pa m Aliment fet de farina pastada i cuit al forn, de diferents denominacions. Pa de barra, de Viena, de pagès.
paciència f Capacitat de suportar sense queixa. Amb les criatures, s’ha de tenir paciència.
pacient 1 adj Que té paciència. Aguanta una mica, sigues pacient! 2 m i f Persona malalta que és atesa per personal sanitari. Els pacients de la sala 12.
pacífic, -a adj Que no és propens a la violència. Un poble pacífic.
pacte m Acord sobre un aspecte concret. Van signar un pacte de no-agressió.
padrí, padrina m i f 1 Persona que duu una criatura a batejar. 2 Avi, àvia.
paella f 1 Recipient de cuina rodó i amb un mànec llarg. 2 Arròs fet a la paella. Diumenge farem paella per dinar.
paga 1 f Diners que es cobren en concepte d’una feina. La paga de Nadal. 2 paga i senyal f Quantitat que es dóna a compte. Quan van confirmar el viatge, hi van deixar un deu per cent de l’import com a paga i senyal.
pagament m El fet de pagar. Aquest mes hem fet molts pagaments.
pagar v tr Donar diners a canvi d’un servei, d’una mercaderia, etc. Va pagar-ho en bitllets de deu mil pessetes.
pagès, pagesa m i f Persona que treballa el camp: *llaurador.
pàgina f Cada una de les cares d’un full, especialment en un quadern o llibre.
paio, paia [fam.] m i f Individu. Hi ha un paio que demana per tu.
pair v tr i intr Digerir. He menjat tant per dinar, que necessitaré hores per pair-ho. Menja poc però paeix bé.
país m Territori d’una nació. Diuen que tot ho han fet en benefici del país.
paisatge m Lloc vist des del seu aspecte general. Contemplaven el paisatge que es veia des del mirador.
pal m Peça de fusta recta, rodona i alta, de diversos usos. Un pal de paller. Un pal de telèfons. Els pals d’una embarcació. Un pal de bandera. El pal de fregar.
pala f Eina amb mànec llarg i una làmina a l’extrem per arreplegar material. Tiraven més carbó dins el forn amb una pala.
paladar m Part superior de l’interior de la boca.
palaí* m Peix de cos aplanat: llenguado.
palanca f Màquina simple per aixecar pesos.
palangana f Recipient rodó i fondo per rentar-s’hi les mans.
palau m Edifici luxós, generalment residència d’un personatge important. El palau del governador. El palau del rei.
palet m Pedra arrodonida i llisa per efecte de l’acció de l’aigua. Un palet de riera.
paleta 1 m i f Persona que treballa en la construcció: *obrer de vila, *picapedrer. 2 f Fusta plana i corbada on els pintors hi posen els colors per pintar. 3 f Eina triangular amb mànec curt que es fa servir en els treballs de construcció.
palla f Tija seca de les plantes que fan espigues. Una bala de palla.
pallasso, pallassa m i f Artista còmic de circ.
paller m Pila de palla que hi havia a l’era, formada al voltant d’un pal molt alt.
pàl.lid, -a adj De color apagat. El malalt estava pàl.lid.
pallissa f Seguit de cops donats a algú. Li han clavat una bona pallissa.
palmell [var.: palma f] m Part plana de la mà, oposada al dors.
palmera f Arbre alt de fulles grans, propi de climes càlids.
paloma* [var.: *palometa] f Insecte de cos llarg i prim i dos parells d’ales grosses: papallona.
pam m Mesura de llargada equivalent a la distància entre la punta del dit xic i del polze amb la mà oberta.
pancarta f Banda de roba o de plàstic aguantada als extrems per uns pals, on hi ha escrita alguna consigna. Els manifestants desfilaven portant pancartes.
panda m Mamífer asiàtic de pèl blanc amb taques negres.
pandereta f Instrument de percussió consistent en un cèrcol que aguanta una membrana.
panera f 1 Recipient per al pa. Serveix el pa a taula en una panera. 2 [p. ext.] Cistell.
panerola* f Insecte negrós de cos aplanat i d’hàbits nocturns que viu a les cases: escarabat de cuina.
panorama m Vista àmplia. Des d’allà es veia tot el panorama de la costa.
panotxa [var.: *panolla] f Espiga del blat de moro.
pansa f Gra de raïm sec.
pansit, -ida adj 1 Dit d’una planta que ha perdut la ufana. Flors pansides. 2 [fig.] Dit d’algú que ha perdut energia, alegria. Et veig tot pansit; què et passa?
pantà m Extensió d’aigua de poca profunditat.
pantalla f 1 Superfície on es projecta una pel.lícula o hi apareixen les imatges d’un televisor, d’un ordinador. 2 Mena de campana que cobreix un llum perquè no enlluerni. Un llum de tauleta de nit amb pantalla de roba.
pantalons m pl Peça de roba que cobreix de la cintura en avall, amb dos camals. Uns pantalons texans.
pantanós, -osa adj Dit d’un terreny ple de basses. Un litoral pantanós.
panteixar [var.: *pantaixar] v intr Respirar fatigosament per efecte d’un cansament gran. Va pujar les escales panteixant.
pantera f Lleopard.
panxa f Ventre.
panxut, -uda adj Que té la panxa grossa. Un infant panxut.
pany m Tanca d’una porta. Pany de seguretat.
paó [var.: *pago] m Ocell amb una gran cua de plomes molt acolorides.
papa m Cap de l’Església catòlica.
papallona f Insecte de cos llarg i prim i dos parells d’ales desplegades: *paloma.
paper m 1 Làmina prima feta amb fibres vegetals. Paper d’embalar. Paper xarol. Paper de vidre. 2 Representació d’un personatge. El protagonista fa un paper molt important. 3 [fig.] Actitud, comportament respecte a una altra persona. El vam anar a veure però ens va fer un paper molt estrany.
paperera f Recipient per llençar-hi els papers que ja no serveixen.
papereria f Botiga on venen papers i objectes d’escriptori en general.
papereta f Full amb què es vota. Va tirar la papereta dins de l’urna.
paperina f Paper caragolat sobre ell mateix fent bossa. Una paperina de xurros.
paquet m Conjunt de coses embolicades, o envasades, i lligades. Fes un paquet amb tota la roba vella. Un paquet de tabac.
paràbola f Corba oberta per un costat, que es va separant i no s’acaba mai.
parabòlic, -a adj En forma de paràbola. Antena parabòlica.
parabrisa m Vidre de davant d’un vehicle.
paracaigudes m Aparell per tirar-se d’un avió.
paracaigudista m i f Persona que es tira amb paracaigudes.
parada f 1 Acció i efecte de parar(-se). A la pròxima estació farem una parada de deu minuts. 2 Lloc on tenen fixada la parada els vehicles d’una línia regular. Una parada d’autobús. 3 Punt de venda en un mercat. Té una parada de fruita a la plaça.
paradís m Lloc ideal de felicitat. Per uns dies, aquella casa va semblar el paradís.
paràgraf m Cada un dels fragments d’un text escrit.
paraigua m Estri per protegir-se de la pluja.
paraigüer m Recipient per posar-hi els paraigües.
paràlisi f Impossibilitat de moure’s (un membre). Té paràlisi a les cames.
paralitzat, -ada adj Sense moviment. Té els músculs de la cara paralitzats.
parallamps m Barra metàl.lica per atraure els llamps.
paral.lel, -a adj Dit de les línies que mantenen la mateixa distància. Dos carrers paral.lels.
paral.lela f Línia que és paral.lela respecte a una altra.
parament m Conjunt d’elements, accessoris, etc. amb què es para una cosa. Parament de taula. Parament de cuina.
parany m 1 Artefacte per atrapar animals. 2 [fig.] Situació pensada per atrapar algú. La policia va posar un parany als camells del barri.
parar 1 v tr Impedir de continuar avançant, bloquejar. Em va parar al mig del carrer. El porter va parar la pilota com va poder. 2 Disposar, preparar, especialment la taula. Comenceu ja a parar taula. 3 v intr Fer una parada. Que no para aquí, l’autobús? 4 parar de v aux Para de fer el paperina i estigues per la feina. 5 anar a parar loc verb Treure cap (a). On ha anat a parar la pilota? 6 sense parar loc adv De manera seguida. Enraona sense parar, com les cotorres.
paràsit m Animal que viu a costa d’un altre. Un producte contra els paràsits.
para-sol m Espècie de paraigua gran per protegir-se del sol. Van plantar el para-sol a la platja.
parat, -ada adj i m i f Aturat.
paraula f 1 Unitat de la llengua. T’ho diré en quatre paraules. 2 [fig.] Hi va comprometre la seva paraula. Paraula d’honor.
paraulota f Paraula o expressió desagradable a les orelles, renec.
para-xocs m Peça d’un vehicle per parar els xocs.
parc m Extensió gran de terra amb jardins dins una població. El parc de la Ciutadella.
parcel.la f Divisió d’un terreny. De l’antiga propietat, n’ha fet parcel.les.
parcial adj Només d’una part, d’un aspecte. Un estudi parcial.
pardal m 1 Ocell de color terrós: *teulader. *2 Ocell en general.
pare [var.: papa] m Un home respecte als seus fills. El seu pare es deia Joan.
parèixer* v atr Semblar. Li pareixia que no podia ser veritat.
parell 1 adj Dit del nombre enter que es pot dividir per dos. El 12 és parell. Juguen a parells o senars. 2 det [usada gen. en loc det] Dos. Un parell de sabates.
parella f 1 Conjunt de dos. Fan una bona parella. 2 Persona amb la qual es conviu de manera íntima. Són una parella de fet. Viuen com a parella.
parent m Persona de la família en relació amb una altra. A la boda, hi convidaran tots els parents.
parentela f Conjunt dels parents. Tota la parentela va anar al casament.
parèntesi m Cada un dels dos signes ( ) amb què es tanca un tros de text. Una frase entre parèntesis.
parentiu [var.: parentesc] m Relació, vincle que hi ha entre parents.
parer m Opinió, punt de vista. Segons el meu parer, la cosa no ha anat ben bé així.
paret f Obra vertical. De la casa, només en quedaven les quatre parets.
parir v tr i intr Tenir un fill una dona, una femella d’un mamífer. Ha parit un fill preciós. Ha parit a mitja nit.
parla f Facultat de parlar, manera de parlar. El va deixar sense parla, de la impressió. Té una parla divertida.
parlament m Assemblea legislativa. Eleccions al Parlament.
parlamentari, parlamentària m i f Membre d’un Parlament.
parlar v Comunicar(-se) per mitjà del llenguatge articulat 1 v intr Parla d’una manera molt entenedora. Quan parla, fa molts gestos. Al final, em faràs parlar. 2 v tr Sap parlar sis llengües. 3 v règ Ens ha tornat a parlar de quan era infant. 4 m Manera de parlar, variant. Té un parlar estrany. El parlar d’aquelles comarques.
parpella f Plec que fa la pell a damunt de l’ull. Les parpelles se li tancaven, de tanta son que tenia.
parquet m Paviment fet de fustes estretes.
pàrquing m Aparcament.
parra f Vinya que creix com a planta enfiladissa.
parrac m Tros de roba estripada: *péntol. La jaqueta li queia a parracs.
parròquia f 1 Església portada per un rector. 2 [fam.] Clientela d’un establiment.
