Posted on

Eurípides. Drames.

Literatura grega

Medea    Hipòlit   Hècuba    Les suplicants    Orestes    Ifigènia a Àulida    Les bacants

Medea

La mala fortuna de les dones
p.120
De tot el que té vida al món, i un pensament,
les dones som la planta que més pena fa.
Perquè d’antuvi ens cal, a força de diners,
comprar-nos qui ens esposi i acceptar un senyor
de la persona: un mal, això, que agreuja el mal.
I encara més angúnia: si l’has pres dolent
o bo. Perquè el divorci no es reputa bé
en una dona, i no podem llençar el marit.
Després, quan s’entra en nous costums i noves lleis,
cal ser endevina, si a casa no s’ha après,
per ben usar de l’home amb qui es parteix el llit.
Si, la primera feina havent-nos reeixit,
l’espòs no porta amb violència el jou comú,
fa goig la vida; que, si no, morir val més.
Un home, quan la casa se li fa pesant,
va fora i allibera el cor del seu enuig
en la conversa d’un amic o d’un igual a
nosaltres, un sol ésser per mirar tenim.
I diuen que nosaltres fem sense perill
la vida a casa i que ells es baten llança al puny.
Insensatesa! Més voldria estar amb l’escut
en línia tres vegades que una de parir.

Hipòlit

El mal de les dones
p. 216
Hip: Oh Zeus, ¿per què una pesta de tan mala llei
com són les dones, ha rebut un lloc al sol?
Car, si volies propagar el llinatge humà,
no, no calien dones com a sementer:
que en els teus temples suspenguessin els mortals
or, ferro, o pes de bronze, i amb això cad’ú
comprava grana de fillada pel valor
en què estimés l’ofrena; i es viuria aixi
en cases lliures, sense fembres entremig.
[Avui, tot d’una que hem de dur a casa el mal
que és una dona, hi exhaurim casal i béns.]
I que la dona és un gran mal, ho prova això,
que doni el pare que la va sembrar i nodrir
un dot per col·locar-la, com qui es lleva un mal.

Hècuba

Raça o cultiu
p. 23

¿No fa estrany que un mal terreny,
si el temps i els déus l’ajuden, llevi bé el forment,
i que un de bo, si manca el favor,
mal fruit ens dóna, i tanmateix entre els humans,
el miserable poc és mai res més que vil,
i el noble és sempre noble, i la calamitat
no el desnatura, no, que és sempre un home honest?
¿Ve de la raça la diferència, o del cultiu?
Cert que pujar bé un home porta ensenyament
del que és noblesa, i qui això té ben après,
sap el que és lleig, guiant-se pel cànon de l’honor.

Les Suplicants

Discurs de Teseu sobre l’home
p. 104
TESEU: Ja contra d’altres m’he esforçat a defensar aquesta tesi. Havia dit algú que els mals en l’existència humana abunden més que els béns. La meva idea és oposada a la d’aquests: si es compten les ventures, pugen més que els mals; car no hi hauria homes, si no fos així. I regracio el déu que ens ordenà a cordill la vida, de confusa que era, i bestial; donant-nos la intel·ligència, i la llengua, que és l’herald de la paraula, a fi que distingim la veu; i el fruit que ens alimenta, i amb el fruit el rou que del cel degota, per nodrir-nos el terròs i refrescar l’entranya; i més, contra Mivern, abrics, i ombres contra la xardor del sol; i córre’ el pèlag en vaixells, per establir el canvi mutu del que manca en els terrers. I el que no és visible i el que no entenem, ens ho anuncien els endevins, mirant el foc i els plecs de les entranyes i els ocells del cel. ¿No és caprici, quan un déu regula així la nostra vida, fer com si no fos bastant? Però la humana pensa vol ser més potent que Déu i, amb l’arrogància que tenim al cor, alguns es creuen ser més savis que els eterns. Tu ets d’aquesta corda, un foll, que, subjugat per uns oracles de Febos, vas donà a estrangers les teves filles: bé vivien déus, per tul Mesclant amb sang llotosa la teva clara estirp, si, la ulcerares; quan, en lloc de barrejar el crim amb la innocència, el savi, el que ha de fer, és amb llinatges beneits cercà amistat. Car Déu ajunta els dos casals en un destí i ,en els desastres del sollat perd qualsevol que amb ell se solla, fins si no ha pecat en res. Quan vas emprendre la campanya amb els argius, mentre els vidents parlaven, menyspreant llavors, brutal, l’avís dels númens, perderes la ciutat.
Uns joves se t’enduien, ells que per delit d’honors atien a les guerres sense dret, tudant els pobles! L’un aspira a comandar, l’altre al podé i, tenint-lo, satisfé el seu urc; un altre cerca el lucre, no considerant si perjudica en res el poble que ho sofreix.
[Sí, hi ha tres classes de ciutadans: d’antuvi els rics, inútils, sempre amb el delit d’acréixe’ els guanys; els pobres, que no tenen per anar vivint, temibles., car l’enveja els omple i, seduïts per l’oratòria de perversos campions, ataquen els qui tenen amb fiblons cruels. És la mitjana, en fi, que salva les ciutats, que guarda l’ordre i el que està constituït.] ¿ I vols que te m’aliï? ¿ Quin pretext tindré per al·legà al meu poble, jo, que em faci honor? Vés en bona hora: si ho has mal deliberat, encalça * la fortuna i prescindeix de mi.

Discurs de Teseu sobre la democràcia
p.
L’HERALD: ¿Qui és el vostre rei? ¿A qui he de portar mots de Creont, que és l’amo del país cadmeu d’ençà que Etèocles ha caigut mort per les mans de Polinices, sota el mur dels set portals?

TESEU: El teu discurs comença per l’error, herald, si aquí demanes per un rei. Car el govern no és d’un home, no, que és lliure la ciutat.
El poble hi regna, per uns torns que d’any en any se succeeixen, sense que s’hi doni res a la fortuna: pobre i ric tenen igual.

L’HERALD: Amb el que has dit em dónes, com al joc de daus, un avantatge; car a la ciutat d’on vinc és un de sol que mana, no la multitud; no hi ha xerraires que, estufant-la amb parlaments, d’ací d’allà la girin, per llur propi guany: un que ara plau al poble i l’afalaga molt, ve que el damneja i, encobrint els seus errors amb noves calúmnies, surt impune del procés. Més: ¿com la massa, que de si raona tort, pilotaria la ciutat pel dret camí?
Car és el temps que dóna les lliçons millors,* no la fal·lera. Un pobre jornaler del camp, fins si tenia instrucció, en el seu treball poc ulls li queden per les coses del comú. Ah, no hi ha dubte que pateix la gent de bé, quan un sapastre amb llengua obté les dignitats fadant la turba, ell que abans no era res.

TESEU: És fi i s’explica, de passada, aquest herald. Ja, doncs, que cerques una lluita de raons, escolta: aquest certamen, tu Mas provocat. No hi ha pel poble un enemic com un tirà, quan, la primera cosa, no existeixen lleis comunes: mana un home sol, que té la llei per cosa seva, i ja no hi ha, doncs, igualtat. Però, amb les lleis escrites, el despoderat i el ric s’igualen, com a ciutadans, pel dret.
— El feble pot respondre amb els mateixos mots al qui prospera, quan ne rep algun insult. I ésser lliure està en allò: «¿Qui vol donar un bon consell que tingui a la república?» I el qui ho desitja pot brillar i el qui no vol calla. ¿Es podria imaginar més igualtat? I més, quan és el poble l’amo d un país, té goig que pugin ciutadans plens de vigor; si un home regna, considera això odiós i mata els més insignes, els que de pensar creu més capaços, recelós pel seu poder. ¿Com, doncs, seria encara forta una ciutat, si, com en una prada magenca, hi talla algú l’espiga del coratge i la flor del seu jovent? ¿Per què aplegar riqueses per als nostres fills, si el nostre esforç és sols per a engreixà el tirà? ¿O educaríem filles verges al casal per a delícia del senyor, quan li plagués, i preparar-nos llàgrimes? Ja em puc morir, si m’he de veure desflorà així els meus infants! I per respondre’t basta això que t’he dardat. Però, si et plau, ¿què cerques en aquest país?

No prolongar la vellesa
p. 133

¿De què em valdrà que toqui els ossos del meu fill?
Oh ineluctable velledat, quin odi que et tinc,
quin odi als qui desitgen allargar llurs anys,
que amb pocions i drogues i arts màgiques
en volen tórcer la canal per no morir!
El que caldria, no servint de res al món,
és que morissin, per deixar lloc al jovent.

Orestes

La nit i el son
p. 136

Helena, cantant: Augusta, augusta Nit,
donadora del son als treballats mortals,
vine del fosc abisme,
acudeix, acudeix alada
a la mansió d’Agamèmnon.
Perquè sota els dolors i sota la desgràcia,
estem sucumbint, sucumbint.
Heu fet estrèpit. Ah, silenci,
silenci ¿no et voldràs guardar
de crits la boca lluny del llit d’Orestes,
fornint-li la quieta gràcia del son, amiga?
[…]
Orestes (despertant-se): Oh, son, amic que calmes, remei dels nostres mals
que dolç a mi vingueres quan calia més!
Augusta Oblidança dels dolors que sàvia ets
i que pregada, dea, pels informats!
¿D’on he vingut? I ara! ¿Com me trobo aquí?
No me’n recordo: em sento buit de pensaments.

Ifigènia a Àulida

la fatxenda
p. 209

Agamèmnon: …La gent obscura pot plorar ben lliurement
i dir el que pensa. En canvi, per al ben nascut
això és indigne. L’àrbitre de com vivim,
és la fatxenda, i som esclaus del poble baix.
Jo tinc vergonya de vessar cap llàgrima,
i no vessar-ne em fa vergonya, trist de mi!

Les bacants

Les bacants
p. 276

Primer, se solten sobre els muscles els cabells
i es tiren les pells de cervo amunt, si s’ha desfet
el nus que les corda, i per cinyell dels piguellats
vestits es posen serps que els van llepant el queix.
[…] I s’han posat al front
corones d’heura i de roure i d’arítjol enflorat.
I una pega un cop de tirs al roquissar,
i en salta aigua amb una vena com un rou;
i una altra enfonsa la vara a terra, en el soler,
i el déu tot d’una hi fa brollar una font de vi.
I les que senten un desig del blanc licor,
gratant a terra amb l’extrem dels dits, a eixams
la llet obtenen; i dels tirsos enheurats
van degotant-los dolços correntims de mel.
[…]
Nosaltres amb la fuga evitem que les bacants
ens facin trossos; i elles marxen contra els bous
que alli herbassejaven, sense ferro al puny.
L’haguessis vista! Una vaca de gran braguer,
que bramulava, ella va i entre els seus dits
l’esqueixa; i d’altres fan bocins les jònegues;
i veies les costelles i els forcats unglots
saltant enlaire i per l’herbei; i sota els pins
plou sang, dels trossos xops que pengen del brancam.

Mort de Penteu
p. 290

Però Agave, escumejant i fent uns ulls
torts, que li roden, no sentint com qui té seny,
de Baccos posseïda, no li fa cabal:
li agafa el braç esquerre amb totes dues mans
i, recalcant-se contra els flancs de l’infeliç,
li arrenca el muscle, no en virtut de cap vigor,
no: el déu comunica facilitat als seus braons.
Ino, per l’altra banda, fa també el seu fet,
rompent les carns; i Autònoe i totes les bacants
s’hi aferrissen; i tot és un crit confús,
ell que gemega, pel que encara té de buf,
i elles xisclen; i s’emporta l’una un braç,
l’altra una planta amb la sandàlia; i queden nus
els flancs, a esquinços; i es cada una que amb les mans
sangoses tira i toma trossos de Penteu.
Així es dispersa tot el cos: sota els asprius
penyals i dins la fonda crina dels boscams
-recerca no pas fàcil; ara, el pobre cap,
és a la mare que ha escaigut, i l’ha clavat
al cim d’un tirs i el porta, com el d’un lleó
de la muntanya, pel bell mig del Citeró,
deixant les germanes en els cors de mènades.

Posted on

Sòfocles. Drames.

Literatura Grega  Sòfocles

Antígona  Èdip rei   Electra  Filoctetes  Èdip a Colonos

Antígona

L’home

(333-375)(p. 136) Himne del cor
Hi ha moltes meravelles, i no n’hi ha de més gran que l’home. Ell, fins enllà de la canuda mar alta, amb el llebeig tempestuós fa via, en el buit de les aigües inflades que entorn s’apregonen; i de les divinitats, la suprema, la terra inconsumible, infatigable, és ell que la turmenta, amb l’anar i venir de les relles d’any en any, quan la gira amb la força de l’eguina nissaga.

I la tribu dels ocells de cor lleuger, i les hordes de les bèsties salvatges, i la marina gernació del pèlag, tot, insidiant, ho captura, dins els torterols de la xarxa teixida, l’home inventiu. Domina també amb els seus ginys el ferèstec animal muntanyà; i el cavall de pelut bescoll, el menarà sota un jou que la tossa li volta, i així mateix l’infatigable brau de la serra.

I la paraula, i el pensament que és com un vent, i l’impuls d’habitar ciutats, tot això, s’ho ha ensenyat ell mateix; com a defugir els trets dels glaços, incòmodes per al qui dorm al ras, i els de les males pluges, amb recursos per a tot; sense recursos, no s’aventura a res del futur; només de la mort no es procurarà una fugida; però de les malalties intractables, ha imaginat com evadir-se’n.

Tenint, en la inventiva d’art, un saber que supera tota esperança, adés cap al mal, adés cap al bé camina. Fent una part a les lleis del país i a la justícia fundada en els juraments dels déus, ocuparà el cim de la pàtria; s’exclou de la pàtria el qui s’acompanya del crim per bravata. Que no s’assegui a la meva llar ni amb mi tingui un pensament igual, el qui obra d’aquesta manera!

No he nascut per a compartir l’odi, sinó l’amor

(513-525)(p. 142)
C.- ¿Com llavors honores l’un amb una mercè impia per a l’altre?
A.- No et parlarà pas així el mort, si hi apeles.
C.- Sí, si l’honores igual que a l’impiu.
A.- Ha mort que no era esclau seu, sinó germà seu.
C.- Però devastant aquesta terra; l’altre la defensava.
A.- Malgrat això, Hades vol les lleis iguals.
C.- ¿Però no pas que l’home de bé tingui la mateixa sort que el roí?
A.- ¿Qui sap si sota la terra és això la pietat?
C.- No, l’enemic, mai, ni quan és mort, no l’estimaré.
A.- No he nascut per a compartir l’odi, sinó l’amor.
C.- Doncs vés sota terra i, si et cal estimar, estima els morts; però mentre jo viuré, no em farà la llei una dona.

Èdip rei

Tirèsias

320 p. 132
Deixa’m tornar a casa: és com més fàcilment portarem tu el teu destí i jo el meu, si em vols creure.
410 p. 135
M’has retret que sóc orb; però tu, tu tens clara la vista i no veus en quin punt de desventura et trobes, ni sota de quin sostre habites, ni amb qui. ¿Saps de qui vas néixer? Ignores que ets odiós als teus, de sota terra i del damunt. Aviat, com un doble fuet, la maledicció d’una mare i del teu pare, acostant-se’t amb peu terrible, et llançarà d’aquest país. Ara hi veus bé, llavors només veuràs la fosca.
455 p. 136
Hi veia i serà orb, de ric que era, mendicarà i, assenyalant davant seu amb un bastó, prendrà el camí de la terra estrangera. I es revelarà germà i pare alhora dels fills amb qui vivia, i fill i marit ensems de la dona de qui va néixer, rival de sembra i assassí del seu propi pare! Vés dins, ara, medita aquests oracles; i si et convences que he mentit, ja pots assegurar que de l’art dels endevins no en sé res.

Èdip coneix

p. 160 1183

Ai las, las! Així tot és veritat! Ah! Llum, que et vegi aquí per darrera vegada, ja que avui em revelo nascut dels qui no devia, unit a qui no devia, assassí dels qui no podia matar!

Electra

Cursa de carros

(p. 50 699

L’endemà, quan a sortida de sol s’obria el concurs reservat als cavalls més veloços, Orestes entra a la lliça amb molts altres conductors de carros. L’un venia d’Acaia, un altre d’Esparta i dos de Líbia, drets dalt de llurs carros de dos jous. Orestes, que tenia unes egües tèssales, era el cinquè. El sisè, arribava d’Etòlia, amb unes poltres rosses; el setè era de Magnèsia; el vuitè, amb un tronc blanc, enià d’origen; el novè procedia d’Atenes, la ciutat que els déus han bastit; un altre, un beoci, completava la desena. Tots s’aturen a l’indret on els àrbitres designats els han atribuït per sorteig els llocs i han posat els carros en línia. Sona la trompeta de bronze i es llancen; tots fan crits a llurs cavalls alhora i amb les mans sacsen les regnes. Tot l’estadi s’omple de la cruixidera dels carros; la pols puja cap al cel. Tots, formant una massa confusa, no estalvien l’agulló: cadascun vol passar el botó de roda dels altres i el panteix de llurs cavalls. Al mateix temps, a la seva esquena i sobre el moviment de les seves rodes, bromereja, percudeix el bleix dels animals. Orestes, que condueix arran de la columna extrema, cada vegada la frega amb el cap del fusell: afluixant la brida al cavall corder de la dreta, reté el que hi passa tocant. Tots els carros fins aleshores es tenien drets, quan els poltres de l’home d’Ènia, desbocats, se l’emporten amb violència, i al moment d’acabar la sisena volta i començar la setena, es tiren a un costat i topen de front amb els carros de Barce. Llavors, per la falta d’un de sol, es trenquen i bolquen els uns sobre els altres, i tot el pal de Crisa s’omple de desferres del naufragi eqüestre. Només l’hàbil cotxer d’Atenes, que s’adona del perill, es tira enfora i frena curt, deixant passar la maror de carros que bull en mig de l’arena. Venia l’últim Orestes, retenint les seves poltres darrera els altres, posant la seva fe en el final. Veu que li resta un sol adversari. Fa espetegar un soroll sec per les orelles de les seves ràpides poltres, es llança al seu encalç … Aparellats els jous, corren, i ara és l’un ara l’altre que fa avançar els seus cavalls d’una testa. Ja, sense defallir, tots els altres tombs el míser els havia fet rectes, dret dlat del seu carro dret, quan de sobte amolla la regna esquerra al moment que el cavall pren la volta, i no s’adona que pega a la punta de la columna: trenca el seu fusell pel mig del botó, llisca per la rampa del carro, es fa un embull amb les tallades corretges, i mentre ell roda per terra, les seves poltres s’escapen pel mig de la lliça. El poble, quan el veu així caigut del carro, esclafeix un xiscle per aquell jove, que tan belles proeses ha fet i ara té un tal desastre, ara rebatut a terra, ara mostrant les cames al cel; fins que d’altres conductors, aturant amb prou feines la cursa de llurs tirs, el desenreden, cobert de sang, en un estat que ni un dels seus amics que el veiés no podria reconèixer la seva pobra despulla.
[…]
Climmenestra.- Oh, Zeus! ¿Què en puc dir? ¿Una sort o una desgràcia, tot i que és un guany? Però que és trist que jo salvi la vida a costa dels meus propis mals!

p. 53
794
Electra.- Insulta: avui et toca a tu d’ésser feliç.

[En realitat Orestes no és mort]

Filoctetes

Clam

p. 126 v 936
Oh cales, oh promontoris, oh bèsties de les muntanyes, única companyia meva, oh roques abruptes, és a vosaltres -perquè no sé ningú més a qui dir-ho-, a vosaltres que elevo el meu plany, als que són sempre aquí, als habituals: vegeu quina obra m’ha fet el fill d’Aquil·les!

Edip a Colonos

 

Justificació d’Èdip

p. 52, 265
Els meus actes, més que fer-los jo s’han fet ells, perquè jo els patís, si dels del meu pare i la meva mare hagués d’enraonar. Tot això, jo ho sé bé. I tanmateix, ¿com seria jo criminal de mena? He tornat el mal que m’havien fet. Fins si hagués obrat en plena consciència, no hauria estat criminal per això. Però ara, és sense saber res que he fet cap on he fet cap, mentre que ells, aquells per qui he sofert, ho sabien que em feien morir!

Plany d’Èdip, mal involuntari
p. 77, 965

Aquesta boca teva deixa anar crims, connubis, desgràcies de tota mena que jo, pobre de mi! he sofert ben de mal grat meu; però així va plaure als déus, potser irritats contra la meva raça feia temps, perquè, a mi en persona, no em sabries pas trobar cap blasme d’un pecat pel qual jo així pecava contra mi i contra els meus. Perquè, explica’m, si una veu divina venia per mitjà d’oracles a anunciar al meu pare que moriria a mans dels seus fills, ¿com a dreta llei me’n pots fer mai retret a mi, que no tenia encara els gèrmens de naixó del meu pare ni de la meva mare, a mi que llavors estava per engendrar? Si després, vingut a la llum ja míser, com hi vaig venir jo, em vaig batre amb el meu pare i el vaig matar, sense tenir consciència del que feia ni de contra qui ho feia, ¿com per un acte involuntari podries raonablement blasmar-me? Quant a la meva mare, desventurat, no tens vergonya, germana teva que era, de forçar-me a parlar del seu matrimoni […] Doncs és la desventura en què jo vaig ésser enxarxat, conduït pr la mà dels déus i si l’ànima de meu pare fos viva, jo no penso que tingués res a objectar-me.

Èdip retroba les filles
p.82, 1104

E.- Acosteu-vos, filla, acosteu-vos al vostre pare. Deixeu-li palpar aquests cossos que ja no esperava que tornessin.
A.- Tindràs el que demanes. El nostre desig i el teu grat van junts.
E.- ¿On sou, doncs, on sou?
A.- Aquí totes dues, prop de tu.
E.- Tanys meus caríssims!
A.- A un pare tot és car.
E.- Ah! els meus dos bastons!
A.- Bastons ben malfadats d’un pare malfadat!
E.- Tinc el que més estimo. Desventurat del tot, ni que morís no ho fóra, amb totes dues vora meu. Estantoleu-me, filla, el flanc a banda i a banda; cenyiu el qui us va engendrar; feu-me descansar de la meva trista solitud errabunda. I el que ha passat, digueu-m’ho en els mots més breus que es pugui: a noies de la vostra edat basta un relat curt.

Posted on

Èsquil. Drames.

Literatura grega Èsquil

Prometeu Encadenat

El do de prometeu de concebre falses esperances

Prom. 248-252
P.-He fet que els homes pel seu futur no temin.
Cor.-I quin remei contra el mal encertares?
P.-He fet que agalius falsos concebessin.

Els dons fets als homes per Prometeu

Prom. 443-460
Mes escolteu les penúries dels homes
tanmateix: eren com nens; jo senderi
els vaig donar, d’ell els vaig fer partícips…
…No tenien de l’hivern cap indici,
i menys de la florida primavera,
ni signe cert de l’estiu fruitós, sense
instrucció operaven; vaig mostrar-los
l’emergència dels astres, llurs
difícils ponents. El nombre, el primer dels recursos
vaig idear per a ells, confegir lletres,
memòria universal i mare d’obres.

Model de la ment com a càlcul

Prom. 789-790
P.-Io, un vast vagabundeig t’indico
primer, a l’àbac de la ment inscriu-te’l,

Coèfores

458. Orestes amb Electra. venja el seu pare matant Egist i la seva mare Climmenestra, perseguit per les Fúries.

La cura dels nens petits

Coef. 749-760
Tàvec de l’ànim m’era el meu Orestes,
el rebí de sa mare per nodrir-lo…
…i amb crits aguts de nit em desvetllava.
He endurat vanament moltes fadigues,
els nins, no tenen seny, i cal pujar-los
com bestioles, no fa? És llei de la dida.
Els infants de bolquers encar no parlen,
si tenen set o gana o bé orinera,
el xic ventre dels nens sol es governa.

Posted on

Píndar

Literatura grega

Olímpica X
Eonos, el fill de Licimni, fou el campió
a l’estadi quan hi van córrer els seus peus la cursa
de longitud; procedia de Mideas i empenyia
davant d’ell el seu exèrcit. A la palestra
triomfa Èquem, honor de Tegea, i Doricle,
l’estadant de Tirint, assolí el trofeu
del pugilat; el dels quatre cavalls, se’l guanyà
Samos de Mantinea, l’home fill d’Haliroci.
Fràstor féu blanc amb la seva javelina,
Niceu giravoltà el braç i engegà la pedra més
enllà que no pas els altres; els companys
d’armes van prorrompre en grans
aclamacions. La llum amable
de la bonica lluna il·luminà la nit.
Tot el santuari ressonà de festins joiosos
amb música de cants laudatoris.

Pítica VIII, L’home, el somni d’una ombra
p. 112
La fortuna dels homes puja en un instant, però s’ensulsia igualment
brandada per un destí inflexible.

Éssers d’un dia! Què és l’home? Què no és? L’home és
somni d’una ombra. Però sempre que l’esclat
de Zeus ve, una llum brillant plana sobre els mortals
i un viure ple de mel. Egina, mare estimada, fes que aquesta
ciutat segueixi lliure els rumbs del destí amb Zeus
i el potent Èac, el bon Peleu, el brau Telamó i Aquil·les.

Pítica IX, Quiró a Apol·lo
p. 118

Em preguntes pel llinatge
de la noia, senyor? I m’ho demanes tu, que saps
tots els camins i el terme segur de les coses,
que veus quantes fulles primaverals brosta
la terra, quants grans de sorra arrodolen confusament
el mar, les ones dels rius, el buf
dels vents, que saps
el futur i per on vindrà?

Posted on

Lírica grega arcaica

Literatura grega

Mimmermo  Soló Jenòfanes Arquíloc Semònides  Alcman  Simònides  Safo

MIMNERMO (600 ac)

La vellesa trista i deforme

(5 D) (p.58 5)
El mateix que un somni, dura un temps molt breu
la joventut preciosa; i la vellesa trista i deforme
penja aviat sobre el nostre cap,
hostil i alhora canalla, que canvia el rostre dels homes
i, abraçant-los, malmet la seva vista i la seva ment.
Que, lliure de mals el cos i tristes cuites l’ànima,
als seixanta em prengui la mort fatal.

SOLÓ (600 ac)

Els béns que vol l’home

(1 D) (p. 67)
Filles esplèndides de la Memòria i del Zeus de l’Olimp,
Muses de la Piéride, escolteu aquesta súplica:
doneu-me bonança, pel que fa als déus feliços; i pel que fa
als homes, que tingui sempre un bon nom,
que endolceixi la vida a l’amic i amargui la de l’enemic,
respectat pels uns, terrible pels altres.
Les riqueses, les vull tenir, però amb frau
no les vull servar, la pena al final sempre arriba.
…
Els homes, tant el bo com el dolent, pensem així:
qualsevol té bona opinió de si mateix,
mentre no hi hagi dany, que aleshores plora, però abans ens tingué
a tots bocabadats l’esperança nècia.
Un que viu afeixugat per mals terribles, no pensa
sinó que vindrà un dia en que estigui sa altra vegada;
un altre, que és un covard, es pensa que és molt valent,
i que és de bon veure, i no té cap gràcia al cos;
i el pobre, que pateix les obres de la misèria, imagina
encara que farà moltes riqueses.
Cadascú s’afanya a la seva manera. Hi ha qui en les seves naus
recorre el mar, ric en peixos i, volent dur
a casa el guany, és assotat entretant per vents terribles,
i no posa la seva vida a cap mena de recer;
un altre es passa l’any llaurant el tros plantat,
servint a qui s’encarrega de les arades corbes;
un altre, instruït en les obres d’Atena i d’Hefest inventades,
es guanya el pa amb la feina de les seves mans,
i un altre, iniciat en el seu do per les pròpies Muses olímpiques,
amb el seu saber de les normes de l’art que agrada;
…
a un altre que pateix mals funestos, només en tocar-lo
amb les mans, el torna sa altra vegada.
És el fat qui envia als homes tant el mal com el bé,
i els dons d’un déu immortal no s’excusen.
Sí, hi ha en tota empresa perill, i no hi ha qui sàpiga
on haurà d’acabar la feina començada;
un que vol fer bé les coses, amb tota innocència
es fa caure damunt una desgràcia tremenda, odiosa;
i un altre, un incapaç, els déus en tot moment
li donen bona sort, remei de la seva incompetència.

La prudència

(16 D)(p. 83)
De la prudència no és fàcil saber-ne la invisible mesura,
que, sola, de totes les coses en governa el límit.

Les edats de la vida

(19 D)(p. 83)
Quan fa els set, el noi tendre
perd les primeres dents que li sortiren de nen.
I quan Déu li mesura finalment els segons set anys,
la pubertat creixent ja comença a mostrar-se.
I al tercer septeni, tot espigant-se encara, se li cobreix
el mentó de pèl i li canvia de flor la pell.
I al quart septeni és quan té la força més gran,
de coratge entre els homes indici segur.
I el cinquè és el temps que l’home hauria de pensar en casar-se
i procurar obtenir descendència de fills.
I al sisè madura la ment de l’home en totes les coses
i ja no voldrà després actes sense cura.
I al setè té el millor judici i discurs, així com
a l’octau; i ja en fan els dos catorze, d’anys.
I al novè, li resta poder; però ja és més dèbil,
mirant al coratge perfecte, en llegua i prudència.
I al desè, si hi ha qui l’encalça i arriba fins el límit,
la mort no el vindrà a buscar abans d’hora.

Correcció a Mimnermo sobre la vellesa

(22 D)(p. 85)
Però si em vols fer cas, esborra aquest vers,
i no t’enutgi que jo ho entengui millor;
cànvia’l, dolç poeta, i canta d’aquesta manera:
“Als vuitanta em prengui la mort fatal”.
…
Que no m’arribi una mort sense llàgrimes, no: als amics
voldria deixar, en morir, dolor i laments.
…
I com més vell sóc, més coses aprenc.

JENOFANES (530 ac)

Setanta-set anys de pensador

(53 D)(p. 97)
Ja són setanta-set els anys que duc passejant
el meu pensament per tota la terra grega;
i abans d’aquests en van passar vint-i-cinc des que naixí,
si és que sé dir la veritat sobre l’afer.

ARQUÍLOC (650 ac)

No et deixis endur ni pels èxits ni pels fracassos

(D 116)(p. 131)
Cor, cor, si t’aclaparen maldars
invencibles, amunt!, resisteix al contrari
oferint-li el pit de cara, i a l’ardit
de l’enemic, oposa-t’hi amb fermesa. I si en surts
vencedor, dissimula, cor, no te n’ufanis,
ni, de sortir vençut, t’envileixis plorant
a casa. No deixis que t’importin massa
a la teva joia en els èxits, ni la teva pena en els fracassos.
Entén que en la vida hi impera l’alternança.

Els ànims i les idees

(D 118)(p. 131)
Té l’home mortal, Glauc, fill de Leptines,
els ànims segons se li presenta el dia,
i les idees d’acord amb allò en què treballa.

SEMONIDES (630 aC)

Els destins de l’home

(D 138)(p. 143)
Noi, és Zeus tronant qui en prescriu,
de tot, el desenllaç, i qui el posa
on vol. En canvi, entre els homes
no hi ha seny sinó que, passatgers,
vivim com a bèsties, ignorants
del termini que Déu donarà a tot.
Però, mentre s’encaparren en l’impossible,
als humans sustenta l’esperança:
uns esperen per que vingui el dia,
d’altres confien en que acabi l’any.
No hi ha qui no esperi, per l’any vinent,
fer-se amic de fortuna i béns.
A l’un se li avança la vellesa
abans del termini. A d’altres els consumeixen
dolències vils. I a d’altres, subjugats
per Ares, Hades els envia sota terra.
D’altres, dins del mar, sacsejats
per la tempesta i l’onatge blau,
moren treballant per la vida.
I d’altres es lliguen a un llaç, infeliços!
i a voluntat deixen la llum del sol.
Lliure de tot mal, no hi ha res; innombrables
fats funestos i calamitats
imprevistes, i penes, pateix l’home.
Però, si em féssin cas, no caminaríem
estimant el dany, ni posant l’ànim
en l’amargor, ens torturaríem.

(D 139)(p. 145)
Si fossim assenyats, el que mor
no ens ocuparia més d’un dia.

Sobre les dones

(D 142)(p. 145)
Déu féu les dones diferents
des d’un principi. A l’una, la va treure
de la porca híspida, i a casa seva
tot va rodolant per terra,
embolicat i ple de brutícia;
però ella, bruta i amb la roba bruta,
aposentada en les escombraries, s’engreixa.
…
L’altra surt a la gossa, espabilada
com ella, imatge fidel de sa mare,
que tot ho vol sentir i saber,
i ensumant es fica per tot arreu,
i encara no veient ningú, a aquest li borda.
No l’atura el marit, que l’amenaci
o que a cops de pedra, furiós, la dent
li trenqui o que li parli amb afecte;
fins i tot asseguda amb estranys, segueix
capficada en bordar inútilment.
…
L’altra és del mar i té dues maneres.
Riu contenta avui, i l’estrany
que la vegi a casa en farà l’elogi
dient: “No s’ha vist altra dona
millor ni més amable en tot el món”.
I l’endemà no suporta que la mirin
ni que li rondin a la vora: s’enfurisma,
hostil com una gossa amb cadells,
i és àspera amb tots, i disgusta
per igual amics i enemics;
com el mar…inestable.

L’altra és un ase apallissat i gris
que amb prou feines per la força i amb insults
s’avé finalment a alguna cosa, i qui li dol
fins i tot el que li agrada; entretant,
menja tota la nit dins la cambra
i tot el dia, fins i tot davant la llar.
Per cardar, de tota manera,
qualsevol ximple que vingui ja li resulta.

