Tant la música com la dansa expressen emocions, estats d’ànim, són reconeixibles frases que evoquen una explosió d’energia i alegria vs fatiga i tristesa, afecte suau o agressió furiosa.
Es poden fer correspondre amb les emocions bàsiques identificades pels psicòlegs? Les sis d’Ekman basades en les expressions facials: felicitat, sorpresa, ira, disgust, tristesa, por, les vuit de la roda de Plutchik: ecstasy, vigilance, rage, loathing, grief, amazement surprise, terror.
Podem assajar quina mena de moviment o frase musical hi associaria un músic o coreògraf?
- felicitat alegria: moviment d’aproximació, braços oberts, salts / tonalitat major ritme viu, frase ascendent
- Sorpresa: interrupció del moviment, salt, o caiguda /
- Ira: moviment d’aproximació, braços agressius / ritme brusc, volum alt
- Disgust: moviment d’allunyament, evitar mirada / to menor? final brusc?
- tristesa: moviment lent, cercles dubitatius, caiguda a terra
- Por: semblant al disgust?
Després potser hi hauria músiques i moviments que suggeririen sentiments i emocions que no hem tingut mai de manera natural, com un nou món a descobrir.
Podríem concebre un projecte semblant al dels temes de la poesia lírica? Intentar classificar frases musicals i de dansa d’acord amb la mena d’emoció que expressen?
Podríem assajar una taula d’ajectius com la que fem servir a l’hora d’avaluar els vins?
- el ritme, lent ràpid, pesant o lleuger (avancem ràpid, un pas tranquil però ferm, o ens arrosseguem)
- el volum, fort o fluix
- seguit i decidit, dubitatiu
- “textura espessa” / clara, segons si hi ha molta densitat d’instruments i so, o bé si hi ha silencis (immobilitat intercalada)