A7 33 | El corredor | L’ habitació de les nenes i lavabo2 | La cuina i la galeria | El taller | El lavabo i el dormitori i estudi | El menjador i la llibreria | La terrassa | Sortir de casa, el garatge
Aquí hi pujo a “saludar” les plantes i els peixos, escombrar, collir bledes, llegir poesia, estudiar amb l’ordinador. Bona part del temps és per mantenir el jardí, podar, reomplir les basses, substituir alguna planta que s’ha mort, i també refer el rec, contenidors … a vegades sembla que hi estigui més temps treballant que no pas vivint-hi.
DISSENY
620 d’ample. 234 de cobert, 7×75 de zona de jardí.
Quan estaven acabant el pis i pensava com enjardinar la terrassa se’m va acudir la idea de fer uns contenidors mòbils en les formes del tangram de manera que el paisatge es pogués reconfigurar. La terrassa tindria un espai més recollit sota una pèrgola, i tres jocs de tangram: aquàtic i jardí formal, cactus i hort, i bosc mediterrani.
En els primers esbossos hi ha el somni d’una cabana del te mòbil, amb llar de foc inclosa. Una de les pèrgoles havia de tenir les sinusoidals de Gaudí. Després es va concretar en el que era possible. Vam encarregar al fuster els llistons de les parets dels contenidors i després de descartar que un ferrer ens fes l’estructura, que seria molt car, la vaig fer jo amb galvanitzat, tela de galliner i arpillera.
N’estava tan satisfet que vaig arrbar a enviar el projecte a un despatx de paisatgistes per participar al Chelsea Flower Show (pdf). No em van respondre.
Les rodes no eren barates. Durant els primers anys encara es movia tot però després es van anar rovellant.
Inicialment vaig muntar el rec amb un temporitzador i una electrovàvula. Després en vaig fer dos, per tenir dos ritmes de rec, un segon pels bonsais i les plantes dels balcons. He tornat a tenir-ne només un, ara amb un programador més simple, i he eliminat les plantes dels balcons després que no aconseguia que regués prou sense inundar el balcó de la veïna.
Espai 1: Taula i armari sota les pèrgoles.
La idea inicial era que les pèrgoles i les mampares també fossin mòbils. Un parell d’elles tenen llistons per que es poguessin convertir en grans taules. No ho han estat mai però han determinat un disseny lleuger. Pretenia que una part quedés coberta per un gessamí però no ha crescut amb prou força. Vaig fer un armari per desar tot el material del jardí i una barbacoa. He afegit unes jardineres a la paret per tenir com una cascada verda d’heura. Vaig unes jardineres petites que s’inserien a la pèrgola, per fer com un jardí penjant, però no vaig aconseguir que les plantes duressin. Vaig fer unes làmpades que s’inserien a dalt que van funcionar durant uns anys. Ara en tinc una que és com un prestatge verd. És com una habitació a l’aire lliure. No he aconseguit fer créixer adequadament les hortènsies. Des de 2021 a l’estiu hi munto una banyera i a les tardes sufocants m’hi refresco mentre escolto una música suau. Amb una antena wifi puc captar el senyal de casa i a l’estiu m’hi trasllado a estudiar als matins. De tant en tant faig una barbacoa. Heura, hortènsies, tuies, gingko, cactus i lleteresa grega, gessamí, glicina.
Espai 2: El bosc i els camps
El bosc mediterrani: pi, romaní, farigòla, marfull, cirerer d’arboç, ginebró. La majoria són plantes que vaig recollir del bosc a Solius. Se’m va morir una alzina surera preciosa i l’últim bruc que m’havia arrelat, i que cada hivern floria.
Als dos triangles grans vaig intentar durant anys que hi visquessin flors salvatges, com les roselles o les que es troben als marges dels camins. En un s’hi han aclimatat les lleterasses (Euphorbia) que vaig portar de l’illa d’hydra a Grècia. A més s’han reproduït a altres llocs de la terrassa. M’ha crescut una figuera que jo no vaig plantar. A l’altre triangle hi he acabat plantant espígols i hi tinc un ametller que m’alegra l’hivern quan floreix a finals de gener.
Espai 3: L’aigua i magnòlia
Si es pot, tot jardí ha de tenir aigua, un estany, una bassa. Hi ha tres contenidors amb papirus i nenúfars, acompanyats de bambús i un arbre de ribera, que durant anys va ser un pollancre i quan es va morir el vaig substituir per un Liquidàmbar, una mena d’auró procedent d’Amèrica amb fulles que a la tardor es tornen grogues tot i que aquí no fa gaire fred.
Sempre hi he tingut peixos vermells, que he anat substituïnt quan a vegades se’m morien. No només perquè m’agraden sinó per prevenir que hi criin osquits. He hagut de cobrir les basses, primer amb ràfia i ara amb uns bastidors de tela de galliner per impedir que hi vinguin a beure tots els coloms del barri. Amb una petita bomba puc posar en marxa un sortidor i escoltar el murmuri de l’aigua. Aquí aixeco la mirada del llibre i miro els peixos com es passegen sota les fulles de nenúfar. Escolto el raig d’aigua que salta a la meva esquerra. A la dreta tinc una mata de farigola i una de romaní. Puc tocar les fulles amb els dits i
Al triangle hi volia fer un petit paisatge geomètric amb una magnòlia, dos boixos retallats a banda i banda i a davant les formes del tangram. No me n’he sortit amb els boixos i tampoc he pogut fer del tot les formes del Tangram. Hi ha dos triangles de pitosporum japonica entre els quals hi ha cebes de nadales de Solius que alguns anys floreixen.
Espai 4: L’hort i el margalló
El paisatge de les platges i el Garraf, un margalló, cactus. L’horta amb el llimoner i taronger que em va regalar la Nathalie el 2001 pel balcó de Ciudad Real, i que han sobreviscut un parell de sequeres i que algun any han donat fruit, una olivera de la que he pogut fer un parell de pots, bledes que m’alimenten tot l’any, i a l’estiu tomaqueres.
Tangrams
Durant un temps movia a vegades els contenidors, abans que les rodes es rovellessin. Per tenir més paisatges vaig fer dos tangrams més, una quarta part més petits. Un és de coníferes i em dóna el paisatge d’un bosc. L’altre és de molsa còdols. Fa molts anys que m’atrau la molsa, especialment després de veure els jardins del Japó. També ve a ser com un paisatge de turons verds. Moltes vegades se m’ha assecat i l’he renovat amb molses que agafava de la muntanya. Vaig encarregar a la Mercè les peces d’un tangram més petit i em va fer una obra d’art que ara tinc amb bonsais de bedoll, alzina surera i pins. Els tres tangrams tenen un contenidor amb aigua. Primer els vaig encarregar en metall i quan se’m va rovellar vaig fer-los de formigó amb uns motlles de fusta. Recentment se’m va trencar el de la molsa i he aprofitat un recipient de vidre. De tant en tant em disposo els tangrams en diferents formes al meu voltant.
Espècies catalogades.
Il·luminació de nit
Oníric, altres terrasses possibles