Q
quadern m Conjunt de fulls relligats, de diferents utilitats. Un quadern de notes. Un quadern de dibuix.
quadra f Establa de cavalls.
quadrat 1 m Quadrilàter regular. Una sanefa feta de quadrats. 2 quadrat, -ada adj En forma de quadrat. Una habitació quadrada.
quadrilàter m Polígon de quatre costats.
quadro [var.: quadre] m Il.lustració que es penja en una paret, generalment muntada damunt plafó o amb un marc. A les parets del vestíbul hi havia tot de quadros amb paisatges.
qual pron Relatiu referit a cosa, persona o lloc, quan va precedit d’article i generalment, de preposició. L’època en la qual va viure. La melodia de la qual et parlava. Les idees amb les quals jo diria que ja va venir al món. La causa per la qual estava disposat a tot. Van prendre unes decisions les conseqüències de les quals les van patir durament. El músic del qual et vaig parlar. La casa en la qual va viure tant temps.
qualcú* pron Algú. Ja deurà trobar qualcú que li pararà els peus.
qualcun, -a* det Algun. No es pot quedar tots els llapis, us n’ha de deixar qualcun.
qualificació f Nota d’una avaluació. Han penjat les llistes amb totes les qualificacions.
qualificar v tr 1 Posar una qualificació. Han començat a qualificar els exàmens. 2 Atribuir una qualitat. Ha estat qualificat com el millor actor de tots.
qualificat, -ada adj Especialment apte. Un obrer qualificat.
qualitat f Mesura de la vàlua d’una cosa. Una pintura de gran qualitat. Una roba de baixa qualitat.
qualque* [inv. i només en sing.] det Algun, alguna. Que tens qualque bitllet de mil?
qualsevol [pl. qualssevol] det No importa quin, no importa què. Qualsevol cosa ja li està bé. Tria uns llibres qualssevol.
quan adv En un determinat moment. Quan vindràs? Ho farem quan podrem.
quant, -a 1 det Quina quantitat. Quantes monedes et queden? 2 quant adv Quina quantitat. No sé quant li ha costat. 3 quant a loc prep Pel que fa a. Quant a la Glòria, ja ens ho tornarà a dir si vol.
quantitat f Nombre, porció. Una gran quantitat de gent. Hi van abocar una quantitat indeterminada de farina.
quaranta [pron. habitual: ‘coranta’] 1 det En nombre de quaranta. “Alí Babà i els quaranta lladres.” 2 m El nombre 40.
quart, -a 1 det El que fa quatre. Van pujar fins al quart pis. 2 loc det Indicant fracció. Me’n queda una quarta part. Un quart de quilo. Tres quarts de sis. 3 quart pron —A quin pis va? —Vaig al quart. 4 m Nombre fraccionari. Dos quarts (2/4).
quartilla f Full que representa la meitat d’un foli.
quasi [pron. habitual: ‘casi’] adv Faltant-n’hi poc. Són quasi les nou. Hi eren quasi tots.
quatre 1 det En nombre de quatre. Els quatre punts cardinals. 2 m El nombre 4. 3 f pl La quarta hora després de les 12.
que 1 conj [connectant tot tipus de subordinades] M’agrada que vingueu sovint. Aprofitem les vacances, que els dies passen volant. És tan espontani, que tothom el veu a venir. És més pesada que el plom. 2 Introduint frases enfàtiques. Que ve! A que no ve! Que no t’agrada? 3 pron [relatiu, en registres formals i informals] La brusa que et miraves tant, ja l’han venuda. El llibre que te’n vaig parlar, s’ha esgotat. Viu en una casa que hi pot passar qualsevol cosa. Deia que era un company que s’hi podia confiar. 4 det [quantificador] Que n’arribes a dir, de bestieses! 5 adv Que m’agrada, això que portes!
què Indica cosa. 1 pron [relatiu: precedit de preposició] La pel.lícula de què et parlava. Les eines amb què treballa. La teoria en què es basa. Els problemes a què al.ludies. 2 pron [interrogatiu] Què vols fer, ara? 3 per què loc inter Per què ho has fet, això?
quedar 1 v règ Estar entesos. Hem quedat que no tornarà fins la setmana que ve. Hem quedat a les nou per anar al cine. 2 v tr Restar. M’han quedat poques ganes de tornar-hi. 3 quedar(-se) v intr i pron Adquirir un estat. Quan m’ho va dir, (em) vaig quedar de pedra. 4 v pron i tr Apropiar-se (de). Se m’ho ha quedat tot. 5 Continuar en un lloc. Per què no et quedes a sopar?
queixa f Manifestació de descontentament. Va escoltar les queixes dels veïns.
queixal m Dent molar. Té mal de queixal.
queixar-se v pron i règ Manifestar dolor, descontentament. Es queixa de mal de ventre. Es queixa del seu mal comportament.
qüestió f Assumpte. Et volen plantejar una qüestió molt delicada.
qüestionari m Conjunt de preguntes sobre un tema.
queviures m pl Coses de menjar. Una botiga de queviures.
qui pron Indica persona. 1 [interrogatiu] Qui dius que ha trucat, abans? De qui parles? Ja no sé en qui confiar. 2 [relatiu: precedit de preposició] L’enviat de qui depenia tot. L’ajudant amb qui sempre anava. L’únic membre de la família en qui es podia confiar. El seu germà, per qui en altres temps hauria donat la vida.
quiet, -a adj Que no fa moviment. Estigues quiet. Un matí quiet.
quietud f Situació en què tot està quiet.
quilo [var.: quilogram, kilogram] m Unitat de pes equivalent a mil grams. A l’estiu va arribar fins als vuitanta-cinc quilos.
quilòmetre [var.: kilòmetre] m Unitat de longitud equivalent a mil metres.
químic, -a 1 adj Referent a la química. Productes químics. 2 m i f Persona que es dedica a la química. A la fàbrica hi ha una plaça de químic.
química f Ciència que estudia la composició de les substàncies i les transformacions que hi són possibles.
quin, -a Indica determinació entre els elements d’un grup. 1 det No sabia a quina de les dues cases picar. 2 det [exclamatiu] Quin cas més complicat! 3 pron [interrogatiu] S’havia amagat en una de les coves, però en quina?
quint, -a det i pron Cinquè.
quinze 1 det En nombre de quinze. Un quart d’hora té quinze minuts. 2 m El nombre 15.
quinzena f Període de quinze dies.
quiosc m Pavelló en un espai públic, dedicat a la venda. Els quioscos de flors i de diaris de la Rambla.
quirúrgic, -a adj Referent a la cirurgia. Una intervenció quirúrgica.
quitrà m Substància negra i enganxosa que es fa servir per asfaltar.
quota f Quantitat fixa que es paga en concepte d’abonament.
quotidià, -ana adj Corrent, de cada dia. Són fenòmens quotidians.
