Prehistòria

L’home arriba des d’Alaska i colonitza el continent, arribant cap el -15.000 a Amèrica del Sud.

2PMN0 Paleolític Amèrica del nord, t1: -25000 t2: -300

2PMS1 Paleolític Amèrica sud Perú i centre, t1: -15000 t2:-8000
2PMS2 Paleolític Asud Amazònia i Patagònia, t1: -15000 t2: 500

Apareix l’agricultura del blat de moro a mesoamèrica i Perú, que no arribarà fins el -300 a Amèrica del nord i el 500 a l’estepa del sud.

2NMS1 Amèrica central i Perú t1:-8000 t2: -2000

Cultures Azteca Inca

Cultures azteca i Inca, la resta del nord segueix amb economia agrícola

2HMSC Cultures centreamèrica t1:-2000 t2: 1500
2HMSI Cultures Andes t1: -2000 t2: 1500
2HMS1 Sudamèrica nord agrícola t1:-2000 t2: 1500

2HMN0 Amèrica nord agricola t1: -300 t2: 1650

3MS02 Tribus Agrícoles Estepa Amèrica del sud t1: 500 t2: 1500

Colonialisme

1500 Arribada dels colonitzadors espanyols i portuguesos a sudamèrica i el 1650 anglesos i francesos al nord.

4MSE1 Colònies España Amèrica t1: 1500 t2: 1800
4MSP1 Brasil Portuguès t1: 1500 t2: 1800

4MNC1 Canadà t1: 1650 t2: 1867
4MN01 USA Colònies i Independència t1:1650 t2: 1783

Amèrica contemporània

Població, etnicitat, esclavisme / Canadà USA / Amèrica llatina / Notes posteriors

Canadà

5MNC1 Canadà 1867 – 1980
5MNC2 Canadà 1980 – 2022

USA

5MN01 USA Independència, Expansió, Guerra Civil 1783 1914
5MN02 USA WWI, Depressió i New Deal 1914 1939
5MN03 USA WWII I posguerra, 60s 1939 1981
5MN04 USA Reagan Bush Clinton Bush Obama Trump Biden 1981 2022

Amèrica Central

5MC01 Amèrica Central, emancipació i caudillisme 1800-1914
5MC02Amèrica Central, 1914-1980
5MC03Amèrica Central,1980-2022

Amèrica del Sud

5MS01 Amèrica del sud, emancipació i Caudillisme 1800-1914
5MS02 Amèrica del Sud 1914-1980
5MS03 Amèrica del Sud 1980-2022

Població, etnicitat, esclavisme

Amèrica del nord és un extens territori amb baixa densitat de població que no ha arribat a constituir una civilització. Serà ocupat per colons blancs, reduint la població indígena a un mínim, sense barreja. En el cas dels USA, una part molt important del desenvolupament van ser els camps de cotó explotats per esclaus negres (esclavatge i racisme als USA), amb uns 500.000 esclaus importats.

Als USA:

60% blancs
18% latino o altres races
12% negre
6% asiàtic
1.3% nadius indígenes o Alaska

A canada, de 38M, aproximadament un 1% són First Nations i 1 Inuit o Metish

A Amèrica del sud hi ha les civilitzacions maia i inca que seran anorreades pels conquistadores espanyols [una minoria de dirigents blancs els explotarà, important esclaus quan la població indígena caigui víctima de malalties del primer món] . Tenim més barreja de blancs i indígenes, que sumats serien 78% (33+45, respecte de 60+18 als USA), 12% africans, 9% indígenes (1% als USA)

blancs (Predominant a Argentina, paraguai, uruguai) 33%
nadius (amerindis)(zones d’ecuador, peru) 9%
Africans (Brasil) 12%
latino: mestizo o castizo [Mèxic, Perú] (blanc+amerindi), mulato (mestizo+africà) [Brasil], 45%

(estadístiques , mapa [no he trobat un article dedicat que ho cobreixi])

Canadà, USA

Canadà té riqueses minerals, la majoria del territori és tundra i taiga. Estarà integrat a la corona britànica fins 1982, amb una transició sense conflictes a excepció de la població francesa del Quebec (20%) resolt amb un referèndum. País multicultural que integra molta immigració.

