hi treballen molts paletes.
obrador m Lloc de treball d’un artesà.
obrellaunes m Estri per obrir llaunes de conserva.
obrer, -a 1 adj Referent als treballadors i les treballadores. Una cooperativa obrera. 2 m i f Persona que treballa en la indústria. Una obrera metal.lúrgica. 3 *obrer (de vila) [p. ext.] Persona que treballa en la construcció: paleta, *picapederer. Els obrers feien paret.
obridor m 1 Estri per obrir ampolles que van tancades amb xapa. *2 [p. ext.] Obrellaunes.
obrir v intr i tr Fer cessar d’estar tancat. “Als matins, obrim de 8 a 14.”
obscè, -ena adj Que presenta la sexualitat de les persones sense cap connexió sentimental.
obscur, -a adj Sense relleu. Un obscur personatge.
obsequi m Regal.
observació f Acció d’observar. La ciència es basa en l’observació.
observar v tr Mirar amb atenció. Observava els camps d’oliveres.
obsessió f El fet de tenir el pensament fixat en una idea. Fer la feina ben feta es va convertir en una obsessió per a ella.
obstacle m Tot allò que impedeix una acció, nosa. Un camí ple d’obstacles.
obstaculitzar v tr Posar obstacles. Aquelles exigències obstaculitzaven la investigació.
obstinar-se v pron i règ Insistir. El malalt s’obstinava a aixecar-se del llit.
obstinat, -ada adj Tossut. Es mostrava obstinat en les seves idees.
obtenir [var.: obtindre] v tr Aconseguir. Gràcies als nous adobs, va obtenir una collita esplèndida.
obtús, -usa adj 1 Dit d’un angle major de 90 graus. 2 [fig.] De poca agilitat mental. Una mentalitat obtusa.
obvi, òbvia adj Evident. Era obvi el seu desig de prosperar.
oca f Ocell de coll llarg, més gros que l’ànec.
ocasió f Circumstància oportuna, avinentesa. Van aprofitar l’ocasió per fugir.
ocasional adj Que succeeix rarament. Una visita ocasional.
occident m Oest.
occidental adj D’occident. L’Europa occidental.
oceà m Extensió d’aigua salada més gran que un mar. L’oceà Atlàntic.
ocell m Vertebrat amb el cos disposat per al vol.
oci m Lleure.
ocre m Color entre el groc i el marró.
octau, -ava* det i pron Vuitè.
octubre m Desè mes de l’any.
oculista m i f Especialista dels ulls.
ocult, -a adj Amagat. La cara oculta de la Lluna.
ocupació f 1 Situació laboral activa. Insisteixen a dir que l’índex d’ocupació ha augmentat. 2 Activitat. Sempre té una ocupació o altra.
ocupant adj i m i f Que ocupa. L’exèrcit ocupant. Els ocupants d’un vehicle.
ocupar 1 v tr Omplir un espai. Aquestes butaques ocupen tot el racó. 2 ocupar-se v pron i règ Cuidar-se, encarregar-se. Qui s’ocuparà d’anar-los a rebre?
ocupat, -ada adj Enfeinat. No em distragueu, que estic molt ocupat.
odi m Sentiment d’enemistat molt fort.
odiar v tr Sentir odi. Odiava els qui havien perjudicat el seu pare.
odiós, -osa adj Que provoca rebuig. Una conducta odiosa.
oest m Punt cardinal, que indica la direcció per on es pon el Sol.
ofec m Sensació d’asfíxia. A mitja pujada li va agafar un ofec.
ofegar(-se) v tr i pron Asfixiar-se. Aquesta calor m’ofega. Va caure a l’aigua i es va ofegar.
ofendre v tr Ferir l’orgull, la dignitat personal. Aquelles paraules de menyspreu el van ofendre.
ofensa f El fet d’ofendre. Aquella negativa va ser una gran ofensa per a ell.
ofensiu, -iva adj Que ofèn. Li va fer uns gestos ofensius.
