Sóc el primer visitant del jardí i tinc la sort que no hi ha ningú. Un encàrrec del cardenal Gambara atribuit a Jacopo Barozzi de Vignola cap el 1560. No és gaire gran però la sensació de moure’s entre verd i el so de l’aigua és màgic. Un dels jardins que més m’han agradat. Al llarg del pendent s’hi disposen fins a sis fonts. Primer una àmplia terrassa de boix podat amb una font quadrada i 4 mori, després un cercle amb 70 brolladors i uns massissos de flors, una gran taula de pedra amb la font dels gegants, la cadena d’aigua, un canal que la fa baixar des de la font dels dofins i al començament, una bassa amb gruta que simbolitza la pluja o el diluvi, on comença l’aigua a la natura que acabarà al quadrat ordenat de baix de tot. Una meravella absoluta. En una de les loggias hi ha pintat un mapa del jardí.
