El 2013 durant un viatge mirava els pisos d’una ciutat i pensava que cada un d’ells l’ha considerat un promotor [ en un pla urbanístic], i l’ha dibuixat un arquitecte. I que cada pis ha estat objecte de deliberació i il·lusió per part d’uns compradors [ o llogaters] i decorat poc a poc, amb vides hi sedimenten. I al cap d’un temps buidat i substituït per un altre, tal com passarà amb Solius i Aymà.
També els objectes. La joguina de plàstic més vulgar que es pugui comprar a una botiga de Xinos, ha estat encarregada per algú que creia que es podria vendre, algú l’ha dibuixat, n’han fet una petita escultura per fer-ne un motlle d’injecció de plàstics.
Sempre hi ha un somni, petit o gran, darrera de tota construcció i producte humà, una casa, un jersei, una sabata, una joguina, un moble.