-252 Mesozoic -66

Pangea es comença a dividir, se separen Laurasia i Gondwana obrint el Mar de Thethys que s’acabrà tancant i formant el mediterrà. Al Cretàcic s’obre l’Atlàntic i se separen les amèriques d’Europa i Àfrica. Es formen els Andes i la serralada nordamericana.

-252 Triàssic -201

Les temperatures havien augmentat respecte del Pèrmic. Es va pasar d’una vegetació humida de pantans, amb fulles amples, a boscos de coníferes. Comencen a aparèixer els dinosaures.

2 Plantes

falgueres:xx
Gimnospermes: Voltziopsis, cicadals, gingkos,

Protostomes

Insectes: Voltziaephemera, escorpins d’aspecte actual, Gigatitan com una cigarra de 40 cm
Quelicerats, aranyes
crustacis: limulitella (un cranc cuirassa)

5 Deuterostomes

Peixos amb mandíbula (Gnathostomata)
- Ostíctis [ amb ossos]
  - Actinopterigis (peixos d’aletes radials): Dipteronotus

Tetràpodes: Dues menes de rèptils, els sinàpsids antecessors dels mamífers, i els sauròpsids.

- Amfibis: Benthosucus, Brachyopoidea
- Sinàpsid: thrapsid com el Lystrosaurus, Thrinaxodon
- Diàpsids:Rincosaurus com el Hyperodapedon, herbívor amb un morro en forma de bec. [Prorotodactylus mesaxonichnus antecessor de rèptils i dinosaures al jaciment de Fumanya]

7 Sauris

Cocodrilomorfs: Saurosuchus X , Ornitosuchus, aetosauris com el Typothorax, Postosuchus
Sauropterigis: sauris marins com Shastasaurus, Ceresiosauru, Askeptosaurus, Parapladocus
Pterosauris X,Dromomeron
Dinosaures
- Ornitisquis X p.290 xx
  - Herrerasauri X, Pisanosauri X, Chindesaurus X
  - Ornitopodes X, Scleromochlus, de 17cm
- Sauròpomorfes X, grans herbívors quadrúpedes de fins a 28m de coll llarg.. Triàssic tardà 220Ma
- Teròpodes p.292, carnívors bípedes, Triàssic tardà 220Ma, antecessors dels ocells, Coelophysis

Lystrosaurus

Ceresiosaurus

Typothorax

Coelophysis

Jaciments: conca del Moscowa (Rússia), graphite peak (Antàrtida), Voltzia (França), Sant Giorgio (Suïssa), Fergana (Kirguistan), Valle de la Luna (Argentina), Elgin (UK), Cantera Hayden (USA), Ghost ranch (USA). A Catalunya tenim Isona (Conca Dellà), Tremp (Epicentre), Àger, Camarasa, Coll de Nargó: mirador del Cretaci, Vilanova de Meià, Artesa de Segre: la vall d’Arlet, Fígols i Vallcebre (Fumanya), Sabadell (Museu Miquel Crusafont).

-201 JURÀSSIC -145

Pangea es comença a dividir entre Laurasia al nord i Gondwana al sud. Apareixen més costes i el clima continental sec es torna més humid, molts dels deserts del Triàssic es tornen boscos tropicals. Els dinosaures desplaçaran els cocodrilomorfs.

-201 Quarta Extinció: Triàssic Juràssic, desapareix bona part de la vida marina i comença el predomini dels dinosaures. -200 Orogènia Andina.

2 Plantes

falgueres: Gleichenacea, Osmundacea
Gimnospermes: conífera cheirolpidàcia, cycaladea
Gingkos

Protostomes

mol·luscs: Harpoceras, Proteroctopus (el primer pop), Rhomboteuthis
crustacis: Dollocaris, Eryma, Aeger, Cycleryon

Deuterostomes

Peixos amb mandíbula (Gnathostomata)
- Ostíctis [ amb ossos]
  - Actinopterigis (peixos d’aletes radials): Lepidotes

Tetrapodes

lisamfibis: granotes i salamandres, Chunerpeton (salamandra)

