Teoria de l’evolució de Darwin (1859)

Història de la terra, evolució  |   Arbre de la vida   |  Els avantpassats


Antecedents

[Linneu classifica les espècies i se n’observa la diversitat] 1735 Systema naturae. En la seva desena edició identificava 4.200 espècies d’animals i 7.200 plantes.

 

Erasmus Darwin, avi de Charles, a la Zoonomia de 1794, proposa que totes les espècies superiors provenen d’avantpassats primitius.
Aviat la paleontologia, l’estudi dels fòssils, en particular per Leonardo da Vinci, i amb Cuvier (1796) que practica l’anatomia comparada, provarà que les espècies van canviant. S’havien descobert fòssils que no pertanyien a cap espècie coneguda.

Lamarck va estudiar els i vertebrats i, per donar raó de la variació de les espècies, proposaria que hi ha un procés de diversificació i que els trets adquirits pels individus es transmeten a la següent generació. (1809)


Darwin havia deixat els estudis de medecina a Edinburgh i a Cambridge estudià història natural. Àvid col·leccionista d’escarabats. Durant el viatge del Beagle (1831-1836) observà moltes espècies i comparant-les va arribar a la conclusió que la variació s’explicava pel mecanisme de selecció natural. Els individus presenten variacions. En un entorn amb recursos limitats (Malthus, 1798 An Essay on the Principle of Population) hi ha competència i els que s’adapten millor sobreviuen, propagant les seves característiques a la descendència.  Es fa seva l’expressió de  Spencer “survival of the fittest”. Va estudiar les variacions en espècies de percebes per confirmar la seva hipòtesi. Durant el viatge també confirmà la hipòtesi de Lyell segons la qual el relleu s’explica per canvis lents al llarg del temps, sedimentació, erosió, metamorfisme.

La teoria s’exposa a On the Origin of the species publicat el 1859. Alfred Russel Wallace havia formulat una hipòtesi similar. Considera la distribució dels nyandús, les tortugues de les Galápagos, els mockinbirds, la diversitat de vegetals i coloms resultat de la selecció artificial. Planteja la dificultat de l’absència d’espècies intermitges, o com es pot haver passat d’un organisme sense visió a un ull desenvolupat. Assenyala que en àreas geogràfiques separades però amb el mateix clima, hi trobem espècies diferents, resultatdoncs, de variacions diferents. La comparació morfològica li permet dir What can be more curious than that the hand of a man, formed for grasping, that of a mole for digging, the leg of the horse, the paddle of the porpoise, and the wing of the bat, should all be constructed on the same pattern, and should include the same bones, in the same relative positions?” This made no sense under doctrines of independent creation of species, as even Richard Owen had admitted, but the “explanation is manifest on the theory of the natural selection of successive slight modifications” showing common descent.

El 1871 aplica la hipòtesi a l’origen de l’home, a The Descent of Man, and Selection in Relation to sex

Ernst Haeckel a Alemanya i Asa Gray als EUA van abraçar la teoria amb entusiasme.

La teoria de l’evolució permet classificar les espècies segons el seu origen. Darwin va esbossar un arbre de la vida.

https://images.saymedia-content.com/.image/t_share/MTc2MjYzMDAwMDMyOTQ1MzI1/charles-darwin-and-evolution-genetic-science-uproots-the-tree-of-life.jpg

El 1865, Gregor Mendel estableix que els trets heretats de manera predictible [ no tot s’hereta, només el que està codificat als gens].


Neodarwinisme

El descobriment de l’estructura del DNA per Watson i Crick, i el mecanisme de transcripció de proteïnes permetran explicar el detall de com es poden alterar i transmetre trets.


Evolution

Si l’evolució tornés a començar, sortirien més o menys les mateixes espècies?  Gould diu que no, que és contingent (Gould, S.J. Wonderful Life: The Burgess Shale and the Nature of History).  Conway Morris diu que sí (Life’s Solution: Inevitable Humans in a Lonely Universe )  Blount fa experiments amb el bacteri Escheria Coli, al llarg de 26 anys i 60.000 generacions, la majoria de les branques són iguals però algunes troben nous metabolismes. ( Blount, Z., et al. Historical contingency and the evolution of a key innovation in an experimental population of Escherichia coli. )

Arbre de la vida

La Terra  |   Evolució geològica   | Vida |   Llista d’Espècies  |  Taxonomia i Clades  |   Els avantpassats  |    Arbre javascript   |   Haeckel Kunstformen der Natur

1 Eucariotes2 Plantes  |   3 Metazous  |   4 Protostomes   |   5 Deuterostomes
| 6 Tetrapodes7 Sauris    Avials8 Mamifers  |  9 Teris  |  10 Primats


cronologia de la vida

[ (0) vida bactèries |  (1) 2100 Eucariotes cloroplastos i mitocondries |  (2) milticelulars animals i  plantes  |  (P1)  400mA pas a terra, molsa, falgueres, 330 Ma coníferes , 250Ma llavors | (A1) Edicaria 635 Simetria radial i bilateral, protostomos i deuterostomos



p.252 Aparició de la vida amb entitats que s’alimenten i es reprodueixen. Fotosíntesi per les cianobactèries. [ Es defineix l’hipercicle de codificació proteïna DNA. Es defineix la “maquinària química de la vida: les mitocondries i els cloroplastos]. Eucariotes. Organismes plucel·lulars: les algues ( precursors de les plantes), esponges, meduses, simetria bilateral, protostomos i deuterostomos. Als 1100 Ma apareix la reproducció sexual, combinant material genètic.

S’estima que el last universal common ancestor hauria existit 3.500 o 3800 Ma.


Embriofites (Plantes) Les primeres apareixen a P. Ordovicià, 450 mA, 270.000 espècies

  • briofites (molses) P. Devònic, 400 Ma, 15.000 espècies i Hepàtiques (Marchantiofita) sense estomes, Devònic 400mA
  • plantes vasculars
    • Esfenòpsides (cua de cavall) Devònic 400mA, al carbonífer van arribar a 20 metres d’alçada
    • Licopsides Devònic 400mA, 1200 espècies actuals però al carbonifer van arribar a 40m. Devònic.
    • Falgueres (Flicòpsides) P.Devònic 400mA, 9.500 espècies
    • Espermatòfites (plantes amb llavor)
      • Gimnospermes: Coníferes P. Carbonífer 330Ma, Cicadals P. Pèrmic  270mA, Gingkoidals P.Pèrmic 270mA, Gnetals P.Pèrmic. 270mA
      • Angiospermes M. Cretàcic 100mA, 233.000 espècies.

p.254. Les plantes arriben a terra al Devònic, desenvolupen estomes, per intercanviar aire,  reproducció per espores en les briofites i briofites i plantes vasculars. Reproducció per llavors.  Al Mesozoic apareixen les plantes amb flor. Aparició de les arrels fa 407Ma BBC


Angiospermes

  • Nenúfars
  • g
    • Liliòpsides (monocotiledònies)
      • Aràcees 3.700 espècies
      • Arecàcees, palmeres [com el meu margalló] 2.600 espècies
      • Tifàcies
      • gramínees 9.000 espècies, el blat, l’arròs, el bambú
    • Magnoliòpsides (dicotiledònies)
      • Lauràcies.2.000
      • Magnoliàcies
      • Rosàcees
      • Moràcees
      • Anacardiàcies

p.256 plantes en flor [en lloc de tenir els gametos nus en una part de l’esporofit, en distribució més o menys irregular com en les gimnospermes, els òvuls són al centre amb un receptor que és l’estigma, els estams que fabriquen el polen, els gametros masculins, són al voltant] [ la fecundació depèn molt de la col·laboració dels insectes que haurien evolucionat en paral·lel] Haurien començat al final del Paleozoic, al Pèrmic, fa 250Ma, es desenvolupen al llag del mesozoic i al Cenozoic colonitzen tot el món, amb 234.000 espècies. [ jo tinc 40 famílies de dicotiledònies i 13 de monocotiledònies ]

Darwin deia que el cas de les angiospermes eren un “misteri abominable” perquè semblaven aparèixer del no res, sense registre fòssil previ. Una investigadora a Suècia a trobat petits fragments (New Yorker). ”

Benton has argued, along with the botanists Hervé Sauquet and Peter Wilf, that the Cretaceous was the start of an “Angiosperm Terrestrial Revolution.” For the first time in history, plants and animals on land started to outnumber aquatic life-forms. Angiosperms suffered with the rest of life during the end-Cretaceous mass extinction, but they bounced back quickly. / The relationship between plants and animals that evolved in the past sixty million years is unique, and more interdependent than anything that existed in the past,” Tiffney told me. More than eighty-five per cent of animal and plant species now live on land, even though the oceans cover seventy per cent of the Earth. “Angiosperms never ceased to revolutionize ecosystems,” Sauquet said.


