[esborrany] 1969 – 2013
Adolescència 1969 | 1982-1999 Estius nenes | 2000-2013 estiu i Tots Sants | 2014-20xx Casa venuda, Furgo | Solius reimaginat
(De les memòries de la mare) En Josep Tremoleda, amic del pare, impulsor de Cavall Fort, ens va escriure una carta dient que volia comprar una masia amb tots els seus terrenys, però era massa gran per a ell i mirava de trobar una colla d’amics amb qui compartir-ho.
No volia fer-hi negoci, volia que fos gent del país.
Ens va agradar la idea i ens hi varem apuntar. En Tremoleda s’havia cuidat de tots els tràmits burocràtics, com calia dividir el terreny i fer els plànols per tenir el permís de l’ajuntament. Quan va estar tot a punt vam a.nar a veure els trossos i ens va semblar millor un de la banda de dalt.
I el 28 d’octubre de 1969 tota la colla ens vam trobar a casa del notari Roca-Sastre i es va fer l’escriptura i tots els tràmits que calia. També es va ocupar de facilitar la hipoteca a “la Caixa” i ens va presentar un jove arquitecte que va començar a fer els plànols de la casa.
No hi va fer cap negoci. No hi ha gaires Tremoleda, oi?
Vam connectar amb l’Albert Danés, l’arquitecte. Va venir a casa per parlar i veure quines necessitats i gustos teníem. Ens va fer alguns projectes i vam triar el que més s’atenia a les nostres necessitats i possibilitats.
I ara sou vosaltres, fills i netes, els qui podeu explicar com us sentíeu emig del bosc amb pins i pinyes i pinyons (Déu n’hi dos dels pinyosn que vam arribar a partir, oi?), les alzines, el bruc, el romaní, els galzerans amb els que el pare feia el ram de Nadal guarnit amb els records dels seus viatges.
Varem ser els primers de fer la casa. A mesura que s’anaven fent, fèieu una bona colla de nois i noies i us ho passàveu bé a la piscina, al frontó i a tot l’entorn.
Els diumenges anàvem a missa a l’antiga rectoria de Solius on hi havia un petit grup de monjos de Poblet. Van pensar que podien fer un bon servei a un llogarret que no tenia rector. Hi arribaren casualment el dia de Sta.Agnès, patrona de Solius, van connectar amb totes les masies, Can Pla, Can Vicenç, can Bas, Can Llaurador … i es familiaritzaren amb tothom.
Preguntaren a quina hora munyien les vaques per establir l’horari de missa del diumenge i s’oferiren per tot el que calgués.
Bé el cas és que els diumenges en acabar la missa, tots ens trobàvem a la placeta del monestir, els de les masies, els monjos, i nosaltres els de Can Reixach, i fèiem petar la xerrada. Alguna vegada feien sardanes (per Sta Agnès?) i donava gust ballar tots junts. Així vam conèixer ben cordialment tothom i saber on podíem anar a comprar la llet (amb la marranxa, que a Barcelona en dèiem el càntir de la llet), ous, verdures …
I vosaltres vau conèixer les vaques i els vedellets.
A Can Bas hi anàvem a comprar verdures i naturalment per quaresma feien els brunyols de l’Empordà i ens van convidar. Els vaig trobar tan bons que jo vaig dir que m’agradaria saber-ne fer. Al cap d’un any em diuen: “Demà farem brunyols. I tant que hi vaig anar! I amb quina il·lusió en vaig fer! Ja en teniu al recepta, oi? Cada any a l’època dels calçots els Cardeña feien una calçotada i ens convidaven a tots. Els Cots varem començar a fer una brunyolada per Setmana Santa, el Dijous Sant sortint de la celebració i també hi venien tots. Els Ibáñez feien una trobada per la coca de Sant Joan, els Espinàs em sembla que la feien per Nadal … en fi, hi havia molt bon ambient.
I ara torno a dir, vosaltres podríeu explicar millor les vostres experiències com en Jordi que un dia va arribar assedegat a Can Llaurador: “I saps què m’han donat? Aigua amb magnèsia! Joc dic: mira, està bé. Diu en Jordi: Tu ho sabies? Sabies que hi ha magnèsia i no me n’havies donat mai? Cal anar al poble a comprar-ne. Cal refer les nostres deficiències.
També vau aprendre a caçar bolets, rovellons, camagrocs, pebrassos …
I recordeu que cada any per Reis els monjos us feien un regal?
I els diorames del pessebre que feia Fra Gilbert, cada any un de nou; són peces úniques, em sembla que ara es pot visitar tot l’any i molta gent el va a veure. També deveu recordar haver tocat la flauta a l’Església més d’una vegada, em sembla que era la nit de Nadal.
I vosaltre
dissabtes escola matí
aigua, matalàs, piscina,m festes rock, en bici a st feliu. cala rovira, estiu passola moto
tremoleda ens ensenyà a comptar i repartir
a fer ññenya amb el pare, discos jazz espinàs
Caminades a les Gavarres, Solius misticisme
festeig pilar, camp can dalmau
els bolets naixent de la terra,
No he deixat d’anar-hi cap any, el 2014 amb l’Eos a un hotelet de Sant Feliu i a partir de 2015 amb la furgo.
La casa ens agradava molt. Els desnivells estaven justificats per adaptar-se al terreny inclinat. L’interior tenia una personalitat gràcies al color vermell
les excursions, mapa
Solius reimaginat
En els plànols inicials estava previst aparcar el cotxe a baix i pujar caminant. Però amb el temps va resultar incòmode no accedir a peu pla i van acabar fent un pàrquing més amunt i entràvem sempre per la porta de la galeria de la cuina. L’espai de sota la casa quedava poc aprofitat. Fèiem molta vida a la cuina, amb un gran finestral, però menys al menjador, que quedava com un espai més petit i amb menys llum. El pare havia anat definint caminets al bosc i jo havia proposat la placeta dels vents, però no havíem considerat el bosc com a paisatge.
Podria situar-se la casa més avall i a la dreta, respectant els 3 metres de diferència amb els límits del terreny i construint un garatge al costat de l’habitació de matrimoni de manera que es mantingués la gelosia i la finestra de l’habitació. Dues portes de vianants permetrien donar la volta a la casa.
El paisatge
De la pista d’accés cap amunt, el bosc es conservaria natural amb la poda de brucs i arbustos com s’ha aconseguit als jardins de Cap Roig. Es mantindria la placeta dels vents. A l’extrem nord hi hauria una cabana inspirada en les cabanes del te, com la que vaig intentar fer als 15 anys. A mig camí hi hauria un banc rodó i un element escultòric.
De la pista cap avall hi hauria un jardí més organitzat, la petita esplanada on jugàvem a bàdminton, una bassa, hort i massissos de d’arbustos i flors.
La casa
L’entrada seria a la façana sud, suprimint l’entrada del nord on s’hi desplaçaria la cuina. Quedarien junts els espais de sofà blau i menjador, amb un finestral obert al bosc. Es mantindria la llar de foc a un nivell més baix. La part dels dormitoris quedaria igual excepte el dormitori dels pares que la mare sempre comentava que hauria pogut ser com una sala i alcova, és a dir, que el llit quedés més recollit.
Maqueta