Sauris

Cocodrilomorfs: Steneosaurus
Ictiosaures: Ichtyosaurus, Plesiosaurus com el Rhomaleosaurus, Aegirosaurus
Pterosauris X, voladors, Dimorphodon, Dorygnathus, Rhamphorhynchus, PterodactylusArchaopteryx [primer indici de l’origen de les aus]
Dinosaures (postura més erecta) [establert per Owen 1842, Marsh, en sobreviuen els ocells]
- Ornitisquis X p.290 xx
  - Tirèfors X herbívor cuirassat de fins a 9m, Scelidosaurus
  - Stegoceras X Kentrosaurus, Stegosaurus
- Sauròpomorfes X, grans herbívors quadrúpedes, Brachiosaurus de 23 m, Dicraeosaurus, Diplodocus, Camarasaurus, Apatosaurus
- Teròpodes p.292, carnívors bípedes, Triàssic tardà 220Ma, antecessors dels ocells
  - Alosaures X, carnívors bípedes fins a 14m, Allosaurus
  - Celurosaures (predadors, antecessors dels ocells), Juràssic,
    - Composognatus X , 1 a 2 m

8 Mamifers

Teràpsids:
- Cinodonts p.274: Especialització de les dents, postura més vertical, sang calenta que permetrà colonitzar llocs fred i calents del planeta, 252Ma
  - Mamaliformes
    - Trilodòntids, herbívors del Triàssic i Juràssic, 256 a 170Ma []
    - Mamífers p.276, sang calenta, dents especialitzades i cervell més gran, es van tornant més petits. Apareixen a mig Juràssic 170Ma i han de competir amb els dinosaures. Alguns sobreviuran l’extinció. [petits rosegadors], per poc temps, queden Monotremes i Teris
      - Teriformes:
        
        Monotremes , han sobreviscut L’ornitorrinc i les equidnes, mamífers que posen ous. Pseudotribos

Teris

Henkelotherium[ ]el teri més antic
T Euteris que pareixen ja formades tot i que hauran de mamar durant un temps, les amb l’antecessor Juramaia es remunten a mig Juràssic
- T E Xenartros, Fruitafosor semblant a l’Equidna
- ? ? Castorocauda
- T E B E Euarcontos
  - - - T E B E E ? Volaticotherium, planejador de 14 cm
  - T E Laurasiaterius 1.800 espècies, ratpenats, carnívors, balenes Cretàcic 100Ma
    - T E L Eulipotyphila [ insectívors que s’hi veuen poc] eriçons, talps, musaranyes, [Haldanodon semblant a un talp] al juràssic 300 espècies, Paleocè 60Ma

Rhomaleosaurus

Dorygnathus

Brachiosaurus

Jaciments: Lyme regis (UK), Holzmaden (Alemanya), Daohugou (Xina), Voulte-sur-Rhône (França), Tendaguru (Tanzania), Guimarota (Portugal), Solnhofen (Alemanya), Morrison (USA)

-145 Ma CRETÀCIC -66 Ma

Predomini dinosaures, apareixen els ocells i petits mamífers moderns. La diferència entre espècies d’Amèrica del sud i Àfrica reforça la hipòtesi de la separació dels continents, amb evolucions separades. Primeres plantes amb flor que evolucionen conjuntament amb els insectes que les polinitzen. El fet que les plantes superiors haguessin evolucionat en relativament poc temps costava d’explicar i en una carta de 1879 Darwin ho titllava de “misteri abominable“. (Why isn’t there a gradual evolution of the angiosperms? Why can’t we see intermediate forms between the gymnosperms – things like conifers – and the flowering plants? And why, when they appear, are they already so diverse?”. Darwin was deeply bothered by how flowering plants conquered the world seemingly in the blink of an eye, while other large groups, such as the mammals, evolved gradually.

Plantes

falgueres, equisets Pterophyllum, Sphenopteridae
Gingkos, ginkos australis [Czekanowskia]
Gimnospermes, Araucaria, cicadals: Nilssoniopteris i Taeniopteris, gnetals: welwitschiostrobus i Ephedroid, conífera: Lindleycladus
Angiospermes, primeres plantes amb flors, Archaefructus , nimfàcees, Magnòlia

Metazous

Metazous: Esponges
eumetazous
- cnidaris i ctnetofors (meduses) P. Edicarià 635 Ma
- bilaterals P. Edicarià primers antecessors
  - protostomos: (l’embrió fa primer la boca i després l’anus), artròpodes, mol·luscs, platelmintos, mol·luscs, artròpodes.
  - deuterostomos: (l’embrió primer fa l’anus i després la boca), Equinoderms i Cordats. Scaphites, Temnocidaris

