(WK) El marquès René-Louis de Girardin admirava els jardins anglesos, en particular el parc de Leasowes. Era també admirador de l’obra de Rousseau, Julie ou la Nouvelle Héloïse, i quan va heretar una fortuna va realitzar el projecte de construir un jardí a l’anglesa a Ermenonville. El pintor Hubert Robert va fer d’assessor artístic. El pla inicial erade 40 Ha i va fer falta assecar molta zona de pantans. Va fer venir 200 obrers d’Anglaterra. El paisatgista era Jean-Marie Morel però tenien desacords perquè s’oposava a les “fabriques” que el marquès volia posar, com el temple de la filosofia moderna.
El marquès va escriure un opuscle defensant la composició natural i contra l’artifici dels jardins francesos: “De la composition des paysages sur le terrain ou des moyens d’embellir la nature près des habitations en y joignant l’agréable à l’utile”, “Le fameux Le Nôtre, qui fleurissoit au dernier siècle, acheva de massacrer la Nature en asujettisant tout au compas de l’Architecte ; il ne fallut pas d’autre esprit que celui de tirer des lignes, & d’étendre le long d’une règle, celle des croisées du bâtiment ; aussitôt la plantation suivit le cordeau de la froide simétrie (…), les arbres furent mutilés de toute manière (…), la vue fut emprisonnée par de tristes massifs (…), aussitôt la porte la plus voisine pour sortir de ce triste lieu, fut-elle bientôt le chemin le plus fréquenté”. EL que cal és millorar la natura, “Ce n’est donc ni en Architecte, ni en Jardinier, c’est en Poëte & en Peintre, qu’il faut composer les paysages, afin d’intéresser tout à la fois, l’œil & l’esprit”. El marquès volia oferir un recorregut espiritual, amb fragments de poesies i perspectives visuals inspiradores.
La parella de Rousseau Thérèse Levasseur patia de mala salut i buscaven un lloc al camp. El marquès els convidà a Ermenonville on van arribar el 28 de maig de 1778. Donava lliçons de cant i botànica als fills del marquès. Passava moltes estones a una cabana, fins que el 2 de juliol mor inesperadament d’una crisi d’aploplexia.
El jardí no va pdoer ser conservat i actualment només queda accessible al públic la part al voltant de l’estany. Mapa del parc original.
