Llocs [ esborrany ] Barcelona | Catalunya | Món | Oníric, Llocs fantàstics
Vallbona. Ciutat Meridiana. Torre Baró. Canyelles / Roquetes / Trinitat Nova. La Guineueta / Verdun / Prosperitat. Can Peguera / Turó de la Peira / Porta. Vilapicina i Torre Llobeta
Vallbona
“Formava part, originàriament, del terme de Sant Andreu. Actualment separa els termes de Barcelona i Montcada i Reixac. Manté un cert tarannà de poble.” 1/2/2024: Per arribar a Vallbona vaig per la platja, Rambla Prim, Cristòfol de Moura i el Besòs. He vist aus de riu i dos conills empaitant-se. Un mural molt bonic. Passo sota la via del tren i recorro les casetes de Torre Vella, Alzinar i Pierola. Després hi ha una part ajardinada al llarg del rec Comtal, molt agradable, abans de pujar la muntanya pelada del passeig de la Pineda, urbanisme salvatge. Un camí arreglat duia fins a Montcada. Carrers de fort pendent, una mica suburbi. I ja travesso sota les autopistes per ctra. Sabadell per creuar a Can Cuiàs.
Ciutat Meridiana
“Ciutat Meridiana és un dels exemples més clars de l’urbanisme especulatiu predemocràtic i constitueix una agressió ecològica a la serra de Collserola.” 1/2/2024, les masses de formigó de l’autopista. Recorro la zona industrial, que potser és fora del terme de Barcelona. Veig una fàbrica de cartró calcinada. Travesso un passeig enmig del bosc, ben cuidat, i arribo a Can Cuiàs que passen de les onze, unes tres hores després d’haver sortit i m’aturo a esmorzar un entrepà de salsitxa boníssim. He estat escoltant el Modern Jazz quartet. Estudio la ruta i faig un esbós. Ressegueixo els carrers amb noms de plantes, gardènies, camèlies, petúnies fins que faig la volta al torrent per Circumvalació i Rasos de Peguera. M’enfilo per les Agudes. El barri s’ha dignificat amb escales mecàniques i uns vagonetes que salven els desnivells. Costabona, Agudes i arribo a St.Bernat de Claravall. Altra vegada la volta al torrent per tornar a sortir a l’altra banda i creuar pel camí petit que vaig fer el primer cop. Rasos, Vallcivera, passo per la biblioteca que està tancada, travesso per Castelldefels, horts de la Ponderosa i segueixo el rec fins a la casa de l’Aigua de Trinitat Vella.
Torre Baró
“El nom prové de dues antigues torres construïdes per la família Pinós als segles XVI i XVIII, ja desaparegudes. ” [Mentre que el web de l’ajuntament fa comentari polític de Ciutat Meridiana, amaga el barraquisme d’autoconstrucció de Torre Baró]. 12/2/2024. Tal com era d’esperar, un barri complicat de molt pujada i complicacions. Sant Feliu, El que pensava que era un camí, era un sender. Alguns carrers que estaven marcats com a asfaltats eren pistes mig perdudes a la muntanya. A la part baixa hi ha blocs nous, amb un urbanisme decent. A la part alta les cases s’esglaonen pels pendents, a vegades accessibles només per una escaleta. Barraques de pedra. Reixes i alarmes, deu ser una zona insegura. Però es veuen terrasses agradables, alguns llimoners florits, nans de pedra decorant. He acabat amb l’agradable carretera alta de Roquetes amb alguns ametllers florits preciosos.
Trinitat Nova
Sorgit durant els anys cinquanta, té la típica configuració en blocs envoltats d’espais enjardinats, i els habitatges són de dimensions reduïdes. 31/3/2023. El pont de Sarajevo que creua la Meridiana, blocs senzills amb força llum, limita amb Collserola i el caos de Torre Baró.
Les Roquetes
“El barri de les Roquetes es troba en una zona amb forts pendents. La important immigració dels anys cinquanta es va construir les pròpies cases.” 2024/02/12. El carrer de la cantera s’enfila fins a la pl. Puig Antic, desolada. Llobera i Rodrigo Caro, ben bé on acaba la urbs i comença la muntanya. Una pintada diu “La vida es bonita. Porque tanta pena?” Recorro uns jardins molt agradables. Hi ha escales mecàniques i ascensors per salvar els fortíssims desnivells. Torno a enfilar-me fins a dalt per baixar per Briquets i després de pujar per Mina Ciutat, que és planer i vindria a ser com el carrer major. Jaume Pinent, pujar i fer Vidal i Guasch i la pujada tremenda de Torres. Simancas, els blocs en diagonal amb tot de roba estesa i ja només em queden unes giragonses abans de baixar pel Almansa.