A una altra la pariria una exquisida
euga de llarga crinera, car no vol
fer de criada ni esllomar-se en això,
no fa anar el molí ni aixeca
la criba ni llença fora les deixalles,
i com que el sutge potser la podria
ennegrir, al forn no s’asseu;
i es per la força que al final conquereix un home.
Es treu el maquillatge dos cops al dia,
i a vegades tres, i s’ungeix amb essències;
i sempre duu el cabell ben pentinat,
llarg, i amb flors boniques que l’adornen.
És bonic de veure una femella així, almenys
per a l’altre, encara que no pel seu amo,
a no ser que sigui un tirà o un rei,
a qui plauen tal mena d’éssers.

L’altra surt a la mona: és la pitjor
calamitat que Zeus envia a l’home.
És molt lletja de cara, i quan creua
el poble a tothom mou a riure;
de tan nana com és amb prou feines avança,
i camina, de tan prima, sense cul.
Pobre de l’home que l’hagi d’abraçar!
Sap tots els trucs i gestos,
com una mona. Què hi fa que se’n riguin!
No vol fer el bé, ans al contrari,
tot el dia examina i considera
com fer a la gent el major dany.

I l’abella, feliç el qui la té!
l’única a qui no li escau cap retret,
ella estira i augmenta la nostra vida.
I estimada al costat del marit amant,
envelleix cuidant dels fills.
Es distingeix entre totes les dones
i una gràcia divina les envolta.
I no vol asseure’s amb les altres
per explicar-se contes sobre el sexe.

De les dones que Zeus dóna a l’home,
aquestes són les millors i prudents.
I totes les altres, perquè ell ho volgué així,
són un horror, i han de seguir-ho essent.
Car la pitjor cosa que féu Zeus
és la dona. Creiem que ens serveix,
i és el pitjor pel qui la té.
Car no passa tranquil u dia sencer
qui amb dona viu casat,
ni li és tan fàcil treure de casa
la fam, hoste cruel, déu implacable.
I quan l’home pensa que podria
estar a casa content perquè els déus
l’afavoreixen i plau a tothom,
surt ella a renyar-lo belicosa (…)
És la cosa més dolenta que féu Zeus,
i és un nus als peus, que a ningú deixa anar,
des que l’Hades rebé aquells
que per una dona es feren la guerra.

ALCMAN (630 a.C.)

Dormen les muntanyes

(D 174)(p. 183)
Dormen les muntanyes
els cims i les valls,
i planes i barrancs,
i el bosc, i tots els animals
que la terra obscura cria,
i les feres de la muntanya, i els eixams,
i el monstre en els fons de la mar braolant;
i dormen les multituds
d’aus de llargues ales.

SIMONIDES (520 aC)

Incertesa de la vida humana

(D 215)(p. 211)
Essent humà, no diguis mai
què passarà demà;
ni, si veus feliç un home,
quan de temps ha de durar-li.
No és més ràpid l’esquinç
de la mosca d’ala llarga
que el mudar dels mortals.

 

L’infant

(D 226)(p. 221)
… “Quina pena que tinc,
fill! Però el teu son no es torba,
i dorms, no pensant en altra cosa
sinó en mamar, i en aquest tronc trist
clavetejat de coure, que en la nit
llueix, i on només
la foscor blava
t’acotxa. No t’importen
ni l’aigua que et passa per damunt
sense tocar-te el cabell, ni el bufec
del vent: sempre reposa
el caparró bonic en la flassada.
Si t’espantés el que fa por,
ja m’hauries escoltat.
Vull que dormis, nen;
i que s’adormi el mar, que a la fi s’adormi
aquesta aflicció inacabable. Que hi hagi
un canvi, pare, Zeus
per la teva mercè. Ai, si algun mot
injust o temerari hagués dit
en suplicar-te, perdona’m-el”.

(D 227)(p. 223)
En veure’l que exhalava l’ànima
innocent, el nen de pit
de la de corones violeta,
tot es van posar a plorar.

[Com l’Erlenkönig de Schubert]

Virtut inaccessible

(D 233)(p. 225)
Hi ha un conte: que la Virtut
viu en un cingle escarpat
on un cor de nimfes àgils
la serveix. Pel que fa als mortals,
no tots la poden veure, i només
qui de dins treu una suor
que li devora l’ànima, pel seu
coratge arriba al cim.

El plaer

(D 237)(p. 229)
Ja que, sense el plaer, quina vida humana
té atractiu, o quin poder? Sense ell,
fins i tot l’existència dels déus
deixaria de ser-nos envejable.

SAFO (600 aC)

Un prat deliciós

(D 250)(p. 241)
Surt de Creta i vine a aquest temple
sagrat, on per tu s’esperen
un hort que riu de pomeres
i altars amb olor d’encens,

i on l’aigua fresca fresseja
entre les branques, i ombregen
els rosers de l’indret, i cau
son de les fulles que tremolen;

i on un prat on pasturen
els cavalls, dóna flors del temps
de primavera, i on l’aire
bufa dolçament…

vine aquí, Cipris,…
i en aquestes copes d’or vessa,
graciosament, afegint-lo
al nostre festival, el nèctar!

Enamorada

(D 252)(p. 245)
Em sembla com un déu, l’home
que seu al teu davant, i tan a prop
t’escolta absort com li parles dolçament
i riure-t’en amb amor.

En això no menteixo, em
salta dins del pit el cor; doncs si
et miro un sol instant, ja no puc
dir ni un mot,

se’m gela la llengua, i un subtil
foc no tarda en recórrer la meva pell,
no veuen res els meus ulls, l’oïda
em zumzeja, i una suor

freda em cobreix, i un temor m’agita
tot el cos, i estic, més que no pas l’herba,
pàl·lida, i sento que em resta poc
per quedar-me morta.

Eros

(D 260)(p. 253)
Eros em va sacsejar l’ànima
com un vent que a la muntanya
sobre els arbres cau.

Voldria la mort

(D 268)(p. 257)
I ja m’està agafant una ànsia
d’estar morta, i veure els lotus
amarats de rosada
a la riba de l’Aqueront.

 

Posted on

Yehuda Amichai. Poesia

L’exactitud del dolor i la confusió de la felicitat

L’exactitud del dolor i la confusió de la felicitat

[20]

L’exactitud del dolor i la confusió de la felicitat. Penso
en l’exactitud amb què les persones descriuen mals i dolors
quan són al metge. Fins i tot aquells que no saben llegir ni escriure
afinen: és un dolor continuat, aquest ve a punxades, i aquest
sembla que estripi per dins, fa un mal que crema, un mal esmolat,
un dolor esmussat. És aquí, exactament aquí, sí, sí.
La felicitat ho confon tot. Després d’una nit d’amor o d’una festa
he sentit a dir: ha estat meravellós, m’he sentit a la glòria.
Fins i tot un astronauta que gravità per l’espai obert
suspès fora del coet només va declarar:
meravellós, fantàstic, no tinc paraules.
La confusió de Ia felicitat i l’exactitud del dolor.
I jo voldria descriure tan exactament un dolor esmolat
com la més profunda felicitat i l’alegria.
He après a parlar entre dolors.

1998

 

Posted on

Literatura grega

Grècia    Cites a dropbox. tag literatura grega 88 Literatura grega.

Llengua Grega. Homer. Lírica. Drama. Èsquil. Sòfocles. Eurípides.

Evolució de l’escriptura: Protosinaític → Fenici → Grec (del que sortiran el llatí i el ciríl·lic)

Homer i Hesíode

(sIX – sVIII BCE) Autor a qui s’atribueixen els pomes de la Ilíada i l’Odissea, les obres literàries més antigues d’Europa . No hi ha dades històriques sobre la seva vida.  Hi ha arguments per pensar que es tractava de la consolidació de narracions orals de joglars itinerants. ( Milman Parry NewYorker).

L’acció se situaria a l’anomenada edat fosca (sXIII-sIX) entre les invasions micèniques i l’època arcaica (2HEG0 ). Hi ha descripcions detallades de la costa jònica (actual Turquia). El llenguatge és una versió arcaica del grec jònic amb mescles d’altres dialectes, en hexàmetre dactílic.

La Ilíada i l’Odissea

Hesíode (776 AC). Teogonia. Els treballs i els dies.

Lírica

 

 

(sVII a sV BCE) Floreix a l’era arcaica (2HEG1) i clàssica (2HEG2). Mentre l’èpica canta els herois en un to elevat, aquesta poesia és més personal, íntima, sovint expressant emocions i reflexions. [També més curta. Com la poesia xinesa]. Era recitada o cantada en banquets (symposium). El melic era cantat, per individus o un cor, acompanyat de lira, d’on vindria el nom) o flauta. Les elegies en hexàmetre èpic.  . Usa diversos metres, com els d’Alceu o Safo. Sovint eren ocasionals: victòries atlètiques (epinikia, epinicis) [Píndar era l’antecedent del Sport i el Mundo deportivo], himnes recordant els morts, triomfs (pean), ditirambes de temes diversos, cantats per cors i que acabarien donant lloc als drames, cançons d’amor, invectives, insults als enemics.
Al sIII BCE, el moviment enciclopèdic d’Alexandria va establir el canon dels 9 poetes lírics:

Alcman (lírica coral, s. VII aC)
Safo (lírica monòdica, 630-570)
Alceu (lírica monòdica, 620-580), temes polítics
Anacreont (lírica monòdica, 582-485), l’amor, la beguda
Estesícor (lírica coral, s. VI aC)
Íbic (lírica coral, s. VI aC)
Simònides (lírica coral, s. V aC)
Píndar (lírica coral, 518-438), odes epinícies cantant les victòries dels atletes.
Baquílides (lírica coral, s. V aC)

Altres

Arquíloc (680-645), sàtires i invectives. Calinos, Tirteu, Mimnermo, Soló, Jenòfanes, Semònides, Simònides.

Drama

(CGPT). S’estima que es van escriure un miler de tragèdies de les quals se n’han conservat 32, 7 de 90 d’Èsquil, 7 de 120 de Sòfocles i 18 de 92 d’Eurípides. S’haurien escrit centenars de comèdies de les quals en sobreviuen 11 d’Aristòfanes. (Museu de les obres perdudes). (EB) Èsquil presenta més el problema religiós de l’home determinat per les seves accions i la intervenció dels déus, davant de qui han de respondre. Sòfocles manté la mateixa ortodòxia en moral i religió i introdueix més complexitat. Els humans errant, i subjectes a l’ordre de l’univers. Eurípides serà més escètic quant al paper dels déus.

A les Dionisíaques els dramaturgs presentaven tres tragèdies.

525 – 456 ESQUIL

(EB) Hauria pres part a la batalla de Marató contra els perses el 490. El 484 hauria guanyat la competició de les Dionisíaques per primer cop. El 468 perdria davant un jove Sòfocles. Abans d’Èsquil les tragèdies tenien un sol actor, que podia fer diferents papers, contraposat al cor. Èsquil va introduir un segon actor, creant la possibilitat de diàleg, i va reduir el paper del cor. També s’implicava en els decorats, vestuari i coreografia. Literàriament fa servir un to majestuós i metàfores que manté al llarg de l’obra. Moral i teològicament, quan un home està triomfant, els déus li poden enviar més ambició propiciant l’hubris, l’excés i el desastre. [tema de la llibertat humana i determinisme diví) El tema de la venjança en la trilogia de l’orestíada.

  • Els Perses, 472: Humiliació quan arriba a Persèpolis la notícia de la derrota de Salamina.
  • Set contra Tebes, 467: part d’una trilogia, els fills d’Èdip lluiten entre sí.
  • Suplicants, 463. Pelasgus acull les Danaides.
  • Agamémnon, 458. (Tàntal, Atreu, Orestes)
  • Assassinat per Climmenestra en tornar de la guerra de Troia.
  • Coèfores, 458. Orestes amb Electra. venja el seu pare matant Egist i la seva mare Climmenestra, perseguit per les Fúries.
  • Eumènides. 458. Orestes jutjat a Atenes.
  • Prometeu Encadenat, > 458 desafiua Zeus que és mostrat com un tirà. ( La humanitat, diluvi, Prometeu, Pandora)

496 – 406 SÒFOCLES

(EB) Se sap que als 16 anys va ser escollit, pel seu físic, habilitats atlètiques i  art musical, per encapçalar el cor que havia de celebrar la victòria a la batalla de Salamina. Va servir d’stratego sota Pericles i després del desastre que va patir Atenes a Siracusa, va ser un dels proboulos encarregats de restablir l’ordre.
Va competir potser fins a 30 vegades a les Dionisíaques, guanyant-ne 24.  Va introduir un tercer actor. Els seus personatges tenen qualitats definides, personalitats fortes que sovint sobreestimen les seves forces, cometent errors i injustícies sobre altres que desencadenaran nous errors. [estem determinats per la personalitat???] Els humans viuen en l’error i la foscor, però és en la resistència i com s’afronta i aguanta el patiment, que es retroben amb l’ordre universal de les coses i esdevenen més genuïnament humans [com el rei Lear].

  • Les dones de Traquis, Deianira intenta recuperar Hèrcules i sense saber-ho el farà morir amb el mantell enverinat pel centaure.
  • Antígona, que desafia Creont en voler enterrar el seu germà Polinices, mort en l’atac a la ciutat. Mor a la presó, i al dona i el fill de Creont se suiciden.
  • Àiax, ofès per que l’armadura d’Aquil·les ha estat atorgada a Ulisses.
  • Edip Rei. Mata Laios, sense saber que era el seu pare, i esposa Iocasta la seva mare. Es cegarà.
  • Electra, que amb Orestes venja el seu pare Agamémnon.
  • Filoctetes, retirat a una illa amb una ferida al peu haurà de ser recuperat pels grecs per guanyar a Troia.
  • Edip a Colonos, acollit per Teseu a Colonos, i atès per les seves filles Antígona i Ismene.

480 – 406 EURÍPIDES

(EB) No se sap gaire de la seva vida. Es diu que tenia molta curiositat intel·lectual i conversava amb Protàgoras i Anaxàgoras. Aristòfanes el ridiculitzava. Els seus personatges no són tan grandiosos com els d’Èsquil o Sòfocles, sinó humans més normals, amb els seus dubtes. Fa retrats psicològics penetranst, en especial a les escenes d’amor o bogeria. A les obres hi surten déus arbitraris. Fa servir pròlegs i epílegs per situar i tancar l’acció. Va ser l’autor més popular a l’època helenística.

  • El Cíclop
  • Alcestis
  • Medea: que en ser abandonada per Jason matarà la seva rival i els seus propis fills.
  • Els fills d’Hèrcules
  • Hipòlit: Afrofita despitada farà que Fedra se n’enamori i en ser rebutjada l’acusi de violació.
  • Andròmaca
  • Hècuba: l’antiga reina de Troia, ara una esclava, per venjança cega Polymestor i mata els seus fills.
  • La follia d’Hèrcules
  • Les Suplicants
  • Ió
  • Les troianes: reflecteix cokm van actuar els atenesos en capturar Melos, matant els homes i esclavitzant les dones.
  • Ifigènia a Tàurida
  • Electra
  • Helena
  • Les Fenícies
  • Orestes
  • Ifigènia a Àulida
  • Les Bacants: Potser l’obra mestra, Dionisos arriba a Grècia procedent d’Àsia per introduir els seus rituals d’orgies. Es rebutjat a Tebes i el seu rei Penteu l’intenta arrestar. Dionisos el fa tornar boig i anar a la muntanya on les dones de Tebes, la seva mare inclosa, el desmembraran.
  • Resos

450 – 388 Aristòfanes

Tot i que les trames no siguin molt sòlides, 2500 després se segueix representant, pels diàlegs brillants, imaginació i la divertida paròdia com quan se’n riu d’Eurípides.

Els núvols, els ocells, Lisístrata, les dones de Thesmophoria (on critica la misogínia d’Eurípides), les granotes.

Prosa filosòfica i Història

Thales, Anaximandre, Demòcirt, Heràclit. Plató, Aristòtil

Història, Herodot (-484 -425), Guerres Perses. Tucidides (-472 -400) Guerres del Peloponès.

Calímac. Apol·loni de Rodes. Longinus, sobre el sublim

Ateneu de Naucratis. El sopar dels Erudits. sIII CE

Després

Bizanci

Recuperació del llenguatge després de la independència.

Kavafis, Odisseus Elytis

Introducció a la Teresa i la Maria en el viatge de 2005

I també ho han estat per les formes de la lirica grega, on per primera vegada es canten sentiments personals. Totes les generacions de poetes d’europa s’han inspirat en els clássics grecs i llatins. A Catalunya, quan sota les diferents dictadures que hem patit s’intentava tornar a aixecar la nostra llengua, és a Grècia on mirávem; així el noucentisme treballà per traduir al català aquests clàssics. En els moments més durs de la dictadura de Franco, patint la barbarie feixista, és l’ideal de Grècia que enyoràvem i és aquesta enyorança la que inspira les Elegies de Bierville de Carles Riba, que comencen evocant el cap Súnion, per on començarem el nostre viatge. A continuació teniu una introducció a Homer i un resum dels cants de la lliada i l’Odissea, que vaig llegir, per primera vegada a l’adolescència, i que vaig rellegir cap als trenta anys, prenent notes i passant-les al vell ordinador que tenia, hi ha un enllaç a la meva selecció de cites. Després vénen les notes sobre Lírica arcaica, també amb cites, aquest cop, per desgràcia, no tenim cap traducció en català i el que hi trobareu són les meves traduccions improvisades del castellà, finalment l’elegia segona de Carles Riba.

Quan parlavem dels mites grecs intentàvem pensar en el “moment inicial” de la religió, i evocàvem l’angoixa o plenitud en què es pot trobar l’home quan es veu depassat per tot arreu, per l’origen i per la fi, i pel que l’envolta. Hi ha una altra pregunta, que mai arriba a tenir una bona resposta i que és la del sofriment humà. Perquè hi ha tant de dolor i tant de sofriment? És absurd? És merescut? Les religions han intentat donar alguna resposta, com pot ser la del pecat original en el cas del cristianisme. Potser no n’hi ha cap, d’explicació, però un dels intents més profunds i alhora més bells de pensar el problema és el de la tragèdia grega.

Hem de tornar per un moment als déus i els mites. És que potser els déus olimpics es poden comportar arbitràriament? No, ells també estan sotmesos a la necessitat, el destí. I aquest s’entén amb la figura d’unes deesses, les moires, a les quals tothom, déus i homes hi estan sotmesos. N’hi ha tres, Clotho, que fa anar una filosa d’on en sur el fil que és la vida de la persona, Lachesis que en mesura la longitud amb una vara per determinar el temps que és atorgat a cada persona, i finalment Atropos, que tallarà el fil quan se suposa que hem de morir. Les moires no deixen passar cap ofensa contra la pietat religiosa o contra l’ordre del cosmos. Tot excés d’ambició o de poder serà castigat per les terribles Erinnies, o Fúries, tres deesses que tenen serps per cabells.

Així, tothom está sotmès a la necessitat, al desti, però aquest, com es determina, està escrit en algun lloc? La visió que trobem a les tragèdies gregues és, d’una banda, que el destí es deu al propi caràcter, i que aquest sovint fa que l’home cometi l’error de ser excessivament ambiciós, o venjatiu, o poc compassiu. Seria el cas de Xerxes que en “Els Perses” d’Esquil creu que vencerà en la batalla dominant les forces del mar. O de Creont, a l’Antigona” de Sófocles, que oblida el deure familiar de germà quan refusa que siguin enterrats els seus germans que atacaven Tebes. Com més altes siguin les qualitats del personatge, més fàcil és que confii excessivament en elles i caigui en l’error d’excedir la mesura i els límits. Aquest error era designat per l’expressió hybris. La tragèdia ens mostra com

els personatges són victimes de la seva pròpia manera de ser, tot i que no sempre queda clar quin és l’excés comès. A vegades inevitablement han d’afrontar un desti, com Orestes, que ha de venjar crims anteriors i que desprès haurà de patir la venjança ell mateix. Notem però que és una noció molt diferent a la de “culpa i castig”. Sempre assistim a algú que pateix adversitats i que manté les seves virtuts en elles malgrat el sofriment, virtuts que a vegades hauran estat les mateixes que li hauran fet cometre l’error que ha desencadenat la venjança de les Erinnies Les representacions de tragèdies van ser molt populars a Grècia, se celebraven concursos en honor a Dionisos (les festes Dionisiaques) en què els autors competien entre ells. S’han perdut la majoria de les obres. Ens queden set tragèdies d’Esquil (525-456), set de Sófocles (496-406) i una vintena d’Euripides.

Esquil posa l’accent en l’ordre cosmic i religiós mentre que Euripides dibuixa els personatges d’una maneramés realista. Sòfocles és potser qui assoleix un equilibri m mostrar uns personatges que, tot i sotmesos a un destí terrible, conserven les seves virtuts i en la derrota, presenten sempre certa grandesa moral. Potser per això Hölderlin va escriure aquests versos que li són dedicats:

Sophokles: Viele versuchten umsonst das Freudigste freudig zu sagen Hier erspricht endlich es mir, hier in der Trauer sich aus /
Molts han provat en va de dir el més joiós en la joia; ara a l’últim aqui se’m manifesta en el dol

Potser aqui s’expressa el tipus d’alegria que queda per l’essència del caràcter d’un personatge, per la seva bellesa moral més que no pas per si té més o menys sort en la trama de la història.

Aquest carácter “exemplar”, en el sentit de mostrar la bellesa moral, és el que Aristòtil analitza com a funció de la tragèdia. La história descriuria les coses tal com han passat exactament, i aixo faria que la seqüència de fets sovint sigui confosa, no sempre es pot veure bé que els efectes siguin resultat de les causes principals ja que aquestes queden difoses per la presència de molts factors secundaris. La creació poètica de la tragèdia ens mostra els personatges tal com haurien de ser, dibuixant clarament que el destí depèn de manera inevitable del caràcter. [De la mateixa manera que sovint un bon retrat fotogràfic consisteix en treure de la foto tot allò que no és essencial, eliminar detalls del fons que l’únic que fan és distreure]. Segons Aristòtil la funció de la tragèdia seria la catarsi, que etimològicament vol dir “buidar”, “evacuar”, referint-se a purgar els humors malignes. La tragèdia ens presenta situacions extremes que difícilment podríem experimentar en les nostres vides, i ens exposa a sentiments de tristesa, por, compassió i temor. [Segurament no és gaire diferent del que passa quan veiem una bona pel·lícula sentimental i fem una bona plorada.] Aquestes emocions tenen el més gran efecte quan passen de manera inesperada i alhora com a conseqüència d’un antecedent. És així com hi ha els ‘descobriments’ [retrobar el pare o germà perdut, una herència) o els canvis de fortuna’, el canvi de fortuna a desgràcia o l’invers.

Aprofitant les meves velles lectures aqui teniu pàgines sobre Esquil, amb un resum de cadascuna de les set tragèdies, Prometeu, Set contra Tebes, els Perses, Agamemnon, Coèfores, Les suplicants, Les Eumenides i Sófocles, Dones de Traquis, Aiax, Antigona, Edip rei, Electra, Filoctetes, Edip a Colonos. Em falten les d’Euripides.

Posted on

The Road Not Taken. Robert Frost

Two roads diverged in a yellow wood,
And sorry I could not travel both
And be one traveler, long I stood
And looked down one as far as I could
To where it bent in the undergrowth;

Then took the other, as just as fair,
And having perhaps the better claim,
Because it was grassy and wanted wear;
Though as for that the passing there
Had worn them really about the same,

And both that morning equally lay
In leaves no step had trodden black.
Oh, I kept the first for another day!
Yet knowing how way leads on to way,
I doubted if I should ever come back.

I shall be telling this with a sigh
Somewhere ages and ages hence:
Two roads diverged in a wood, and I—
I took the one less traveled by,
And that has made all the difference.

Dos camins divergien al bosc groc
i, ho sento, no podia emprendre els dos.
Vaig aturar el viatge llargament,
mirant-ne un, allà a la llunyania,
fins que es perdia entre el sotabosc.

Després vaig prendre l’altre, delitós,
i que potser em cridava més i tot:
ple de pastura, convidava a anar-hi;
per bé que, a dir veritat, els passejants
els havien fressat tots dos igual.

Aquell matí tots dos coberts estaven
de fulles no ennegrides per les petges.
El primer el vaig deixar: un altre dia!
I per bé que un camí et porta a un altre,
dubtava si mai més hi tornaria.

Això ho recordaré tot sospirant
en algun lloc llunyà, temps a venir:
dos camins divergien en un bosc,
i jo vaig agafar el menys transitat.
Allò va fer que tot fos diferent.

Posted on

El cos humà a la poesia

Poesia  El cos humà

[esborrany]

1595 Shakespeare. Sonet 130

My mistress’ eyes are nothing like the sun;
Coral is far more red than her lips’ red;
If snow be white, why then her breasts are dun;
If hairs be wires, black wires grow on her head.
I have seen roses damasked, red and white,
But no such roses see I in her cheeks;
And in some perfumes is there more delight
Than in the breath that from my mistress reeks.
I love to hear her speak, yet well I know
That music hath a far more pleasing sound;
I grant I never saw a goddess go;
My mistress, when she walks, treads on the ground.
   And yet, by heaven, I think my love as rare
   As any she belied with false compare.

1650 Andrew Marwell. To his Coy mistress

1832 Lord Byron. She walks in beauty

1891 Walt Whitman. I sing the body electric

1972 Auden. Talking to myself

1978 Maya Angelou. Phenomenal Woman

1987 Lucile Clifton. Homage to my hips

1990 Li-Young Lee. The City in Which I Love You

Posted on

Writing Myself in History. Adam Lowe

At the end of the world, when the last great library is a forgotten ruin, an historic pile of architecture with foundations millennia old, I will dig through the rubble. I will find its summit, the monument of some dead queen rising from the colls of a rose and thrusting into the clouds an open book in her right palm, as faded as the idealism that built her. Inside, layers of books compress into fossils and the fossils of fossils, whilst the ghosts of fanatical librarians skulk around the book cases and data banks, behind full-moon glass visors, turned out in matching armour of black linen. There, buried beneath the carcasses of waste-lit, pre-apocalypse. I will find the last copy of my soul, bound in crumbling leather with pages that flutter like dust butterflies to the floor beneath my feet. It will contain my whole life. But I’ll bring new pages. jam them into the seams, offer my own prologue and epilogue, scrawl in handwritten footnotes. context, lies, if I must. In the end, I will close it, place it neatly atop the mess. And I will scream.

[la data és estimada, l’autor és nascut el 1985. Vist a l’exposició Belonging al Manchester Museum. Quan considero el problema del lliure albir des d’una perspectiva d’antropologia determinista resulta que per un observador extern, la nostra xarxa neuronal, les nostres experiències es van configurant a cada pas al llarg del temps de manera determinista, com el llibre del poema. I no obstant, a cada instant, en una situació donada, tenim una experiència de llibertat ja que a l’hora de fer uns llista dels factors que hi tenen a veure, hi sortirà el nostre caràcter, les memòries afectives, el nostre marc moral, les nostres expectatives, en definitiva, el que entenem com a jo.]

Posted on

Noches en los ministerios de Europa. Julio Cortázar.

Vale la pena ser traductor free-lance porque poco a poco se van conociendo de noche los ministerios de Europa, y es muy extraño y está lleno de estatuas y de pasillos donde cualquier cosa podría ocurrir y a veces ocurre. Cuando se dice ministerio conviene entender ministerio pero también tribunal de justicia o palacio legislativo, en general enormes artefactos de mármol con muchísimas alfombras y lúgubres ujieres que según el año y el lugar hablan en finlandés, en inglés, en danés o en farsi. Así he conocido un ministerio de Lisboa, después el Dean’s Yard de Londres, un ministerio de Helsinki, una ominosa dependencia oficial en Washington, D. C., el palacio del senado de Berna, y no sigo por modestia pero agrego que siempre era de noche, es decir que si también los conocía de mañana o de tarde mientras trabajaba en las conferencias de las que eran sede momentánea, el verdadero y furtivo conocimiento ocurría de noche y de eso me jacto, porque no sé si otros habrán conocido tantos ministerios de Europa por la noche, cuando pierden la sílaba que los enmascara y se vuelven lo que quizá realmente son, bocas de sombra, entradas de báratro, citas con un espejo donde ya no se reflejan las corbatas o las mentiras del mediodía.

Siempre pasaba así: las sesiones de trabajo se prolongaban hasta tarde, y era un país casi desconocido donde se hablaban lenguas que dibujaban en el oído toda clase de objetos y poliedros inconducentes, es decir que en general no servía de nada entender algunas palabras que luego querían decir otra cosa y casi siempre remitían a un pasillo que en vez de llevar a la calle acababa en los archivos del sótano o en un guardián demasiado cortés para no ser inquietante. En Copenhague, por ejemplo, el ministerio donde trabaje una semana tenía un ascensor como no he visto en ninguna parte, un ascensor abierto que funcionaba sin fin como las escaleras rodantes, pero en vez de la tranquilidad que dan estos mecanismos en la medida en que si se calcula mal la entrada a un peldaño lo peor que puede suceder es que el zapato calce en el siguiente con una sacudida desagradable, el ascensor del ministerio de Copenhague proponía un vasto agujero negro del cual iban emergiendo lentamente las jaulas abiertas a las que había que entrar en el momento justo y dejarse llevar hacia arriba o abajo viendo pasar uno tras otro los pisos que daban a regiones desconocidas y siempre tenebrosas, o peor todavía, como me ocurrió por una manía suicida de la que nunca me arrepentiré demasiado, llegando al punto en que las jaulas, alcanzado el último piso, entraban en un arco de círculo completamente a oscuras y cerrado donde uno se sentía al borde de una abominable revelación porque además de la tiniebla había un largo segundo crujiente y bamboleante mientras la jaula franqueaba la zona entre el ascenso y el descenso, el misterioso fiel de la balanza. Desde luego se terminaba por entender ese ascensor y más tarde hasta era divertido subir a una de las jaulas y fumar un cigarrillo dando vueltas y dejándose mirar ocho o nueve veces por los ujieres de los diferentes pisos que estupefactos contemplaban al de ninguna manera dinamarqués pasajero que no terminaba de bajarse, de entrar en una conducta coherente, pero de noche no había ujieres y en realidad no había nadie salvo algún sereno a la espera de que los cuatro o cinco traductores termináramos nuestro trabajo, y precisamente entonces yo echaba a andar por el ministerio y así los fui conociendo a todos y a lo largo de quince años agregue habitaciones a mis pesadillas, les sumé galerías y ascensores y escalinatas con estatuas negras, las decore con banderas y salones de aparato y curiosos encuentros.

Basta quizá la imaginación para comprender el privilegio de esas estancias en los ministerios, el hecho casi increíble de que un extranjero pudiese vagar a medianoche por recintos a los que jamás hubiera tenido acceso un nacional del país. El guardarropas del Dean’s Yard en Londres, por ejemplo, sus filas de perchas cada una con su etiqueta y a veces un portafolio o una gabardina o un sombrero que permanecían allí vaya a saber por que extraños hábitos del honorable Cyril Romney o del doctor Humphrey Barnes. Ph. D. ¿Qué increíble juego de irracionalidades había permitido que un argentino sardónico pudiera pasearse a esa hora entre las perchas, abrir los portafolios o estudiar el forro de los sombreros? Pero lo que más me alucinaba era volver al ministerio en plena noche (siempre había documentos de última hora por traducir), franqueando una entrada lateral, una auténtica puerta del fantasma de la Ópera con un guardián que me dejaba entrar sin pedirme siquiera la tarjeta de pase, dejándome libre y casi solo, a veces completamente solo en el ministerio lleno de archivos y gavetas y obstinadas alfombras. Atravesar la plaza desierta, acercarme al ministerio y buscar la puertecita lateral, observado alguna vez con recelo por indígenas trasnochadores que jamás podrían entrar así en lo que era de algún modo su propia casa, su ministerio, esa ruptura escandalosa de una realidad coherente y finlandesa me sumía desde el comienzo en un estado propicio a lo que esperaba dentro, la lenta y furtiva divagación por corredores y escaleras y despachos vacíos. Mis escasos colegas preferían circunscribirse al territorio familiar de la oficina donde trabajábamos, los tragos de whisky o de slíbovitz antes de la última tanda de documentos urgentes; a mí algo me citaba a esa hora, tenía un poco de miedo pero con el cigarrillo en la boca me iba por los pasillos, dejaba atrás la sala de trabajo iluminada, empezaba a explorar el ministerio. Ya he hablado de estatuas negras, me acuerdo ahora de los enormes simulacros en las galerías del senado de Berna, en una oscuridad apenas estorbada por una que otra bombilla azul, sus bultos erizados de lanzas, osos y banderas que me precedían irónicamente hasta que empezaba la primera interminable galería; allí los pasos resonaban distintamente, marcando cada vez más la soledad, la distancia que me iba separando de lo conocido. Nunca me han gustado las puertas cerradas, los corredores donde una doble hilera de marcos de roble prolonga un sordo juego de repeticiones. Cada puerta me sitúa frente a la imposibilidad exasperante de vivir una habitación vacía, de saber lo que es una habitación cuando está vacía (no hablo de imaginarla o de definirla, tareas superficiales que consolarán a otros); el pasillo del ministerio, de cualquiera de esos ministerios a medianoche donde las salas no sólo estaban vacías sino que me eran desconocidas (¿habría grandes mesas con carpetas verdes, archivos, secretarías o antesalas con pinturas y diplomas, de qué color serían los tapices, qué forma tendrían los ceniceros, no se habría quedado un secretario muerto dentro de un placard, no habría una mujer juntando los papeles en la antesala del presidente de la Corte Suprema?), la lenta marcha por el exacto medio del pasillo, no demasiado cerca de las puertas cerradas, la marcha que en algún momento me devolvería a la zona iluminada, a la lengua española en bocas familiares. En Helsinki di una noche con un corredor que hacía un codo inesperado en la regularidad del palacio; una puerta se abrió sobre una vasta habitación donde la luna era ya el comienzo de una pintura de Paul Delvaux; llegué a un balcón y descubrí un jardín secreto, el jardín del ministro o del juez, un pequeño jardín entre altas paredes. Se bajaba por una escalerilla de hierro al borde del balcón, y todo era en escala mínima, como si el ministro fuera un turbio enano. Cuando otra vez sentí la incongruencia de estar en ese jardín dentro de un palacio dentro de una ciudad dentro de un país a miles de kilómetros de ese yo habitual de todos los días, recordé el blanco unicornio prisionero en el pequeño recinto prisionero en el tapiz azul prisionero en el Cloister’s prisionero en Nueva York. Al pasar otra vez por la gran sala vi un fichero sobre un escritorio y lo abrí: todas las fichas estaban en blanco. Tenía un lápiz de fieltro que escribía azul, y antes de irme dibujé cinco o seis laberintos y los agregué a las otras fichas; me divierte imaginar que una finlandesa estupefacta se topó alguna vez con mis dibujos y que acaso hay un expediente que sigue su marcha, funcionarios que preguntan, secretarios consternados.