R
rabera* f Conjunt de bestiar que pastura junt: *guarda, ramat.
ràbia f Sentiment d’estar molt enfadat. Li va fer molta ràbia haver fet tanta feina per no res.
rabosa* f Mamífer carnisser d’orelles punxegudes i cua peluda: guineu.
raça f Divisió d’una espècie animal. Hi ha gossos de moltes races.
racional adj D’acord amb la raó. Uns criteris racionals de distribució dels béns.
racó m Indret apartat d’un lloc, especialment en un dels angles. Els quatre racons de la sala. Vivien en un racó de món.
radar m Sistema per localitzar objectes mitjançant ones elèctriques.
radiació f Acció i efecte d’emetre ones de qualsevol tipus. Les radiacions solars.
radiador m Aparell de calefacció.
radical adj Extrem, exagerat. Li va fer un plantejament radical. Solucions radicals.
ràdio f 1 Sistema de comunicació a distància. Els programes de la ràdio continuen tenint molta audiència. Una emissora de ràdio. 2 Aparell receptor de ràdio. Engega la ràdio.
radiocasset m Aparell dotat de ràdio i de casset.
radiofònic, -a adj Referent a la ràdio. Un programa radiofònic.
radiografia f Impressió feta amb raigs X. Li han fet fer radiografies de les cames.
ràfec m Sortint lateral d’una teulada.
ràfega f 1 Cop de vent. Una ràfega de vent se li va emportar el barret. 2 Seguit de trets. Una ràfega de metralladora.
1rai m Embarcació de riu feta amb troncs d’arbre lligats.
2rai adv S’utilitza per treure importància a una afirmació. Això rai! Tu, rai, no et pots queixar.
raig [pl. rajos o raigs] m 1 Direcció d’una ona lluminosa, o d’alguna altra forma d’energia radiant. Un raig de llum. Raigs X. 2 Líquid que cau seguit. Un raig d’aigua. 3 a raig, a raig fet loc adv L’aigua queia a raig del sostre.
rail m Barra de metall amb què es forma una via. Els rails del tramvia, del tren.
raïm m Fruit de la vinya. Raïm blanc. Raïm negre.
rajar v tr Caure, brollar un líquid a raig. Li rajava sang de la ferida.
rajola f 1 [var.: rajol m] Peça de ceràmica per a paviments. S’ha trencat una rajola de terra. *2 Maó. Faltaran rajoles per acabar de pujar la paret. 3 rajola de València Peça de ceràmica prima amb un vernís de vidre per cobrir parets: *manisa, *taulellet. Les parets de la cuina eren de rajola de València, verdes i blanques.
ral.li m Competició de cotxes o de motos en què es té en compte la resistència, la velocitat i l’habilitat.
ram [var.: *ramell] m Feix de flors. Un ram de roses.
rama f Branca petita; conjunt de rames tallades. Van guarnir la casa amb rama de pi.
ramader, -a 1 adj Referent a la ramaderia. Comarca ramadera. 2 m i f Persona que es dedica a la ramaderia.
ramaderia f Cria de bestiar.
ramassada* f Pluja forta i de poca durada: xàfec.
ramat m Conjunt de bestiar que pastura junt: *guarda, *rabera. Un ramat d’ovelles.
ramificar-se v pron Dividir-se en branques. Els arbustos es ramifiquen molt a prop de terra.
1rampa f Contracció dolorosa d’un múscul. Té rampa en una cama.
2rampa f Pla inclinat. Una rampa d’accés per a discapacitats físics.
rampell m Impuls sobtat. Li va agafar un rampell i se’n va anar.
rancúnia f Sentiment constant en contra d’algú. Se’l mirava sempre amb rancúnia. Li tenia rancúnia per aquella malifeta.
rancuniós, -osa adj Que sent rancúnia. Es mostrava rancuniós amb tothom qui prosperava més que ell.
rang m Categoria. Un funcionari de rang elevat.
raó f 1 Capacitat de raonar. L’ús de la raó. 2 Motiu. Quina és la raó de la vostra visita. 3 Justificació. No tens raó.
raonable adj Que s’ajusta a la raó. Una proposta raonable.
raonament m Conjunt d’arguments. Ens va fer un raonament que ens va convèncer.
raonar v intr Tenir capacitat de judici. Està trasbalsada i no raona bé.
rap m Peix de cap gros, sense escates i de carn molt blanca.
ràpid, -a adj Que actua, que va de pressa. Fes una lectura ràpida de l’article.
ràpidament adv D’una manera ràpida. Va reaccionar ràpidament.
rapidesa f Qualitat de ràpid. Actua sempre amb rapidesa.
rapinyaire m Ocell de presa. L’àguila és un rapinyaire.
rapte m Segrest d’una persona. “El rapte de les Sabines.”
raqueta f Pala de tenis.
rar, -a adj Escàs. Una espècie rara en aquesta zona.
rarament adv Poques vegades. Rarament se’l veu per aquí.
rasa f Clot fondo i allargat. Han fet la rasa per als fonaments de l’edifici.
rascada f Erosió a la pell a causa d’un refrec. S’ha fet una rascada al braç amb la paret.
rascar v tr i intr Fregar amb força, gratar. Per encendre aquests mistos, has de rascar més fort. Hem de rascar la paret per pintar.
rasclet m Eina amb unes pues, per arreplegar fulles seques.
raspall m Estri de netejar, amb tot de pèls durs i espessos fixats a una placa: *espalmador El raspall de la roba, de les sabates. El raspallet de les dents.
raspallar v tr Netejar amb el raspall: *espalmar. Raspalla l’americana, que és plena de pols.
raspós, -osa adj Poc fi al tacte. Una tela rasposa.
rastre m Pista. Seguien el rastre dels assassins.
rastrejar v tr Seguir el rastre. Han rastrejat tot el bosc i no l’han pas trobat.
rata f Rosegador de pèl bru i cua llarga. Rata de camp. Rata de claveguera.
ratapinyada [var.: *ratpenat m] f Mamífer amb els dits de les mans units per una membrana que li permet volar.
ratlla f Traç rectilini: *retxa. Va fer una ratlla a terra per marcar el límit. Va tirar ratlla damunt aquella frase.
ratlladora [var.: ratllador m] f Estri de cuina per ratllar.
ratllar v tr 1 Reduir a miques amb el ratllador. Ratlla una mica de formatge. 2 Fer ratlles. Algú ha ratllat el cotxe.
ratolí m 1 Rosegador petit semblant a la rata. 2 Aparell unit per un cable a l’ordinador, que permet de moure’s per tota la pantalla.
rave m Planta d’horta amb una arrel comestible. Posa uns quants raves a l’amanida.
reacció f Resposta a una acció. Quan li ho van dir, la seva reacció va ser arronsar les espatlles.
reaccionar v intr Tenir una reacció. De la sorpresa no va poder reaccionar.
reactor m Avió a reacció.
real adj Ajustat a la realitat. Tots els casos que explica són reals.
realisme m Allò que s’ajusta a la realitat, al sentit comú. Veu les coses amb molt realisme.
realitat 1 f El món extern. Tal com ho explica, no es correspon amb la realitat. 2 en realitat loc adv De fet. En realitat, no m’interessa.
realització f Acció i efecte de realitzar. Han hagut de batallar molt per a la realització de l’obra.
realitzar v tr Fer realitat. Ha pogut realitzar el somni de ser artista.
rebaixa f 1 El fet de rebaixar, especialment un preu. Li ha fet una rebaixa del preu marcat. 2 rebaixes f pl Oferta de mercaderies a preus més baixos dels habituals. Ha començat la temporada de les rebaixes.