1part 1 f Allò que està inclòs en un conjunt més gran. Divideix el pastís en parts iguals. Aquell tapís formava part de la col.lecció. Va rebre el suport de la major part del públic. 2 Banda. Se sentia un soroll de la part de mar. Per la nostra part, ja te’n pots anar. 3 a part loc adv A banda. Posa aquells paquets a part. 4 prendre part (en) loc verb Participar(-hi), implicar(-s’hi). Al final, va acabar prenent part en la discussió.
2part m El fet de parir. Ja té dolors de part.
parterre m Secció d’un jardí amb flors plantades. Entremig dels parterres hi havia un caminet.
participació f El fet de participar(-hi). El van detenir per la seva participació en els fets.
participant adj i m i f Que (hi) participa. Van fer un obsequi a tots els participants en el concurs.
participar v règ Prendre part (en). Sempre volia participar en tot.
partícula f Porció molt petita d’una cosa. Partícules de pols.
particular 1 adj Especial. Allò sí que va ser un cas particular. 2 Privat. Camí particular. 3 en particular loc adv Sobretot. Li agrada el marisc i en particular els escamarlans.
particularment adv Especialment. Un cas particularment dolorós.
partida f Conjunt de jugades d’un joc. Una partida d’escacs.
partidari, -ària adj i m i f Que pren partit (per). És partidari de dir-ho tot. Els partidaris del marquès van atacar la diligència.
partir 1 v tr Distribuir en parts. Va partir el berenar entre els amics. 2 v intr Anar-se’n. Van partir cap a la frontera. 3 a partir de loc prep Prenent(-ho) com a base. Van reconstruir els fets a partir dels testimonis.
partit m 1 Competició esportiva. Un partit d’handbol. 2 Agrupació política. Un partit socialista. 3 Resolució. Va prendre el partit de convocar-los a tots.
partitura f Escriptura d’una composició musical. El mestre dirigia sense partitura.
pàrvul, pàrvula m i f Alumne de parvulari.
parvulari m 1 Etapa de l’educació infantil, entre els tres i els sis anys. 2 Local de parvulari.
parxís m Joc en què es fan moure unes fitxes rodones damunt un tauler.
1pas [pl. passos] m 1 Cada un dels moviments de les extremitats inferiors en caminar. Un pas endavant i dos endarrere. 2 Lloc per on es passa, o es traspassa. Un pas de vianants. Un pas subterrani. Un pas zebra. Un pas a nivell.
2pas adv Reforça la negació en certs casos. No saps pas si en Joan ha de venir? Que tots actuen igual?, no pas ell. No obriu pas les finestres en cas d’incendi. M’agrada més la coca salada que no pas la pizza.
Pasqua f Festes que se celebren per la primavera. La mona de Pasqua.
passa f Cada un dels passos que es fan com a mesura. D’aquí a la cantonada hi ha més de quaranta passes.
passada f 1 Acció de passar. Els davanters es van fer unes passades magnífiques. 2 mala passada Malifeta. Li van jugar una mala passada.
passadís [pl. -issos] m Pas llarg i estret, especialment en un habitatge, edifici, etc., corredor
passador m Estri per subjectar, especialment el cabell.
passamà m Part superior d’una barana, per on hi passa la mà.
passaport m Document personal necessari per passar la frontera de molts països.
passar 1 v intr Succeir. Què deu passar, que se sent aquest escàndol? T’ho han explicat així, però passa que no és exacte. 2 Transitar. Pel carrer Gran, hi passa molta gent a aquestes hores. El va ajudar a passar a l’altra banda. 3 passar davant loc verb Avançar. Va accelerar per poder passar davant d’aquell camió. 4 passi-ho bé exp Forma de salutació, de comiat. Passi-ho bé, senyora Rita!
passat, -ada 1 adj Vell, d’altres temps. Són coses passades. És passat de moda. 2 passat m El temps que ja ha transcorregut. Recordaven el passat.
passatemps m Entreteniment.
passatge m 1 Carrer estret i secundari, sovint interior o entre dos carrers. 2 Conjunt de passatgers. El capità va saludar el passatge. 3 Bitllet de transport, especialment de vaixell
passatger, -a 1 adj Que no dura sempre. Un mal de cap passatger. 2 m i f Viatger d’un transport col.lectiu. Els passatgers d’un tren, d’un avió, d’un vaixell.
passeig [pl. -jos o -igs] m Carrer ample vorejat d’arbres.
passejada [var.: passeig] f Acció de passejar(-se). En acabat de sopar, sempre faig una passejada.
passejar(-se) v tr i pron Fer una passejada. Passejava la criatura dalt del cotxet. Es passejava amunt i avall del corredor.
passi [var.: *passe] m Document que permet l’entrada o la circulació franca. M’han regalat un passi per a la Fira del Llibre.
passió f Tendència, sentiment, desig irresistible. Té passió per les carreres de cavalls.
passiu, -iva adj Que no oposa resistència, que no reacciona. Els costava d’actuar davant d’un públic tan passiu.
pasta f 1 Massa de material tou. La pasta de fer el pa. Pasta de dents. 2 Aliments de diverses formes fets amb pasta de farina, com els fideus, els espaguetis, etc. 3 Productes de pastisseria com les galetes, els croissants, els brioixos, etc.
pastanaga f Planta conreada per la seva arrel de color ataronjat: *safanòria.
pastar v tr Treballar la pasta de forner. El forner pastava farina.
pastilla f Medicament en forma de disquet. Pastilles per a la tos.
pastís [pl. -issos] m Dolç, especialment una mica gros. Un pastís d’aniversari.
pastisser, pastissera m i f Persona que treballa en una pastisseria.
pastisseria f Botiga i obrador on fan pastissos i dolços.
pastor, pastora m i f Persona que duu un ramat. Una pastora de cabres.
pastós, -osa adj Que té consistència de pasta. El foie gras és pastós.
pastura f Terreny on pastura un ramat, l’herba mateixa que mengen. En aquells prats tan alts hi havia les millors pastures dels encontorns.
pasturar v intr Alimentar-se el bestiar de l’herba del camp; dur-l’hi. Per allà prop pasturava un ramat d’ovelles.
patacada f Cop molt fort, generalment per efecte d’una caiguda o una topada: *bac. Va relliscar i es va clavar una bona patacada.
patata f Tubercle comestible de la patatera: *creïlla. Una plata de patates fregides. Patates bullides.
paté [pl. -és] m Aliment fet de diferents productes en forma de pasta. Un paté de foie gras, de pollastre, de salmó.
patent 1 adj Evident. Eren patents les ganes que tenia d’acabar com més aviat millor. 2 f Dret per a l’explotació exclusiva d’un invent.
patern, -a adj Referent al pare. No feia gaire cas dels consells paterns.
patètic, -a adj Que provoca un sentiment de pena i de tristesa alhora. Era patètic veure plorar aquell home que semblava tan segur d’ell mateix.
pati m Espai tancat a l’interior d’un edifici. Darrere la casa hi havia un pati amb tarongers.
patí [gen. en pl.] m Aparell per patinar.
patilla f Cabell que baixa pels polsos cap a les galtes. Es deixava unes patilles amples i llargues que li tapaven mitja galta.
patiment m El fet de patir.
patinador, patinadora m i f Persona que patina.
patinar v intr Lliscar per damunt d’una superfície.
patinatge m Activitat esportiva consistent a patinar. Patinatge sobre rodes, sobre gel.
patinet m Joguina amb rodes per passejar-s’hi.
patir v intr i tr Sofrir. Patia molt de veure’ls tan necessitats. Ara patirem les conseqüències de tanta secada.
pàtria f País propi. Cal respectar totes les pàtries.
patrimoni m Conjunt de les propietats d’algú. Quatre llibres eren tot el seu patrimoni.
patriòtic, -a adj Referent a la pàtria. Himnes patriòtics.
patró m Amo, especialment d’una empresa.
patrulla f Escamot de vigilància. Una patrulla de la policia.
pau f Absència de guerra o de violència. La pau va arribar al cap de cinc anys de guerra cruel.
pausa f Descans breu. Abans de començar a llegir aquell fragment, va fer una pausa.
pavelló m Edifici gran dins d’un conjunt. Un pavelló de la fira de mostres. Pavelló poliesportiu.
paviment m Terra que ha estat pavimentat. Un paviment de rajoles.
pavimentar v tr Recobrir una superfície de terra amb matèria resistent, com asfalt, rajoles, etc.
pebre m 1 Fruit en forma de boletes menudes de gust picant. *2 Pebrot. 3 Pols obtingut de moldre tota classe de pebres. Pebre vermell. Pebre roig. Pebre blanc. Pebre negre. 4 pebre coent Bitxo.
pebrot [var.: *pebre] m Hortalissa de color vermell quan és madura: *pimentó. Pebrots escalivats.
peça f 1 Part d’un mecanisme. Les peces d’una màquina, d’un rellotge. 2 Element amb què ens vestim. Una peça d’abric. Una peça de roba interior.
pecar v intr Fer pecats.
pecat m Acció contra una norma religiosa.
peculiar adj Propi, específic, original. Tenia una manera peculiar de dir les coses.
pedaç m 1 Afegitó, especialment a la roba. Duia un pedaç al darrere dels pantalons. *2 Drap. Eixugava la pols amb un pedaç.
pedal m Peça d’un vehicle, d’un mecanisme, per donar-li impuls. Els pedals d’una bicicleta.
pedalar [var.: pedalejar] v intr Fer anar els pedals. El corredor pedalava amb fúria a les pujades.
pediatre, pediatra m i f Especialista en medicina infantil.
pedra f 1 Tros de roca, especialment l’utilitzat en la construcció. Han revestit la façana amb pedra. 2 Material de joieria. Una pedra preciosa. 3 Calamarsa de grans grossos. Ha caigut pedra.
pedrera f Lloc d’extracció de pedra.
pedrís [pl. -issos] m Seient de pedra o de maons.
pega f Substància per enganxar. Aquests cromos no tenen prou pega.