Antes de dormirme recuerdo a veces todos los ministerios de Europa que conocí de noche, la memoria los va barajando hasta no dejar más que un interminable palacio en la penumbra; afuera puede ser Londres o Lisboa o Nueva Delhi, pero el ministerio es ya uno solo y en algún rincón de ese ministerio está lo que me citaba por las noches y me hacía vagar medroso por escaleras y pasillos. Acaso todavía me quedan algunos ministerios por delante y no he llegado todavía a la cita; otra vez encenderé un cigarrillo para que me acompañe mientras me pierdo en los salones y los ascensores, buscando vagamente algo que ignoro y que no quisiera encontrar.

La Vuelta al día en Ochenta Mundos.  L’imaginari

Posted on

Balada del llaüt. Bai Juyi

(el poeta explica que, trobant-se amb un amic al vespre en un vaixell va sentir algú que tocava el llaüt en una embarcació. Era una prostituta de la capital, ara ja gran, que havia après a tocar amb els mestres Mu i Cao. Després d’una joventut admirada per tothom, en fer-se gran i decaure la seva bellesa s’havia casat amb un mercader.  (Antologia de Barnstone i Ping p. 174)

Seeing off a guest at night by the Xunyang River,
I felt autumn shivering on maple leaves and reed flowers.
I dismounted from my horse and my guest stepped on the boat;
we raised our cups for a drink without the music of pipes or strings.

We got drunk but not happy, mourning his departure.
When he embarked, the moon was half drowned in the river.
Suddenly we heard a lute sing across the water
and the host forgot to return home, and the guest stopped his boat.

Following the sound we softly inquired who the musician was,
the lute fell silent and the answer came after a pause.
We steered our boat close and invited her to join us,
with wine refilled and lamp relit, our banquet opened again.
It took a thousand pleases and ten thousand invitations before she appeared,
though with her lute she still hid half her face.
She plucked a few times to tune her strings.

Even before the melody formed one felt her emotion.
Each string sounded muted and each note meditative,
as if the music were narrating the sorrows of her life.
With eyebrows lowered she let her hands freely strum on and on,
pouring pent-up feelings out of her heart.
Softly strumming, plucking, sweeping, and twanging the strings,
she played “Rainbow Garment” then “Green Waist.”

The thick strings splattered like a rain shower,
the thin strings whispered privately like lovers,
splattering and whispering back and forth,
big pearls and small pearls dropping into a jade plate.
Smooth, the notes were skylarks chirping under flowers.
Uneven, the sound flowed like a spring under ice,

the spring water cold and strained, the strings congealing silence,
freezing to silence, till the sounds couldn’t pass, and were momentarily at rest.

Now some other hidden sorrow and dark regret arose
and at this moment silence was better than sound.
Suddenly a silver vase exploded and the water splashed out,
iron horses galloped through and swords and spears clashed.
When the tune stopped, she struck the heart of the instrument,
all four strings together, like a piece of silk tearing.
Silence then in the east boat and the west.
All I could see in the river’s heart was the autumn moon, so pale.

Silently she placed the pick between the strings,
straightened her garment and stood up with a serious face.
She told us, “I was a girl from the capital,
lived close to the Tombs of the Toad.
I finished studying lute at the age of thirteen,
and was first string in the Bureau of Women Musicians.
When my tunes stopped, the most talented players were humbled,
other girls were constantly jealous when they saw me made up,
the rich young city men competed to throw me brocade head scarves,
and I was given countless red silks after playing a tune.
My listeners broke hairpins and combs when they followed my rhythm.
I stained my blood-colored silk skirt with wine
and laughed all year and laughed the next,
and autumn moon and spring wind passed unnoticed.
My brother was drafted and my madame died.
An evening passed, and when morning came my beauty was gone.
My door became desolate and horses seldom came,
and as I was getting old I married a merchant.
My merchant cared more about profit than being with me.
A month ago he went to Fuliang to buy tea.
I am here to watch this empty boat at the mouth of the river.
The bright moon circles around the boat and the water is very cold.
Deep into the night I suddenly dreamed about my young days
and wept in dream as tears streaked through my rouge.”

I was already sighing, listening to her lute,
but her story made me even sadder.
I said, “We both are exiled to the edge of this world
and our hearts meet though we’ve never met before.
Since I left the capital last year,
I was exiled to Xunyang and became sick.
Xunyang is too small to have any music;
all year round I heard no strings or pipes.
My home is close to the Pen River, low and damp,
and yellow reeds and bitter bamboo surround the house.
What do you think I hear there day and night?
Cuckoos chirping blood and the sad howls of apes.
Spring river, blossoming morning and autumn moon night-
I often have my wine and drink by myself.

It is not that there are no folk songs or village flutes,
but their yawps and moans are just too noisy for my ear.
Tonight I heard your lute speak and my ear pricked up, listening to fairy music.
Please don’t decline, sit down to play another tune,
and I’ll write a ‘Song of the Lute’ for you.”

Touched by my words she stood there for a long time,
then sat down and tuned up her strings and speeded up the rhythm.
Sad and touching it was different from her last song
and everyone started to weep.
If you ask, “Who shed most tears in this group?”
The marshal of Jiangzhou’s black gown was all wet.

Balada de la tañedora del laúd

De noche fui a la orilla del río
para despedirme de un amigo.
Sentía el melancólico susurro
de la hojas de los arces
y de las flores de los juncos.
Bajé del caballo.
Ya me esperaba en la barca.
Levantamos las copas y apuramos.
¡Qué lástima no tener
laúdes y flautas
para aprisionar el instante!

El vino no nos dio alegría.
Bajo una luna bañada
en la inmensidad del agua
íbamos a separamos,
tristes, cuando de repente
nos llegaron cautivantes
dulces voces de un laúd
y fuimos retenidos.
Preguntamos en voz baja
quién lo pulsaba.
Cesó la música
sin adelantar respuesta.
Aproximamos la barca.
De nuevo encendí la lámpara.
Volvimos a poner la mesa;
llenamos de vino las copas,
y a la tañedora invitamos.
Sólo tras ruegos repetidos
apareció, con el laúd en los brazos,
y medio cubierto el rostro.

Templa las cuerdas
y, aún sin interpretar,
llena el espacio de emoción.
Una a una vibran de tristeza,
y cada acorde es un lamento
de indescriptibles sufrimientos.
Inclinando la cabeza,
ella sigue tocando,
y así se desahoga
de infinitas penas.
Ora puntea las cuerdas,
ora las rasga;
tañidos fuertes,
después ligeros.
Primero nos endulza
«Vestido de Arco Iris»,
y luego «Verde Cintura».
De las cuerdas gruesas
se desata una furiosa tormenta,
y de las delgadas,
el alegre murmullo de muchachas.

Notas sonoras se mezclan
con susurrantes notas.
Perlas grandes y pequeñas
caen en un plato de jade,
y en medio de frescas flores
trinar y trinar alegres.
Por debajo del límpido hielo,
vienen sollozos de un arroyo.
Congélanse y cesan luego.
¡Qué tristeza más profunda
mora en el fondo del alma!

Por instantes el silencio
expresa más que la música.
De pronto, quebrado jarrón de plata
y agua esparcida, cristalina.
Oigo el galope de corceles
y furiosos ruidos de sables y jinetes;
la ejecución termina.
Por entre las cuerdas
que suenan como al rasgarse
una tela de seda,
el plectro se retira.
De silencio están cubiertas
las dos barcas.
Sólo la luna plateada
yace en el centro del río.

Indecisa, la tañedora
guarda el plectro.
Se estira la ropa,
grave la expresión,
se levanta y dice:
«Nací en la capital;
vivía mi familia
cerca del Mausoleo Siamo.
A la edad de trece
aprendí a tañer el laúd,
y mi nombre estaba en la lista
de las tañedoras más destacadas.
Cada vez que interpretaba,
los maestros me prodigaban elogios,
y con mi bello rostro
me convertí en la envidia
de las artistas celebradas.
Los jóvenes ricos se disputaban
por galantearme y obsequiarme.
Para escuchar una sola pieza
me regalaban con seda abundante;
quebraban, para llevar el compás,
mis horquillas floreadas de plata,
y el vino que derramaban
regaba mi falda púrpura.
Entre acordes y risas
un año siguió al otro.
Pasó el viento de primavera.
Se ocultó la luna de otoño.
El ejército se llevó a mi hermano,
y la muerte, a mi tía.
Se marchitó la flor de mi vida.
Cada vez menos carruajes
se estacionaban frente a mi puerta.
Casé con un comerciante,
quien me trajo a esta aldea.
La separación le importa nada:
a él sólo le atraen las ganancias.
Salió a comprar el mes pasado,
dejándome sola en la barca,
acompañada de la luna
y el gélido río.
Muchas veces, en las noches avanzadas,
sueño con mis felices tiempos pasados,
y corren las lágrimas
como por arroyuelos rosados.»

Escuchando la ejecución,
me penetraba su lamento,
y la desconsolada narración
me carga un pesado dolor.
Estamos en orfandad de la suerte,
y para comprendernos
nos basta un solo encuentro.

«Abandoné la capital el año pasado,
y vine desterrado, enfermo.
En este lugar apartado
no oí ni una canción hermosa
desde tan largo tiempo.
Vivo a la orilla del río,
en húmedo y bajo paraje;
mi casa está rodeada
de cañas amargas
y amarillos juncos.
A mis oídos sólo llegan
desgarradores lamentos de cucos
y aullidos melancólicos de monos.
En las florecientes mañanas de primavera
y en las otoñales noches de luna,
ante una jarra de vino, bebo solo.
Aunque se oyen coplas y flautas,
son feas y me desagradan.
Esta noche me ha sido deleitante
al escuchar su interpretación.
Me purificó el corazón
y me parecieron melodías
de las divinidades.
Le ruego que nos toque algo más.
Improvisaré un poema titulado
La Tañedora del Laúd
y a usted va dedicado.»

La bella dama, conmovida,
permanece de pie largo rato.
Luego se sienta
y, con cadencias aceleradas,
pulsa las cuerdas.
Vibran tan desconsoladas,
que arrancan a todos lágrimas.
El que compone este poema,
bañada su túnica,
es quien llora con más tristeza.

Bai Juyi (772 – 846)

També anomenat “Pipa Xing”.

Posted on

La bona pluja. Du Fu

La bona pluja sap quan és bonic que vingui.
Ve a l’abril per la llavor amagada;
la fosca tria i un ventet amic,
i en silenci la terra deixa tota amarada.

Són negres sobre el camp els núvols en repòs.
L’única llum al riu, en una barca, brilla.
Demà veurem que tot, roig i humit, s’esparpilla
i Txengtú somriurà, ben coberta de flors.

La benigna lluvia conoce su temporada
y llega justamente en primavera.
Con la brisa, se desliza en la noche negra.
Y calladita, reparte frescor y caricias.

Se vuelven obscuras las nubes y las sendas.
Sólo brilla la débil luz de un barco que llega.
El alba nos muestra la ciudad Brocado entre flores encarnadas,
que, totalmente empapadas, inclinan las ramas.

Du Fu 712-770 (Haver estat com una pluja)

Posted on

Religió i mites a l’antiga Grècia

Grècia   | contenidor  Mites grecs  |   Introducció i fonts   |  La religió: Origen dels mites, història. Creences. Pràctiques. Els filòsofs. [Un museu de mites i religió grega]

MITES

Introducció

[ El seguit de narracions protagonitzades per divinitats gregues que hi ha a la nostra cultura, com el descens d’Orfeu als inferns és completament diferent a les narracions i rituals de la religió cristiana majoritària a occident. No podem sentir el mateix tipus de devoció per Jahvé o Crist que per un Zeus que es converteix en cigne per seduir Leda. La idea de religió que tenim a partir del cristianisme difícilment es pot aplicar a Grècia. No hi ha una divinitat única que crea el món i és un jutge moral.

Darrera aquestes narracions, ¿quines creences i quines pràctiques religioses hi havia? Responien a inquietuds espirituals universals com quin era l’origen de tot, quin final, si hi ha vida després de la mort, si hem de negociar amb forces superior o complir uns rituals?

[la major part del contingut dels mites pertany més a la literatura que no pas a la religió. És difícil imaginar una devoció per aquesta colla de déus que es barallen, violen, enganyen i es revengen. I dins de la literatura i llegenda, una bona part és anecdòtica i fins i tot tragicòmica però hi ha mites d’un simbolisme potent que ressonen en tots els temps.]

Fonts

En cap moment hi ha haver una autoritat que fixés unes creences determinades, així, les fonts són diverses.

Textos: La Teogonia d’Hesíode (8 BCE), Homer, 87 himnes d’Orfeu (text) compilats a l’època hel·lenística. Les tragèdies d’Èsquil, Sòfocles i Eurípides, les metamorfosis d’Ovidi.

Art: Ceràmica, escultures, inscripcions en antics edificis.

Santuaris: Un espai especial, alguns amb temples alguns dels quals oferien oracles a qui consultar el futur, com el temple d’Apol·lo a Delfos, amb la Pítia, o el de Zeus a Dodona.

Cosmogonia

  • Graves esmenta diverses cosmogonies. Les tres principals, el mite pelàgic, amb Eurínome i la serp Ofió (G1), el mite homèric i òrfic, on tot ve de la nit o del mar Tetis (G2), i el mite olímpic que descriu Hesíode (G3):
    A l’inici tenim tres poders: Caos (el buit que ocupa un buit), Gea (la Terra) i Eros (la renovació). Úranos [d’on surt? i Gea engendren 6 titans, Ceos, Crios, Cronos, Hiperíon, Jàpet i Ocèan i 6 titànides, Febe, Mnemòsine, Rea, Temis, Tetis i Tia (Teia o Tea), 3 cíclops , Brontes (el tro), Estèropes (el llampec) i Arges (el llamp), i 3  Hecatonquirs, gegants de 100 braços, Briàreu (fort), Gies (de membres grossos) i Cotos (copejador). Alguns titans es van aparellar, de Jàpiet i Clímene (filla d’Ocèan) van sortir quatre titans de segona generació: Atlas, Epimeteu, Meneci i Prometeu.
    Dos mites filosòfics, la teogonia d’Hesíode, Ovidi (G4).
  • Les cinc edats de l’home. En l’edat d’or, súbdits de Cronos, vivien sense preocupacions ni feina, mejaven glans, fruita, mel, bevien llet de les cabres, mai no envellien. ballaven, reien, i per a ells la mort era com un somni. En l’edat de plata menjaven pa, els homes estaven sotmesos a les seves mares, no feien la guerra, podien viure fins als 100 anys.  Ignorans i buscaraons, Zeus els destruí a tots. A l’edat de bronze els homes van caure com fruits dels freixes, amb armes de bronze, menjaven pa i carn, eren insolents i cruels. La pesta va acabar amb ells. La quarta raça també era de bronze, més noble i generosa, van lluitar al setge de Tebes, l’expedició dels argonautes  la guerra de Troia, es van convertir en herois i habiten els camps elisis. La cinquena edat és la de ferro, descendent de l’anterior, són cruels, injustos i traidors. (G5)
  • La castració d’Urà (G6) Uranus tanca els titans al Tàrtar però aquests es rebelen dirigits per Chronos que castra Uranus. (G6). Cronos s’aparella amb Rea però va devorant els seus fills, Hera, Hestia, Démeter, Hades, Posidó, fins que Rea, furiosa, amaga Zeus enlloc d’ell li dóna a menjar una pedra. Chronos va acabar vomitant la pedra i els altres germans. Comença una guerra contra els Titans (Tinanomàquia o Gigantomàquia, sovint representada als frisos, frescos al Palazzo Te) amb l’ajuda dels Cíclops. Zeus va posar a Delfos la pedra vomitada per Chronos. Atles fou castigat a aguantar el firmament a sobre. [La interpretació de la Gigantomàquia seria la dels helens -devots de Zeus- ocupant la Tessàlia que seguia els Titans. Pot semblar estrany, però de fet, no hi ha també una narrativa de Déus i sants intervenint en les guerres contra l’islam? Potser l’única diferència és el nivell de la qualitat poètica].(G7)
  • Naixement d’Atenea (G8), filla de Zeus i Metis, neix del cap G9).
  • Erebus, hauria sortit del Caos i personifica la foscor. Amb la nit (Nyx) que, també hauria sorgit del Caos, hauria engendrat les tres parques, Cloto (Nona en romà), que estira el fil de la vida, Laquesis (Decima) que el mesura amb la seva vara, i Àtropos (Morta), que el talla.(G10)
    [WK Nyx amb Erebus engendra Éter i Hemera (el dia) [hemeroteca]. Sense que intervingui un pare, tindrà Moros (fat, destí), Ker (destrucció), Thanatos (mort),  Hypnos (Son), els Oneiroi (somnis) [oníric], Momus (blames), Oizys (dolor, patiment), les Hespèrides, les Moirai (Fates), les Keres (deesses de la mort), Nèmesi (Indignació, venjança), Apate (engany), Philotes (amor), Geras (vellesa) [geriatria], i Eris (discòrdia). Amb Hipnos tindrà Morfeu [morfina], que podia prendre qualsevol forma per aparèixer als somnis dels homes].
  • Naixement d’Afrodita de l’escuma a l’illa de Citera (G11). Ares, Hefest i Hebe amb Hera (G12). Zeus era infidel i insolent i una vegada els altres déus e van lligar mab cent nusos però la Nereida Tetis va anar a buscar Briareu, el gegant de cent mans, i el va deslligar (G13). Zeus engendra Hermes amb Maia, Apol·lo i Artèmis amb Leto, Dionisos amb Sèmele. (G14). Naixement d’Eros (G15).

Els 12 Olímpics

  • Zeus (Júpiter). El déu del cel, el tro i el llamp i també l’artífex cultural suprem. Pare de tots els déus, panhel·lènic, patró de l’hospitalitat i dels juraments. Els seus atributs són el llamp, l’àguila i el ceptre. Se’l sol representar o bé dempeus amb el llamp a la mà dreta alçada, o assegut majestuós. Es podia convertir en qualsevol animal. Casat amb Hera amb qui va engendrar Ares, Hefest i Hebe. Amb Mnemòsine, la deessa de la memòria, les nou muses,Euterpe, Terpsícore, Polímnia, Melpòmene, Talia, Cal·líope, Urània, Clio i Èrato. Amant de Ganímedes. Amb Alcmena engendrà Heracles. Seduí Leda en forma de cigne. es convertí en pluja daurada per arrinar a Dànae que estava tancada a una torre i amb ella engendrà Perseu. Va raptar Europa convertit en toro i se l’endugué a Creta on van tenir Minos, rei de Creta, el valent Sarpèdon i el just Radamantis. [Reforçaria la interpretació de tribus patriarcals consolidant domini de pobles amb deesses com a divinitat principal].
  • Hera (Juno). Deessa del matrimoni. Sempre friosa i buscant venjança per les infidelitats de Zeus.
  • Posidó (Neptú). Déu dels mars, palau amb carros i cavalls-es diu que n’era el creador, aparellat amb Amfítrite gràcies a les arts de Delfí, té per fills a Tritó, Rode i Bentesicime. Gelosa, d’Escila, Amfítrite la va convertir en un monstre amb sis caps. Es va disputar Atenes amb Atena, però se li va atorgar a ella per haver-los fet donatiu de l’olivera. En una ocasió que Démeter s’havia fet egua, la va cobrir, cosa que l’enfurí per sempre. (G16)
  • Ares (Mart). Nascut de Zeus i Hera, el déu traci de la guerra, que es complau en la mortandat i el saqueig de ciutats [odiat pels atenesos que només farien la guerra per defensar la llibertat]. Odiat pels altres déus llevat d’Afrodita i Hades que rep de grat les víctimes de la guerra. (G19)
  • Hermes (Mercuri). Nascut de Maia i Zeus, es desenvolupà molt de pressa, i va robar unes vaques a Apol·lo. Va inventar una lira feta amb closca de tortuga i unes tripes de vaca, i la tocava a l’Arcàdia. Va fer el primer sacrifici de carn. Després va fer una flauta de canya, que també va agradar molt a Apol·lo i li va canviar pel ramat. De tracte en tracte, fou acceptat per Zeus com a encarregat dels tractats i del comerç, la llibertat de trànsit pels passatgers [l’època actual és de comerç i tecnologia, Hermes i Hefest]. Com a Herald duia un barret rodó per protegir-se de la pluja i sandàlies alades que el duien d’un lloc a l’altre en un moment. [icones a olga?]. Va inventar l’alfabet, l’astronomia, l’escala musical, el pugilat, el gimnàs. Entre els seus fills, el lladre Autòlic, i Dafnis, inventor de la poesia bucòlica. [Tenim l’Hermes de Praxíteles a Olímpia?]. (G17)
  • Hefest (Vulcà). Va néixer esmiriat i Hera el llençà de dalt de l’Olimp. El recolliren Tetis i Eurínome que el cuidaren, s’instal·là en una cova submarina on construí la seva primera farga i els féu ornaments. Quan Hera ho veié el tornà a l’Olimp i el féu casar amb Afrodita. Lleig i coix d’una altra vegada que Zeus el rebotà. Era mol hàbil. Va fabricar unes dones mecàniques i uns trespeus que es movien sols (Homer). [van divinitzar la metal·lúrgia, el déu de la tècnica i del bricolatge és el que domina avui; els trespeus que es mouen representen les estacions i el sol] (G23)
  • Afrodita (Venus). Nascuda de l’escuma marina sorgida dels genitals d’Urà llençats per Chronos al mar. No deixava a ningú el seu cenyidor màgic que feia que qualsevol se n’enamorés. Maridada amb Hefest, però amant d’Ares amb qui va tenir tres fills. Va jeure també amb Hermes que havia dit que la desitjava, amb qui va tenir Hermafrodita. Va tenir fills també amb Posidó, amb Dionisos va tenir Príapo, deforme i amb un gran membre. Per castigar-la Zeus va fer que s’enamorés d’Anquises, de qui va tenir Eneas. La mare d’Esmirna va pretendre que era més bella que Afrodita, i va ser castigada fent-la jeure amb el seu pare, de qui va tenir el bell Adonis, que va ser custodiat per Persèfone. Les dues el desitjaven i el volien com a amant. Calíope va arbitrar dividint l’any en tres parts, dues per les deesses i una per descansar. Per gelosia, Ares en forma de senglar va matar Adonis, que va baixar a l’Hades. (G18)
  • Atena (Minerva). Deessa de la guerra, encara que no en gaudia com Ares, inventora de la flauta, la trompeta, l’olla de terrissa, el jou, la brida, el carro i el vaixell. Era també deessa dels números i de les arts de les dones, com filar i teixir. Sense voler-se aparellar amb ningú, en un malentès demanà l’ajuda d’Hefest aquest va creure que li permetia acoblar-s’hi, l’atacà per darrera, ella s’apartà i l’esperma caigué a terra. Ella el va llençar prop d’Atenes, fecundant la mare terra. En sortí Ericteu, un nen amb el cos de serp de cintura en avall. Espantà uns ciutadans que s’estimbaren i en veure-ho Atena, de pena, deixà caure la roca que duia per completar la fortalesa de l’Acròpoli, i d’aquí en va sortir el Mont Licabetus. En una disputa amb Aracne, que havia teixit una tela més bella, esquinçà la seva obra. Aracne es penjà i Atena la convertí en aranya.
    (Pels atenesos la virginitat d’Atena volia dir que la ciutat era invencible. Seria una evolució de la triple deessa transferint els mites i qualitats de la nimfa [la fèrtil] a Afrodita). Hauria nascut del front de Zeus (un recurs mitològic per sotmetre el matriarcat d’un culte existent al nou patriarcal).(G25)
  • Apol·lo. fill de Zeus i Leto, demanà l’arc i fletxes a Hefest i a Dolfos, i matà la serp Pitó, enemiga de la seva mare. Gaia es queixà a Zeus i fou obligat a fundar els jocs Pítics. A l’Arcàdia prengué al déu Pan el do de la profecia. Va competir amb el flautista Marcias amb la seva lira, el va vèncer i en venjança pel repte li llevà la pell. Empaità moltes nimfes, entre elles Dafne, que es convertí en llorer [escultura de Bernini]. Apol·lo també s’enamorà del bell príncep espartà, Jacint, i competia amb el poeta Tàmiris i el vent del nord, que al final va fer caure un disc i el matà, de la seva sang en brollà la flor del Jacint. Després de tants tràngols i ser castigat per Zeus, aprengué moderació i sempre deia les sentències “coneix-te a tu mateix” i “res sense mesura”. [A l’època clàssica va acabar essent la deitat de la música, la poesia, la filosofia, l’astronomia, la matemàtica, la medecina i la ciència].(G21)
  • Àrtemis (Diana). germana d’Apol·lo, també sempre amb arc i fletxes, un arc de plata fet pels Cíclops, protectora dels nens petits i dels cadells, caçadora, amb el poder de causar la pesta i mort súbita, però també de guarir. Verge. Un carro tirat per cèrvoles. Àcteon la va veure com es banyava nua, i ella el convertí en cèrvol i fou devorat pels seus propis gossos. [font a Reggia di Caserta] (G22)
  • Demèter (Ceres). deessa dels sembrats; les seves sacerdotesses inicien les parelles en els secrets del llit. Va tenir fills amb Zeus i a Plutó (diferent de Hades) amb el tità Yasió, a qui Zeus castigà. Demèter era alegre i benèvola fins que Persèfone li fou arrebassada per Hades, raptada -la terra s’obrí i un carro de cavalls amb un auriga invisible se l’endugué a les profunditats. Mentre la cercava fou acollida pels reis d’Eleusis. Un dels seus fills morí per error, però Demèter va prometre grans dons a Triptòlem que li va dir, com la vella Hècate, que Coré havia estat raptada. Quan Demèter sabé que la seva filla havia estat raptada per Hades, no volgué tornar a l’Olimp, recorria la terra impedint que els arbres donessin fruit i que germinés el blat fins que Coré no tornés. La humanitat estava a punt d’extingir-se. Ho hauria pogut fer si no hagués tastat cap aliment. Al final s’arribà a un compromís, Perséfone/Coré s’estaria tres mesos en companyia d’Hades com a reina del Tàrtar, i els nou mesos restants amb Demèter. Abans de tornar a l’Olimp Demèter mostrà a Triptòlem la iniciació als seus cultes i misteris, li donà gra per sembrar, una arada de fusta i un carro tirat per serps. [veure el relleu on es veu Démeter i triptòlem amb una espiga de blat] (Graves assenyala que Core, Démeter i Hècate són la triple deessa, com a donzella, nimfa i vella, també el gra verd, l’espiga madura i el blat ja collit. (G24)
  • Hèstia. deessa de la llar, la construcció, va romandre sempre verge, al marge de les disputes dels olímpics. La primera ofrena sempre era per a ella. (G20)
  • Dionís (Baccus) que va rellevar Hestia. 12. Dionisos, nascut de Zeus i (?) fou desmembrat pels Titans, a instàncies d’Hera, i els trossos bullits en una caldera. Reconstruit per Rea, la seva àvia, Zeus va fer que Hermes el convertís en boc i el deixés amb les nimfes que el van cuidar i mimar. Va inventar el vi. En arribar a l’edat viril, Hera el va reconèixer com a fill de Zeus tot i l’afeminament degut a la seva educació, i el va fer embogir. Anava per tot arreu, amb una colla de sàtirs i mènades. Amb l’ajuda de les amazones va vèncer els titans. Viatjà per la Índia, tornà a Europa. Rea el purificà dels molts assassinats que havia comès. Licurg capturà l’exèrcit de Dionisos, Rea el tornà i féu embogir Licurg, que va confondre el seu fill amb una vinya i el tallà amb una destral, podant-li el nas, orelles i dits com si fossin branques. Va tornar a Beòcia, i a Tebes va convidar les dones a participar a les orgies. Penteu s’hi oposà i empresonà les seves Mènades, que es van escapar, desmembrant els vedells que trobaven, i quan Penteu provà de contenir-les embriagades pel vi, li van arrencar un membre rera l’altre. A uns pirates que el volien vendre com a esclau sense saber que era un déu, va fer brotar una vinya del màstil, un heura s’enroscava als aparells, els rems es van tornar serps, i tot el vaixell era ple d’animals fantàstics; els pirates van saltar a l’aigua i es van convertir en dofins. Es va casar amb Ariadna, abandonada per Teseu. Va castigar Perseu a Argos, que s’hi oposava i feia matar els seus seguidors, fent embogir les dones argives que devoraven crus els seus fills. Acabà pujant a l’Olimp i segué al costat de Zeus, Hestia li cedí el lloc. (Graves diu que Dionisos està relacionat amb la difusió de la vinya a Europa). (G27)
  • Hades , déu de l’inframón no era a l’Olimp.
  • Pan  germà de Zeus, o engendrat per Hermes segons les versions, no era un dels dotze olímpics, amb potes de cabra, un gran membre, vivia a l’arcàdia cuidant ramats, tocava la flauta, s’amagava a l’herba per espiar les nimfes i fer migdiades [Debussy!] . Prenia part en orgies amb les nimfes de la muntanya. Els olímpics el menyspreaven, però en treien partit, Apol·lo n’obtingué el do de la profecia i Hermes la flauta. En un moment donat va córrer la veu que havia mort i de l’espant de la gent en ve l’adjectiu “pànic”. (G26)

[L’armari dels déus: el llamp de Zeus, els cavalls i trident de Posidó, les sandàlies d’Hermes, el cenyidor d’Afrodita, l’arc i la lira d’Apol·lo, arc de plata d’Àrtemis, el casc de la invisibilitat d’Hades.]

Les muses i Orfeu

  • Cal·líope (Καλλιόπη, ‘la del bell esguard, agradable a la vista’). Musa de la poesia èpica. Atributs: una tauleta de cera per escriure.
  • Clio (Κλειώ, ‘aquella que els fa famosos’); Musa de la història. Atributs: un volum enrotllat.
  • Èrato (Ἐρατώ, ‘la que provoca desig’). Musa de la poesia lírica. Atributs: normalment una lira.
  • Euterpe (Ευτέρπη, ‘la molt agradable, la d’agradable geni o La de bon ànim’). Musa de la música. Atributs: una flauta.
  • Melpòmene (Μελπομένη, ‘La melodiosa, la cantant, la poetessa’). Musa de la tragèdia. Atributs: una màscara tràgica i coturns (sandàlies que munten fins als genolls amb plataforma de suro, com les que portaven els actors).
  • Polímnia (Πολυμνία, ‘la dels molts himnes’). Musa dels himnes i la geometria. Atributs: els colzes repenjats en un pedestal i la mà sostenint-se el mentó.
  • Talia (Θάλεια, ‘la que floreix, la festívola’). Musa de la comèdia. Atributs: una màscara còmica.
  • Terpsícore (Τερψιχόρη, ‘delit de la dansa’). Musa de la dansa. Atributs: una cítara per acompanyar els dansaires amb la música.
  • Urània (Ουρανία, ‘celestial’). Musa de l’astronomia. Atributs: una esfera.

 

Orfeu

Fill del rei Eagre de Tràcia i de la musa Calíope. Apol·ló li reglà una lira i les Muses el van ensenyar a tocar-la. Encantava les feres i els arbers i les roques es desplaçaven per escoltar-lo. Va embarcar amb els argonautes en cerca del velló d’or a la Côlquide i en tornar es casà amb Eurídice. Aquesta moriria per la mossegada d’una serp. Orfeu baixà als inferns i va encantar Caronte, Cerber i el mateix Hades que accedí a deixar tornar Eurídice amb la condició que Orfeu no mirés enrere fins estar els dos a fora. Però Orfeu es girà un cop hagué arribat i perdé Eurídice per sempre.
A Tràcia Orfeu no honorà Dionisos, criticà els sacrificis humans i els excessos sexuals de les Mènades, saludant Apol·lo com al més gran dels déus. Dionisos va fer que les Mènades matessin els seus marits i desmembressin Orfeu. El seu cap tallat, surant al riu, va seguir cantant.(G28).
[en una altra versió, les manades se’n van enamorar però ell les va rebutjar. Aleshores en el decurs d’una orgia, el van matar i desmembrar.

Orfeu als inferns, Jan Brueghel, 1594

L’inframón

(G31). Les ànimes baixen a l’inframón per una entrada prop d’un bosc d’oms negres al costat de l’oceà. Els parents els posen una moneda sota la llengua per pagar el barquer Caront que els durà en una barca a l’altre costat de la llacuna/riu Estígia. El gos Cèrber, amb tres caps en vigila la riba, tant per les ànimes que voldrien fugir com pels vius que hi voldrien entrar. A més hi ha el riu Acheron, de la misèria, el Phlegeton, el Cocytus i el Leteu, el riu de l’oblit. L’Erebus, la foscor, el primer lloc on arriben. A mesura que van arribant, les ànimes són jutjades per Minos, Radamantis i Èac, aquest els europeus, Radamantis els asiàtics i per a Minos queden els casos més difícils. Segons la sentència se’ls envia als camps dels Asfòdels si no són ni bones ni dolentes, al camp de càstigs del Tàrtar si són dolentes o als camps Elisis si són virtuoses. El Tàrtar hi ha tancats els titans i els castigats. A la dreta el palau d’Hades i Persèfone. A l’esquerra, un xiprer blanc fa ombra a l’estany de Leteu on beuen les ànimes comuns. D’altres que en saben més beuen de l’estany del Record.
Els camps Elisis són governats per Cronos, el dia perpetu, no fa mai fred, sempre hi ha música i jocs. En qualsevol moment poden triar renéixer a la terra. A prop hi ha les illes dels benaurats, pels que han passat tres cops per la terra i les tres vegades han assolit l’Elisi. Alguns diuen que es troba prop de la desembocadura del Danubi, ple d’animals, amb les ànimes d’Aquiles i Helena en festa contínua.

