44T La Terra. Geografia

Explorar i observar: el sol i la lluna, el temps, el territori

Com eixamplem el món que coneixem? Des d’on estem veiem cada dia com surt i es pon el sol, les fases de la lluna, les estacions. Els canvis del temps. Antigament l’home va colonitzar la terra caminant, fa 60.000 anys. Cap el 1000 BCE els austronesis van explorar el sudest asiàtic, al mediterrani els grecs van aprendre a orientar-se amb les estrelles. L’exploració de la terra  compren inicialment Europa, Àsia i Àfrica, es connecta amb Amèrica el 1492, i amb Oceania i Sibèria al sXIX. Per orientar-nos i per consolidar dominis es desenvolupa la cartografia, dels esquemes de Babilònia al segle VI BCE, fins al maps.me que avui tenim al palmell de la mà al telèfon. (Què hi ha al món, com és de gran?)

A nivell personal biogràfic, coneixem el barri i ampliem amb les vacances amb els pares i excursions amb l’escola i, indirectament, amb el que estudiem. Més endavant, comencem a viatjar pel nostre compte, per curiositat, per fer vacances. Només arribarem a conèixer una petita part del món. ( els meus llocs)

El que veiem del cel. Cada dia surt el sol a l’est i es pon a l’oest. Al llarg de l’any el dia s’allarga i el sol surt més al NE. Dos cops l’any surt exactament a l’est i el dia dura tant com la nit, els equinoccis de primavera i tardor. Si mirem quan està més alt i més baix a les 12 del migdia, identifiquem el solstici d’estiu i d’hivern. Cada 365 dies tornem a començar.  Cada nit veiem la lluna i les estrelles. La lluna surt per l’est i es pon a l’oest. Al llarg de 29.5 dies veiem com va canviant de fase.  Veiem les estrelles girar regularment i com cada nit surten una mica més a l’oest. Si mirem la posició del sol respecte les estrelles, veurem que al llarg de l’any recorre de E a W un cercle que anomenem eclíptica on identifiquem 12 constel·lacions, una cada 30º.  Observem també uns astres que es mouen, els planetes. Dos d’ells molt a prop del sol, Mercuri (període 3 mesos) i Venus (període 9 mesos). Els veiem després de la posta o a l’alba. Tres que són visibles a vegades tota la nit: Mart amb un període de 2 anys, Júpiter de 12 i Saturn de 26 (el 2021 a Capricorn). → El firmament, 42 contemplació del cel.

El que observem del temps. Amb el dia, la nit i les estacions varia la temperatura i les precipitacions de pluja o neu. També ho fa segons la latitud i el paisatge, al món hi ha diferents zones climàtiques. El cel pot estar cobert de diferents tipus de núvols, poden bufar vents de diferents direccions ( la rosa dels vents).

El mapa del món: A finals del s19 el món està pràcticament explorat. Europa, el Nord d’Àfrica i Àsia ja des de l’antiguitat. Després l’Àfrica subsahariana, Amèrica al s16, Austràlia, Sibèria i els pols al s18. Tenim més o menys completa la  Geografia del món amb els 7 continents i els oceans Pacífic, Atlàntic i índic, les principals serralades i rius.

Què trobem a terra, el sòl i l’aigua. Aigua salada al mar, aigua dolça als llacs i rius, i diferents tipus de tipus de sòl: argila, sorra, pedres. El que es pugui, ja sia dessecant llacunes o regant zona seca, es modificarà per a l’agricultura. Les roques i minerals (col·lecció) s’aprofitaran per a la construcció, i alguns minerals per a eines, sílex, or, plata, i amb la tecnologia de mineria i metal·lúrgia, bronze coure, estany i ferro.[ mercuri, sofre?]. En alguns llocs tenim aigües termals, veiem volcans en erupció i de tant en tant es pateixen terratrèmols, indicis d’activitat a l’interior de la terra. Algunes roques s’atrauen entre sí i atrauen el ferro. Una agulla magnetitzada s’orienta sempre en la mateixa direcció (Camp magnètic terrestre) que s’aproxima a la del nord geogràfic.

Quins paisatges, quines plantes, quins animals? Trobem diferents paisatges i hàbitats: el litoral i les costes del mar, les aigües continentals amb els llacs i rius, prats i pastures, boscos, molleres i aiguamolls; roques tarteres glaceres; ciutats, camps, jardins. [ Deixant els medis aquàtics] es classifiquen en 15 biomes que es corresponen més o menys amb els 5 tipus de clima. La geografia que hem dibuixat  té 8 grans reialmes i 867 ecoregions. Consulta Corinne.

• 3 Fred:
  • Roca i gel  (E : Àrtic, Antàrtic, alta muntanya)
  • Tundra (Rússia i Canada), Taiga [ clima D fred]
• 4 Temperats (clima C): Boscos de coníferes (Alps, Càrpats), Boscos caducifolis (Europa, USA NE, Xina NE), Boscos mediterranis, Prats i estepes (Àsia, USA central, Patagònia)
• 2 Àrid (clima B): Deserts i matollars (Sahara, Àsia, USA SW, Austràlia), Prats i matollars de muntanya (Andes i Himalaia)
• 4Tropical (clima A): Bosc coníferes (Califòrnia), Bosc caducifolis humit (Amazonas, Congo, Yunan, SE asiàtic), Bosc caducifoli sec (Brasil, Índia), Sabana (Àfrica central, Brasil, Austràlia NE)
• 2 Humit: Prats inundats, Manglars (costa Carib i Àfrica)

• Quina és la forma de la terra?→ Forma i mida de la terra Eratòstenes (3 bC), Què hi ha a dins? → estudi  de l’estructura de la terra a partir de les ones dels terratrèmols, model amb un nucli de ferro sòlid i líquid a gran temperatura i un mantell de roca sobre el qual hi sura la crosta amb  una sèrie de plaques tectòniques . Com expliquem que l’orientació de les brúixoles? →(electricitat i magnetisme), el camp magnètic terrestre.
• Quines lleis governen el moviment de les estrelles, el sol, la lluna i els planetes? Què són? com són de grossos? a quina distància estan? [Ptolomeu, Copèrnic, Kepler, Newton] com es va formar el  sistema solar?

