Pintura: Estils Dinasties Tang Song Yuan Ming Xina moderna Contemporani
Escultura Ceràmica Cal·ligrafia
> [a reorganitzar]
Sales de l’Art Museum:
- 71 Comunicant amb el cel: bronzes rituals antics. 72 Els bronzes de Sanxingdui
- 73 Jade
- 74 Els guerrers de Terracotta de Qin Shi Huamgdi
- 75 Tombes i escultura religiosa 76 Objectes de les tombes Han i Tang
- 77 Ceràmica Xinesa Liao i Song 78 Ceràmica Xinesa Yuan Ming i Qing
- 79 Pintura de la dinastia Tang 80 Coves dels 1000 budes i Mogao
- 81 Zhang Zeduan, paisatge riu, Song 82 Wudai, Song nord 83 Song sud
- 84 Pintura Yuan 85 Pintura Ming
- 86 Pintura Qing i posterior
- 87 Arts decoratives [la meva tetera]
[no hi ha sala de cal·ligrafia]
Estils pintura
Gongbi (工笔), “Precisió i detall”.
Es caracteritza per la seva atenció als detalls i la precisió en les línies. Les obres són molt acurades i realistes. Pinzellades fines i controlades, amb un enfocament en la perfecció tècnica. Colors vius, brillants i saturats, aplicats en capes per aconseguir profunditat i realisme. Temes tradicionals, escenes narratives, retrats, flors i ocells, amb un estil més formal i decoratiu.
Xieyi (写意), “Espontaneïtat i expressió”
Es basa en la lliure expressió de l’artista, amb pinzellades ràpides i fluïdes que capturen l’essència del subjecte. Minimalisme, menys detalls i es concentra en la sensació o l’emoció que transmet l’obra. Tècnica de tinta, predomina l’ús de tinta xinesa, amb variacions de tons i textures per crear profunditat i moviment. Abstracció, les formes són més suggerides que explícites, deixant espai a la imaginació de l’espectador. Connexió espiritual, reflecteix la filosofia taoista i budista, buscant la harmonia entre l’home i la natura.
Dinastia Tang (618-907)
81
Època daurada de la cultura. Va tenir artistes remarcables com Wu Daozi (c. 680-759), mestre de la pintura de figures religioses i mitològiques. Les seves obres es caracteritzaven per línies fluides i dinàmiques. Wang Wei (699-759) va ser un precursor de la pintura de paisatges.
Els suports fràgils de tinta sobre seda fa que no s’hagin conservat obres originals, però es coneixen per còpies i la influència.
[buscar]
Tombes de Qiang Ling Coves de Mogao
- Han Gan (706 783)
Blanc que il·lumina la nit
- Zhang Xuan: Dames preparant seda
- Yan Liben: Emperadors
- Wang Wei, (inspirat en ell, no s’han conservat les obres), es nota la seva influència en l’escola Song del sud.
Dinastia Song (960-1279)
Es va desenvolupar l’estil *shanshui* (muntanya i aigua), que buscava capturar l’essència de la natura.
Zhang Zeduan (1085-1145). Va crear el famós rotlle *”Al llarg del riu durant el Festival Qingming“, la vida quotidiana a la capital Song (Kaifeng, Bianjing) amb un detall impressionant.
Wu Dai i Song del nord 82
Fan Kuan (c. 960-1030): Un dels mestres del paisatgisme, la seva obra més famosa és “Viatjants entre Muntanyes i Rius”, una pintura monumental que representa la grandiositat de la natura. [Tal com comenta Lin Yutang, les figures humanes són petitíssimes]
Guo Xi (c. 1020-1090): Autor de *”Primavera primerenca”. Va teoritzar sobre la pintura de paisatges en el seu llibre *”El Sublim Missatge dels Boscos i els Rius”.
Song del Sud, l’art de l’exili (83)
La pintura recull un recurs del neo-confucianisme, la reformulació del confucianisme davant del repte del budisme, que consisteix a presentar només una part d’una discussió deixant al deixeble (en aquest cas l’espectador), que completi l’escena .