Hades és un déu ferotge, amb un carro d’or tirat per quatre cavalls negres. Posseeix el cascde la invisibilitat i són d’ell totes les pedres precioses que hi ha sota terra. Viu sempre a les profunditats llevat de quan té un atac de luxúria. La seva dona Perséfone, no té fills amb ell i prefereix la companyia de la vella Hécate, deessa de les bruixes (que té tres caps lleó, gos i egua).

Les Erínies viuen prop del Erebus i actuen quan un mortal es queixa d’un greuge, més velles que Zeus, amb caps de gos, serps per cabells, ales de ratpenat, els ulls injectats en sang.

Ganímderes, Tique, Nèmesi, Nereides

  • Ganímedes, el més bell dels mortals, raptat per Zeus en forma d’àguila. (G29). Zagreu (G30).
  • Tique i Nèmesi: la primera, la capriciosa fortuna, que a uns els dóna molt i a altres gens. La segona, humilia els que, havent rebut fortuna, no en sacrifiquen una part als déus ni ajuden a alleujar la pobresa dels altres.(G32)
  • Els habitants del mar, 50 Nereides, amables sirenes. Les Gorgones, belles fins que Atena convertí Medusa en un monstre alat d’ulls que enlluernaven, grans dents,llengua sortint, urpes esmolades, cabells de serp, i amb una mirada que convertia els homes en pedra. Les Graies, com cignes. Les hespérides, filles de la nit que canten melodiosament al jardí més occidental que la terra donà a Hera, aquí hi havia lespomes d’or custodiades per la sep Ladó.  (G33) Equidna, meitat dona i meitat serp, devorava homes a la seva cova. Amb Tifó va tenir una descendència monstruosa: Kerberos, el gos de l’infern amb tres caps, la Hidra de Lerna, serp amb molts caps, la Quimera, cabra que respirava foc amb cap de lleó i cos de serp, Ortro, un gos que va jeure amb Equidna altra vegada i va engendrà l’esfinx (cap de dona, cos de lleó,ales d’àliga, cua de serp) i el lleó de Nemea. (G34)

La rebelió dels gegants

  • Enfadats perquè Zeus havia confinat els seus germans Titans al Tàrtar, 24 gegants ataquen el cel llençant roques i torxes enceses. Atacaran els déus que els combatran però només Heracles podrà matar-los. , que lluiten contra el cel (G35)
  • Irada, la mare terra va jeure amb Tàrtar i va engendrar Tifó, el monstre més gran que mai hagi existit, serps enroscades de cintura en avall, braços que s’estenien centenars de llegües amb caps de serp en lloc de mans, cap d’ase que tocava les estrelles i ales enormes que amagaven el sol. Va atacar els déus i va aconseguir tallar els tendons de Zeus que no es podia moure fins que Hermes els va recuperar. Al final va poder llençar-lo al volcà Etna. (G36)
  • Els Alòades, Efialtes i Oto eren gegants que segons una profecia ningú podria matar. Van atacar l’Olimp, el primer volia Hera i el segon Àrtemis. Àrtemis els confondrà i es mataran l’un a l’altre. (G37)

[Altar de Zeus a Pèrgam]

La humanitat, diluvi, Prometeu, Pandora

  • El diluvi de Deucalió, que Zeus envià per destruir la raça humana indignat pel sacrifici d’un nen per Licaon d’Arcàdia. El va convertir en llop. Deucalió va demanar al seu pare, el tità Prometeu, que construís una arca. Tota la humanitat morí llevat de Deucalió i Pirra. La humanitat es renovà quan les roques llençades per ells es convertiren en homes. Però a l’Arcàdia van seguir sacrificant nens i convertint-se en llops. [elaboració de la Grècia civilitzada sobre els costums de l’Arcàdia]. (G38).
  • Atlante i Prometeu. Atlant, el més gran dels Titans, governava l’Atlàntida, un regne amb una costa escarpada, en una terra més enllà de les columnes d’Heracles. Els seus habitants es van tornar malvats i van ser castigats. Atlant i Mebenio es van unir als gegants i Cronos en la lluita contra l’Olimp. Atlant va ser castigat a aguantar el cel. Era el pare de les Plèiades, les Híades i les Hespèrides.
    Prometeu, un altre dels titans, tenia per germans Epimeteu, Atlant i Menecio. Aprengué les arts i ciències d’Atena i persuadí Zeus de perdonar la raça humana. Escollit per determinar com repartir un bou sacrificat, deixà en una part ossos i greix i a l’altra l’estómac -la part menys valorada- i la carn, enganyant Zeus que trià la primera; i encara avui és la part que s’ofereix als déus. Zeus castigà la humanitat a menjar carn crua. Prometeu va robar el foc i l’entregà a l’home. La venjança de Zeus consistí en fer una dona d’argila, que els quatre vents li donessin vida. Pandora, la dona més bella mai creada, fou oferta a Epimeteu, que la rebutjà. La ira de Zeus va fer que encadenés Prometeu a una roca del Càucas on un voltor li devorava el fetge un dia rere l’altre, a la nit se li regenerava. Espantat, Epimeteu es casà amb Pandora. Prometeu havia aconseguit tancar en una capsa tots els mals que podien afligir la humanitat, la vellesa, la fatiga, la malaltia, la bogeria, el vici i la passió. Pandora, la primera d’una llarga casta de dones, bella, però també tonta, malèvola i gandula, no va fer cas de l’advertència de no obrir la capsa, i tots els mals es van escampar. Si no fos que dins la capsa hi havia també l’esperança enganyosa, la humanitat s’hauria suicidat. (G39) (en una altra versió es diu que tenia tots els dons: pan dora i que Zeus li dóna una gerra amb la indicació que no l’obrís sota cap concepte, però Pandora no va resistir la curiositat i la obrir. Aleshores es van escampar tots els mals, les plagues de les collites, les malalties. Al fons de la gerra només hi quedà l’esperança [com al genesi on Eva és temptada a tastar la poma de l’arbre del coneixement i )
    Èsquil, Prometeu encadenat

Eos, Helios, Heleno, Èol

  • Eos, l’aurora, que acompanya Helios fins a occident com a Hesperia. (G40) Orió, caçador, el més bell dels homes. (G41).
  • Helios, que recorre el cel en el seu carro des del palau a l’orient, i retorna per l’oceà, dormint en un vaixell. Culte a Rodos. El seu fill Faetont intentà conduir el carro però no dominava els cavalls, i o bé anava massa lluny, o massa a prop, cremant els humans. (Inicialment de menor importància que la lluna, fins que Apol·lo se’n va apoderar). (G42)
  • Heleno, fill de Deucalió, va tenir com a fills Eol, Juto i Doro. Juto va anar a Atenes on va tenir com a fills Ió [jonis] i Aqueu. Doro va anar al mont Parnàs i va fundar la primera comunitat doria. Així, les principals nacions gregues, jonis, eolis, aqueus i doris, descendeixen d’Heleno.
    Èol va ocupar les illes eolies del mar Tirré on hi havia tancats els vents en una cova. Els deixava anar seguint indicacions de Zeus. Bòreas, el vent del nord a l’hivern. El Zèfir, vent de l’oest a la primavera que fa florir les plantes, Notos el vent del sud que ve d’Etiòpia, Euros, vent de l’est que porta tempestes i pluja.
  • Ió, fill d’Apol·ló i Creüsa, sacerdot a Delfos. [ Eurípides] (G44). Alcione i Ceice (G45).
  • Tereu de Tràcia, es casa amb Procne filla de Pandió, rei d’Atenes. Però s’enamora de l’altra germana, FIlomela, que cantava molt bé i fa veure que procne ha mor, i li talla la llengua per que no parli. Quan es descobreix les anava a matar però els déus el converteixen en puput, Filomela en rossinyol i Procne en oreneta (sense llengua).  (G46), les orenetes sense llengua. Erecteu i Eumolpo (submissió d’Eleusis a Atenes) (G47). Bòreas, Bòreas el vent del nord que una vegada va fecundar tres mil egues. (G48). Àlope o Hipotoont (G49).

Asclepi, oracles, alfabet

  • Asclepi. fill d’Apolo i Corónide, va aprendre medecina del centaure Quiró i d’Apolo. Va aprendre molt i Atenea li va donar dos pots de sang de la medusa, l’extreta de les venes del costat esquerra podia ressucitar els morts i l’altra matar instantàniament. (G50).
  • 51 Els oracles a Grècia: Zeus a Dodona, amb coloms. Olímpia. Delfos, Patras. (G51).
  • Les tres parques van inventar les cinc vocals i les consonants B i T,  Palamedes, fill de Nàuplio, les altres onze consonants. Hermes va reduir els sons a caràcters fent servir formes cuineiformes perquè les grulles volen en forma de cunya. (G52) [Els alfabets]
  • Els dàctils, 5 dits homes que eren ferrers i van fer una cursa que dóna lloc als jocs olímpics, 5 dits dones (G53). Els Telquins, éssers marins amb cap de gos i aletes (G54). Les Empuses, dimonis femenins que podien prendre la forma, de gosses, vaques, o belles dones que jeien amb els homes i els xuclaven les forces vitals fins que morien. (G55).
  • Io, filla del déu fluvial. Zeus se n’enamorà i quan Hera sospità la convertí en una vaca blanca. Però Hera la reclamà i la posà sota la custòdia d’Argus panoptes que tenia cent ulls, i encara que alguns dormissin els altres sempre vetllaven. Hermes, el més hàbil dels lladres l’adormí amb la flauta i el matà. Hera posà els seus ulls a la cua d’un paó reial i féu que un tàvec empaités sense parar a Ió. Io va recórrer Europa, Àsia, sempre turmentada pel tàvec fins que va arribar a les fonts del Nil on Zeus li retornà la forma humana. Es va casar amb Telègon, donà a llum el fill de Zeus i va instituir el culte a Isis (o Dèmeter). (G56). El seu germà Foroneu va fundar la primera ciutat amb mercat i va ser el primer a fer servir el foc robat per Prometeu. (G57)

Cadme, Belo, Leda, Centaures, Endimió, Pigmalió i Galatea, Sísif, alcestis

  • Agenor, fill de Líbia i Posidó, es va establir a Canaan i va tenir per fills a Cadme, Fènix, Cílix, Taso, Fineu i Europa. Zeus se’n va enamorar i es convertí en un toro blanc, bell i dòcil. Hermes portà el ramat prop d’on passejava Europa. Veient que el toro era dòcil, Europa hi començà a jugar, i li posava flors, i garlandes a les banyes. Zeus va entrar a l’aigua amb Europa espantada agafada a les banyes i anà fins a Creta, on es transformà en àguila i violà a Europa. En van tenir tres fills, Minos, Radamant i Sarpédon. El pare va enviar els fills a cercar-la. Van fundar Fenícia, la illa de Taso i altres. Cadme, després de molt voltar, es va trobar Atena que li va dir que abandonés la cerca, seguís una vaca i allà on caigués fatigada, fundés una ciutat. Aquest és l’origen de Tebes. Cadme volgué sacrificar la vaca i anar a buscar aigua a la font de Castàlia, que abans es deia font d’Ares. Però resulta que estava guardada per una serp que matà la majoria dels homes de Cadme. Quan aquest aconseguí occir-la, Atena li digué de sembrar les dents. D’aquí en van néixer homes armats, espartans que es van posar a lluitar entre ells fins a matar-se. Només en van quedar cinc que es van posar al servei de Cadme. Aquest hagué de fer d’esclau d’Ares durant un any per haver mort la seva serp.(G58)
  • Cadme es va casar amb Harmonia, aquestes van ser les primeres noces de mortals i hi van assistir els dotze Olímpics. Démeter va jeure amb Yasion tres vegades en un camp llaurat per assegurar les collites. Més tard Cadme va renunciar al seu tron en favor del seu net Penteu, que la seva filla Àgave havia tingut amb Eguió, un dels cinc homes sembrats. Però en desdenyar Dionís, aquest féu embogir les dones de Tebes i Penteu fou desmembrat per les bacants, amb la seva mare al davant (Eurípides, les bacants). Dionisos va dir que algun dia Cadme conduiria bàrbars contra els grecs. Van emigrar al país dels Enqueleus i van ser elegits governants. Àgave que s’havia casat amb Licoterses, el matà i enrregà el regne a Cadme. Ares al final els perdonà i per evitar això els convertí en serps negres amb taques blaves, i els envià a les illes dels benaurats.(G59)
  • Belo, germà d’Agenor va tenir tres fills, Egipte, Dànau i Cefeu. El primer regnà a Aràbia i a Egipte, el segon a Libia i va tenir 50 filles, les Danaides. A la mort de Belo, Egipte pretenia casar els seus prínceps amb les danaides. Però Dànau sospitava que en realitat les volien matar i va embarcar cap a Grècia i va dir que estava predestinat a ser rei d’Argos [recordo que a la Ilíada sempre parlen dels dànaus i dels aqueus]. Els prínceps d’Egipte ho van tornar a intentar però a la nit de noces, totes les danaides menys una van clavar una agulla que duien amagada al cap al cor dels seus marits. Un dels fills de les danaides, Aminone fou Nàuplio, que descobrí l’art de la navegació i va fundar aquesta ciutat.(G60). Làmia, filla de Belo, governà a Líbia i Zeus li atorgà poder treure’s els ulls i tornar-se’ls a posar. Hera li matà els fills per gelosia i ella matà els dels altres amb crueltat. Es va afegir a les Empuses (G55), jaient amb joves i xuclant-los la sang mentre dormien.
  • Zeus va cobrir Nèmesi (G32) que s’havia transformat en oca prenent la forma d’un cigne. D’aquí en sortiria un ou que seria posat entre les cames de Leda (o Zeus hauria fecundat LEda en forma de cigne). D’ella en naixerien Helena, Càstor i Pòlux. (Dalí, Leda atòmica) (G62).
  • Íxion, hereu del tron lapita acordà casar-se amb Dia però matà el seu pare a traició. Zeus el salvà però intentà seduir Hera per la qual cosa Zeus va formar una falsa Hera, Néfele, a partir d’un núvol i quan el va sorprendre copulant el va lligar  auna roda ardent que gira al firmament. Néfele va infantar el nen Centaure que va jeure amb eugues donant origen a la raça dels centaures, entre els quals el savi Quiron. (G63).
  • Endimió, fill de Zeus i Càlice era molt bell. Selene (la lluna) el va veure quan dormir i el besà suaument. Li va venir una son infinita i no ha envellit mai més. (G64).
  • Pigmalió es va enamorar d’Afrodita  i en no poder-la aconseguir va fer una estàtua de marfil que s’hi assemblés. En jeure-hi Afrodita hi entrà com a Galatea i li donà dos fills.(G65)
  • Èac, fill de Zeus i Egina, patí la ira d’Hera que envià serps al país fent morir la població de set i verí. Èac va demanar a Zeus que tornés a poblar el país amb tants súbdits com formigues pujaven a  una alzina que estava consagrada consagrada a Zeus. Aquesta va tremolar sense que hi hagués vent i Èac, tot i espantat, la va besar. L’endemà havia acabat la plaga, queia la pluja i s’apropava una multitud d’homes que havia vist en somnis. Els anomenaren “mirmidons“, és a dir, formigues, i són frugals i pacients. Lluitaran amb Aquil·les a Troia. Èac era piadós, just i respectat i en morir es convertí en un dels jutges del Tàrtar. (G66)
  • Sísif, fill de Eol, descobrí que Autòlic el robava. Va seduir la seva filla Anticlea, muller de Laertes i amb ella va engendrar Odisseu. Més tard Zeus el castigà a l’Hades per haver revelat secrets. Sísif va enganyar Hades dient que l’ensenyés com funcionaven unes manilles i el va deixar tancat uns dies. Ningú es moria! Després enganyà Perséfone dient que volia fer un bon funeral i tornaria. EL va haver de retornar Hermes a la força i com a càstig el van obligar a oujar una gran pedra pel pendent d’un turó però mai arribava a dalt, sempre queia. (G67)
  • Salmoneu, insolent, morí per un llamp de Zeus, la seva filla Tiro va ser violada per Posidó i va tenir dos bessons, Pelias i Neleu. Després Tiro es casarà amb Creteu amb qui tindrà Eson, pare de Jàson.(G68)
  • Alcestis (Eurípides), filla de Pelias, es casà amb Admet que amb l’ajudà d’Apol·lo, aconseguí enganxar un senglar i un lleó al seu carro, condició de Pelias. Apol·lo també li concedí que, arribat el dia de la seva mort, se li perdonaria la vida si algú de la seva família estava disposat a morir per ell. arribat el dia Admet suplicà els seus pares, que s’hi van negar. Alcestis va acceptar morir per ell però arribada a l’Hades, Persèfone la va tornar a enviar al món superior. (G69).
  • Atamante, germà de Sísif es casà amb Néfele per ordre d’Hera, i va tenir com a fills Frixo, Leuconte i Hele però l’enganyà amb Ino. Aquesta volia fer creure que Beòcia només tindria collites si sacrificaven a Frixo. Ja ho anaven a fer quan Hera va enviar un xai d’or amb ales al qual van pujar Frixo i Hele i van fugir a la Côlquide. Hele va caure i d’aquí el nom d’Helespont. Frixo va sacrificar el xai a Zeus i serà el famós velló d’or que cercaran els argonautes. (G70). Glauc tenia unes eugues a qui no deixava criar, ofenent a Afrodita. Ella ofesa va fer que es desboquessin i el devoressin (G71).
  • Melampo, nét de Creteu, fou el primer mortal amb dons profètics, i medecina. Podia entendre el llenguatge dels animals perquè unes serps joves que havia salvat li havien netejat les orelles llepant-les. Gràcies a això aconseguí un ramat de bous i guarir les dones embogides de Tirint. (G72)

Perseu, Minotaure, Dèdal

  • Perseu:  Fill de Zeus i Dànae, per fer retirar el pretendent de la seva va acceptar enfrontar-se a la medusa, la Gorgona que tenia serps per cabells i petrificava amb la mirada (G73). Per evitar-ho anà acostant-s’hi d’esquena fent servir un escut de mirall, elevant-se amb les sandàlies alades que li havia prestat Hermes i Atena li va guiar la mà. (Escultura vaticà, Canova Caravaggio). Va veure Andròmeda, nua i encadenada a una roca per aplacar Posidó que s’havia irat quan la seva mare, Cassiopea havia dit que ella i Andròmeda eren més belles que les Nereides.Mata el monstre i prengué Andròmeda per muller.(Arnold Böcklin). Va fundar Micenes.
  • Els bessons Dioscurs, Càstor i Pòlux, herois d’Esparta. (G 74). Belerofont matà el monstre femení de Quimera, que projectava foc i tenia cap de lleó, cos de cabra i cua de serp- (G. 75). Antíope (G76). Níobe (G77). Cénide i Ceneu (dones marines G78).  Erígone (G79). El senglar de Calidón i Meleagre (G80). Telamon i Peleu (G81). Aristeu Cirene (G82).
  • Midas (G83), que acollí el Centaure Silè. Aquest li explicava històries d’un continent meravellós, un pou amb dos rierols, un amb arbres el fruit dels quals feien plorar i defallir, i l’altre que rejovenia convertint els vells en joves, després infants fins que desapareixien. Midas tornà Silè a Dionisos i aquest agraït li concedí un desig. Midas demanà que tot el que toqués es convertís en or. Però això també afectava el menjar i es moria de gana. demanà ajuda a Dionisos que li indicà que begués aigua del riu Pàctol. Encara avui té sorra daurada. Més endavant, en no acceptar que Apol·lo havia vencedor d’un concurs demúsica, aquest el castigà amb unes orelles d’ase. (G 83).
  • Cleobis i Biton (G84). Narcís, enamorat de si mateix en veure’s reflectit. La nimfa Eco que només podia repetir mots, castigada per Hera, es clavà una daga i de la sang en sortí la flor del Narcís. (Quadre de Waterhouse) (G85).  Fílide i Cària (G86). Arion (G87).
  • Minos, fill de Zeus i Europa, va ser rei de Creta. Demanà als déus que sortís un toro del mar per sacrificar a Posidó i aparegué un toro blanc tan bonic que Minos en sacrificà un altre. Posidó enfadat va fer que Pasífae s’enamorés del toro, així que ella va demanar ajuda a Dèdal, l’artesà atenenc desterrat a Cnossos, que feia estàtues de fusta, i aquesta va fer l’escultura d’una vaca buida per dins on es col·locà Pasífae que va ser així va ser muntada pel toro. El fill va ser el Minotaure. Per amagar la vergonya Minos féu que Dèdal construís un laberint on viurien amb la seva dona i el Minotaure (G88). Com va Minos era sovint indifel Pasífae l’encantà fent que quan ejaculés en lloc de semen sortissin serps, escorpins i centpeus (G89). Entre els fills que van tenir hi va Glauc i Ariadna (G90). Més tard Minos es convertí en el jutge de les ombres a l’inframon juntament amb el seu germà Radamantis. Catreu, fill de Minos, va tenir tres filles i un fill, que el matà per error. Aèrope es casà amb Clístenes i engendrà Agamèmnon i Menelau. Clímene es casà amb Nauplio, el cèlebre navegant. [ciutat Grècia]. Escila i Niso (G91).
  • Dèdal, un hàbil ferrer que havia après de la mateixa Atenea, va ser desterrat per haver matat el seu deixeble Talos que l’havia superat. Es refugià a Cnossos i fabricà molts enginys per a Minos (G92). Quan volgué escapar, juntament amb el seu fill Ícar, fabricà unes ales amb les plomes enganxades amb cera i avisà al fill que no volés ni massa prop del sol, que la cera no es fongués, ni massa prop del mar, que s’humitegés. Però Ícar volà massa amunt, la cera es va fondre, i va morir. Catreu i Artémenes (G93)

Teseu i Ariadna

Teseu. Va néixer d’Etra i Egeu (i/o Posidó, que també va jeure amb Etra), descendent d’Erecteu, rei d’Atenes. Egeu va amagar en una roca, les sandàlies, escut i espasa a l’espera que Teseu es fes gran i movent la roca pogués de demostrar el seu llinatge.  No el va dur a Atenes per evitar que fos assassinat pels seus nebots. Egeu es va casar amb Medea que havia fugit de Corint després de matar el fill que havia tingut amb Jàson. (G94) Als 16 anys Teseu va recuperar els objectes del seu pare i es dirigí cap Atenes, no per mar, sinó per terra. Volia imitar Heracles i enfrontar-se als perills, els bandits que assaltaven el camí. (G95)
A Epidaure arrabassà la maça de bronze a Perifetes, el matà i se la quedà. Sinis matava la gent lligant-los a dos pins doblegats que els desmenbraven en deixar-los anar. La truja de Cromió. Esciró que s’asseia a una roca d’un penyasegat i obligava els passatgers a que li rentessin els peus; quan s’ajupien els llençava al mar d’una patada. Cerció a Eleusis reptava els viatgers a lluita cos a cos i els matava estrenyent-los amb una abraçada. Damastes (Procust) feia jeure els passatgers a un llit, i si no hi arribaven els estirava els membres amb un potro, i si els sobrava els serrava [metàfora d’algú poc adaptable]. (G96) A Atenes serà reconegut per Egeu i sobreviu l’intent de Medea d’enverinar-lo, que volia afavorir el seu fill.(G97)
L’envia a Creta on Minos havia establert que cada 9 anys s’enviessin 7 nois i 7 noies al laberint on eren devorats pel Minotaure. Egeu li va donar unes veles blanques per assenyalar si havia sobreviscut en tornar, i negres si no era així. Ariadna, la filla de Minos s’enamorà de Teseu i li dóna un cabdell de fil vermell per poder sortir del laberint a canvi de la promesa que es casaria amb ella. Teseu matà el Minotaure i fugí de Creta amb Ariadna. Però l’abandonà a Naxos. Més tard es casà amb Dionisos (G98). De tornada Teseu oblidà canviar les veles i Egeu es llençà al mar, que des d’aleshores s’anomena així. El vaixell de Teseu que va fer el viatge de Creta a Delos va haver de ser reparat i moltes fustes substituides. Federalitzacio de l’Àtica (G99)Teseu farà més endavant una expedició contra les amazones (G100) i raptà Antíope que li donarà Hipòlit (G101). Però es casarà amb Fedra néta de Minos. Farà amistat amb Piritous. En el casament d’aquest amb Hipodàmia, els centaures convidats, no coneixien el vi però quan el van olorar, van rebutjar la llet, es van emborratxar i van violar dones i nois fins que els lapites els van expulsar.[tema del Partenon] (G102)
Amb Piritous raptaran Helena i més endavant voldran pretendre Persèfone, la filla d’Hades. Aquest simulà acollir-los però els feu seure a la cadira de l’oblit, que es transformarà formant part d’ells i per tant no en podien sortir sense mutilar-se. Més tard serà alliberar per Heraclea que a l’arrencarà de la cadira però un tros de carn hi quedarà enganxada. Per això els descendents de Teseu tenen el cul petit (G103). Morirà poc després de tornar. (G104).
Tragèdies d’Eurípides: Medea, Hipòlit.

La tragèdia tebana

Èsquil, Set contra Tebes. Sòfocles, Edip rei, Antígona, Edip a Colonos. Eurípides, Les Suplicants (vídues els argius que havien anat a lluitar contra Tebes), Les Fenicies, Les Bacants.
[el 2005 vaig voler passar-hi, una població petita i normal]

Edip (G85). Cadme, va sembrar els camps amb les dents de la serp, i en van sortir els homes “sembrats”.

  • Laios, es casà amb Iocasta, i fou predit que el fill el mataria. Repudià la dona però aquesta l’emborratxà i així aconseguí quedar embarassada. El fill fou abandonat, però un pastor el trobà i fou acollit pels reis de Corint. L’oracle de Delfos li predigué que mataria son pare i jeuria amb sa mare. Així que abandonà el palau i se n’anà a córrer món. Pel bosc es creuà amb Laios amb qui discutí, i el matà. Tebes estava assolada per l’esfinx, cap de dona, cos de lleó, cua de ser i ales d’àliga [era a Schonbrun a Viena que n’hi havia? al kerameikos?] i a cada viatger li plantejava l’enigma de l’animal que primer va a quatre potes, després a dos, i finalment a tres. Edip resolgué l’enigma, els tebans el van fer rei, i es maridà amb Iocasta.
    Una pesta assolà Tebes i l’oracle digué que cerquessin l’assassí de Laios. Edip prometé desterrar-lo. L’endeví Tirèsias (cec, uns diuen que ho féu Atena quan la sorprengué banyant-se nua, però que a canvi la serp Erictoni li llepàles orelles per tenir el do de la profecia; d’altres que en matar una serp es convertí en dona, i arribà a ser una prostituta famosa, intervení en una disputa entre Zeus i Hera sobre qui gaudia més de l’acte sexual i va dir que “dividint el plaer en deu parts, nou van a la dona i una a l’home”. Tirèsias ho revelà, Edip es cegà i marxà a l’exili, expulsat per Creont, acompanyat per Antigona fins a Colonos, prop d’Atenes, perseguit per les Erínies; on morí. (Graves diu que és una construcció “errònia a partir d’il·lustracions”, si bé no cal exagerar com Freud, la força de la narració és extraordinària).
  • Set contra Tebes (Èsquil, Eurípides Fenícies) G106. Després que Edip fos desterrat, els seus fills Eteocles i Polinices van acordar regnar en anys alterns. Però Eteocles en nega a tornar el poder i Polinices fou desterrat. S’alià amb Adrast per atacar Tebes juntament amb sis cabdills més. Amfiarao i els jocs de Nemea. Cadascun se situa davant de cadascuna de les set portes. Després d’una lluita seran derrotats. Eteocles i Polinices lluiten i es maen l’un a l’altre. El seu oncle Creont pren el tron. No deixa enterrar els enemics morts però la seva germana Antígona ho farà en secret. Creont ho descobreix i ordena el sue fill Hemón, amb qui estava promesa, que l’enterri viva. Però Hemón s’hi casarà d’amagat. Anys més tard Creont ho descobreix i els farà morir els dos. [Antígona]. Els Epígons (G107)

    D’Atreu a Orestes, Tàntal

  • El suplici de Tàntal (G108) era amic de Zeus i convidat menjar amb els déus. Però revelà els seus secrets i robà menjar diví per compartir amb els mortals. També serví als déus el seu propi fill Pèlops, esquarterat i guisat. Va ser castigar a patir gana i set, penjat d’un arbre ple de peres i figues que no pot abastar, i amb l’aigua que li arriba a la cintura però de la qual no pot arribar a beure mai.
  • Pèlops. Zeus farà ressucitar Pèlops, tall bell que Posidó se n’enamorarà. Hereta el tron del seu pare. Pretén Hipodàmia i haurà de competir en una cursa de carros amb Enomao, el seu pare, que tenia unes egües filles del vent. Qui perdia, moria. El podrà vèncer gràcies a un carro i cavalls que li dona Posidó. S’estableix al centre de la península que s’anomenarà Peloponès. G109. Va tenir diversos fills (G110), entre ells Atreu i Tiestes (G111). Aquests competeixen pel tron de Micenes. El segon sedueix la Aèrope, la dona del primer, i aconsegueix que se sàpiga que havia amagat la pell d’un be dedicat a Artemis. Però Zeus afavoreix Atreu fen tornar el sol enrere i aquest recupera el tron. Més tard Atreu convida Tiestes fent veure que l’ha perdonat però abans mata els seus fills, els cuina i serveix a Tiestes en un banquet. Tiestes fuig i seguint l’oracle de Delfos viola la seva filla Pelopia que engendrarà Egist que acabarà matant Atreu.
  • Agamèmnon, fill d’Atreu tornarà fent fora Tiestes i Egist i es casa amb Climmenestra. Tindran com a fills Orestes, Electra, Ifigènia i Crisotemis.  Menelaus es casa amb Helena. (G112). Paris rapta Helena i es desencadena la guerra de Troia. Agamèmnon i Menelaus estarien fora deu anys. Ifigènia seria sacrificada a Aulis [Eurípides]. Egist sedueix Climmenestra i quan aquest torna de la guerra amb Casandra, Climmenestra i llença una xarxa quan es banyava i Egist el mata.
  • Orestes és criat als boscos per uns pastors i Electra viu al palau, pobra.(G113) Quan es fa gran torna a Micenes i amb l’ajuda d’Electra maten Egist i Climmenestra. Però com a càstig pel matricidi Orestes és perseguit per les Erínies, que tenen serps per cabells, cap de gos i ales de ratpenat. (G114). Serà condemnat a mort però salvat per Apol·ló. Desterrat i perseguit per les Erínnies, serà sotmès a judici a Atenes. [ és una escenificació entre el poder matrilineal, representat per les Erínnies i el patriarcat, representat per Apol·ló]. Tot i que és absolt, les Erínnies clamen venjança. Seran pacificades per Atenea que els proposa d’estar-se a una cova i que els facin sacrificis a canvi de que invoquin vents favorables i bones collides. [Èsquil, les Eumènides](G115). Però queden tres Erínnies que persegueixen Orestes fins a Tàuride, on hi havia culte a una imatge sagrada d’Artemis. En tenia cura Ifigènia, que secretament havia estat salvada de ser sacrificada per Artemis. (G116).  Orestes anava a ser executat per Toante, rei de Tàuride però Ifigènia reconeix el seu germà i el salva enganyant el rei. Orestes acabarà tornant a Micenes (G117) i quan mor Menelaus els espartans el faran rei.