  • Metazous: Esponges (Demosponges 8.000 espècies, Hexactinellida 1.000, espècies, Calcarea   i Placozous
  • eumetazous
    • cnidaris i ctnetofors (meduses) P. Edicarià 635 Ma
    • bilaterals  P. Edicarià primers antecessors
      • protostomos: (l’embrió fa primer la boca i després l’anus), artròpodes, mol·luscs,  platelmintos, mol·luscs, artròpodes.
      • deuterostomos: (l’embrió primer fa l’anus i després la boca), Equinoderms i Cordats.

p.258 Al Edicarià, 635 mA enrera, la vida s’organitza en formes multicel·lulars, metazous, primer en simetria radial, les esponges i després les meduses. Al final del període apareixerien els essers amb simetria bilateral com la Kimberella (que surt als avantpassats) i els dos tipus de desenvolupament de l’embrió, protostomes i deuterostomes.


Protostomes    p.260 Amb 1.140.000 espècies son la majoria dels animals vius. Totes les formes apareixen al Càmbric, 540Ma i es van diversificant [ mosques i abelles al mesozoic]
  • lofotrocos [tous]
    • Rotífers
    • Platelmintos (14.000) ordovicià
    • Mol·luscs (120.000 espècies) Càmbric, al  Paleozoic (Devònic i Carbonífer) s’adapten a l’aigua dolça i els hàbitats terrestres. p.262
      • Caudofoveats, Poliplacofòrs, Monoplacofors
      • Gasteròpodes, 103.000 espècies de cargols
      • Cefalòpodes: 900 espècies, calamars, pops
      • Bivalves: 12.000 espècies de petxines
      • Escafopodes
    • Anèlids (14.000)  apareixen al càmbric 450Ma cuc de terra Olligocarta al 230Ma Triàssic.
    • Braquiòpodes (350)
  • Ecdisozous (amb coberta de quitina)
    • Onicofors 80 espècies
    •  nematodes (20.000 espècies Precàmbric), Piriapúlids (26 espècies)
    • euartròpodes p.265 escorpins, aranyes, miriàpodes, hexàpodes o insectes (900.000 espècies)-Euartròpodes. p. 265. (5 famílies extingides com els artiopoda dels trilobites, càmbric, Permià)
      • Quelicerats (sadd ), Aracnida 75.000 espècies, P.Silúric 430mA,
      • Miriàpodes 16.000 espècies, Silúric 430 Ma
      • Crustacis 67.000 espècies, Càmbric 541 Ma
      • Hexapoda Insectes 900.000 espècies, Devonià 400Ma [ són els primers animals que volen]

Deuterostomos (p.266)

-Equinoderms – 6.000 espècies (estrelles i eriçons de mar) P. Câmbric 500Ma i Hemicordats

-cordats 52.000 espècies:

  • Urocordats. 1.300 esp, Càmbric 500Ma
  • Cefalocordats (fòssil Pikaia), 12 esp, Càmbric 500Ma
  • Amb crani i esquelet amb columna vertebral
    • Agnatha lamprea (sense mandíbula) 40 esp, Càmbric 500Ma
    • amb mandíbula (Gnathostomata)
      • Placoderms X (mig Sil·lúric a finals Devonià)
      • Condrictos (cartilaginosos, taurons i rajades) 850 esp. P. Silúric 430 Ma
      • Ostíctis [ amb ossos]
        • Sarcopterigis (amb aletes a parelles, peixos pulmonats, rèptils i aus, amfibis, mamífers) 26.000 esp. Silúric  430 Ma
        • Actinopterigis (peixos d’aletes radials) 24.000 esp. Silúric 430 Ma

Adquisició d’un eix de suport o notocorda, un crani per acollir el cervell i un esquelet amb columna vertebral, mandíbula


Sarcopterigis p.268

  • Celacanto, fòssil vivent, Devonià 400Ma
  • Dipnoos, 6 esp de peixos pulmonats, 2 metres, Devonià 400Ma
  • Tetràpodes
    • Extints: Tiktaalik, Ictiostega, Devònic tardà 370Ma
    • lisamfibis: granotes i salamandres, 5.000 espècies, Triàssic 240Ma, que van evolucionar a partir de formes més grans de 1 a 2 m. p.270
      • Gimnofiones sense potes 160 espècies,
      • Urodelos, salamandres 400 espècies, fins a 2m, Juràssic 170Ma
      • Anuros, granotes i gripaus, 4.300 espècies, Juràssic 170 Ma
    • amniotas, (rèptils, ocells, mamífers) (membrana al voltant de l’embrió que permet reproducció sense dependre de l’aigua),  21.000 espècies. Carbonífer 300Ma.
      • sinàpsides (mamífers), un sol forat rera l’ull per múscul mandíbula, 4.500 espècies, predominaven al final del Pèrmic però després de l’extinció del Pèrmic els rèptils van passar a dominar. S’extenen al Cenozoic.
      • sauròpids (rèptils) Diàpsids, 17.000 esp, dos forats
        • Quelonis, (tortugues) , 300 espècies, Triàssic, 240Ma
        • Escamosos (llargandaixos i serps -quehan perdut les potes), 7.000 espècies, Juràssic 170Ma
        • Arcosauris (dinosaures extingits, 10.000 ocells, 25 cocodrils), Pèrmic 270Ma

[pas a la vida terrestre] A partir de les aletes es formen extremitats que serviran per passar a la vida terrestre. La membrana dels amniotes al voltant de l’embrió. [en passar a terra es desenvolupa l’olfacte][inicialment no es veu més diferència entre sinàpsids i Arcosauris que el forat al crani?]

[els mudskippers són peixos mig amfibis, amb potes]

 


Arcosauris (p.288) [A més del forat per la mandíbula, un forat davant dels ulls -per l’olfacte?- els permetia allargar la mandíbula] Apareixen al Pèrmic juntament amb els Sinàpsids. 270Ma

  • Grups reduits: Prolacertaris X, Euparkeria X
  • Cocodrilomorfs: Sphenosuchia X Triàssic 230Ma, Cocodrils, 23 espècies actuals caçadors semiaquàtics, Cretàcic 130Ma
  • Ictiosaures: aquàtics
  • [Sauropterigis] no surt al llibre, aquàtics, Triàssic 250Ma
  • Pterosauris X, 100 espècies de rèptils voladors, Juràssic 200Ma
  • Dinosaures (postura més erecta) [establert per Owen 1842, Marsh, en sobreviuen els ocells]
    • Ornitisquis X p.290, Triàssic tardà, 220Ma, amb cadera semblant als ocells
      • Herrerasauri X, Pisanosauri X, Heterodontosauris X
      • Tirèfors X herbívor cuirassat de fins a 9m
      • Ornitopodes X, com l’Iguanodon, hervívors, inicialment petits i després fins a 15m
      • Ceratopsids com Triceratops X, herbívors de fins a 9m, amb bec i banyes complicades, Juràssic tardà 150Ma
      • Stegoceras X
    • Sauròpomorfes X, grans herbívors quadrúpedes de fins a 28m de coll llarg.. Triàssic tardà 220Ma
    • Teròpodes p.292, carnívors bípedes, Triàssic tardà 220Ma, antecessors dels ocells
      • Ceratosaures X , varnívors bípedes de fins a 7m, Juràssic 170Ma
      • Megalosaures X, carnívors bípedes, Juràssic, 170Ma
      • Spinosaures X, carnívors bípedes fins a 7m, Juràssic, 170Ma
      • Alosaures X, carnívors bípedes fins a 14m, Juràssic, 170Ma
      • Carcarodont X, carnívors bípedes fins a 14m, Cretàcic, 170Ma
      • Celurosaures (predadors, antecessors dels ocells), Juràssic, 170Ma p. 294 (les extremoitats
          • Composognatus X , 1 a 2 m, Sinosauropters a 2m amb possibles plomes
          • Tiranosaures X, fins a 12m
          • Ornitomisaura X [que imiten els ocells], herbívors
          • Therizinosaures X, herbívors amb de fins a 10m, amb urpes de 60cm
          • Oviraptors X, crani amb bec, alguns petits i altres fins a 8m
          • Alvarezsauris X, petits raptors
          • Troodontids, bípedes fns a 2m
          • Dromeosauris X, entre ells el Velociraptor, amb extremitats amb plomes, petits i fins a 5m
          • Avials, 9.700 espècies, apareixen al Cretàcic, 120Ma, Archaopterix, l’au més antiga

[Les extremitats superiors es van convertint en ales i apareixen plomes. Per què sobreviuen els ocells a l’extinció?]