pegar 1 v règ i tr Donar cops a algú. Li va pegar una bufetada. 2 v intr Aquell sempre pega. *3 v tr Donar, tirar, produir. Pegar un crit. Pegar empentes. *4 pegar a v aux Començar a. Van pegar a fugir.
peix m Animal vertebrat que viu a l’aigua i respira per brànquies.
peixater, peixatera [var.: *pescater] m i f Persona que ven peix.
peixateria [var.: *pescateria] f Botiga o parada de peixater.
peixera f Recipient amb aigua per tenir-hi peixos vius.
pel [pl. pels] cont Passa pel camí. El va enviar pels aires.
pèl [pl. pèls] m Filament de l’epidermis. Té els braços coberts de pèl.
pela f 1 Pell d’una fruita, d’un tubercle, que ha estat llevada. On podem llençar les peles de la taronja? 2 [fam.] Pesseta.
pelada f 1 [var.: *pelat m] Erosió a la pell. Quan va caure, es va fer una pelada al genoll. 2 Acció i efecte de fer-se tallar els cabells, especialment curts. Quina pelada!
pelar v tr 1 Llevar la pell d’un fruit, d’un tubercle. Pela les patates per al sopar. 2 [p. ext.] Desgranar. Hem de pelar pèsols. 3 Tallar els cabells. Qui t’ha pelat?
pell f 1 Recobriment del cos. Té la pell dura. 2 Pell d’un animal usada com a vestit. Un abric de pell.
pelleteria f Botiga de pells.
pel.lícula f Cinta de filmar. Un pel.lícula de por.
pelut, -uda adj Que té molt de pèl. Un ós pelut.
pena 1 f Sentiment de tristor. Fa pena veure-la tan malalta. 2 Sanció imposada per un tribunal. Ha de complir la pena a la presó. 3 a penes loc adv Gairebé no. A penes hi havia mitja entrada.
penal m 1 Falta a l’àrea pròxima a la porteria. El porter va parar el penal. 2 Centre penitenciari.
pendent 1 m Inclinació del terreny. Va caure rodolant pel pendent. 2 adj Per solucionar. Tinc molts treballs pendents, encara. 3 adj i adv A l’espera. Estem pendents del resultat.
pèndol m Peça de certs mecanismes que fa un moviment d’oscil.lació. El pèndol d’un rellotge de paret.
penedir-se v pron i règ Saber greu una pròpia acció. Es va penedir d’haver-li donat tanta confiança.
penetrar v règ Entrar endins (de). Van començar a penetrar en el bosc.
península f Tros de terra voltat de mar, unit al continent per una faixa més o menys estreta. La península Ibèrica.
penis m Membre sexual dels mamífers mascles.
penitència f Càrrega, pena, càstig. Haver-la d’aguantar tot el dia, ja és una bona penitència.
penjador m Estri per penjar-hi roba. Els penjadors d’un armari.
penjar 1 v tr i règ Subjectar en un lloc només per la part de dalt. Penjar un llum del sostre. Penjar un quadro a la paret. Penjar de la forca. 2 v règ La faldilla et penja d’un costat. 3 v intr Tallar la comunicació telefònica. A mitja conversa ha penjat. 4 penjar-se v pron Anar a parar a un lloc inaccessible. La pilota s’ha penjat.
penja-robes m Moble per penjar-hi la roba: *perxa.
penjoll m Guarniment que es duu penjant. Duia un braçalet amb penjolls.
penós, -osa adj Que fa pena. És molt penós haver-lo de renyar sempre.
pensador, -a adj i m i f Que pensa, que té idees. És un gran pensador.
pensament m El fet de pensar. Estava sol amb els seus pensaments.
pensar 1 v intr Exercir la facultat de raonar, de recordar. Per pensar bé, necessitava una mica més de calma. 2 v règ Es passa el dia pensant en el seu projecte. Pensa molt en el seu país. 3 pensar-se v pron i tr Creure. Em pensava que ja no vindries.
pensatiu, -iva [var.: pensarós] adj Tancat en els seus pensaments. Què li deu passar, que se’l veu tan pensatiu?
pensió f Paga d’una persona jubilada. Enguany no augmentaran gaire les pensions.
pentàgon m Polígon de cinc costats.
pentinar(-se) v tr i ref Arreglar(-se) els cabells. T’han pentinat molt bé. Es pentinava davant el mirall.
pentinat m Manera d’anar pentinat. Duia un pentinat de perruqueria.
péntol* m Tros de roba esgarrada: parrac. Ha convertit el mocador en un péntol.
penúltim, -a det i pron Indica el lloc abans de l’últim. Vaig ser el penúltim d’arribar.
penya f Massa gran de pedra. Estava sota una penya.
penya-segat m Roca tallada vertical d’una certa altura, especialment a la costa.
penyora f Allò que es deixa com a garantia. “Te deix, amor, la mar com a penyora.”
pepa* f Joguina que representa una figura humana: nina.
per prep 1 Indica relació de trànsit respecte a un lloc. Vés per l’altre costat. 2 Indica situació aproximada respecte a un lloc o al temps. Si busques bé, ho trobaràs per aquí. “Tota planta floreix com per la primavera.” 3 Indica la causa i, davant d’infinitiu, la finalitat. Tot ho ha fet per vosaltres. He vingut expressament per saludar-te. 4 Indica bescanvi. Ha sacrificat la vida per no res. 5 Amb el valor adverbial de encara. Per molt que l’aviseu, no en farà cas. 6 per a Indica destinació. Un regal per a cadascú.
pera f Fruit comestible de la perera.
percebre v tr Captar pels sentits, per la intuïció. Des d’allà percebien el moviment de la gent.
percentatge m Tant per cent. Han augmentat els percentatges d’audiència del programa.
percepció f El fet de percebre. Segons la meva percepció, això no és ben bé així.
percussió f Acció de picar damunt d’un objecte, especialment un instrument musical. El timbal és un instrument musical de percussió.
perdedor, -a adj i m i f Que ha perdut. L’equip perdedor. Sempre vas amb els perdedors.
perdiu f Ocell de plomes de color de cendra amb taques, i amb les potes i el bec vermells.
perdó 1 m Acció i efecte de perdonar. Li van demanar perdó per la mala passada que li havien fet. 2 exp Usat per demanar excuses. Perdó, no l’havia vist!
perdonar v tr No tenir en compte una falta, un error, un deute. No li perdonarà mai els insults de l’altre dia.
perdre 1 v tr Desaparèixer una cosa sense saber què se n’ha fet. He perdut la cartera amb tota la documentació. 2 v intr Ser vençut en una competició. Han perdut per 2 a 3.
pèrdua f L’efecte de perdre. Les inundacions han causat moltes pèrdues.
perenne adj Dit d’una cosa que hi és sempre, que no passa. Arbres de fulla perenne.
perepunyetes adj i m i f Que en tot hi troba defectes. S’hi miraven molt amb els acabats, perquè l’encarregada era una perepunyetes.
perera [var.: perer m] f Arbre fruiter de fulla caduca que fa les peres.
peresa f Condició de peresós, mandra. Tot li fa peresa, no hi ha res que el motivi.
peresós, -osa adj Que li costa de fer les coses, mandrós.
perfecció f Qualitat de perfecte. Pintava les cares amb una gran perfecció.
perfectament adv D’allò més bé. Està perfectament de salut.
perfecte, -a adj Sense cap defecte. Un treball perfecte.
perfil m Contorn, especialment el d’una figura posada de costat. La posta de sol destacava el perfil dels edificis. Quan es posa de perfil, se li nota més la panxa.
perforació f Acció i efecte de perforar(-se). Una perforació de budell.
perforar v tr Foradar.
perfum m 1 Bona olor. El perfum de les flors del camp. 2 Substància de perfumeria que fa bona olor. Quin perfum gastes?
perfumar v tr Omplir de bones olors. Han perfumat la sala amb un ambientador.
perfumeria f Botiga on venen colònies, perfums i productes de bellesa en general.
perill m Situació que comporta un risc. En el camí de baixada, van passar per moments de perill.
perillós, -osa adj Que comporta perill. Un revolt perillós.
període m Espai de temps d’una certa llargada, especialment en relació a certs processos i fets. El període glacial.
periòdic, -a adj 1 Que succeeix de manera regular. Pluges periòdiques. 2 periòdic m Diari. Al quiosc ja no hi queda cap periòdic del dia.
periodisme m Professió de periodista.
periodista m i f Professional de la informació.
periquito m Ocell petit de colors variats i nas corbat.
perjudicar v tr Causar un perjudici. Tants mesos seguits d’obres han perjudicat les botigues de la zona.
perjudici m Allò que representa un mal, un dany per a algú.
perjudicial adj Que causa un dany. El tabac és perjudicial per a la salut.
perla f Petita massa sòlida que es forma dins de les ostres i d’altres mol.luscos. Un collaret de perles.
permanent 1 adj Continuat. Oferim un servei permanent als nostres clients. 2 f Tractament del cabell que el deixa arrissat o ondulat durant un temps.
permetre v tr Consentir. No els podien permetre aquella desobediència.
permís m Autorització. M’han agafat el joc sense permís. Estan en el país amb un permís de treball.
pern m Caragol, generalment amb la cabota plana i quadrada, que va fixat amb una femella. Les peces de la màquina anaven collades amb perns.
pernil 1 m Cuixa salada de porc: *cuixot. Un entrepà de pernil. 2 pernil dolç Pernil cuit.
però conj 1 Indica oposició. T’ajudaria a acabar la maqueta, però no sé com posar-m’hi. 2 adv Indica concessió. El seu pare, però, no és tan alt com ell.
perpendicular adj i f Dit d’una recta que forma quatre angles iguals quan es talla amb una altra recta.
perpetu, -ètua adj Que dura sempre. Neus perpètues.
perquè conj 1 Indica causa. No he pogut acabar-ho, perquè no he calculat bé el temps. 2 Indica finalitat. T’ho vam donar perquè en fessis un bon ús.
perruca f Cabellera postissa.
perruquer, perruquera m i f Persona que treballa en una perruqueria.
perruqueria f Establiment on tallen els cabells i fan pentinats.
persecució f Acció i efecte de perseguir. Els van enviar en persecució dels presos que s’havien escapat.
perseguir v tr Anar darrere d’algú per atrapar-lo. Els gossos perseguien la llebre.
persiana f Peça feta amb tires o en forma de porticó que es posa en una porta o finestra. A l’hora forta del sol tancaven les persianes.
persistent adj Perenne, de llarga durada. Fulles persistents. Pluja persistent.
persona f Ésser humà.
personal 1 adj Referent a l’individu. Els gustos són una qüestió molt personal. 2 m Conjunt de persones, especialment de treballadors, d’empleats. Tot el personal de la fàbrica. 3 f Falta personal en una competició. Ja li han assenyalat dues personals.
