Un món que parla i escolta, escriu i llegeix
Premsa
A Roma ja hi havia hagut les “Acta Diurna” que es gravaven en pedra o metall i s’exposaven al Fòrum., butlletins manuscrits a Roma, segle I aC). A Xina, el govern publicava el Dibao, primer en trossos de bambú i després en paper. a partir del s15 la Impremta de Gutenberg permetrà la difusió massiva. Al s19 apareixen diaris populars i barats. Al s20 entre 1950 i 2000 s’arriba al pic màxim amb diaris de masses com “The Sun” o “Bild”). al s21 cauen un 50% a occident i creixen a l’Àsia (Índia i Xina) i Àfrica per l’accés a l’educació.
La primera premsa diària va ser el “Einkommende Zeitungen” a Leipzig el 1650. El “The Daily Courant” (Regne Unit, 1702), el primer en anglès.
Amèrica del nord
“The New York Times” (1851), “The Washington Post” (1877),”The Wall Street Journal” (1889).
Segle XIX: 1850: ≈ 1M. 1900: ≈ 15 milions (explosió de la premsa groga, “New York Journal”.
Segle XX: 1950: ≈ 50M, 55M el 2000 abans del col·lapse digital).
Segle XXI: 2023: ≈ 30 milions (caiguda del 45%)
Europa
UK: “The Times” (1785), “The Guardian” (1821), “Daily Mail” (1896). (Yes minister).
França:”Le Figaro” (1826, conservador), “Le Monde” (1944, fundat després de l’alliberament nazi). “Libération” (1973, progressista).
Alemanya: “Allgemeine Zeitung” (1798), “Frankfurter Allgemeine Zeitung (FAZ)” (1949, conservador). “Bild” (1952, Tabloide sensacionalista).
Itàlia: “Gazzetta di Mantova” (1664), “Corriere della Sera” (1876), “La Repubblica” (1976).
Rússia / URSS: Vedomosti” (1703, fundat per Pere el Gran), “Pravda” (1912, oficial del Partit Comunista soviètic), “Izvestia” (1917, portaveu del govern).
Espanya: “La Gaceta de Madrid” (1661, avui “BOE”), “ABC” (1903, monàrquic i conservador, “El País” (1976, postfranquista.
Catalunya: “La Vanguardia” (1881–actualitat, liberal i catalanista moderat, en castellà fins als anys 80, bilingüe a partir de 2011, “El Correo Catalán” (1876–1985, conservador, proper a la burgesia catalana), “El Noticiero Universal” (1888–1985), “La Veu de Catalunya” (1899–1937, òrgan de la “Lliga Regionalista” fundat per Prat de la Riba, primer gran diari en català, prohibit durant la dictadura de Primo de Rivera i el franquisme), “El Poble Català” (1906-1918), republicà i obrerista, “La Humanitat” (1931-1939), vinculat a ERC. “Avui” (1976–2023) el 2011 es fusiona amb el Punt, “El Periódico de Catalunya” (1978–actualitat, en castellà, versió en català des dels 90). “Ara” (2010–actualitat); esportius “Mundo Deportivo” (1906–actualitat) o “Sport” (1979–actualitat) en castellà; digitals, “VilaWeb” (1995–actualitat), “Nació Digital” (2006–actualitat), “El Nacional.cat” (2016–actualitat). A la segona república s’havien arribat als 100m exemplars diaris, després de Franco, entre l’avui i El Periódico, arribaven als 50.000. El 2024 l’edició impresa cau als 20m però augmenta la digital.
Segle XIX: 1850: ≈ 2M, 1900 ≈ 20M
Segle XX: 1950: ≈ 80M, 2000: ≈ 100M (“The Sun” venia 3 milions diaris).
Segle XXI: 2023: ≈ 40 milions (caiguda del 60%)
Àsia
Índia: “The Times of India” (1838), “Hindustan Times” (1924, nacionalista moderat), “Dainik Jagran” (1942, el més llegit en hindi).
Xina: “Shenbao” (1872-1949), “People’s Daily” (“Renmin Ribao”, 1948)
Segle XIX: 1850: ≈ 100m (poca premsa local; colonitzadors europeus dominaven). 1900: ≈ 2M.
Segle XX: 1950: ≈ 15M. 2000: ≈ 200M (Xina i Índia en expansió).
Segle XXI: 2023: ≈ 250M.
Àfrica
Segle XIX: 1850, pràcticament inexistent. 1900: ≈ 100m.
Segle XX: 1950: ≈ 2M (creixement postcolonial). 2000: ≈ 10M.
Segle XXI: 2023: ≈ 15M (creixement en països com Nigèria i Sud-àfrica).
Amèrica Llatina
Segle XIX: 1850: ≈ 200m. 1900: ≈ 1M.
Segle XX: 1950: ≈ 10M milions (“Clarín” (Argentina) venia 500.000 el 1970). 2000: ≈ 25M.
Segle XXI: 2023: ≈ 15M.
Orient Mitjà
Segle XIX: 1850: ≈ 50m (ex: “Al-Waqa’i’a” Egipte, 1828).
Segle XX: 1950: ≈ 1M, 2000: ≈ 5M.
Segle XXI: 2023: ≈ 3M.
Revistes
A més dels diaris al s17 van començar a aparèixer a Europa revistes culturals. A Alemanya el “Erbauliche Monaths-Unterredungen” ( filosòfic i literari, 1663). A França el “Journal des Sçavans” (literari i científic, França, 1665) i després “Le Mercure Galant”. A Anglaterra, “The Gentleman’s Magazine” (Política i poesia, Anglaterra, 1731), seguida de The Tatler (1709). Als EUA Benjamin Franklin edità el “General Magazine”. El 1821 apareix el “The Saturday Evening Post” [amb les il·lustracions de Norman Rockwell].