Sinàpsids p.272 , s’assemblen als llargandaixos, rèptils mamaliformes, es caracteritzen per un forat temporal inferior [quina rellevància té?]. Apareixen al Carbonífer tardà, 320Ma i la majoria desapareixen a l’extinció del Pèrmic. sobreviuran els Cinodonts al llarg del Mesozoic.

  • Caseasauris X, Varanòpsids X , Ofiacodonts X, Edafosauris X herbívors amb una creta dorsal, Esfenacodonts X desapareixen al Pèrmic.
  • Teràpsids:
    • Dinocèfals X, Dicincotonts X herbívors que van sobreviure fins al Mesozoic, Gorgonòpsids X carnívors de fins a 4m, Terocèfals X, van arribar fins a mig Triàssic
    • Cinodonts p.274: Especialització de les dents, postura més vertical, sang calenta que permetrà colonitzar llocs fred i calents del planeta, finals del Pèrmic,  252Ma
      • Procinosúquids X Trinaxodontids X, Cinognatus X, Diademontids X, Traversodòntids X
      • Mamaliformes
        • Trilodòntids, herbívors del Triàssic i Juràssic, 256 a 170Ma
        • Mamífers p.276, sang calenta, dents especialitzades i cervell més gran, es van tornant més petits. Apareixen a mig Juràssic 170Ma i han de competir amb els dinosaures. Alguns sobreviuran l’extinció. [petits rosegadors], per poc temps, queden Monotremes i Teris
          • Sinocodontids X, Morganucodontids X, Docodòntids X
          • Teriformes:
            • Monotremes , han sobreviscut L’ornitorrinc i les equidnes, mamífers que posen ous.
            • Eutriconodont X, Multituberculats X, Symetrodonts X, Driolestida X,
            • Teris, 4.500 espècies de mamífers actuals, que crien sense ous, mig Juràsic, 170Ma

Especialització de les dents per a hervíbors i carnívors, sang calenta o endotèrmia, que permet viure a entorns amb  (però obliga a consumir més calories), cervell més gran per processar sentits de la vista i olfacte. teris pareixen les cries sense estar protegides dins d’un ou [hauran de mamar un temps abans de poder alilmentar-se soles]


Teris p.278, tots els que tenen cries sense ous, apareixen a mig Juràssic 170Ma

  • T Deltateris X
  • T Marsupials: les cries acaben de madurar en una bossa, Ameridelfs Opòssums o sarigues, 100 esp a Amèrica, i Australidelfs (cangurs), apareixen al Paleocè
  • T Euteris  que pareixen ja formades tot i que hauran de mamar durant un temps,  les  amb l’antecessor Juramaia   es remunten a mig Juràssic
    • T E Afroteris T E p. 280: apareixen a Àfrica al Paleocè 60Ma, o potser abans al Cretàcic, i es propaguen a Àsia, només en queden 75 espècies.
      • T E A [insectívors petits] Tubulidentata (porc formiguer) , Afrosoricids (Tenrecs), Musaranyes elefant, Hiracoides (Damans) semblants als conills d’Índies,
      • T E A Embritròpodes X, herbívor semblant als rinoceronts
      • T E A Proboscidis: Elefant africà, elefant asiàtic
      • T E A Sirènids, manatí [“Els manatís són animals afables i lents. La major part del seu temps es dediquen a menjar, descansar i viatjar”]fins a 4m de llargada.
    • T E Xenartros,  articulació amb la cua, apareixen al Paleocè 60Ma: Pilosos amb 10 espècies, entre els quals hi ha els Peresosos, que a l’Oligocè van arribar als 6m, i l’ós formiguer. Cingulats amb 20 espècies d’armadillos.
    • T  E Boreo: 4.500 espècies, Cretàcic 100Ma
      • T E B Euarcontoglires: [ majoria rosegadors?] musaranyes,  rosegadors, primats 2300 espècies, Paleocè 50Ma
        • T E B E Glires [rosegadors], 2.300 espècies
          • T E B E G lagomorfs, comencen al Paleocè 60Ma
            • Lepòrids: conills i llebres, 50 espècies, Eocè 40Ma
            • Ochotona, Picas, 40 espècies, semblants als hàmters però amb incisius com els conills, Oligocè 30Ma
          • T E B E G Rosegadors
            • Esciuromorfes, 300 espècies d’esquirols i marmotes, Eocè 40Ma
            • Castoriformes, Castors (van arribar a fer 2.5 m), Eocè 40Ma
            • Miomorfes, 1.140 espècies de rates, ratolins i hàmsters, Paleocè 50Ma
            • Hystricomorfa, 200 espècies, porcespins, conills d’índies i capibares, apaeixen a Amèrica del sud, Oligocè 30Ma
        • T E B E Euarcontos
          • T E B E E Dermòpters, 2 espècies de lèmurs voladors Paleocè 50Ma
          • T E B E E Scadentia 20 espècies de tupaies, semblants als esquirols eocè 40Ma
          • T E B E E Primats, 201 espècies Paleocè 50Ma, cervell més gran, polze oposat
      • T E Laurasiaterius 1.800 espècies, ratpenats, carnívors, balenes Cretàcic 100Ma
        • T E L Eulipotyphila [ insectívors que s’hi veuen poc] eriçons, talps, musaranyes, 300 espècies, Paleocè 60Ma
        • T E L Quiròpters, 1.000 espècies de ratpenats, Eocè 40Ma
        • T E L Perissodactyla, 18 espècies, cavalls, zebres i rinoceronts, Paleocè 50Ma
        • T E L Feres 290
          • T E L F Carnívors, 280 espècies, morses, ossos, hienes, gats, Paleocè 50Ma
          • T E L F Pholidota 10 espècies de Pangolins, Eocè 40Ma
        • T E L Certiodàctils [ 300 ungulats]
          • T E L C Tylopoda 10 espècies camells, llames, eocè 40Ma
          • T E L C Suina, 20 espècies porcs, senglars, pecarís, Eocè 40Ma
          • T E L C Ruminantia, 200 espècies, bisons, cérvols, vaques amb estómac per digerir herba, Eocè 40Ma
          • T E L C Hippopotamidae, 2 espècies, Eocè 40Ma
          • T E L C Cetacis, 80 espècies , Paleocè 50Ma [ com van tornar al mar?]