Els USA arrenquen amb [un projecte] de construir un país de zero, seguint els ideals de la revolució francesa, independència d’Anglaterra i nova Constitució. Arreconen els indígenes i tenen un gran creixement econòmic amb agricultura al centre, amb terres fins ara inexplotades (a Europa tota la terra bona ja estava exhaurida), explotacions de cotó al sud i indústria al nord, metall i tèxtil. Tota la història està marcada per la tensió de l’esclavatge, que donarà lloc a la guerra civil (1861-1865), lleis discriminatòries Jim Crow fins 1964, amb linxaments del Ku Klux Klan, i discriminació de fet fins avui.

Hi ha un gran creixement econòmic, amb la implantació de la fabricació en sèrie; les grans fortunes del petroli, indústria de l’acer, automòbil, banca, trens. l’automòbil, el petroli, química, el cinema de Hollywood. És la terra de les oportunitats però amb una riquesa molt mal distribuïda i mal regulada. Els excessos liberals dels 20 causaran el crack del ’29 del que se sortirà amb el New Deal de Roosevelt i l’empenta de la WWII que deixa els USA com a líder del món occidental (Europa queda enrera). Anys 60′ i 70′ segueix el creixement, hippies, el 1969 s’arriba a la lluna, inicis de la informàtica. Els 80′ té lloc la revolució conservadora de Reagan (i Thatcher) que retalla impostos i redueix el benestar social. Als 80 i 90 apareix l’ordinador personal i internet. Silicon Valley, IBM, Microsoft, Apple, Google, Amazon, Facebook. El 2008 esclata la bombolla immobiliària i l’economia del món occidental entra en recessió. [la desregulació de dretes du al caos econòmic]. En un context de globalització, Obama no aconseguirà recuperar el benestar per a tothom i apareixerà el populisme de Trump que farà trontollar la democràcia en un intent de cop d’estat. Amb la globalització Xina amenaça la superioritat comercial dels USA.

Els USA són la terra de les oportunitats però també de les grans desigualtats. A banda del racisme, el marc polític estarà dominat per una por/odi al comunisme que es traduirà en intervencions a Amèrica llatina i Àfrica, donant suport a l’oposició de guerrilles quan un govern intenta un socialisme, o suport a les dictadures autoritàries de dretes. Després de la WWII, es converteix en la primera potència occidental que mantindrà una guerra freda amb la URSS, desplegant armament, que acabarà amb el col·lapse de la Unió Soviètica el 1989. A l’Àsia seran escenaris d’aquesta lluita d’influències la guerra de Corea i la guerra del Vietnam. Desaparegut el “perill” soviètic, apareix l’amenaça terrorista de l’islamisme radical, amb l’atemptat a les torres bessones, un enemic dispers més difícil de combatre. Fracassaran les intervencions a l’Iraq i a Afganistan.

Amèrica llatina

[no tindrà el desenvolupament del nord perquè aquí no hi ha colons que volen millorar el seu nivell de vida sinó conquistadores que volen explotar la població indígena i els seus recursos naturals, com les mines de plata] (AT 68) L’Amèrica llatina colonial està distribuïda en Mèxic (Nueva España), Nueva Granada (Colombia), Perú i Río de la Plata (Argentina, amb les mines de Potosí).

(AT 96) La invasió de Napoleó permetrà que les colònies espanyoles vagin reclamant la independència que més o menys serà completa el 1825, 1898 a Cuba. Simon Bolívar la inicia a Nueva Granada i San Martin a Argentina. Portugal farà una transició pacífica amb Brasil. A finals del s19 se succeïran dècades de caudillismo amb dictadures militars on la classe dirigent controla la terra i els recursos. L’economia és una agricultura de subsistència, amb l’excepció de les explotacions de cafè del Brasil, cereals de la pampa argentina, nitrats de Xile. A finals del s19 hi ha una onada d’immigració, sobretot a Argentina. AT142 Amb la depressió de 1930, les exportacions van caure i les economies també. Empobriment i descontentament social que van dur a governs autoritaris i populistes en lluita amb guerrilles (amb intervenció dels USA). Les companyies com la United Fruit Company forcen la política dels USA. Cuba va aconseguir el canvi (1959) però l’oposició dels USA va forçar aïllament econòmic, apropament a la URSS i un govern autoritari. La majoria de les eleccions són contestades perquè el partit al poder comet frau. Populisme de Perón a Argentina, dictadura militar de Pinochet a Chile, dictadura de Fidel Castro a Cuba. Dependència de les exportacions de petroli. Davant la pobresa, a Colòmbia i Mèxic apareix una indústria de la droga. Populisme de Chávez i Maduro a Venezuela, Bolsonaro a Brasil.

query