41 La Vida Humana

Introducció    |   Història de com s’ha pensat la vida humana  |  Ontogènia i filogènia   |    El cos , Cervell, Xarxa neuronal    |   Conducta: Psicologia   |  Xarxa de vides, societat i cultura   |   L’experiència humana    |    Vides humanes    |    Discussió  |  Museu

Introducció

Què trobem? Diversitat de dimensions i nivells

  • Al matí he sortit a córrer. Ara estic assegut, bec una tassa te de calent, sento certa nostàlgia de quan vivia a Vilafranca40, penso què faré aquest cap de setmana, escric un whatsapp: Sóc un cos que es mou en l’espai, que és conscient de viure certes experiències, que es comunica amb altres humans]
  • Surto al carrer, potser veig algú que reacciona enfadat a un incident de trànsit.
  • He tingut dues filles, la Teresa i la Maria. Cuido del pare. Surto a ballar i algunes èpoques de la meva vida he tingut parella. Tinc alguns amics amb qui quedo de tant en tant. He treballat i cobrat un sou, i ara la pensió.. Cada setmana compro el menjar, potser pagaré una entrada per anar a ballar o renovaré alguna peça de roba. Encara em queden uns anys de pagar hipoteca.
  • Vaig estudiar batxillerat i dues carreres, m’informo els matins amb la BBC i elNacional que alguna vegada comento amb el grup de jubilats. Faig un post sobre Mardi Gras. Estic llegint una novel·la xinesa i estudiant el gènere del paisatge en pintura. Vaig créixer en un ambient religiós.

Quan el meu dit prem una tecla a l’ordinador, enviant un missatge de feina o quedant per una cita, està passant alguna cosa a diferents nivells:

  • Es desplaça una massa en l’espai que fa un treball desplaçant la tecla. Uns filaments de miosina s’han desplaçat sobre els d’actina en una fibril·la muscular.  Canvia la concentració d’ions de Ca2+.
  • Del córtex surt un senyal que va a la medul·la a la columna i passa una motoneurona que activa el múscul.
  • Tinc una sensació de satisfacció en completar una feina que potser em suposarà un bonus que em permetrà anar de vacances. Potser es tracta dels càlculs que faltaven per començar la construcció d’un pont. O bé podria tractar-se d’un missatge proposant una sortida a una noia amb qui voldria començar una relació, i un un sentiment d’esperança. O bé es tracta de la cancel·lació d’uns subscripció, enfadat perquè no han complert el que havien promès.

Sembla que la vida humana transcorre a diferents nivells i dimensions (Sis contemplacions).

Com a tot format per parts:

  • un organisme format per  30 1012 cèl·lules pròpies i altres bacteris (el cos) en constant renovació.
  • una identitat que es retroba i reconeix cada cop que està conscient d’unes experiències que se succeeixen [ Corrent de consciència  la vida de la ment, L’experiència humana ], emergint d’un conjunt de processos cerebrals. (Cervell, Xarxa neuronal.
  • un subjecte que reacciona amb respostes davant de certs estímuls, la conducta que estudien els psicòlegs (Psicologia).
  • Potser una  Vida humana formada per experiències, narració autobiogràfica, projectes i  eleccions, adaptacions.

Com a part d’un tot:

  • portador de gens, part d’un pool genètic que ha estat evolucionant des de fa 3.400M d’anys.
  • membre d’una cultura, portador de mems
  • part d’una població i una comunitat d’on rebo i aporto coses. Potser no ens hauríem de veure un un sistema en el medi sinó com un node d’una xarxa en el medi, la xarxa té prou entitat com per distingir-la d’un medi indiferenciat.

Preguntes

Història de com s’ha pensat la vida humana

Des de la filosofia: [ pendent Antropologia filosòfica: Plató, l’ànima presoner del cos. Aristòtil De Anima nivells anima vegetativa, sensitiva, racional.  Agustí d0Hipona, dualisme. Descartes. La Mettrie Home màquina. 1920 Scheler. Cassirer i Gilbert Durand: Homo simbolicus.

Des de la religió: Creat per l’home, pecador

Des de la biografia i l’autobiografia

Des de la literatura: Èpica, tragèdia grega, lírica, novel·la,

Des de la medicina, Història de la medicina. Galè, dissecció al s16, El cos com a màquina química s19, el cos com a resultat dels plànols genètics. Des de la neurologia i ciències cognitives.