oferiment m El fet d’oferir. Li va fer oferiment dels seus serveis.
oferir v tr Posar a disposició (de). Li va oferir la casa per uns dies.
oferta f Acció d’oferir, especialment la que comporta algun avantatge del punt de vista comercial. Unes camises d’oferta.
ofici m Ocupació, especialment de caire manual. “I encara més si us deia l’ofici de paleta.”
oficial 1 adj Que procedeix d’alguna autoritat. Un permís oficial. 2 oficial, oficiala m i f Treballador o treballadora manuals que ja han fet l’aprenentatge. 3 m i f Persona amb grau dins de les forces armades. Un oficial de marina.
oficina f Establiment de serveis administratius. Les oficines d’un banc. Oficina de turisme. Oficina de col.locació.
oficinista m i f Persona que treballa en una oficina.
ogre, ogressa m i f 1 Personatge fantàstic dels contes que es menja les criatures. 2 [hip.] Persona que maltracta la gent que li és subordinada.
oh interj Expressa sorpresa. Oh, que bonic!
oi exp Expressa pregunta, confirmació. Oi que som deu a dinar? Oi tant!
oïda f Sentit corporal que capta els sons. L’òrgan de l’oïda és l’orella.
oient m Persona que segueix les audicions de ràdio.
oldre* 1 v tr Olorar. Deixa’m oldre aquestes flors que portes. 2 v intr Fer olor. Aquesta colònia ol molt bé.
olfacte m Sentit corporal que capta les olors.
oli m Substància greixosa que s’extrau de diversos vegetals. Oli d’oliva, de gira-sol.
òliba [var.: *òbila] f Ocell rapinyaire nocturn amb la part de davant blanquinosa.
olimpíada f Període de quatre anys que hi ha entre dues celebracions dels jocs olímpics.
olímpic, -a adj Referent a les olimpíades o als jocs olímpics. Un atleta olímpic. El comitè olímpic.
oliva f Fruit comestible de l’olivera.
olivera f Arbre de fulla dura i perenne que fa les olives.
olla f Recipient de cuina, rodó, alt i ample, amb nanses i tapadora.
olor 1 f Sensació que captem amb el sentit de l’olfacte. Unes flors amb molta olor. 2 fer olor loc verb Deixar anar olor: *oldre. Fas una olor molt bona. 3 sentir olor loc verb Captar una olor. Se sent una olor estranya.
olorar v tr Aspirar una olor: *oldre. Olora aquesta planta.
om m Arbre alt de fulla caduca que creix en llocs humits.
ombra f Projecció d’un cos que es produeix en la direcció oposada a un raig lluminós. L’ombra allargada dels xiprers.
omòplat m Os de forma triangular a la part posterior de l’espatlla.
omplir [var. fam.: omplenar] v tr Ocupar completament un espai. El públic va omplir la sala. La gent omplia a vessar els grans magatzems.
on pron Indica diferents relacions respecte a un lloc. On diuen que l’han trobat? No sé pas a on vols anar a parar. La casa on viu és de lloguer. D’on veniu, ara? Allà d’on venim hi ha neus perpètues. Per on has entrat?
ona f 1 Moviment de l’aigua. Les ones del mar balancejaven la barqueta. 2 Vibracions sonores o lluminoses en l’espai. Una emissora d’ona curta.
onada f Ona forta. Es capbussaven en les onades.
onatge m Moviment de les ones del mar. Començava a haver-hi un fort onatge.
oncle m Germà o cunyat del pare o de la mare.
onda f Forma corba del cabell. Es pentina amb ondes.
ondulació f Forma corba com la de la mar en moviment.
onejar v intr Fer ondulacions. La mar onejava.
onomatopeia f Paraula expressiva que imita un so.
onze 1 det En nombre d’onze. Els onze jugadors d’un equip de futbol. 2 m El nombre 11. 3 f pl L’hora abans del migdia o de la mitjanit.
opac, -a adj Que no deixa passar la llum. Un vidre opac.
opció f Tria. No li van deixar cap més opció que anar-se’n.