[ diversificació dels mamífers al llarg del Paleogen després de sobreviure a l’extinció]


PRIMATS p.284, inicis al Paleocè 50Ma i s’escampen al Miocè 20Ma [el sufix “rins” es refereix al nas, que classifiquen per la forma del nas]

  • P Estrepsirins (es distingeixen per la forma de les dents de davant i membrana als narius)
    • P E Lorisifomes: 10 espècies de loris i potos, animals nocturns amb grans ulls, Eocè, 40Ma
    • P E Lemuriformes, 20 espècies localitzades a Madagascar, abans més extens, Eocè, 40Ma.
  • P Haplorins:
    • P H Tarsis, 3 espècies al suedst asiàtic, Paleocè 50Ma, Tarsius, petits d’ulls rodons.
    • P H Simiformes, els simis se separen dels Tarsis al Paleocè, 60Ma
      • P H S Platirins, els simis del Nou Món, narius que apunten al costat, que van evolucionar a partir dels Africans fa 40Ma, registre fòssil Oligocè, 50 espècies.
      • P H S Catirrinos , narius que apunten cap avall,  Aegyptopithecus p.202 20Ma 34Ma, 5 famílies extingides.
        • P H S C Cercotipecoideus: o micos del vell món, babuins, macacos, 80 espècies, Miocè 20Ma
        • P H S C Hominoideus: 4 famílies extingides (20.4 Ma)
          • P H S C H Hylobatidae gibons, 9 espècies, llargs braços sense cua 7Ma
          • P H S C H Homínids: (Hominidae), els grans simis, ancestre més remot fa 14Ma al Miocè
            • P H S C H H pòngids, Orangutans, Miocè 15.7Ma
            • P H S C H H Homininae: simis africans, fa 10Ma darrer ancestre comú
              • P H S C H H Goriles, se separen fa uns 8.8Ma
              • P H S C H H Homininos: 1 espècie extingides
                • P H S C H H H Pan troglodites Ximpanzé (separats fa 6.3 Ma)
                • P H S C H H H Homo, 20 espècies extingides

[ desenvolupen habitat a les mans en enfilar-se als arbres, i quan tornen a terra seran capaços de fer servir eines]


Nombre d’Espècies

El resum del llibre de Ciència de DK dóna:

  • Bacteris: 5000 (incloent 209 Arquebacteris)
    Protistes: 65.000 (Amebes, ciliats, fongs, algues vermelles i marrons)
  • Bolets: 100.000
  • Plantes: 350.000
    • Algues 6m, molses 25m, falgueres i equisets 13m
    • Coníferes: 550
    • Angiospermes: 275.000
  • Animals
    • Invertebrats no articulats: 150.000
      • Cnidaria i Porifera 14.5m
      • Platelmintos, anèlids, nematodes altres 40m
      • Mol·luscs: 90m
      • Equinoderms 6m
    • Artròpodes: 1120.000
      • Insectes 1000m
      • Crustacis 40m
      • Aràcnids 70m
      • Miràpodes i centípedes 9m
    • Vertebrats 49.000
      • Peixos: 26m
      • amfibis: 4m
      • rèptils: 6m
      • aus: 9m
      • mamífers: 4m

[Recollint la mirada general de Cuvier de 4 grans tipus d’animals: 49m vertebrats, 150m mol·luscs i similars, 1120m articulats i 70m zoòfits.


Arbre de la vida simplificat (esborrany)

Nou arbre de la vida (wikipedia) basat en els ribosomes de les proteines assenyalant la diversitat en la mecànica de la vida, les bactèries vs els eucariotes.


 


Arbre filogenètic    |     Cladograma    |      ITOL, eina per crear arbres de la vida

Sobre l’aparició dels sons a la terra: David George Haskell, Sounds Wild and Broken: Sonic Marvels, Evolution’s Creativity, and the Crisis of Sensory Extinction. Durant un temps a la terra només se sentien pedres que rodolaven, aigua, llamps i vent. Durant 3000 anys la vida va ser silenciosa. Problement el primer animal a emetre sons va ser un grill. En els vertebrats, les granotes, capaces de fugir amb un salt de le seves potents cames, les salamandres són silencioses.  [ L’univers, una exposició sonora ]

Els avantpassats, un àlbum de família

[ La Terra. Evolució] |  Avantpassats:  Humans ,   MamífersDels protistos als cordats


Vull imaginar que puc obtenir les biografies i retrats dels meus avantpassats més enllà dels avis, generació rera generació fins als temps dels romans. Potser era un esclau? Potser una noia que llegia a Pompeia abans de l’erupció? I més enrera, pastors i pagesos al neolític, fins fa 55.000 anys en què un petit grup va deixar l’Àfrica i va arribar a l’Orient mitjà. Durant dos milions d’anys els homínids van anar evolucionant fins a l’homo sàpiens. Si en un viatge en el temps ens trobéssim cara a cara, al costat d’un rierol anant a buscar aigua, i d’alguna manera sabéssim que som parents, què sentiríem? Al llarg del mesozoic, els petits mamífers van conviure els rèptils fins que els dinosaures es van extingir fa 66 milions d’anys.  Abans, cap als 300 milions d’anys, la vida havia fet el gran pas de sortir de l’aigua i començar a sobreviure a terra, amb els amfibis. I abans els peixos que es dotar de mandíbules i un esquelet. Venien de cucs, i aquests de colònies de cèl·lules.

Penso en els milers de parelles que s’han acoblat i donat a néixer una nova generació, fins arribar a mi, sobrevivint com podien. Amb tots els puc formar un immens àlbum de retrats de família.

Així, quan ara vaig d’excursió pel bosc i veig saltar un esquirol a una branca, una sargantana que s’esmuny a una roca, una salamandra que es fica a un rierol, una carpa feixuga en un estany, els puc saludar com si fosin cosins llunyans; vam tenir els mateixos rebesavis. (en veure el DNA que compartim amb altres espècies, ens adonem que tenim en comú un 20% dels  “procediments” per viure, amb un fong com el llevat, o el raïm. I la meitat amb una mosca, i un 88% amb un ratolí).

  • 114 generacions d’història fins al 800 BCE, 260 fins al 6000 BCE al Neolític
    12.600 d’Homo sàpiens al 200.000 BCE i 144.000 de gènere Homo fins Plistocè 2.5 Ma.
  • 1.4 M de micos i Hominoideus des del Miocè 20Ma, 14.75 M de primats fins al 85Ma
  • 513 de mamífers al Mesozoic a 252 Ma
  • 134 tetrapodes devonià, 140 cordats cambrià
  • 200 500 ?formes de vida al Precàmbric

2 MILIONS D’ANYS D’AVANTPASSATS HUMANS

Eines, agricultura i ramaderia, metalls, llenguatge, religió, filosofia, literatura, ciència, màquines de vapor, electricitat, automòbils i avions, ordinadors i xarxes.

  • LA HISTÒRIA 2020 – BCE 800: 114 generacions
  • NEOLÍTIC 800BCE – 6.000 BCE):  260 generacions [ ens podríem trobar en un cine ] [ 6 cm en l’exposició sobre la història de l’univers ]
  • La migració des d’Àfrica fins a establir-se a  Catalunya 6.000 – 55.000 BCE: 2.450 generacions
  •  Homo sàpiens a Àfrica 55.000 a 200.000 BCE: 10.150 generacions [ palau Sant Jordi 18.000] [200.000 anys -> 2 metres ]
  • Homo erectus, habilis, sàpiens 200m a 2M d’anys: 144.000 generacions [ un Camp Nou i mig ] [ 2Ma -> 20 metres ]

Igual que del punt de vista de la biologia sóc un membre del pool genètic que acumula una sèrie de solucions de la vida, del punt de vista del que penso i el que sento, incorporo també les solucions per a viure en una comunitat organitzada d’éssers que parlen, estrats de civilització. La raó grega, la moral cristiana, el progrés de la il·lustració, l’ideal d’autorealització romàntic, la innovació i idea de joventut eterna de la segona meitat del XX, el desencant de les ideologies després de la 2ona guerra mundial, l’ideal de fer-se ric amb una startUp. (La història en mi )

5 generacions que he conegut directament:

El segle XXI, els néts i les filles. Guillem (2021), Albert (2020), Jofre (2019), Agnès (2017), Maria (1989), Teresa (1985). Tenim plànols, música, enciclopèdies i fotos a l’abast de la mà i podem contactar a l’instant amb tothom a qualsevol lloc del món. Però la promesa d’una societat més pròspera i més ben informada gràcies a les tecnologies de la informació, s’esvaeix. Les notícies falses es propaguen a les xarxes socials. La societat cada cop està més dividida i més intolerant. Creix l’autoritarisme.  El canvi climàtic sembla irreversible.

El segle XX. Jo (1957), el pare (1927), la mare (1927), Els avis (1900), una família amant de la música. Dues guerres mundials, la guerra civil espanyola, la dictadura de Franco. De la cuina de carbó a la vitroceràmica, d’un armari amb un bloc de gel als frigorífics (aigua llum, cuina ) de la tartana als cotxes i els avions, dels telegrames al telèfon. El jazz, el cine. La ciència arriba a la física quàntica, la nostra galàxia és una més en un univers immens amb forats negres, l’home arriba a la lluna, es descobreix el codi genètic. És el segle en que es fa pal·lès que no arribarem a un futur millor gràcies a la raó aplicada a les lleis i a l’explotació dels recursos naturals.