Protostomes

Insectes: Ischnidium, Ephemeropsis, Santanmantis, Baeocossus, Tettagalma,Baisopardus una formiga amb ales de 10cm,
Aranyes: Cretaraneus, britopygus
mol·luscs: Belemnitella, Hyotissa, Plagiostoma
crustacis: Scaphites
miriàpode: Cratoraricus

Deuterostomes

Urocordats. 1.300 esp, Càmbric 500Ma
Cefalocordats (fòssil Pikaia), 12 esp, Càmbric 500Ma
Amb crani i esquelet amb columna vertebral
- Agnatha lamprea (sense mandíbula) 40 esp, Càmbric 500Ma
- amb mandíbula (Gnathostomata)
  - Placoderms X
  - Condrictos (cartilaginosos, taurons i rajades) 850 esp. P. Silúric 430 Ma, Squalicorax
  - Ostíctis [ amb ossos]
    - Sarcopterigis (amb aletes a parelles, peixos pulmonats, rèptils i aus, amfibis, mamífers) 26.000 esp. Silúric 430 Ma
    - Actinopterigis (peixos d’aletes radials), Lycoptera, peix teleosti modern, cladocyclus

Tetrapodes

Tetràpodes
- Extints: Tiktaalik, Ictiostega, Devònic tardà 370Ma
- lisamfibis: granotes i salamandres, 5.000 espècies, Triàssic 240Ma, que van evolucionar a partir de formes més grans de 1 a 2 m. p.270
  - Gimnofiones sense potes 160 espècies,
  - Urodelos, salamandres Koolasuchus
  - Anuros, granotes i gripaus, Callobatrachus
- amniotas, (rèptils, ocells, mamífers) (membrana al voltant de l’embrió que permet reproducció sense dependre de l’aigua), 21.000 espècies. Carbonífer 300Ma.
  - sinàpsides (mamífers), un sol forat rera l’ull, 4.500 espècies, predominaven al final del Pèrmic però després de l’extinció del Pèrmic els rèptils van passar a dominar. S’extenen al Cenozoic.
  - sauròpids (rèptils) Diàpsids, 17.000 esp, dos forats
    - Quelonis, (tortugues) , Manchurochelys, Solemys (cat)
    - Escamosos (llargandaixos i serps -quehan perdut les potes), 7.000 espècies, Juràssic 170Ma, llargandaix Estesia, Mosasaurus aquàtic de 10m
    - Arcosauris (dinosaures extingits, 10.000 ocells, 25 cocodrils), Pèrmic 270Ma

Sauris

Cocodrilomorfs: Sphenosuchia X Triàssic 230Ma, Cocodrils, 23 espècies actuals caçadors semiaquàtics, Cretàcic 130Ma
Ictiosaures: aquàtics, Platypterigius
[Sauropterigis] no surt al llibre, aquàtics, Triàssic 250Ma, Kronosaurus
Pterosauris X, Ornithocheirus, Tapejara, Ludodactylus, Quetzelcoatlus
Dinosaures (postura més erecta) [establert per Owen 1842, Marsh, en sobreviuen els ocells]
- Ornitisquis X p.290, Triàssic tardà, 220Ma, amb cadera semblant als ocells
  - [Shamosaurus] [Hadrosaurus (cat) Edmontosaurus ] [Pinacosaurus] [Protoceratops] [Edmontonia]
  - Tirèfors X herbívor cuirassat de fins a 9m, Minmi
  - Ornitopodes X, com l’Iguanodon, hervívors, inicialment petits i després fins a 15m [Leaellynasaura], Muttaburrasaurus, Anabisetia, Lambeosaurus amb cresta
  - Ceratopsids: Psittacosauris, que cuidava de les cries quan sortien dels ous, Chasmosaurus, Triceratops
  - Stegoceras X
- Sauròpomorfes X, grans herbívors quadrúpedes de fins a 28m de coll llarg.. Triàssic tardà 220Ma, Titanosaures (Cat), Andesaurus, Argentinosaurus
- Teròpodes p.292, carnívors bípedes, Triàssic tardà 220Ma, antecessors dels ocells [Aucasaurus]
  - Ceratosaures X , carnívors bípedes de fins a 7m, Juràssic 170Ma
  - Megalosaures X, carnívors bípedes, Juràssic, 170Ma
  - Spinosaures X, carnívors bípedes fins a 7m, Juràssic, 170Ma, Irritator
  - Alosaures X, carnívors bípedes fins a 14m, Juràssic, 170Ma
  - Carcarodont X, carnívors bípedes fins a 14m, Cretàcic, 170Ma, Giganotosaurus
  - Celurosaures (predadors, antecessors dels ocells)
    - Composognatus X , 1 a 2 m, Sinosauropters a 2m amb possibles plomes [Protarcheoptoryx] [ Caudipteryx]
    - Tiranosaures X, fins a 12m, Gorgosaurus, Tyranosaurus
    - Ornitomisaura X [que imiten els ocells], herbívors struthiomimus
    - Therizinosaures X, herbívors amb de fins a 10m, amb urpes de 60cm
    - Oviraptors X, crani amb bec, alguns petits i altres fins a 8m
    - Troodontids, bípedes fns a 2m Saurornithoides, Troodon
    - Dromeosauris X, microraptor de 7cm amb plomes a les quatre extremitats, (Cat), Bruitreraptor, Velociraptor
    - Avials, Confuciosornis, Sapeornis