Canyelles
“Canyelles, construït l’any 1974, és el darrer polígon d’habitatges aixecat al districte durant l’etapa predemocràtica.” 2024/02/12. Pujo seguint el parc de la Guinaueta i segueixo la Ronda per pujar per Machado i Miguel Hernández. Tots els carrers tenen noms de poetes castellans. Els blocs acaben en forma de casetes de colors, com un poblet penjat. Hi ha molts espais verds i llum., el Parc de Josep Serra Martí. Un barri agradable.
La Prosperitat
“Va sorgir pràcticament del no-res durant les dècades dels anys vint i trenta del segle XX, en el procés d’expansió poblacional de la ciutat.” 2024/02/26. Miro la ronda des d’un pont i segueixo la B20 fins a Via Júlia, on es troba Roquetes i Trinitat Nova. Ressegueixo l’agradable Via Júlia fins a PgValldaura i començo a resseguir els carrers verticals, amb alguna confusió. Alguna caseta antiga, blocs bàsics dels 50-60, zones verdes. Una escultura notable de Jaume Plensa. Una altra a Via Júlia.
Verdun
“Situat a la part central del districte, el barri de Verdun és un triangle completament urbanitzat i constituït, bàsicament, per dos grans promocions d’habitatges. 2024/02/26. Començo a seguir els carrers de Verdun que són molt tranquils, blocs bàsics de la posguerra. i alguns posteriors.
La Guineueta
“La Guineueta està formada pel polígon de la Guineueta a la part nord i pels polígons d’habitatges de Barcinova i Calinova al sud, construïts durant els anys setanta.” 2024/02/26. Faig el perímetre pujant per Artesania, la B20 amb Canyelles a l’altra banda, Pl.Karl Marx i miro de recórrer el Parc Central de 9Barris amb l’esplèndida seu del dictricte. Aquesta part és una urbanització moderna i més digna.
Porta
Nascut de la pressió demogràfica al final del segle XIX, està separat de Sant Andreu per la Meridiana. El barri conté edificacions rurals antigues i és ric en zones verdes. 2024/3/4. Pujo per Meridiana, passo per l’agradable passeig de Can Dragó amb l’escultura de les quàdrigues, Valldaura, Pg Verdum i començo els carrers Alcúdia, Selva, Escultor Ordoñez, Estudiant. Descobreixo la preciosa Pl.Sòller que té un jardí amb una bassa i una escultura preciosa. Un balcó ple de gàbies d’ocells que refilen. És un urbanisme decent, amb equipaments, zona esportiva, centre comercial, alguna masia antiga, el cementiri de StAndreu amb les increïbles tombes dels gitanos.
El Turó de la Peira i CanPeguera
El barri es disposa entorn al turó que li dóna nom i que l’envolta gairebé completament. La part alta del turó és un parc urbà que data de 1936. 2024/03/04. Volta al Turó de la Peira, Fabra i Puig, PgUrrutia, Pi Molist i m’enfilo per Vilaseca. No ho tenia preparat amb prou cura i m’he confós una mica. Mirador del Turó de la Peira. Semblava que estigués enmig d’un bosc i no a Barcelona. Ressegueixo els carrerons de Can Peguera però me n’he perdut algun. (Situat al peu del vessant nord del turó de la Peira, el nom prové de la fabricació de pega que es feia a partir de les pinedes.)
Vilapicina i Torre Llobeta
Vilapicina és el barri més meridional de Nou Barris. Es va bastir al voltant de l’església de Santa Eulàlia. Es va ajuntar amb la Torre Llobeta després de la Guerra Civil. 2’24/03/04. Circumvalació de Vilapiscina, Fabra i Puig, Meridiana, Riera d’Horta, Arnau d’Homs i PgMaragall. Petrarca, els carrers amb nom d’artista en diagonal sota Cartellà, un barri més dens però força agradable. Serrano i Cartellà, amb la preciosa escultura com una flama. Els blocs tranquils de TorreLlobeta. La part final d’Escòcia i Jota, entre Meridiana i Arnau d’Homs.