109 història + 260 neolític: 369 generacions

  • Contemporània: 1789 – 1900, 5 generacions. Imagino uns pagesos, al segle XIX, i faig servir el quadre Tornant del tros, de Joan Llimona. Sabien llegir?  Cuinaven escudelles amb llenya? La revolució industrial, el romanticisme. Beethoven. Hölderlin, Hegel. 1900, 1870, 1840, 1810, 1790.
  • Moderna: 1492 – 1789, 11 generacions (cada 30 anys). La lletera de Vermeer, de 1658. S’ha descobert Amèrica, s’inventa la impremta, Luter desafia l’església de Roma. Galileu i Newton comencen a interrogar la naturalesa amb la matemàtica. Bach, Mozart, Vermeer. El 1714 Catalunya perd la guerra de successió i comença la repressió. 1760, 1730, 1700, 1670, 1640, 1610, 1580, 1550, 1510, 1490.
  • Medieval: 1492 – 500, 40 generacions (4 per segle) .  La mare de Déu dels consellers de Lluís Dalmau (1445), un rostre que podia ser de l’edat mitjana o d’avui mateix. A Orient segueix la cultura clàssica que assimilaran els àrabs,  a Occident la cultura s’organitza al voltant de l’església catòlica i la creença en la salvació per obediència a la interpretació de la Bíblia que en fa. El gòtic i  el romànic. Dante. Apareix el català com a llengua. 1400, 1300, 1200, 1100, 1000, 900, 800, 700, 600, 500.
  • Antiga: 500 a 800 BCE, 53 generacions. [ Tot i que Egipte i Babilònbia ja tenien grans civilitzacions, ho poso arbitràriament al 800 BCE pels clàssics grecs] L’anomenat fresc de Safo, trobat a Pompeia el 1760, datat el 55-79 AD, que representa una noia amb unes taules de cera i un punxó. M’agradaria pensar que alguna rebesàvia meva, hagués pogut ser una dona que escrivia poesies. Més enllà de la mera supervivència, apareix la filosofia, la matemàtica, la música, la literatura, el teatre. Plató, Aristòtil, Sòfocles. 400, 200, 100, 0, 100, 200, 300, 400, 500, 600, 700, 800.
  • Neolític: 800 BCE a 6000 BCE, 260 generacions (5 per segle). Unes pintures neolítiques de les coves del Cogul. Petits pobles conreant al costat dels rius? Pastors de cabres? 1000,  2000, 3000, 4000, 5000, 6000.

Homo sàpiens a l’Àfrica i migració: 156.600 generacions (2450+10150 sàpiens +144000 Homo)

  • La migració des d’Àfrica  6.000 a 55.000 BCE. Il·lustració d’un homo sàpiens. Les proves del projecte Genographic sitúen un avantpassat amb l’haplogrup G, que hauria sortit de l’Àfrica fa uns 55.000 milions d’anys, i un mitocondrial V, a l’orient mitjà fa uns 14.000 anys. Què va empènyer un petit grup a deixar el territori conegut? Com van sobreviure, primer a l’Orient mitjà, després al Caucas, i escampant-se després seguint el Danubi potser cap a l’oest? 6, 7, 8, 9, 10.000 [ HOLOCÈ 11700 ], 20.000, 30.000, 40.000, 50.000, 55.000. (2450 generacions, 5 per segle).
  •  Homo sàpiens a Àfrica 55.000 a 200.000 BCE: 10.150 generacions [ 7 generacions per segle, palau Sant Jordi 18.000]  Una altra reconstrucció d’un homo sàpiens. Als 100.000 es localitzen les restes dels Adam i Eva genètics, és a dir, que tots els humans contenen el seu DNA. 60, 70, 80, 90, 100, 110, 120. 130, 140, 150, 150, 160, 170, 180, 190, 200.
  • Homo  200.000 a 2 milions d’anys. Il·lustració d’un homo erectus.  (144.000 generacions, un camp nou i mig) [ suposem 8 generacions per segle, les conclusions són provisionals ]. Fa 2.5 – 2 milions d’anys apareixen els primers Homo a l’àfrica de l’est, a partir dels  Austrolopitecus  [ és un salt anatòmic? o que hi ha evidències que fan servir eines? timeline ] . Se’n derivaria l’Homo Erectus i altres. És l’anomenada “edat de gel” 300m, 400, 500, 600, 700, 800, 1M, 1.1, 1.2, 1.3, 1.4, 1.5, 1.6, 1.7, 1.8, 1.9, 2 milions d’anys, 2.58  PLISTOCÈ ).]


HOMINIDAE 20, PRIMATS 85, MAMÍFERS 256  milions d’anys

[ placentaris, la reproducció ja no es basa en ous, /  transició al bipedalisme ] EVOLUCIÓ HUMANS i grans simis -200m a -20Ma (200 metres), inici del Cenozoic amb l’extinció dels dinosaures a 66Ma (660 metres a l’exposició de l’univers). L’evolució en mi , [ a mesura que anem tirant enrera la nostra “família” és cada cop més ampla, tenim més cosins, aviat seran esquirols i sargantanes] [ el pas dels simis a l’home va ser baixar dels arbres per viure a terra, polze oposat i bipedalisme , amb l’austrolopitecus. Però abans, el pas havia estat deixar el terra, on els mamífers tenien urpes i ulls al costat, per passar a viure entre les branques, que demanava més agudesa visual, i dits en lloc d’urpes. Gràcies a aquests dits algun dia faríem eines]

Entre 20 i 10 milions d’anys enrera els primats es divideixen entre els Hylobatidae ( Gibons) i els Hominidae , els grans simis. Al llarg del Miocè (23.03-5.33) i el Pliocè (5.33 a 2.58) es diversifiquen, primer els Pongo (Orangutans), després Goriles (10 Ma darrer ancestre comú) i finalment els Ximpanzés ( 6 Ma darrer ancestre comú a Homo i ximpanzés) amb qui compartim un 90% de gens amb els ximpanzés. 1.44 milions de generacions

  • Austrolopitecus -2M a -4M 160.000 generacions [a 8 per segle], antecessor de tots els humans, 1.3 metres d’alçada, que s’alimentava de fruita i potser petits rèptils. Il·lustrat amb una reconstrucció de “Lucy“, l’exemplar trobat a Etiòpia el 1974. -2, -3, -4 milions d’anys.
  • Sahelanthropus, -4 a -6 milions d’anys, un dels homininis (homo i ximpanzés), al llarg de 160.000 generacions [ 8 per segle ] fins arribar a l’Austrolopithecus, juntament amb els  Ardipithecus i,  Oreopithecus i Ouranopithecus . -4, -5, -6 milions d’anys.
  •  Nakalpithecus -6 a -10 milions d’anys, 320.000 generacions després de la separació dels goriles. -6, -7, -8, -9, -10 milions d’anys.
  • Pierolapithecus catalaunicus -10 a -20 milions d’anys, 800.000 generacions, considerat un antecessor dels humans i els grans simis. Es tracta d’un exemplar trobat a Hostalets de Pierola datat fa 13 Ma.-10, -15, -20 Milions d’anys.

Primats -85 -20 Paleogen (Paleocè, Eocè, Oligocè) 4 retrats. Els homínids fa 15 Ma. I més enllà? simis i ratolins, que són com cosins. Compartim un 90% de gens amb un ximpanzé i un 88% amb un ratolí. Cenozoic (66 milions d’anys) ( 660 m de 35km). [10 generacions per segle] 14.75 milions de generacions.