rebaixar 1 v tr Posar a un nivell, a un grau més baix. Han de rebaixar una mica el terreny. Han rebaixat els preus. Rebaixar el vi amb aigua. 2 rebaixar-se v pron Humiliar-se. No us penseu pas que em rebaixaré a demanar-li ajuda.
rebedor m Saleta a l’entrada d’una casa. Fes-lo passar al rebedor.
rebel adj i m i f 1 Que li costa creure. Un infant rebel. 2 Que refusa d’obeir una autoritat. Els rebels havien ocupat la ciutat.
rebel.lar-se v pron i règ Girar-(s’hi) contra. Es van rebel.lar contra aquella injustícia.
rebel.lió f El fet de rebel.lar-se. “La rebel.lió de les masses.”
rebentar v intr Esclatar un cos per efecte d’una pressió. La maleta era tan plena, que ha rebentat.
rebost m Lloc on es guarda els queviures: *celler. Al costat de la cuina hi havia el rebost.
rebotar [var.: rebotre] v intr Caure de rebot. Va tirar la pedra tan plana a l’aigua, que hi va anar rebotant per damunt.
rebre 1 v tr Agafar allò que et donen o t’envien. Rebre la correspondència. Ha rebut un premi. 2 Acollir. Els han anat a rebre a l’estació. 3 m Li ha tocat el rebre.
rebuda f Acció de rebre o ser rebut. Li van fer una rebuda solemne.
rebuig [pl. -tjos o -igs] m Allò que és rebutjat. A la caixa de les pomes, només hi queda el rebuig.
rebut m Full on s’hi expressa una quantitat pagada. Paguen els rebuts a través del banc.
rebutjar v tr No acceptar. Ha rebutjat les millors ofertes.
rec m Canal per regar: sèquia. El rec Comtal.
recaiguda f Fet de tornar a patir els efectes d’una malaltia. No s’ha tractat prou bé la grip i ha fet una recaiguda.
recança f Sentiment de greu. Em fa recança no esperar-lo per començar.
recanvi m Peça que es duu com a reserva per substituir-ne una altra. No duia rodes de recanvi i van quedar tirats a la carretera.
recapte* m 1 Provisions. Agafa prou recapte per a l’acampada. 2 Pinso.
recaure v intr Tenir una recaiguda. No es va cuidar prou i va recaure.
recent adj De fa poc. Les ferides encara eren recents.
recepta f Escrit on s’indica els medicaments que ha de prendre un pacient. El farmacèutic no entenia la recepta.
receptacle m Cavitat que serveix per contenir alguna cosa.
receptar v tr Ordenar uns medicaments a un pacient. La doctora li ha receptat unes càpsules per a la circulació.
receptor, -a 1 adj Que rep. Un aparell receptor. 2 m i f Persona que rep el missatge en un acte de comunicació. 3 receptor m Aparell que rep les ones procedents d’un emissor. Un receptor de ràdio.
recer m Lloc retirat, abrigat. No trobaven recer segur contra la tempesta.
recerca f Acció i efecte de cercar, investigació. Donen un premi per a treballs de recerca.
recinte m Espai tancat. El recinte de la fira.
recipient m Objecte que pot contenir líquids, gasos, grans, etc., vas.
recíproc, -a adj L’un a l’altre. L’odi que es tenien era recíproc.
recitar v tr Dir de memòria. Va recitar uns versos.
reclam m Allò que atrau. Un reclam publicitari.
reclamació f El fet de reclamar. Tenien un llibre de reclamacions a disposició dels clients.
reclamar v tr Plantejar una queixa, una exigència. Reclamava més atenció del públic.
reclinar v tr Col.locar còmodament en un seient. Van reclinar la malalta en una butaca.
reclutar v tr Aconseguir gent per a alguna causa. Les ONG cada vegada recluten més voluntaris i col.laboradors.
recobrir v tr i règ Cobrir una superfície. Han recobert el pati amb una capa de ciment
recol.lectar v tr Fer la collita. Enguany han recol.lectat el doble de raïm que l’any passat.
recol.lectora f Màquina de recol.lectar.
recollida f El fet de recollir. L’últim dimarts de mes fan la recollida de mobles vells.
recollidor m Pala d’arreplegar escombraries.
recollir v tr Ajuntar coses disperses. Va recollir tots els papers escampats per terra.
recolzar(-se) v tr, pron i règ (Fer) prendre suport (en), especialment amb els colzes. Recolza l’escala a la paret. Es recolzava a la barana del balcó.
recomanació f El fet de recomanar. Es passa el dia fent-me recomanacions sobre el que he de fer.
recomanar v tr Aconsellar vivament. Si no suportes la violència no et recomanaré pas aquesta pellícula.
recompensa f Premi que es dóna a canvi d’una prestació. Els oferien una recompensa si trobaven el cadell perdut.
recompensar v tr Donar una recompensa. El van recompensar dels serveis prestats amb unes simples paraules d’agraïment.
recompte m Acció de comprovar el nombre d’unitats d’un conjunt. Fer el recompte dels vots.
reconciliar-se v rec Tornar a ser amics. Els dos germans s’han reconciliat.
reconeixement m Acció i efecte de reconèixer. Un reconeixement mèdic. El premi ha estat un reconeixement a la tasca de molts anys.
reconèixer v tr 1 Adonar-se d’algú o d’alguna cosa que ja eren coneguts. El vaig reconèixer de seguida per la veu. 2 Examinar. Van sortir a reconèixer el terreny. El metge va reconèixer el malalt.
reconquistar [var.: reconquerir] v tr Recuperar. Van reconquistar els territoris perduts en una acció de guerra.
reconstruir v tr Tornar a edificar com era abans. Han reconstruït el castell en ruïnes.
reconversió f Adaptació a noves condicions. Molts països europeus estan passant per la reconversió industrial.
record 1 m Capacitat de recordar; allò que recordem. Els dies d’èxit eren vius en el seu record. Aquella casa li portava records tristos. 2 records m pl Usat com a fórmula de comiat. Dóna-li records de part nostra. Molts records a la família!
rècord m Marca més alta en una prova esportiva. El rècord mundial de salts d’alçada.
recordar(-se) v tr, pron i règ Venir a la memòria. Recordava els dies de la infantesa. No es recorda mai de res.
recorregut m Trajecte que es recorre. Van fer un recorregut de vint quilòmetres.
recórrer 1 v tr Fer un trajecte, un itinerari. Van recórrer totes les llibreries buscant un exemplar de la novel.la. 2 v règ Acudir (a) per ser ajudat. Van haver de recórrer a les forces de seguretat per fer-los fora.
recreatiu, -iva adj Que distreu. Jocs recreatius.
recta f Línia recta.
rectangle 1 adj Que té un angle recte. Triangle rectangle. 2 m Quadrilàter amb tots quatre angles rectes.
recte, -a 1 adj Dret, que no és tort. Un pal recte. 2 adj m Dit de l’angle de 90 graus. 3 recte m Tram final del budell gros.
rectificar v tr Corregir. Va rectificar les declaracions que havia fet.
rectilini, -ínia adj Que segueix la línia recta. Una vora rectilínia.
rector, rectora 1 m i f Persona que presideix una universitat. 2 rector m Capellà que té una parròquia al seu càrrec.
recular v tr i intr Anar cap enrere. Van recular unes quantes passes cap a la paret.