personalitat 1 f Conjunt de qualitats que diferencien una persona de les altres. Té una personalitat ben definida. 2 personalitats f pl Conjunt de persones importants. Entre els convidats hi havia moltes personalitats.
personatge m 1 Persona de relleu. Va ser tot un personatge en la seva època. 2 Protagonista. El personatge principal i els secundaris.
perspectiva 1 f Representació de la profunditat. Un dibuix amb perspectiva. 2 Futur. Amb tots els fills a l’atur, se li presenta una bona perspectiva. 3 en perspectiva loc adv Probable. Té unes quantes ofertes en perspectiva.
persuadir v tr i règ Convèncer. El van persuadir de la qualitat d’aquell producte.
pertànyer v règ Tenir en propietat. Aquelles terres pertanyien a una família del poble del costat.
pertinença [gen. en pl.] f Coses de propietat. Quan la policia el va deixar anar, li va tornar totes les seves pertinences.
pertocar v règ Considerar pertanyent. No em pertoca a mi de dir-ho.
pertot arreu [var.: pertot] loc adv A totes bandes. “Pertot se’n fan, de bolets, quan plou.” No trobava un racó tranquil: pertot arreu hi havia gent.
perxa* f Penja-robes.
pes m 1 El resultat de pesar. Comprova el pes amb aquestes altres balances. 2 Nom de diverses peces pesants. Els pesos d’una balança de plats. Els pesos d’un rellotge de paret. Alçament de pesos. Llançament de pes.
pesant adj Que pesa molt. Una càrrega pesant. El plom és pesant. L’elefant és un animal pesant.
pesar v tr Mesurar la massa. Pesa’m aquest paquet.
pesat, -ada adj De mal suportar. És un pesat, no hi ha qui l’aguanti!
pesca f L’activitat de pescar. Pesca submarina.
pescador, pescadora m i f Persona que es dedica a la pesca.
pescar v tr i intr Agafar peix de l’aigua. Les barques ja han sortit a pescar. Han pescat molta sardina.
pèsol m Llavor comestible de la pesolera, en forma de boletes verdes. Sípia amb pèsols.
pesseta f Moneda de l’Estat espanyol.
pessic 1 m Acció i efecte de pessigar. 2 [p. ext.] un pessic de loc det Un pessic de sal.
pessigar v tr Cloure la pell entre dos dits i caragolar fent pressió.
pessigolles [var.: *cossigolles, *còssigues] f pl Convulsió provocada per un refrec molt suau a la pell: *cosquerelles. Li feia pessigolles a l’orella amb una ploma d’ocell.
pèssim, -a adj D’allò més dolent. Té un gust pèssim per vestir-se.
pessimista adj i m i f Dit de la persona que en tot hi troba la part negativa.
pestanya f Cada un dels pèls que surten a les vores de les parpelles.
pestell m Peça d’un pany que llisca per obrir-lo o tancar-lo.
pet m Gas que es deixa anar per l’anus, especialment quan fa soroll.
pètal m Cada una de les peces de la corol.la d’una flor.
petanca f Joc molt semblant al joc de bitlles.
petar 1 v tr i intr Trencar, rebentar, explotar, amb un so sec. Han petat tots els globus. Qui ha petat el vidre? El coet no ha petat. 2 v intr Fer un so sec. Les portes de dalt no paren de petar.
petard m Petit objecte amb pólvora per fer-lo petar.
petició f Acció i efecte de demanar una cosa. Ens ha fet una petició molt enraonada.
petit, -a 1 adj De dimensions reduïdes, de menys edat: *xicotet. Vivien en una casa petita. El germà petit. És el més petit de tots. 2 m i f Infant. Els petits ja baixen al pati.
petjada f Empremta d’un peu. Van veure les petjades d’un llop a la neu.
petjapapers [var.: pitjapapers] m Objecte pesant que aguanta els papers de damunt d’una taula.
petó m Acció i efecte de besar: *bes. Li va fer un petó.
petroli m Oli mineral del qual s’extrauen molts productes, com la benzina.
petrolier m Vaixell que transporta petroli.
petxina f Nom genèric de molts mol.luscos de dues valves, com cloïsses, escopinyes, etc. Un arròs amb petxines.
peu m Part del final d’una extremitat inferior.
peüngla [var.: peülla] f Durícia que recobreix l’únic dit del peu de certs mamífers. Les peüngles d’un cavall.
pi m Arbre de fulles perennes en forma d’agulla, que fa pinyes. Un pi pinyoner. Un pi blanc.
pianista m i f Persona que toca el piano.
piano m Instrument musical de percussió, amb un teclat i pedals.
pic m 1 Eina acabada en punta per fer clots. 2 Cim punxegut de muntanya.
pica f Recipient, generalment amb aixeta, per a diversos usos. Una pica de rentar la roba. La pica de la cuina.
picada f 1 Acció i efecte de picar un insecte. Tenia els braços plens de picades de mosquit. 2 Conjunt d’ingredients picats en un morter com a condiment. Una picada d’ametlles i pinyons.
picament m Acció de picar. Picament de mans, de peus.
picant adj 1 De gust coent. Una salsa picant. 2 [fig.] Un acudit picant.
picapedrer, picapedrera m i f *1 Paleta, obrer de la construcció. 2 Persona que pica i talla pedra per a la construcció.
picaporta m Peça que hi havia a les portes per trucar.
picar 1 v intr i règ Donar cops, trucar. Algú pica a la porta. Han picat dos cops. Van picar de mans amb molt d’entusiasme. Van picar de peus en senyal de protesta. 2 v tr Fer a trossos petits. Picar carn. Picar una ceba. 3 Xafar amb el morter. Picar uns quants alls. 4 v règ Tenir sensació de picor. Em pica el cap. 5 Ferir amb el bec. La cadernera li ha picat en un dit. 6 v intr Quedar agafat un peix a l’ham. Va anar a pescar d’hora, però els peixos no van picar en tot el matí.
piconadora f Màquina d’aplanar terrenys.
picor f Sensació que fa venir ganes de gratar-se. Té picor a la mà perquè ha tocat unes ortigues.
picotejar v tr Menjar un ocell a cops de bec. Els pardals picotejaven les engrunes que hi havia per terra.
pietat f Sentiment de pena (respecte a). Va tenir pietat dels detinguts i els va deixar anar.
piga f Taca de la pell. Té moltes pigues a les cames.
pigat, -ada adj Que té pigues. Una cara pigada.
pigota* f Verola.
pijama m Vestit per anar al llit consistent en uns pantalons i una jaqueta.
1pila f Conjunt de coses col.locades les unes damunt les altres. Una pila de llenya.
2pila f Generador d’electricitat. Les piles de la llanterna.
pilar m Columna alta que aguanta una construcció gran. Els pilars d’una autopista.
piló m Bloc cilíndric de diversa utilitat. Han posat pilons a les voreres perquè no hi aparquin els cotxes.
pilot m i f Persona que condueix una nau.
pilota f 1 Objecte, generalment esfèric, utilitzat en molt jocs i esports. Una pilota de futbol, de tenis, de rugbi. 2 Joc de pilota. Pilota valenciana. Pilota basca.
pimentó* m Fruit de la pimentonera, de forma allargada: pebrot.
pinces f pl Estri consistent en dues peces llargues que fan molla, per agafar objectes.
píndola f Medicament en forma de pastilla.
pineda [var.: *pinar] f Bosc de pins.
ping-pong m Esport de competició semblant al tenis, que es juga damunt una taula.
pingüí m Ocell pesant que no vola, amb el dors negre i el davant blanc, que viu vora mar.
pinso m Aliment per al bestiar: *recapte. Una fàbrica de pinsos compostos.
pinta f Estri amb pues per pentinar-se.
pintada f Dibuix, inscripció, etc. fets en un mur.
pintar v tr 1 Recobrir amb pintura. Hem de fer pintar el pis. 2 Fer una pintura. Pintava un bodegó.
pintor, pintora m i f Persona que pinta. Un pintor de parets. És un pintor impressionista.
pintoresc, -a adj De caire original i viu. Uns costums pintorescos.
pintura f 1 Producte per pintar. Una pintura plàstica per a la cuina. Una capa de pintura. 2 Obra de pintor. Unes pintures murals.
pinxo m Home fanfarró, que es fa el valent.
pinya f 1 Fruit del pi, que conté els pinyons. 2 Pinya americana. Pinya en almívar.
pinyó m Llavor del pi.
pinyol m Part dura que hi ha dins d’un fruit carnós i que conté les llavors. El pinyol d’una cirera.
pinzell m Estri per pintar, més fi que una brotxa.
pipa f 1 Estri per fumar, amb un recipient per al tabac i un broc. 2 Objecte en forma de mugró per als nadons.
pipella* f Plec que fa la pell a damunt de l’ull: parpella.
pipí [fam.] m Orina.
piragua f Embarcació lleugera de rems.
piràmide f Poliedre de base poligonal i costats triangulars. Les piràmides d’Egipte.
pirata adj i m i f Que es dedicava a assaltar i a robar, especialment embarcacions. Una nau pirata. Els pirates del Carib.
piruleta f Caramel amb un pal petit.
pis m 1 Cada un dels plans d’un edifici alt. Viuen al setè pis. 2 Habitatge en una casa de pisos. El pis on viuen és de lloguer.
pisa f Terrissa vidriada. Uns plats de pisa.
piscina f Cavitat artificial plena d’aigua per banyar-s’hi i nedar. Piscines municipals. Piscina olímpica.
pissarra f 1 Roca de color fosc que es pot dividir en làmines. Una teulada de pissarra. 2 Superfície de color fosc on s’hi pot escriure amb guix. “A la pissarra, escrit amb guix.” Esborrar la pissarra.
pista f Camí, esplanada de diversa utilització. Una pista d’aterratge. Una pista de ball. Una pista de bàsquet.
pistatxo m Llavor comestible de l’arbre del mateix nom.
pistola f Arma de foc curta.
pistoler, pistolera m i f Malfactor armat de pistola. Uns pistolers van atemptar contra el dirigent sindicalista.
pit m 1 Part de davant del tronc. Li fa mal el pit quan tus. Un pit de pollastre. 2 pits m pl Mamelles.
pitet m Tovalló que va lligat al coll: *baverall.
pitjar [var.: espitjar] v tr Fer pressió. Pitjar el timbre, l’accelerador. Espitjar la porta.
pitjor 1 adv Més malament. Aquest matí es troba pitjor que ahir. 2 adj Més dolent. Li ha tocat la pitjor part.
pitxer* m Gerro. Un pitxer d’aigua.
piu m Peça petita i arrodonida que generalment encaixa en algun forat.
piular v intr Fer el seu crit els pollets.