Li Shan Wind and Snow in the pines s13
Dinastia Yuan (1271-1368)
Durant la dinastia Yuan, els artistes van començar a expressar més llibertat personal i emocional en les seves obres, influïts per la dominació mongola i el budisme chan (zen).
(Art Museum), recelosos del nou poder, alguns artistes pintaven missatges de resistència com el bambú vinclat pel vent que després es recupera.
Zhao Mengfu (1254-1322): Pintor, cal·lígraf i erudit, va revitalitzar els estils clàssics. La seva obra “Cavalls i Ramader” és un exemple destacat.
Autumn colours on the Quiao and Hue mountains
Ni Zan (1301-1374). Membre dels “Quatre Mestres Yuan”, conegut pels seus paisatges senzills i minimalistes, com “Sis senyors”.
Zhu Deron , original Chaos, 1348
Dinastia Ming (1368-1644)
AM 85
La dinastia Ming va veure un renaixement de les tradicions culturals xineses, i la pintura es va caracteritzar per la diversitat d’estils i temes.
Shen Zhou (1427-1509): Fundador de l’Escola Wu o del sud, a l’àrea de Suzhou, mestre del paisatgisme i la pintura de flors i ocells. La seva obra “Poeta a la Muntanya” és un exemple del seu estil contemplatiu.
Qiu Ying (c. 1494-1552): Pintor de l’Escola Zhe, conegut per les seves obres detallades i coloristes, com “El Jardí dels presseguers” o “l’Emperador Guangwu vorejant un riu”.
Acomiadant-se a Xunyang (sobre un poema de Bai Juyi)
Dai Jin, vida de pescadors, escola Zhe, seguint l’estil de la dinastia Song
Dong Qichan, Escenes de tardor (museu de Shanghai)
Llibres biblioteca: WEN ZHENGMING (1470-1559)
Dinastia Qing (1644-1912)
AM 86 [AM els nous governants manxús, cercant ser acceptats, promouen la tradició.
Shitao (1642-1707): Un dels artistes més innovadors del període, Shitao va defensar la individualitat creativa.
Àlbum “Tornant a casa” al MET
10.000 taques de tinta lletges (10.000 ugly inlblots) [no seria una pintura en concret sinó una idea desenvolupada al seu tractat “Huayu Lu” (畫語錄), on les 10.000 taques de tinta serien una metàfora de le sinfinites possibilitats de l’expressió artística; fins i tot les, aparentment caòtiques i lletges taques de pintura podien contenir una bellesa profunda.
[Jackson Pollock i Tàpies, els 10.000 objectes del taoisme]
Reminiscences of QinHuai
.jpg)
Bada Shanren (1626-1705), descendent de la família imperial Ming, conegut per les seves pintures de flors, ocells i paisatges, caracteritzades per un estil exagerat i expressiu.
Lang Shining (Giuseppe Castiglione, 1688-1766), un missioner jesuïta italià que va treballar per a la cort Qing, va fusionar les tècniques de pintura xineses i occidentals en obres com “Cents Cavalls“.
Va ser influent el tractat Manual of the Mustard Seed Garden.
Gao Qipei, que `pintava amb les ungles
Llibres biblioteca: GAO FENGHAN (1683-1748), CHENSHUREN (1883-1948), Paisatges de GUILIN. AAVV
Xina moderna
En el segle XX, la pintura xinesa va experimentar una transformació radical amb la influència de l’art occidental i els canvis polítics.
Qi Baishi (1864-1957). Pintor de flors, ocells i paisatges, Qi Baishi és conegut pel seu estil simple però vibrant.
Gambes
Xu Beihong (1895-1953). Va combinar tècniques occidentals i xineses.
Zhang Daqian (1899-1983), un dels artistes més influents del segle XX, conegut pels seus paisatges impressionants i la seva tècnica de pintura amb esquitxos.
