107.000 milions de vides

Models per pensar les societats | 100mM de vides | La Història: Recorregut al llarg del temps | Etapes | Les 5 “cases”

La mirada sobre les vides humanes

Podem posar la mirada en les civilitzacions o podem posar la mirada en totes les vides humanes que estimem que hi ha hagut, uns 107.000 milions.

[Als 14 anys en un examen d’història em van posar una mala nota perquè a la resposta jo intentava imaginar com era la vida d’un pagès a l’edat mitjana. La història que ens expliquen ens ofereix una visió esquemàtica dels poders, amb els grans canvis per batalles i invasions. Però també podem posar la mirada en les vides humanes. Aquest punt de vista el recollia l’escola francesa dels Annales de Febvre i Bloch, que volia abastar totes les classes socials; les “microhistòries” de Carlo Ginzburg que reconstruïa la vida d’un moliner del segle 16; la “Història de la vida privada” de Georges Duby (S19 i s20, Ciències humanes):

Imperi Romà, antiguetat tardana, alta edat mitjana, bizanci
L’aristocràcia a la França feudal, el renaixement a la Toscana, l’emergència de l’individu
Renaixement i il·lustració, Estat i família
La revolució francesa, la família burgesa, habitacions privades
La la primera guerra mundial, el model americà, el model rus

Per exemple, com ha dormit la gent al llarg del temps? Com han llegit? Què podien esperar a cada moment?
El llibre de Theodor Zeldin “An intimate History of humanity” explora 25 temes universals a partir d’històries particulars. L’esperança, la solitud, les maneres d’estimar-se, respecte, poder, curiositat i llibertat, compassió, la infelicitat dels qui tenen la vida solucionada, els viatgers, la fragilitat de l’amistat, com triem un camí a la vida i després no ens satisfà.
Els museus que presenten objectes com El Victoria&Albert museum, el Museum der Dinge , el Museu Frederic Marés, o el Museu del disseny també revelen la vida quotidiana.

Un museu de biografies

El 2012 en posts al meu blog imaginava els cementiris con una mena de museu de biografies, i mirava de concebre com seria un museu que tingués una petita fitxa en paper de Bíblia resumint cadascuna de les 107.000 de biografies que han existit.

[un programa podria fer una simulació, generant biografies fictícies a partir d’un model de classes socials per a cada societat, guions preestablerts per a cada tipus de rol i un espectre de diversitat i varietat dins de cada, els que tindran mala salut i moriran, els que es revoltaran, els que viuran una aurea mediocritas]

La manera com ens podríem aproximar a aquest museu és considerar els tipus de vida disponibles per cada tipus de societat i civilització. Per exemple,

caçadors recol·lectors: 1 cap, 2 Xaman/artista, 47 caçadors-recol·lectors.
Poble agrícola: 1 cap, 3 Xaman/artista, 5 artesans, 291 pagesos.
Pastors nòmades: 1 Cap, 2 Xaman/artista, 97 pastors.
Cacicat: 1 Rei, 10 nobles, 30 religiosos, 30 artesans, 15 artistes, 20 comerciants, 100 soldats, 400 pagesos, 400 esclaus.
Imperi o regne agrícola: 1 rei o emperador, 3% noblesa, 5% religiosos, 10% artesans, 2% artistes. 10% comerciants, 30% pagesos, 30% esclaus.
Nació amb economia industrial: 1 rei o president, 4% capitalistes, 2% religiosos, 2% artistes, 10% soldats, 11% comerciants, 11% metges i mestres, 20% pagesos, 35% obrers, 5% administratius.
Nació amb economia de la informació: 1 president, 4% capitalistes, 1% religiosos, 2% artistes, 10% soldats, 11% comerciants, 12% metges i mestres, 10% pagesos, 20% obrers, 30% administratius.
Comunisme economia industrial: 1 Secretari general, 5% quadres del partit, 2% ideòlegs, 2% artesans, 2% artistes, 10% comerciants, 13% soldats, 16% pagesos, 35% obrers, 15% administratius.

Cada una d’aquestes vides possibles defineix una biografia típica, unes expectatives que se satisfan o no, o una vida miserable de la qual és molt difícil escapar. És el que suggeria com a “entorn individual” dels grups socials. (Història, blocs, fets).

La loteria del destí

A partir d’aquí podem imaginar com si les 107.000 milions de vides estiguessin donades i un sorteig determinés on anem a parar, una idea que es remunta el mite d’Er de Plató, amb consideracions interessants de Richard Burton sobre si, considerades les misèries humanes, ens canviaríem o ens quedaríem amb la sort que ens ha tocat. (post loteria del destí, prmera versió). Jugar a aquesta loteria ens fa veure que les vides més probables són les de pagès, serf, esclau, o treballador, amb un 50% de probabilitats de ser una dona sense llibertat.

[Primer es fa un sorteig per determinar l’època en la història, ponderada segons el total d’humans que hi ha hagut a cada època. Per simplificar no tenim en compte variacions de població dins de l’època i determinem un any aleatori entre l’any inicial i final de l’època.
El sorteig del lloc fa una query dels blocs històrics corresponents a l’any determinat i es fa un sorteig ponderat per la mida de la població. Al bloc històric li correspon un tipus de societat amb un model simplificat de classes socials.
Es sorteja la classe social i el gènere.]