piu-piu m El crit que fan els pollets.
pixar v intr Orinar.
pixats m pl Orins.
pizza f Pasta amb ingredients diversos a damunt, que es menja cuita.
pizzeria f Restaurant on fan pizzes.
pla, plana 1 adj Sense elevacions. Una superfície plana. 2 pla m Terreny pla d’una certa extensió. El pla de Barcelona.
placa f Objecte generalment quadrangular i pla on hi ha alguna inscripció informativa. La placa d’un carrer. La placa de la matrícula d’un cotxe.
plaça f 1 Espai ample en relació als carrers dins un conjunt urbà. La plaça principal d’un poble. 2 [p. ext.] Mercat. 3 Lloc de treball. Han tret a concurs dues-centes places de mestres de Primària.
plaer m Sensació agradable als sentits. Prendre el sol a la primavera és un plaer.
plafó m Superfície on s’hi col.loca informació. A l’entrada de l’institut hi ha un plafó amb els horaris.
plaga f Invasió d’insectes perjudicials. Una plaga de llagosta.
plana [var.: planúria] f1 Terreny extens de superfície plana. La plana de Vic. *2 Eina de rebaixar la fusta: ribot.
planejar v tr Traçar un pla. Van planejar la fugida durant un any.
planer, -a adj Sense dificultats. Un camí planer. Una prosa planera.
planeta m Cos celeste que gira al voltant d’una estrella. El sistema solar té nou planetes.
planificar v tr Organitzar segons un pla. Ja m’he planificat la vida fins a l’estiu.
plànol m Imprès on hi ha representada l’estructura d’una ciutat, d’una construcció, etc. L’arquitecte va dur els plànols de la nova fàbrica.
planta f 1 Vegetal. 2 Cada una de les plataformes d’un edifici. Un gratacel de trenta-sis plantes. Viuen a la planta baixa, a la tercera planta. 3 Instal.lacions industrials. Una planta incineradora. 4 planta del peu Part de sota el peu.
plantar 1 v tr Fixar a terra una planta. Han plantat al parc unes quantes alzines joves. 2 plantar cara loc verb Desafiar.
plantejar v tr Presentar un fet, un problema. Li va plantejar els fets amb tota sinceritat.
planter m 1 Lloc on hi ha plantes joves per ser trasplantades després. 2 [fig.] Conjunt d’esportistes joves d’un club.
plantilla f Conjunt dels components fixos d’una empresa, d’un equip, etc.
planxa f 1 Estri per planxar. Una planxa de vapor. 2 Làmina de metall. Un bistec a la planxa.
planxar v tr Allisar la roba amb la planxa.
plànyer v tr Compadir. Si s’ha de fer càrrec del nebot, ja el podem plànyer.
plàstic, -a 1 adj Que té plasticitat. 2 plàstic m Material fet amb derivats del petroli. Una galleda de plàstic.
plàstica f Activitats educatives al voltant de les arts plàstiques.
plasticitat f Propietat de certs materials de prendre la forma que se’ls dóna.
plastilina f Material per modelar
plat m Atuell per servir el menjar a taula. Un plat fondo. Un plat pla.
plata f 1 Metall preciós de color blanc. Duia una polsera de plata. 2 [var.: plàtera] Recipient pla per servir menjar. “Una plata d’enciam ben amanida amb oli i sal.”
plataforma f Superfície plana i elevada. Una plataforma petroliera.
plàtan m 1 Fruit comestible del plataner. 2 Arbre d’ombra de full caduca. “Els plàtans de Barcelona.”
plataner m 1 Palmera que fa els plàtans. 2 Arbre d’ombra, plàtan.
platejat, -ada adj Del color de la plata. Uns coberts platejats.
platerets [var.: plats, platets] m pl Instrument de percussió consistent en dos plats metàl.lics que es piquen amb una baqueta o ells amb ells.
platí m Metall preciós de color gris.
platja f Costa baixa, generalment amb sorra.
si us plau [pron. hab. ‘sisplau’] exp Fórmula de cortesia. Que em podria dir l’hora, si us plau?
ple, plena adj Que s’ha omplert. Una botella plena. La plaça era plena de públic. El teatre era ple a vessar.
plec m Part d’una tela, d’un paper, etc. que es posa doble, a damunt d’una altra part. Una faldilla amb plecs.
plegar 1 v intr Sortir de la feina. A quina hora plegues? 2 Deixar(-ho) estar. Si comences amb preguntes, pleguem. 3 v tr Doblegar. Plegueu bé la roba quan us despulleu. Va plegar els braços. 4 Collir de terra. Va plegar una moneda de vint duros que va trobar a l’escala.
plegat, -ada 1 adj Arronsat. Sempre seu amb les cames plegades. 2 plegats, -ades adv Junts. Viuen plegats des de fa sis mesos. 3 tot plegat loc adv Tot junt, en conjunt. Tot plegat no valia res. 4 tot d’un plegat loc adv De sobte. Li va aparèixer tot d’un plegat.
plet m Disputa que acaba en judici. Li va posar un plet per abús de confiança.
plom m Metall pesant de color gris blavós.
ploma f 1 Cada una de les peces que recobreixen el cos dels ocells. 2 Estri d’escriure. Una ploma estilogràfica.
plomar v tr Llevar la ploma a un ocell. Qui m’ajuda a plomar el pollastre?
plomissol m Ploma fina i menuda com la que hi ha al pit dels ocells.
plor m Acció de plorar. Se sentia el plor de les criatures.
ploraner, -a [var.: *plorador] adj Que sol plorar. Quina criatura més ploranera!
plorar v intr Vessar llàgrimes. “Ploreu, ploreu, ninetes!”
ploure v imp Caure aigua del cel. Ja plou.
ploviscó [var.: plovisqueig] m Pluja menuda.
pluja f Aigua que cau del cel. Aquells núvols anuncien pluja.
plujós, -osa [var.: *plovedor] adj De pluja. Un dia plujós.
plural m Categoria gramatical que expressa nombre de més d’un. El mot ‘llapis’ és invariable en el plural.
pneumàtic m Part exterior de la roda d’un vehicle.
poal* m Recipient fondo amb una nansa gran a la part de dalt: galleda.
població f 1 Conjunt de la gent que viu en un lloc. La població mundial no para d’augmentar. 2 Nucli de cases habitades. Coneixien quasi totes les poblacions de la costa.
poblar v tr Tenir un grup de gent la residència en un lloc. Els turistes alemanys poblaven la costa.
poblat, -ada adj Que té població. Una comarca ben poblada.
poble m 1 Nucli de població petit. Va néixer en un poble de quatre carrers. 2 Conjunt de la gent d’un país. Els problemes laborals i socials del nostre poble.
pobre, -a adj i m i f 1 Que no té els recursos econòmics més elementals. Ve d’una família molt pobra. 2 [fig.] Desgraciat. Pobre, quina manera de patir! Jo, pobre de mi!, ho he de fer?
pobresa f Condició de pobre. Vivien en una pobresa extrema.
poc 1 adv Indica quantitat o intensitat mínima, escassa. És ben poc espavilat. Menja poc. 2 pron Tenim molt poc per explicar-te. 3 poc, -a det Em sembla que queda poc vi a la nevera. 4 més poc loc det Menys. Té més poc enteniment que una gallina. 5 un poc (de) loc det Una mica. Vols un poc de pastís? 6 a poc a poc loc adv Lentament. Enraona sempre a poc a poc. 7 massa poc exp Ja t’està bé. Que t’has agafat la mà amb la porta…?; massa poc!
poca-solta adj i m i f Que no té mirament ni gràcia a fer les coses. Ens podia haver esperat, el molt poca-solta.
pocatraça adj i m i f Que no té habilitat. No sé com li ho va plantejar, el pocatraça del teu germà, que l’altre es va empipar.
pocavergonya adj i m i f Persona desvergonyida. Han abusat de la nostra confiança, són uns pocavergonyes!
podar v tr Tallar les rames i les branques que fan nosa. A l’hivern poden els arbres del passeig.
poder 1 v aux Tenir la capacitat (de). No podràs pas fer-ho tot sol. Es van esforçar per salvar-lo, però no van poder-hi fer més. Ja li pots anar dient, que no et farà cas. 2 m Potència. Té poder de decisió.
poderós, -osa adj Que té poder. Un banquer poderós.
pòdium [var.: podi] m Plataforma on pugen els tres primers classificats d’una prova esportiva.
podrir(-se) v tr i pron Fer(-se) malbé una substància orgànica, corrompre(‘s). L’excés d’humitat ha podrit les bigues de fusta.
podrit, -ida adj Que s’ha corromput. L’aigua podrida del pantà.
poema m Escrit poètic. “El poema de la rosa als llavis.”
poesia f Art poètica. Li agrada llegir poesia.
poeta, poetessa m i f Persona que escriu poesia.
poètic, -a adj Referent a la poesia. Un text poètic.
pol m Extrem que està en oposició a un altre, especialment els d’una esfera. Els pols de la Terra.
polar adj Referent als pols de la Terra. Cercle polar.
polèmica f Discussió seguida. Encara dura la polèmica sobre l’home d’Orce.
policia 1 f Cos de seguretat. La policia nacional. 2 m i f Membre de la policia. Aquell policia els va atendre molt bé.
policíac, -a adj Relatiu a la policia. Una novel.la policíaca.
policial adj De la policia. Les forces policials
poliedre [var.: políedre] m Figura de tres dimensions amb cares que són polígons.
poliesportiu m Conjunt d’instal.lacions aptes per a la pràctica de diverses menes d’esports.
polígon m Figura plana que té línies rectes com a costats.
poligonal adj Referent al polígon; que forma un polígon.
polir v tr Allisar i afinar una superfície amb una eina adient. Polir un marbre.
polit, -ida adj 1 Net, endreçat, ben acabat. Fa uns treballs molt polits. *2 Bonic.
polític, -a 1 adj Referent a la política. Partit polític. 2 m i f Persona que es dedica a la política. Els polítics europeus.
política f Art de governar; l’organització de la cosa pública. Es dedica a la política. S’interessa per la política. Política interior. Política exterior.
poll m Insecte paràsit, generalment del cap dels mamífers i de les plomes dels ocells.
pollancre m Arbre de ribera alt, de fulla caduca: *xop.
pollastre m Gall jove. Pollastres a l’ast.
pol.len m Polsim de dins una flor que constitueix les cèl.lules masculines de la planta.
pollet m Petit d’un ocell, especialment el de la gallina.
pol.lució f Contaminació.
polpa f Tou carnós d’un animal o d’un fruit. El préssec té molta polpa.
1pols 1 f Conjunt de partícules molt fines de terra. Aquest aire aixecarà molta pols. 2 en pols loc adj Reduït a pols. Canyella, llet en pols.