recull m Edició que aplega un conjunt d’obres. Un recull de poesia, de contes.
recuperar 1 v tr Tornar a tenir allò que pertanyia en propietat. Han recuperat les joies que els havien robat. 2 recuperar-se v pron Curar-se d’una malaltia, superar un mal pas, refer-se.
recurs 1 m Alternativa. No li quedava cap més recurs que confessar-ho tot. 2 recursos m pl Mitjans de subsistència, matèries primeres. Un país ric en recursos energètics. 3 [fig.] Habilitat, imaginació, capacitat, etc. Se’n sortirà perquè té recursos.
redacció f 1 Escrit, composició escrita. A escola ens feien fer redaccions. 2 Secció d’una editorial, un diari, etc., on s’hi fan tasques de redacció.
redactar v tr i intr Escriure un text. Redacta’m aquesta carta. En Jaume redacta molt bé.
redactor, redactora m i f Persona que redacta, especialment periodista que està en la redacció d’un diari o d’una revista.
reducció f El fet de reduir. Prometen una reducció dels impostos.
reduir v tr Fer més petit. Han reduït les despeses al mínim.
reeixit, -ida adj Fet amb èxit, amb encert. Una proposta reeixida.
reescalfar v tr Tornar a escalfar. La sopa és freda, s’ha de reescalfar.
refer-se v pron Recuperar-se. Estava molt malalta, però ja s’ha refet una mica.
referència f Base, punt de relació. Va fer referència a un nou llibre de l’autor. Ho sé per referències.
referèndum m Votació sobre una proposta concreta. El referèndum sobre l’OTAN.
referir-se v pron i règ Parlar (de). A què et refereixes? El conferenciant es va referir al problema de la droga.
refiar-se v pron i règ Tenir confiança (en). Els problemes te’ls has de solucionar tu sense refiar-te de cap ajuda.
refinat, -ada adj Dit d’allò que és delicat o que se li han tret impureses. Unes maneres refinades. Oli refinat.
refineria f Instal.lació industrial per refinar certs productes. Una refineria de sucre, de petroli.
reflectir v tr 1 Produir reflexió. El mirall reflectia la llum del focus. 2 [fig.] La cara que feia reflectia angoixa.
reflector m Aparell que reflecteix la llum. La catedral estava il.luminada amb uns reflectors potents.
reflex m Acte involuntari. Posar-se la mà davant la cara va ser un reflex.
reflexió f 1 Canvi de direcció d’un raig de llum. 2 Acció i efecte de reflexionar. Aquesta qüestió demana uns dies més de reflexió.
reflexionar v intr Pensar molt una cosa.
reforç m Allò que reforça. Posarem un reforç a la nansa de la maleta i així aguantarà més el pes.
reforçar v tr Fer més fort. Aquestes vitamines et reforçaran una mica.
reforma f Acció i efecte de reformar. Han introduït una reforma en els estatuts. La casa necessita unes quantes reformes.
reformar v tr Donar nova forma, nova estructura. Volen reformar la constitució.
refrany m Sentència o consell construït sovint amb rima. “Per Tots Sants, capes i mocadors grans” és un refrany.
refrec m Moviment de contacte entre dos cossos. Té els colzes gastats del refrec amb la taula.
refredar(-se) 1 v intr i pron Tornar(-se) fred. La sopa és calenta, deixa-la refredar una mica. Se m’han refredat les mans. 2 refredar-se v pron Agafar un refredat, constipar-se.
refredat m Inflamació de les mucoses del nas i de la gola.
refresc m Beguda fresca. Servei d’entrepans i refrescos.
refrescant adj Que refresca. Uns caramels refrescants.
refrescar(-se) v tr i pron Fer fresc. La brisa del mar va refrescar l’ambient. Pren una dutxa en acabat de la migdiada per refrescar-se.
refugi m Lloc on acollir(-se). Un refugi d’alta muntanya.
refugiar(-se) v tr, pron i règ Donar o prendre refugi. Van refugiar-ne un que l’empaitava una banda de malfactors. Es van refugiar al país veí.
refugiat, refugiada m i f Persona que ha estat refugiada. Han muntat uns serveis especials per acollir tots els refugiats.
refusar v tr Negar-se a acceptar. Va refusar qualsevol mena d’ajuda.
reg [var.: regatge] m Operació de regar. Quin sistema de reg teniu?
rega* f Clot allargat, especialment en un camp llaurat: solc. Aquell camp ple de regues era un espectacle geomètric.
de regadiu loc adj Que té sistema de regatge. Un camp de regadiu. Terres de regadiu.
regadora f Recipient per regar: *arruixadora.
regal m Allò que es dóna a algú en ocasió d’un aniversari, una celebració, etc. Per Cap d’Any sempre té molts regals.
regalar v tr Fer un regal. Li han regalat una nina.
regar v tr Tirar aigua a les plantes. Regaven l’hort amb aigua del pou.
regidor, regidora m i f Membre d’un consistori municipal. El regidor d’Ensenyament de la ciutat.
règim m 1 Sistema polític. Un règim monàrquic. Un règim democràtic. 2 Normativa de vida. Un règim de vida. Un règim alimentari.
regió f Zona o territori amb característiques comunes. La regió àrtica. La regió dorsal. Una regió climàtica.
regional adj Referent a la regió. Carretera regional.
regirar v tr Remoure, especialment buscant una cosa. Els lladres li van regirar tot el pis. Es va regirar totes les butxaques buscant les claus.
registre m Institució pública on s’inscriuen unes dades determinades. El registre civil. El registre de la propietat.
regla 1 f Norma. Les regles ortogràfiques. 2 Menstruació. 3 en regla loc adv D’acord amb les normes. No tenia la documentació en regla.
reglament m Conjunt de regles d’una institució, d’una activitat. Les sessions de la junta tenen un reglament. Estan redactant el reglament intern.
reglamentar v tr Sotmetre a una regla. Van decidir de reglamentar les relacions comercials entre els dos països.
regle m Estri per traçar línies rectes.
regnar v intr 1 Governar un rei o una reina a un país. Jaume I va regnar durant molts anys. 2 [fig.] La tranquil.litat regnava als carrers.
regne m País on regna un rei o una reina. El Regne Unit.
1regular adj 1 Dins d’un terme mitjà. Fa un temps regular. 2 Sense alteracions. El cor li va a un ritme regular.
