Cristianisme
El pelegrinatge cristià no és obligatori, però té un gran valor espiritual (penediment, devoció, recerca interior). Permetia aconseguir indulgències, com una rebaixa a la pena imposada pel capellà després de la confessió, disminuïnt l’etapa del purgatori. Jerusalem amb la visita al Sant Sepulcre i la Via Dolorosa era la ciutat més sagrada, una destinació des dels primers segles del cristianisme. Roma, centre de l’Església catòlica, amb la Basílica de Sant Pere i especialment els anys Jubileus (cada 25). Santiago de Compostela, sepulcre de l’apòstol Sant Jaume el Major, popular encara avui. També Lourdes a França i Fàtima a Portugal.
Islam
El Hajj a la Meca, obligatori almenys un cop a la vida per a tot musulmà que tingui salut i recursos, un dels Cinc Pilars de l’Islam, amb els rituals de donar voltes a la Kaaba (tawaf), anar de Safa a Marwa, estada a Arafat (moment central) i rituals simbòlics com la lapidació del dimoni. Umrah, també a la Meca. La Medina.
El Judaisme
Abans de la destrucció del temple tots le sjueus homes havien d’anar al Temple a JKerusalem per les tres festes de pelegrinatge (“shalosh regalim”) — Pasqua, Pentecosta i Tabernacles . Amb la destrucció del Temple el 70 dC va desaparèixer el pelegrinatge obligatori. Queda el mur occidental (el Mont del temple, el lloc méñs sagrat é sinaccassible als jueus avui) i també la tomba de Raquel, prop de Betlem, la tomba de Maimonides a Tiberíades i hi ha la tradició de visitar tombes de “tzadikim” (sants) en el judaisme asquenazita i especialment al judaisme marroquí i sefardita — les “hiloules” o celebracions a les tombes de rabins.
Hinduisme
Té probablement el sistema de pelegrinatge (“tirtha yatra”) més elaborat de totes les religions, amb milers de llocs. La paraula “tirtha” significa literalment “gual” o “lloc de creuament” — un punt on el món humà i el diví es toquen. Varanasi (Benarés), a la vora del Ganges, potser la ciutat habitada contínuament més antiga del món, i el lloc on morir garanteix l’alliberament (“moksha”). Milers de persones hi van a morir. Les quatre “dhams” als quatre extrems geogràfics de l’Índia, Badrinath (nord), Dwarka (oest), Puri (est) i Rameswaram (sud); fer el circuit complet és un ideal de vida. La “Kumbh Mela”, la concentració humana més gran del planeta, que es fa cada dotze anys a Prayagraj (Allahabad), 200M de persones en diverses setmanes el 2019. Amritsar, el Temple Daurat, que és el centre espiritual del sikhisme. El que és fascinant és que a l’hinduisme el pelegrinatge no és obligatori com a l’Islam, però és profundament desitjat. Té una dimensió geogràfica única, recórrer l’Índia “és” en certa manera recórrer el cos diví.
Budisme
Ell mateix va indicar quatre llocs que els seus seguidors haurien de visitar. Lumbini (Nepal actual), lloc de naixement. Bodh Gaya (Bihar, Índia), on va assolir la il·luminació sota l’arbre “bodhi” — probablement el lloc més sagrat del budisme, Sarnath, prop de Varanasi, on va pronunciar el primer sermó, – Kushinagar: on va morir i assolir el “parinirvana”
En expandir-se per tota Àsia, va crear xarxes de pelegrinatge locals enormes. Sri Pada (Sri Lanka): una petjada a la roca del cim que budistes, hindús i musulmans reclamen cadascú com a seva (del Buda, de Xiva i d’Adam respectivament), un cas únic de lloc sagrat compartit. Pagan (Myanmar), Angkor (Cambodja), Borobudur (Java). Al Japó, el circuit dels 88 temples de Shikoku associat al monjo Kūkai (Kōbō Daishi) és un dels pelegrinatges més famosos del món, de 1.200 km caminant.
El Xintoisme japonès
Ise Jingū, el santuari més sagrat del xintoisme, dedicat a la deessa solar Amaterasu. Fins al s. XIX el poble comú no hi podia anar; quan es va obrir, es van generar peregrinacions massives espontànies (“okage mairi”) de milions de persones. La ruta Kumano Kodo (Patrimoni de la Humanitat), xarxa de camins sagrats muntanyencs que convergeixen en tres grans santuaris, equivalent japonès en certa manera al Camí de Santiago.
Altres
Uluru (Austràlia), sagrat per als anangu, el viatge hi té un significat iniciàtic. A l’Àfrica subsahariana hi ha muntanyes, rius i boscos sagrats a tota l’Àfrica subsahariana. Els huichols mexicans fan cada any un pelegrinatge de setmanes a peu fins a Wirikuta, al desert de San Luis Potosí, per recollir peyote en un ritual que recrea el viatge dels déus.
Sacred Places of a Lifetime. BELLOWS, KEITH
- SACRED LANDSCAPES. Hallowed hills, mysterious mountains, and sacred springs.
- MEGALITHS & MYSTERIES. Delving into the secrets of our ancestral past.
- CRADLES OF FAITH. Visits to the landmarks of religion.
- MAJESTIC RUINS. Sites that still inspire despite the ravages of time.
- DAILY DEVOTION. Places steeped in prayer.
- SHRINES. Tombs and relics of holy men and women.
- THE PILGRIM’S WAY. In the footsteps of saints and founders of religions.
- CEREMONIES & FESTIVALS. A potpourri of religious fervor, spectacle, and fun.
- IN REMEMBRANCE. Places of reverence to honor the dead.
- RETREATS. Hideaways promising both spiritual and physical renewal.