Els símbols: Art, Iconografia
Aby Warburg (1866-1929), historiador i teòric de la cultura. Va fundar la g [a Hamburg?] que més tard es traslladaria a Londres. El tema principal era com es transmetien la representació del món clàssic des de l’antiguitat fns al renaixement. Nascut en una rica família jueva de banquers, es descrivia com “Amburghese di cuore, ebreo di sangue, d’anima Fiorentino”. Va renunciar al seu dret d’hereu com a primogènit a canvi que el seu germà Max el proveís sempre de tots els llibres que necessités.
Va estudiar història de l’art i arqueologia. El 1896 va viatjar a Amèrica i va conèixer la comunitat Hopi, amb les seves imatges de la serp a New Mexico. El 1897 es casa i s’estableix a Florència. Estudia Leonardo da Vinci, la relació de Botticelli amb l’antiguitat a partir dels vestits de les figures. EL 1902 tornar a Hamburg. El 1909 comença a organitzar la Kulturwissenschaftliche Bibliothek Warbur, amb la intenció que funcionés tant com a ubicació de la seva col·lecció privada com per a l’educació pública. Presenta símptomes d’esquizofrènia i el 1921 és ingressat a la clínica psiquiàtrica Ludwig Binswanger de Kreuzlingen, a Suïssa.
El desembre de 1927 comença el projecte Atlas Mnemosyne, 40 pannells de fusta recobertes de tela negra, amb unes 1000 imatges enganxades que pretenien narrar la història de la memòria de la civilització europea. [memòria icònica?]. En morir el 1929 i amb l’ascens del nazisme, els 60.000 volums de la seva biblioteca van ser traslladats a Londres.
[pendent revisió llibre].
AW introduí la iconologia com a mètode d’estudi, complementari al formalisme que es limita a la forma i l’estil [no és només el que veiem sinó què es volia dir i que ens revela l’obra sobre la cultura on va aparèixer], el seu “espai mental” o “Denkraum”. Se li atribueix la frase “Der liebe Gott steckt im Detail”, en el sentit que els detalls de les obres d’art [per exemple la roba], poden revelar aspectes de la mentalitat i tradicions d’una cultura [el seu espai mental o Denkraum, que potser es podria relacionar amb l’expressió Weltanschau]. La seva aproximació metodològica es caracteritzava per una investigació minuciosa i interdisciplinària, que integrava l’art, la religió, la filosofia, la literatura i la ciència. Es pot estudiar com l’expressió d’algunes emocions intenses o dramàtiques, com el dolor, la por, l’èxtasi o la ira, es repeteixen [sobreviuen, nachleben] com a motius visuals al llarg de la història de l’art. Aquestes “fórmules”, o “pathosformel” són patrons iconogràfics que transmeten emocions humanes universals i que tenen una forta càrrega simbòlica i emocional. ( Les emocions a les arts ).
El seu deixeble Erwin Panofsky distingí tres nivells:
- Preiconogràfic: el que es veu, formes, colors, figures.
- Iconogràfic: el tema o història de la imatges [el judici final, Apol·lo i Dafne]. Aquest nivell requereix coneixement de la cultura i les tradicions iconogràfiques.
- Iconològic: s’analitza el significat intrínsec de l’obra, els valors culturals, filosòfics o religiosos que transmet, i com aquests reflecteixen el context històric i social en què es va crear. Aquest nivell busca comprendre la “mentalitat” d’una època a través de les seves imatges.