Literatura Xinesa Song
INSCRIT EN EL MUR DEL TEMPLE XILIN
Serralada des de davant.
pic esmolat de lluny; de prop,
de dalt, de baix:
cada cop diferent.
¿Per què no puc arribar a veure
el rostre autèntic de les muntanyes de Lu?
M’hi trobo al mig.
Brushed on the Wall of Xilin Temple
From the side it is a range; straight on, a peak.
Far, near, high, low, it never looks the same.
I can’t see Mount Lu’s true face
because I’m on the mountain.
To the Tune of “Prelude to the Water Song”
“When will there be a luminous moon?”
I lift my wine and ask the black sky.
I don’t know which year it is tonight in the sky palace.
I wish I could ride the wind and go there,
but I’d be afraid in heaven’s jade towers.
It is too cold to be that high.
So I start to dance with my own shadow.
Nothing is better than the human world!
The moon circles a red pavilion
settling to the carved doors
and shines light on my insomnia.
I don’t think it feels malice,
yet why is the moon so round when lovers separate?
We have sad and happy partings and reunions.
The moon has bright and dark fullness and waning.
Since ancient times nothing has been perfect
but love may last without end
since even a thousand miles apart we can share this full moon.
QUAN YU KE PINTA BAMBUS
Quan Yu Ke pinta bambús,
veu els bambús, no veu la gent.
I no és tan sols que no vegi la gent:
tampoc es veu a si mateix.
Ell mateix es torna bambú
que creix fresc i sense límits.
Zhuangzi ja no és en aquest món.
¿Qui podrà doncs arribar a preuar
aquesta mirada tan fonda i singular?
PAISATGE
Són mortes totes les flors de l’estiu.
Les fulles van com petites ombrel·les.
Els crisantems tardorals són marcits.
Les tiges altes són plenes de gebre.
Tot el paisatge d’un any és difunt,
i només viu en la lleu recordança.
Llimones verdes coronen l’hivern,
i les taronges es dauren.
(mmad)