Des de les ciències humanes (sXIX), Història, sociologia, etnologia

Des de la biologia i teoria de l’evolució: Darwin (1859),  Paleoantropologia i evolució humana  (1925)

Des de la psicologia, Història de la psicologia. s19, fisiologia dels sentits. s20 conductisme per l’aprenentatge, Gestalt per la percepció, tests d’intel·ligència,

Quina necessitat que tenim els humans a sentir-nos superiors! A l’antiguitat, quan no existien ordinadors, ens enorgullíem de tenir la raó que ens diferenciava dels animals, i menysteníem les passions i les emocions. Avui, quan la AI supera les ments humanes en moltes tasques (començant per la victòria de Deep Blue contra Kasparov), ens afanyem a subratllar la importància de la consciència i les emocions, que les màquines no tenen.

  • cos i cervell, màquina orgànica xarxa
  • a imatge de Déu
  • homo sapiens
  • zoon politikon aristotil
  • animal simbòlic
  • ésser per a la mort heidegger

Filogènia i ontogènia

Com arriba a ser, diferència amb els animals, desenvolupament

Organisme resultat de l’evolució, que creix en un medi social [igual que el ADN necessita un medi com l’úter] les capacitats humanes necessiten un úter. Van apareixent necessitats que satisfem amb diferents tipus de conducta:

instins (heretats genèticament)
conducta apresa per condicionament (incorporada)
conducta pensada com a solució de problemes (pròpia o transmesa culturalment)
En aquesta terra, amb animals, ¿com va aparèixer una espècie com la que sóc, amb una vida mental? Una espècie biològica (sistema nerviós i conducta als animals) que evoluciona (evolució psiquisme en els animals, evolució cervell als primats) i colonitza la terra començant la història ( migracions Homo Sàpiens).

El cos i el cervell

[on va la ciència de què passa a les xarxes neuronals? invscons  és encara medecina?no és conducta observable,  ilustrar neurones: Desxifrar el cervell. Jeff Lichtman, Brainbow

La conducta e-r en un medi

Psicologia. Estudi de la conducta [el que observem de fora conducta + recentment la xarxa de neurones – som un conjunt de cels i una xarxa de neurones que s’actualitza] quina diferència hi ha amb l’etologia animal?
[Com és la vida? dormir, somniar, i quan estem desperts? reaccionem (i) de manera reflexa (ii) de manera apresa (iii) de manera pensada seguint les motivacions i personalitat].

Introducció i història     Vigília i son    Sensacions i percepció   Aprenentatge i memòria    Intel·ligència, imaginació     Afectivitat, motivació    Desenvolupament     Personalitat    Psicologia social    Salut mental

la xarxa, societta i cultura

  • [la gent, jo deia que la metàfora vàlida no és un ordinador processant imatges de la càmera devídeo sinó un ordinador enxarca]
  • Receptor i propagador de mems i cultura  [Genoma, Connectoma, “Memoma cultura”.

no tant e-r sinó intercanvi, què rebo, què transmeto. com els àtoms, que absorbeixen una longitud d’ona i reboten unes altres

 

aprofundir la metàfora d’ordinadors en xarxa, per la dimensió de l’home en la societat i acceptant o no connexions amb altres ordinadors, com si fossin regles de firewall, continguts com actualització de software]

Hauríem de pensar la vida humana especialment com un sistema en una xarxa  humana i no només com un sistema que reacciona a un medi de matèria, energia i senyals?

    • l’experiència
      • [La diversitat de l’experiència humana: L’experiència humana, tot el que existeix és la meva experiència, amb el que aprenc em situo com un petit moment en l’espai i el temps, esse est percipi.

      museu sentiments nostalgia del que ja no és i no tornarà, i el que hauria pogut ser i no serà mai

      depressió, avorriment taedium vitae

       

      punt de vista 1a persona i tercera persona:

      unes ulleres que simbolitzen que veiem el món a través d’elles, no ens veiem a nosaltres /   un laberint com d’experiment de rates on observem una figureta d’una huma

      cinema i literatura jcos:  1 i 3a persona: pelis

      * Primera persona (introspecció, self-reports, experiència subjectiva)
      * Tercera persona (observació externa, conducta, mesura objectiva)
      📚 Exemples literaris
      1. Virginia Woolf – *Les ones* (1931) * Barreja monòlegs interiors en primera persona amb fragments narrats des d’una perspectiva més externa i coral
      2. William Faulkner – *The Sound and the Fury* (1929): * Les primeres seccions són narrades des del flux de consciència (primera persona molt subjectiva). * Després apareixen parts en tercera persona que donen context i permeten al lector veure el que els personatges no perceben.
      3. Italo Svevo – *La consciència de Zeno* (1923) * Tot el llibre és el relat en primera persona del protagonista (un self-report fictici), però amb la ironia que el lector (i el psicoanalista destinatari) poden llegir des de fora allò que el personatge no veu d’ell mateix.
      4. Unamuno – *Niebla* (1914) * Barreja un narrador extern amb moments en què el protagonista pren la paraula i fins i tot discuteix amb l’autor. * Un bon exemple de canvi de focalització entre intern i extern.
      🎥 Exemples cinematogràfics
      1. Meshes of the Afternoon (Maya Deren, 1943) https://youtu.be/JoETYvwI7I0
      2. Lady in the Lake (Robert Montgomery, 1947) * Film noir narrat en POV, amb moments en què el protagonista apareix reflectit: un bon contrast entre “ser” dins del cap i “veure’s” des de fora.
      3. Enter the Void (Gaspar Noé, 2009) * Primer POV pur, després una càmera flotant que observa el personatge des de fora: literalment passar de primera a tercera persona.