Pinacosaurus

Protoceratops

Chasmosaurus

Gorgosaurus

Lambeosaurus

Triceratops

Tyranosaurus

Mamifers

Teràpsids:
- Dinocèfals X, Dicincotonts X herbívors que van sobreviure fins al Mesozoic, Gorgonòpsids X carnívors de fins a 4m, Terocèfals X, van arribar fins a mig Triàssic
- Cinodonts p.274: Especialització de les dents, postura més vertical, sang calenta que permetrà colonitzar llocs fred i calents del planeta, 252Ma
  - Procinosúquids X Trinaxodontids X, Cinognatus X, Diademontids X, Traversodòntids X
  - Mamaliformes
    - Trilodòntids, herbívors del Triàssic i Juràssic, 256 a 170Ma
    - Mamífers p.276, sang calenta, dents especialitzades i cervell més gran, es van tornant més petits. Apareixen a mig Juràssic 170Ma i han de competir amb els dinosaures. Alguns sobreviuran l’extinció. [petits rosegadors], per poc temps, queden Monotremes i Teris
      - Sinocodontids X, Morganucodontids X, Docodòntids X
      - Teriformes:
        
        Monotremes , Bishop
        
        Eutriconodont X, Jehodolens, Multituberculats X com Demegbattar i Kryptobataar, Symetrodonts X, Driolestida X, [Simolestes]
        
        Teris, 4.500 espècies de mamífers actuals, que crien sense ous, mig Juràsic, 170Ma

Teris

T Deltateris X Deltatheridium
T Marsupials: [Eomaia, el primer placentari que es coneix], Sinodelphys
T Euteris [Zalambdalestes]
- T E Afroteris T E p. 280: apareixen a Àfrica al Paleocè 60Ma, o potser abans al Cretàcic, i es propaguen a Àsia, només en queden 75 espècies.
- T E Xenartros, articulació amb la cua, apareixen al Paleocè 60Ma: Pilosos amb 10 espècies, entre els quals hi ha els Peresosos, que a l’Oligocè van arribar als 6m, i l’ós formiguer. Cingulats amb 20 espècies d’armadillos.
- T E Boreo: 4.500 espècies, Cretàcic 100Ma
  - T E B Euarcontoglires: [ majoria rosegadors?] musaranyes, rosegadors, primats 2300 espècies, Paleocè 50Ma
    - T E B E Glires [rosegadors], 2.300 espècies
      - T E B E G lagomorfs, comencen al Paleocè 60Ma
      - T E B E G Rosegadors
      - T E B E Euarcontos
    - T E Laurasiaterius 1.800 espècies, ratpenats, carnívors, balenes Cretàcic 100Ma
      - T E L Eulipotyphila [ insectívors que s’hi veuen poc] eriçons, talps, musaranyes, 300 espècies, Paleocè 60Ma
      - T E L Quiròpters, 1.000 espècies de ratpenats, Eocè 40Ma
      - T E L Perissodactyla, 18 espècies, cavalls, zebres i rinoceronts, Paleocè 50Ma
      - T E L Feres 290
        
        T E L F Carnívors, Repenomamus
      - T E L Certiodàctils [ 300 ungulats]

