Recursos literaris

TIPUS DE FIGURES

Posició: disposició dels elements lèxics o sintàctics

Repetició: d’elements fonètics o lèxics

Quantitat: el·laboració més detallada del tema, amplificació; Omissió d’elements lèxics o sintàctics

Figures d’apel·lació: alteració de la relació entre l’autor i el públic

Trops: Substitució d’elements lèxics (metàfora, alegoria) o sintàctics


Figures de posició: canvien l’ordre de les paraules

  • Anàstrofe, Inversió de l’ordre normal de les paraules
  • Hipèrbaton, Alteració de l’ordre normal de les paraules dins una frase. «És l’amo un homenàs de bona planta» (Josep Maria de Sagarra, El comte Arnau), en comptes de dir «L’amo és un homenàs de bona planta».

Figures de repetició

  • Geminatio: duplicar paraula
  • Anadiplosi, Repetició d’una paraula al final d’una frase i al principi d’una altra
  • Gradació, clímax
  • Anàfora, Repetició d’una paraula o grup de paraules al començament d’oracions consecutives
  • Epífora, Repetició d’una paraula o grup de paraules al final d’oracions successives. És l’oposat de l’anàfora.
  • Paronomàsia, repetició de dos mots que semblants fonèticament de diferent significat (parònims), “privats de sou i son”
  • Al·literació, Sèrie de paraules amb sons similars
  • Assonància, Repetició de sons vocàlics per crear un ritme intern
  • Pleonasme, Ús de paraules redundants o supèrflues “ho vaig veure amb els meus ulls”

Figures de quantitat

i) amplificació argumentativa

  • Distributio
  • Enumeratio
  • Definitio
  • Distinctio
  • Dilemma
  • Correctio
  • Antítesis
  • Antimetabole
  • Oxímoron, Ús de dos termes junts que sovint es contradiuen l’un a l’altre
  • ii) Amplificació acumulativa
    Acumulació
  • Commoratio
  • Descripció, ilustratio
  • Descriptio personae, descriptio loci, descriptio temporis
  • Perífrasi, circumloqui
  • Digressio
  • Comparatio, similitudo
  • Fabula, exemplum
  • adjectiu, epiteton
  • Epífrasi

iii) figures omissió

  • Elipsi
  • Zeugma, ús d’un verb per a dues accions
  • Asíndeton, omissió de les conjuncions entre dues oracions
  • Percusio (concisa brevitas et extenuatio): enumeració concisa sense detallar, per exemple, The Fortunes and Misfortunes of the Famous Moll Flanders Who was born in Newgate, and during a life of continu’d Variety for Threescore Years, besides her Childhood, was Twelve Years a Whore, five times a Wife Twelve Years a Thief, Eight Years a Transported Felon in Virginia, at last grew Rich, liv’d Honest and died a Penitent is a novel by Daniel Defoe.

Figures d’apel·lació

  • Interrogatio, pregunta retòrica
  • Aporia, dubitatio [l’orador fa veure que dubta]
  • Communicatio
  • Sermocinatio: Canvi de perspectiva, parla per boca d’altri, pot ser un personatge històric, un personatge imaginari ex.  Subjectio ( fa veure que demana informació a l’oient, aporta la pregunta i la resposta, és això? sí, em diràs.)
  • Simulatio, Dissimulatio: es fa veure que es defensa la posició contrària
  • Exclamatio
  • Apòstrofe: l’orador es dirigeix, no al públic, sinó al seu adversari o algú altre, com una figura històrica

Trops (figures semàntiques)

  • Perífrasi: substitucio del mot per una descripció
  • Sinècdoque: metonímia en què un mot de significat més restringit substitueix un de més ample, ex. els metalls, pels instruments de vent trompetes, trombons, etc.
  • Antonomàsia: ús d’un epítet, o nom propi “el galileu” per Jesús, “el dels peus lleugers” per Aqil·les
  • Èmfasi
  • Litotes: substitució per la negació del contrari
  • Hipèrbole: substitució per un altre que exagera més enllà del verossímil, (Veus eixa mar que abraça de pol a pol la terra? En altre temps d’alegres Hespèrides fou hort; (Jacint Verdaguer)
  • Metonímia: substitució per un mot amb el qual hi ha una relació, pot ser causa-efecte, tot-part, concret-abstracte: “fem una copa, anem a cardar la tassa, Madrid ens fot”. (en psicoanàlisi, el desplaçament a un mot contigu seria, amb la metàfora, un dels mitjans d’expressió de l’inconscient.
  • Metàfora: substitució per una analogia. És un recurs molt poderós. Se’n poden estudiar els camps semàntics, el paradigma, etc. El tenor: és allò a què es referix la metàfora, el terme literal. “Els llacs del teu rostre”. Es parla de “tenor” (els ulls), el terme literal, “vehicle”, el terme figurat (els llacs), i el “fonament”, la relació entre tenor i vehicle, [l’aspecte líquid, color blau, tranquil]. [la metàfora -> lakoff i Johnson -> arquetipus imaginari] [ Metaphors we live by ] [  Metàfores ]
  • Al·legoria: Metàfora estesa en la qual s’explica una història per il·lustrar un atribut important del subjecte
  • Ironia: es diu el contrari del que es vol dir “m’ha agradat molt; després d’una peli dolenta”, a la Maria al CorteInglés “Apa, digues-ho més fort”.
  • Eufemisme: substitució per una expressió més suau o agradable
  • Arcaisme, neologisme

Fundamentos de retòrica Kurt Spang. Heinrich Plett Einführung in die rethorische textanalyse. Recursos literaris viquipèdia

| PDF text