2pols m Batec del cor que es pot percebre especialment a l’artèria dels canells o a la dels costats de la cara a nivell de les orelles.
polsera f Braçalet. Una polsera de diamants.
polsim f Pols o matèria en pols molt fina. Un pastís recobert d’un polsim de canyella.
polsós, -osa adj Ple de pols. Uns mobles polsosos.
poltre, poltra m i f Cria de l’egua o de la somera.
pólvora 1 f Mescla per fabricar explosius, on hi entra el sofre i el carbó. 2 pólvores f pl Substància reduïda a pols; cosmètic en pols. Pólvores de talc.
polze m Dit gros de la mà.
pom m 1 Agafador arrodonit d’una porta. 2 Ram de flors de forma arrodonida.
poma f Fruit comestible de la pomera.
pomada f Substància pastosa que s’utilitza com a medicament d’ús extern o com a cosmètic.
pomelo m Fruit comestible de l’arbre del mateix nom, de gust àcid i un pèl amargant.
pomera [var.: pomer m] f Arbre fruiter de fulla caduca que fa les pomes.
pompa f Gran ostentació que acompanya una festa, una celebració, etc. Ho van celebrar amb tota la pompa.
poncella f Flor quan encara no s’ha obert: *capoll.
pondre 1 v tr Fer la posta un ocell. La gallina va pondre un ou. 2 pondre’s v pron Passar un astre a sota de l’horitzó. El sol ja es pon.
ponent m Punt per on es pon el sol. Vent de ponent.
pont m Construcció per permetre el pas per damunt d’un desnivell, especialment d’un corrent d’aigua. “El pont de Waterloo.”
pop [var.: *polp] m Mol.lusc de vuit tentacles.
popular adj Referent al poble. Música popular. Cultura popular.
popularitat f Fama.
por f Sensació de manca de seguretat davant d’un perill. No tenia por de la foscor. Els gossos solitaris em fan por. Tant explicar-li contes de por, va acabar agafant por de tot.
porc, -a 1 m i f Mamífer domèstic que es cria per aprofitar-ne la carn. 2 adj Brut. Qui ha estat el porc que ha empastifat l’entrada?
porcellana f Terrissa fina, blanca i transparent. Un vas de porcellana xinesa.
porció f Part d’una cosa. Del pastís en va fer porcions. Formatge en porcions.
porqueria f 1 Brutícia. Com s’entén, aquesta porqueria que hi ha a terra? 2 De molt mala qualitat. Quina porqueria de pel.lícula!
porra f Bastó curt per pegar. La policia va carregar a cops de porra.
porro m 1 Planta de fulles allargades de la qual s’aprofita el bulb per a l’alimentació. 2 [fam.] Cigarro d’haixix.
porró m Recipient de vidre amb dos brocs llargs, per beure vi.
port m 1 Instal.lacions a la costa per a les embarcacions. Un port esportiu. 2 Pas entre muntanyes. El port de la Bonaigua.
porta f Obertura d’un mur o d’una paret que serveix d’accés, generalment amb alguna peça o mecanisme que s’obre i es tanca. Una porta de dues fulles. Porta giratòria.
portaavions m Vaixell de guerra per transportar avions.
portada f Primera pàgina d’un llibre o d’una revista.
portador, -a adj i m i f Que porta, que transmet. Era portadora de la sida.
portaequipatge m Compartiment d’un vehicle per a l’equipatge.
portal m Porta principal d’un edifici.
portamonedes m Bossa per als diners, moneder.
portar v tr Carregar, posar-se, conduir. Porta un paquet a coll. Porta americana i corbata. Porta molt bé el cotxe.
portàtil adj Apte per ser transportat amb facilitat. Una taula portàtil.
porter, portera m i f Persona que guarda una porteria. El porter de l’escala. El porter va fer una parada espectacular.
porteria f 1 Marc en un camp d’esports on l’equip contrari mira de fer-hi entrar la pilota. L’àrea de porteria. 2 Apartament que hi ha a l’entrada d’alguns edificis on s’està el porter o portera que guarden la finca.
pòrtic m Galeria coberta sostinguda per columnes.
porticó m Fulla que es tanca damunt els vidres d’una porta o d’una finestra.
portuguès, -esa 1 adj i m i f De Portugal. 2 portuguès m Llengua portuguesa.
poruc, -uga [var.: *poregós] adj Que té por. No s’ha atrevit mai a patinar perquè és molt poruc.
porus m Cada un dels forats minúsculs en una membrana vegetal o animal. Amb la dutxa d’aigua calenta se li obrien els porus.
porxo [var.: *porxe] m Cobert amb columnes a la façana d’un edifici.
posar 1 v tr i règ Fer estar en un lloc. Posa el gerro damunt la taula. 2 posar-se v pron Situar-se. Posa’t dret per parlar. 3 posar-se a v aux Començar a. Es va posar a cridar com un desesperat.
posició f 1 Punt on situem alguna cosa. Indiqueu la vostra posició en el mapa. 2 Manera d’estar. Està en una posició falsa.
positiu, -iva adj Que va bé. Una influència positiva.
posseir v tr Tenir en propietat. Posseïa una gran fortuna.
possessió f 1 El fet de posseir. Va prendre possessió del seu càrrec. *2 Mas. Tenia una possessió de moltes hectàrees a Lloseta .
possibilitat f Qualitat de possible. No tenia cap possibilitat de fugir d’aquella presó.
possible adj Que pot ser. No és possible que ho puguem acabar sense la vostra ajuda.
post f Fusta plana. A la cuina hi tenien una antiga taula de posts.
posta f 1 Moment en què el sol es pon. El sol se’n va a la posta. 2 Acció de pondre ous.
a posta loc adv Expressament. Has arribat tard a posta.
postal f Targeta, generalment amb vistes, que s’envia per correu. Ha rebut una postal del Japó.
pòster m Cartell artístic.
posterior adj De la part de darrere o d’un temps després. La porta posterior de l’edifici. La mort del pare va ser posterior a aquells fets.
posterioritat f Qualitat de posterior.
postres f pl Darrer plat d’un àpat. Per postres tenim crema. La part que li agrada més d’un àpat són les postres.
postura f 1 Actitud corporal. Sèiem en una postura molt incòmoda. 2 [fig.] Punt de vista, manera d’actuar. No entenc la teva postura en tot aquest embolic.
pot m Recipient de diferents formes i usos, generalment més alt que ample. Un pot de confitura. Un pot per als llapis. El pot de la llet. Cal fregar tots els pots de la cuina.
pota f 1 Extremitat d’un animal, apta per caminar. Les potes d’un cavall, d’un insecte, d’un ocell, d’una aranya, d’un cranc. 2 [p. ext.] La pota d’una taula, d’una cadira.
potable adj Dit de l’aigua bona per beure.
potència f 1 Capacitat de fer d’acord amb l’energia rebuda. Un motor de molta potència. 2 Estat, país que destaca pel seu poder econòmic i polític. Els caps d’estat de les grans potències mundials.
potent adj Que té potència, que pot. Una indústria potent.
potser [var.: poder] adv Indica incertesa. Potser no vindrà.
pou m Excavació vertical per extraure alguna matèria de l’interior de la terra. Un pou d’aigua potable. Un pou de petroli. El pou d’una mina.
pràctic, -a adj Útil. Estudis pràctics de mecànica.
pràctica f 1 Aplicació d’una teoria, d’una norma, d’una creença, etc. [sovint en pl.]. La teoria s’ha de basar en la pràctica. Fan pràctiques de laboratori.
pràcticament adv Ben bé. Això està pràcticament acabat.
practicant m i f Ajudant sanitari.
practicar v tr Dur a la pràctica. Ha acabat estudis de medicina, però no l’ha practicada mai.
prat m Terreny amb herba.
precaució f Mitjà per prevenir. Quan se’n van, sempre tenen la precaució de tancar el gas.
precedent m Fet succeït que es pren com a referència. Aquella concessió va servir com a precedent.
precedir v tr Anar davant. Hi havia una fotografia dels pares i d’altres familiars que els havien precedit.
preciós, -osa adj 1 De gran vàlua i bellesa. Un anell preciós. 2 Dit de certs metalls, com l’or o la plata, i de les pedres de joieria. Una pedra preciosa.
precipici m Desnivell molt fort del terreny. Va caure daltabaix del precipici.
precipitació f 1 Pressa excessiva. No es poden fer les coses amb precipitació. 2 Caiguda d’aigua o de neu. Al setembre hi ha precipitacions abundants.
precipitat, -ada adj Fet amb precipitació. Va ser una visita molt precipitada.
precís, -isa adj Exacte, afinat. El meu rellotge és molt precís.
precisament adv El cas és que. Precisament ara pensava en tu.
precisar v tr Concretar. Hem precisat l’hora en què ens hem de trobar.
precisió f Qualitat de precís. Ha ajustat les balances amb molta precisió.
predicar v tr Fer un discurs religiós. Predicava la fe en Déu.
predisposar v tr Disposar a favor per endavant. Aquella opinió el predisposava a fer les paus.
predominar v intr Prevaler. “Aquest cap de setmana predominarà el bon temps.”
preferència f Acció de preferir. Tenia preferència per la muntanya.
preferible adj Que val més. És preferible que no vingueu encara.
preferir v tr Voler més, triar, una cosa per comparació amb d’altres. Va preferir no explicar-li tots els fets.
pregar v tr Demanar de manera contínua. Els va pregar de guardar silenci.
pregària f Fórmula de comunicació feta a una divinitat.
pregó m Anunci fet generalment en nom de l’autoritat.
pregunta [var.: *preguntat m] f El fet de preguntar. Et vull fer una pregunta.
preguntar(-se) v tr i ref Demanar(-se) informació, opinió. Acabada la conferència, ningú no va preguntar res. Es preguntava si l’havia encertada amb aquella decisió.
prejudici m Idea prèvia en contra (de). No menja carn per prejudicis religiosos.
prematur, -a adj Dit d’allò que succeeix abans d’hora. Una mort prematura.
premeditació f Manera calculada de fer. Ho va fer amb premeditació.
prémer v tr Fer(-hi) pressió. Prémer un timbre.
premi m Allò que es dóna públicament en reconeixement d’un mèrit. Ha guanyat el primer premi de poesia.
premiar v tr Concedir un premi. Els han premiat amb quinze dies de vacances pagades.
premsa f 1 Conjunt dels mitjans de comunicació escrits. La premsa del matí duia la notícia. 2 Màquina amb què es comprimeix material, de diversos usos i finalitats, com esprémer, imprimir, etc. Una premsa d’oli.
premsar v tr Comprimir, esprémer amb una premsa o qualsevol altre mitjà.
