Introducció Kretschmer i William Sheldon Atletes, Howard Shatz Heath-Carter Discussió
Introducció
[tenim un vocabulari per descriure el cos humà:
àgil, alt, baix, bell (bonic, maco), ben plantat, bufó, camacurt-camallarg, cansat, cepat, colrat, corpulent, dèbil-feble, delicat, desenvolupat, desnerit, despentinat, escanyolit, escardalenc, esprimatxat, estirat, feixuc, ferm, flac, flonjo, fluix, forçut, fornit, fort, fràgil, garrell, gran, gras, gros, lleig, magre, malaltís, menut, moreno, obès, pàl·lid, pelut, petit. xic, potent, prim, quiet. rabassut, revingut, robist, rodanxó, ros, sa, sanguini, sec, vigorós, xato-camús xc (tirallonga monosíl·labs)
Les descripcions poden tenir connotacions estètiques, sobre si s’ajusten o no a l’ideal de bellesa al llarg de la història (la necessitat de ser atractius, la representació del cos humà a l’art )
Somatotipus, Kretschmer i William Sheldon
Amb l’antecedent de la teoria dels Quatre humors d’Hipòcrates i Galè i els estudis de proporcions de Dürer (Dresden buch 1528) i Leonardo da Vinci, Ernst Kretschmer (1920) va identificar tres tipus corporals, pícnic, atlètic i astènic i els va associar amb diferents tipus de trastorns mentals.
William Sheldon (1940s) a “The Varieties of Human Physique” i The Atlas of Man (1954) proposa tres tipus després de mesurar milers de cossos (majoritàriament joves blancs universitaris) Associant-ho amb els fulls embrionaris, l’endoderm (sistema digestiu → arrodonit), mesoderma (sang → atlètic), ectoderm (sistema nerviós → alt i prim). Cada individu rep una puntuació de 1 a 7 (per exemple 7-1-1 vol dir màxima endomorf i mínim dels altres).
Els dos ho associen amb trets de la personalitat.
Sheldon assigna una puntuació de 1 a 7 per a cada tipus. És a dir, que els individus no són classificats en tres tipus sinó que tenen una puntuació dins de cada dimensió. (Per exemple, 1-7-1 voldria dir totalment mesomorf, 5-1-5 possiblement una estructura òssia prima però sense múscul).
La teoria de Sheldon tenia connotacions eugèniques i sembla que va manipular les dades.
Els atletes, Howard Schatz
El reportatge de Howard Schatz “Athlete” de 2002 mostra els cossos d’atletes d’elit de més de 100 esports mostrant una gran diversitat de formes.
[Per a cada estructura òssia podem tenir més o menys flexibilitat, més o menys musculatura]
Sistema Heath Carter
El 1967 Heath i Carter introdueixen un sistema més objectiu que el de Sheldon que puntua, també de 1 a 7, tres dimensions que no són excloents (formula):
- Endomorfia → quantitat relativa de greix corporal (avaluat per plecs cutanis als braços i la panxa).
- Mesomorfia → desenvolupament muscular i estructura òssia. (mesurat per mides de húmer, fèmur, avantbraç i cuixa respecte l’alçada)
- Ectomorfia → relació alçada-pes (estilització corporal). A partir del l’índex PI (alçada en cm/(pes en kg)1/3)
Així per exemple, tenim:
Saltador d’alçada. 1.5 – 2.5 – 5.5. Prim, alt, poc pes.
Aixecador de peses. 4.5 – 6.5 – 1.0. Molt muscular, compactat.
Velocista (100m). 2.0 – 6.0 – 1.5. Muscular, potent, poc greix.
Nedador (100-400m). 3.0 – 4.0 – 3.0. Proporcional, musculós, flexible.
Maratonià. 1.5 – 2.0 – 5.0. Molt prim, resistent.
Lluitador. 3.5 – 6.0 – 2.0. Fort, dens, força i agilitat.
Gimnasta artística. 3.0 – 5.5 – 1.5. Petit, fort, compacte.
Discussió
Quines classificacions són merament descriptives? quines intenten establir criteris de salut i benestar? quines responen a percepcions estètiques segons la moda del moment?
[connotacions morals, fòbia a l’obesitat com si fos una manca de control a l’hora de menjar. La publicitat promou tipus que no es corresponen amb la salut]