[Esborrany. Mircea Eliade XXXI]
241. “les invasions dels turco-mongols, des dels huns del s4 fins a Tamerlan [passant per Gengis Khan], s’inspiraven en el model mític dels caçadors d’EUràsia: el predador que persegueix la caça a l’estepa”. En les cultures altaiques el llop era un avantpassat natural.
(The Altai Mountains (/ɑːlˈtaɪ/), also spelled Altay Mountains, are a mountain range in Central and East Asia, where Russia, China, Mongolia and Kazakhstan converge, and where the rivers Irtysh and Ob have their headwaters.). L’àrea de llengua altaica abasta Sibèria, la vall del Volga, Àsia Central, nordest de Xina, Mongòlia i Turquia.
Tängri o Tengri és la divinitat més important. Vol dir alhora “Déu” i “cel”. El trobem al llenguatge turc i mongol. Aquest Déu-cel es troba esmentat en documents del s2 aC, amb els atributs “elevat”, “blanc”, “celest”i s8 en inscripcions paleo-turques del s8. Aquesta divinitat no té temples i no s’hauria representat en estàtues. “En la seva cèlebre discussió amb l’Imam de Bukhara, Gengis Khan li diu:’ l’univers sencer és la casa de Déu. A què ve marcar un lloc especial com la Meca per anar-hi?”. [ es correspon amb una experiència del món a cel obert]. Tengri és omniscient, quan els mongols juraven deien “que ho sàpiga el cel”.
En general es tracta d’un Dëu que no intervé en els afers dels humans tot i que pot mostrar el seu descontent en forma d’inundacions, sequeres o avisos en fenòmens com els cometes. A vegades es concep con una multiplicitat, els 99 tengri.
La tenda còsmica. Com en tantes altres cultures, l’univers s’estructura en tres plans, el cel, la terra i els inferns, connectats per un eix central que els comunica. Molts dels pobles altaics s’imaginen el cel com una tenda, amb la via làctia com a costura i les estrelles com obertures que deixen passar la llum. L’estrella polar assegura la tenda com el pal central i rep el nomn de columna d’or. Quan els déus obren la tenda per mirar la terra apareixen els meteors. A vegades també es veu el cel com un tapa, una tenda refugi i que quan s’aixeca una mica per un costat entren els vents. Per les escletxes alguns herois poden passar al cel.
El símbol es trasllada a la iurta, amb el seu pal central, o l’obertura de fums en una casa. Les imatges mítiques de l’eix del món més comunes són la muntanya còsmica [Mont Ararat?] o l’arbre del món. L’arbre uneix les tres regions, arrels, tronc i branques. Els xamans fabricarien el seu tambor amb la fusta d’aquest arbre.
La creació. El mite cosmològic més comú és el d’unes aigües primordials prèvies. Déu en forma d’animal se submergeix al fons per extreure una mica de fang amb què modelar el món. En els pobles eurosiàtics aquest bussejador còsmic presenta variants, animals que col·laboren amb déu, un cigne, per exemple. Durant el procés apareix el dimoni, Sulmus pels mongols, que crearà els pantans fent malbé parts de la terra acabada de crear. L’home també és creat a partir d’argila. Deixa un gos que encara no té pèl per que els protegeixi i puja al cel a cercar la seva ànima. Aleshores apareix Erlik, el déu dels inferns, ofereix el gos una pell si el deixa acostar-s’hi i taca amb la seva saliva els cossos d’argila. Sense aquesta taca els homes no haurien patit malalties ni la mort. És una manera d’exculpar déu de ser la causa de les malalties, la mort i la maldat del l’ànima humana.
El Xaman. Tengri es desentén del món i l’home queda en un món amb una geografia mítica complexa de cel, terra i inferns. El xamàn és una figura present a la majoria de cultures del món llevat d’Àfrica, i sobretot a Euràsia. És l’especialista en els cels i els inferns, èxtasi, curandero, protector de la comunitat, poeta i psicopomp (el que acompanya les ànimes dels morts). Hom arriba a ser xaman per vocació, transmissió hereditària i després d’un procés d’iniciació que el posa a prova. Pateix una mort ritual, baixa als inferns i puja al cel. Passa per una sèrie d’experiències i apren tècniques d’altres mestres xamans. El xaman que se sent cridat cerca la solitud, vaga pels boscos i deserts i té visions. En la mort ritual el xaman té visions de com el seu cos és desmembrat i decapitat pels dimonis, forgen el seu cap a cops de martell en una enclusa, o l’obren en canal i mengen les seves carns. Després d’aquestes proves el xaman ressucita amb els nous poders adquirits. Tengri hauria donat als homes un primer xaman per ajudar-los a combatre les malaties. Envia una àguila que copula amb una dona de la qual naixerà el primer xaman. A vegades el xaman desafia Déu i aquest li retalla els poders. Actúa quan no hi ha prou caça, o quan l’ànima d’algú és presa pels mals esperits.
Rituals. Sacrifici d’un cavall. Ascensió al cel, tocant el timbal, entrant en èxtasi, i enfilant-se per un bedoll. així puja [simbòlicament] per 12 cels i invoca a Bai Ülgan. Després cavalca per deserts i estepes, puja a la muntanyad e ferro i troba el forat del fum, entrada al món subterrani, es troba un mar, travessa un pont estret com un cabell, passa per les regions on es torturen els pecadors, saluda morts avantpassats, fins que arriba al palau d’Erlik a qui ofereix alcohol. quan està borratxo, li concedeix que el bestiar es multipliqui i altres coses. Finalment torna al món normal de la iurta muntant una oca. Desperta i explica als altres el seu viatge, i transmet missatges dels parents finats.