      [pornografia POV]

      la narració, biografies, identitat

      • Vides humanes biografies autobiografies / vides humanes en la història  [si algú ens hagués de suplantar, o si haguessim de reprendre la nostra vida després de perdre la memòria, com descriuríem que fem cada dia, a casa, a l’escola o la feina, per que no notessin la diferència? quins són els nostres costums tal com ens veuen de fora? com tractem la gent? què ens agrada fer i què evitem?]

      la fragililtat de la identitat , unes substàncies ens poden fer tenir una experiència mística debat  ubstàncies, alcohol, tabac, drogues, medicaments: Re

    Discussió

    • Qüestions discussió: mind-body problme, chalmers i Dennet i la reducció de la consciència
    • llibertat i determnisme. Private: 1990-1997 Antropologia determinista. Layered Ontology. Tesina. ArticlesAntropologia determinista. Complement, llibertat i determinisme
    • home-animals. evolució humana què fa l’home diferent de l’animal? el llenguatge? la capacitat dimaginar? l’escala delséssers
    • .[passem d’un cos que  “funciona” per causes eficients, a un subjecte que es mou per causes finals.
      Quines emergències hi ha hagut?  [tesi, els diferents discursos sobre l’home]  Nivells de complexitat i emergència de propietats,  El jo, invariants i continuïtat (2022),

      • de la partícula en un camp
      • proteïna en el citosol de la cèl·lula
      • organisme que externalitza funcions respiració [informe de revisió mèdica]
      • autoregulació i conducta animal: reflex, conducta apresa [ quina part de conducta animal conservem, l’anomenat cervell reptilià?]
      • sistema nerviós complex [subsimbòlic] estat1 [amb motivació] > dirigeix l’atenció > rep percepció i respon (reflex, c apresa, pensada)
      • societat amb llenguatge, divisió del treball, mems
      • emergeix consciència, ens adonem del món i nosaltres en ell
      • emergeix una narració i un projecte de vida

    el cos vida augmentada, fins on arribaríem millorant les nostres prestacions, alterant dna, tractaments, cyborg, millorant el nostre aspecte amb operacions i tractae¡ments per resultar més atractius, potser cyborgs amb memòria extra. Com canviaria el meu físic? com canviaria el meu caràcter (penfield machine) enyoraria el meu antic jo?

    [museu físic

    els museus d el’home DRESDE, jeff Hoke

     

     

    1. facultat de medecina, teatre diseccions / clinica revisió mèdica
    2. imatges xarxa neuronal + labvoraori Wundt   <->  correlació sensacions
    3. laboratori skinner conducta, tests d’intl·Ligència i personalitat
    4. l’experiència subjectiva, sensacions,corrent de consciència
    5. el sofà del terapeuta
    6. biografies autobiografies novel·les
    7. els mems, enquesta què penses, quina música t’agrada? a qui votes
    8. l’individu en la història, què produeixes, que consumeixes, on treballes, quin és el teu paper, ets un estorb?

    laboratoris de psicologia

    consulta terapeuta

    cables al cap per sensacions, penfield machine

     

    com un zoològic on observem els humans en diferents situacions

     

    [edificis museu: cos, cervell, psicologia conducta, experiència (iceberg, sensacions, emocionms, projectes, pensaments), vides]

    [

    expo vitrina:

    • model cos humà, cervell, cap transparent
    • Theater of mind, exemple autonarració, calaixos experiències sentiments, radio penfield
    • llibres de psicologia, un test,maqueta laberint i figuretes
    • una novel·la, biografia o autobiografia

     

    museu de l’home
    maqueta camí de la vida, observador exterior determinat vista de circumstàncies i dels estats mentals, experiènbcia de llibertat (veure path life museum lost wonder)

    És una pregunta molt pertinent, i la resposta és que existeixen aquests espais, tot i que el panorama és irregular i fragmentat comparat amb els grans museus de ciències naturals o d’art.