• Per què bufa el vent? Per què plou? Ho podem predir? → les ciències meteorológiques recullen dades de temperatura, precipitació i pressió. Proposen un model (meteorologia) de fonts freds i calents i mètodes de predicció. Les diferències de temperatura i pressió a diferents latituds (clima) permeten un model general de circulació dels vents . Els vents amb les partícules de pols suspeses erosionen les roques i formen dunes.
• L’aire, de què està compost? Com varia amb l’alçada? Les ciències de l’atmosfera determinaran que és sobretot oxígen i nitrogen. Exploracions en globus mesuraran com disminueix la concentració i les diferents capes de l’estructura de l’atmosfera, des dels 12km de la troposfera més propera, 50km de l’estratosfera, i la ionosfera fins a 500km. Després queda una capa amb molt baixa densitat de gasos fins a 10.000 km.

• Com s’han format els diferents tipus de roca? Hi ha un  cicle de formació de roques (James Hutton) que comença amb les ígnees que surten del magma, les sedimentàries resultats de l’erosió, i les metamòrfiques, altera les anteriors sota pressió i calor. [ mantenir el contenidor LITOSFERA ?]
• Com es van formar les muntanyes, les carenes i les valls? quina edat tenen? Amb l’estudi dels estrats i els fòssils, Lyell proposa una teoria d’evolució geològica segons la qual la terra té centenars de milions d’anys que han anat acumulant capes de sediments contenint diferents fòssils. Amb la hipòtesi de la tectònica de plaques la formació de serralades és el resultat de la deriva dels continents, deformant les capes en plecs i falles (geodinàmica interna). L’aigua dels rius i glaceres forma les valls, arrossega sediments. Quan es gela trenc les roques, que també són excavades per les arrels. El vent i la sorra les erosionen. (Geodinàmica externa). Podem dibuixar un mapa de les  províncies geològiques, indicant les parts estables i les de formació de muntanyes. L’estudi dels estrats i els fòssils permet reconstruir la història geològica de la terra, amb els continents units al Permià fa 225 Ma, al final del Paleozoic, i com es van anar separant al llarg del Mesozoic.

• On trobem aigua al món? quànta dolça, quanta salada? El cicle hidrològic: l’aigua s’evapora i queda a l’atmosfera fins que precipita en forma de pluja o neu. L’aigua dolça queda emmagatzemada en glaceres, aigües subterrànies, llacs i rius fins que desemboca al mar formant valls i deltes fluvials. Els oceans , ¿Com són de fons? Com s’originen els corrents i les marees?  L’ estudi dels oceans, fa mapes dels corrents, explica les marees per la força d’atracció de la lluna i n’explora els fons amb submarins.

• La terra avui, rep la llum del sol, s’evapora aigua i plou, lentament es mouen les plaques tectòniques i s’aixequen les muntanyes, lentament els vents, rius i glaceres erosionen les roques i formen les valls, creixen i moren generacions d’éssers vius que també van evolucionant, l’acció de l’home modifica el paisatge, amb ciutats i carreteres, regadiu i agricultura, mineria.
• Es manté estable? S’escalfarà o refredarà? No hi ha intercanvi de matèria amb l’espai, ¿com es transformen  els materials que la formen? ¿Seguirà permetent la vida, aigua i aliments? ¿Hi haurà materials per a l’energia i la indústria?
• Al s.XX amb el coneixement de la composició de les estrelles, es formula la hipòtesi que el sistema solar es formà a partir d’una nebulosa de gas (origen del sistema solar ), (explicació formació sistema solar). A partir d’aquí comença la història geològica de la terra, amb les plaques continentals desplaçant-se sobre el mantell i formant les serralades. A la crosta s’hi trobaran bàsicament òxids de silici ( roques i minerals ) rovellats per l’oxígen, que poden ser reduïts per un fluid o un procés industrial (el cicle redox).  L’aigua circula segons el cicle hidrològic. La concentració de CO2 a l’atmosfera i els efectes dels corrents oceànics  tenen implicacions en el clima (  Evolució del clima) amb eres càlides i fredes alternant-se.   Les bactèries canvien la composició de l’atmosfera i apareixen les plantes que amb la fotosíntesi capturen energia del sol, agafen CO2 i emeten oxígen. Els animals respiren O2 i emeten CO2. El carboni i el nitrogen van circulant de l’atmosfera, al sòl i als éssers vius ( Els grans cicles)  (Contemplació, els àtoms que em formen). El CO2 a l’atmosfera funciona com un hivernacle retenint part de la radiació que s’emetria a l’espai. Tot plegat permet un equilibri tèrmic relativament fràgil ja que la combustió de combustibles fòssils com la benzina i el carbó reforça massa aquest efecte hivernacle ( Escalfament Global).

Ciències de la terra [ contenidor  a mantenir?]

FITXES:  els edificis del museu  |  Exploració del món   |  El firmament  |  Estructura  |  El temps i el clima |  Atmosfera  |  Litosfera  |   Hidrosfera  |   Les  8 cases  |  Els grans cicles

Exposició: fitxes, brúixola geològica, nivell, sextant / mapa dels meus viatges pel món / sorra, pedres