Heracles

Sòfocles, Les dones de Traquis. Eurípides, La follia d’Heracles, Alcestis, Els fills d’Hércules. [Tema d’escultures amb al garrot]

  • Naixement i joventut.
    Zeus jeu durant tres nits amb Alcmena fent-se passar per Amfitrió, havent demanat al sol que apagués la llum, les hores que no avancin i la lluna que vagi més lentament. Donaria llum a Heracles, que vol dir “glòria d’Hera” (G118). Alcmena abandona el nen al bosc tement la ira d’Hera però atenea per indicació de Zeus enganya Hera per que l’alleti i el nen xucla tan fort que s’escapa un raig al cel: la via Làctia. Rebrà lliçons de conduir carros, tir a l’arc, lluita, cant, lira i literatura. (G119). Les filles de Tespi (G120). Derrota d’Ergino. (G121). DEgut als seus excessos, Hera el fa embogir i mata els seus fills. Consulta l’Orale de Delfos que li diu que haurà de servir euristeu durant dotze anys i dur a terme els treballs que li encarregui.(G122).
  • Els dotze treballs d’Hèrcules.
    Primer treball: el lleó de Nemea (G123).  Segon treball: la Hydra de Lerna, que tenia cos de gos amb vuit caps, un d’ells immortal i que matava només amb l’alè; quan se li tallava un cap en sortien dos més (G124). Tercer treball: capturar viva la cérvola de Cerínia (G125). Quart treball: el senglar d’Erimant (G126). Cinquè treball: netejar els fems dels estables d’Augies (G127). Sisè treball: les aus estinfàlides (G128). Setè treball: el toro de Creta (G129). Vuitè treball: les eugües de Diomedes (G130). Novè treball: el cinturó d’Hipòlita, la reina de les amazones (que trencaven els braços i cames dels nens mascles per limitar-los a fer les tasques domèstiques. (G131). Desè treball: els bous de Gerió que era un gegant que vivia a Tartessos, l’home més fort del món, amb tres caps i sis braços; les columnes d’Hércules a Cadis (G132). Onzè treball: les pomes de les Hespèrides, d’una pomera d’or regal de la mare Terra a Hera que l’havia plantat al seu jardí diví, al mont Atlas, on els cavalls del sol acabaven el seu viatge. Les Hespérides, filles d’Atlant, les robaven i Hera ho va fer vigilar per un drac. Heracles substituirà Atlant a sostenir el firmament mentre ell agafa tres pomes. De tornada lluita amb Anteu, que recuperava forces quan tocava terra de manera que Heracles li trencarà les costelles a l’aire. A les muntanyes de Câucas troba Prometeu encadenat i suplica a Zeus que el perdoni, cosa que farà. Però per simbolitzar que segueix castigat a ser presoner, durà un anell amb una pedra engastada, el primer de tots. Heracles mata el voltor que cada dia li devorava el fetge. (G133). Dotzè treball: la captura de Cerber (G134). Per això va iniciar-se en els misteris d’Eleusis, restringit als atenesos, per la qual cosa es va fer fill adoptiu. Baixarà al Tàrtar i creuarà el riu Estígia amb Caront, dominant el gos de tres caps.
  • Altres
    L’assassinat de Ífitus (G135). Heracles és venut com a esclau a la reina Onfale. Captura els bessons Cercops que no la deixaven dormir, una bandolers i entabanadors. Heracles els penja de cap per avall i aleshors li veuen el cul que estava bronzejat perquè la pell del lleó n el cobria. Van esclatar a riure i al final Heracles amb ell (d’aquí es va treure el nom de l’homínid Cercopitecus). En una ocasió Heracles i Ònfale es van intercanviar la roba i quan Pan que s’havia enamorat d’ella es va introduir al llit i va intentar fer l’amor a Heracles crient que era ella, va sortir rebotat. Òmfale al final l’allibera i H tornarà a casa amb regals (òmfale, “el melic”, simbolitzaria com un home fort es converteix en esclau d’una dona lasciva i ambiciosa).  (G136). H va a Troia i allibera Hesíone que estava encadenada a una roca i amenaçada per un monstre. El seu pare Laomendont li prometé les egües immortals que Zeus li havia donat per haver raptat Ganímedes. H venç el monstre però Laomedont no li vol donar les egües i h ataca la ciutat amb Telamon. Abans havia embolicat el seu fill acabat de néixer, Àiax, amb la pell de lleo, fent-lo invulnerable excepte al coll i l’aixella que no van quedar coberts. H mata Telamon i tots els seus fills excepte Podarces que havia mantingut que s’havien de donar els cavalls a H. És venut com a esclau però Hesíone el redimirà i canviarà el nom a Príam. (G137).  La conquesta d’Hèlide, Zeus espantamosques, Jocs olímpics. (G138). La presa de Pilos, lluiten Heracles i Atenea contra Ares, Hera, Posidó i Hades. (G139). Els fills d’Hipocoon, Heracles ataca Esparta (G140). Auge (G141). H combat amb Aqueloo per aconseguir Deianira. Aqueloo podia prendre la forma de toro, serp, o home amb cap de toro. Després de matar un coper per accident, marxava a Traquis amb Deianira quan es troben que havien de travessar el riu Eveno que tenia com a barquer el centaure Nesos. Aquest diu que farà creuer Deinaria mentre H el travessa nedant. Però intentarà violar-la. En demanar auxili, H el mata de lluny amb una fletxa. Nesos per venjar-se enganya Deianira dient que si barreja la seva sang amb el semen i oli d’oliva, H sempre li serà fidel. (G142). Heracles a Traquis, combat amb Cicnos (G143). H ataca Ecalia en represàlia perquè no li han entregat Yole (G144). Deianira decideix fer servir la roba impregnada amb la sang de Nesos. En posar-se-la, se li desfan les carns. Serà cremat en una pira i la part divina puja a l’Olimp on, malgrat l’oposició d’Hera, es convertirà en un dels olímpics i farà de porter del cel (G145). Els fills d’Heracles (G146).

La guerra de Troia

Homer, La Ilíada, L’Odissea. Sòfocles, Àiax, Filoctetes. Eurípides, Helena, Hècuba, Les Troianes, Andròmaca, Resos, El Cíclop.

  • Troia i el rapte d’Helena.
    Fundació de Troia (G158). Antecedents, saqueig d’Heracles que l’entrega a Príam. Va tenir molts fills entre els quals Héctor, Paris i Cassandra. Aquesta tindria el do de la profecia i alhora la maledicció que ningú mai no la creuria. Menelaus es casa amb la bella Helena, filla de Tindareu. Paris, bell i intel·ligent, és reclamat per Hermes a jutjar quina és la deessa més bella, Hera, Atenea o Afrodita. Es decideix per aquesta que li promet que farà que Helena s’enamori d’ell. (G159). Agamémnon i Menelaus demanen reparació però Príam no en sabia res ja que Paria encara no havia arribat, i a més Hesíone, la germana de Príam, havia estat raptada per grecs. Aquests començaran a reclutar un exèrcit. Els costarà convèncer a Odisseu d’íTaca, casat amb Penèlope, suposadament fill de Laertes però en realitat de Sísif i Anticlea. Néstor. Aiax de Salamina, Idomeneu de Creta. Aquil·les (amb els seus mirmidons) a qui la seva mare Tetis havia submergit al riu Estigia fent-lo invulnerable, subjectant-lo pel tendó. Va ser criat pel savi centaure Quiró. Diomedes. La flota es reuneix a Àulide. (G160).
  • La guerra.
    Les naus no poden salpar per l’ira d’Artemis que només s’aplicarà amb el sacrifici d’Ifigènia, salvada in extremis per Artemis. [Eurípides] (G161). Segueixen nou anys de guerra (G162). Els grecs conquereixen moltes ciutats del voltant. Enees, i els dardànides, de Romania, serà aliat de Troia. Odisseu acusa amb enganys a Palamedes que serà jutjat i executat. Havia estat inventor del joc de daus, els fars, la balança i les mesures, el disc, l’alfabet i els sentinelles. Aquil·les s’ofen quan Agamémnon es queda Briseida, una esclava que li havia estat assignada. Ell i els seus mirmídons es retiren (G163). Combat de Menelaus i Paris que serà salvat per Afrodita. Àiax i Héctor combaten sense que guanyi ningú i intercanvien regals. Odisseu matà Resos i els seus cavalls. Havia estat profetitzat que Troia no cauria mentre els conservés. Patrocle ataca Troia que hauria caigut sense la intervenció d’Apol·ló. Héctor el mata. Combat entre Aquil·les i Héctor, a qui mata. Príam s’entrevista amb Aquil·les per acordar el rescat del cadàver [una de les millors escenes de la Il·líada]. Segueix la lluita. Una fletxa de Paris guiada per Apol·ló ferirà Aquil·les al taló, l’únic lloc on era vulnerable (G164). Agamémnon concedeix les armes d’Aquil·les a Odisseu causant la ira d’Àixax. Aquest voldrà atacar els grecs en venjança per Atenea el fa embogir i en canvi mata el bestiar. Quan recupera el seny se suïcida. [Sòfocles]. (G165). Els oracles de Troia. L’arquer Filoctetes mata Paris [Sòfocles] (G166). Odisseu es fa seva l’estratagema d’Atena de construir un cavall on s’amagarien 23 guerrers, presentar-lo com a regal als troians en tant que ofrena a Atenea (Timeo Danaos et dona ferentes) i fer veure que la resta de l’exèrcit abandona i el campament i es fa a la mar.  Abans havia convençut Helena de tornar a Micenes (G167) . [Eurípides les troianes]. Laocoont avisava que era un engany i volia fer un sacrifici a Posidó però Apol·lo envia dues serps que van matar-lo a ell i als seus fills [Laocoont]. Els troians refiats fan un banquet. Els grecs baixen del cavall, obren le sportes i saquegen Troia. Hécabe els maleeix (G168) [Eurípides, Hécabe]. El retorn serà difícil. Menalaus marxa sense voler fer sacrificis a Atena però no troba vents propicis. A l’illa de Faros la nimfa Idòtea li diu que només podrà vèncer l’encanteri si captura el seu pare, el déu Proteu, que era capaç de transformar-se en Lleó, serp, pantera, senglar, aigua o arbre [ la poesia ]. Haurà de fer una visita a Egipte i fer sacrificis als déus. Arribarà a Micenes després que Orestes hagi venjat l’assassinat del seu pare Agamémnon a mans d’Egist i Climmenestra. (G169). Diomedes, Idomeneu i Filoctetes tornen a casa i es troben que les dones els han estat infidels. Només el savi Néstor tindrà una vellesa tranquil·la.
  • Els viatges d’Odisseu- [Homer] (G170).
    Els lotòfags, amb el fruit que feia oblidar la missió. El Cíclop Polifem. L’odre que tancava els vents. Els lestrígons que els apedreguen. La deessa Circe que converteix els mariners en porcs. El viatge a l’Hades a consultar Tiresias. Les sirenes, Escila i Caribdis, Odisseu lligat al pal de la nau i els mariners amb les orelles tapades. La nimfa Calipso. Nausicaa. Quan arriba a casa (G171), Penélope fa esperar els pretendents teixint un tapís de dia que desfà de nit. Odisseu es disfressa de captaire i demanarà provar a tensar l’arc. Maten els pretendents.

Jàson i els argounautes, Medea

[Eurípides, Medea]

  • Apol·ló hauria tingut un fill amb Psàmate, Linus, que van ser morts pel pare d’ella Cròtopo, per la qual cosa Apol·ló va castigar la ciutat d’Argos fins que li van fer ofremes (G147). Pelias, fill de Posidó va arrabassar el tron de Yolco i feu matar tots els descendents d’Eol llevat d’Eson que havia renunciat al tro. Però aquest havia tingut un fill d’amagat que va ser enviat al mont Pelió on va ser creiat pel centaure Quiró. Aquest, anomenat primer Diomedes i després Jàson, recuperarà el tron després de prometre alliberar el país d’una maledicció. Havia de tornar amb l’ànima de Iolco i el velló d’or [la pell d’un be]. El velló estava penjat d’un arbre a la Côlquida, més enllà del mar negre, vigilat dia i nit per un drac. Per a la missió, Argos va construir una nau, anomenada Argo. El van acompanyar 55 herois, els argonautes, entre els quals hi havia Orfeu, Càstor, Pòl·lux, Peleu, Hèracles, Teseu, Laertes, Atalanta i Meleagre. (G148).
  • A Mirínia, les Lemnies van matar tots els seus marits que es queixaven que feien mala i olor i prenien noies de Tràcia com a concubines. Però Hipsípila va salvar el seu pare, el rei Toante posant-lo en una barca de rems. Quan va arribar l’Argo d’entrada es disposaven a lluitar però després una anciana eñs va aconsellar que els acollissin i tinguessin fills amb ells. S’haurien quedat allà si Heracles no els hagués recordat el seu deure. Es vanf er a la mar i van ser acollits pel rei Cícic. Tornats a la mar, un vent els va fer tornar enrere i en la negra nit van ser atacats per uns guerrers. Era Cícic que els prenia per pirates i a qui van matar.(G149)
  • Hilas, el preferit d’Heracles, va anar a buscar aigua. Era tan bell que les nimfes se’n van enamorar i se’l van endur a una cova sota l’aigua. Heracles i Polifem el van cercar en va. A Bébricos Pòl·lux derrotarà el rei Àmic que desafiava els visitants a pugilat i els matava. Fineu els aconsellarà sbre què fer a la Côlquide. (G150)
  • A l’estret del Bòsfor hi havia les roques Simplègades que quan s’acostava un vaixell es tancaven i l’esclafaven. Per consell de Fineu van enviar un colom  a qui les roques només van rtallar les ales de la cua i quan retrocedien va passar l’Argo. Després es van protegir dels estols d’aus que ferien els mariners amb ales de bronze. (G151).
  • La presa del velló d’or. El rei Eetes fa veure que accedeix a lliurar el velló però exigeix unes proves impossibles, llaurar el camp d’Ares amb dos toros salvatges que exhalaven foc i sembrar-hi les dents de serp que havien sobrat de Tebes. Afrodita farà que Eros dispari una fletxa i Medea, la filla de Eetes, facilitarà a Jàson un ungüent per protegir-se dels toros. Sembra el cap i de les dents en neixen guerrers armats que lluiten entre ells. Eetes refusa de donar-li el velló i els vol fer matar. Però Medea condueix Jàson al recinte d’Ares on hi ha el velló protegit pr un drac que Medea encantarà. Prenen el velló i fugen amb l’Argo (G152).
  • Els argonautes maten el germà de Medea i tornen a Tessàlia però Jàson i Medea han d’anar a veure Circe per que els purifiqui de l’assassinat. (G153)
  • Tornada de l’Argos, esquiven les sirenes perquè Orfeu encara canta millor. A Creta Medea desactivarà el sentinella de bronze que apedrega els vaixells, destapant la vena per on corria el licor diví que servia de sang. (G154).
  • Entretant Pelies havia mort els pares de Jàson, pensant que no tornaria. No s’atreveixen a atacar la ciutat però Medea simularà ser Àrtemis i prometrà a Pelies que el rejovenirà si el trossegen i bullen en una olla. Els argonautes ocuparan la ciutat sense resistència però Jàson és desterrat.(G155)
  • Jàson i Medea regnaran a Corint. Deu anys després Jàson sospita que Medea aconseguí el tron enverinant el rei i voldrà casar-se amb la tebana Glauce, filla de Creont. Medea els envia com a regal una corona d’or i una túnica blanca. Quan Glauce se les posa és consumida per les flames així com tots els que eren a palau llevat de Jàson que salta per una finestra. Els corintis mataran els fills de Medea. En la versió d’Eurípides és ella qui hauria mort els seus fills. Eurípides ho hauria presentat així després que els corintis li paguessin una suma de diners.(G156)
  • Medea fuig a Tebes però aquests la rebutgen per haver mort Creont. Tampoc l’accepten a Atenes per haver intentat enverinar Teseu.(G157)

Altres

  • Cupido i Psique. (Grec, Eros i psique, llatí, Cupido e Anima[Vitralls a Chantilly. Frescos al Palazzo Te]. Història de Luci Apuleu. Venus estava gelosa de la bella Psique i demanà a Cupido que la ferís amb una fletxa de manera que s’enamorés d’un monstre. però per accident es va ferir ell mateix. Com que no es casa els pares consulten un oracle dient que està destinada a algú que fins i tot els déus temen i l’han de deixar al cim d’un precipici vestida de núvia. Pe`ro no troba cap monstre sinó el vent Zèfir que de l’enduu volant a un palau on es atesa per servents invisibles i a la nit fa l’amor apassionadament a les fosques, amb un amant desconegut. Enyora les germanes i demana al vent que les hi porti. Aquestes per enveja li diuen que talli el cap al monstre desconegut. Descobrirà que és Cupid que se’n va, decebut. Psique, desesperada, cerca Cupido per tot arreu fins que troba el temple de Demèter a qui prega. Aquesta li dirà que Venus ho ha descobert tot i ha empresonat CUpido. Ni ella ni Juno la voldran ajudar. Es lliura voluntàriament a Venus, i és assotada per les seves esclaves Inquietud i Tristesa. Li encarrega la tasca de triar tot de grans de cerals barrejats prometent-li que si ho fa en unes hores aprovarà la unió amb Cupido. L’ajudarà una colònia de formigues. Passa una altra prova d’obtenir llana d’unes ovelles salvatges. I encara li dirà d’anar a buscar aigua del riu Cocit, a l’inframón. Per últim, li ordena baixar a l’Hades i demanar a Proserpina [Persèfone] una mica de la seva bellesa i guardar-la en una capsa negra. Anava a llençar-se des d’una Torre quan aquesta li parla i l’aconsella com superar Cerber (amb uns pastissos de blat), el barquer Caront (pagant-lo amb una moneda). Un cop fora, Psique obre la capsa però en lloc de la bellesa hi ha el son de l’Estígia, que la deixa adormida. Cupido, però, ha pogut escapar-se i li neteja el son dels seus ulls. Els déus els perdonen i podran casar-se, un cop atorgada la immortalitat a Psique. La seva filla es dirà Voluptas (Plaer).
    Il·lustrat als vitralls de Chantilly i frescos del Palazzo Te a Mantova.

Origen dels mites, història de la religió

Segons Robert Graves el mite seria la traducció a taquigrafia narrativa de la pantomima ritual representada als festivals públics i registrada gràficament tot sovint a les parets dels temples, gerros. Tota l’Europa neolítica, a jutjar pels artefactes i mites que han sobreviscut, tenia un sistema d’idees religioses notablement homogeni, basat en l’adoració de la deessa mare de molts títols.
El símbol principal era la lluna, que es veia com a reguladora de les estacions. 28 dies el cicle lunar, 28 dies la menstruació, 364 (?) dies l’any, que donaria lloc a un sistema de 13 mesos de 28 dies. En les seves tres fases podrien representar tres edats de la vida, o bé els tres móns, l’aire, la terra i el subterrani (Selene, Afrodita, Hècate). Alguns ritus suposaven fer una pila que es pintava de blanc (la lluna) i s’hi enterrava un ninot fet de cereals per assegurar la collita. (Nota, al National Geographic de juny 2005 s’esmenta que l’ètnia Csango de Romania presenta a “Baba Maria”, la deessa de la lluna o la verge Maria els nou nats). Quan es va establir la relació entre el coit i la reproducció, el paper dels homes es va tornar més important. Un cop l’any la nimfa o reina tribal elegia un amant anual que era sacrificat quan s’acabava l’any. Més tard la mort va ser simbòlica. Quan el rei representava la reina en algun acte es posava els seus vestits, amb pits falsos.

Molts mites grecs es poden llegir com a elaboracions poètiques de la invasió de tribus aries de culte patriarcal que saquegen temples de deesses, així, tots els herois i déus masculins que maten monstres femenins: Belerofont que mata la Quimera, Perseu la Gorgona medusa, Apol·ló mata la serp Pitó a Delfos. Tots els mites de déus seduint nimfes es poden llegir com a casos de cabdills helens que s’unien a sacerdotesses de la lluna locals. I totes les violacions, en el mateix sentit, cultes patriarcals que substitueixen per la força a cultes matriarcals.

(Història de la religió grega a WK):  Aquesta hipòtesi no és acceptada per tothom. El que sí sembla evident és que els 12 olímpics amb Zeus com a “pare del cel” tenen una arrel indoeuropea. A l’època arcaica i clàssica s’han consolidat unes pràctiques de lleialtat a la polis [com les devocions als sants locals] i alguns santuaris que són venerats a tota Grècia [com Montserrat]. A l’època hel·lenística alguns reis inverteixen molt en construcció de temples, com l’altar de Pèrgam, ara a Berlin, apuntant a una divinització. Això és més evident en la dinastia dels Ptolomeus, per la tradició egípcia.

(Mircea Eliade) Amb Alexandre Magne la cultura grega va arribar fins a la Índia i el grec comú (koiné) es parlava i s’escrivia a laÍndia, Iran, Síria, Palestina, Egipte i Itàlia. Hi haurà influències de l’hinduisme i el budisme.

El Panteó romà
En aquesta època s’incorporen els cultes a altres divinitats. El culte a Isis originari d’Egipte, revernciada com a deessa de la fertilitat i màgia. Atargatis de Síria, Cibeles d’Anatòlia (Frígia), la Gran Mare, amb rituals que incloïen música i dansa,  duts a terme per sacerdots eunucs. Apareix Serapis [Villa Adriana], una evolució dels déus egipcis amb influència grega que els Ptolomeus impulsaran el segle III. De les campanyes a Àsia els soldats van tornar amb un culte mistèric a Mitra, una deïtat d’origen persa.  El cristianisme va tenir els seus adeptes i es va convertir en religió oficial amb Constantí i l’edicte de Milà que acabava amb la seva persecució.  El culte a Dionisos, el déu del vi, la llibertat i l’èxtasi s’expressava en les  Bacchanalia, festivals desinhibits, inicialment secrets [ els festivals pop i les discoteques, amb la música ensordidora, l’alcohol i les drogues estimulants en serien la versió actual]. El maniqueisme (Mani s3 BCE) veia l’univers com una lluita còsmica entre les forces del bé i del mal. Durant el regne d’Aurelià es va imposar el culte a Sol Invictus, el déu sol.

Amb Teodosi (381) es van prohibir els cultes pagans no cristians.
(Mircea Eliade) El 396 Alaric, seguit de monjos cristians, incendia el santuari d’Eleusis. Però el culte a Dèmeter hauria seguit en la devoció a santa Demetra, una estàtua de la qual va ser expoliada a Cambridge. El 1940 una dona vella iu prima va pujar a la parada d’autobús d’Atenes-Corint i com que no duia diners el conductor la va fer baixar a la següent parada, que era Eleusis. Però l’autobús no arrencava fins que els altres passatgers es van posar d’acord per pagar-li el bitllet. Aleshores arrencà i la vella els recriminà el seu egoisme i que serien castigats. I tot seguit va desaparèixer.

Creences

[Graves diu, i jo hi estaria d’acord, que els mites no tenen res a veure amb el subconscient de Jung, que es poden interpretar en clau històrico-política, que no són més misteriosos que les modernes caricatures electorals. Però aleshores, i el culte i els sacrificis? Alguna part d’autèntica fenomenologia religiosa hi deuria haver, penso. I d’altra banda, la “reducció” dels mites a propaganda religiosa política els treu la dimensió poètica universal]

Cada deïtat estava associada amb un aspecte del món o de la vida humana, el sol, el llamp, el mar, l’amor, la guerra. Cada ciutat retia culte a una divinitat en especial [aquest politeisme perdura en els sants cristians, cadascun associat amb alguna cosa, santa Llúcia amb la vista, sant Pancraç, així com la “màgia” de les relíquies i que cada vila tingui el seu sant o mare de déu particular].

No hi havia una cosmogonia equivalent al Gènesi. La Teogonia d’Hesíode era una creació literària. La vida més enllà de la mort tampoc tenia un paper important. Els déus no eren sancionadors de la moral com en el judici final cristià. L’éxcés d’ambició, la hibris, era avorrida i a Atenes constituïa un crim. Però no era equivalent al pecat. A les tragèdies  serà castigat. Tampoc hi havia uns textos sagrats.

(Cornford) Els déus estaven sotmesos al destí, la moira. Hi ha una noció que la naturalesa està ordenada  moralment i que les transgressions tenen conseqüències. Un acte humà immoral contamina la terra. La moira és un ordre superior al dels déus.  És impersonal i no té un designi. [això hauria facilitat la idea d’un món governat per la raó].`Inicialment la naturalesa estaria repartida en diferents dominis [mars, vents] i assignada a diferents daimons impersonals que després  prendrien forma divina. Aquest ordre primordial abastava tant el món físic com el món moral, les forces de la naturalesa i els costums socials. Quan els daimons es personalitzen tenim d’una banda un déu mistèric, Dionisos, que a través dels ritus d’iniciació està en contacte amb els humans, i els déus olímpics que viuen separats i [malgrat les intervencions a la Ilíada], no s’interessen gaire pels afers dels homes. Cornford ho compara amb la figura de Jesús i Déu pare
La tesi fonamental de Cornford és que els filosòfs i científics no arriben a conclusions estudiant les dades de l’experiència sinó per defensar “les creences que va aprendre als genolls de la seva mare”.

(Mircea Eliade). La vida de l’home està plena de patiment i el destí ja està decidit. No es pot esperar una compensació després de la mort, que és una vida disminuïda; no hi ha premi ni càstig, llevat d’Ixíon, Tàntal i Sísif. Els homes haurien de buscar la virtut però si s’enorgulleixen massa i cauen en la hibris, seran castigats. L’home s’ha de conèixer a sí mateix, ser conscient de les seves limitacions i treure el que pugui del dia.
Els Olímpics es reparteixen diferents dominis. Zeus el cel, Posidó el mar i els cavalls,  de tanta importància pels indoeuropeus que van arribar a Grècia. Hefest és el mag i artesà. Apol·lo té la lira i l’arc i anuncia la voluntat de Zeus a través dels oracles, que entraven en uns estats extàtics. Hermes és el menys olímpic dels déus, el company de l’home, astut, que afavoreix lladres i enganys. Serà recuperat per l’alquímia.

Pràctiques

Ofrenes i sacrificis
(WK) Les pràctiques depenien de les tradicions de cada temple. Cadascun tenia els seus sacerdots o sacerdotesses.  Els sacrificis d’animals o ofrenes es feien a un altar que estava davant del temple (arquitectura clàssica). Quan se sacrificava un animal es cremaven les entranyes i s’enduien la carn per menjar. Libacions: ofrenes de vi que es vessava a l’altar. A vegades es llençava un gra d’encens al foc per que cremés [ les ofrenes que veiem als temples budistes ].

Festivals
Les ciutats tenien dates en que dedicaven un festival a una divinitat, Pan a l’Arcàdia, Zeus a Olímpia amb els jocs panhel·lènics, Atenes. Hi havia sacrificis i ofrenes, festes, la gent es vestia millor, s’engalanaven els carrers [com el diumenge de rams]. El festival de Thesmophoria estava dedicat a Dèmeter i Persèfone. Dionisíaques.

Temples i oracles
No eren un lloc de trobada ja que el sacrifici es feia a l’altar fora. Inicialment era un terreny sagrat, un santuari. S’haurien començat a fer edificacions per allotjar una estàtua de la divinitat.

  • Atenes: el Partenó a Atena, L’Erecteion amb les cariàtides, dedicat a Atenes i Posidó. Hephaisteion dedicat a Hefest [el déu del bricolatge].
  • Olímpia: temples dedicats a Zeus (amb una gran estàtua). Cada quatre anys se celebraven els jocs olímpics. Un dels cultes més importants que van començar el 776 aC. Els atletes competien en curses a peu, boxa, curses en quadrigues i s’oferien sacrificis als altars. A l’època Helenistica els reis el van començar a fer sobretot per a consolidar el seu poder polítics. Els romans hi prenien part però aleshores el seu esperit religiós s’havia debilitat força. Van acabar essent prohibits pels emperadors convertits al cristianisme. Temple dedicat a Hera, jocs Hereus per noies. [Recuperats el 1894 per Pierre de Coubertin].
  • Èfes, temple d’Àrtemis
  • Delfos, temple d’Apol·lo, potser el centre de la religió al món grec. Peregrins d’arreu hi arribaven per consultar la Pítia. [ inicialment era una cova, situada al centre del món (centre que s’havia determinat quan Zeus va enviar dues àguiles a donar la volta a l’univers el vol de les quals es va creuar justament a Delfos). El temple dedicat a Apol·ló era habitat per una sacerdotessa, la Pitia, que entrava en un estat d’extasi durant el quales comunicava amb els déus i podia profetitzar sobre el futur (Apolló era el déu de la llum i de la profecia). Al començament nomésprofetitzava un copl’any, després va passar a fer-ho cada mes. Molta gent viatjava a Delfos per consultar l’oracle; calia sacrificar una cabra. Sovint la pregunta era “faig això? o no?” i la Pitia simplement triava ea l’atzar entre faves blanques o negres. D’altres vegades parlava sobre el que li havien revelat els déus. Es fascinant, que al temple hi havia inscrita la frase “coneix-te a tu mateix” (no seria aquesta la resposta implícita a les preguntes sobre el futur?). Igual que els jocs olímpics, Teodosi va tancar l’oracle.]
  • Súnion, a Posidó.
  • Dodona, a Zeus, amb l’oracle més antic.
  • Dydima a Apol·lo
  • Epidaure, dedicat a Asclepi, el déu metge, va ser el “centre de salut” més importat de l’antiguitat fins que va decaure al segle segon.

Misteris
A més de la pràctica pública, qui tenia necessitat o inclinació per una visió mística de l’existència i del més enllà, i una comunitat amb qui compartir aquesta pràctica, podia iniciar-se en un culte que restringia les creences i pràctiques als iniciats.

  • Misteris d’Eleusis dedicats a Demèter i Persèfone. Rituals que simbolitzen el cicle de la vida i la mort, i que oferirien una camí per renéixer a una vida millor. (Mircea Eliade) Hi havia uns misteris petits, oberts a tothom, que se celebraven a la primavera amb ritus de dejuni i purificació [com la quaresma]. A la tardor tenien lloc els misteris grans, que duraven vuit dies, amb processons i sacrificis. Es pot especular sobre els rituals secrets o teleté a partir d’alguns textos d’apologistes cristians. Els rituals reproduïen l’experiència de morir i ressucitar, passant per les tenebres i després trobant un esclat de llum, llocs purs, prats, música i dansa. O potser consistien en arribar a ser acceptats per les deesses Persèfone i Dèmeter, de qui depenia l’agricultura i la renovació de la vida a les collites. La insistència en el secret inspiraria altres ritus iniciàtics [els maçons?]
    (intro 2005: No és probable que puguem visitar Eleusis, però en aquest santuari s’hi van celebrar uns rituals d’iniciació secrets durant més de dos mil anys, desde després del , del 2000 aC fins a la imposició del cristianisme. El mite diu que Démeter, la deessa de l’agricultura, va perdre la seva filla Perséfone quan Zeus la va donar en
    matrimoni al seu germà Plutó, el déu del regne de les profunditats (els morts, les ombres). Indignada, Démeter va marxar de l’Olimp-on vivien els déus-i va intentar suplir la seva absència intentant convertir en immortal el fill humà d’un rei, alimentant-lo amb ambrosia, el menjar dels déus, i posant-lo damunt brases enceses. Però no ho va aconseguir per poc. Moguda pel dolor de no poder veure la seva filla va provocar una sequera terrible. Al final Zeus va accedir a demanar a Plutó que Perséfone sortís dels inferns, tot i que almenys quatre mesos l’any hauria de tornar al costat del seu espós. Així va tornar a créixer el verd a la terra. [Noteu el simbolisme amb el cicle de vida de les plantes anuals, durant quatre mesos sembla que hagin mort, fins que tornen a brotar, créixer i donar fruita, per “morir” altra vegada i tornar al món de les profunditats]. Aleshores Démeter va tornar a l’Olimp però abans va transmete el seus rituals i els seus misteris a uns pocs escollits, amb l’ordre que no podien ser divulgats. El mite es pot entendre en un sentit doble, Démeter transmet als grecs el secret de la vida, en sentit de l’agricultura, que els permetrà conrear cereals i aliments i sobreviure, però també el secret de la vida en el sentit de la immortalitat. Els misteris se celebraven durant vuit dies, un cop l’any, i hi podien prendre part tots aquells que parlessin grec i tinguessin les mans pures-fins i tot les dones i els esclaus, que estaven exclosos de la democràcia. Se saben algunes coses del començament dels ritus, en que els aspirants es purificaven, cantaven i ballaven en honor a la deessa. Del que venia després sembla que hi havia una experiència similar a la de la mort, caminar en la foscor, passar perills [això devia ser com el túnel del
    terror], fins que s’arriba a una gran llum en un prat verd, com si fos la nova vida.)
  • Misteris òrfics, evocant el descens i retorn  dels inferns d’Orfeu. Creien en la transmigració de les ànimes. La purificació permetria un renaixement millor [molt similar al budisme?] (Mircea Eliade. Originari de Tràcia, una deïtat arcaica, i de les primeres a fundar ritus iniciàtics. A l’obra perduda d’Èsquil, les Bassàrides, pujava cada matí al mont Pangeu per adorar al sol, associat amb Apol·lo. En seria el devot per excel·lència i comparteix amb ell la lira. Com realitzar la unió amb el diví? “una certa unió entre el diví i l’humà es realitzava durant les orgies dionisíaques, però era temporal i s’obtenia amb el cost d’una obnubilació (=Trastorn mental caracteritzat per la lentitud de pensament i l’ofuscació. de la consciència. Els òrfics van acceptar la lliçó dionisíaca -la participació de l’home en el diví, i en van treure la conclusió que l’ànima era immortal i divina. Però en lloc de l’orgia el que farien seria la katharsis, la purificació d’Apol·lo. A través de Pitàgores arriba a Plató una idea de l’ànbima immortal tancada en el cos (soma) com si fos un sepulcre (sema). En morir som jutjats i passat un temps ens reencarnem després d’oblidar en beure de l’aigua del Leteu. [Plató, el mite d’Er. Semblança amb el budisme] Però els purs i iniciats en els ritus òrfics arriben a la vida divina sense reencarnar-se [semblant al Nirvana]. S’hi arriba després d’unes deu reencarnacions passant un període de 1000 anys a un lloc de càstig o benaurança. Els òrfics haurien estat els primers a creure en l’infern. Pitàgores uneix la pràctica de la purificació amb la ciència de l’astronomia i la música que justificarien l’existència de quelcom immutable i immortal. Plató trobà en l’orfisme de Pitàgores una base des d’on combatre el relativisme dels sofistes que seria la causa de la corrupció moral humana i ciutadana. Si en general la religió grega no tenia una escatologia, Plató situarà l’ànima immortal com al principal mode d’existència, i no l’ombra de l’Hades (El Banquet, Gorgias, Menó, Fedó, República, Fedre on el l’ordre dels estels al cosmos s’assimila al de l’ànima. [A través de Sant Pau, el dualisme platònic influirà el cristianisme en la negació de la vida terrenal per guanyar una vida divina després de la mort].
    (intro 2005: L’Orfisme. Orfeu, fill d’Apolló, era un dels músics amb més talent. S’estimava Euridice amb passió. Un dia una serp va mossegar-la i Euridice va morir, baixant a l’Hades. Orfeu estava tant trist que va començar a cantar i a tocar amb la lira un lament que expressava la seva desesperació. Tant trista i bella era aquesta música que va arribar a commoure el mateix Plutó, el déu del món de les ombres. Aquest va accedir que Euridice pugués tornar a veure la llum del dia, amb la condició que Orfeu no es giraria en cap moment per assegurar-se que Euridice la seguia. Orfeu va avançar gairebé tot el llarg camí, de les profunditats de l’Hades fins a l’exterior, amb Euridice al darrera i quan ja gairebé era fora es va tombar per veure la seva estimada. A l’instant Euridice va haver de tornar a les profunditats. Després d’això, Orfeu no volia saber res més de les dones, i passejava pels boscos tocant la seva lira. Algunes de les sacerdotesses de Dionisos, Mènades, però, se’n van enamorar, ell les va rebutjar i elles, en el decurs d’una orgia, el van matar i desmembrar. El seu cap va quedar flotant a les aigües i seguia cantant. Orfeu és, amb Ulisses, un dels pocs que ha visitat el món dels morts i n’ha tornat. La história simbolitza el poder de la musica i l’art per vèncer la mort. Seguint aquesta derivació de la història, per primera vegada es va concebre que hi pugués haver una vida espiritual separada de la material (fins ara les ànimes dels morts no es concebien com a espirituals, sinó com una mena d’existència menor, com un fantasma). Els seguidors del culte a Orfeu duien una vida segons unes regles estrictes que els purificava i evitava que l’esperit es contaminés amb la carn. L’anima espiritual era immortal i no desapareixia amb la mort del cos sinó que passava a allotjar-se en un altre (transmigració de les ànimes). Així, a vegades podriem tenir records de vides passades. [Amb això l’orfisme presenta punts de semblança amb el budisme].
  • Misteris dionisíacs, devoció a Dionisos, el déu del vi, la fertilitat i l’èxtasi. Els rituals incloïen música, dansa i substàncies estimulants per induir un estat de possessió divina [com els festivals musicals actuals]. (Mircea Eliade: El març se celebraven les Antesteries i després les Grans Dionisíaques, tastant el nou, fent desfilades i homenatjant els morts que tenien a veure amb la fertilitat i les collites. A les bacants Eurípides descriu l’orgia de les mènades, que recorren els boscos i despedacen bèsties amb les mans menjant la carn crua. A banda de les celebracions públiques hi havien cerimònies secretes iniciàtiques. Entraven en contacte amb el déu i es renovaven.  Diversos testimonis parlen que els participants quedaven  com posseïts d’una mania que els alliberava de totes les prohibicions. Un aspecte tenia a veure amb el mite del Dionisos-nen Zagreu, desmembrat pels titans i en couen els trossos. Però Zeus castigarà els Titans i Rhea farà reviure Dionisos. Els iniciants serien “morts” pel Titans per renéixer després. Embriaguesa, erotisme, mania, fecunditat, són aspectes que atrauran diferents religions, pagesos i intelectuals [que perdura en les raves i concerts avui]
    (intro 2005: Les Dionisíaques eren festivals populars dedicats a Dionisos, un déu diferent dels olímpics, més subversiu, relacionat amb la vida, la reproducció, i l’embriaguesa. Es diu que quan va arribar a Grècia va ser rebutjat pels reis de les ciutats, i aleshores ell va respondre portant les dones a un estat d’èxtasi que les feia sortir de la ciutat i reunir-se al bosc, on ballaven i cantaven buscant Dionisos amb qui fer una orgia. Si se les deixava no passava res, però qui les veia i se’n burlava era desmembrat (el que li va passar a Penteu) i devorat. Se suposava que les adoradores de Dionis, en l’estat d’eufòria, arribaven a tenir una gran força i podien matar i desmembrar qualsevol animal del bosc.
    A les festes dionisiaques, es bevia vi, hi havia reproduccions de fal-lus, i se suposava que enmig d’aquests excessos s’arribava a una vida superior. Era un tipus de culte molt diferent al normal Olimpic, més subversiu ja que no s’acatava l’ordre i a més les dones, fortament oprimides, tenien un paper més rellevant. En una altra versió del mite, Dionisos apareix com un nen que és desmembrat i devorat, i després ressucita. Així, poc a poc arribarien també a la celebració d’uns misteris que recorden de lluny el d’Osiris (també desmembrat i després ressucitat). El culte va evolucionar cap a rituals mistèrics, relacionats amb els d’Eleusis; els iniciats executarien cerimònies que els permetrien esquivar la mort o arribar a un nivell de vida superior. Els rituals consistirien en matar i desmembrar un animal, com si fos Dionisos [i si trobem que això és molt fort, només cal que recordem que a l’Eucaristia evoquem la mort de Jesús i que, simbòlicament, mengem la seva carn i bevem la seva sang].