Paisatge amb taca
.jpg)
Vivint amb tranquilitat
Contemporani
Ai Weiwei (n. 1957). Potser l’artista xinès contemporani més conegut internacionalment, Ai Weiwei treballa amb escultura, instal·lacions i activisme polític. Obres com Sunflower Seeds (Tate Modern) han captat l’atenció global. (WK)
Xu Bing (n. 1955). Conegut per les seves obres que juguen amb la llengua i l’escriptura, com Book from the Sky, on crea textos il·legibles amb caràcters inventats.
Zhang Xiaogang (n. 1958) – Conegut per les seves pintures surrealistes i emotives, especialment la sèrie Bloodline, inspirada en les fotos de família de l’era maoista.
.jpg)
Zeng Fanzhi (n. 1964) – Famosa la seva sèrie Mask, que reflecteix la psicologia de la societat xinesa moderna.
Yue Minjun (n. 1962) – Conegut pels seus personatges rient amb expressions grotesques i pel seu estil de realisme cínic.
Liu Xiaodong (n. 1963) – Pintor realista contemporani que captura escenes socials amb un estil expressiu i íntim.
Huang Yong Ping (1954-2019) – Artista d’avantguarda que va barrejar influències occidentals i taoistes, conegut per obres conceptuals de gran escala.
Cal·ligrafia
(DS) La cal·ligrafia xinesa es divideix en cinc estils principals, coneguts com a “els cinc grans estils” (五体, Wǔtǐ).
篆书 (Zhuànshū), Estil de Segell
El més antic, utilitzat principalment en inscripcions en bronze i pedra durant les dinasties Shang i Zhou. Caracteritzat per línies uniformes i formes geomètriques, més decoratiu que funcional.
隶书 (Lìshū), Estil Clerical
Dinastia Han. Línies són més amples i planes, amb un aspecte més estructurat i menys rígid que l’estil de segell. Transició cap a estils més moderns.
楷书 (Kǎishū) – Estil Regular
Dinastia Tang. El més comú i fàcil de llegir, utilitzat en textos formals i impresos. (bon punt de partida per als principiants).
Yan Zhenqing (颜真卿, 709–785), mestre de l’estil regular, conegut per la seva força i solidesa en els traços, “Yan Qinli Stele”.
行书 (Xíngshū) – Estil Semi-Cursiu
Un estil més fluid i ràpid que l’estil regular, però encara llegible, popular entre els erudits i artistes per la seva elegància i expressivitat.
Wang Xizhi (王羲之, 303–361, Tres Regnes), el “savi de la Cal·ligrafia”, autor de “Lantingji Xu” (Prefaci del Pavelló de les Orquídies). Va dominar l’estil semi-cursiu i és un referent per a generacions posteriors.
Mi Fu (米芾, 1051–1107), dinastia Song, conegut pel seu estil semi-cursiu únic i expressiu.
Zhao Mengfu (赵孟頫, 1254–1322). Un cal·lígraf de la dinastia Yuan que va reviure i va perfeccionar estils antics com el regular i el semi-cursiu.
草书 (Cǎoshū) – Estil Cursiu o herbaci
El més abstracte i difícil de llegir, amb traços molt lliures i connectats. Molt apreciat per la seva bellesa artística i expressió emocional.
Zhang Xu (张旭, segle VIII), dinastia Tang, un mestre de l’estil cursiu, conegut per la seva energia i llibertat en els traços.
Escultura
- L’exèrcit a terracotta (dinastia Qin 221-210 BC 2HAX1 )
Guerrers de Xian (2005)
- Escultures religioses de Buda. El budisme va arribar a Xina al s1 i acceptat a les dinasties nord i sud (s4-s6) fins a consolidar-se a les dinasties Sui i Tang.
Escultures monumentals en grutes i muntanyes: Yungang (Datong, Shanxi) – Dinastia Wei del Nord (segles V-VI). Longmen (Luoyang, Henan) – Wei del Nord a Tang (segles V-IX). Mogao (Dunhuang, Gansu) – Han a Yuan (segles IV-XIV). Gran Buda de Leshan, estil més realista i refinat (Sichuan) – Dinastia Tang (segle VIII). A la dinastia Song l’escultura es torna més delicada i espiritual, menys monumental. Dinastia Ming: Temple del Buda de Jade (Xangai).
