Psicologia Afectivitat, emocions, sentiments. l’experiència afectiva Un museu de les emocions
Experiències Empatia Ficció i catarsi Actriu/actor Imaginari
La vida que portem, amb les circumstàncies que ens toquen i les decisions que prenem, ens fan passar per un seguit d’emocions. Com podem experimentar-ne d’altres? Aquí no es tracta de canviar les emocions a partir d’una teràpia o un canvi de vida,, sinó de poder “tastar-ne” d’altres.
Experiències
Volem una vida més emocionant, menys avorrida, i més agradable. Per això busquem experiències satisfactòries ( Plaer, motivació, sentit de la vida). [una sala amb entrades a restaurant, wellness i spa, i sortides a viatges i esports d’aventura].
A finals del segle XX es començà a posar l’accent en l’experiència més que en l’objecte a posseir. El 1998 Joseph Pine i James Gilmore van publicar “Welcome to the Experience Economy.” a la Harvard Business Review aassenyalant que la satisfacció dels consumidors vindria, no tant de la posessió d’objectes, com d’experiències. [Igual que abans mostràvem amb orgull els objectes que posseïem, ara exhibim a les xarxes socials les experiències que tenim, els llocs instagram, els plats que mengem].
- Parcs d’atraccions com Disney.
- Les botigues i superfícies (Apple, Westfield Glòries), es redissenyen per fer passar una estona agradable i no simplement per arribar al producte. Starbucks. [les noves oficines de Caixabank].
- Turisme, viatges d’aventura.
- Retirs de wellness, massatges, meditació, ioga
- Moviment: Esports (runner’s high), córrer, excursió, ballar
- Excitació: esports de risc, Escape rooms, parcs d’atraccions. Esportec
- Experiències agradables i descobriment: menús de degustació. Restaurant Disfrutar
- Comunitat, estímuls socials: àpats amb família i amics, concerts, raves
- Escoltar música, contemplació de l’art o la natura
Empatia
Un dels aspectes i funcions de les emocions és el seu component expressiu, que els altres s’informin del nostre estat emocional i saber llegir el dels altres. Les neurones mirall (cervell i xarxa neuronal) serien la base per replicar en nosaltres les mateixes sensacions que estaria patint la persona o animal que observem.
Trobar-nos en companyia de qui riu o plora ens fa sentir quelcom semblant. És el que diu la cançó When you’re smiling. [sales on hi ha un grup de gent plorant, o rient, o enfadats]
Tristesa,(Bill Viola)
Ficció
[la capacitat d’imaginar i la capacitat d’empatia permet viure les emocions dels personatges. Podem fer-ho somiant desperts i posant-nos a nosaltres mateixos en determinades situacions (salvem algú d’un incendi, clavem una pallissa a un indesitjable, triomfem en un debat). Podem fer-ho en la lectura, el teatre o el cinema.
Els diferents gèneres donaran lloc a diferents emocions, el desig en l’eròtic o pornogràfic, la ira-veure una injustícia que reclama càstig; por, fàstic, sorpresa en les de terror, excitació en les d’acció o policíaques, tristesa i tendresa en els drames, amor en les romàntiques. (Emocions a la literatura, cinema, música i dansa: Literatura Gèneres a ficció i cinema Música Dansa)
A la Poètica, Aristòtil considera la catarsi (del grec κάθαρσις, katharsis, purificació, neteja) per referir-se a la descàrrega d’emocions, sobretot, compassió i por, a través del drama. L’espectacle (tragèdia) ha de produir en els espectadors sensacions de compassió i terror, que els purifiqui d’aquestes emocions, a fi que surtin del teatre sentint-se nets i elevats, amb una alta comprensió dels camins de les persones i dels déus.
Actriu/actor
[L’empatia i la ficció ens aporten emocions diferents de les situacions que estem vivint. El treball d’un actor el trasllada a una vida de ficció. Sentirà les emnocions del personatge? Ha d’evocar emocions semblants per tal de representar-lo bé?]
