41 La Vida Humana

Introducció    |   Història de com s’ha pensat la vida humana  |  Ontogènia i filogènia   |    El cos, Cervell, Xarxa neuronal    |   Conducta: Psicologia   |  Xarxa de vides, societat i cultura   |   L’experiència humana    |    Vides humanes    |    Discussió  |  Museu

Introducció

Què trobem? Diversitat de dimensions i nivells

  • Al matí he sortit a córrer. Ara estic assegut, bec una tassa te de calent, sento certa nostàlgia de quan vivia a Vilafranca40, penso què faré aquest cap de setmana, escric un whatsapp: Sóc un cos que es mou en l’espai, que és conscient de viure certes experiències,  sensacions que m’arriben del que veig, del que menjo, de si em fa mal alguna cosa, sentiments, records, que es comunica amb altres humans]
  • Surto al carrer, potser veig algú que reacciona enfadat a un incident de trànsit.
  • He tingut dues filles, la Teresa i la Maria. Cuido del pare. Surto a ballar i algunes èpoques de la meva vida he tingut parella. Tinc alguns amics amb qui quedo de tant en tant. He treballat i cobrat un sou, i ara la pensió.. Cada setmana compro el menjar, potser pagaré una entrada per anar a ballar o renovaré alguna peça de roba. Encara em queden uns anys de pagar hipoteca.
  • Vaig estudiar batxillerat i dues carreres, m’informo els matins amb la BBC i elNacional que alguna vegada comento amb el grup de jubilats. Faig un post sobre Mardi Gras. Estic llegint una novel·la xinesa i estudiant el gènere del paisatge en pintura. Vaig créixer en un ambient religiós.
  • Tinc un model aproximat de com funciona el món, com va començar, la seva història. Tinc certes creences quant a la possibilitat del transcendent, i quant a ls justícia.

Quan el meu dit prem una tecla a l’ordinador, enviant un missatge de feina o quedant per una cita, està passant alguna cosa a diferents nivells:

  • Es desplaça una massa en l’espai que fa un treball desplaçant la tecla. Uns filaments de miosina s’han desplaçat sobre els d’actina en una fibril·la muscular.  Canvia la concentració d’ions de Ca2+.
  • Del córtex surt un senyal que va a la medul·la a la columna i passa una motoneurona que activa el múscul.
  • Tinc una sensació de satisfacció en completar una feina que potser em suposarà un bonus que em permetrà anar de vacances. Potser es tracta dels càlculs que faltaven per començar la construcció d’un pont. O bé podria tractar-se d’un missatge proposant una sortida a una noia amb qui voldria començar una relació, i un un sentiment d’esperança. O bé es tracta de la cancel·lació d’uns subscripció, enfadat perquè no han complert el que havien promès.

Sembla que la vida humana transcorre a diferents nivells i dimensions (Sis contemplacions).

Com a tot format per parts:

  • un organisme format per  30 1012 cèl·lules pròpies i altres bacteris (el cos) en constant renovació. [cervell]
  • una identitat que es retroba i reconeix cada cop que està conscient d’unes experiències que se succeeixen [ Corrent de consciència  la vida de la ment, L’experiència humana ], emergint d’un conjunt de processos cerebrals. (Cervell, Xarxa neuronal.
  • un subjecte que reacciona amb respostes davant de certs estímuls, la conducta que estudien els psicòlegs (Psicologia).
  • Potser una  Vida humana formada per experiències, narració autobiogràfica, projectes i  eleccions, adaptacions.

Com a part d’un tot:

  • portador de gens, part d’un pool genètic que ha estat evolucionant des de fa 3.400M d’anys.
  • membre d’una cultura, portador de mems
  • part d’una població i una comunitat d’on rebo i aporto coses. Potser no ens hauríem de veure un un sistema en el medi sinó com un node d’una xarxa en el medi, la xarxa té prou entitat com per distingir-la d’un medi indiferenciat.

Preguntes

Història de com s’ha pensat la vida humana

Antropologia filosòfica: [S’identifiquen les facultats intel·lectuals i les passions (Aristòtil, Tomàs d’Aquino) Els quatre humors i temperaments; l’experiència introspectiva (Plotí, Agustí, Descartes, William James, es planteja el problema de la ment i el cos.] Valoracions: la raó (Plató), possibilitat d’elevar-se (Scheler), abocat al moment i la mort (Heidegger), projecte que es fa (Sartre).