    Museus especialitzats en psicologia i la ment:

    El referent més clar és el National Museum of Psychology a Akron, Ohio, gestionat per la Universitat d’Akron. Convida els visitants a explorar la història dels intents humans per comprendre l’experiència humana, amb exhibits interactius sobre memòria, intel·ligència i personalitat, artefactes dels experiments de Milgram sobre obediència i materials de l’experiment de la presó de Stanford. És essencialment un museu sobre la història de la psicologia com a disciplina.

    Per a la neurociència i el cervell com a objecte físic, hi ha el Brain Museum de la Universitat de Buffalo: fundat el 1994, és l’únic als Estats Units dedicat exclusivament al cervell, amb prop de 90 espècimens il·luminats que mostren estructures com l’hipocamp o el cerebel. És, però, un recurs principalment per a estudiants de medicina.

    Un espai més proper al que cerques:

    Mindworks, operat per la Universitat de Chicago, és el primer centre interactiu dedicat a la ciència del comportament, on els visitants poden aprendre com funciona la seva ment i alhora participar en estudis científics reals. Científics de renom, com el Premi Nobel Richard Thaler, hi vinculen les seves investigacions.

    Una exposició recent i prometedora:

    Al Yale Peabody Museum, l’exposició Mind/Matter: The Neuroscience of Perception, Attention, and Memory, oberta el desembre del 2024, fa recórrer els visitants per la ciència històrica i moderna del cervell, incloent-hi il·lusions visuals, IA, i com els animals perceben el món comparats amb els humans.

    El problema de fons que apuntes:

    La veritat és que no hi ha un equivalent a la Wellcome Collection —que ja és un cas singular— però dedicat a la ment i la conducta humana de manera integradora: des de la neurociència fins a la psicologia social, passant per la cultura, el llenguatge o les emocions. Els museus existents tendeixen a caure en una de dues trampes: o se centren en l’anatomia del cervell (visió biologicista) o en la història de la psicologia com a professió. El gran buit és un espai que tracti la natura humana en tota la seva complexitat —cognitiva, social, evolutiva, cultural— de la manera que un bon museu de ciències naturals tracta la vida al planeta. Potser la Wellcome Collection és la que més s’hi acosta, paradoxalment, amb les seves exposicions transversals que barrejen ciència, art i experiència humana.

    Si vols, puc buscar si hi ha iniciatives europees en aquesta línia, que potser t’interessen més logísticament.

    Aquí tens un panorama europeu força ric, amb matisos importants.

    El referent principal: Museum of the Mind (Països Baixos)

    El cas més rellevant és sens dubte el Museum van de Geest (Museum of the Mind), amb dues seus, a Haarlem i a Amsterdam. El museu explora la història de la ment i la salut mental “fent equilibri entre la sanitat, l’art i la ciència”, i va rebre el premi Museu Europeu de l’Any 2022. El jurat el va reconèixer per haver fet una transició d’un model mèdic a un model social de la ment. Inclou elements de ciència, art i relats humans sobre les dificultats i l’atenció en salut mental, i al final de la visita els visitants signen una declaració d’haver mantingut una ment oberta.

    Cal dir, però, que aquest museu s’orienta principalment cap a la salut mental i la psiquiatria, no tant cap a la psicologia cognitiva o la conducta humana en general. I hi ha una notícia preocupant: el museu es troba en una crisi financera seriosa i ha demanat suport urgent per evitar el tancament. Val la pena verificar-ne el funcionament actual abans de desplaçar-s’hi.

    A Londres, diverses opcions complementàries:

    El Freud Museum a Hampstead és el lloc de referència per a la psicoanàlisi, amb la consulta i el famós diван de Freud intactes, i organitza conferències i cursos regularment. Al Science Museum, s’han fet exposicions puntuals sobre la ment com Mind Maps, que examinava 250 anys d’història de la psicologia. La Wellcome Library, per la seva banda, conserva arxius i manuscrits importants —material sobre Jung, Klein i Bowlby— i ofereix sessions informals sobre la història de la medicina.

    El buit que apuntes segueix sent real

    Cap d’aquests espais cobreix plenament el que tu descriuries com “naturalesa humana” en sentit ampli: cognició, emoció, conducta social, llenguatge, presa de decisions, evolució de la ment… El que existeix tendeix a fragmentar-se entre la psiquiatria i la história de la malaltia mental d’una banda, i exposicions puntuals i temàtiques de l’altra. L’equivalent d’un gran museu de ciències naturals —amb ambició enciclopèdica i vocació de síntesi— sobre allò que som com a éssers pensants i socials, senzillament no existeix a Europa. Potser perquè és un territori que ni la medicina, ni la filosofia, ni la psicologia, ni les ciències socials reclamen com a seu de manera exclusiva, i per tant ningú no s’ha atrevit a construir-lo.