Having fun, Mr. Logan?
I couldn't sleep.
That stuff help any?
It makes the night go faster.
What's keeping you awake?
Dreams.
Bad dreams.
Yeah, I get 'em sometimes, too.
Here, this'll chase 'em away.
I tried that. Didn't seem to help me any.
How many men have you forgotten?
As many women as you've remembered.
Don't go away.
I haven't moved.
Tell me something nice.
Sure. What d'you want to hear?
Lie to me.
Tell me all these years
you've waited. Tell me.
All these years I've waited.
Tell me you'd have died
if I hadn't come back.
I would have died if you hadn't come back.
Tell me you still love me like I love you.
I still love you like you love me.
Thanks.
Thanks a lot.
Stop feeling so sorry for yourself.
You think you had it rough.
I didn't find this place, I had to build it.
Shakespeare hauria dit que els actors sí que han de sentir les emocions. Diderot hauria raonat que si actuen tal com senten en aquell moment, són irregulars. (article New Yorker sobre el “Mètode”, notes de 2022.
El mètode Stanislavski, demana als actors que recuperin experiències i sentiments propis per aportar autenticitat al personatge. L’actor se situaria en un estat emocional similar al del personatge. I això una vegada i altra, a totes les representacions, afegiria Tommaso Salvini. Als assaigs, els actors han de mirar de respondre a estímuls sensorials que provoquin la resposta emocional subconscient. El que proposa Stanislavski és que els actors deixessin d’actuar per al públic i interaccionin amb els altres personatges com si fos real. Han de sentir els motius que els impulsen a actuar com ho fan. Si beuen un verí o disparen una pistola, han de creure que és real.
El Method acting formulat per Lee Strasberg és un conjunt de tècniques per fer que l’actor es “posi en la pell del personatge. Està basat en el mètode de Stanislavski i com ell insisteix que els actors han de trobar sentiments similars en les seves pròpies experiències, quan haurien sentit dolor, frustració. Si el seu pare els va deixar, o la seva mare va morir jove. “Don’t deny your emotions, be proud of them,” els deia Strasberg. Stella Adler discrepava i, tornant a Stanislavski, deia que amb la imaginació n’hi havia prou, que no calia furgar en el passat. [hi ha com una tendència freudiana malsana a voler trobar traumes en tothom]. Strasberg maltractava psicològicament els estudiants.. Elia Kazan ho va adoptar amb gran èxit. Actors com Marlon Brando, Marilyn Monroe,James Dean, Montgomery Clift, Sidney Poitier, Paul Newman, Warren Beatty, Anne Bancroft, Lee Remick, Julie Harris, Eva Marie Saint el van seguir. (Butler explica una anècdota que sobre un actor del mètode i el director George Abbott, que feia musicals com “The Pajama Game” i “Damn Yankees.” Abbott li diu que travessi l’escenari i l’actor li demana “però quina és la meva motivació?” i Abbot diu “your job”.
Màscares gregues
Màscares teatre Noh
Imaginari
Penfield Mood Organ P.K.Dick, un aparell on marquem una determinada emissora que ens farà sentir un estat d’ànim.
Pastilles Eufòria i alleujament: Oxycodona / cannabis, fentanyl, heroïna, opi, morfina. Estimulants: Adderall, amfetamines / MDMA, cocaïna. Antidepressius i ansietat: Prozac, Xanax. Somnífers: Diazepan, Lorazepam.
[Només que poguéssim tastar-les amb un marge de seguretat, com Ulisses i les sirenes. Experiències d’Oliver Sacks].
La metàfora de les pastilles de matrix: la vermella, que ens farà despertar a la realitat desagradable, o la blava, que ens deixa continuar amb l’experiència anestesiada:
Habitacions i geografia emocional. Seguint la instal·lació de Jaume Plensa, podem imaginar unes portes que ens condueixen a cambres on el nostre estat emocional canviarà cap a la ira, la tristesa, o l’eufòria. Amb la metàfora de la geografia emocional podem fer un recorregut