Els jardins del Castell de Fontainebleau no es van construir d’una sola vegada, sinó que es van desenvolupar en diferents etapes des del segle XVI fins al segle XIX, evolucionant amb els gustos de cada monarca francès.
Originalment una zona de caça, François I (regnat 1515-1547) el voldrà convertir en un centre d’art del renaixement, important obres d’Itàlia. El seu fill Henri II es casarà amb Caterina de Medici i introduirà el ballet .
Cap al 1530 es van construir el Jardí dels pins i l’estany de les carpes. L’origen del nom era la “font de la belle eau”. S’hi va introduir el concepte de parterre i d’estructures geomètriques de l’estil manierista italià. El primer disseny general és de l’arquitecte Jacques Androuet du Cerceau que va plasmar la primera gran ordenació del conjunt de construccions i jardins l’any 1579.
Henri IV va fer construir l’imponent canal de 1.200 metres de llargada entre 1606 i 1609 i el Jardí de Diana.
El Gran Parterre, l’espai més gran d’Europa (14 hectàrees) és obra d’André Le Nôtre i l’arquitecte Louis Le Vau el van redissenyar completament entre 1660 i 1664 amb un estil formal francès a petició del “Rei Sol” Louis XIV.
Napoleó I va encarregar substituir l’antic Jardí dels Pins per un jardí paisatgista anglès (1810).
L’école de Fontainebleau
François I (regnat 1515-1547) va portar grans mestres italians (com Rosso Fiorentino i Primaticcio) per pintar les galeries del palau. Van fusionar l’art italià amb el gust francès, creant el manierisme francès, caracteritzat per figures estilitzades, elegància aristocràtica i un erotisme refinat. És el que es coneix com a primera escola de Fontainebleau. El succeeix Henri II (regnat 1547-1559), casat amb Caterina de Medici (que introduiria el ballet a França) i amant de Diane de Poitiers, 20 anys més gran, a qui va regalar Chenonceau.
Durant el seu regnat comença la moda dels “Tableaux de toilette” on apareixia una dama nua al bany. Els quadres transmetien missatges polítics, dinàstics, de fertilitat o de posició de poder a la cort. El primer hauria estat el quadre de François Clouet, dama al bany, que alguns apunten que es tractaria de Diana de Poitiers. La iconologia que es repetirà després mostra una cortina oberta que revela intimitat, la taula amb joies davant, un nodrissa al fons alletant un infant i el mateix posat hieràtic, fred i aristocràtic de la dama.
Washington National Gallery
Comencen les guerres de religió que s’estenen durant els regnats d’Henri II, François II, Henri III, amb matances dels Hugonots (4EF01). Henri IV podrà reprendre les obres al castell i arribarà una nova generació de pintors, molts d’ells anònims o flamencs, en el que serà la segona escola de Fontainebleau. L’obra mestra d’aquest període és el retrat de Gabrielle d’Estrées, amant d’Henri IV (rossa, a la dreta del quadre) i la seva germana que li pessiga un mugró. (1594). En el codi visual de l’època, aquest gest anunciava de manera velada que Gabrielle estava embarassada d’un fill il·legítim del rei (el futur duc de Vendôme). L’anell de safir entre els dits simbolitzaria la promesa de matrimoni.
D’altres obres similars:
Dame à sa toilette. Musée beaux arts Dijon
Gabrielle d’Estrées i al seva germana. Ufizzi, Florència
Kunstmuseum Basel
[no he trobat on és]
[És un fet únic de la Cort francesa, on les amants del rei eren un càrrec públic reconegut per al cort (maïtresse en titre) i que potser es pot trobar encara en François Miterrand i Anne Pingeot. Hauria estat impensable a les corts espanyola, amb la inquisició perseguint la nuesa, o l’anglesa, amb la severitat d’Elizabeth I. Es podria exposar al costat de les Cholmondeley Ladies de la Tate Britain.
