1797-1815 Infantesa i mestre a l’escola del pare. 1816-1820 Schubertíades 1821-1828 Maduresa
1797-1815 Infantesa i mestre a l’escola del pare
El pare havia estudiat filosofia i era director d’una escola. Vivien a una barriada de Viena, Liechtental. El seu pare el va iniciar al violí i el piano però veient el seu talent, el van enviar al mestre de capella del barri, Michael Holzer, per estudiar harmonia, cant, viola, orgue i baix continu.
El 1808 fa un examen brillant per a una plaça al cor de nens de la capella imperial i així podrà assistir també a, col·legi Stadtkonvikt. Aquí destacarà en una petita orquestra com a violinista i Salieri s’interessa per ell. Comença a llegir Goethe i fa les primeres composicions.
El 1812 mor la seva mare. El seu pare volia que fos mestre pero Franz sentia que la música era la seva vocació. El 1813 assisteix a una representació d’Ifigènia a Tàurida de Glück, que li causa una gran impressió, allà coneix el poeta Theodor Körner.
- 1810
D 1, Fantasia en GM a piano a 4 mans - 1811
D 9, Fantasia en Gm per a piano a 4 mans - 1812 Der Spiegelritter (El cavaller del mirall), òpera inacabada. Quartet de corda D18, D32, D94. Trio D28. Primers lieder.
- 1813. Sis quartets de corda. D36, D46, D68, D74, D87 Simfonia No1 D82. Òpera Des Teufels Lustschloss
D 48, Fantasia en Cm per a piano a 4 mans, Grande Sonate
El 1814 entra a l’Escola Normal, de la qual n’era director el seu germà Ferdinand per obtenir el títol d’ajudant d’instructor i així integrar-se a l’escola que dirigia el seu pare.
Schubert el 1814
- 1814
25 Lieder, Gretchen am Spinnrade D118 sobre un poema de Goethe.
Missa D105 FM. Simfonia No2 BbM D 125. Quartets de corda D103, D 112. - 1815 Quatre òperes
145 lieder, Erlkönig (El rei dels verns) D328.
Simfonia No3 DM D200, Missa No2 D167 GM, Missa no3 D324 BbM. Quartet de corda D173. D 157, Sonata per a piano EM. D 279, Sonata per a piano en CM.
1816 -1821 Schubertíades
El 1816 es distancia del pare, no vol ser mestre, vol dedicar-se a la composició. El seu amic Franz von Schober l’acull a casa seva. Comença un període en què viurà a casa d’amics, intel·lectuals procedents de la burgesia, tavernes[salons on s’interpretaven les seves cançons], lluny dels salons de l’aristocràcia.
- 1816 Simfonia No4 Cm “Tràgica” D417, Simfonia No5 BbM D485.
94 Lieder.
Missa No4 CM D452.
Quartet de corda No11, D353 EM. Trio D471. Sonates per violí i piano D384 DM, D385 Am, D408 AM.D 459, Sonata per a piano en EM. - 1817.
Trio D581.
42 Lieder: Der Tod und das Mädchen D531, An die Musik D 547, Die Forelle, D550.
Sonata per violí i piano D574 AM.
D 537, Sonata per a piano en Am. D 557, Sonata per a piano en AbM. D 566, Sonata per a piano en Em. D 568, Sonata per a piano en DbM. D 571, Sonata per a piano en F#m. D 575, Sonata per a piano en BM
Deixa les classes amb Salieri. Coneix el baríton Michael Vogl de qui serà amic. Quan Schobert s’ha de fer càrrec del seu germà ha de tornar a casa del seu pare i treballar. Rossini es fa popular a Viena. La seva Obertura Italiana és interpretada en un concert públic i és ben acollida. El comte Johann Esterházy el contracta per 75 florins mensuals com a preceptor musical de les seves filles: Carolina, de tretze anys, i Maria, de quinze. Viurà al castell de Zseliz uns mesos fins que el comte es trasllada a Viena. S’instal·la a casa de Mayhöffer. Els matins es dedica a compondre. Fa classes de música i assisteix a tertúlies a cafès, regades de vi i cervesa. Coneix el mecenes Ignaz von Sonnleithner que es converteix en el seu protector. A l’estiu va a Steyr, acompanyat de Vogl, envoltat de naturalesa.
- 1818.
Simfonia No6 CM D589.
D 625, Sonata per a piano en Fm. D 664, Sonata per a piano en AM.
Piano a 4 mans: D 602 Tres marxes heroiques. D 608, Rondó en DM, Notre amitié est invariable. D 617, Sonata en BbM. D599 Quatre poloneses. D603. D 624, Vuit Variacions en una Cançó francesa en Em. D 819, Sis Grandes marxes D 733, Tres Marxes Militars. D 968, Allegro moderato en CM i Andante en Am. D 618, Dansa alemanya en GM amb 2 Trios i 2 Ländler en EM.
