El 1961 Sota la direcció de Bram Hammacher, el museu va decidir expandir la col·lecció d’art cap a l’exterior com un contrapunt a les pintures que havia reunit originalment Helene Kröller-Müller. Es va contractar l’arquitecte paisatgista Jan Bijhouwer. En col·laboració amb Hammacher, va dissenyar un jardí laberíntic pensat per a passejar, on la natura i l’art compartissin el mateix nivell d’importància. Durant les dècades següents, s’hi van afegir pavellons arquitectònics de Gerrit Rietveld i Aldo van Eyck.
El 1974 s’hi va afegir l’obra de Jean Dubuffet Le jardin d’émail (el jardí d’esmalt), concebut expressament per al museu.