[intro 2005] Aquests van ser els cultes i ritus més importants fins l’adveniment de l’Helenisme. Tenim un domini d’una eligió politeista, la dels déus olímpics, amb el culte a Dionisos com una mena d’alternativa. Quan grècia s’expandeix per Egipte i Pèrsia amb Alexandre Magne, apareixen nous cultes que competeixen amb els antics. Hi haurà temples dedicats a Isis, a Zoroastre i en alguns casos es barrejaran diferents tradicions. Tota aquest mercat d’ofertes religioses, per dir-ho així, toparà al segle I amb l’incipient cristianisme que pretén ser l’única religió vertadera.

  • Misteris d’Isis, deessa de la fertilitat, màgia i el mar, originaris d’Egipte però populars a Grècia i Roma. Ceremònies d’iniciació i rituals de purificació.
  • Misteris Cabirs a Samotràcia, associats a Hefest i Demèter, (divinitats de sota terra).
  • Misteris mitraics, rituals complexos amb diferents jerarquies, popular entre els soldats. Èmfasi en el coratge, lleialtat, promesa d’immortalitat.

Els filòsofs

[Els filòsofs grecs, en general, no van ser teòlegs. Hem vist que hi havia una devoció social, una creença en el destí i ordre de les coses que, amb l’excepció de l’orfisme, no creia en la immortalitat de l’ànima. Els misteria iniciàtics dionisíacs i d’Eleusis oferien una esperança d’escapar la vida frustrant terrenal.]

(CGPT) Els presocràtics estaven més interessats a entendre la natura que no pas en la religió i els mites. Sòcrates més aviat era escèptic i el seu qüestionar les pràctiques públiques el van dur a ser jutjat i executat. Plató (428-348)  va introduir l’ànima immortal i les formes ideals. Aristòtil (384-322) concebia un déu que posava en marxa el món [sense emocions ni sancionador de la moral], la vida bona és la vida moderada. Epicur (342-270) tenia una visió materialista de l’univers, potser amb uns déus aliens a tot el que passava i proposava viure en pau i feliç, l’ataràxia. Zenó de Cítion (336 -264) inicià l’estoicisme, un univers regit per la raó, i una proposta de vida indiferent al plaer i el dolor. (amb similituds amb el budisme, indica Mircea Eliade, l’ànima s’ha d’alliberar del desig) [en broma jo deia que seria epicuri quan pogués gaudir, i estoic quan em toqués aguantar]. El neoplatonisme de Plotí concebia una jerarquia de nivells d’existència que culminava en l’U d’on emanava tot.

[Un museu de mites i religió grega?]

[com l’exposició que hi havia a Manchester?]

[La lectura dels mites: uns déus “massa humans però que són símbols universals de l’experiència humana, les passions, l’excés d’ambició.

La pràctica social de sacrificis als temples i festivals, Partenó, Olímpia, Súnion [com el Santet del Poblenou], peregrinatge a Delfos.

Dues maneres fonamentals de viure: el quotidià amb èxtasi temporal de les dionisóaques [els caps de setmana i les vacances], o bé l’ordre i la bellesa disciplinada d’Apol·lo.

Apuntar-se a algun dels misteris iniciàtics, la possible unió amb el diví amb Eleusis i els òrfics.

No hi ha una “teologia” semblant a la d’un déu que imparteix justícia en una vida futura tot i que els mites mostren els déus intervenint contínuament, ja sia per preferències o per castigar atrocitats, però només coneixem els càstigs eterns de Tàntal i Sísif. El diví és més aviat un concepte, l’U perfecte de Plató i Plotí, el primer motor d’Aristòtil.

Si volem aprendre dels filòsofs, haurem de discutir amb els sofistes i Sòcrates per veure que tot és relatiu, matricular-nos a l’acadèmia de Plató que ens recomanarà la disciplina de l’ànima per ser immortal com els òrfics, al Liceu d’Aristòtil amb la moderació, al jardí d’Epicur amb l’ataràxia, o sota el pòrtic (Stoa) on Zenó ensenyava l’estoïcisme.

Al s20 i 21 hi ha hagut un certa recuperació de la religió grega.

Un lladre s’atura a llegir un llibre sobre la Ilíada narrada del punt de vista dels déus i és detingut (BBC)

Posted on

Bucòlica IX. Virgili.

Virgili

LÍCIDAS: Ah!, és possible concebre un crim tan gran? Ah!, Menalcas, les consolacions dels teus versos, ¿ens haurien pogut ésser preses juntament amb tu? ¿Qui hauria cantat les Nimfes? ¿Qui hauria sembrat la terra d’herba florida i cobert les fonts d’una ombra verdejant? O, ¿qui hauria compost aquells versos que vaig sentir l’altre dia, sense tu saber-ho, quan te n’anaves a veure Amarillis, la nostra estimada? Titir, fins que jo torni-no vaig pas gaire lluny-peix les cabres; després de la pastura, mena-les a beure, Titir, i, mentre les menis, guarda’t de trobar-te amb el boc-escomet amb els corns-, vigila!”.

L. Heu, cadit in quemquam tantum scelus? Heu, tua nobis
paene simul tecum solatia rapta, Menalca?
quis caneret nymphas; quis humum florentibus herbis
spargeret, aut viridi fontes induceret umbra?
vel quae sublegi tacitus tibi carmina nuper,
cum te ad delicias ferres, Amaryllida, nostras?
Tityre, dum redeo—brevis est via—pasce capellas,
et potum pastas age, Tityre, et inter agendum
occursare capro, cornu ferit ille, caveto.

Versió de Miquel Dolç
Ai las! ¿Pot concebre ningú un crim com aquest? Ai las! Les consolacions que et devem, ¿haurien pogut ésser-nos arrabassades amb tu, Menalcas?Aleshores, ¿qui hauria cantat les Nimfes? ¿Qui hauria escampat per terra les herbes florides o cobricelat les fonts d’una ombra verdejant? ¿Quin altre hauria compost aquells versos que et vaig replegar l’altre dia, sense dir-te res, quan anaves prop d’Amaril·lis, la nostra delícia? “Títir, fins al meu retorn -no vaig gens lluny- pastura les meves cabres i, una vegada sadolles, mena-les a beure, Títir; però quan les menis, mira de no trobar el boc: fereix amb les banyes, para compte!

Posted on

Beatus Ille. Epodes II. Horaci

Feliç l’home que, allunyat dels negocis, com el llinatge dels mortals dels temps antics, conrea els camps heretats del pare amb uns bous que li pertanyen, lliure del neguit del venciments, que no és despertat, a la milícia, per l’esclafit esfereïdor de la trompeta ni redubta la mar embravida i defuig el fòrum i els llindars altius dels ciutadans poderosos. Així, doncs, marida les sarments, ja crescudes, de les vinyes als alts pollancres o vigila, en una vall pregona, els mugidors ramats dispersos, talla amb el podall les branques inútils i n’empalta de més productives o posa dins d’unes gerres netes la mel espremuda o esquila les indefenses ovelles, o bé, quan Autumne ha alçat damunt dels camps el seu cap ornat de fruites madures, com frueix collint les peres d’empelt i el raïm que rivalitza amb la porpra per obsequiar-vos, a tu, Priap, i a tu, pare Silvà, protector dels termes! Li és grat d’ajeure’s, sia sota una vella alzina, sia damunt l’atapeïda gespa. S’escolen mentrestant entre uns marges alts els rierols, es lamenten dins els boscatges els ocells i les fonts amb la remor de l’aigua que raja fan venir un son lleuger. Però, quan el temps hivernal de Júpiter tonant aglomera les pluges i les neus, ell amb la gossada acaça de totes bandes els feroços senglars cap a les xarxes teses davant d’ells, o bé en un pal llis para les teles de malles amples, parany per als golafres tords, i atrapa en els llaços uns bons premis, una poruga llebre i una grua migradora. ¿ Qui no s’oblida, amb aquests esplais, de les cruels angoixes que porta l’amor?

I si, a més d’això, una dona honesta tingués la seva part en la cura de la casa i d’uns infants xamosos i, com una pagesa sabina o com la muller d’un àpul feinador, amuntegués a la sagrada llar la llenya seca a l’arribada del marit cansat i, en tancar el gras bestiar dins el clos de canyissos, munyís els braguers botits i, bo i traient de la dolça gerra el vi de l’any, aparellés uns menjars no comprats, el que és a mi, no em plaurien pas més les conquilles del llac Lucrí o el rèmol o els escars de Creta, si per cas una fragorosa tempesta de les mars orientals n’empenyia alguns cap a la nostra, ni l’ocell africà ni el francolí de Jònia no baixarien pas al meu estómac més delitosos que l’oliva collida de les branques més opulentes de l’arbre o l’agrella que estima els prats i les malves saludables a un cos carregat o l’anyella immolada per les festes Terminals o el cabrit rescatat del llop. Durant aquests àpats, com és de plaent de veure les ovelles tornant de pressa a casa després de la pastura, de veure els fatigats bous portant al bescoll llangorós la rella girada i els esclavets nats a la casa, eixam que indica la seva riquesa, asseguts a l’entorn dels Lars brillosos!”

Dit això, l’usurer Alfi que estava a punt de fer-se camperol, havent recuperat per les idus tots els diners prestats, mira de col·locar-los per a les calendes.

422 Horaci

‘Beatus ille qui procul negotiis,
ut prisca gens mortalium,
paterna rura bubus exercet suis
solutus omni faenore
5neque excitatur classico miles truci
neque horret iratum mare
forumque vitat et superba civium
potentiorum limina.
ergo aut adulta vitium propagine
10altas maritat populos
aut in reducta valle mugientium
prospectat errantis greges
inutilisque falce ramos amputans
feliciores inserit
15aut pressa puris mella condit amphoris
aut tondet infirmas ovis.
vel cum decorum mitibus pomis caput
Autumnus agris extulit,
ut gaudet insitiva decerpens pira
20certantem et uvam purpurae,
qua muneretur te, Priape, et te, pater
Silvane, tutor finium.
libet iacere modo sub antiqua ilice,
modo in tenaci gramine:
25labuntur altis interim ripis aquae,
queruntur in Silvis aves
frondesque lymphis obstrepunt manantibus,
somnos quod invitet levis.
at cum tonantis annus hibernus Iovis
30imbris nivisque conparat,
aut trudit acris hinc et hinc multa cane
apros in obstantis plagas
aut amite levi rara tendit retia
turdis edacibus dolos
35pavidumque leporem et advenam laqueo gruem
iucunda captat praemia.
quis non malarum quas amor curas habet
haec inter obliviscitur?
quodsi pudica mulier in partem iuvet
40domum atque dulcis liberos,
Sabina qualis aut perusta Solibus
pernicis uxor Apuli,
sacrum vetustis exstruat lignis focum
lassi Sub adventum viri
45claudensque textis cratibus laetum pecus
distenta siccet ubera
et horna dulci vina promens dolio
dapes inemptas adparet:
non me Lucrina iuverint conchylia
50magisve rhombus aut scari,
siquos Eois intonata fluctibus
hiems ad hoc vertat mare,
non Afra avis descendat in ventrem meum,
non attagen Ionicus
55iucundior quam lecta de pinguissimis
oliva ramis arborum
aut herba lapathi prata amantis et gravi
malvae salubres corpori
vel agna festis caesa Terminalibus
60vel haedus ereptus lupo.
has inter epulas ut iuvat pastas ovis
videre properantis domum,
videre fessos vomerem inversum boves
collo trahentis languido
65positosque vernas, ditis examen domus,
circum renidentis Laris.’
haec ubi locutus faenerator Alfius,
iam iam futurus rusticus,
omnem redegit idibus pecuniam,
70quaerit kalendis ponere.

 

 

Posted on

Qui pot saber si els déus afegiran el dia de demà?. Odes IV.VII. Horaci

Han desaparegut les neus, ja torna l’herbatge als prats i el fullam als arbres; la terra es renova i els rius, en llur minvada, corren dintre de llurs marges. Una de les Gràcies, amb les Nimfes i amb les seves germanes bessones, es posa a menar nua les danses. No esperis pas que res sigui immortal; t’ho adverteixen el curs de l’any i l’hora que s’emporta el dia vivificador. Els freds s’assuaugen amb els ponentols, la primavera és trepitjada per l’estiu, que morirà bon punt la tardor, carregada de fruita, haurà vessat a dojo els seus dons, i ben tost torna l’hivern inert.

Tanmateix les ràpides llunes reparen els danys del cel; però nosaltres, quan hem baixat allà on baixà el pietós Eneas, allà on baixaren, tot i llurs riqueses, Tullus i Ancus, no som més que pols i una ombra. ¿Qui pot saber si els déus celestials afegiran el dia de demà a la suma dels dies viscuts fins avui? Tot allò amb què hauràs regalat el teu cor, que t’és amic, escaparà a les mans àvides d’un hereu. Quan t’hauràs mort i Minos haurà pronunciat, respecte a tu, la seva fulgurant sentència, ni el teu llinatge, Torquat, ni la teva eloqüència ni la teva pietat no et restituiran a la vida; car ni Diana allibera de les tenebres dels Inferns el cast Hipòlit ni Teseu és prou fort per a rompre les cadenes letees del seu estimat Pirítous.

422 Horaci

Diffugere nives, redeunt iam gramina campis
arboribusque comae;
mutat terra vices et decrescentia ripas
flumina praetereunt;

Gratia cum Nymphis geminisque sororibus audet
ducere nuda choros:
inmortalia ne speres, monet annus et almum
quae rapit hora diem.

frigora mitescunt Zephyris, ver proterit aestas
interitura, simul
pomifer autumnus fruges effuderit, et mox
bruma recurrit iners.

damna tamen celeres reparant caelestia lunae:
nos ubi decidimus
quo pius Aeneas, quo dives Tullus et Ancus,
pulvis et umbra sumus.

quis scit an adiciant hodiernae crastina summae
tempora di superi?
cuncta manus avidas fugient heredis amico
quae dederis animo.

cum semel occideris et de te, splendida, Minos
fecerit arbitria,
non, Torquate, genus, non te facundia, non te
restituet pietas;

infernis neque enim tenebris Diana pudicum
liberat Hippolytum
nec Lethaea valet Theseus abrumpere caro
vincula Pirithoo.

Diffugere nives, redeunt iam gramina campis
arboribusque comae;
mutat terra vices et decrescentia ripas
flumina praetereunt;

Gratia cum Nymphis geminisque sororibus audet
ducere nuda choros:
inmortalia ne speres, monet annus et almum
quae rapit hora diem.

frigora mitescunt Zephyris, ver proterit aestas
interitura, simul
pomifer autumnus fruges effuderit, et mox
bruma recurrit iners.

damna tamen celeres reparant caelestia lunae:
nos ubi decidimus
quo pius Aeneas, quo dives Tullus et Ancus,
pulvis et umbra sumus.

quis scit an adiciant hodiernae crastina summae
tempora di superi?
cuncta manus avidas fugient heredis amico
quae dederis animo.

cum semel occideris et de te, splendida, Minos
fecerit arbitria,
non, Torquate, genus, non te facundia, non te
restituet pietas;

infernis neque enim tenebris Diana pudicum
liberat Hippolytum
nec Lethaea valet Theseus abrumpere caro
vincula Pirithoo.

 

Posted on

Vixi. Odes III. XIXX

Mecenas, llinatge de reis etruscs, per a tu hi ha, de fa temps, a casa meva un vi suau dins una gerra encara mai no abocada, i roses i gla aromàtica

per als teus cabells. Desix-te de tot destorb, no estiguis 182 sempre contemplant l’aiguosa Tíbur, el territori d’Efules en pendís i els turons del parricida Telègon.

Deixa l’opulència que t’enfastideix i aquesta torre que s’acosta als alts nuvolats; oblida’t del meravellós espectacle del fum, de les riqueses i del brogit de la venturosa Roma. Sovint, als rics, els agrada un canvi, i uns sopars polidament preparats en una modesta llar de gent humil, sense cortinatges ni porpra, han desarrugat més d’un front consirós.

Ja el pare resplendent d’Andromeda mostra el seu foc ocult, ja s’enfereeixen Proció i l’estel del furibund Lleó, i el sol torna a portar els dies xardorosos;

ja el pastor amb el seu ramat llangorós cerca, cansat ombres, el rierol i els matolls de l’esborrifat Silvà, i a la ribera silenciosa manquen els vagarívols vents.

Tu et preocupes pel bon governament de l’Estat i, anguniós per la Ciutat, temoreges pensant què poden preparar els seres i Bactres, que fou el reialme de Cirus, i els pobles, ara desunits, del Tànaïs,

Provident, el déu tanca dins una espessa nit els esdeveniments del temps venidor i riu si un mortal es neguiteja més que no li és lícit. Pensa que és el present

que has d’endegar amb esperit serè; la resta flueix com el riu, que adés llisca pacífic dins la seva llera fins al mar Tirrè, adés fa rodolar pedres esmolades,

troncs arrencats de soca-rel, bestiar i cases, tot ensems, amb clamor de les muntanyes i del boscatge proper, quan el feroç devessall

enfureix les aigües quietes dels rius. Serà amo de si mateix i viurà content aquell qui dia rere dia ha pogut dir: «He viscut. Demà pot el Pare omplir el cel de negres nuvolades

o d’un sol clar; no, per això, invalidarà allò que he deixat rere meu ni canviarà i farà que no hagi existit allò que l’hora fugissera ha portat una vegada».

La Fortuna, que es complau a ésser cruel i s’obstina a fer el seu capritxós joc, trafega els fugaços honors, ara generosa amb mi, ara amb un altre.

La lloo quan roman amb mi; però, si bat les seves ràpides ales, renuncio a allò que m’ha donat, m’embolco dins el meu valer i vaig en cerca de l’honesta pobresa sense dot.

No és el meu tarannà, si l’arbre mestre cruix als embats del garbí, d’abaixar-me fins als llastimosos precs i de fer tractes amb els déus, mitjançant vots, per evitar que les mercaderies de Xipre i de Tir

augmentin les riqueses de la mar cobdiciosa; en tal cas, amb la protecció d’un bot de dos rems, em duran per les marors de l’Egeu l’oratjol i els bessons Pòlluxs.”

 

Tyrrhena regum progenies, tibi
non ante verso lene merum cado
cum flore, Maecenas, rosarum et
pressa tuis balanus capillis

iamdudum apud me est: eripe te morae
ne semper udum Tibur et Aefulae
declive contempleris arvum et
Telegoni iuga parricidae.

fastidiosam desere copiam et
molem propinquam nubibus arduis,
omitte mirari beatae
fumum et opes strepitumque Romae.

plerumque gratae divitibus vices
mundaeque parvo sub lare pauperum
cenae sine aulaeis et ostro
sollicitam explicuere frontem.

Iam clarus occultum Andromedae pater
ostendit ignem, iam Procyon furit
et stella vesani Leonis,
sole dies referente siccos;

iam pastor umbras cum grege languido
rivumque fessus quaerit et horidi
dumeta Silvani, caretque
ripa vagis taciturna ventis.

tu civitatem quis deceat status
curas et urbi sollicitus times
quid Seres et regnata Cyro
Bactra parent Tanaisque discors.

prudens futuri temporis exitum
caliginosa nocte premit deus
ridetque, si mortalis ultra
fas trepidat. quod adest memento

conponere aequos; cetera fluminis
ritu feruntur, nunc medio alveo
cum pace delabentis Etruscum
in mare, nunc lapides adesos

stirpisque raptas et pecus et domos
volventis una, non sine montium
clamore vicinaeque silvae,
cum fera diluvies quietos

inritat amnis. ille potens sui
laetusque deget cui licet in diem
dixisse “vixi: cras vel atra
nube polum pater occupato

vel sole puro; non tamen inritum
quodcumque retro est efficiet neque
diffinget infectumque reddet
quod fugiens semel hora vexit.”

Fortuna saevo laeta negotio et
ludum insolentem ludere pertinax
transmutat incertos honores,
nunc mihi nunc alii benigna.

laudo manentem; si celeres quatit
pennas, resigno quae dedit et mea
virtute me involvo probamque
pauperiem sine dote quaero.

non est meum, si mugiat Africis
malus procellis, ad miseras preces
decurrere et votis pacisci
ne Cypriae Tyriaeque merces

addant avaro divitias mari:
tunc me biremis praesidio scaphae
tutum per Aegaeos tumultus
aura feret geminusque Pollux.

 

Posted on

Licímnia, quell moment que torç el coll per rebre les teves ardents besades. Odes II.XII. Horaci

No voldries pas que les llargues guerres de la feroç Numància ni l’aferrissat Hannibal ni la mar de Sicília, enrogida de sang púnica, s’avinguessin amb les suaus melodies de la meva cítara

ni, encara menys, que s’hi avinguessin els cruels Làpites i Hileu, feixuc de vi, ni els fills de la Terra, dominats pel braç d’Hèrcules quan, davant el perill de llur assalt, va tremolar la casa refulgent

del vell Saturn. Tu, en la prosa dels historiadors, narraràs millor els combats de Cèsar, Mecenas, i la desfilada pels carrers, amb cadenes al coll, d’uns reis que adés ens amenaçaven.

Quant a mi, la Musa ha volgut que celebri amb dolços cants madona Licímnia, que lloi la claror dels seus ulls resplendents i el seu cor fidelíssim a un amor recíproc.

No desdigué de la seva gentilesa prendre part en les danses, ni competir en plasenteries, ni en els jocs allargar els braços a les noies vestides de festa, el dia sagrat en què tothom acut a venerar Diana.

¿Que potser tu donaries a canvi de les riqueses que tingué Aquèmenes o dels tresors de Migdó, rei de la fèrtil Frígia, un rull de la cabellera de Licímnia, o a canvi dels palaus opulents dels àrabs

donaries aquell moment que torç el coll per rebre les teves ardents besades o que, amb una severitat fàcil de vèncer, et nega uns besos que li agrada que li robis, més que no pas a tu, que els hi demanes, i que de vegades ella et roba primer?

422 Horaci

Nolis longa ferae bella Numantiae
nec durum Hannibalem nec Siculum mare
Poeno purpureum sanguine mollibus
aptari citharae modis

nec saevos Lapithas et nimium mero
Hylaeum domitosque Herculea manu
Telluris iuvenes, unde periculum
fulgens contremuit domus

Saturni veteris: tuque pedestribus
dices historiis proelia Caesaris,
Maecenas, melius ductaque per vias
regum colla minacium.

me dulcis dominae Musa Licymniae
cantus, me voluit dicere lucidum
fulgentis oculos et bene mutuis
fidum pectus amoribus;

quam nec ferre pedem dedecuit choris
nec certare ioco nec dare bracchia
ludentem nitidis virginibus sacro
Dianae celebris die.

num tu quae tenuit dives Achaemenes
aut pinguis Phrygiae Mygdonias opes
permutare velis crine Licymniae
plenas aut Arabum domos,

cum flagrantia detorquet ad oscula
cervicem aut facili saevitia negat
quae poscente magis gaudeat eripi,
interdum rapere occupet?

Posted on

Quis non Latino sanguine. Odes II.I. Horaci

¿Quina planura hi ha que, grassa de sang llatina, no testimonii amb sepulcres els nostres combats impius i l’estrèpit, sentit fins pels medes, de l’esfondrament d’Hespèria?

¿Quin gorg o quins rius han ignorat aquesta luctuosa guerra? ¿Quin mar no ha perdut el seu color amb els carnatges de la Dàunia? ¿Quina costa hi ha on no hagi rajat la nostra sang?

Però, Musa massa agosarada, no abandonis els teus jocs, no cantis unes complantes pròpies de Ceos; vine amb mi a cercar, dins la cova de Venus, melodies amb un plectre més lleuger.

quis non Latino sanguine pinguior
campus sepulcris inpia proelia
testatur auditumque Medis
Hesperiae sonitum ruinae?

qui gurges aut quae flumina lugubris
ignara belli? quod mare Dauniae
non decoloravere caedes?
quae caret ora cruore nostro?

sed ne relictis, Musa procax, iocis
Ceae retractes munera neniae,
mecum Dionaeo sub antro
quaere modos leviore plectro.

 

Posted on

Carpe Diem. Odes I. XI. Horaci

Tu, no esbrinis és sacríleg de saber-ho- quin serà el darrer dia que a mi, que a tu, els déus han concedit, Leucònoe; no escrutis els càlculs dels babilonis. Val més sofrir el que passarà, sigui què sigui!

Tant si Júpiter t’ha atorgat de viure més hiverns com 5 si és l’últim aquest que ara desembraveix la mar Tirrena amb els rosegats esculls on rompen les onades, tingues seny: filtra els teus vins i, ja que la vida és breu, escurça la llarga esperança.

Mentre parlem, haurà fugit envejós el temps; cull el dia d’avui i no confiïs gens en el de demà.

Tu ne quaesieris, scire nefas, quem mihi, quem tibi
finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios
temptaris numeros. ut melius, quidquid erit, pati.
seu pluris hiemes seu tribuit Iuppiter ultimam,
quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare
Tyrrhenum: sapias, vina liques et spatio brevi
spem longam reseces. dum loquimur, fugerit invida
aetas: carpe diem quam minimum credula postero.

Posted on

Literatura catalana

[ esborrany]

ESQUEMA CRONOLÒGIC LITE CATALANA

 

ÈPOCA Autors i Obra representativa
sXIII

Medieval

 – Ramon Llull→ Amic i amat, Llibre de les bèsties
sXIV-XV

Medieval

 POESIA

– Ausiàs March “veles e vents han mon desig complir”

– Jordi de Sant Jordi (poesia amorosa)

NARRATIVA

– Joanot Martorell→ Tirant lo Blanc (cavalleresca i amorosa)

– Bernat Metge→ Lo somni (humanisme i filosofia)

[Cròniques de Bernat Desclot i de Ramon Muntaner]
sXVI

Renaixement

i Contrareforma

(decadència)

 POESIA

– Pere Serafí→  “l’amor és que m’aturmenta”

– Joan Timoneda→  “só qui só que no só io”, Flor d’enamorats

– Valeri Fuster→  “cançó de les dones”

NARRATIVA

– Cristòfor Despuig→ Los col·loquis…

TEATRE

– Joan Ferrandis d’Heredia→  La vesita
sXVII

Barroc

(decadència)

 POESIA

– Rector de Vallfogona→  “A una monja gravada de verola”

– Francesc Fontanella→  “giletes”

TEATRE

– Francesc Fontanella→ Lo desengany
sXVIII

Il·lustració

i Neoclassicisme

(decadència)

 PROSA

– Lluís Galiana→ Rondalla de Rondalles

TEATRE

– Joan Ramis→ Lucrècia
sXIX

Renaixença

Romanticisme

Realisme

Naturalisme

 POESIA

– Jacint Verdaguer→ Canigó, Atlàntida

NARRATIVA

– Emili Vilanova (costumisme) → Escenes barcelonines

– Narcís Oller (novel·la naturalista)→ L’escanyapobres, Pilar Prim

TEATRE

– Frederic Soler “Pitarra”–> L’esquella de la Torratxa

– Àngel Guimerà→ Mar i Cel, Terra Baixa
finals SXIX

principis sXX

Modernisme

(1892-1911)

decadentisme i simbolisme

esteticisme (art per art)

regeneracionisme

 POESIA

– Joan Maragall→ “La vaca cega”, El comte arnau

– Gabriel Alomar→ Columna de foc

– Costa i Llobera→ “El pi de formentor”, Horacianes

– Joan Alcover→ “Desolació”

NARRATIVA

– Víctor Català→ Solitud, Drames rurals

– Raimon Casellas→ Els sots feréstecs, Multituds

– Prudenci Bertrana→ Josafat

– Josep Pous i Pagès→ La vida i la mort d’en Jordi Fraginals

– Joaquim Ruyra→ Marines i boscatges

TEATRE

– Santiago Rusiñol→ L’alegria que passa, cigales i formigues

– Adrià Gual→ Misteri de dolor

– Ignasi Iglésias → El cor del poble

– Joan Puig i Ferrater→ La dama alegre, Aigües encantades
sXX

Noucentisme

(1906-1923)

art clàssic, equilibrat, formalista, cosmopolita i urbà

 POESIA

– Josep Carner→ Els fruits saborosos

– Guerau de Liost→ La muntanya d’ametistes

NARRATIVA

– Eugeni d’Ors→ La ben plantada, La fi d’Isidre Nonell, Glosari (periodisme)

TEATRE

– Eugeni d’Ors

– Josep Carner
sXX

Avantguardes

(1909-1940)

Dadaisme

Cubisme

Futurisme

Surrealisme

Guerra Civil

(1936-1939)

 POESIA

– J.V.Foix: “És quan dormo que hi veig clar” (Sol i de dol)

– Salvat Papasseit: “ Res no és mesquí”, “Tot l’enyor de demà”

– Palau i Fabre: “Comiat”, Poemes de l’Alquimista

– Joan Brossa: poema visual, cal·ligrama

[altres tendències NO avantguardistes:

– Carles Riba (postsimbolista)–> Elegies de Bierville

– Salvador Espriu

– B.Rosselló Porcel→ Imitació del foc

– Joan Oliver “Pere Quart) → Corrandes d’exili

– Gabriel Ferrater

– V.A.Estellés

– Miquel Martí Pol]

TEATRE
– Josep Maria de Sagarra→ Hostal de la glòria 

– Adrià Gual→ Misteri de dolor

– Santiago Rusiñol→ L’alegria que passa, L’auca del sr Esteve

– Carles Soldevila→ Civilitzats, tanmateix!

