(WK)
Orígens i formació.
Fill d’un gravador d’or d’origen bohemi, va créixer en una família de set germans en una economia domèstica precària. Va estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis de Viena, on va rebre una formació acadèmica rigorosa. Als vint anys ja treballava professionalment amb el seu germà Ernst i un altre company, decorant teatres i edificis públics amb murals d’estil historicista, i va rebre encàrrecs de l’Estat imperial.
Secession
El 1897, descontents amb el conservadorisme del Künstlerhaus —la institució artística dominant de Viena—, Klimt i un grup de col·legues van fundar la Wiener Secession. Klimt en va ser el primer president. El moviment reivindicava la llibertat creativa, la igualtat entre les arts decoratives i les belles arts, i l’obertura a les avantguardes europees. El lema gravat a l’edifici Secession, dissenyat per Olbrich, ho resumia: “A cada època el seu art, a l’art la seva llibertat.”
L’escàndol de les pintures de la universitat. Entre 1900 i 1907, Klimt va treballar en tres grans al·legories per al sostre de la sala de cerimònies de la Universitat de Viena (Filosofia, Medicina i Jurisprudència). Les obres van provocar un escàndol majúscul: professors, diputats i crítics les van condemnar per obscenes i nihilistes. Klimt va acabar renunciant a la comissió i retornant l’honorari per quedar-se amb els quadres. Les tres pintures van desaparèixer cremades per les SS el 1945.
El període daurat
A partir del Fris de Beethoven (1902), Klimt va incorporar el pa d’or a les seves obres, inaugurant el que es coneix com el seu “període daurat”. El petó (1907–08) i el Retrat d’Adele Bloch-Bauer I (1907) en són els exemples culminants. Aquesta estètica, que fusiona elements bizantins, egipcis i japonesos amb un simbolisme eròtic i existencial, el va consagrar internacionalment. (El seu pare treballava en panells d’or però sembla que la inspiració per integrar les figures en un fons daurat va venir dels mosaics de Ravenna).
La vida personal. Klimt va mantenir al llarg de la vida una relació estable amb Emilie Flöge, dissenyadora de moda i empresària, sense que arribessin a casar-se mai. Va tenir nombrosos fills il·legítims reconeguts. La seva vida social estava centrada en els cercles intel·lectuals i artístics de la Viena de Freud, Mahler, Schnitzler i Schiele, a qui va tutelar com a mestre.
Els darrers anys. El 1905 va abandonar la Secession juntament amb altres artistes del seu grup. Va continuar pintant retrats de l’alta burgesia vienesa i paisatges del llac Attersee, on passava els estius. El gener de 1918, poc abans d’acabar la Primera Guerra Mundial, va morir a Viena a conseqüència d’un ictus i posteriorment de la grip espanyola. Tenia 55 anys i deixava moltes obres inacabades.
Paisatges
Malgrat que l’acadèmia vienesa considerava el paisatge un “gènere menor”, per a Klimt va acabar convertint-se en una part fonamental de la seva obra (aproximadament una quarta part dels seus quadres són paisatges, fets durant les seves vacances d’estiu al llac Attersee).
Els seus primers paisatges a la dècada de 1880 i 1890 van néixer directament de la tradició pictòrica de l’anomenat Stimmungsimpressionismus (l’impressionisme de l’atmosfera o de l’estat d’ànim), un moviment autòcton austríac de finals del segle XIX. A diferència de l’impressionisme francès (més enfocat a la llum pura i el canvi òptic), aquesta escola austríaca buscava capturar el sentiment líric, la melancolia, l’atmosfera íntima i la quietud de la natura, sovint utilitzant colors terrosos, verds apagats i llums crepusculars.
Schindler va ser el màxim exponent de l’Stimmungsimpressionismus. Klimt es va inspirar directament en les seves composicions tancades de S boscos i l’estudi de la llum tamisada entre les branques. A més Klimt va ser amic íntim de Carl Moll, que s’havia casat amb la vídua de Schindler (esdevenint el padrastre d’Alma Schindler, la futura Alma Mahler). Els dos van ser fundadors de la Secessió de Viena (1897). A través d’aquest cercle familiar i artístic, Klimt va absorbir el llegat directe de Schindler. Malgrat la diferència d’edat amb Rudolf von Alt, Klimt i els joves rebels de la Secessió el van nomenar president honorari del moviment.
Klimt va fer un paisatgfisme diferent, aplicant tècniques derivades del puntillisme francès i els mosaics bizantins convertint els boscos de bedolls o fagedes en una mena de tapís. Feia servir telescopis o capses de cartró per enquadrar la imatge.
Llegat
Klimt és avui un dels pintors més reconeguts i reproduïts del món. Les sevesobres han estat al centre de casos emblemàtics de restitució de béns espoliats pels nazis —especialment el Retrat d’Adele Bloch-Bauer I, recuperat per la família Altmann el 2006 i venut posteriorment per 135 milions de dòlars.
[notable el llibre de dibuixos eròtics]