411 Fenomenologia | 411 Emocions (6 bàsiques) | 411 Sensacions (els sentits) | 411 Sentiments (fatiga, alegria) i 411 Experiències contemplatives |
[ esborrany]
- altres: una actriu mostrant 30 emocions
VIURE les EMOCIONS: com poder viure emocions diferents de les que resulten de la nostra experiència?
- Empatia: les emocions dels altres
- Catharsis : espectadors d’obrs de teatre
- Els mètodes dels actors: Stanislavski, el mètode de Strasberg
experiment de sentir una emoció (la catarsi en literatura i cinema, la música i les llistes de Spotify, empatia) el treball dels actors. [ Vivim emocions a mesura que anem vivint, però, les podem modificar, és a dir, podem sentir unes emocions?
(2)
experiment de sentir una emoció (la catarsi en literatura i cinema, la música i les llistes de Spotify, empatia) el treball dels actors.
- Empatia: [ En general, per sobreviure, hem de saber “llegir” les emocions dels altres. Donades les circumstàncies ens sabem posar al lloc dels altres i patir (una versió reduïda) del mateix. S’ha especulat amb l’existència de neurones mirall que s’activarien replicant en nosaltres les mateixes sensacions que estaria patint la persona o animal que observem.
- substàncies, drogues
- experiències dissenyades per a modificar: adrenalina als esports, música i llum a les raves, sessions de meditació
- viure imaginat, somniar despert, lector de novel·les d’espies o romàntiques, espectador de teatre [ catarsi], cinema, Catharsis (from Greek κάθαρσις, katharsis, meaning “purification” or “cleansing” or “clarification”) is the purification and purgation of emotions—particularly pity and fear—through art or any extreme change in emotion that results in renewal and restoration. It is a metaphor originally used by Aristotle in the Poetics, comparing the effects of tragedy on the mind of a spectator to the effect of catharsis on the body. En altres paraules, l’espectacle (tragèdia) ha de produir en els espectadors sensacions de compassió i terror, que els purifiqui d’aquestes emocions, a fi que surtin del teatre sentint-se nets i elevats, amb una alta comprensió dels camins de les persones i dels déus.
- actor: Un actor, ha de sentir les emocions del personatge per tald e poder-lo representar? O ha de representar-lo sense sentir les emocions?
ELS MÈTODES DELS ACTORS
- article New Yorker sobre el “Mètode” (a notes de 2022) : Shakespeare hauria dit que els actors sí que han de sentir les emocions. Diderot hauria raonat que si actuen tal com senten en aquell moment, són irregulars.
- In Stanislavski’s system, also known as Stanislavski’s method, actors draw upon their own feelings and experiences to convey the “truth” of the character they are portraying. The actor puts himself or herself in the mindset of the character finding things in common in order to give a more genuine portrayal of the character. // This system is based on “experiencing a role.” This principle demands that as an actor, you should “experience feelings analogous” to those that the character experiences “each and every time you do it.” Stanislavski approvingly quotes Tommaso Salvini when he insists that actors should really feel what they portray “at every performance, be it the first or the thousandth. /…/ Stanislavski’s “Magic If” describes an ability to imagine oneself in a set of fictional circumstances and to envision the consequences of finding oneself facing that situation in terms of action. / In preparation and rehearsal, the actor develops imaginary stimuli, which often consist of sensory details of the circumstances, in order to provoke an organic, subconscious response in performance. [ no passa el mateix quan llegim una novel·la o veiem una peli?] [ Ens posem en la pell del personatge per sentir el mateix] El gran canvi de Stanislavski és que els actors deixessin d’actuar PER al públic i interaccionessin amb els altres personatges com si fos real. ”
He introduced the concept that characters had motivations, private reasons that governed the actions they took. He created exercises to relax the body and sharpen concentration in order to convey a sense of “public solitude,” of seeming to be alone in front of an audience.” Si beuen un verí o disparen una pistola, han de creure que és real.
- Method acting is a range of techniques used to assist acting persons in understanding, relating to and the portrayal of their character(s), as formulated by Lee Strasberg. Strasberg’s method is based upon the idea that in order to develop an emotional and cognitive understanding of their roles, actors should use their own experiences to identify personally with their characters. It is based on aspects of Stanislavski’s system. [Busquem una experiència nostra similar a la del personatge] Igual que tenim memòria corporal, també tindríem memòria emocional; [hem de reviure un episodi trist de la nostra vida i sentir-nos desgraciats per poder plorar. “with the Group, Strasberg encouraged his actors to comb through their own lives for strong feelings that could fuel their work onstage. When had they felt pain, joy, anger? When their mother died? When their father left? Use it. “Don’t deny your emotions, be proud of them,” Strasberg urged his acolytes.” Stella Adler discrepava i, tornant a Stanislavski, deia que amb la imaginació n’hi havia prou, que no calia furgar en el passat. Elia Kazan ho va adoptar amb gran èxit. Actors com Marlon Brando, Marilyn Monroe,James Dean, Montgomery Clift, Sidney Poitier, Paul Newman, Warren Beatty, Anne Bancroft, Lee Remick, Julie Harris, Eva Marie Saint. “Butler tells a joke that went around Broadway in the fifties, about a confrontation between a Method actor and George Abbott, who directed such non-realist fare as the “The Pajama Game” and “Damn Yankees.” Abbott tells the actor to cross the stage. The actor asks, “But what’s my motivation?” Abbott says, “Your job.” Strasberg maltractava psicològicament els estudiants.
si altres museus comencen aplegant el material resultat d’explorar, aquí el material és en nosaltres mateixos, la introspecció:
- autoavaluació: el canon pali a preparació per l’entrada, IEA i el “catàleg” de sentiments, l’enquesta de Kahneman , enquesta de Gallup, els símptomes que tinc ( manca de concentració, ànsia i pensament obsessiu, peresa, ira contra algú)
- [ imaginar una màquina que ens fa “sentir” la paleta d’emocions, però amb alguna mena d’assegurança, com les sirenes i Ulisses ] [ suposem unes habitacions, passem per una avantsala a les fosques i després entrem a un espai on ens començarem a sentir tristos, cabrejats, exultants, sorpresos] [ les tècniques dels actors per arribar a sentir emocions]
- geografia emocional, passem per tots els llocs
- el cinema i el teatre com a dispositiu per a generar emocions: el desig-sexe, la ira-veure una injustícia que reclama càstig, por o fàstic sorpresa-horror, tristesa pena empatia-
- prova de FB sobre estats d’ànim de la gent en funció de les notícies que veuen
- música, cinema, poesia escenes exemple de cada tipus d’emoció