Els avantpassats

A partir de la teoria de l’evolució i pensant en tots els avantpassats que hem tingut en les generacions que ens han precedit tenim una nova perspectiva amb 16 generacions de les eres contemporànies i modernes, 40 a l’edat mitjana, 53 a l’antiga fins al 800BCE, i 260 del Neolític . Abans hi haurien hagut 16.150 generacions estimades d’Homo sàpiens a l’Àfrica fins que va colonitzar el món.

Estadístiques fictícies de vides concretes

El 2022 hi ha gairebé 8.000 milions d’humans ( demografia actual ) (World population clock) .

Qui neix i comença a viure? Qui mor, i quina vida deixa enrere?

Què estan fent? Quants estan rient? Quants s’han enamorat? Quants ploren perseguits? Quants desesperats per la pobresa? Quants malalts? Quants deprimits?

Tenim l’estat del món en termes de meteorologia, en termes econòmics de les cotitzacions de les borses. Podríem tenir l’estat del món quant als humans? Vaig voler fer un assaig de mostrar què estaven fent a cada hora a diferents llocs del món.

El Human Chronome Project mira de construir una base de dades sobre què fa tot el món a cada hora del dia. (article)

Les activitats es classifiquen com:

Resultats externs:

Obtenció d’aliments: Agricultura, cuina
Obtenció altres: materials i energia per a la tecnosfera, mineria, fusta, combustibles
Modificació de la tecnosfera: construcció i manteniment d’edificis, infrastructura i vehicles

Resultats humans directes:

Manteniment somàtic: neteja, salut, medecina, criança d’infants
Reestructuració neural deliberada: Educació, recerca, religió
Activitats orientades a l’experiència: media, aficions, esports, vida social, menjar [?]
Resultats organitzacionals. transport, comerç, finances, lleis

[Al Paradiso, al cel sisè, Canto XIX, Dante veu les àimes com a punts lluminosos, estols de flames individuals que primer van formant unes lletres i després faran com una gran àguila. Així que el que ara proposen els que dissenyen grans events tals com les inauguracions d’uns jocs olímpics, en que els espectadors d’un estadi amb cartrons, o multituds de figurants evolucionant a la pista, formen diferents figures, tot això ja ho havia imaginat Dante fa 700 anys. És com el camp del Barça amb una estelada, però en versió celestial i lluminosa. / L’àguila formada per les ànimes justes lluminoses, no només és una figura sinó que acaba parlant amb una veu comuna. Dante esmenta alguns dels més importants que estarien situats a l’ull, un emperador romà, un rei bíblic. / La idea és molt suggerent i fa pensar en el tot com a suma de les parts. Imagino, per exemple, una imatge moral del món, on hi hagués un píxel per a cada humà viu (seria una pantalla immensa de 60.000 x 90.000 píxels, d’uns 20×15 metres), on el color del píxel anés canviant segons la generositat (verd) o egoisme (vermell), de cadascú; ¿què sortiria? o, pels estats d’ànim, amb colors pel cansament, l’avorriment, el patiment, l’alegria, la serenitat, la curiositat de cadascú, com aniria variant al llarg del dia i al llarg de l’any, o en moments de crisi? Seria com una mena de retrat de Dorian Gray col·lectiu [o un gran emoticon, o una sèrie d’emoticons amb la mida de la gent que està en aquell estat]

→ L’estat emocional del món a Psicologia. Afectivitat

Inframón i reencarnació

[Les diferents cultures han imaginat un món on perduren els humans un cop el cos ha deixat de respirar, existències diferents, ombres, esperits, i generalment sotmeses a càstigs o recompenses segons la vida que han dut a terme. La visita al museu de les biografies és semblant a la visita de Dante, el descens d’Orfeu o Odisseu als inferns.]

L’inframón grec, el Tàrtar, el prat de l’Asfòdel, els camps Elisis

Divina comèdia, l’infern, el purgatori i el cel.

En les religions que contemplen la reencarnació, el museu de les biografies estaria agrupat amb les fitxes corresponents a les successives reencarnacions dels éssers fins que arriben al Nirvana.

En veure el jaciment dels guerrers de Xian, m’imaginava també un museu de la humanitat amb una figura per a cada humà que ha existit.

Què ens fa estar bé i què ens fa patir? En un post especulava un formulari sobre la fe de vida, què ens manté en marxa, la inèrcia, les experiències gratificants, ser per als altres, ser a través dels altres, les ajudes químiques.

Què ens motiva, individualment, perquè ens fa sentir bé? [QCT, sentit de la vida)
Quines activitats de la societat contribueixen al benestar comú, o cohesionen? Art, música, literatura, espectacles [el que subvencionaríem], el joc, l’esport, humor. El progrés, l’esperança d’una societat futura.
El que ens fa patir: el patiment degut a les circumstàncies de la societat , guerres, refugiats, pobresa: guerres malalties fam Refugiats .
El “patiment normal“, les malalties, la depressió i el suïcidi, la frustració d’expectatives. [els homes patim per aconseguir sobreviure i arribar a cert confort i quan hi arribem, ens deprimim]. La solitud per manca de Relacions humanes

Peter Menzel: ( galeria ), Hungry Planet What the World Eats, Material World

Biografies al Museu: Biografies | Biografies 1750 |

Deu fets importants en la meva vida, testimonis edat, llocs on han viscut, feines.