Leo Frobenius** (1873-1938) va ser un etnòleg i antropòleg alemany. El 1898 publica “Ursprung der afrikanischen Kulturen”. A Berlin, el 1904, Fritz Graebner i Bernhard Akermann introdueixen la noció d’història de la cultura amb estudis sobre Àfrica i Oceania. Va fer expedicions a la regió de Kasai a la República Democràtica del Congo (1904), i després al Sudan i al nord de l’Àfrica. El 1920 va fundar l’Institut per a la morfologia cultural a Múnic i el 1935 va esdevenir director del museu etnogràfic municipal. Va trobar indicis d’una cultura desaperaguda que correspondria a Atlantis.
El 1921 introdueix la noció de paideuma, que correspondria a la manera de veure el món d’una determinada comunitat, el seu conjunt de valors, creences, actituds i expressions culturals. Estaria determinada, en part, per la geografia i l’economia [Marx], no es referiria tant a les tècniques com a l’aspecte espiritual i emocional d’una societat. Aquesta mena “d’ànima” d’una cultura seria com un organisme viu, que neix, creix i mor, idea que rependrà Oswald Spengler. Va servir als etnòlegs de Frankfurt per intentar reconstruir com veien el món els caçadors-recol·lectors, els constructors de megalits o els reis sagrats.
Segons l’entorn:
- Naturalesa exuberant (boscos, selves, muntanyes) → Les cultures de la jungla i les selves tendeixen cap al panteisme, ja que la natura es percep com una força viva i sagrada. (Déu és present en tota la natura, visió integrada de la divinitat i el món).
- Ciutat (civilització urbana avançada) → Les cultures urbanes desenvolupen sovint una visió més racionalista i atea, perquè la ciutat fomenta una separació entre l’home i la natura.(la societat industrial i racionalista tendeix a reduir el paper de la religió [no la necessita]).
- Desert (entorns àrids i oberts, com el Pròxim Orient) → Els pobles del desert afavoreixen el monoteisme, perquè en un entorn tan inhòspit, la necessitat de centralització i d’un Déu únic és més forta. (Déu com una entitat transcendent i única, en part per la necessitat d’una autoritat central en condicions difícils).
Per la manera de tractar la cultura africana, valorant la seva identitat i dignitat, diferent del colonialisme, és apreciat als països africans. Va influir Léopold Sédar Senghor, un dels fundadors de Négritude.
Paideuma correspondria a l’esperit d’una comunitat concreta, a diferència de Weltanschauung que pot ser d’un individu o, o diferents individus escampats arreu del món i que inclou també les creences filosòfiques, morals, religioses i científiques o una especulació d’un pensador que estigui arrelat a ningú.