òpera f Drama de teatre líric. La temporada d’òpera del Liceu.
operació f Execució d’una acció. Operacions aritmètiques. Operacions militars.
operar v tr Fer una operació, especialment una operació quirúrgica. L’han operat d’apendicitis.
opinar v tr i règ Dir l’opinió. I què opines sobre la qüestió?
opinió f Manera de pensar (sobre). Volen saber la vostra opinió sobre els candidats.
oportú, -una adj Que va bé, escaient. Va arribar en el moment oportú.
oportunitat f Ocasió per poder decidir, fer, provar, etc. Sempre hi ha una segona oportunitat.
oposar(-se) v tr, pron i règ Posar-(s’hi) contra. No van oposar resistència a l’atac. Es van oposar al seu ingrés com a soci del club.
oposat, -ada adj Contrari. Tenen caràcters oposats.
oposició 1 f El fet d’oposar-se. No van trobar gens d’oposició al seu projecte. 2 Força política oposada al govern. Va prendre la paraula el cap de l’oposició. 3 oposicions f pl Proves de selecció per a places de funcionaris.
opositor, opositora m i f 1 Persona que practica l’oposició. 2 Persona que es presenta a oposicions.
opressió f Acció i efecte d’oprimir. Van patir molts anys d’opressió d’aquell govern dictatorial.
opressor, -a adj i m i f Que oprimeix. Un règim opressor. Els opressors del poble.
oprimir v tr 1 Fer pressió. Aquella faixa li oprimia el ventre. 2 No deixar viure en llibertat. El dictador oprimia el poble.
oprimit, -ida adj Que pateix opressió. Un país oprimit.
optar v règ Decidir-se per. Van optar per deixar-ho estar.
òptic, -a 1 adj Referent a l’ull o a l’òptica. El nervi òptic. Instrument òptic. 2 m i f Especialista en òptica. He d’anar a ca l’òptic a renovar-me les ulleres.
òptica f 1 Ciència que estudia la llum i la visió. 2 Botiga on venen material òptic.
òptim, -a adj Que no pot ser més bo. Una salut òptima.
optimista adj i m i f Que veu amb preferència el costat positiu de les coses. Encara és optimista amb el final de la lliga.
or m Metall preciós de color groc.
oració f 1 Frase. Una oració interrogativa. 2 Pregària. Deia les seves oracions.
orador, oradora m i f Persona que fa un discurs. Aviat s’acabarà el míting, perquè ara parla l’últim orador.
oral adj Referent a la boca. Un medicament per via oral. Expressió oral.
orangutan m Simi gran de braços molt llargs i recobert de pèl vermellós.
oratge* m Temps atmosfèric. Anirem a la platja aprofitant que fa bon oratge.
òrbita f 1 Camí d’un astre. L’òrbita d’un planeta. 2 Cavitat dels ulls.
ordenar v tr 1 Posar en ordre. Has d’ordenar tots els llibres. Els has d’ordenar en llista. 2 Manar. Li han ordenat d’anar al pis de dalt.
ordenat, -ada adj Que ho té tot en ordre. Una persona ordenada.
ordi m Cereal que fa una espiga amb arestes llargues, amb el qual s’elabora la cervesa.
ordinador m Màquina electrònica que pot fer operacions a gran velocitat.
ordinari, -ària adj Corrent. Són qüestions ordinàries.
ordre [var.: *orde] 1 m Disposició endreçada. Posa les cadires en ordre. Els van anar cridant per ordre de llista. 2 f Acció i efecte de manar. El capità era molt exigent amb les ordres que donava.
orella f Òrgan de l’oïda. Orella externa. Orella interna. És dur d’orella. Ha arribat a les nostres orelles que vols plegar.
oreneta [var.: *oronella, *oroneta] f Ocell de llom negre i ventre blanc, amb la cua en forma de forca.
orfe, òrfena m i f Infant que ha perdut el pare o la mare, o tots dos. És orfe de mare.
