La primera emissora de TV comercial va ser WNBT (NBC) a Nova York, que va iniciar les seves emissions regulars l’1 de juliol de 1941. A Europa començarien als anys 50 i 60.
(DS)
1. Europa, 4.500, Rússia (3.300) (moltes locals i regionals).
2. Estats Units (18.800) i Canadà (150)
3. Amèrica Llatina ~2.000-3.000 emissores.
4. Àfrica ~2.000-3.000 emissores (moltes locals i poc regulades).
5. Orient Mitjà i Àsia Occidental ~1.000-1.500. Aràbia Saudita, Emirats Àrabs, Qatar, etc.: ~500 emissores (Al Jazeera, MBC, Dubai TV, locals), Iran: ~100, Israel: ~20
6. Índia ~1.500 emissores registrades (DD, Zee TV, Star Plus, regionals).
7. Xina i Àsia Oriental ~4.000-5.000. Xina: ~3.000 emissores (CCTV, provincials, locals). Japó: ~200 (NHK, Fuji TV, TBS, etc.). Corea del Sud: ~100 (KBS, MBC, SBS).
Total mundial 20.000-25000 emissores
Temes
- Entreteniment (ficció, realitys, concursos, etc.) 40-60% en cadenes comercials (la categoria més amplia). Sèries, telenovel·les, “Got Talent”, “MasterChef”, “Big Brother”. Països amb alt consum: EUA, Llatinoamèrica, Índia, Espanya (Telecinco, Antena 3).
- Informatius i actualitat 15-25% (més alt en cadenes públiques i horari de màxima audiència).Països amb més pes: Europa (BBC News, France 24), Japó (NHK).
- Esports 10-20% (segons l’oferta i esdeveniments). Futbol (Lliga, Champions), Fórmula 1, Jocs Olímpics.
- Tertúlies d’opinió (política, cor, social) 5-15% (marcades diferències culturals). Forts a Espanya/Llatinoamèrica: “El programa de Ana Rosa”, “Chester”, menys presents als països nòrdics o amb regulació estricta.
- Divulgació científica i cultural 5-10% (sovint en horaris secundaris o cadenes públiques).
- Altres (infantil, religió, telebotiga, etc.) 5-10%.
Als EUA/Canadà predomina l’entreteniment (60%+, ex: NBC, Fox) i els informatius es concentren en horari vespertí i cadenes específiques (CNN). A l’Europa Occidental hi ha cadenes públiques amb més cultura i informatius (BBC, TVE, TV3, ARD) mentre que les comercials s’enfoquen a entreteniment i esports (ITV, Telecinco). A Llatinoamèrica dominen les telenovel·les i esports (Globo, Televisa), amb tertúlies de cor i política en horari de dia. A Àsia/Àfrica hi ha entreteniment massiu (Bollywood a l’Índia, dramas coreans) i informatius sovint controlats pels estats (CCTV a la Xina). Actualment hi ha un declivi dels informatius i un creixement de continguts a demanda. Netflix, Youtube i tiktok ofereixen continguts nínxol.
Publicitat
- Europa. Cadenes comercials generals (ex: Telecinco, Antena 3, ITV, Fox): 15-25% del temps d’emissió en horari de màxima audiència (*prime time*), 20-30% en horari diürn. Cadenes públiques (BBC, TVE, TV3, ARD): 0-10%. França limita la publicitat a 8min/hora a les cadenes públiques, Alemanya a 10-12 min/hora.
- EUA. Cadenes comercials (ABC, NBC, CBS) arriben a 25-30% de publicitat en horari nocturn (incloent anuncis inserits als programes). Els “reality shows” poden superar el 35%.
- Llatinoamèrica. 25-35% en cadenes com Televisa o Globo (telenovel·les amb moltes pauses).
Sectors
- Alimentació i begudes: 15-25% (Supermercats, refrescs, snacks, productes envasats.
- Automoció: 10-20% (Cotxes nous, assegurances, pneumàtics, concessions.
- Bellesa i higiene: 8-15% (Perfums, cosmètica, productes de cura personal.
- Fàrmacs i salut: 5-12% (Medicaments (OTC), complements vitamínics, clíniques.
- Serveis financers: 8-14% (Bancs, assegurances, pensions.
- Telecomunicacions: 7-12% (Operadores mòbils, fibra òptica, streaming.
- Viatges i lleure: 5-10% (Aerolínies, hotels, agències de viatges.
- Electrònica i tecnologia: 4-9% (Telèfons, televisors, electrodomèstics.
- Moda i accessoris: 3-7% (Roba, rellotges, joies.
- Altres: 5-15% (Energia, educació, ONGs, govern.
Als EUA fàrmacs i salut arriben al 15-20% mentre que a Europa estan més regulats (5-8%). Als EUA domina l’automoció amb un 20% mentre que a Europa hi ha un 25% d’alimentació i begudes. A Llatinoamèrica telecomunicacions i bellesa tenen més pes. A l’Àsia l’electrònica arriba al 15% a Corea i Japó.
[Crec que a casa no va arribar la TV fins que jo tenia 17 anys, el 1974, i que abans presumia amb els intel·lectuals de la classe de no tenir-ne. Recordo haver vist els programes de La Clave, i després Dallas en català, amb TV3 després de la mort de Franco.
Després a Solius, vèiem el equipo A. De casat 1982-1999 vèiem les notícies i sèries diverses. El 1994 vaig comprar i muntar una parabòlica a la teulada per poder donar un cop d’ull a canals d’altres països, a vegades xafardejava en les notícies d’un país d’Àsia. Crec que a partir de 2010 ja no he vist més la televisió, només sèries descarregades. El cinema i sèries que he vist cada any.