Othmar Schoeck 1886-1957

Neix a Brunnen, a la riba del llac de Lucerna, fill del pintor de paisatges Alfred Schoeck. Comença estudiant art a Zurich però després es decanta per la música.  El 1907 estudia a Leipzig amb Max Reger.

Es guanya la vida dirignt corals, acompanyant al piano i dirigint l’orquestra simfònica de Sant Gall. Influència d’Hugo Wolf. A partir de 1916 l’industrial Werner Reinhart li farà de mecenes. Això li eprmetrà dedicar-se la composició. Fa coneixença amb Ferruccio Busoni que havia arribat a Zurich fugint de Berlin. Aquest li passa un libreto amb un esborrany de música de Philipp Jarnach i Schoeck completa una òpera en tres dies, Don Ranudo.

Cap el 1918 comença una relació amb la pianista Mary de Senger que l’influirà musicalment. Descobreix la música d’Alban Berg i els Six de Paris, cosa que el fa sentir antiquat. Això, juntament amb la fi de la relació amb de Senger suposa un trasbals vital i estilístic que es reflecteix en la cançó Die Entschwundene. Abandona el món tonal.

 

  • Die Entschwundene (1923)
  • Gaselen (1923)
  • Penthesilea (1923–5)

No era nazi però la seva col·laboració amb l’òpera de Berlin el 1943 va causar rebuig a Suïssa.

| PDF text