prendre v tr 1 Agafar allò que és d’un altre; robar. Li han pres la moto. 2 Menjar o beure o empassar-se. S’havia de prendre una pastilla cada tres hores. 3 Rebre. Prendre el sol. Prendre una dutxa. Prendre mal.
preocupació f Acció de preocupar(-se), maldecap. A la vellesa, tot són preocupacions.
preocupar(-se) v tr i pron Passar ànsia (per). Em preocupa la poca sensibilitat que tens amb els altres. No us preocupeu tant pels diners.
preparació f Acció i efecte de preparar. Té molt poca preparació per a aquest càrrec.
preparar v tr Disposar per a l’ús. Preparar l’equipatge.
preposició f Forma gramatical que subordina complements. La preposició ‘de’.
prepotència f Condició de prepotent. El nou govern actua amb prepotència.
prepotent adj Que usa del poder sense mirament amb ningú. Per negociar no es pot ser prepotent.
pres, presa m i f Persona que està a la presó. Els presos es passejaven pel pati de la presó.
presa f 1 Mur per contenir o desviar un corrent d’aigua. En un desnivell del riu, hi van fer una presa. 2 La cosa presa, especialment per un animal. L’esparver es va precipitar damunt la presa. 3 Porció d’una rajola de xocolata.
prescindir v règ Deixar de banda, no comptar(-hi). Per fer aquest treball, prescindirem de totes aquestes eines.
presència f El fet de ser-hi. Amb la seva presència els va animar a tots.
presenciar v tr Veure(-ho), ser(-ne) testimoni. El públic presenciava satisfet l’espectacle.
present m 1 Temps actual. Visquem el present, que el futur és incert. 2 Temps del verb. El present d’indicatiu. 3 [gen. en pl.] Persona que es troba en un acte. El secretari fa procedir al recompte dels presents.
presentació 1 f El fet de presentar. El director va fer la presentació de l’acte. 2 presentacions f pl El fet de presentar unes persones a unes altres. Va rebre els convidats i va fer les presentacions.
presentador, presentadora m i f Persona que presenta un festival, un programa televisiu.
presentar 1 v tr Fer conèixer. Va presentar la cantant davant d’un públic indiferent. Li van presentar la filla. 2 presentar-se v pron i règ Fer acte de presència. Es va presentar a la festa quan ja hi quedava ben poca gent.
preservatiu m Funda per al penis que protegeix de possibles contagis en les relacions sexuals.
presidència f 1 Càrrec de president. La presidència de la nació. 2 Lloc que ocupa qui presideix. A la presidència del congrés hi havia tots els responsables comarcals.
president, presidenta m i f Cap del govern, d’una entitat. El president del consell de ministres. El president d’un club de futbol.
presidir v tr Exercir, ocupar la presidència. Les sessions les presidia el director de l’acadèmia.
presó f Establiment penitenciari.
presoner, presonera m i f Persona que ha estat agafada per l’enemic. Un camp de presoners de guerra.
pressa 1 f Desig de fer amb rapidesa. No té mai pressa per res. Ara no em vingueu amb presses. 2 de pressa loc adv Amb rapidesa. Heu d’actuar de pressa.
préssec m Fruit comestible del presseguer: *bresquilla.
presseguer m Arbre fruiter de fulla caduca que fa els préssecs: *bresquiller.
pressentir v tr Tenir la sensació d’un fet futur. Pressentien la desgràcia.
pressió f Força exercida damunt un cos. La pressió atmosfèrica.
pressuposar v tr Suposar per endavant. Li pressuposava una intel.ligència que en realitat no tenia.
pressupost m Càlcul anticipat de despeses i ingressos. Hem de fer el pressupost de la festa.
prest* adv Aviat. Acabarem prest de dinar.
prestació f 1 Servei. 2 prestació social Servei que es fa a canvi del servei militar. 3 prestacions f pl Conjunt de qualitats que ofereix un vehicle.
prestar v tr Deixar, especialment diners. M’han prestat cent mil pessetes.
prestatge m Peça plana per posar-hi coses a damunt: estant.
prestatgeria f Moble de prestatges: estanteria.
préstec m Acció i efecte de prestar. Han demanat un préstec al banc.
prestidigitador, prestidigitadora m i f Artista que fa jocs de mans.
prestigi m Respecte, fama, a causa dels encerts. Un científic de prestigi.
presumir v règ Parlar amb orgull de les pròpies coses. Presumia de tenir uns fills intel.ligents.
presumit, -ida adj Que està molt pendent de la seva aparença física. Tot el dia que no para de pentinar-se, el molt presumit!
pretendre v tr Aspirar (a). Pretenia arribar a escalar l’Everest algun dia.
pretensió f Acció de pretendre. Té la pretensió de ser la primera en tot.
pretensiós, -osa adj Que té pretensions, cregut. Una persona pretensiosa.
pretext m Excusa. Quan li encomanes de fer una cosa, tot són pretextos.
preu m Allò que paguem per una cosa. Els preus estan pels núvols.
prevaler [var.: prevaldre] v intr Estar(-hi) per sobre. Al final, prevaldrà la raó.
prevenir [var.: previndre] v tr Mirar d’evitar. Hi ha moltes malalties que es poden prevenir.
preventiu, -iva adj Que inclou previsió. Medicina preventiva. Presó preventiva.
preveure v tr Pensar per endavant. S’han de preveure totes les complicacions que es poden presentar.
previ, prèvia adj Que (hi) va davant, que es fa abans (de). Un acord previ.
previsible adj Que es pot preveure. Era un error previsible.
previsió f El fet de preveure. Quina és la previsió del temps per la setmana vinent?
prim, -a adj De poc gruix. Un fil prim. Una veu prima. Una dona prima com un fideu.
prima f Diners que es donen en concepte de premi, generalment en una feina.
primari, -ària adj Primer. Educació primària.
primavera f 1 Estació de l’any entre l’hivern i l’estiu. *2 primavera d’hivern Tardor.
primer, -a det i pron Que va al capdavant en una sèrie. El primer de la classe. Va ser la primera d’arribar.
primerament adv En primer lloc. Avisa’l primerament a ell.
primerenc, -a adj De la primera època, del primer moment. Fruita primerenca.
primícia [gen. en pl.] f Primera realització. Li va ensenyar les primícies de la seva obra.
primitiu, -iva adj Primer en el temps, antic; segons era a l’origen. Els homes primitius. Han restaurat les pintures de l’església i els han tornat els colors primitius.
príncep, princesa m i f Fill, filla de reis; cap de l’Estat de certs països. El príncep de Gal.les. El príncep de Mònaco.
principal adj El més important. La idea principal d’una novel.la.
principi 1 m Origen. El principi de la vida. 2 en principi loc adv Per descomptat. En principi, ara hauria de funcionar.
principiant adj i m i f Que és a l’inici d’un aprenentatge. Encara n’ha d’aprendre, és una principiant.
prismàtics m pl Instrument òptic per mirar de lluny.
privació f El fet de privar-se o de ser privat (de). Privació de llibertat.
privar 1 v tr Impedir. Li van privar el pas. 2 privar-se v pron i règ Prescindir (de), deixar de tenir. S’han hagut de privar de moltes coses supèrflues.
privat, -ada adj Que pertany a algú. Propietat privada.
privilegi m Avantatge excepcional. Això són els privilegis del càrrec.
probabilitat f Qualitat de probable. No té cap probabilitat de guanyar.
probable adj Que pot succeir. És probable que no puguem fer el viatge.
problema m Situació difícil de resoldre, entrebanc. Amb aquest cotxe, sempre hi té problemes.
procedència f El lloc d’on procedeix una cosa. No sabien la procedència d’aquella informació.
procedent de adj règ Que procedeix de. “El tren procedent de Marsella fa l’entrada per la via 6.”
procediment m Manera de fer una cosa. Demanar l’opinió dels altres és un seu procediment habitual.
procedir 1 v règ Venir (de). D’on procedeix, la vostra família? 2 procedir a v aux Començar a. Van procedir a desallotjar-los.
procés [pl. -essos] m Passos que se segueixen en una acció. Estan en un procés de canvi.
processar v tr Fer passar per un judici. L’han processat per estafa.
processó [var.: professó] f Desfilada de tipus religiós. La processó del Corpus.
proclamar v tr Anunciar públicament. L’han proclamat campió.
procrear v tr Fer fills.
procurar 1 v aux Mirar (de). Procura no venir tard aquest vespre. 2 procurar(-se) v tr i pron Proveir(-se) (de). Procura’t un xandall adequat per fer la gimnàstica.
producció f Acció i efecte de produir. Ha augmentat la producció de sucre.
producte m Cosa produïda. Productes industrials. Productes de primera necessitat.
productor, -a adj i m i f Que produeix. Empresa productora de béns de consum. Els productors i els consumidors.
produir v tr Fabricar, elaborar, donar fruit, etc. El nostre país produïa molts teixits.
professió f Activitat, ofici no manual. La professió d’advocat és ben pagada.
professional 1 adj Referent a la professió. Les activitats professionals. 2 m i f Persona que exerceix una professió. Un professional del cinema.
professor, professora m i f Persona que treballa a l’ensenyament com a docent. És professor de secundària.
professorat m Conjunt dels professors i professores. La directora de l’institut va reunir tot el professorat.
profit m Guany: *trellat. Quin profit n’has tret, de tants anys d’estudi?
profund, -a adj Fondo. Un pou profund.
profundament adv En gran manera. Estava profundament disgustat.
profunditat f Qualitat de profund. Va baixar fins a les profunditats de la mina.
programa m Relació ordenada de coses a fer. Cada partit polític va presentar el seu programa. Quin programa hi ha avui a la tele? Un programa informàtic.
programació f Acció i efecte de programar. Aquesta emissora té una programació molt bona.
programador, programadora m i f Persona experta en programes d’ordinador.
programar v tr i intr Fer un programa o programes. Fa un curs superior d’informàtica per aprendre de programar.
progrés [pl. -essos] m Acció i efecte d’anar endavant. Els progressos de la informàtica.
progressista [var. fam.: progre] adj i m i f D’idees avançades. Una manera progressista d’entendre la història.
progressiu, -iva adj Gradual. Moviment progressiu.
prohibició f Acció de prohibir. Hi havia una prohibició expressa de fumar a classe.
prohibir v tr Manar de no fer. Li han prohibit l’entrada.
prohibit, -ida adj No permès. Entrada prohibida.
projecció f El fet de projectar. La projecció d’una pel.lícula.
projectar v tr 1 Fer un projecte. Projecten una nova urbanització. 2 Reproduir imatges en una pantalla. Projectar unes diapositives. 3 Llançar amb força. La topada el va projectar endavant.