2regular v tr Mantenir en una condició determinada. Regular un mecanisme. Regular la velocitat.
rei, reina 1 m i f Persona que ostenta la màxima representació política en una monarquia. 2 Reis Festa que se celebra el 6 de gener.
reial adj Referent al rei o a la reina. Ordres reials.
reimprimir v tr Tornar a imprimir sense canvis. Al cap d’un mes de sortir la primera edició del diccionari, ja el van haver de reimprimir.
reivindicació f Acció i efecte de reivindicar. L’assemblea va acordar de presentar les seves reivindicacions al governador.
reivindicar v tr Reclamar un dret. Els veïns reivindicaven l’antiga caserna per a ús públic.
reixa f Barrots de ferro formant graella. Una finestra amb reixa.
rejovenir v tr Fer tornar jove. El nou ambient l’ha rejovenit.
relació 1 f Lligam lògic. Una cosa no té cap relació amb l’altra. 2 Llista. Li va fer una relació dels objectes robats. 3 relacions f pl Lligam entre persones o institucions. Les dues famílies tenen bones relacions. Relacions comercials. Relacions diplomàtiques. Relacions sentimentals.
relacionar 1 v tr Posar en relació. De seguida va relacionar el seu canvi d’actitud amb el que havia passat el dia abans. 2 relacionar-se v pron i règ Establir relacions. Es relaciona amb tots els veïns. 3 v rec Es relacionen molt bé.
relatiu, -iva adj 1 Que té relació (amb). Tractaven d’un problema relatiu als nous contractes. 2 Dit de certs pronoms i adverbis. Els pronoms relatius.
relaxar-se v pron Disminuir la tensió, tranquil.litzar-se. No us ho prengueu així i mireu de relaxar-vos.
religió f Sistema de creences. La religió catòlica. La religió protestant. La religió islàmica.
religiós, -osa adj Referent a la religió. Una doctrina religiosa.
rellegir v tr Tornar a llegir. He rellegit tres cops la novel.la.
1relleu m 1 Forma que presenta la superfície terrestre. Una comarca amb un relleu accidentat. 2 Tercera dimensió. Cinema en relleu. Un baix relleu. 3 [fig.] Un personatge sense relleu.
2relleu m Acció i efecte de rellevar. Prendre el relleu. Cursa de relleus.
rellevant adj Important. Són fets rellevants.
rellevar v tr Posar-se al lloc d’un altre per continuar la tasca que fa. Vénen a rellevar els vigilants a les set del matí.
relligar v tr Donar forma a un llibre cosint-ne els plecs i posant-hi cobertes, enquadernar. El llibre està imprès, ara falta relligar-lo.
relligat m Resultat de relligar, enquadernació. Era molt exigent amb el relligat dels llibres que comprava.
relliscar v intr Patinar per accident damunt una superfície: *esvarar, *llenegar. Va relliscar amb una pastilla de sabó.
rellotge m Instrument per indicar l’hora. Un rellotge digital. Un rellotge de paret, de polsera. Un rellotge de sol, d’arena.
rellotger, rellotgera m i f Persona que ven i repara rellotges.
rellotgeria f Botiga i obrador de rellotger.
rem m Pala amb mànec per impulsar una embarcació. Amb un cop de rem, va canviar de direcció.
remar v intr Fer anar una embarcació a cops de rem. Es van veure obligats a remar contra corrent.
remarcable adj Digne de menció, notable. Uns fets remarcables.
remarcar v tr Fer notar. Voldria remarcar la urgència de la nostra petició.
rematar v tr 1 Acabar de matar. Els caçadors van rematar el senglar ferit. 2 [fig.] Rematar una obra.
remei m Allò que pot solucionar un mal, una malaltia. Un remei per a la tos.
remenar v tr Agitar, moure. Remena la sopa, si no, s’agafarà! Remena molt el cul quan camina.
remitent m i f Persona que envia un missatge. A darrere del sobre, s’hi sol posar el remitent.
remolatxa f Planta semblant a la bleda, amb una arrel comestible de color morat.
remolc m Vehicle que és arrossegat per un altre. Un camió amb remolc. Un remolc per a equipatge.
remolcador m Embarcació que en remolca d’altres, especialment la que ajuda en les operacions d’entrada i sortida del port.
remolcar v tr Arrossegar un vehicle un altre vehicle. Van remolcar el cotxe espatllat fins al garatge.
remolí m Moviment circular que es forma dins una massa d’aigua. No us banyeu en aquella banda del riu, que hi ha remolins.
remor f So llunyà i confús. La remor del vent.
remordiment m Sentiment de recança. Després d’haver-lo escridassat d’aquella manera, sentia remordiments.
remot, -a adj Llunyà. Venia d’un país remot. Això va ser en temps molt remots.
remoure v tr 1 Tornar a moure. Aquella visita li va remoure els records. 2 Tornar a cavar. Remoure la terra.
remugant adj i m Nom d’aquells mamífers que mengen herba i després la tornen a la boca per acabar-la de mastegar.
remuntar v tr Superar. Han remuntat la prova.
renda f Guanys periòdics. Viu de rendes.
rendició f El fet de rendir-se. Van acordar la rendició de la ciutat assetjada.
rendiment m Benefici. El rendiment del treball.
rendir 1 v intr Donar benefici. El negoci, ara com ara, rendeix. 2 rendir-se v pron Sotmetre’s. La plaça forta es va rendir.
renec m Paraulota, especialment ofensiva a la religió.
renegar v intr Dir renecs. Renegava com un carreter.
renéixer [var.: *renàixer] v intr Tornar a tenir vida. En aquella època, les arts van renéixer.
rengle [var.: renglera f] m Fila. Un rengle de cadires.
renou* m So desagradable: soroll. Fins allà dalt arribava el renou del carrer.
renovació f El fet de renovar. Van acordar la renovació dels contractes.
renovar v tr Fer nou, canviar. S’ha de renovar l’aigua de la piscina.
rentada f Operació de rentar. Per fer neta aquesta roba, hi caldrà més d’una rentada.
rentador* m 1 Pica d’una cuina per rentar els plats, esbandir la verdura, etc.: aigüera. 2 Pica per rentar la roba a mà: safareig.
rentadora f Màquina automàtica de rentar la roba: *llavadora. Avui ja he fet dues rentadores.
rentaplats m Màquina automàtica de rentar els plats: *llavaplats.
rentar(-se) 1 v tr i ref Fer net amb aigua i un producte detergent: *llavar(-se). Hem dut el cotxe a rentar. Renta’t les mans ben netes. Rentar-se les dents. *2 rentar Esbandir. Llava els plats amb sabó líquid i després renta’ls amb aigua clara.
renúncia f El fet de renunciar. Va presentar la renúncia del càrrec.
renunciar v règ Cedir un dret. Va renunciar a l’herència en favor dels fills.
renyar v tr Tirar en cara d’algú un error, una malifeta, etc. Els van renyar pel seu mal comportament.
renyir v intr i règ Trencar un lligam entre persones. Eren molt amics però han renyit. Ha renyit amb el seu xicot.
reparació f Operació de reparar. La reparació del cotxe em va costar molt cara.
reparar v tr Arreglar una avaria, un desperfecte. Hem de dur el televisor a reparar.
repartidor, repartidora m i f Persona que té per ofici repartir mercaderies. El repartidor del butà.
repartiment m El fet de repartir. Encara hem de fer el repartiment de la meitat de comandes.
repartir v tr Distribuir. El camió de l’agència ja és a repartir.
repassar v tr Tornar a examinar. Repassa el text, que hi ha alguna cosa que no s’entén.
repel.lir v tr Causar una sensació de rebuig. El seu aspecte em repel.leix.
repensar-s’hi v pron Reconsiderar una decisió. Va dir que ja ho faria ell, però a l’hora de la veritat s’hi va repensar.
repercussió f Efecte de repercutir. La nova llei tindrà una gran repercussió en el consum de tabac.
repercutir v règ Tenir conseqüències. Aquell conflicte va repercutir en les seves relacions.
repetició f Acció i efecte de repetir.