Des de la religió: Un diagnòstic sobre la misèria humana (pecat al cristianisme, confusió a budisme i hinduisme), i una proposta de salvació (el sagrament de l’església, l’entrenament amb un mestre al budisme i hinduisme).  La diferència antropològica més profunda és que el cristianisme preserva el jo individual fins i tot en la salvació mentre que en el budisme i l’hinduisme, el jo com a entitat separada és una construcció il·lusòria. La salvació és immanent, no un premi futur que ens dóna Déu compensant el patiment actual. (El sagrat en mi)

Antropologia en la literatura : [Observem “de fora” què passa i què fan els herois de l’èpica i els personatges de les tragèdies, sotmesos al destí i els déus. Escoltem les emocions que expressen els autors de la lírica grega. Amb la novel·la comencem a tenir accés “a dins”, als sentiments i pensaments no expressats en veu alta.  En la novel·la moderna baixem al corrent de consciència. En la “causalitat humana” hi entren passions, ambicions “de dins” i determinacions “de fora”, els déus, la biologia, traumes infantils, la societat. Podem tenir un dibuix d’una identitat sòlida o un flux que es va fent.]
Antropologia en la biografia: existeixen dos pols, el de l’home “llençat al món” al qual li van passant coses, determinats per les circumstàncies (Bourdieu) i el de l’home “que s’obre camí”, que té un projecte (Dilthey). La identitat d’un jo emergeix a partir de la narració que ens fem sobre nosaltres mateixos. (El meu relat reescrivint-se)

Des de la medicina, Història de la medicina. Galè i els 4 humors, dissecció al s16, El cos com a màquina química s19, el cos com màquina impresa a partir dels plànols genètics al s20. [un organisme amb impulsos i homeastasi] (. El meu cos en constant reconstrucció)
Des de la neurologia (Estudi a partir de lesions i mapes per histologia  1864)  i Ciències cognitives i Xarxes neuronals  (1960). [un ordinador]
Des de la biologia i teoria de l’evolució: Darwin (1859),  Paleoantropologia i evolució humana  (1925). (Levolució en mi)

Des de les ciències humanes . [l’home com a part d’una comunitat, d’un poble, resultat de la història, i de l’evolució, gastant o estalviant, alineant-se o resistint, determinat per la civilització o situació socioeconòmica. La qüestió de si hi ha una evolució o dialèctica, si podem progressar ] Filosofia política (Aristòtil, Plató, Hobbes, Rousseau, Montesquieu, Marx) Història dels pobles.
s19: El “descobriment” de la prehistòria (enllaçant amb l’evolució humana), Expedicions arqueològiques filosofia de la història [l’home com a part d’una dialèctica de civilitzacions que se succeeixen analogia amb l’evolució]|  S19 i s20, Ciències humanes: economia [subjecte que gasta o estalvia], antropologia cultural [societats primitives, l’home vivint segons l’entorn físic, estructura social i conjunt de creences (superestructura),] Sociologia [l’home determinat per les condicions socioeconòmiques]. Ciències polítiques.  (La història en mi)

Història de la psicologia.  A finals de s19 es va acumulant troballes sobre diferents aspectes [no hi ha una teoria global]. Fisiologia de les sensacions, corrent de consciència de James, el model psicodinàmic de Freud, com agrupem percepcions amb la Gestalt, l’estudi capsa negra del conductisme, el desenvolupament cognitiu de Piaget, la ment com a sistema que processa informació del cognitivisme, la ment coma  xarxa de neurones en el connexionisme i la neurociència.

[Quina necessitat que tenim els humans a sentir-nos superiors! A l’antiguitat, quan no existien ordinadors, ens enorgullíem de tenir la raó que ens diferenciava dels animals, i menysteníem les passions i les emocions. Avui, quan la AI supera les ments humanes en moltes tasques (començant per la victòria de Deep Blue contra Kasparov), ens afanyem a subratllar la importància de la consciència i les emocions, que les màquines no tenen.]

Filogènia i ontogènia

Com arriba a ser, diferència amb els animals, desenvolupament

Organisme resultat de l’evolució, que creix en un medi social [igual que el ADN necessita un medi com l’úter] les capacitats humanes necessiten un úter. Van apareixent necessitats que satisfem amb diferents tipus de conducta:

instins (heretats genèticament)
conducta apresa per condicionament (incorporada)
conducta pensada com a solució de problemes (pròpia o transmesa culturalment)
En aquesta terra, amb animals, ¿com va aparèixer una espècie com la que sóc, amb una vida mental? Una espècie biològica (sistema nerviós i conducta als animals) que evoluciona (evolució psiquisme en els animals, evolució cervell als primats) i colonitza la terra començant la història ( migracions Homo Sàpiens).