projecte m Pla per fer una cosa. Té molts projectes per al futur.
projectil m Cos llançat per una força, especialment explosiu llançat per una arma de foc. Els projectils brunzien per damunt d’ells.
projector m Aparell per fer projeccions.
prolongar v tr Fer més llarg. Volen prolongar l’avinguda fins a l’altre extrem del barri.
promès, promesa m i f Persona amb la qual es té una relació amb la intenció de casar-s’hi.
promesa f Cosa que s’ha promès. Li va fer la promesa formal d’acabar estudis.
prometre v tr Assegurar(-ne) el compliment. Li va prometre un bon regal.
promoció f Propaganda d’un producte, generalment nou al mercat. Fan promoció d’un nou detergent.
promocionar v tr Fer promoció (de). Volen promocionar l’art fomentant les exposicions.
prompte* adv Aviat. Vine prompte.
pronom m Forma gramatical que fa la funció de substituir un nom. Pronoms personals, indefinits. Pronoms febles.
pronosticar v tr Anunciar un fet futur. L’home del temps pronostica una baixada de temperatures.
pronunciació [var.: pronúncia] f Manera de pronunciar. Té una pronúncia molt clara. Fa una pronunciació poc clara de les vocals.
pronunciar v tr i intr Dir els sons de la llengua. Pronunciava a poc a poc quan deia una cosa important. Com pronuncies aquesta paraula?
prop Indica proximitat. 1 adv [i loc adv ‘a prop”] Hi va caure prop. Posa-t’hi més a prop. 2 prep [i loc prep ‘a prop’, ‘a prop de’] Estigues prop meu, prop de mi. L’he deixat a prop de la plaça.
propaganda f Publicitat. Fan propaganda d’una batedora elèctrica.
propens, -a adj règ Que (hi) té tendència. És propens a la ira.
proper, -a adj Que és a prop en l’espai o en el temps. Els propers dies. Es van arribar fins al poble més proper.
propi, pròpia adj Que pertany (a). Viuen en casa pròpia. Aquest tic és propi d’ell.
propietari, -ària adj i m i f Que en té la propietat. L’empresa propietària dels grans magatzems. Els propietaris del terreny.
propietat f 1 Característica pròpia. L’imant té la propietat d’atraure el ferro. 2 Allò que pertany (a). Aquests llibres són propietat dels meus cosins.
propina f Diners donats de més a més. Quan va a un restaurant, sempre hi deixa propina.
proporció f Mida relacionada amb una altra. Un local de grans proporcions.
proporcionar v tr Procurar. Els han proporcionat tota mena de facilitats.
proporcionat, -ada adj De proporcions adequades. Té un cos molt proporcionat.
proposar v tr Insinuar, oferir de fer. Li va proposar un canvi.
propòsit 1 m Intenció. Amb quin propòsit m’ho dius, això? 2 a propòsit de loc prep Sobre. Et vull parlar a propòsit del nou horari.
proposta f Allò que és proposat. Em va fer una proposta interessant.
propugnar v tr Fer una proposta i defensar-la. El diputat propugnava noves lleis de defensa del medi ambient.
propulsar v tr Fer anar endavant. Els motors propulsaven la nau a gran velocitat.
prosa f Escrit de caire narratiu o descriptiu, especialment per oposició a vers.
prosperar v intr Millorar del punt de vista professional, econòmic, etc. D’ençà dels nous regatges, la comarca ha prosperat molt.
prostitut, prostituta m i f Persona que rep diners a canvi de relacions sexuals.
protagonista m i f Personatge destacat d’uns fets, d’una obra literària, etc. El protagonista principal i els secundaris.
protecció f Acció i efecte de protegir. Han demanat protecció de la policia.
protector, -a adj i m i f Que protegeix. Societat protectora d’animals. Els protectors del medi ambient.
protegir(-se) v tr i pron Defensar de perills, d’atacs. Han protegit la casa amb una tanca reforçada. Es protegien dels cops tapanta-se la cara amb les mans.
proteïna f Substància que forma les cèl.lules i que trobem en aliments com els cereals.
protesta f El fet de protestar. Van rebre moltes protestes pel canvi d’horari.
protestant adj i m i f De la religió protestant.
protestar v règ Manifestar desacord (amb). Protestaven per l’augment dels preus.
prou Indica quantitat o intensitat suficient. 1 [inv.; pl. fam. prous] det No hi haurà prou cadires per a tothom. 2 adv Ja ets prou gran per entendre-ho. No m’ha satisfet prou. 3 exp T’he dit que prou! 4 tenir-ne prou loc verb Bastar. Amb una mica de pa i formatge, ja en té prou. 5 haver-n’hi prou loc verb Tenir suficient quantitat d’una cosa, bastar. No cal anar-hi, n’hi haurà prou amb una telefonada.
prova f 1 Avaluació. Una prova de matemàtiques. 2 Competició. Una prova d’atletisme.
provar 1 v tr Experimentar. Han provat la nova màquina i no acaba d’anar bé. 2 provar de v aux Intentar. Prova de convèncer-lo.
proveïdor, -a adj i m i f Que proveeix. La fàbrica proveïdora de pneumàtics. El gerent del supermercat té una reunió amb els proveïdors.
proveïment m El fet de proveir. S’encarrega del proveïment de primeres matèries.
proveir v tr Proporcionar. Els pagesos proveïen el mercat local dels millors productes.
provenir v règ Procedir. Aquell soroll provenia del terrat.
proverbi m Refrany que conté un consell.
província f Divisió administrativa.
provincial adj Referent a la província. Les carreteres provincials.
provisió 1 f Acció de proveir-se. Han fet provisió de blat per a l’hivern. 2 provisions f pl Queviures: *recapte. Sense provisions no aguantarien pas el setge.
provisional adj De durada imprecisa. “Desviament provisional a causa de les obres.”
provocació f El fet de provocar. No vull caure en provocacions.
provocar v tr Causar, especialment una reacció, un accident. Aquell incendi va provocar l’alarma general.
pròxim, -a adj Proper, immediat. Ho farem els pròxims dies.
proximitat f Qualitat d’allò que és pròxim. Davant la proximitat del derbi augmentava el nerviosisme.
prudència 1 f Vigilància dels perills. La prudència aconsellava no fer nit enmig d’aquell bosc. 2 amb prudència loc adv D’una manera prudent. Cal conduir amb prudència.
prudent adj Que actua amb prudència. Un conductor prudent.
pruna f Fruit comestible de la prunera.
prunera [var.: pruner m] f Arbre fruiter de fulla caduca que fa les prunes.
psicòleg, psicòloga m i f Persona entesa en psicologia.
psicològic, -a adj Referent a la psicologia. Té problemes psicològics.
psiquiatre, psiquiatra m i f Especialista en trastorns psíquics.
psíquic, -a adj Relatiu a la ment. Malalties psíquiques.
públic 1 m Conjunt de persones que assisteixen a un espectacle. L’artista va ser reclamada pel públic al final de l’actuació. 2 públic, -a adj Conegut. La seva ignorància era pública. 3 Al servei de tots. Uns transports públics. Ensenyament públic. Un servei públic.
publicar v tr Editar. Li han publicat la primera novel.la.
publicitari, -ària adj Referent a la publicitat. Tanques publicitàries.
publicitat f Informació, especialment comercial, sobre un producte. És l’hora de la publicitat.
puça f Insecte saltador paràsit.
pudent adj Que fa pudor. Aigües brutes i pudents.
pudor f Mala olor. La pudor de les clavegueres. Cal llençar les escombraries, que fan pudor.
pugnar v règ Lluitar per. Pugnava per avançar-lo.
pujada f Pendent vist des de baix. “El camí fa pujada i jo me’n vaig a peu.”
pujar Anar cap amunt 1 v tr Pujava les escales amb fatiga. 2 v règ Pujarem a jugar a dalt al terrat. 3 v intr La febre li puja. Guaita com puja, el globus!
pulmó m Òrgan de la respiració en els vertebrats terrestres.
pulmonia f Inflamació dels pulmons.
puma m Mamífer carnívor americà semblant al lleó
punt 1 m Determinació mínima de l’espai. Es veu un punt allà a l’horitzó. Posa punt al final de frase. 2 a punt (de) loc prep o adv Disposat (a). Ja estem a punt, a punt de marxa.
punta f Terminació aguda. La punta d’un ganivet, d’un llapis.
puntada (de peu) [var.: *puntelló m] f Cop donat amb la punta del peu. Li va clavar una puntada al cul. El van fer fora a puntades de peu, a puntellons.
puntual adj Que arriba a l’hora. És estrany aquest retard, perquè és molt puntual.
puntualitat f Qualitat de puntual. Valorava molt la puntualitat.
punxa f Punta molt aguda. Un roser ple de punxes.
punxada f 1 Ferida feta amb una punxa o punta. Tenia el braç ple de punxades. 2 Dolor agut. Va sentir una punxada al costat.
punxant adj Que punxa. Un objecte punxant.
punxar(-se) v tr i pron Ferir(-se) amb una punxa. M’he punxat el dit amb l’agulla de cosir.
punxegut, -uda adj Acabat en punxa. Un nas punxegut.
puny m 1 Mà closa. Alçaven el puny en senyal de protesta. 2 cop de puny Cop donat amb el puny. Es barallaven a cops de puny. 3 El canell. El subjectava pels punys. 4 Part d’una màniga propera als punys. Els punys d’una camisa.
punyal m Arma blanca i curta, de dos talls.
punyeta f [sovint en pl.] 1 Molèstia, històries. Quina punyeta, haver de caminar tant. No estic per punyetes. Estàs carregat de punyetes. 2 fer la punyeta loc verb Empipar. No parava de fer-me la punyeta. 3 engegar, enviar a fer punyetes loc verb Fer fora de males maneres. 4 a la quinta punyeta loc adv Molt lluny. Això és a la quinta punyeta. 5 punyetes exp Exclamació per manifestar empipament. Què punyetes vols, ara? Para ja, punyetes!
pupil.la f Nineta de l’ull.
pupitre m Moble amb un caixó amb tapa, a vegades inclinada, per escriure-hi a damunt, utilitzat en algunes escoles.
pur, -a adj No contaminat, no mesclat. Un aire pur.
puré [pl. -és] m Aliment fet amb alguna hortalissa bullida i xafada. Puré de patates.
puresa f Qualitat de pur. Un oli de gran puresa.
purga f Medicament per fer anar de ventre.
pus m Suc espès i grogós d’una ferida infectada, d’un gra, etc.
puta f [usat gen. com a insult] Prostituta.
putxinel.li m Titella de guant.
puzle m Joc de moltes peces que han d’encaixar per formar-ne un conjunt, trencaclosques.