repetidor, repetidora m i f 1 Que repeteix estudis. A la classe de tercer hi ha dos repetidors. 2 repetidor m Instal.lació que assegura una bona transmissió de ràdio o de televisió.
repetir v tr Tornar a fer. Els va fer repetir l’escena moltes vegades.
repic m Seguit de tocs vius d’un instrument de percussió. Un repic de cascavells.
replicar v règ Contestar, no estar-hi d’acord.
reportatge m Informació periodística sobre fets d’actualitat. Han fet un reportatge sobre la sida.
reporter, reportera [var.: repòrter] m i f Periodista que fa reportatges.
repòs m Descans.
reposar v intr Descansar.
reprendre v tr Continuar una tasca interrompuda. L’endemà va reprendre les activitats com si res.
represa f Acció i efecte de reprendre. Fins a l’octubre no hi haurà la represa de les activitats normals.
representació f Acció i efecte de representar. Un maniquí és la representació d’una figura humana. La companyia de teatre fa tres representacions setmanals. Va acudir a la reunió en representació de la classe.
representant m i f Persona que ostenta una representació. Els representants dels estudiants a la junta.
representar v tr 1 Significar. Què representa, aquesta pintura? 2 Substituir algú en els seus drets. Els parlamentaris elegits representen el poble. 3 Posar en escena. Representen una obra molt difícil.
repressió f El fet de reprimir. Les dictadures exerceixen la repressió sobre el poble.
reprimir v tr Contenir, impedir. Va reprimir l’impuls que sentia de bufetejar-lo.
reproducció f Procés de generar nous éssers. La reproducció dels éssers vius.
reproductor, -a adj Referent a la reproducció. Òrgans reproductors.
reproduir 1 v tr Representar per imitació. Reproduïa els mateixos tics de caràcter del seu patró. 2 reproduir-se v pron Generar nous éssers. Els insectes es reprodueixen d’una manera espectacular.
repte m Desafiament. Tenia el repte de fer la millor celebració de totes.
rèptil m Animal vertebrat que camina arrossegant-se
republicà, -ana adj Referent a la república. La bandera republicana.
república f Règim polític en què el cap de l’Estat és elegit.
repugnància f Sentiment de fàstic, d’horror.
repugnant adj Que fa fàstic. Es van trobar un cuc repugnant dins la cova.
repugnar v règ Fer fàstic. Li repugna la pudor dels contenidors d’escombraries.
reputació f Fama.
res [var.: re] 1 pron [en frases negatives] Cap cosa. No tenim res més a dir-te. 2 [en frases interrogatives i condicionals] Alguna cosa. Que vols res per a la Marta? Si vols res, avisa. 3 no res Poca cosa, poc temps. Plora per no res. Vindrà en un no res. 4 de res exp Fórmula de cortesia. —Gràcies. —De res!
resar v intr Dir oracions a déu.
rescabalar v tr i règ Recompensar d’una pèrdua. Aquella indemnització no el podia pas rescabalar de la pèrdua del lloc de treball.
rescat m Acció i efecte de rescatar. Van pagar vint milions de pessetes de rescat.
rescatar v tr Recuperar. Van rescatar les pobres criatures de les urpes d’aquella bruixa.
reserva f 1 Acció i efecte de reservar(-se). Fer reserva de provisions. 2 Conjunt dels jugadors d’una selecció que fan de substituts. 3 m i f Jugador o jugadora de la reserva. La banqueta dels reserves.
reservar(-se) v tr i pron Guardar(-se) per a un. Hem reservat taula al restaurant. Va dir que es reservava l’opinió.
reservat, -ada adj 1 Que ha estat reservat. Tenim taula reservada. 2 Que no comunica gaire les seves coses. Té un caràcter molt reservat.
residència f Lloc habitual de viure. Viatja amunt i avall sense residència fixa.
residu [gen. en pl.] m Materials que resten després d’un procés. Residus industrials.
resignació f Sentiment d’acceptar els propis mals. Va prendre’s aquella desgràcia amb resignació.
resignar-se v pron i règ Conformar-se. No es resignava a perdre aquell lloc de treball.
resina f Substància enganxosa que segrega el tronc de molts arbres quan s’hi fa un tall.
resistència f Oposició a una força. Vam poder exposar les nostres opinions sense trobar-hi massa resistència.
resistent adj Que ofereix resistència, fort. Construeixen amb material resistent.
resistir v tr Oferir resistència. No podia resistir el dolor.
resoldre v tr Solucionar. No sabia com resoldre aquell problema tan gros.
respatller [var.: *respatler m, *respatlera f] m Part d’un seient on pot descansar el dors d’una persona.
respectar v tr Tenir consideració, mirament (per). Cal respectar els senyals de trànsit.
respecte 1 m Consideració. Tractava els alumnes amb molt de respecte. 2 respecte a loc prep Referent a. Em van fer una pregunta respecte a la capa d’ozó.
respectiu, -iva det Corresponent. Seien en els llocs respectius.
respiració f Acció i efecte de respirar. Respiració pulmonar.
respirar v intr Prendre oxigen del medi. Els peixos respiren per brànquies.
resplendir v intr Lluir amb esclat. El sol resplendia aquell migdia de juliol.
resplendor f Llum, claror molt forta.
respondre v règ Satisfer una pregunta, una acusació, una interpel.lació, etc., amb paraules o senyals que hi tenen relació. No va voler respondre a aquella impertinència.
responsabilitat f 1 Qualitat de responsable. No té sentit de la responsabilitat. 2 Càrrec. Està sota la vostra responsabilitat.
responsable adj i m i f Que té l’atribució (de). Qui és el responsable d’aquest desastre?
resposta f El fet de respondre. Ja fa dies que li van escriure i encara no tenen resposta.
ressaltar v tr i intr Destacar.
resseguir v tr Seguir un traç, un camí de manera repetida o per indagar alguna cosa. Resseguir la silueta amb el dit.
ressentiment m Rancúnia. Guardava un gran ressentiment contra els qui l’havien dut en aquella ruïna.
ressentir-se v pron i règ Sentir(-ne) els efectes negatius. Si no dorms més hores, arribarà que la salut se’n ressentirà.
ressonar v intr Multiplicar-se els sons. Les veus ressonaven en la sala buida.
ressuscitar v tr Tornar a la vida. Aquest vinet ressuscita un mort.
resta 1 f Operació aritmètica. Sumes i restes. 2 la resta [gen. com a locució determinativa El restant. Al matí anirem a la platja, i què farem la resta del temps? 3 restes f pl Residus. Les restes del naufragi. Les restes del dinar.
restablir v tr Tornar a l’estat primer. Van restablir l’ordre alterat.
restant adj Que resta. Les places restants aniran sortint a concurs.
restar 1 v règ Fer una resta. De nou, en restes tres. 2 v tr Quedar. Han restat ben poques coses d’aquella època.
restaurant m Establiment on serveixen menjars.
restaurar v tr Fer tornar a l’estat primitiu. Han restaurat moltes façanes del passeig.
restituir v tr Tornar una propietat. L’Estat va restituir el patrimoni sindical.
restringir v tr Reduir a límits més estrictes. Han restringit les normes d’accés.
resultar 1 v tr Esdevenir-se en conseqüència. Resulta que no era veritat. 2 resultar-ne v pron Seguir-se’n. De tota una colla de petites veritats, va resultar-ne una mentida com un temple.
