[esborrany]
4)Debat innat adquirit: com adquirim els continguits mentals [debat epistemològic] Aristòril tabula rsa i Paltó. Empiristes i racionalistes. Kant, Conductistes i Chomsky. vista de fora o de dins
– Grecs: Plató amb les idees innates, Aristòtil i la ment com a tabula rasa (tot i que també postula un intel·lecte agent.)
– Filosofia moderna: empiristes anglesos amb Locke vs racionalistes amb Descartes (la idea de Déu i els axiomes matemàtics), leibniz i Spinoza.
– Kant com a intent de síntesi, hi ha un coneixement que ve de l’experiència i un altre del que la ment imposa a l’experiències, les formes a priori (espai, temps, les categories com causalitat, substància…)[un mateix món que aparegui a uns éssers com a ordenat causalment i a uns altres no?]
– Psicologia: Conductisme (Watson, Skinner) vs Gestalt, Chomsky (el 1959 argumenta que els nens adquireixen el llenguatge massa ràpid i amb massa poca informació, poverty of the stimulus. Jerry Fodor amb la teoria de la modularitat de la ment: la ment no és un ordinador de propòsit general sinó un conjunt de mòduls especialitzats i precablats (visió, llenguatge, reconeixement de cares…).[i el mentalese]
– Sociologia/biologia: el debat/nature nurture, fins a quin punt estem “programats genèticament” o fins a quin punt som plàstics segons l’entorn. (el genotip no determina del tot, ofereix un rang de possibles fenotips. Alhora, l’epigenètica mostra que l’entorn pot activar o silenciar gens). E.O. Wilson i la sociobiologia (1975), fins a quin punt els comportaments socials (altruisme, agressivitat, rols de gènere) estan “escrits” en la biologia.
-Antropologia cultural: Franz Boas i Margaret Mead van defensar la plasticitat cultural quasi absoluta (contra el determinisme biològic). Però autors com Donald Brown han recopilat universals culturals —patrons que apareixen a totes les cultures humanes conegudes— que suggereixen que alguna cosa sí que és comuna i prèvia a la cultura particular.
– la metàfora de l’ordinador: Som com una màquina abans de carregar el sistema operatiu amb els programes, només tenim la BIOS; o bé ja venim amb uns quants programes preinstal·lats. la BIOS seria l’equivalent dels reflexos i instints bàsics; el sistema operatiu, les estructures cognitives kantianes o els mòduls de Fodor; i els programes instal·lats, el coneixement adquirit. El problema de la metàfora és que un ordinador no aprèn sol —per això la irrupció de la IA canvia el marc.
– Ciències cognitives: la xarxa neuronal està inicialitzada a zero? O hem heretat un entrenament previ de les generacions anteriors? Hi ha un debat sobre si l’arquitectura mateixa (quantes capes, quines connexions, quines funcions d’activació) ja codifica biaixos inductius, és a dir, disposicions a aprendre certes coses millor que d’altres —un eco de Kant.Si observem des de fora, en un pun de vista de 3a persona, observant el comportament, comparant cultures, mesurant estímuls i respostes, tendim a identificar la influència de l’entorn i plasticitat. Si dirigim la mrada cap endins, introspectivament, trobem quelcom que no sembla derivat de l’exterior, la certesa matemàtica, la consciència, el fet que el dubte mateix pressuposa un jo que dubta. En Plotí, la capbussada a l’interior ens duu al Nous universal. És el Descartes de la primera meditació. El debat sobre la naturalesa de la consciència, les fotos del cervell, nagel i Chalmers.