Els límits
El jo
la vida bona
Els límits: animals, bogeria, augmentar enhanced
extensions amb drogues o iplants. esports on es permetin drogues (els pilots d’avió en prenen)
qüestions: amplair la condició humana? pròtesis, realitat augmentada, dopatge https://www.elnacional.cat/ca/esports/exnedador-olimpic-james-magnussen-es-dopara-intentar-batre-record-mundial_1156972_102.
Fragilitat i continuïtat del jo
- Llibertat determinisme, identitat
- Are You the Same Person You Used to Be?
- Filosofia, un jo sense substància
- Narrativitat: Hardy, spengemann, McIntyre
- Reconstruir el jo, invariants
- Identitats múltiples
- Viure en el passat, present i futur, éssers amfibis
- [a afegir: durant el viatge amb la furgoneta de 2023, només el canvi de rutina, de viure en 2m2 i estar en constant moviment, en lloc de torbar-me cada dia en el meu pis de A733, semblava com si jo fos un altre, les meves expectatives, diferents]el 4/7, revisava cronologia de 1560, memòries de 2004, i vivia el 2023.
- Contemplació, sobre el jo, fragilitat, Hume, Zen, centre de grevetat narrativa, llibertat i determinisme, antropologia determinista.
- El jo i la seva fragilitat, identitat narrativa que va canviant, Sacks sobre que es manté un self en pacients amb demència
- Els límits de la condició humana: la bogeria. Però no es planteja el tema que a mi em fascina més: si un boig és algú que perd el contacte amb la realitat, això voldria dir que la realitat és objectiva i la mateixa per a tots. Però en realitat tots vivim experiències diferents en el mateix món; més encara avui en què cadascu té la seva versió del que passa i titlla els altres de fake news. El jo i la personalitat “normals” que tindríem sota medicació serien l’autèntic mentre que l’estat de bogeria seria una deformació? O bé és a l’inrevés? En quin moment comencen a ser dependents o perillosos per a la societat i necessitem ser internats? Un cop evitat el mínim del perill per a la societat o ells mateixos, podem afavorir realitats alternatives, com certs tractaments de pacients amb alzheimer? L’exposició de Tosquelles no explica quins eren els diagnòstics dels malalts del sanatori, ni si el tractament tenia èxit. D’altres punts a explorar (1) la relació entre bogeria i geni, assenyalada en l’estudi de la melancolia de Dürer. (2) si tots els diagnòstics de les malalties mentals segons l’arbre del DSM els tenim tots, en alguna mesura.
Més sobre els diferents modes o personalitats que tenim. Quan veig tota la gent que per estar bé va a un festival on s’emborratxa de música a tot volum i d’alcohol, ¿es tracta d’un alliberament que permet que aflori un jo més capaç de ser feliç? un jo que durant la setmana està amagat? Però aquest “jo” més autèntic no és capaç de conduir, o de fer una operació, o un càlcul ¿És que es tracta d’una fugida cap a una mena d’estat d’anestèsia? O és que som les dues coses alhora, com dues personalitats dissociades, una mena de Jekill i Hyde, i la tragèdia és que no podem ser les dues coses al mateix temps?
Oliver Sacks i la reflexió sobre si la demència elimina la identitat o si, per al contrari, en mostra el que és essencial [ + el cas d’una persona que havia estat sempre severa i sèria, i en desenvolupar la demència es va tornar tendra i ballava; havia estat reprimint això tota la vida?]
La vida bona
Ikigai, que ens fa sentir vius
el sentit de la vida, Maslow
HELLO HAPPINESS: 2023 exposició Dresden. Deixar-se anar, emocions, esperança [que les coses poden millorar], estar amb gent, calma o pau [la indústria del wellness] , connexió amb la naturalesa.
→ connectar amb (0) Post fe de vida (1) Home > emocions > joia // (2) Ha > 10 biografies, el patiment de guerres i fam, el patiment normal // (3) Filosofia quina és la vida bona [ vida justa]
museu
Com hauria de ser un museu sobre la condició huamna?
Introducció El museu de l’home
[DHMD Dresde]: L’home transparent (imatges de l’home que ens dóna la ciència], viure i morir (de la primera cèl·lula a la mort i com ho viuen les diferents cultures), menjar i beure, sexualitat, moviment, la pell i el cabell (la frontera entre l’interior i l’exterior), Pensar (com funciona el cervell, què és la consciència?)
Evolució de l’espècie humana: arcantropins, paleoantropins, neoantropins, espècie humana
L’organisme humà. Anatomia (esquelet, múscls, circulatori, s nerviós, òrgans torax, abdomen, urogenitals, sentits, digestius al cap, epidermis), fisiologia (herència, digestió, excreció, respiració, circulació, músculs, regulació hrmonal, sistema nerviós autònom, sentits, sistema nerviós central) Moviment i conducta (reflexos, motilitat sosteniment, conducta vegetativa i instints, moviment voluntari, son i vigília, memòria, consciència, docuta human). Patologia.
Consciència i psiquisme (invscons). Evolució del psiquisme. Subjecte subsimbòlic: xarxes neuronals, senttis i impulsos, percepció, condicionament, respostes afectives i perceptives. Subjecte simbòlic: llenguatge, pensament. onducta patològica. [Subjecte persona:consciència, caràcter, personalitat. Herència i biografia]. Etapes de la vida. Guions. Biografies tipus a cada cultura.
museus de la vida humana DHMD.de Dresden, Wellcome collection Londres
museus ADJACENTS sobre la manera de viure història british, etnologia
Imatge i poesia
Exposició sobre la imatge humana:
Caixaforum. Veig l’exposició sobre la imatge humana. Peces interessants, com les d’Oscar Muñoz que coneixia d’una mostra a Lleida. Pensava com seria la meva exposició sobre el tema. Potser primer mirar d’identificar què volem representar, si un retrat, o una idea, i després quin aspecte de la idea, si la bellesa, o bé un altre concepte; si un retrat, si el volem afalagador, o mostrar les emocions, el pas del temps. Jo hi posaria els retrats de Holbein, extraordinaris, escultura grega, Oscar Muñoz, les expressions de Messerschmidt, el tema de la melancolia, el contrast entre Botero i Giacometti, Bernini, un dibuix d’un nen.
[identitat de fragments, Gormley]