  • -20 a -25Ma Proconsul africanus   Fa 25Ma els Catarrhini  se separen en els Micos del vell món (macacos, babuns) i els hominoides (grans simis i humans). Aquest seria un antecessor comú, 500.000 generacions.
  • -25 a -30Ma.  Aegyptopithecus és un ancestre dels Catharrins (micos del vell món i hominoides, que bàsicament es van quedar a àfrica). Fa 30Ma que els Haplorrhini es van separar entre Platirrini (micos del Nou món, tenen la cua prènsil) i Cathirrini. 500.000 generacions.
  • -30 a -63Ma. Els primats se separen entre els Strepsirrhini de morro humit com els lemurs, i els  Haplorrhini de morro sec que inclourà tots els micos. Entre els primers hi haurà la Teilhardina asiatica, i els petits  eosimias que cabrien al palmell de la mà. Pujo a 25 generacions per segle, 33*2.5exp5=8.25 milions de generacions.  (Altres primats del període del llibre sobre l’evolució:  Darwinius Massillae  -48Ma p.197 Cantius -54Ma p.195 ).
  • -63 a -85Ma, uns 20Ma abans del cataclisme que causà l’extinció dels dinosaures, un grup de mamífers nocturns que menjava insectes  evoluciona cap a l’antecessor dels primats, tupaies i lemurs. El  Plesiadapis encara tenia urpes i els ulls al costat de la cara, més adaptat a terra que als arbres; havien d’evolucionar a tenir els ulls davant i d’urpes a dits.  Es pot considerar ancestre de tots els primats.  22*2.5*10exp5=5.5M de generacions. ( al llibre  p.180 Plesiadapis) (una altra referència a l’antecessor de tots els placentaris: bbc, , Science Magazine , imatge )

Mamífers -256 a -85 [ Mesozoic  (Triàssic, Juràssic, Cretàcic)] Un cop els amfibis surten de l’aigua apareixen els Amniotes, amb el fetus envoltat per una membrana. Això permetrà que criin a terra sense haver de tornar a entrar a l’aigua. Inicialment seran semblants als rèptils però aviat es dividiran entre suròpsids i sinàpsids d’on sortiran els mamífers. Seran animals petits que evolucionen en paral·lel als rèptils dominants durant el Mesozoic (252-66 milions d’anys),  una era de clima càlid i humit. Es caracteritzen per placenta  i alimentació alletant, en lloc d’ous, i l’aparició del neocórtex. En total 51.3 milions de generacions.

  • -85 a -160 Ma. Els mamífers marsupials (cangurs, koales, que pareixen les cries relativament immadures i les porten a una bossa abdominal) se separen dels placentaris (el fetus madura del tot a l’úter). La Juramaia, seria un dels primers placentaris, d’uns 10 cm, similar a ls musaranyes. 22.5 milions de generacions (a 30 generacions per segle).  Fa uns -100Ma té lloc divisió primats – lagomorfes (ratolins i conills) i primats.
  • -220 a -160Ma. Apareixen els primers mamífers a partir dels Eucynodontia (cynodonts) . Eren petits animalons semblants a les musaranyes que s’alimentaven d’insectes, com el cynognathus, de la il·lustració. Desenvoluparan el neocórtex. Hi haurà tres grups, els  Monotremes  que encara poenen ous (com el platypus and echidna ) i dos theria (que no ponen ous), els marsupials i placentaris. 18 milions de generacions.
  • -200 a -256Ma  els primers rèptils se separen en Sauropsids, (dinosaures i després rèptils i ocells) i els Synapsida que acabaran essent mamífers.  Els dos presenten forats temporals darrera els ulls per deixar més lloc als músculs de les mandíbules. Els Phthinosuchus van ser un dels primers, a 16.8 milions de generacions.


TETRAPODES, CORDATS, ANIMALS, VIDA

 

Tetrapodes 390-256, 134 milions: desenvolupar potes i sortir de l’aigua.

Tetrapodes 256 a 390 Paleozoic ( Devonià Carbonífer Permià ). 134 milions de generacions [ compto una generació cada any] [ Uns peixos desenvoupen potes. Perquè voldrien arrossegar-se per terra més que no pas nedar?  potser per trobar més aliment en els pantans amb llot? Un rebesavi meu va ser un amfibi, una bèstia bastant grossa, de més d’un metre, que va treure el cap fora de l’aigua. Les plantes també, les algues es van tornar molses i falgueres.

  • -300 a -256 Hylonomus , 44  milions de generacions, primers ràptils a partir d’amfibis, amb els ous aminiota, no han de tornar a l’aigua per criar i poden fer vida en terreny sec. Era relativament petit, uns 20 cm i probablement s’alimentava d’insectes. [ si veig un llargandaix, això és el que vaig ser fa temps] . Apareix la  keratina que serà present en les urpes de rèptils, ocells i pèls dels mamífers.
  • -365 a 300  Ichthyostega és un dels primers tetrapods, que feia al voltant de 1.5 metres, dels amfibis capaços d’explorar la terra, arrossegant-se pel llot,  després del  Acanthostega .  [ Això passava al carbonífer, l’època de les grans coníferes, les restes de les quals encara fem servir com a combustible fòsil]. 65 milions de generacions. Els tetrapodes van evolucionar en entorns pantanosos d’aigües poc profundes i feien servir les extremitats com a pales.
  • -375 a -365 Tiktaalik és un sarcopterygian (aletes amb un sol os), antecessor dels tetrapodes.
  • -390 a -375 Panderichthys un peix del final del Devònic d’uns 1.3 metres, amb un cap similar als tetrapodes i quatre extremitats. Alguns peixos com els dipnous, amb pulmons per respirar aire, conserven algunes característiques.

Cordats 390 a 530. Paleozoic cambrià . 140 milions d’anys i generacions per passar de cucs sense esquelet a peixos amb esquelet, aletes i mandíbules. [ les plantes, molses i falgueres, arriben a terra]

  • 390 a 410, El Celacant, un fòssil vivent, pot arribar a fer 2 metres i pesar 80kg. 20 milions de generacions.
  • 410 a 480,  Placoderms els primers peixos amb mandíbules (Gnathostomata), que podien arribar a fer 8 metres, amb el cap i tórax cobert de plaques. 70M de generacions.
  • 480 a 505 Els ostracoderms, peixos sense mandíbula amb un esquet primitiu cartilaginós, un dels primers vertebrats, d’uns 30cm, relacionats amb amb les llampreses d’avui i precursors dels Osteichthyes . 25 M de generacions.
  • 505 a 530. La Pikaia , un cuc d’uns 4 cm que comença a presentar estructura seria l’ancestre dels vertebrats, semblant als  amxiomiformes que encara es poden trobar avui.

Animals 530  a 700 Precàmbric [  d’una colònia de cèl·lules a les esponges i cucs  cucs amb simetria bilateral i dos forats, antecessors dels cordats) [ no sé cada quan es reproduïen i ho deixa a una generació per any].  170 milions de generacions.

  • 540 530 Els Enteropneusts són supervivents de les formes de vida d’aquest període, el de l’anomenada explosió càmbrica en que apareixen la major dels ordres animals en forma de vida marina.  Pertanyen  als  Hemicordats . Juntament amb els  Equinoderms (estrelles , i cogombres de mar )  i els antecessors dels cordats formen el gran grup dels Deuterostomes, (dues boques). 10M
  • 540 570 Cucs plans, simetria bilateral, en sortiran  protostomes (insectes i crustacis) i deuterostomes (cordats). Ja tenen un sistema nerviós rudimentari. La Kimberella es movia com un cargol). 30M.
  • El Proporus és un antecessor dels dos.
  • 570 a 700. De les colònies d’unicelulars en sortiran els primers animals com la Dickinsonia costata . Després vindran les esponges, els de simetria radial cnidaris (meduses que ja tenen nervis i músculs), cnetoforos, i els de simetria bilateral. Els primers fòssils candidats a representar animals són esponges primitives de fa 665Ma ( Trezona Formation a Austràlia). 130M.

Més enllàm al Precàmbric potser costa pensar en avantpassats, però no obstant, jo vinc d’una cèl·lul que es dividia i reproduïa fa 3.000 milions d’anys, les cèl·lules que em componen i que ara mateix estan vivint dins meu, hi enllacen directament. Tenim un 18% de gens comuns amb el fong de la llevadura del pa. Així que quan vegi un formatge florit, he de recordar que tots venim de quelcom així. I quan vegi una bassa amb algues, ja hi he de veure la meravella de la vida. Tots compartim el mateix codi genètic  que transcriu aminoàcids a partir de DNA, tres grups de bases codifiquen 20 aminoàcids, en un ball de proteïnes i DNA ininterromput des de fa 4000 milions d’anys.