– Ignasi Iglésias→ El cor del poble
sXX

(1940-1975)

postguerra

Dictadura de

Franco

Exili

censura

*novel·la

psicològica

 POESIA

– Salvador Espriu→ Cementiri de Sinera

– Joan Brossa→ Em va fer Joan Brossa

– Miquel Martí Pol → La fàbrica

– Rosselló Porcel (mor jove)→ Imitació del foc

– Màrius Torres (mor jove)–> Cançons a mahalta

– Agustí Bartra→ Ecce homo

– Joan Oliver (Pere Quart) (humor)–> Vacances pagades, “Tirallonga de monosíl·labs”

– Joan Vinyoli→ Les hores retrobades

– Gabriel Ferrater (poesia de l’experiència)→ Da nuces pueris, Les dones i els dies

– V.A. Estellés → Coral romput

NARRATIVA

– Miquel Llor→ Laura a la ciutat dels sants

– Sebastià Juan Arbó→ Terres de l’Ebre

– Josep Pla→ Quadern gris + periodisme

– Francesc Trabal→ Vals

– Carles Soldevila→ Fanny

– *Llorenç Vilallonga→ Bearn o la sala de les nines

– *Mercè Rodoreda→  Mirall trencat, La Plaça del Diamant

– Calders→ (contes) Cròniques de la veritat oculta i (novel·la) L’ombra de l’atzavara

– Manuel de Pedrolo→ Mecanoscrit del 2n origen (ciència-ficció), Joc Brut (novel·la de detectius)

TEATRE

– Setge jutges creen La Nova Cançó (Raimon, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Joan Manuel Serrat).

– Josep Maria Benet i Jornet
1975- 2000

mort de Franco

mitjans de

comunicació en català

normalització editorial

TV, Ràdio i cinema

 POESIA

– Maria Mercè Marçal (feminista) → Cau de llunes

– Narcís Comadira

– Marta Pessarodona

– Feliu Formosa

– Joan Margarit

– Jordi Sarsanedas

NARRATIVA

– Montserrat Roig→ L’agulla daurada

– Isabel Clara-Simó (feminista) → Dones

– Quim Monzó→ Uf, va dir ell. 

– Biel Mesquida→ Self-service

– Jesús Moncada (realisme màgic) → Camí de Sirga

– Màrius Serra → Mon oncle, L’home del sac

– Sergi Pàmies→ Infecció

– Pere Calders→ Invasió subtil i altres contes

– Carme Riera→ Dins el darrer blau (novel·la històrica)

TEATRE

– Josep Maria Benet i Jornet

– Dagoll Dagom

 

Posted on

U, V, W, X, Y, Z

les meves paraules

U

u 1 m El nombre 1. L’u i el dos. 2 det El primer d’una sèrie. L’u de gener. La pàgina u del llibre.

udol m Crit agut i prolongat del gos o del llop: *ganyit.

udolar v intr Fer udols.

ufana f Estat d’una planta que està tota verda i grossa. Un jardí amb molta ufana.

ui interj Expressa sorpresa, mal. Ui, guaita qui hi ha! Ai, ui!

uís* [pl. uïssos] m Moviment brusc d’inspiració i expiració: esternut. En sentir una mica de fred, tot van ser uïssos.

úlcera f Ferida en una mucosa. Úlcera d’estómac.

ull m 1 Cada un dels dos òrgans exteriors de la visió. L’ull dret i l’esquerre. 2 ull de bou Finestra rodona com les que hi ha als vaixells.

ullada f Cop d’ull. Dóna una ullada al forn, a veure com va el rostit.

ullal m Cada una de les dents punxegudes que hi ha entre les incisives i les molars, dent canina. Els ullals d’un elefant.

ulleres f pl 1 Instrument òptic que modifica la visió, sovint per corregir-ne defectes. Porta ulleres contra la miopia. Ulleres de sol. Ulleres de llarga vista. 2 Taques fosques que es fan a les òrbites. No ha dormit bé la nit passada i fa ulleres.

fer l’ullet loc verb Aclucar un ull en senyal de complicitat. Li explicava tota aquella història com la gran cosa, mentre a mi em feia l’ullet.

últim, -a det i pron Indica el lloc final en una sèrie ordenada. L’últim de la fila. T’has quedat l’última.

últimament adv En els últims temps. Últimament no et veiem gaire.

un, una 1 det [en sing.] En nombre d’un. Només tenia un fill. Una cadira era tot el mobiliari de la sala. 2 Indica quantitat indeterminada [esp. en pl.]. Hi havia uns homes jugant a la petanca. 3 una f L’hora després de les dotze. La una del migdia.

ungla f Formació dura que hi ha sobre el cap dels dits de les mans i dels peus.

unglot m Ungla del porc i animals similars; esperó d’un gall.

únic, -a 1 adj Sol en el seu gènere. És un cas únic. 2 [gen. acompanyat de l’article] det Va ocupar l’únic penjador que hi havia a l’armari.

únicament adv Només. Li va demanar únicament el telèfon, però no l’adreça completa.

unificar v tr Fer(-ne) un de sol. Van haver d’unificar totes les peticions.

uniforme 1 m Vestit que distingeix els qui el porten. Vestia l’uniforme de marina. 2 adj Sense canvis. Un estil uniforme.

unió f Resultat d’unir. Va haver-hi una gran unió de tots davant les amenaces.

unir v tr Agrupar, ajuntar. Els va unir una mateixa sort.

unitat f 1 Cada un dels elements que formen un conjunt. Cada pot contenia deu unitats del mateix producte. 2 Qualitat d’estar units. Per ells era molt important la unitat de la colla. 3 Mesura base. El metre és una unitat del sistema mètric decimal.

univers m Conjunt de l’espai on hi ha els astres.

universal adj Que afecta a tothom. Sufragi universal.

universitari, -ària 1 adj Relacionat amb la universitat. Estudis universitaris. 2 m i f Estudiant d’universitat. Darrerament ha augmentat molt el nombre d’universitaris.

universitat f Institució d’ensenyament superior.

untar v tr Recobrir amb una matèria pastosa. Untava el pa amb mantega.

untuós, -osa adj Que té un tacte enganxós, com l’oli.

uralita f Material fet de ciment i fibra que s’utilitza per fer coberts.

urani m Metall molt utilitzat per produir energia nuclear.

urbà, -ana 1 adj Referent a la ciutat. Propietat urbana. Guàrdia urbana. 2 m i f Membre de la guàrdia urbana. Hi havia un urbà posant multes als cotxes mal aparcats.

urbanisme m Planificació del desenvolupament de les ciutats.

urbanització f Barri, generalment de segona residència, situat als afores d’una població.

urgència 1 f Situació que demana una atenció preferent. Una trucada d’urgència. 2 urgències f pl Departament d’un hospital per atendre els casos urgents. El van ingressar per urgències.

urgent adj Que demana una atenció preferent. Un telegrama urgent.

urinari m Recipient per orinar-hi, en uns vàters públics.

urna f Receptacle per dipositar-hi els vots. El president va procedir a obrir l’urna.

urpa f Ungla punxeguda d’una fera. Les urpes d’un tigre.

us [us, -us, -vos] pron Indica 2a. persona del plural. Us vaig prometre que us ho diria. Va escriure-us el mes passat. Pensava acompanyar-vos fins a casa.

ús [pl. usos] m El fet d’usar. T’ho deixaré, però fes-ne un bon ús. Si vols muntar l’aparell sense problemes, has de llegir les instruccions d’ús.

usar v tr Fer servir. No heu d’usar la força, sinó convèncer.

usual adj D’ús comú. L’autobús és un transport usual.

usuari, usuària m i f Persona que fa ús d’un servei. Els usuaris del metro.

utensili m Estri. Els utensilis de cuina.

útil adj Que fa servei. Uns consells útils.

utilitat f Qualitat d’útil. Les eines que em vas deixar m’han estat de gran utilitat.

utilització f Acció i efecte d’utilitzar. En certs llocs, les papereres són d’escassa utilització.

utilitzar v tr Prendre una cosa com a mitjà d’una acció. Utilitzeu els cendrers.

V

va, vana 1 adj Inútil. Esforços vans. 2 en va loc adv Sense èxit. Els seus esforços per convèncer-lo van ser en va.

vaca f Mamífer corpulent, amb banyes, que produeix carn i llet.

vacances f pl Període de repòs de les activitats. Vacances pagades.

vacil.lar v intr Estar indecís. A l’hora de respondre va vacil.lar una bona estona.

vacuna f Substància que ajuda el cos a preparar defenses.

vacunar v tr Posar una vacuna. L’han vacunat contra el tifus.

vaga f Aturada de les activitats laborals per acord dels treballadors. El sector de la construcció fa vaga.

vagabund, -a adj i m i f Que va pel món sense treballar. Gent vagabunda. Un carrer ple de vagabunds.

vagina f Conducte que va de la vulva a l’interior dels òrgans sexuals femenins.

vagó m Cada un dels vehicles que forma part d’un tren i que són estirats per la màquina. Vagó llit. Vagó restaurant.

vagoneta f Vehicle amb un recipient obert per al transport de mineral.

vague, vaga adj Poc precís. Té una vaga idea de la qüestió.

vaguista m i f Persona que fa vaga.

vaixell m Embarcació gran.

vaixella f Conjunt dels plats i vasos que formen un servei de taula.

vaja exp Expressa sorpresa. Vaja!, com ha estat això?

val m Document que dóna dret a una mercaderia o a un servei.

valencià, -ana 1 adj i m i f De la ciutat de València o del País Valencià. 2 valencià m Nom que rep el català parlat al País Valencià.

valent, -a adj Que demostra valor. És molt valenta, planta cara a tot i a tothom.

valentia f Qualitat de valent. Admiraven la valentia d’aquells miners.

valer 1 [var.: valdre] v intr Tenir vàlua. Quant val, això? Un dependent que val molt. 2 no s’ho val exp Fórmula de cortesia. —Gràcies! —No s’ho val!

vàlid, -a adj Que val. Aquests bitllets ja no són vàlids.

vall f Depressió del terreny entre muntanyes. La vall de Cardós.

valor m Vàlua, preu. Aquells papers ja no tenien cap valor.

valoració f Acció i efecte de valorar. Quina valoració en fas, de la nostra investigació?

valorar v tr Determinar(-ne) la vàlua. No saben valorar la bona cuina.

vàlua f Valor. Uns professionals d’una gran vàlua.

valuós, -osa adj De gran valor. Li van fer un regal molt valuós.

valva f Cada una de les peces de la closca d’una petxina.

vàlvula f Dispositiu per obrir i tancar un pas. Una vàlvula de seguretat.

vamba f Calçat esportiu amb sola de goma.

vanitat f Condició de vanitós. És d’una vanitat grotesca.

vanitós, -osa adj Que es pensa ser el millor, que es fa veure. Un actor molt vanitós.

vapor m Gas format per evaporació d’un líquid. L’atmosfera és plena de vapor d’aigua. Una màquina de vapor.

vara f Bastó prim i flexible.

variació f Canvi. Va trobar que hi havia unes variacions en el text.

variant f Forma que presenta una diferència respecte d’una altra. Una variant dialectal. Faran una variant perquè la carretera no passi pel mig de la població.

variar v intr Canviar. Des del començament del viatge, el paisatge havia variat moltíssim.

variat, -ada adj Divers. Entremesos variats.

varicel.la f Malaltia eruptiva i contagiosa: *pigota.

varietat f 1 Diversitat. Al mercat hi va trobar una gran varietat de productes. 2 Cada una de les classificacions de certs conjunts. Les varietats d’una llengua.

vas m Recipient. Van posar les cendres del difunt en un vas.

vàter m Part d’una casa, d’un establiment, adequat per fer-hi les necessitats.

vedell, vedella m i f Bou o vaca joves: *jònec, jònega.

vegada 1 f Moment en què passa un fet que es repeteix. Ha tornat tres vegades demanant per tu. Cada vegada que el veig, em recorda el seu pare. 2 a (de) vegades loc adv Algunes vegades. A vegades l’escanyaria.

vegetació f Conjunt de les plantes d’un lloc. Una vegetació escassa.

vegetal 1 adj Referent a les plantes. El món vegetal. 2 m Planta. Els bolets no són pas vegetals.

vegetarià, -ana adj i m i f Que es basa en aliments vegetals. Règim vegetarià. Tots els fills són vegetarians.

vehicle m Mitjà de transport, especialment terrestre.

veí, -ïna [var.: *vesí] 1 adj Proper. A les cases veïnes se sentia el soroll de la televisió. 2 m i f Persona que viu prop nostre. Tenim uns veïns molt tractables.

veïnat 1 m Conjunt dels veïns i veïnes. El veïnat prenia la fresca als balcons. *2 veïnat, -ada m i f Veí, veïna. Els veïnats del tercer. *3 adj Proper. Vénen del poble veïnat.

vejam [var. fam.: aviam] exp A veure. Vejam què vols, ara?

vel m Tela de gasa. Un vel de núvia.

vela f 1 Lona estesa d’una embarcació per aprofitar la força del vent. Una barca de vela. 2 Lona que protegeix una entrada, un espai, etc. Una vela penjada al mig del carrer els protegia del sol.

veler m Embarcació de vela.

vell, -a adj i m i f Que té molts anys. Un home vell.

vellesa [sovint en pl.] f Últim període de la vida després de l’edat adulta. A les seves velleses encara tenia el cap ben clar.

vellut m Teixit amb pèl, de tacte suau. Unes calces de vellut.

veloç adj Que té velocitat. Unes motos veloces.

velocitat f Rapidesa en el moviment. Cal estar atents al límit de velocitat.

vena f Conducte per on circula la sang que torna cap al cor. La vena cava.

vencedor, -a adj i m i f Que ha vençut. L’equip vencedor va saludar. “Vencedors i vençuts.”

vèncer v tr i intr Guanyar en una competició, una lluita, etc. “Tornarem a vèncer.”

venda f Acció i efecte de vendre. Pis en venda.

vendre v tr Oferir a canvi de diners. Em volia vendre un xandall que tenia una tara.

venedor, venedora m i f Persona que ven. Els venedors de la plaça.

venir [var.: vindre] 1 v règ Indica moviment de la 1a. persona cap a la 2a. persona, i viceversa. Si avui véns a casa meva, jo demà vindré a casa teva. 2 fer venir loc verb Ordenar de fer acte de presència. I per això m’has fet venir?

venjança f Acció de tornar mal per mal.

venjar v tr Dur a terme una venjança. Va jurar que venjaria la mort del germà.

vent m Moviment de l’aire.

ventada f Vent fort.

ventall m Estri, generalment plegable, per ventar-se.

ventar(-se) v tr i pron Fer(-se) aire. Venta la barbacoa, si no, no s’acabarà d’encendre!

ventilador m Aparell amb aspes per ventilar.

ventre m Part del cos dels mamífers on hi ha l’aparell digestiu.

per ventura [pron. hab.: ‘pentura’] loc adv Potser. Per ventura saps si vindrà?

ver* 1 adj Veritable, cert. Això és ver. Tu i jo vam estudiar junts, no és ver? 2 de veres loc adv De debò. S’estimen de veres.

veracitat f Condició d’allò que és verdader. Van comprovar la veracitat dels fets.

verat m Peix de cos allargat que es menja fresc o en conserva: *cavalla.

verb m Forma gramatical lligada amb el subjecte de la frase.

verbalment adv Mitjançant la paraula. Va expressar-ho verbalment.

verd, -a 1 adj D’un color entre el blau i el groc. 2 verd m Color verd.

verdet m Capa llefiscosa i verdosa que es forma en zones humides. Al fons de la bassa hi havia tot de verdet.

verdós, -osa adj Tirant a verd. El caldo de bullir les bledes és verdós.

verdulaire m i f Persona que ven verdures i tota classe d’hortalisses.

verdura f Hortalissa, especialment la que es menja cuita.

verema f Collita del raïm.

verge 1 adj i m i f Que no ha tingut relacions sexuals. Un noi verge. 2 [fig.] Que no ha estat embrutat, usat, trepitjat, etc. Neu verge. Un disquet verge. Una selva verge…

vergonya f Sentiment de discreció exagerada. Li feia vergonya entrar tot sol a preguntar-ho.

vergonyós, -osa adj Que fa vergonya, que sent vergonya. Un espectacle vergonyós. Una persona tímida i vergonyosa.

verí m Substància tòxica.

verificar v tr Comprovar. S’ha de verificar el funcionament del motor.

verinós, -osa [var.: venenós] adj Que conté verí. Un bolet verinós.

veritable [var.: verdader, *vertader] adj Autèntic. És un veritable aventurer.

veritat 1 f Acord amb la realitat, amb els fets. Ha jurat que diria tota la veritat. 2 de veritat loc adv o adj De debò. T’ho dic de veritat. Diu que era un ovni de veritat.

vermell, -a 1 adj Del color de la sang. Té les galtes vermelles de tant córrer. Es va posar vermell de ràbia. Es va tornar vermell de vergonya. 2 vermell m Color vermell.

vermellor f Qualitat de vermell: *rojor. La vermellor de la sang.

vermellós, -osa [var.: vermellenc] adj Tirant a vermell.

vernís [pl. -issos] m Substància per protegir una superfície i donar-li brillantor.

verola f Malaltia eruptiva infecciosa: *pigota.

vers m Cada una de les línies d’un poema rimat.

versemblant adj Que respon a una certa lògica. Aquella història era si més no versemblant.

vèrtebra f Cada un dels ossos de la columna vertebral.

vertebrat m Animal dotat de columna vertebral.

vertical 1 adj Perpendicular al pla. El penya-segat formava una paret vertical damunt la platja. 2 f Recta vertical. Traça una vertical. 3 Exercici gimnàstic consistent a posar les mans en terra i alçar les cames rectes enlaire tot mantenint l’equilibri.

vertigen m Sensació de rodament de cap i de pèrdua de l’equilibri. No es pot enfilar massa amunt, perquè té vertigen.

vespa f Insecte volador de color groc i negre, de picada molt dolorosa.

vesprada* f Part del dia entre el migdia i el vespre: *horabaixa, tarda.

vespre 1 m Part del dia compresa entre la posta de sol i la nit. Sopen a les nou del vespre. 2 bon vespre Fórmula de salutació. Bon vespre, estimat públic.

vessant m o f 1 Pendent lateral. El vessant nord d’una muntanya. Una teulada de quatre vessants. 2 [fig.] Punt de vista, aspecte. Ho van tractar des de la vessant artística.

vessar v tr i intr 1 Escampar(-se) un líquid fora del recipient. Passa la baieta, que has vessat una mica de vi a terra. El dipòsit vessa. 2 [fig.] Tot ell vessa simpatia. 3 a vessar loc adv Completament. El local era ple a vessar.

vestíbul m Espai gran a l’entrada d’un edifici. S’esperaven al vestíbul de l’hotel.

vestidors m pl Departament d’una instal.lació esportiva on els esportistes es canvien. Després del partit, hi havia molt d’enrenou als vestidors.

vestimenta f Conjunt de la roba de vestir que es duu.

vestir(-se) v tr i ref Posar(-se) la roba. Ajuda a vestir la menuda, si no, no acabarem mai. Encara he d’acabar de vestir-me.

vestit m Roba que duem al damunt de la roba interior. Un vestit d’hivern. Un vestit jaqueta.

vestuari m Conjunt de vestits. L’actriu gasta un vestuari completíssim.

vet aquí [var.: vet ací] exp Fórmula de començament o d’acabament en narració. Vet aquí que va arribar el teu pare. I vet aquí tot el problema.

veta f Cinta de diferents usos. Unes espardenyes de veta.

veterinari, veterinària m i f Persona que atén les malalties dels animals.

vetlla [var.: *vetla] f 1 Acció de vetllar. Qui fa la vetlla del malalt? 2 Vigília. Això va passar la vetlla del meu aniversari.

vetllada [var.: *vetlada] f Festa, distracció que es fa al vespre; hores del vespre que es destinen a alguna activitat.

vetllar [var.: *vetlar] v tr i règ 1 Vigilar, estar (per). Qui vetllarà per la teva salut? Vetllar un malalt. 2 v intr No dormir. Aquesta nit em toca vetllar.

veu f So que fa una persona quan parla o canta. A veure quina veu fas?

veure 1 v tr Captar amb la vista. He vist un home que queia. 2 [fig.: en frases negatives] Avorrir. No el pot veure ni en pintura. 3 v aux Em volia enredar, però el vaig veure (a) venir. 4 veure-hi v pron No hi veig bé de l’ull esquerre. 5 fer veure loc verb Fingir. Feia veure que les derrotes del seu equip no l’afectaven gens ni mica. 6 a veure exp Vejam. A veure, què vols?

vi m Beguda alcohòlica elaborada a partir del most. Vi blanc. Vi negre. Vi rosat.

via f Camí o carrer en general, i especialment el seguit per un ferrocarril, un tramvia, etc. Han obert una nova via d’accés a la urbanització. S’estava a la via pública. La via del tren.

vianant m i f Persona que circula a peu per una via pública. Un pas de vianants.

vianda f Nom genèric de tot allò que mengem, especialment carn i verdures.

viari, -ària adj Referent al trànsit. Xarxa viària. Educació viària.

viatge m Recorregut per un territori. Que tingueu bon viatge!

viatger, -a adj i m i f Que viatja. Una persona molt viatgera. Els viatgers ja s’havien instal.lat als seus seients.

viatjar v règ Fer un viatge, fer viatges. Han viatjat per molts països d’Europa.

vibració f Cada un dels moviments que fa un cos que vibra. Es van sentir les vibracions del terratrèmol.

vibrant adj Que vibra. Un so vibrant.

vibrar v intr Fer un moviment amb tot d’oscil.lacions ràpides i seguides.

viceversa adv Al contrari. Primer et pot passar ell la pilota a tu i, després, tu a ell, o viceversa.

vici m Defecte de comportament arrelat. En ell, el fumar ja és un vici.

víctima m i f Que ha sofert una agressió, un accident. Ha estat víctima d’uns gamberros.

victòria f Triomf. Celebraven la victòria del seu equip.

victoriós, -osa adj Que ha obtingut una victòria. L’exèrcit d’alliberació avançava victoriós.

vida f Estat d’aquells éssers que es poden reproduir, adaptar-se al medi i evolucionar.

vídeo m Aparell per gravar o reproduir imatges en una cinta.

vidre m Matèria dura i alhora fràgil, generalment transparent. Els vidres d’una finestra.

vidriola* f Recipient per guardar-hi els estalvis: guardiola, *lladriola.

vigent adj Actual, referit a una llei, etc. La legislació vigent.

vigilància f El fet de vigilar. Han reforçat la vigilància dels carrers.

vigilant m i f Persona que té per ofici vigilar. El vigilant nocturn d’una fàbrica.

vigilar v tr Estar atent (a). Un guarda vigilava l’entrada del parc.

vigília f El dia abans d’una diada. La vigília de Nadal.

vigorós, -osa adj Que té força. Un cos vigorós.

vil adj Menyspreable. Una conducta vil.

vila f Població d’importància mitjana entre un poble i una ciutat.

vinagre m Vi que s’ha tornat agre. Li agrada amanir la verdura amb força vinagre.

vincle m Llaç d’unió. Els vincles familiars.

vinent adj Que ha de venir, referit a temps. El mes vinent.

vinguda f Acció de venir, arribada. Arreplegaven combustible per a la vinguda de l’hivern.

vint 1 det En nombre de vint. Només li toquen vint dies de vacances. 2 m El nombre 20.

vinya f 1 Arbust que fa el raïm. 2 Camp plantat de vinya. Passava pel mig d’una vinya.

violació f Acció de violar.

violar v tr 1 Fer un acte contrari a una norma. Violar la llei. 2 Forçar sexualment.

violència f Energia sense control. La violència del temporal va arrencar una bona colla d’arbres.

violent, -a adj Que manifesta la violència. Unes paraules violentes.

violeta 1 f Planta que fa una flor de color morat clar, les violetes. 2 adj Del color de les violetes. Una brusa violeta. 3 m Color violeta.

violí m Instrument musical de corda que es toca amb un arc.

violinista m i f Persona que toca el violí.

virtut f Qualitat positiva en general. En ell tot són virtuts, no té cap defecte.

virus m Paràsit microscòpic infecciós. El virus de la sida.

visat m Conformitat que alguns països fan afegir al passaport per poder-hi entrar.

visca exp Expressa entusiasme. Visca el nostre equip!

visera f Peça en forma d’ala que va damunt el front, generalment formant part d’una gorra. Una gorra de visera.

visibilitat f Possibilitat de veure a distància. Malgrat la mica de boira, encara hi havia bona visibilitat.

visible adj Que és manifest a la vista. La seva irritació era ben visible.

visió f El fet, la facultat, de veure-hi. Ha perdut visió en l’ull esquerre.

visita f Persona que visita. Tots esperaven impacients aquella visita.

visitant adj i m i f Persona que visita un lloc públic. Enguany l’exposició ha acollit molts més visitants que l’any passat.

visitar v tr Anar a veure algú, algun lloc. Anirem a visitar un amic malalt.

vista 1 f Sentit de la visió. Malgrat els anys, té molt bona vista. 2 Visió de conjunt. Des del terrat hi ha una magnífica vista de la ciutat. 3 [fig.] Des del meu punt de vista, això no té una explicació lògica. 4 en vista (de/que) loc prep o conj Veient (que). En vista de l’èxit, els músics van acabar de seguida. En vista que no m’escoltes, deixem-ho estar. 5 amb vista a loc prep Pensant en. Ho preparen amb vista a les properes festes.

vistós, -osa adj Que destaca a la vista pel seu colorit, per la forma, etc. Duia uns guarniments molt vistosos.

visual adj Referent a la vista. Agudesa visual.

vital adj Referent a la vida. El malalt manté les funcions vitals.

vitamina f Substància orgànica necessària per al funcionament de l’organisme.

vitrina f Armari, aparador amb vidres. Tenen la cristalleria en una vitrina.

viu, viva 1 adj i m i f Que té vida. Els éssers vius. Els vius i els morts. 2 adj Eixerit, espavilat. És més viva que la fam.

viuda 1 f Dona que se li ha mort el marit. 2 viudo m Home que se li ha mort la muller.

viure v intr i règ El fet de tenir vida, de passar la vida en un lloc, d’una determinada manera. Ha viscut molts anys. Viuen en la misèria. On viu la Paula?

vivament adv Amb força. Ens va recomanar vivament l’última pel.lícula de Benigni.

vocabulari m Conjunt o recull de paraules. Parla amb un vocabulari molt restringit. S’ha comprat un vocabulari de física.

vocació f Afició, tendència, especialment per una professió. Deien que tenia autèntica vocació per la mecànica.

vocal f 1 So de la llengua que s’emet sense cap impediment dins la boca. 2 Representació gràfica d’una vocal.

vol m Acció i efecte de volar. Els ànecs van arrencar el vol. Un vol d’ànecs. Els vols amb Itàlia duen retard.

volador, -a adj Que vola. La ratapinyada és un mamífer volador.

volant m Roda per guiar la marxa d’un cotxe.

volantí* m Volta sobre un mateix posant les mans en terra: *cucavela, tombarella.

volar v intr Anar pels aires. Els ocells tenen com a característica distintiva volar.

volcà m Punt de la superfície terrestre per on fa erupció els gasos i la roca fosa que hi ha a l’interior de la Terra. El volcà de Santa Margarida.

voleiar v intr Onejar una bandera. “Que voleï, contemplem-la!”

voleibol m Esport de competició amb dos equips de sis persones que s’han de passar una pilota per damunt la xarxa que hi ha al mig del camp.

voler 1 v tr Manifestar la voluntat, el desig. Vull que vingueu amb nosaltres. Per berenar voldré pa amb xocolata. 2 v aux Volen comptar amb nosaltres per a la festa. 3 v tr Estimar. Aquells no et volen bé. Voler mal. 4 voler dir loc verb Significar. Què vol dir aquest cartell?

volta 1 f Moviment de gir. Una volta de campana. Va fer la mitja volta. 2 Trajecte desviat. Per dur-nos a l’hotel, el taxi va fer molta volta. 3 [var.: volt] Passejada. Anirem a fer una volta després de sopar. 4 Sostre de superfície corbada. 5 Vegada. Serà la primera volta que entraré en aquest museu. 6 tal volta loc adv Potser. Tal volta no vindrà.

voltant 1 al voltant loc adv [i loc prep ‘al voltant de’] A l’entorn. El cantant era al mig i el públic s’hi va posar al voltant. Al voltant de la casa hi havia un jardí magnífic. 2 voltants m pl Contorns. Hi havia tot de cotxes aparcats per aquells voltants.

voltar 1 v intr Girar, caminar amunt i avall. Ha voltat tot el dia buscant un disc. 2 v tr Rodejar. La gent va voltar els artistes.

voltor m Ocell gros de coll pelat que s’alimenta d’animals morts.

volum m 1 Conjunt de les dimensions d’un cos. Han de calcular el volum de dos cubs. 2 Potència d’un so. El volum d’uns amplificadors. 3 Edició relligada, especialment cada un dels llibres que constitueixen certes obres. Una enciclopèdia de la música en deu volums.

voluminós, -osa adj De gran volum. Un paquet voluminós.

voluntari, -ària adj i m i f Que accedeix a fer una cosa sense que li ho demanin.

voluntariat m Col.laboració com a voluntari o voluntària en una obra de caire social.

voluntariós, -osa [var.: volenterós] adj Que (hi) posa voluntat. No li fa mandra de fer els encàrrecs, és molt voluntariosa.

voluntat f Qualitat que permet voler. No se n’acaba de sortir, però hi posa molta voluntat.

volva f Partícula que va per l’aire. Una volva de neu, de cendra.

vòmit m El fet de vomitar. Va tenir tres vòmits seguits.

vomitar v intr Treure el menjar: *boçar. Es va marejar amb els cavallets i va acabar vomitant.

vora 1 f Límit d’una superfície. La vora d’una fulla. La vora del riu. 2 prep [i loc prep ‘vora de’, ‘a la vora de’, ‘per la vora de’…] Prop. Van seure vora la tanca. Em vaig acostar fins a la vora de l’ermita. 3 a la vora, per la vora loc adv A prop. No els vaig veure, però eren allà a la vora. Hi van passar per la vora.

vorada f Caire d’una vorera.

voral m Banda lateral d’una autopista per a estacionaments o circulació d’emergència.

vorejar v tr Resseguir una vora. Caminava vorejant el precipici.

vorera [var.: voravia] f 1 Banda d’un carrer a tocar de les cases, generalment més alta que la calçada. 2 Riba. Van anar caminant fins a la vorera del mar.

vós pron Representa la 2a. persona del singular, però concorda enplural amb el verb i amb el substitut corresponent; segons els sectors socials, és forma de tractament a nivell familiar o bé, pel contrari, elevat. Vós, mare, us heu de cuidar una mica més. A vós us devem, senyor president, els grans progressos del nostre ateneu.

vosaltres pron Representa la 2a. persona del plural.

vostè [pl. -ès] pron Forma de tractament adreçada a una 2a. persona, però que concorda amb la 3a. persona del verb. A vostè què li sembla que podem fer?

vostre, -a Indica pertinença, relació, respecte a la 2a. persona del plural. 1 det Quina és la vostra opinió? 2 pron Aquests no són dels vostres.

vot m Aportació de cada voluntat individual a una decisió col.lectiva. Només els socis tenen dret de vot.

votació [sovint en pl.] f Acció de votar. Una votació secreta, a mà alçada.

votar v tr Participar en una decisió mitjançant el vot.

vuit [var.: *huit] 1 det En nombre de vuit. Falten vuit dies per les vacances. 2 m El nombre 8. 3 f pl La vuitena hora després de les 12.

vuitanta [var.: *huitanta] 1 det En nombre de vuitanta. Una taula per a vuitanta comensals. 2 m El nombre 80.

vuitè, -ena [var.: *huitè] 1 det i pron El que fa vuit: *octau. Viu al vuitè pis. Ha estat el vuitè d’arribar. Cada dia faig una vuitena de sortides. 2 vuitè m Nombre fraccionari. Dos vuitens (2/8).

vulgar adj De gust poc fi. Usa sempre unes expressions molt vulgars.

vulgaritat f Condició de vulgar. Aquella exposició era d’una gran vulgaritat. Durant la polèmica, va dir una vulgaritat.

vulva f Part externa dels genitals femenins.

W

waterpolo m Esport de competició que es practica dins una piscina amb un equip de set persones.

whisky m Beguda alcohòlica.