resultat m Terme d’un procés. El resultat d’una operació.
resum m Discurs que conté les idees principals d’un altre. Fes-me un resum per escrit de la conferència.
resumir v tr Fer un resum. He resumit tots els meus dubtes en una sola pregunta.
retall [gen. en pl.] m Tros retallat d’una cosa. Tenia una carpeta amb retalls de diaris.
retallable adj i m Que pot ser retallat. Material retallable. Ha comprat uns retallables per al seu fill.
retallada f Operació de retallar. Una bona retallada del pressupost.
retallar v tr 1 Tallar seguint un contorn. Retalla els titulars de la premsa. 2 [fig.] Escurçar. S’ha de retallar bona part del discurs d’inauguració.
retard m 1 Manca de puntualitat. Arribes amb retard. 2 Endarreriment. Acusa un cert retard en els aprenentatges.
retardar v tr Deixar per més tard. El ministre retardava l’aparició en públic.
retardat, -ada adj Que pateix un retard. Va una mica retardat en els estudis.
retencions f pl Embussos intermitents de trànsit que se solen produir sobretot a les autopistes.
retenir [var.: retindre] v tr No deixar anar; no deixar passar. El van retenir unes quantes hores a comissaria.
retina f Part interna de l’ull, on es formen les imatges.
retirada f El fet de retirar-se. L’exèrcit es batia en retirada.
retirar 1 v tr Prendre. Li han retirat el permís de conduir per un any. 2 retirar-se v pron i règ Deixar una activitat; jubilar-se. S’ha retirat de la competició. Es vol retirar als seixanta anys.
retocar v tr Esmenar, refer. Va retocar unes quantes línies del dibuix que li havien quedat poc clares.
rètol m Inscripció breu de caràcter informatiu. Els rètols de les botigues. Un rètol lluminós.
retolador m Estri de dibuix, amb tinta.
retolar v tr Escriure o posar un rètol. Com han retolat la botiga?
retorn m Tornada. Viatge sense retorn.
retornar 1 v règ Tornar de nou. Va retornar al seu país al cap de molts anys. 2 v tr Tornar uns diners. Com que es va anul.lar el concert, van haver de retornar l’import de les entrades.
retrat m Representació d’una persona; foto. Un retrat a l’oli. Guarda els retrats de quan eren petits.
retratar v tr Fotografiar.
retret m Acció de retreure. Li va fer retrets per la seva deixadesa.
retreure [var.: retraure] v tr Tirar en cara. Li va retreure el seu egoisme.
retrobar-se v rec Tornar-se a trobar. Es van retrobar al cap dels anys.
retrocedir v intr Anar endarrere. Van retrocedir fins a la cantonada.
retrovisor m Mirall d’un vehicle dirigit cap endarrere. Vigilava pel retrovisor el cotxe que venia darrere.
retxa* f Traç rectilini: ratlla. Tira retxa al final del treball.
reuma [var.: reumatisme] m Malaltia que produeix dolor, especialment a les articulacions
reunió f Aplec de persones. Tenen reunió de claustre cada setmana.
reunir(-se) v tr i pron Aplegar(-se). Reunia tota la família pel seu aniversari. Es van reunir al voltant d’una taula.
revelació f Acció i efecte de revelar. Aquella nova cantant va ser una revelació.
revelar v tr Fer conèixer un fet no manifestat. Em va revelar l’autèntica història d’aquella família.
revenda f Lloc on es revèn. Només trobaràs entrades del concert a la revenda.
revendre v tr Tornar a vendre allò que hem comprat. Compra gènere de fàbrica i després el revèn entre els coneguts.
revenja f Acció de rescabalar-se d’un dany. Van jugar el partit de la revenja.
revés m La part oposada al dret. Li va pegar amb el revés de la mà.
revestiment m Material amb què es recobreix una superfície. A la paret hi havia un revestiment de ceràmica.
revestir v tr Recobrir. Han revestit l’entrada de marbre blanc.
revetlla [var.: *revetla] f Celebració d’una vigília. La revetlla de Sant Joan.
a reveure exp Utilitzada en els comiats. A reveure, fins demà!
revifar v intr Agafar vida, ànims. Amb el canvi de temps, sembla que el malalt ha revifat.
revisar v tr Comprovar des d’un punt de vista tècnic. El mecànic va revisar el canvi de marxes.
revisió f Acció de revisar. Revisió mèdica.
revisor, revisora m i f Persona que comprova els tiquets dels usuaris d’un servei. El revisor del tren.
revista f Publicació periòdica amb articles o reportatges. Revista d’art.
revolt [var.: *revolta f]m Corba en una carretera o camí. Allà, la carretera fa un revolt molt tancat.
revolta f Acció i efecte de revoltar-se. La revolta dels esclaus.
revoltar-se v pron Alçar-se contra el poder. El poble es va revoltar contra la tirania.
revolució f Canvi sobtat d’una estructura social, política, econòmica, etc. La Revolució Francesa.
revolucionari, -ària adj i m i f Referent a la revolució. Idees revolucionàries. Els revolucionaris van prendre el Palau d’Hivern.
rialla f Acció de riure fort. Els acudits del pallasso provocaven les rialles del públic.
rialler, -a adj Que riu amb facilitat, alegre. Té una cara riallera.
riba f Vora d’una superfície amb aigua. La riba d’un riu, d’un estany, del mar.
ribera f Terreny situat prop de l’aigua. Vegetació de ribera.
ribot m Eina per rebaixar la fusta consistent en una fulla de ferro fixada dins d’un bloc de fusta: *plana.
ric, -a adj i m i f Que té diners. Una família rica. Els rics de la vila.
ridícul, -a adj Que fa riure. Amb aquell barret, tenia un aspecte ridícul. Quina manera de fer el ridícul!
riera f Corrent d’aigua intermitent. “Els torrents ja són rieres, i les rieres mar.”
rierol m Corrent d’aigua molt petit.
rifa f Loteria. He tret un premi a la rifa.
rifar v tr Oferir en una rifa. L’associació rifa un cotxe.
rifle m Fusell de repetició.
rígid, -a adj No flexible. Es va quedar rígid del fred.
rigor m Exigència. Un estudi històric fet amb un gran rigor.
rima f Concordança de sons en uns versos.
rimar v intr Fer rima. Uns versos que no rimen.
rinoceront m Mamífer gros, de pell llisa, amb una o dues banyes damunt el morro.
rínxol m Caragol dels cabells. El conte infantil “Rínxols d’or.”
riquesa 1 f Abundància. Viuen en la riquesa. Una comarca d’una gran riquesa minera. 2 riqueses f pl Béns propis de persona rica. Vivia enmig de les seves riqueses.
risc m Perill probable. No volia córrer el risc de jugar-s’ho tot a una sola carta.
ritme m Durada dels sons en una melodia. El jazz té molt de ritme.
rítmic, -a adj Referent al ritme. Parlava d’una manera rítmica.
ritu m Cerimònia pròpia d’una religió. S’han casat segons el ritu jueu.
ritual 1 m Conjunt de ritus i de cerimònies. 2 adj Referent a un ritu. Fórmula ritual.
riu m Corrent llarg d’aigua. El riu Túria.