  • 700 900Ma Els choanoflagellates són organismes similars als que podrien ser antecessors de tot el regne animal, i en particular de les esponges. Viuen en colònies i presenten una especialització de cèl·lules elemental.
  • 900 a 2100. Cèl·lules eucariotes, amb nucli diferenciat. Als 1200Ma apareix la reproducció sexual. Els grans grups de la vida: algues, fongs, plantes i animals [ evolució de les plantes consistirà sobretot en la colonització a la terra els darrers 450M d’anys: molses (300 espècies) Silúric 425Ma, falgueres (9.500 espècies)  Devònic 390Ma, coníferes (600 espècies) carbonífer, gingkos,  66Ma angiospermes, les plantes amb flor 234.000 espècies comencen al cretàcic 100Ma].
  • 2100 a 4100,  a 2100 Formes bàsiques de vida, Procariotes, bactèries. Als 3500Ma comença la fotosíntesi. Canvia l’atmosfera del planeta.


L’evolució fins arribar a l’home, wikipedia

 

 

 

 

Evolució del clima

[esborrany]

https://en.wikipedia.org/wiki/Paleoclimatology

Phanerozoic climate

500 million years of climate change
Main article: Phanerozoic
Major drivers for the preindustrial ages have been variations of the sun, volcanic ashes and exhalations, relative movements of the earth towards the sun, and tectonically induced effects as for major sea currents, watersheds, and ocean oscillations. In the early Phanerozoic, increased atmospheric carbon dioxide concentrations have been linked to driving or amplifying increased global temperatures.[20] Royer et al. 2004[21] found a climate sensitivity for the rest of the Phanerozoic which was calculated to be similar to today’s modern range of values.

The Huronian glaciation, is the first known glaciation in Earth’s history, and lasted from 2400-2100 million years ago.
The Cryogenian glaciation lasted from 720-635 million years ago.
The Andean-Saharan glaciation lasted from 450–420 million years ago.
The Karoo glaciation lasted from 360–260 million years ago.
The Quaternary glaciation is the current glaciation period and began 2.58 million years ago.


Al llarg del quaternari que és una era freda en conjunt, s’observen períodes d’uns 100.000 anys pels cicles de fred-calor

Temperatura mitjana dels últims 12.000 anys


ESDEVENIMENTS CONEGUTS


 

44 La Terra. Història geològica

La Terra, evolució  Geografia |   Història geològica de Catalunya   ||  Hipòtesi de plaques tectòniques   |    Formació de roques   |


Situació actual a grans trets.

Verticalment NS: les serralades al llarg del pacífic N-S: rocky mountains i Andes, per subducció de la placa oceànica del pacífic sota la continental americana (-150Ma). Les apalatxes, bàltiques i escòcia de l’orogènia caledoniana (450 a 400Ma). Urals, 300Ma.

Horitzontalment: W-E: Atlas, Sierra morena, Pirineus (300Ma Herniciana), Alps, Cárpats, Anatòlia, Càucas, Himalaia, Kolyma

Tenim 7 grans plaques tectòniques que van desplaçant-se sobre el mantell. [les orogènies, ¿són sempre resultat d’un xoc entre plaques?]

Catalunya: a part d’alguna petita àrea emergida al carbonífer, Catalunya va estar submergida fins l’orogènia alpina fa uns 66 mA quan el xoc amb àfrica fa emergir els pirineus i la serralada costera (66-30), vulcanisme a la serralada transversal fa 10Ma . Tota la depressió era un mar obert fins que es va anar assecant a partir del Miocè.]



-4600 PRECÀMBRIC

-4600 Hadeà

La superfície terrestre es refreda i es comencen a formar plaques sobre el mantell, el vapor es condensa i la pluja crea els oceans. Les parts estables s’anomenen  cratons , i les altres serien les muntanyes en evolució per orogènies (províncies geològiques).

-4000 Arqueà

-2500 Proterozoic

  • -1000 Rodinia. Les reconstruccions dels continents anteriors a 300 mA (Pangea) són incertes. Però cap el -1000 mA, la major part de les masses continentals estaven unides en un supercontinent anomenat Rodinia que es va començar a desfer als 800Ma.

  • Els cratons es van desplaçar cap al pol sud on van estar junts del 600 al 550 (Pannotia) fins que es van separar entre Laurasia (Laurentia, Groenlandia, Baltica, Siberia )  i Gondwana (Àfrica, Amèrica del sud, Austràlia, Antàrtica, Índia, i el SE d’Europa) . Els xocs de les masses de Laurasia constitueixen l’orogènia Grenville (1000Ma), els de Gondwana  l’orogènia Pan-African (650–500 Ma). els xocs entre els cratons que formaven Gondwana.


-541 Ma PALEOZOIC [unió dels continents per formar pangea amb les orogènies Caledònia i Herniciana per les col·lisions]

  • -490 a 390. Ordovicià i Silúric. Laurentia i Baltica xoquen amb l’orogènia Caledoniana per formar Laurussia [ICGC diu 750 480] En queden evidències a las Apalatxes, escandinavia i Escòcia.
  • -416 Devonià: Gondwana i Siberia s’apropen a Laurussia i en la colisió es formen els Urals  Urals.
  • -380 a 280 Carbonífer. La col·lisió de Gondwana amb Laurussia fa l’orogènia  Varisca a Europa [ICGC diu 480 a 250] (muntanyes de la península ibèrica i els Pirineus, Sud d’Irlanda i Gal·les, massís entral a França, massís del Rin, els Alps (que després seran modificats per l’orogènia alpina) o la Alleghenian a Nordamèrica (segona passada apalatxes, massís de l’Atlas a Àfrica). Es forma un únic supercontinent, Pangaea. Estava centrat a l’equador i envoltat d’un superoceà, Panthalassa.
  • -280 Permià -252

-256 MESOZOIC [Divisió de Pangea, Andes i Rocoses per subducció del pacífic)

-256 a -66 Formació dels Andes per subducció de la placa del Pacífic. Agafa la forma final al cretàcic. Orogènia Andina

-175 Ma Pangea es divideix entre Laurasia and Gondwana

-80 a -55 Ma Serralada nordamericana: Sierra Madre, Rocky mountains. Laramide orogeny


-66 CENOZOIC [ Àfrica i la índia pugen ja i xoca amb Lauràsia, orogènia alpina]


history of the earth  | Geological history of the earth |    simulació de l’evolució del planeta  |   els supercontinents  |  ICGC història geològica de catalunya

futura evolució dels continents. Aurica

 

Hipòtesi extinció dels dinosaures

https://www.newyorker.com/magazine/2019/04/08/the-day-the-dinosaurs-died

The Hell Creek Formation spanned the Cretaceous and the Paleogene periods, and paleontologists had known for at least half a century that an extinction had occurred then, because dinosaurs were found below, but never above, the KT layer. This was true not only in Hell Creek but all over the world. For many years, scientists believed that the KT extinction was no great mystery: over millions of years, volcanism, climate change, and other events gradually killed off many forms of life. But, in the late nineteen-seventies, a young geologist named Walter Alvarez and his father, Luis Alvarez, a nuclear physicist, discovered that the KT layer was laced with unusually high amounts of the rare metal iridium, which, they hypothesized, was from the dusty remains of an asteroid impact. In an article in Science, published in 1980, they proposed that this impact was so large that it triggered the mass extinction, and that the KT layer was the debris from that event. Most paleontologists rejected the idea that a sudden, random encounter with space junk had drastically altered the evolution of life on Earth. But as the years passed the evidence mounted, until, in a 1991 paper, the smoking gun was announced: the discovery of an impact crater buried under thousands of feet of sediment in the Yucatán peninsula, of exactly the right age, and of the right size and geochemistry, to have caused a worldwide cataclysm. The crater and the asteroid were named Chicxulub, after a small Mayan town near the epicenter.

 

Taula cronoestratigràfica

La Terra |


Com “llegir” la història de la terra?

El setembre de 2011 era al Grand Canyon i baixàvem 900m pel Bright Angel Trail fins al Plateau Point. Era com recórrer 600 milions d’anys des de les capes d’argila  de finals del Paleozoic fins al Precàmbric. No hi ha registre del Mesozoic i ben poc del Cenozoic.


Sense les orogènies i altres alteracions, la crosta terrestre es veuria com una sèrie de capes amb les restes de cada època.