El 1819 hi ha tot de revoltes socials i compondrà menys. El seu amor de joventut, Therese Grob, es casa i això el deixa en un estat d’ànim pessimista i desconfiat. Les composicions mostren una maduresa consolidada.
- 1819 D 667, Quintet AM, La truita.
D 675, Obertura en FM per a piano a 4 mans. D 668, Obertura en Gm
Schubertiades. Un grup d’amics i estudiants es trobava per parlar i fer música, sovint a casa d’Ignaz von Sonnleithner a Gundelhof (Brandstätte 5). El 1820 Schubert i quatre dels seus amics van ser arrestats per la policia, que volia controlar els estudiants sospitosos de donar suport a les idees revolucionàries en el marc de les guerres napoleòniques. Un d’ells, Senn, elpoeta de Schwanengesang i Selige Welt, va ser empresonat i desterrat. Schubert era baixet i els seus amics l’anomenaven “Schwammerl” (bolet). Solia beure molt.
- 1820 Selige Welt (D. 743) i Schwanengesang (D 744), D 703, Quartet de corda núm. 12, D 703, Quartettsatz. D 689, Oratori Lazarus.
Les composicions són més madures, l’oratori Lazarus, la fantasia Wanderer. Es posen en escena dues òperes, Die Zwillingsbrüder (D. 647) i Die Zauberharfe. Tot i això les editorials com Diabelli, encara no confien en ell. Quan Vogl interpreta Der Erlkönig aun concert, és molt ben rebut. Però tots els esforços per tenir èxit als escenaris, fracassen, en part per la popularitat de Rossini.
[De tota la música que escrivia, a banda de les cançons i quartets que tocaven entre amics, que poca arribava al públic! Les simfonies que ara escoltem amb devoció no s’estrenaven]
1821-1828 Maduresa
Els seus lieder i peces per a piano eren escoltats a les trobades d’amics, les Schubertiades, però no arribaven al gran públic. Coneix el pintor Moritz von Schwind que es convertirà en un dels seus grans amics. S’estrena amb èxit Der Freischütz de Weber, cosa que anima Schubert a completar l’òpera Alfons i Estrella que no s’arribarà a estrenar. És acceptat a la Gesellschaft der Musikfreunde i això permetrà que algunes peces es programin als concerts.
- 1821 Missa núm. 5 en AbM D678. Wanderer Fantasie. D 729, Simfonia No7 EM
D 759. D 708A, Esborrany d’una Simfonia en DM
El 1822 coneix Weber i Beethoven, però no se’n seguirà res tot i que Beethoven el valorà força. Comença a compondre la Simfonia No8 Bm D759, inacabada. Ho fa en secret, sense comentar-ho als amics, com si estigués fascinat amb el que anava construint.
- 1822 D759, Simfonia No8 en Bm
A començaments de 1823 contrau la sífilis, malaltia que li amargaria els darrers anys de la seva vida.
Segueix component òperes. El cicle de lieder Die schöne Müllerin (La bella molinera) sobre 20 pomes de Wilhem Müller. (WK): “Al començament del cicle, un home jove vaga alegrement pel camp. Arriba a un rierol, que segueix fins al molí. Allà s’enamora d’una bella jove que hi treballa, la “bella molinera” del títol. Intenta impressionar-la, però la seva resposta és ambigua. El jove és aviat substituït en els seus afectes per un caçador vestit de verd, el color d’una cinta que ell va lliurar a la noia. En la seva angoixa experimenta una obsessió amb el color verd, després amb una fantasia de mort en la qual les flors neixen a la seva tomba, per expressar el seu amor etern; en el lied Adelaide, de Beethoven, existeix una fantasia similar. Al final, el jove es desespera i se suïcida ofegant-se al rierol. L’últim número és una cançó de bressol cantada pel corrent.”
- 1823
D 784, Sonata per a piano en Am.
El 1824 torna uns mesos a Zselz convidat pel comte Esterházy, i després torna a Viena, primer a casa el pare i després a casa de Schwind. La malaltia sembla que remet i torna a les reunions felices amb els amics.
- 1824
Rondó per violí i piano D895, Bm. D 803, Octet en FM. D 804, Quartet de corda no 13 Am “Rosamunde”. D 810, Quartet de corda no 14 Dm, “La Mort i la donzella”.
Piano a 4: D 818, Divertissement à la hongroise en Gm. D 812, Sonata en CM, Magnífic Duo. D 813, Vuit Variacions en un tema original en AbM. D 814, Quatre Ländler. - 1825
D 840, Sonata per a piano en CM. D 845, Sonata per a piano en Am. D 850, Sonata per a piano en DM Gasteiner
Piano a 4: D 859, Grande Marche Funèbre en Cm. D 885, Grande Marche Héroique en Am.