A la Xina i la índia les primeres publicacions estaven vinculades als colonitzadors.
Regne Unit
Actualitat i Política: The Economist (1843) ~130m exemplars/setmana a UK i 600m global amb 1.2M de subscripcions digitals, The Spectator ~100m exemplars/setmana, New Statesman. Moda i Estil de Vida: Vogue UK ~150m, GQ UK ~80m, ELLE UK. The London Review of Books (LRB), Sight & Sound, Private Eye ~250m (sàtira política). Ciència i Divulgació: New Scientist ~120m, Nature 1M subscripcions digitals. Esports: FourFourTwo, World Soccer. Hobbies i Nínxols: BBC History Magazine, Gardens Illustrated.
França
Actualitat i Política: Paris Match, ~500m, L’Express ~250m, Le Point ~200m. Moda: ELLE France ~300.000 exemplars/mensuals +4M visitants digitals. Vogue Paris ~150m, Marie Claire ~200m. exemplars/mensuals. Cultura i Entreteniment: Télérama ~400m, Les Inrockuptibles ~50m. Ciència i Divulgació: Science & Vie ~250m, National Geographic France ~150m. Esports: L’Équipe Magazine ~300m, So Foot ~80m.
Alemanya
Actualitat i Política: Der Spiegel ~700m, Stern ~400m, Focus ~250m. Moda: Brigitte ~300m, GQ Germany ~100m, Vogue ~120m. Cultura i Entreteniment: Die Zeit Magazin ~500m, TV Spielfilm ~600m. exemplars/setmana. Ciència i Divulgació: Geo ~200m. Psychologie Heute ~100m. Esports: Kicker ~200m, Sport Bild ~300m exemplars/setmana.
Catalunya
¡Cu-cut! (1902-1912) va ser un setmanari satíric barceloní alineat políticament amb la Lliga Regionalista de Francesc Cambó. Papitu (1908-1937), setmanari satíric fundat pel dibuixant Feliu Elias (àlies Apa). El Be Negre(1931-1936), setmanari satíric. En Patufet (1903-1938), revista infantil il·lustrada, 65m i 325m lectors setmanals. [Exemplars de Cu-Cut (1902), L’esquella de la Torratxa, Catalunya literària 1917, Il·lustració Catalana 1917 i altres]
D’Ací i d’Allà, revista amb diferents temes d’actualitat, com moda, literatura, viatges, curiositats, cinema, història i art, comparable a Vanity Fair, Vogue o Harper’s pel seu estil luxós i prestigiós en el marc de l’esnobisme barceloní dels anys vint del segle xx. Primera etapa (1918 a 1930) dirigida per Josep Carner el primer any i després Ignasi M. Folch i Torres fins 1924 seguit de Carles Soldevila. S’interromp el 1931 amb la Segona República Espanyolai es torna a publicar el 1932, destaca el número especial sobre l’art d’avantguarda (hivern del 1934). Acaba el 1936. [1918 (falta febrer i abril), 1919 (només gener), 1922, 1923, 1924, 1925, 1926 (falta juny) ]. Ariel, revista cultural clandestina publicada a la posguerra (1946-1951), fundada i dirigida per Josep Palau i Fabre o altres. [Tinc 1946-1951]
Actualitat: El Temps ~8m (1984), Sàpiens ~12m (1999), Enderrock ~10m (1993), L’Avenç ~3m (1976 nova etapa, abans 1881-1893), Descobrir Catalunya ~15m (2001), Mètode (cultural, universitat de València) ~5m (1992), catorze.cat. Cavall Fort ~6m (1961). www.revistacuina.cat
EUA
Revistes d’Actualitat i Política: Time (1923), 2M. Newsweek (1933), 1M. The Atlantic (1857), 500m. Revistes d’Entreteniment i Estil de Vida: People (1974), 3M. Vanity Fair (1913), 1M. Vogue (EUA) (1892), 1.2M. Revistes Científiques i Tecnològiques: National Geographic (1888), 1.8M. Scientific American (1845), 300m. Revistes Econòmiques: Forbes (1917), 600m. Fortune (1930), 500m. Cultura: The New Yorker (1925), 1M. Rolling Stone (1967), 500m.
Revistes acadèmiques
Matemàtiques: Annals of Mathematics (Princeton Univ., 1884) IF 4.9. Journal of the American Mathematical Society (JAMS) (1988) IF 3.8. Inventiones Mathematicae (1966) IF 3.5.
Física: Physical Review Letters (PRL) (American Physical Society, 1958), IF 9. Nature Physics (2005) IF 19.6. The Astrophysical Journal (1895) IF: 5.5.
Química: Journal of the American Chemical Society (JACS, 1879). IF 16.4. Angewandte Chemie (1887) IF 16.6. Chemical Reviews (1924) IF: 72.1.
Biologia: Cell (1974) IF 66.8. Nature (secció de biologia, 1869) IF 64.8. PLOS Biology (2003) IF 9.6.
Medicina: The New England Journal of Medicine (NEJM) (1812) IF 158.5. The Lancet (1883) IF 168.9. JAMA (Journal of the American Medical Association) (1883) IF 120.7.
Enginyeria: Nature Engineering (2020). IEEE Transactions (1950s). Advanced Materials (1988) IF 32.1.
Filosofia: The Journal of Philosophy (1904). Mind (1876). Noûs (1967).
Literatura: PMLA (Publications of the Modern Language Association) (1884). Critical Inquiry (1974). The Paris Review (1953).
Musicologia: Journal of the American Musicological Society (JAMS) (1948). Music & Letters (1920)
Crítica d’Art: The Art Bulletin (College Art Association) (1913). “October” (1913). “The Burlington Magazine” (1903).