  • terrenys quaternaris i de formació actual. Argiles i sorra. Éssers actuals. [hi trobem restes de civilitzacions]
  • terrenys neozoics, argiles, roques arenoses, calisses i margues. Vertebrats de sang calenta
  • terrenys mesozoics, roques calisses, arenoses i margues, mol·luscs i vertebrats de sang freda, peixos i rèptils de grans dimensions. Plantes convertides en carbó.
  • terrenys paleozoics amb licorelles (pissarres) i calisses, fòssils de mol·luscs i crustacis (sense esquelet)
  • terreny granític sense fòssils [precàmbric]

(del llibre de Ciències Físiques de Fontserè)

 

New Yorker sobre el jaciment que documenta la gran extinció. The Day the dinosaurs died. La línia K-T


Observant els fòssils es va dividir (John Philips 1860) el passat en tres grans eres:

  • Cenozoic: era dels mamífers
  • Mesozoic: era dels rèptils. Al final s’extingeix el 65%.
  • Paleozoic: Era dels peixos, era dels mol·luscs. Al començament hi ha una explosió de vida, al final s’extingeix un 85% de les espècies.

(Evolució geològica i estratigrafia)


 

Stratigraphy.org

[afegir Calvin i geologia]

 

 

Evolució. El DNA que compartim amb altres espècies

Evolució  Arbre de la vida

llevat de forner 18%, raïm 24%, 38% round worm, 44% honey bee, 47% fruit fly, pollastre 65%, 69% platypus, 73% zebra fish, 84% gos, 85% vaca, 88% ratolí, 90% ximpanzè (del National Geographic).
[ Igual que la perspectiva dels avantpassats  aquestes dades ens palesen la proximitat i continuïtat que tenim amb totes es formes de vida. Una part important dels “procediments” per viure, un 20%, els compartim amb un fong com el llevat, o el raïm. I la meitat amb una mosca, i un 88% amb un ratolí.]

An automated system for constructing putative homology groups from the complete gene sets of a wide range of eukaryotic species.


44E La Terra. Evolució biològica i canvis geològics

→La Terra  |    Cronologia   |   Ha Geològica |  Les preguntes   |    El model    |    Els períodes   |    Pensar


La pregunta sobre l’origen

[ 0 ] Coneixem i explorem la terra, fem mapes de les costes, les muntanyes i els rius. Trobem diferents roques i minerals, i fòssils. Als diferents hàbitats, la muntanya, els boscos, els camps, els deserts, les selves, hi trobem una diversitat d’animals i plantes que intentem classificar (Linneu) [  i si l’home és un d’ells].

Ens preguntem, com ha arribat a ser així? La terra, l’han creat o ha existit des de sempre? I les muntanyes? I la vida? I la diversitat d’espècies? i l’home?

Tenim les aportacions:


Model resultant

  • G1→  Història geològica : Moviments de les plaques continentals que convergeixen en Rodínia al Precàmbric, se separen, formen Pangea al final del Paleozoic, es tornen a separar al Mesozoica, xocant Gondwana i la Índia al Cenozoic. convergència a Rodínia i separació, convergència a Pangea i separació. Els xocs causen la formació de les serralades (orogènies).  El clima evoluciona per canvis del sol, canvis a l’amosfera per erupcions volcàniques. Això fa avançar o retrocedir les glaceres i el nivell del mar.
  • Història biològica. Les espècies es van diversificant, sobrevivint a la competència de la selecció natural i a les extincions massives: bactèries, algues, eucariotes, artròpodes, mol·luscs, peixos, el pas a la terra amb els amfibis, premiers rèptils, molses i falgueres. Després dinosaures, mamífers i coníferes. I finalment els primats, les plantes amb flor, i els homínids. Deixarem de classificar les espècies per semblances morfològiques i voldrem   reconstruir les ramificacions de B1→  l’arbre de la vida.

Períodes de l’evolució

  • Cronologia de la terra:  Períodes, extincions, orogènies Evolució terra -4600 – 2.58 Ma
    • -4600 Ma Precàmbric : atmosfera reductora, aigua, primers organismes, bactèries i arquebacteris, fotosíntesi i canvi a atmosfera oxidant, eucariotes amb endosimbiosi, organismes pluricel·lulars, esponges i meduses.
    • -541 Ma Paleozoic:  Càmbric: Explosió de vida marina, trilobites i algues, sediments calcaris. 485 Ordovicià, Orogènia Caledoniana, mol·luscs, 1a extinció. 443 Silúric: Peixos, inici vida terrestre. 419 Devonià: amfibis, molses, 2a extinció. 359 Carbonífer: Gimnospermes, insectes gegants, rèptils. 299 Permià: es completa Pangea, orogènia herniciana, rèptils sinàpsids (mamífers),3a extinció.
    • -252 Ma Mesozoic : Triàssic: amfibis grans, rèptils i coníferes, clima sec 4a extinció. 201 Juràssic: predomini dels dinosaures, petits mamífers, coníferes, inici angiospermes, papallones, Pangea es comença a obrir amb el mar de Tethys, separant Lauràssia i Gondwana. 145 Cretàcic: Andes i Rocoses, 5a extinció que acaba amb els dinosaures.
    • -66 Ma Cenozoic:  [Paleogè] Paleocè: Orogènia alpina, alps, Pirineus, Himalaia. mamífers. 56 Eocè. 34 Oligocè. 23 [Neogè] Miocè: evolució dels primats. 5.3 Pliocè, Savannas, Austropitecus. [Evolució homínids -66Ma -300ma]
    • -2.58 Ma Quaternari:  2.58 Pleistocè (l’edat de gel) Homo habilis, 1.8 Homoerectus, 200m Homo Sapiens, 60m surten d’Àfrica els halogrups M i N. 11.7m Holocè (etapa interglacial)

    Pensar l’evolució

    Aquesta història que hem reconstruit acaba en nosaltres mateixos. Considerem l’evolució en nosaltres mateixos com incorporem, codificat en el DNA, milers de solucions dels mecanismes de la vida.

    El trajecte no ha estat directe; encara no sabem molt bé com va començar la vida. Les condicions per que comencés demanaven una atmosfera que no fos oxidant (Oparin). Després les bactèries la van canviar i van començar el metabolismes de “respiració”. La vida havia de començar a l’aigua, amb un entorn ric en nutrients, però es va tornar més complexa en sortir-ne fora i colonitzar la terra. Animals i plantes van haver de desenvolupar sistemes per sostenir-se, tals com esquelets i troncs, i sistemes circulatoris per tal que les cèl·lules, bàsicament “bosses de membrana” plenes d’aigua i proteïnes, seguíssin en un medi líquid.  Les aletes es van tornar potes. Es va desenvolupar un sistema olfactori que requeria un cervell més gran. Els amniotes van aconseguir ous que sobrevisquessin fora de l’aigua i no haver de tornar-hi per criar. Amb la sang calenta, els mamífers podien viure en zones amb temperatures fredes.  Els animals anaven a quatre potes [alguns dinosaurs no] i no podien fer servir eines. Quan els primats van deixar el terra per pasar al arbres, van fer un pas cap al bipedalisme, i quan van tornar a terra, tenien les mans lliures.

    Puc imaginar que miro enrera i veig tots els meus avantpassats, al llarg de la història, l’evolució dels homínids, un mamífer com un esquirol, una salamandra grossa, un peix, una mena de cuc.

  •  
    Simearth: joc de simulació de l’evolució a la terra. Alexandra Daisy Ginsberg. The Wilding of Mars, vídeoart, simulació de vida desenvolupant-se a Mart.


    Contenidor posts evolució   |  El museu físic començaria amb un edifici on hi ha exposats els materials resultat d’explorar el món, col·leccions de roques, dibuixos d’estrats, el que va portar Darwin després de l’expedició del Beagle, mapes. Després passaria pels estudis dels científics per formular les hipòtesis de l’esdat de la terra i formació d’estrats, d’explicar les diferències i semblances en les articulacions de les espècies per la teoria de l’Evolució, i per observar les formes dels continents i pensar en les plaques tectòniques i les orogènies. Amb tot això es pot dibuixar un relat dels canvis geològics i biològics fins avui. En acabat és suggerent passar per una galeria dels nostres avantpassats fins a l’origen de la vida. I abans de sortir, passejar per l’arbre de la vida al pati.

    El museu real Fitxes: resumintroducció , Precàmbric , Paleozoic, Mesozoic, Cenozoic   | avantapassats1, 2, 3 |    Materials exposició: figuretes evolució, llibre evolució amb taula estrats i portada NewYorker, destrals paleolític i neolític, taula estratigràfica i mapa de la cronologia imaginada al llarg de la ronda litoral,  metre plegable.