- 1826
D 887, Quartet de corda no15 GM.
D 894, Sonata per a piano en GM, Fantasia
Piano a 4: D 824, Sis Poloneses. D 823, Divertissement sur des motifs originaux français en Em.El 1827 aspira a director de la capella de la cort però és rebutjat. Tot i les trobades amb els amics, aquests darrers dos anys pateix depressió i la seva solitud es tradueix en una música molt personal i madura. L’afectà la mort de Beethoven i es proposà música més ambiciosa. [feta per a ell, i no per passar-ho bé a les Schubertíades].
Es publica la primera part del cicle Winterreise sobre poemes de Wilhem Müller, el mateix del cicle de Die schöne Müllerin. “Estranger vaig arribar, estranger me’n vaig” de nit, a l’hivern, després de ser rebutjat per l’estimada. Solitud i desesperació a través de paisatges desolats, rierols glaçats, camins coberts de neu.
- 1827 Fantasia en CM per a violí i piano D934. D 872, “Deutsche Messe”
D 899, Quatre impromptus per a piano. D 935, Quatre Impromptus, per a piano.
Piano a 4: D 908, Vuit Variacions en un tema de Hérold Òpera Marie. D 928, Kindermarsch GM. D 968B, Deux March Caractéristiques en CM.1828
El 1828, potser pressentint que ja no viuria molt més escriu molta música. El quintet per a dos violoncels D956 la mort i la donzella, el cicle Schwanengesang. El 26/3, en l’aniversari de la mort de Beethoven, va poder fer un concert amb les seves obres i va tenir força èxit. Volia estudiar més harmonia i contrapunt.
Visita el metge Ernst Rinna que li podria haver confirmat que no li quedava gaire temps. Els símptomes que presentava semblen indicar enverinament per mercuri, que era un tractament habitual er la sífilis. 5 dies abans de morir, el seu amic violinista Karl Holz el visità amb els membres del quartet per fer tocar música per a ell. Va demanar el Quartet de Beethoven No. 14 in C#m, Op. 131 i Holz comentà “el rei de l’harmonia ha enviat al rei de la cançó una proposta amistosa per la travessa”. Moria el 19 de novembre de 1828 amb 38 anys a casa del seu germà Ferdinand.[
- De la gran quantitat de lieder, el famós Ave Maria o Ellens Gesang III (Cants d’Elena III, D. 839), Ständchen (Serenata, D. 889), An die musik (A la música, D. 547), Die Forelle (La truita, D. 550).
- Els seus cicles de lieder, Die schöne Müllerin (La bella molinera, D. 795), Winterreise (Viatge d’hivern, D.911), Schwanengesang (El cant del cigne, D. 957), Erl-König (El rei dels alisos), cicle estrenat en el Kärntherthor Theater el 7 de març de 1821, pel baríton]
rt’s Schwanengesang (“Swan Song”) is a posthumously compiled song collection, not a cohesive cycle like Winterreise, but it shares themes of longing, heartbreak, and existential reflection. Unlike Winterreise, the songs in Schwanengesang come from two poets, Ludwig Rellstab and Heinrich Heine, with a final piece by Johann Gabriel Seidl, covering a range of emotional landscapes.
The Rellstab songs (the first seven in the collection) often center on themes of unfulfilled love and longing, with the natural world mirroring the protagonist’s feelings, somewhat in the style of Schubert’s earlier romantic settings. The Heine songs (songs 8-13) delve into darker, more psychologically complex territory, reflecting bitterness, betrayal, and a haunting, surreal quality. For instance, “Der Doppelgänger” is one of the most intense songs, where the protagonist encounters his spectral double, a striking image of despair and self-recognition.
The last song, “Die Taubenpost,” written by Seidl, has a lighter, wistful tone that contrasts with the previous songs, expressing an idealized longing and hope. Thematically, Schwanengesang reflects many of Schubert’s core preoccupations: the transience of love, the inevitability of sorrow, and the mystery of the human condition. Together, these songs represent a kind of final statement, or “swan song,” from Schubert, who died shortly after composing them.
- 1828.
Quintet en CM D956. Trios D897, D898, D929. D 950
Missa núm. 6 en EbM. D 936A
Esborrany d’una Simfonia No10 DM. D 944, Simfonia No9 en CM “la gran”.
D 958, Sonata per a piano en Cm. D 959, Sonata per a piano en AM. D 960, Sonata per a piano en BbM. D946 Drei Klavierstücke.
Piano a 4: D 940, Fantasia en Fm. D 947, Allegro en Am, Lebensstürme. D 951, Rondó en AM. D 952, Fuga en mi menor per a duet d’orgue o piano a 4 mans
cases Galeria Recordo les novel·les de Fenimore Cooper sobre el Far West que li agradava llegir