[hi ha també les figures dels ferotges guardians de les tombes]
Leshan
Guanyin of the Southern Seas, s11 (dinastia Song)
- Els guardians dels temples
Els Quatre Reis Celestials (四大天王 – Sì Dà Tiānwáng), defensen el dharma als quatre punts cardinals. 天王 (Chíguó), est, protegeix la nació, porta un instrument de corda (pipa). 增长天王 (Zēngzhǎng), sud, fa créixer les bones qualitats, espasa. 目天王 (Guǎngmù), Oest, observa i vigila, porta una serp o una torre. 多闻天王 (Duōwén), nord, protegeix la riquesa i el Dharma, porta ombrel·la o estendard.
Els Reis Nio o Lokapalas (金刚力士 – Jīngāng Lìshì), dues figures musculoses i ferotges, sovint col·locades a banda i banda d’una entrada, A xina conegudes com a Ha i Heng, perquè simbolitzen el so inicial i final de l’univers (com un “AUM” xinès). Un té la boca oberta (Ha, que comença el so), l’altre la té tancada (Heng, que l’acaba).
Generals celestials (天将 – Tiān Jiàng), que a vegades es confonen amb deïtats daoistes o personatges de la mitologia, apareixen a tombes de nobles o en escultures funeràries com a “defensors de l’ànima contra esperits malignes”.
Els quatre reis celestials, Beihai Park
lokapalas
- [La tortuga, al grua, el drac que recordo de les visites als temples]
La tortuga (龟, “guī”) representa longevitat i estabilitat, un símbol de vida llarga, paciència i resistència a la cultura xinesa; saviesa i coneixement (al “I Ching) està associada amb la predicció del futur i la connexió amb el cel i la terra.
La grua (鹤, “hè”) representa immortalitat i elevació espiritual, és l’animal sagrat en el taoisme, associat amb els “xian” (immortals) que volen cap als regnes celestials. També noblesa i bones virtuts, la fi del cicle de la reencarnació en el budisme.
El drac (龙, “lóng”) representa poder celestial i protecció. És el símbol més important de la mitologia xinesa, associat amb la força, la sort i el control sobre l’aigua (pluja, rius i mars). Són guardians dels temples i es creu que allunyen els esperits malignes. En el taoisme, el drac representa el canvi, energia (yang) i el flux de l’univers (“qi”).
En temples taoistes, aquestes figures simbolitzen l’harmonia entre l’home i la natura, així com els valors de la immortalitat i la saviesa. En els budistes la tortuga i la grua poden representar la longevitat i la transcendència del sofriment, mentre que el drac actua com a protector del Dharma (l’ensenyament budista). En els temples confucianistes, aquests animals recorden virtuts com la perseverança (tortuga), la noblesa (grua) i l’equilibri social (drac). Beijing
Ceràmica
Entre el final de la dinastia Tang el 907 i la consolidació de la dinastia Song el 960, tenim la ceràmica Liao, amb decoracions i esmaltada en verd.
Song
Van promoure al construcció de forns i es van produir grans quantitats de celadó (ceràmica d’un to verdós). Els artistes van emprendre una cerca de la perfecció en la forma i el color [la puresa espiritual]
(Xian, 2005)
Yuan
Sota la dinastia mongola va seguir la indústria, sobretot a Jingdezhen, a la província de Jiangxi, produint-ne molta per exportar. Característic l’esmaltat de blau sobre blanc.
Ming
Van mirar de tallar les relacions internacionals que havien iniciat els Yuan però va seguir l’exportació però la demanda occidental va fer que continués.
.jpg)
Qin
Els manxús van seguir el patronatge de Jingdezhen. Van intentar controlar l’accés als ports però al demanda occidental de ceràmica i te era enorme. Els gustos occidentals van impulsar decoració més acolorida.
Contemplació de la natura, el sublim en els paisatges