riuada f Avinguda d’aigua amb inundacions. Els camps van quedar negats per culpa de la riuada.
riure 1 v intr Fer rialles. Reien pels descosits. 2 m Acció de riure. Té un riure que s’encomana.
rival adj i m i f Adversari. Qui són els seus rivals en el Roland Garros?
roba f 1 Teixit. 2 Conjunt de peces de vestir. Deixa la roba en aquesta cadira. Roba interior. 3 Conjunt de peces de roba de la casa. Roba de llit.
robar v tr i intr Prendre allò que és d’un altre. Han entrat a robar al magatzem.
robatori m Acció i efecte de robar. Hi ha hagut un robatori a l’autobús.
robot m Màquina que pot fer certes tasques d’una persona.
robust, -a adj De constitució forta. És baix però robust.
roc m Pedra que pot ser agafada amb la mà. “D’un cop de roc llençat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull.”
roca f Massa de matèria mineral de la superfície de la Terra.
rock [var.: rock and roll] m Tipus de música moderna de ritme molt viu.
rocós, -osa adj Abundant en roques. Muntanyes rocoses.
roda f Peça rodona que gira al voltant d’un eix i fa anar un vehicle, o qualsevol altre mecanisme. Les rodes d’un tren, d’una bicicleta, del carro d’anar a plaça. Les rodes d’un engranatge.
rodalia f Voltants d’una població. Estació de rodalia.
rodamón [pl. rodamons] m Persona sense residència ni treball fixos que va pel món guanyant-se la vida com pot.
rodar v intr 1 Girar al voltant d’un eix. Roda la corda. 2 [fig.] El cap li rodava per culpa de la febre.
rodatge m Període de prova d’un vehicle. Vehicle en rodatge.
rodejar v tr Posar-s(‘hi) tot al voltant. La policia els va rodejar.
rodet m Cilindre on va embolicat un fil, una cinta, etc.
rodó, -ona [var.: *redó] adj De forma circular. Una moneda rodona.
rodolar [var.: *redolar] v intr Baixar per un pendent fent tombs. Va ensopegar i va rodolar escales avall.
rodona [var.: *redona] f Figura circular. Va dibuixar unes rodones a terra.
roent adj Que està al màxim de calent. Ferro roent. Oli roent.
rogenc, -a adj De color tirant a roig.
roí, -ïna* [var.: roín] adj Que té maldat, mancat de qualitat: dolent. Una persona roïna. Un espectacle roín.
roig, roja [m. pl. rojos o roigs] adj 1 Vermell. Es va posar roig com un titot. La Creu Roja. Els manifestants duien banderes roges. Els glòbuls rojos de la sang. 2 De color caramel. Sucre roig. Té els cabells rojos.
rojor f Qualitat de roig: vermellor. Cridava l’atenció per la rojor de les galtes.
rom m Licor tret de la canya de sucre.
romà, -ana adj i m i f De Roma.
romaní [var.: *romer] m Mata olorosa i medicinal.
romànic 1 m Estil artístic medieval. 2 romànic, -a adj Referent al romànic o a les llengües derivades del llatí. Una capella romànica. El friülès és una llengua romànica.
romàntic, -a adj Referent al romanticisme. Música romàntica.
rombe m Paral.lelogram de costats iguals i angles iguals dos a dos.
ronc, -a 1 adj Dit de la veu apagada. Té la veu ronca. 2 ronc m Soroll que es fa amb la gola quan es dorm.
roncar v intr Fer roncs. Quan comença a roncar desperta a tothom.
rondalla f Conte popular. La rondalla de la Ventafocs.
rondinaire adj Que rondina. Un vell rondinaire.
rondinar v intr Protestar contínuament de tot. Rondina per qualsevol cosa que li fas fer.
rondineig m Acció de rondinar. Tot el dia està amb un rondineig continu.
ronyó [var.: *renyó] m Òrgan del cos que filtra la sang.
ros, rossa adj Dit dels cabells de tonalitats grogues. Era rossa com l’espiga d’ordi.
rosa 1 f Flor del roser. Una rosa per Sant Jordi. 2 m To vermell molt clar. Un rosa tirant a salmó. 3 adj De color rosa. Una camisa rosa.
rosada [var.: *ros m, *rou m] f Humitat de l’atmosfera que es condensa en forma de gotes d’aigua.
rosat, -ada adj De color rosa. Un vi rosat.
rosca f Estria caragolada de certes peces. La rosca d’aquesta femella s’ha xafat.
rosegador m Nom dels mamífers caracteritzats pel fet de rosegar contínuament.
rosegar v tr 1 Menjar lentament una cosa a trossets. El menut rosegava un crostó de pa. 2 [fig.] El rosegava la consciència.
rosella f Flor vermella que es fa enmig dels sembrats.
roser m Arbust amb espines que fa les roses.
roseta f Gra de blat de moro esclatat: crispeta.
rossellonès, -esa adj i m i f Del Rosselló.
rossinyol m Ocell cantor de plomes brunes.
rostir v tr Coure amb oli o llard a foc lent, especialment carn.
rostit m Carn que s’ha fet rostir. Després del rostit, van servir les postres.
rostre m Cara.
rot m Aire tret de cop i de manera sorollosa per la gola. En acabant de menjar, s’ha de fer el rotet. Les begudes amb gas fan fer rots.
rotació f Moviment al voltant d’un eix. El movimen de rotació de la Terra.
rotllo [var.: *rogle, *rotle, *rotlo, rotlle] m Làmina caragolada. Un rotllo de paper higiènic. 2 Cercle de gent. Tots feien rotllo al seu voltant. Jugaven a rotllo. 3 [fam.] Història, cosa pesada i monòtona. Quin rotllo de pel.lícula. Sempre explica rotllos.
roure m Arbre de fulla caduca, retallada, i de tronc rugós, que fa aglans.
rovell m 1 Taca vermellosa que es forma en el ferro a causa de la humitat. La reixa de la finestra és plena de rovell. 2 [var.: rovell d’ou] Massa grogosa o vermellosa de dins dels ous.
rovellar-se v pron Cobrir-se de rovell. La barana s’havia rovellat de la humitat.
ruc 1 m Ase 2 ruca f Somera.
rude [inv.] adj De maneres brusques. Va rebre un tracte rude. Una persona rude.
rugbi m Esport de competició en què juguen dos equips de quinze persones.
rugir v intr Fer rugits.
rugit m Crit del lleó.
rugós, -osa adj Dit d’una superfície plena d’arrugues.
ruïna f Situació de desastre econòmic, de destrucció material. Aquell negoci el va portar a la ruïna. La casa era una autèntica ruïna.
rull, -a* adj Arrissat, rinxolat. Uns cabells rulls.
rulot f Remolc habitatge arrossegat per un cotxe, caravana.
runa [inv.] f Material procedent d’un enderrocament. “Prohibit abocar-hi runa.”
ruptura f Trencament. Va amenaçar l’ambaixador amb la ruptura de relacions entre els dos països.
rural adj Referent al camp. Escola rural. Zona rural.
rus, russa 1 adj i m i f De Rússia. 2 rus m Llengua russa.
rusc m Receptacle artificial d’un eixam d’abelles: *casera.
rústic, -a adj Poc treballat o polit. Un plat rústic.
ruta f Itinerari. La ruta de la seda.