El cos i el cervell

[on va la ciència de què passa a les xarxes neuronals? invscons  és encara medecina?no és conducta observable,  ilustrar neurones: Desxifrar el cervell. Jeff Lichtman, Brainbow

Psicologia

  • Com expliquem la conducta d’un individu?
    • [encès/ apagat, son vigília]
    • [si encès: motivació, emocions + sensacions i percepció] → conducta 1: repertori de respostes heretades → conducta2: repertori de conductes apreses → conducta3: repertori de conducta pensada o ensenyada pel grup. (conducta4 resultat resolució forces id-ego-superego)
  • Com som i com arribem a ser-ho? desenvolupament, intel·ligència, personalitat. Psicometria [Com deixem de funcionar? → Salut mental]

Introducció: camp semàntic i història, aplicació professional, preguntes
Vigília i son    Sensacions i percepció   Aprenentatge i memòria    Intel·ligència, imaginació     Afectivitat, motivació    Desenvolupament     Personalitat    Psicologia social    Salut mental  Discussió     Museu

 Xarxa de vides, societat i cultura

  • [la gent, jo deia que la metàfora vàlida no és un ordinador processant imatges de la càmera de vídeo sinó un ordinador en xarca]
  • Receptor i propagador de mems i cultura  [Genoma, Connectoma, “Memoma cultura”.

no tant e-r sinó intercanvi, què rebo, què transmeto. com els àtoms, que absorbeixen una longitud d’ona i reboten unes altres

elements de la societat, relacions pares- fills, veins , parella, treballador, aprenent, consumidor, depredador – presa /// biografies, loteria del destí -> sociologia, història -> moral
creador i consumidor de productes culturals

aprofundir la metàfora d’ordinadors en xarxa, per la dimensió de l’home en la societat i acceptant o no connexions amb altres ordinadors, com si fossin regles de firewall, continguts com actualització de software]

Hauríem de pensar la vida humana especialment com un sistema en una xarxa  humana i no només com un sistema que reacciona a un medi de matèria, energia i senyals?

L’experiència conscient

  • [La diversitat de l’experiència humana: L’experiència humana, tot el que existeix és la meva experiència, amb el que aprenc em situo com un petit moment en l’espai i el temps, esse est percipi.

museu sentiments nostalgia del que ja no és i no tornarà, i el que hauria pogut ser i no serà mai

depressió, avorriment taedium vitae

https://en.wikipedia.org/wiki/Mind-wandering v http://meumon.synology.me/museu/vigilia-son-consciencia-inconscient/#mindwandering
https://en.wikipedia.org/wiki/Stream_of_consciousness_(psychology) [tècnica narrativa]

Vigília, son, consciència, inconscient

https://en.wikipedia.org/wiki/Mental_state#Classification_according_to_Brentano

https://en.wikipedia.org/wiki/Phenomenology_(psychology)

punt de vista 1a persona i tercera persona:

unes ulleres que simbolitzen que veiem el món a través d’elles, no ens veiem a nosaltres /   un laberint com d’experiment de rates on observem una figureta d’una huma

cinema i literatura jcos:  1 i 3a persona: pelis

* Primera persona (introspecció, self-reports, experiència subjectiva)
* Tercera persona (observació externa, conducta, mesura objectiva)
📚 Exemples literaris
1. Virginia Woolf – *Les ones* (1931) * Barreja monòlegs interiors en primera persona amb fragments narrats des d’una perspectiva més externa i coral
2. William Faulkner – *The Sound and the Fury* (1929): * Les primeres seccions són narrades des del flux de consciència (primera persona molt subjectiva). * Després apareixen parts en tercera persona que donen context i permeten al lector veure el que els personatges no perceben.
3. Italo Svevo – *La consciència de Zeno* (1923) * Tot el llibre és el relat en primera persona del protagonista (un self-report fictici), però amb la ironia que el lector (i el psicoanalista destinatari) poden llegir des de fora allò que el personatge no veu d’ell mateix.
4. Unamuno – *Niebla* (1914) * Barreja un narrador extern amb moments en què el protagonista pren la paraula i fins i tot discuteix amb l’autor. * Un bon exemple de canvi de focalització entre intern i extern.
🎥 Exemples cinematogràfics
1. Meshes of the Afternoon (Maya Deren, 1943) https://youtu.be/JoETYvwI7I0
2. Lady in the Lake (Robert Montgomery, 1947) * Film noir narrat en POV, amb moments en què el protagonista apareix reflectit: un bon contrast entre “ser” dins del cap i “veure’s” des de fora.
3. Enter the Void (Gaspar Noé, 2009) * Primer POV pur, després una càmera flotant que observa el personatge des de fora: literalment passar de primera a tercera persona.

