Wang Wei. Poesia

Literatura xinesa Tang


Sense títol

Al conreu de les lletres no li cal el tracte mundà.
Difícil (àrdua, penosa) és la ciència de la filosofia i per assolir-la, camino tot sol.
Estimo els rierols transparents que serpentegen entre les roques.
I estimo també la meva cabana rústega, tan tranquil·la enmig dels pins.

Al capvespre de la vida, la tranquil·litat és la meva única alegria.
Ja res pertorba el meu cor.
Si ho penso, crec que no hi ha determini millor
que acomiadar-me del saber i tornar
als boscos de la meva antiga llar,
on el vent sospira en els pins
i em desfaig de la banda.
Quan la lluna brilla als turons pulso (taño) el llaut.
Si em demanes perquè no m’ocupo dels meus negocis
t’invito a escoltar el cant del pescador.


A Young Lady’s Spring Thoughts

Unbearable to watch these endless silk threads rain through the sky.
Spring wind pulls them apart and intensifies this separation.
Leisurely flowers fall to the green mossy earth.
Only I can know this. No one comes to see me all day.

[Txékhov “ningú no veu”, tot el que passa sense testimoni]


Suffering from Heat

The red sun bakes earth and heaven
where fire clouds are shaped like mountains.
Grass and woods are scorched and wilting.
The rivers and lakes have all dried up.
Even my ligtht silk clothes feel heavy
and dense foliage gives thin shade.
The bamboo mat too hot to lie on,
I dry off, soaking my towel with sweat.
I think of escaping from the universe
to be a hermit in a vastness
where a long wind comes from infinity
and rivers and seas wash away my turbulence.
When I see my body holding me here
I know my heart is not enlightened.
Abruptly I enter a gate of sweet dew
where there is a medicine to cool me.


Questioning a Dream

Don’t be fooled. Why bother with the shallow joys of favor or worry about rejection?
Why flounder in the sea helping others, or being abandoned?
Where can you dig up a Yellow Emperor or Confucius to consult with?
How do you know your body isn’t a dream?


EN EL BOSQUE DE BAMBÚES

Sentado solo entre silenciosos bambúes,
taño mi laúd y silbo unas canciones.
Nadie sabe que estoy en el espeso follaje.
Sólo la brillante luna acude a acompañarme.

, | PDF text