òrgan m Part del cos. Els òrgans sexuals.
orgànic, -a adj Referent als éssers vius o que se’n deriva. Matèria orgànica.
organisme m 1 Ésser viu. Organismes microscòpics. 2 El cos. L’organisme humà.
organització f Acció d’organitzar(-se). Els responsables de l’organització.
organitzar(-se) v tr i pron Posar(-se) en ordre amb vista a una activitat. Tu t’encarregaràs d’organitzar la reunió. Van acordar d’organitzar-se per defensar millor els seus drets.
orgull m Sentiment de vàlua exagerada d’un mateix, de les pròpies coses. Sentia un gran orgull pel seu triomf.
orgullós, -osa adj Que té orgull. És massa orgullosa per demanar ajuda.
orient m Est.
orientació f El fet d’orientar(-se). Sense la brúixola va perdre l’orientació.
oriental adj D’orient.
orientar(-se) v tr i pron Saber(-se) situar respecte a l’espai. Va demanar per anar a la plaça, però no el van orientar bé. Només baixar de l’autobús, ja s’orientava de seguida per aquells carrers.
origen 1 m Punt d’arrencada, inici. L’origen de les espècies. 2 a l’origen de loc prep Les enveges eren a l’origen d’aquella discussió.
original 1 adj Inèdit, peculiar. Tenia un estil original. 2 m Escrit original. Havia d’enviar l’original del projecte i dues còpies.
originar v tr Causar. Aquella diferència de diners va originar un conflicte.
originari, -ària adj règ Que procedeix (de). Una família originària de l’Empordà.
orina f Líquid grogós expulsat pels ronyons.
orinar v intr Evacuar l’orina.
ornamental adj Que guarneix. Plantes ornamentals.
orquestra f Conjunt de músics que agrupa diferents instruments. L’orquestra simfònica de la ciutat.
ortiga f Planta plena de pèls el contacte dels quals irrita la pell.
ortografia f Sistema de combinació de les grafies en una llengua.
orxata f Beguda feta amb fruits secs picats, aigua i sucre. Orxata de xufa. Orxata d’ametlles.
os [pl. ossos] m Teixit dur que forma l’estructura del cos de molts vertebrats. Els ossos del crani.
ós, óssa [pl. óssos, ósses] m i f Mamífer, generalment gros, de pèl abundant. Un ós bru. Un ós polar. Un ós rentador. Un ós formiguer.
osca f Solució de continuïtat en una vora. El ganivet té una osca.
oscil.lació f Cada un dels moviments d’un cos que oscil.la.
oscil.lar v intr Fer un moviment intermitent, balancejar-se. El llum oscil.lava al mig de la cambra.
ostatge m Persona que és agafada com a garantia de seguretat. Els terroristes se’n van anar amb dos ostatges.
ostentació f Acció de mostrar per presumir. Feien ostentació de riquesa davant dels convidats.
ostentar v tr Representar, especialment un càrrec. El president ostentava la màxima representació de l’entitat.
ostra 1 f Mol.lusc marí de closca boteruda. 2 ostres [var.: òndia] exp Expressa sorpresa. Ostres!, què hi fas, aquí?
ou m Embolcall de l’embrió de la majoria d’animals, especialment el de la gallina pres com a aliment. Un ou passat per aigua.
oval adj En forma d’ou. Un retrat antic amb un marc oval.
ovari m Glàndula sexual femenina, productora dels òvuls.
ovella f Mamífer domèstic recobert de llana, be; especialment la femella. Un ramat d’ovelles.
ovni m Objecte volador no identificat.
òvul m Cèl.lula sexual femenina produïda a l’ovari.
oxigen m Gas component de l’atmosfera.
ozó m Varietat de l’oxigen que es forma a l’atmosfera. Els forats de la capa d’ozó.