[pornografia POV]

https://aeon.co/essays/the-moral-imperative-to-learn-from-diverse-phenomenal-experiences la diversitat d’experiències fenomenologia, diferències entre que té imagiuanció visual i qui no, i qui “sent” la veu del diàleg interior [jo em puc moure per un espai imaginari i “reproduir” un concert]

 

Vides humanes

la narració, biografies, identitat

  • Vides humanes biografies autobiografies / vides humanes en la història  [si algú ens hagués de suplantar, o si haguessim de reprendre la nostra vida després de perdre la memòria, com descriuríem que fem cada dia, a casa, a l’escola o la feina, per que no notessin la diferència? quins són els nostres costums tal com ens veuen de fora? com tractem la gent? què ens agrada fer i què evitem?]

la fragililtat de la identitat , unes substàncies ens poden fer tenir una experiència mística debat  ubstàncies, alcohol, tabac, drogues, medicaments: Re

Discussió

sdf

Museu

[Com hauria de ser un museu de la vida humana? Si jo sóc un mestre i vull portar els meus alumnes a conèixer l’art, els puc portar al MNAC un museu d’art, si els vull fer conèixer els minerals, les espècies animals, l’electricitat i el magnetisme, els puc dur a un museu de ciències naturals. Si els vull explicar la psique humana, on els puc portar?

  • Deutsches Hygiene Museum: Dresden. basat en el cos humà però amb exposicions temporals dedicades a l’esperit.
  • Wellcome collection. Londres, dedicat a la salut
  • Museum of the Mind, Haarlem
  • National Museum of psychology Akron, Ohio. The National Museum of Psychology invites visitors to explore the history of our attempts to understand the human experience. Highlights include interactive exhibits on memory, intelligence, and personality; home movies of Sigmund Freud; a Nobel Prize; the simulated shock generator from Stanley Milgram’s obedience studies, and; artifacts from the Stanford Prison Experiment.
  • Bethlem Museum of the Mind, a l’hospital psiquiàtric més antic del món (1247), orientat als trastorns mentals. Visita virtual.
  • Mind Works. Chicago. Sobre com funciona la ment, els visitants contribueixen a provar hipòtesis fent tests. The power of regrets. What shapes our choices. Design your best life.
  • The Virtual Museum of Psychology. Universitat de Wisconsin. [plantejat com un edifici virtual, la navegació és inconsistent].
  • Brain Museum, Universitat de Buffalo
  • Freud Museum, Londres.
  • Museum of Lost Wonder  Jeff Hoke. Plantejat com un trajecte alquímic, recorre diversos aspectes de la psique humana i aporta
    • un Mandala on trobem les diferents opcions de la vida
    • el teatre de la ment [l’escena que emergeix]
    • el camí de la vida, com diverses escenes de la infantesa a la vellesa
    • els “caballitos” de la vida, el cicle de naixement, creixement i mort
    • l’arquitectura de la imginació, la ment com una casa amb habitacions

 

  • facultat de medecina, teatre diseccions / clinica revisió mèdica
  • imatges xarxa neuronal + labvoraori Wundt   <->  correlació sensacions
  • laboratori skinner conducta, tests d’intl·Ligència i personalitat
  • l’experiència subjectiva, sensacions,corrent de consciència
  • el sofà del terapeuta
  • biografies autobiografies novel·les
  • els mems, enquesta què penses, quina música t’agrada? a qui votes
  • l’individu en la història, què produeixes, que consumeixes, on treballes, quin és el teu paper, ets un estorb?
  • laboratoris de psicologia
  • consulta terapeuta
  • cables al cap per sensacions, penfield machine
  • com un zoològic on observem els humans en diferents situacions
  • [edificis museu: cos, cervell, psicologia conducta, experiència (iceberg, sensacions, emocionms, projectes, pensaments), vides]
  • Dimoni de Laplace i dimoni biògraf

 

DALT

  • la vida humana: àlbum de fotos i llibreta de la mare. fitxa introducció
  • model anatomia, cervell, figures evolució. Fitxa cos i cervell, filogènia
  • vides humanes en xarxa figures societats. Fitxa Ciències humanes
  • l’experiència humana: maqueta teatre de la ment + fitxa

BAIX

  • Cap frenològic. Fitxa introducció filosofia Fitxa son i vigília què ens passa pel cap.
  • sensació i percepció + aprenentatge i condicionament + intel·ligència
  • Freud, motivació i emocions personalitat desenvolupament
  • psi.social + salut mental