Jaciments: Bernissart (Bèlgica), Liaoning (Xina), Khoovor (Mongòlia), Crato (Brasil), Dinosaur Cove (Australia), Hughenden (Austràlia), Conca Dellà: Gresos d’Areny i Tremp amb el jaciment d’icnites de la Posa i el jaciment d’ous de dinosaure de Basturs,(Catalunya), Neuquén (Argentina), Ukhaa Tolgod (Mongòlia), Judith River (Canadà), St.Peter Maastricht (Holanda), Hell Creek (USA)

-66 Ma 5a Extinció: Cretaci Paleogè

1. 1. 12X30 SECUNDARI
    1. 12130 Secundari (Mesozoic). Evolució Geològica

C (U 225- U 70)(tra)

12131 Secundari. Triàssic. Ev Geol

(U 225, U 190)

12132.E1: la transgressió liàsica ho cobreix gairebé tot, sedimentació

12133 Secundari. Cretàcic. Ev Geol

(U 135, U 70)

12133.E1: nova transgresió marina.

1. 1. 1. 12230 Secundari (Mesozoic). Evolució Biològica

C (U 225, U 70)(tra)

12231 Secundari. Triàssic. Ev Biol

(U 225, U 190)

12231.E1: Predomini de conífes, dels rèptils apareixen els prims mamífs (B6945)

12232 Secundari. Juràssic. Ev Biol

(U 190, U 135)

12232.E1: inici angiospmes (B5430), ordres modns d’insectes (lepidòpts (B6732.16), himenòpts (B6732.30)), predomini de grans sauris entre els vtebrs, primes aus (B6944).

12233 Secundari. Cretàcic. Ev Biol

(U 135, U 70)

12233.E1: angiospmes, extinció dels dinosaures, evolució dels mamífs (B6945).

Triàssic (225-190) tots els actuals continents estaven units, Pangea (Time xxxi), seguint el clima sec.

Les Ptidòfites s cada vegada més substituides p Gimnospmes amb conífes com la Voltzia, cicadàcies i benetitals. En els rèptils apareixen els ordres de les tortugues (B6943.3) i cocodrils (B6943.4). A partir del Pelicosaure es desenvolupen els mamífs.

Juràssic (190-135) avança el mar (transgressió liàsica) deixant només les muntanyes més sortints, retirant-se al final del p卲de i recupant la plana centreuropea. Ara Europa tó la situació respecte als mars idèntica a l’actual.

La flora segueix més o menys igual amb inicis d’algunes Angiospmes. Els invtebrs, tot i mantenint els ammonites i helemnites, desenvolupen espècies d’insectes més modnes com els lepidòpts, himenòpts o dípts. Els vtebrs estan domins pels grans saures. Entre els aquàtics hi havia ictiosaures (com peixos) i plesiosaures. En llacs poc profunds hi havia els diplodocus (27m.) i brontosaures. Entre els voladors el Ptodàctil. Apareixen les aus (B6944).

Cretaci (135-70) una nova i gran transgressió deixa el continent reduó a una sie d’illes retornant cap al final a la situació inicial.

Les angiospmes, monocotiledònies i dicotiledònies, que van començar creixent a les muntanyes van baixant a les valls i supen els altres grups vegetals. Després d’una apoteosi amb noves espècies com el tyranosaure, s’extingeixen els dinosaures degut, segons sembla, a la caiguda d’un meteorit a la península de Yucan. Tambó s’extingeixen els ammonites i belemnites. Segueix l’evolució dels mamífs amb marsupials i placentaris.

Ev. Geològica a Calunya. Secundari

Tenim la fossa pirenenca (-3000 m.) i la meditrània que penetren en el massís caló i on es van dipositant argiles i calices.

Ev.Espècies (Mesozoic)

Arquebacties, Eubactèries

Algues, fongs,molses

Pteridòfites

Gimnospermes——————————————…

ｦ +- Monocotiledònies …

+- Angiospmes –ｦ (A.556)

+- Dicotiledònies …

Protozous
Parazoa, Mesozoa
Celentéreos (1,2)
Coel.Grastroneuralia (3-15) Artròpodes, Insectes—–…
Coel.Notoneuralia (16-20)
Cords, Vtebrs—Peixos
+-Amfibis +- Aus ——…
+-Rèptils ——–…
+- Mamífs —–…