esborrany: Johannes Brahms [joˌɦanəs ˈbʁɑ:ms] (Hamburg, Alemanya, 7 de maig de 1833 – Viena, Àustria, 3 d’abril de 1897) va ser un dels compositors alemanys més representatius del Romanticisme tardà. Hom el considera una de «les tres Bes» de la música germànica, juntament amb Bach i Beethoven.[1] Considerat l’antítesi passada de moda de Wagner i Liszt, la seva música ha demostrat per ella mateixa no només ser commovedora, sinó també molt influent en el posterior desenvolupament de la música. Home de vegades difícil i intransigent, va compondre obres mestres en tots els gèneres excepte en l’òpera.
1852 (19 anys) Sonata de piano No.2 en F# Op.2
1853
- Sonata de piano No.1 C Op.1
- Sonata de piano No.2 F- Op.5
1854
- Piano, Variacions sobre un tema de Schuman op.9
- Piano, 4 balades op. 10
- Concert de piano No.1 Op.15
- Simfonia No.1 C-, revisada 1876, Op.68
- Piano trio No.1 B, revisat 1889, Op.8