X

xafada* f Trepitjada. Els dissabtes al mercat tot són xafades.

xafar v tr 1 Aixafar. Algú s’ha assegut damunt el paquet i l’ha ben xafat. *2 Trepitjar.

xafarder, -a adj i m i f Que es fica pertot, que tot ho vol saber. És propi de xafarders estar pendent de la vida i miracles dels altres.

xafarderia f Qualitat de xafarder, feta pròpia d’una persona xafardera.

xàfec m Pluja forta i de poca durada: *ramassada.

xafogor f Calor forta i humida. Aquesta xafogor anuncia tempesta.

xai, xaia m i f Petit de l’ovella: *corder, *xot.

xamfrà m Cantonada tallada de biaix.

xampany m Vi escumós.

xampinyó m Bolet blanquinós que es cultiva en llocs foscos i humits

xampú m Producte per rentar el cap.

xancleta f Calçat sense talonera. Tot el dia va en xancletes per casa.

xandall m Conjunt esportiu de pantalons i jaqueta.

xanguet m Conjunt de cries de certs peixos, menuts i quasi transparents, molt apreciats per menjar. Una truita de xanguet.

xantatge m El fet d’obligar a fer una cosa o d’exigir diners sota amenaces. Feia xantatge a la víctima amb unes històries del seu passat.

xapa f Tap pla metàl.lic de certes begudes, col.locat a pressió.

xarampió m Malaltia eruptiva.

xarcuteria f Botiga on venen embotit.

xarop m Líquid espès i ensucrat, especialment utilitzat com a medicament. Un xarop per al constipat.

xarrup m Glopet sorollós que es fa aspirant. Es prenia el gelat fent xarrups.

xarxa f 1 Filat per pescar. 2 [p. ext.] La xarxa de carreteres.

xato, -a adj Que té el nas curt i aixafat. D’uns pares amb un nas considerable, n’ha sortit un fill xato.

xaval, xavala [fam.] m i f Noi, noia.

xe interj Forma per expressar sorpresa, admiració, empipament, etc. Xe, quina cara que fas!

xec m Taló bancari. Li va donar un xec per valor de cent mil pessetes.

xemeneia f Tub o construcció vertical en forma de tub per deixar anar el fum: *fumeral.

xeringa f Instrument amb una agulla utilitzat per posar injeccions.

xerrac m Eina per serrar fusta, consistent en una làmina dentada amb mànec.

xerrada [var.: *xarrada] f Conversa sobre un tema. Vaig tenir una xerrada amb el fill i vam aclarir la situació.

xerraire [var.: *xarrador] adj i m i f Que xerra molt. L’una germana és més aviat callada, però l’altra és molt xerraire.

xerrameca [var.: *xarrameca] f El fet de xerrar. Em cansa la xerrameca dels venedors.

xerrar [var.: *xarrar] v intr Enraonar, especialment amb ganes.

xic, -a 1 adj Petit. Duia un barret massa xic. *2 m i f Noi, noia. El xic de cals Bertran.

xicalla [var.: quitxalla] f Conjunt de la gent menuda: canalla, mainada. La xicalla del carrer.

xiclet m Llaminadura feta de goma ensucrada.

xicot, xicota m i f Persona jove.

xicotet, -a* adj Petit. Un tren xicotet.

xifra f Representació d’un nombre. La nostra numeració té deu xifres.

ximpanzé [pl. -és] m Simi africà de pèl abundant i negrós, molt intel.ligent.

ximple adj i m i f Que té poc seny, poca-solta. Deixa de fer el ximple i torna’m el mocador.

ximpleria f Acció, paraules poc assenyades. No digueu més ximpleries.

xinès, -esa 1 adj i m i f De la Xina. 2 xinès m Llengua xinesa.

xinxa f Insecte paràsit de cos aplanat que fa unes picades molt coents.

xinxeta f Clau de punta curta amb una cabota grossa. Fixa el cartell amb xinxetes.

xip m Peça de l’ordinador amb la funció de guardar dades o de fer càlculs.

xiprer [var.: *ciprer] m Arbre alt de capçada cònica i punxeguda, de fulla perenne, molt utilitzat per fer tanques.

xiquet, xiqueta m i f Nen, nena.

xisclar [var.: *giscar] v intr Fer xiscles. La vella xisclava d’espant.

xiscle [var.: *gisco] m Crit fort i agut. Un xiscle de dolor, de terror.

xiular [var.: *siular] v intr 1 Fer xiulets. Li xiulaven les orelles. 2 v tr Fer melodies a base de xiulets. Algú xiulava un vals.

xiulet [var.: *siulet] m 1 So agut i continu. La cafetera va deixar escapar el vapor fent un xiulet. 2 Instrument per xiular. L’àrbitre no es trobava el xiulet.

xiuxiuejar v intr Parlar en veu molt baixa. Les dues velles xiuxiuejaven en un racó.

xivarri m Soroll gran produït per molta gent. Què és aquest xivarri a la classe del costat?

xoc m El fet de xocar, topada. Un xoc de trens.

xocant adj Sorprenent. Em va dir una cosa molt xocant.

xocar v règ Topar, especialment un vehicle. Reculant, va xocar amb un pal de la llum.

xocolata [var.: xocolate m] f Producte alimentari fet amb cacau i sucre. Xocolata desfeta.

xocolatina f Dolç de xocolata.

xòfer, xòfera [var.: xofer] m i f Persona que condueix un automòbil, conductor. El xòfer de l’autobús.

xop* m Arbre alt de ribera, de tronc blanquinós i fulla caduca: pollancre.

xop, -a adj Completament mullat: *banyat. Els va arreplegar a mig camí un xàfec i van quedar xops.

xoriço m Embotit vermellós de gust picant.

xot* m 1 Cabrit. 2 Xai.

xota* f Ovella.

xuclar [var.: *xuplar] v tr Aspirar amb força amb la boca per atraure un líquid. Es xuclava la sang de la ferida.

xufla [var.: xufa] f Tubercle petit amb el qual es fa orxata. Orxata de xufa.

xulla* f 1 Cansalada. 2 Costella de porc, de xai, de bou, cuita a la brasa.

xurreria f Botiga o parada de xurros.

xurro m Pasta de forma allargada fregida amb oli.

xut m Cop donat amb el peu a una pilota per llançar-la amb força.

xutar v tr i intr Fer un xut o xuts.

Y

Z

zebra f Mamífer africà semblant al cavall, de pell clara amb franges fosques.

zero m El nombre 0. Un zero a l’esquerra.

zinc m Metall gris blavós de diverses aplicacions, com la fabricació de recipients, teulades, canonades, etc.

zing-zing m Joguina sonora per a nadons.

zona f Divisió dins d’un espai. La zona polar. Zona verda.

zoo [var.: parc zoològic, zoològic] m Recinte on hi ha animals de totes menes, vius, a la vista del públic.

zoologia f Part de la biologia que estudia els animals.

Posted on

S, T

les meves paraules

 

S

sa, sana adj Que té salut. Una persona sana.

saba f Líquid que circula per dins les plantes. Saba bruta.

sabata f Calçat de sola dura que cobreix el peu fins per sota del turmell.

sabater, sabatera m i f Persona que fa sabates, en repara o en ven.

sabateria f Botiga de sabates.

sabatilla f Calçat còmode, generalment d’estar per casa.

saber v tr Tenir(-ne) notícia, coneixement. Que saps quin dia va arribar? No sé pas com t’ho fas, per arribar a tot? Sap molta història antiga.

sabó m Producte de neteja. Sabó en pastilles. Sabó líquid.

sabotatge m Acció violenta per perjudicar els interessos d’algú. L’accident del tren va ser a causa d’un sabotatge.

sabotejar v tr Fer sabotatge. Els estudiants van sabotejar la conferència del ministre.

sac m Recipient gran de tela o de plàstic. Un sac de farina. Un sac de dormir.

sacarina f Producte per endolcir.

sacerdot m En algunes religions, persona que celebra el culte.

sacrificar v tr Fer un sacrifici. Van sacrificar el diumenge per poder enllestir el treball.

sacrifici m Acte que comporta una pèrdua voluntària. Ha pujat els fills a costa de molts sacrificis.

sacsejada f Acció i efecte de sacsejar. De la sacsejada van anar a parar a l’altre cantó.

sacsejar v tr Fer fer un seguit de moviments laterals. Va sacsejar el sac per acabar-lo d’omplir.

safanòria* [var.: *safannària] f Planta conreada per la seva arrel de color ataronjat: pastanaga.

safareig [pl. -tjos o -igs] m 1 Pica de rentar la roba a mà: *llavador: *rentador. 2 Bassa de regar. Un hort amb safareig.

safata f Peça plana per servir. Els va portar el desdejuni en una safata.

safrà m Estigmes de la planta del mateix nom que es fan servir com a condiment. Safrà en pèl.

sagí* m Greix fos del porc: llard.

sagnar v intr Treure sang. Les genives li sagnaven molt.

sagrament m Ritu propi de l’Església catòlica. El sagrament del baptisme.

sagrat, -ada adj Digne de gran respecte dins d’una religió. Els edificis sagrats.

saïm* m Greix fos del porc: llard.

sal f Producte mineral utilitzat en l’alimentació. El metge li ha recomanat de menjar sense sal.

sala f 1 Peça espaiosa d’una casa. La sala d’estar. 2 Establiment o lloc espaiós de diferents usos. Sala de festes. Sala de jocs. Sala d’espera. La sala d’operacions d’un hospital.

salar v tr Posar(-hi) sal. Has de salar el peix abans de ficar-lo al forn.

salari m Sou. “El salari de la por.”

salat, -ada adj Que té un excés de sal. La sopa és salada.

saler m Recipient de la sal.

saliva f Secreció de les glàndules salivals.

salmó m Peix de carn rosada que es menja fresc o en conserva.

saló m Sala espaiosa i guarnida. Un saló de ball. Els salons d’un palau.

salsa 1 f Barreja de condiments líquids o pastosos per al menjar. Còctel de gambes amb salsa rosa. 2 salses f pl Espècies.

salsera f Recipient per a salses.

salsitxa f Embotit de carn picada i crua o bé fumada.

salt m Acció i efecte de saltar. Va fer un salt per damunt la tanca. Salt d’alçada. Salt de llargada.

saltador, -a 1 adj Que salta. El cangur és un animal saltador. 2 m i f Atleta especialista en proves de salt.

saltar v intr Projectar el cos enlaire. Les nenes saltaven a corda. Jugar a saltar i parar.

saltironar v intr Fer petits salts. Baixava pel carrer saltironant.

saludar v tr Fer una salutació. Sempre saluda una mar de gent.

salut 1 f Absència de malaltia. Tenen bona salut. 2 exp Fórmula de salutació, de brindis. A la vostra salut!

salutació f Gest o paraules rituals quan ens trobem amb algú. Per tota salutació deia:”Vinga!”

salvació f Acció i efecte de salvar(-se). Aquell testimoni va ser la nostra salvació.

salvador, -a adj i m i f Que salva. Tots els dictadors es proclamen salvadors de la pàtria.

salvar 1 v tr Superar. Van salvar els desnivell amb l’ajuda d’unes cordes. 2 v tr, pron i règ Alliberar(-se) d’un mal pas. Els bombers van ser a temps de salvar-lo. Es van salvar de caure presoners per miracle.

salvatge adj i m i f Sense domesticar o civilitzar. Animals salvatges. Costums salvatges. Són una colla de salvatges.

salvavides m Flotador que solen dur les embarcacions per a un cas de naufragi.

salze m Arbre de ribera d’escorça grisa i branques dretes.

samarreta f Peça de roba interior, amb mànigues o sense, que cobreix el tòrax: camiseta. Una samarreta de franel.la. Una samarreta d’estiu.

samfaina f Plat fet amb hortalisses trossejades i fregides. Bacallà amb samfaina.

sanatori m Establiment sanitari que aprofita les condicions climàtiques.

sanció f Càstig imposat per una falta, especialment a un esportista.

sancionar v tr Posar una sanció.

sandàlia f Calçat molt obert que se subjecta amb tires.

sanejament m Acció de condicionar higiènicament. Calia procedir al sanejament del local.

sang f Fluid que circula per les venes i artèries.

sangria f Beguda refrescant feta amb vi negre, trossos de fruita i sucre.

sanguini, -ínia adj Referent a la sang. Vasos sanguinis.

sanitari, -ària adj Referent a la sanitat. Personal sanitari.

sanitat f Conjunt de serveis per atendre la salut. La sanitat pública és un dret dels treballadors.

sant, -a 1 adj i m i f Que és considerat digne de veneració en algunes religions. Tenen per patró sant Roc. 2 sant m Dia de la celebració d’un sant. Demà és el sant del meu germà.

santcrist m Símbol cristià que representa Jesús crucificat.

santuari m Edifici religiós famós.

saquejar v tr Robar amb violència. Les tropes invasores van saquejar la ciutat.

sardina f Peix platejat que viu prop de la costa. Sardines a la brasa, en escabetx. Sardines en llauna.

sargantana f Rèptil petit, prim i de cua llarga.

sargir v tr Refer un forat, un estrip de la roba.

sargit m Tros que ha estat sargit. Una camisa vella plena de sargits.

sarpa* f Mà d’un animal dotada d’urpes: grapa.

sarpat* m Quantitat que cap en una mà: grapat. Va tirar un sarpat de pinyons al rostit.

sastre, sastressa m i f Persona que confecciona vestits, especialment d’home.

sastreria f Botiga i obrador de sastre.

satèl.lit m Planeta que gira al voltant d’un altre. La Lluna és el satèl.lit de la Terra.

satisfacció f Estat de qui està satisfet. Els fills li donaven algunes satisfaccions de tant en tant.

satisfer v tr Fer content. Em satisfà veure’l tan treballador.

satisfet, -a adj Content. Estic satisfet de l’últim treball que he fet.

sauna f Bany de vapor i establiment on es pren.

savi, sàvia [var.: *sabut] adj i m i f Que té gran capacitat de pensament i de coneixements. Una persona sàvia. Els set savis de Grècia.

saviesa f Qualitat de savi. No sabia si tant estudiar el portaria cap a l’autèntica saviesa.

sec, -a adj 1 Mancat d’humitat. Un plat sec. Una terra seca. La roba està seca. 2 Mort. Un arbres sec. 3 [hip.] Prim. Estàs més sec que un espàrrec.

de secà loc adj Que no disposa de regatge. Terres de secà. Cultiu de secà.

secció f 1 Divisió organitzativa d’un establiment. Aquesta novetat la trobaran a la secció de joguines dels nostres magatzems. 2 Figura resultant de tallar un cos geomètric per un pla. Columnes de secció quadrangular.

secreció f Acció i efecte de segregar un líquid.

secret 1 m Fet, notícia que no convé divulgar. Et diré una cosa, però n’has de guardar el secret. Es contaven secrets a cau d’orella. 2 secret, -a adj Que s’ha de guardar en secret, que actua secretament. Unes relacions secretes. Servei secret.

secretari, secretària m i f Persona que està al càrrec d’una secretaria.

secretaria f Secció d’una entitat o empresa encarregada de dirigir les tasques administratives més importants.

sector m Part d’un espai, d’un grup. Dividia la població per sectors de producció.

secundar v tr Seguir algú en un mateix propòsit. Quan es va oferir com a voluntari, els altres el van secundar.

secundari, -ària adj 1 En segon ordre d’importància. Li han encomanat un paper secundari. 2 Aplicat a l’ensenyament, el que hi ha després del primari.

seda f Teixit fet amb el fil dels cucs de seda.

seduir v tr Influir favorablement. El va seduir amb aquell somriure. Aquella idea la va seduir.

sega f Collita dels cereals. L’època de la sega.

segador, segadora m i f Persona que fa la sega.

segar v tr Tallar cereals, herba, etc., amb una eina de tall o una màquina.

segell m Paper estampat de correus, de mida petita, que es necessita per enviar correspondència.

segle m Període de cent anys.

segon m La seixantena part d’un minut.

segon, -a det i pron Que va entre el primer i el tercer. És la segona vegada que t’ho dic. Has arribat el segon.

segons prep D’acord amb, en opinió de. Tot va segons ho havíem convingut. Segons ell, aquesta vegada ens ha quedat més bé.

segregar v tr Produir un líquid un organisme. El fetge segrega bilis.

segrest m Acció de raptar una persona i exigir diners a canvi de deixar-la anar.

següent adj Que ve després. Ho van fer el dia següent. Ho trobaràs a la pàgina següent.

seguidor, seguidora m i f Partidari. El club tenia molt seguidors.

seguir 1 v tr Anar darrere (de). Hi havia algú que el seguia. 2 Mantenir-se (en). Ell anava seguint la ruta. 3 v aux Indica continuïtat. Si em seguiu empipant, rebreu! 4 seguir-se(‘n) v pron Arribar a una conclusió. I de tot això, què se’n segueix?

seguit, -ida 1 adj L’un darrere l’altre. Van guanyar dos partits seguits i, després, ja s’hi van ajeure. 2 de seguida loc adv Sense tardar. Espereu-vos, que vindrà de seguida. 3 tot seguit loc adv Immediatament. Ho faré tot seguit.

segur, -a adj Sense perill. Si ho deixes tant al pas, no estarà gens segur.

segurament adv Amb tota seguretat. Segurament no vindrà fins més tard.

seguretat f 1 Condició de segur. Un edifici d’alta seguretat. Portes de seguretat. La seguretat pública. 2 seguretat social Sistema públic d’assistència als treballadors en cas de malaltia, d’atur, etc.

seient m Moble per seure-hi. Entre cadires plegables i tamborets, hi havia trenta seients.

seitó m Peix semblant a la sardina però més petit: *aladroc.

seixanta 1 det En nombre de seixanta. Un minut té seixanta segons. 2 m El nombre 60.

selecció f Conjunt que ha estat seleccionat. Una selecció de poemes de Vicent Andrés Estellés. Una selecció nacional de futbol.

seleccionar v tr Triar d’entre un conjunt. Els van seleccionar per a la final.

sella f Seient per muntar a cavall.

selló m Seient de bicicleta.

selva f Bosc dels climes càlids i plujosos. La selva de l’Amazones.

semàfor m Aparell de senyals lluminosos per regular la circulació.

semblança f Qualitat de semblant. No sabia trobar cap mena de semblança entre els dos germans.

semblant adj Que té unes característiques similars (a). Eren dues anècdotes semblants.

semblar v atr 1 Indica comparació. Sembla petit, molt alt, de vellut. Sembla un altre. Sembla que no vindrà. Amb aquells bigotis semblava una foca. 2 Indica opinió. Em sembla que no és ben bé així.

sembra f Acció de sembrar. Ha arribat l’època de la sembra.

sembrar v tr Escampar la llavor a terra. Han sembrat el blat massa espès.

sembrat m Camp amb llavor sembrada. Passava per entremig dels sembrats.

semen m Líquid blanquinós i espès que conté els espermatozoides.

semental m Animal mascle destinat a la procreació.

semestre m Període de sis mesos.

semicercle m La meitat d’un cercle. Els va fer asseure en semicercle per explicar-los un conte.

sempre 1 adv En tot moment, d’una manera constant. Sempre ha estat així. Sempre arriba puntual. 2 sempre que loc conj Cada vegada que. Sempre que truca sóc al lavabo. 3 A condició que. Hi seré, sempre que aviseu amb temps.

senador, senadora m i f Membre d’un senat.

senar adj No parell. Nombres senars. Jugaven a parells o senars.

senat m Cambra que examina les lleis fetes pel congrés.

sencer, -a adj Íntegre. S’ha menjat una barreta de pa tota sencera.

senglar [var.: porc senglar] m Mamífer salvatge semblant al porc, amb el cos recobert de pèl i uns ullals punxeguts que li surten pels costats de la boca.

sensació f Impressió dels sentits. Sensació de calor, de fred. Sensació de benestar.

sense [var.: sens, en expressions: ‘sens dubte’, ‘sens falta’] prep Mancat de. Uns carrers sense arbres. Com t’agrada el pa, amb tomàquet o sense? Dóna’m un cigarret, que me n’he quedat sense. Ho farem amb tu o sense tu.

sensibilitat f Facultat de percebre pels sentits. Té molta sensibilitat auditiva.

sensible adj Que té sensibilitat. Té una pell molt sensible als raigs del sol.

sensorial adj Referent als sentits corporals.

sentència f Conclusió a la qual arriba un tribunal. Van fer posar dret l’acusat per llegir-li la sentència.

sentiment m Disposició de l’àmbit de les emocions. Té bons sentiments. Un sentiment de culpa.

sentimental adj Referent als sentiments. El seu company sentimental.

sentinella m i f Soldat armat que fa la vigilància.

sentir 1 v tr Captar amb els sentits. Amb aquesta roba, no deus sentir el fred. 2 [esp.] Captar per l’orella. He sentit un soroll estrany. 3 v aux He sentit (a) dir que no vindrà. 4 sentir-hi v pron No hi sent bé de l’orella esquerra.

sentit m 1 Cada una de les funcions del cos que permet de captar les sensacions. Els sentits corporals. El sentit de l’oïda. 2 Significat. Quin sentit té, això? El sentit propi i el figurat de les paraules. 3 Orientació lineal en la marxa. Va veure un indicador de canvi de sentit.

seny m Enteniment: *trellat. El seny no va pas sempre amb l’edat.

senyal m Signe gràfic o sonor, gest, etc. que informa. Un senyal de trànsit. El guàrdia em feia senyal amb la mà de parar.

senyalar v tr Marcar amb senyals. Les peces que no valien les van senyalar amb retolador.

senyor, senyora m i f Indica tracte de respecte a una persona adulta. El senyor Enric i la senyora Paula. Els senyors del principal. Tot seguit us parlarà el senyor alcalde. Sí senyor, vostè mana.

senyoreta f Indica tracte de respecte a una dona jove. Que em pot atendre, senyoreta?

senzill, -a adj Sense complicacions. Un dinar senzill.

senzillesa f Qualitat de senzill. Els va tractar amb tota senzillesa.

separació f Acció i efecte de separar(-se). Estan tramitant la separació.

separar v tr 1 Posar a part (de). Va separar les ovelles blanques de les negres. 2 Dividir. Un envà separava els dos pisos. 3 separar-se v pron i règ Quedar a part. Van separar-se del grup. 4 v pron Trencar el lligam de parella.

septentrional adj Del nord. Noruega és un país septentrional.

seqüència f 1 Successió de paraules, d’imatges, etc. La seqüència d’imatges d’una pel.lícula. 2 Cada una de les parts en què es divideix una narració. Una narració amb les seqüències desordenades.

sequera [var.: secada] f Període llarg sense pluges. S’ha perdut la collita a causa de la sequera.

sèquia [var.: *séquia, *síquia] f Canal per regar: rec.

ser [var.: *esser, ésser] 1 v intr Indica situació puntual en un lloc, localització, punt d’arribada. On és la Maria? El carrer Gran és a quatre travessies d’aquí. Ja hi som. 2 Indica localització puntual en el temps, moment d’arribada. Quin dia som, avui? Fa deu anys que són al poble. 3 v atr La plaça era plena. La fruita és madura. L’oncle és mort. 4 m Tot allò que existeix: ésser. Els sers vius.

serè, -ena adj Calmat. Una actitud serena. La mar està serena.

serenitat f Qualitat de serè. Malgrat l’escàndol, no va perdre pas la serenitat.

sergent, sergenta m i f Grau militar, entre el de caporal i el de tinent.

sèrie f Conjunt ordenat i seguit. Em va relatar una sèrie de fets estranys que li havien passat.

serietat f Qualitat de seriós. Parlava sempre amb aquella serietat.

seriós, -osa adj 1 Que no fa ni diu res en broma. Un professor molt seriós. 2 Important. Es van trobar amb un problema molt seriós.

seriosament adv De debò. Ho va plantejar seriosament.

sermó m Discurs religiós, fet generalment per un capellà. Un sermó de Quaresma.

serp [var.: serpent m o f] f Rèptil de cos allargat i sense potes.

serpentejar v intr Moure’s com una serp. El riu serpentejava per la vall.

serra f 1 Eina amb una fulla dentada per tallar fusta. 2 Cadena de muntanyes que forma una cresta a la carena.

serradures [var.: *serradura] f pl Pols que es desprèn de la fusta serrada: *borumballes, *burballes.

serralada f Seguit de muntanyes de molta extensió. La serralada pirinenca.

serrar v tr Tallar una fusta amb la serra. Serra vint centímetres aquests taulons, que són massa llargs.

serrell m Filera de cabells o de fils que pengen. Es pentinava amb serrell. El serrell d’una cortina.

sèrum m Nom genèric de molts líquids, com el sèrum de la sang o el sèrum que s’aplica amb finalitats terapèutiques.

servei [var.: *servici] 1 m Acció de servir; profit. Quin servei fa, això, posat aquí? Un servei públic. 2 Cobert. Posa dos serveis a taula. 3 Acció de posar la pilota en joc en determinats esports. Un servei de banda. 4 serveis m pl Sector de la produccció. Una empresa de serveis.

servicial adj Atent, disposat a servir. Uns dependents molt servicials.

servir 1 v règ Tenir utilitat. Per a què serveix, això? 2 v règ Fer la funció (de). La plata ens servirà de pala. 3 fer servir loc verb Utilitzar. Feu servir els cendrers, si us plau. 4 servir-se v pron Proveir-se. Serviu-vos vosaltres mateixos. 5 v pron i règ Utilitzar com a instrument. Se servia de totes dues mans. Es va servir dels amics per als seus fins.

sessió f Cada una de les reunions que fan els qui tenen una tasca encomanada. Una sessió de treball.

sesta f Dormida que es fa en havent dinat: migdiada.

1set f Necessitat de beure. Menjar bacallà fa set.

2set 1 det En nombre de set. Els set dies de la setmana. 2 m El nombre 7. 3 f pl La setena hora després de les 12.

setanta 1 det En nombre de setanta. Va comptar fins a setanta vegades set. 2 m El nombre 70.

setè, -ena [var.: *sèptim] 1 det i pron El que fa set. El setè dia de la setmana. Ha arribat el setè. 2 setè m Nombre fraccionari. Cinc setens (5/7).

setembre m El novè mes de l’any.

setge m El fet de rodejar per atacar. L’exèrcit enemic va posar setge a la ciutat.

setmana f Període de set dies, especialment el comprès entre el dilluns i el diumenge.

setmanal adj Referent a la setmana. Fan dues actuacions setmanals.

setmanari m Revista que es publica cada setmana.

setrill m Recipient de l’oli o del vinagre.

setrilleres f pl Estri amb els recipients de l’oli i del vinagre: *canadelles. Porta les setrilleres a taula.

setze 1 det En nombre de setze. “Setze jutges d’un jutjat.” 2 m El nombre 16.

1seu [f. seva o seua] Indica pertinença, relació, respecte a la 3a. persona del singular o del plural. 1 det Ha dit que li torneu el seu casset. Estan satisfets perquè han tingut la seua oportunitat. Són parents seus. 2 pron Nosaltres ens cuidarem de la nostra part, i ells de la seva. Sempre va a la seva. Sempre ha de dir-hi la seva. Van posar-se darrere seu.

2seu f Lloc social. La seu de l’entitat és a l’altre carrer.

seure v intr i règ Prendre seient. Deixa’m seure, que estic cansat. Seia en un tamboret.

sever, -a adj Exigent. És molt sever amb l’educació dels fills.

sexe m Conjunt de característiques que determinen un individu com a mascle o com a femella. L’home és una persona de sexe masculí.

sexual adj Referent al sexe. Relacions sexuals. Educació sexual.

sexualitat f Manera de comportar-se en relació al sexe. Educar la sexualitat. Satisfer la sexualitat.

1si 1 conj Indica condició. Si veniu després, podrem concretar els detalls del viatge. 2 Indica concessió. Si continua fent aquest temps, no podrem fer la sortida. 3 adv Reforça modalitats d’intensitat. Si que vola alt! Si que és ample! 4 si no En cas contrari. Vine d’hora; si no, me n’aniré tot sol.

2si pron [precedit de preposició] Forma reflexiva o recíproca de 3a. persona. Es discutien entre si.

3si m Interior. Hi ha hagut moltes discussions al si de l’organització.

sí adv Indica afirmació. Ens ha dit que sí.

sida f Malaltia greu que deixa el cos sense defenses.

sigla f Indicació d’una entitat mitjançant les inicials. La sigla de Televisió de Catalunya és TVC.

signar v tr Firmar.

signatura f Firma.

signe m Senyal significatiu. Els signes aritmètics.

significar v tr Tenir un significat. Què significa, aquesta pàgina en blanc?

significat m Concepte representat per un signe. Quin és el significat de “protozou”?

significatiu, -iva adj Que té significat. Li va fer un gest significatiu amb el cap.

silenci m Absència de so. El silenci de la nit.

silenciós, -osa adj Que no emet cap so. Anava silenciós cap a la plaça.

síl.laba f So o grup de sons que es fan en cada emissió de veu. La paraula ‘taula’ té dues síl.labes.

silueta f 1 Contorn d’un objecte. De lluny es veia la silueta de les teulades. 2 Figura fosca amb el perfil marcat. Darrere la cortina es veia la silueta dels personatges.

símbol m Signe gràfic o imatge que representa un concepte. Una calavera és el símbol de la mort.

simbòlic, -a adj Que té caràcter de símbol.

simi m Nom genèric de les mones, especialment de les grans. “El planeta dels simis.”

similar adj Semblant. Són fets similars.

simpatia f Qualitat de caràcter que fa agradosa una persona. Tenia una simpatia que de seguida conquistava el públic.

simpàtic, -a adj Que té simpatia. És molt informal però simpàtic.

simple adj Senzill. Li va plantejar una qüestió molt simple.

simplement adv Reforça una afirmació. És que, simplement, no m’agrada.

simplificar v tr Fer més simple. Si fas servir l’ordinador, simplificaràs la feina.

símptoma m Senyal, especialment d’una malaltia. Aquell seguit d’esternuts eren un símptoma clar de refredat.

simultani, -ània adj Dit de dos fets produïts alhora. Dues accions simultànies.

sincer, -a adj Que no enganya, de debò. Unes paraules d’afecte sinceres.

sincerament adv 1 Amb sinceritat. Va actuar sincerament. 2 De fet. Sincerament, no m’ho crec.

sinceritat f Qualitat de sincer. T’ho diré amb tota sinceritat.

sindical adj Referent al sindicat. Una dirigent sindical.

sindicat m Associació de treballadors i treballadores per defensar els seus interessos. El sindicat del Metall.

síndria f Fruit de la sindriera, gros i arrodonit, de pell verd lluent i de polpa vermella amb llavors negres: *meló d’Alger.

singlot [var.: *sanglot] m Espasme de l’estómac que fa fer un so agut.

singular m Categoria gramatical que indica en nombre d’un. El singular de ‘cossos’ és ‘cos’.

sinó conj Segueix la negació d’un primer fet i n’afirma un segon. No ho escriviu amb bolígraf, sinó amb ploma.

sinònim m Paraula d’un mateix significat que una altra. ‘Benzina’ i ‘gasolina’ són sinònims.

síntesi f Resum. Al final de la revista hi ha una síntesi de cada article en diferents llengües.

sípia [var.: sépia] f Mol.lusc marí de cos allargat, amb deu tentacles. Sípia amb patates.

sirena f Senyal sonor de so prolongat i estrident. La sirena de la fàbrica.

sis 1 det En nombre de sis. Tenia sis dits en una mà. 2 m [pl. sisos] El nombre 6. 3 f pl La sisena hora després de les 12.

sisè, -ena [var.: *sext] 1 det i pron El que fa sis. El sisè dia de la setmana. Li ha tocat de ser el sisè. 2 sisè m Nombre fraccionari. Quatre sisens (4/6).

sisme m Terratrèmol. Sisme submarí.

sísmic, -a adj Referent a un sisme. Moviments sísmics.

sistema m Conjunt que té una organització interna. El sistema esquelètic. El sistema mètric decimal. Un sistema muntanyós.

sitja f Dipòsit de grans dimensions, especialment per a grans o farratges.

situació f Manera de ser o d’estar. Van comentar la situació econòmica i laboral del país.

situar v tr Determinar una situació, especialment en un lloc. El van situar a la porta d’entrada.

sivella f Peça metàl.lica per cordar un cinturó.

so m Sensació que rebem a l’orella de les vibracions d’un cos sonor. Un so agut.

sobirà, -ana adj i m i f Que té la màxima autoritat. El poble sobirà. El monarca sobirà.

sobrar v tr Haver(-n’hi) de més. Després del recompte, van sobrar tres peces.

sobrassada f Embotit pastós de color vermell.

sobre 1 prep Al voltant de. Van parlar sobre la capa d’ozó. 2 [i loc prep: ‘a sobre’, ‘a sobre de’, ‘per sobre de’…] Damunt. Posa-ho tot sobre la taula. Ha deixat els paquets a sobre de la cadira. 3 m Coberta d’una carta. Per enviar aquesta carta, hi farà falta un sobre més gran. 4 La part plana de damunt d’una taula. Una taula amb el sobre de marbre.

sobrecàrrega f Excés de càrrega. Van multar el camioner per sobrecàrrega.

sobreentès m Allò que es dóna per sabut. Tota la conversa era plena de sobreentesos.

sobrenatural adj Que sembla excedir la realitat natural. Deien que allò era una llum sobrenatural.

sobrepassar v tr Excedir-se. Va sobrepassar el límit de velocitat.

sobres 1 f pl Restes. Les sobres del dinar. 2 de sobres loc adv Prou. Amb això en tindrem de sobres. Ja ho saps de sobres, com m’agrada.

sobresortir v règ Distingir-se per la superioritat. Sobresortir en els estudis.

sobretot adv Més que res. Li agraden les pel.lícules d’aventures, però sobretot les de Spielberg.

sobrevalorar v tr Valorar en excés. Va sobrevalorar la nostra capacitat de resistència.

sobreviure v intr i règ Continuar amb vida. Poca gent va sobreviure a aquell espantós terratrèmol.

sobri, sòbria adj 1 Que no fa excessos, especialment a taula. Enmig de la borratxera general, només ell estava sobri. 2 [fig]. Tenia la casa decorada amb un estil sobri.

sobtat, -ada adj Que ha succeït de cop. Allò va ser un canvi sobtat.

de sobte loc adv D’una manera sobtada. Es va posar malalt de sobte.

soc* m Calçat de fusta antic, o bé de sola gruixuda i sense talonera: esclop.

soci, sòcia m i f Que són membres d’una associació. Els socis del club.

social adj Referent a la societat. Els canvis socials.

socialisme m Ideologia social i política basada en els interessos de la classe treballadora.

socialista adj i m i f Referent al socialisme. Partit socialista.

societat f Comunitat humana organitzada. La societat occidental. Una societat anònima.

socórrer v tr Auxiliar. Els automobilistes van socórrer els accidentats.

socors m Auxili. Finestreta de socors.

sofà m Seient allargat i amb respatller per a unes quantes persones.

sofre m Element químic de color groc que desprèn un gas sufocant quan crema.

sofregir v tr Fregir amb oli a foc lent. Sofregeix una mica de ceba.

sofriment m El fet de sofrir. De què li ha servit, tot aquell sofriment físic?

sofrir v intr i tr Suportar un mal. “Tornarem a sofrir, tornarem a vèncer.”

sogre 1 m Pare del cònjuge o de la cònjuge. 2 sogra f Mare del cònjuge o de la cònjuge.

soia [var.: soja] f Llavor de la planta del mateix nom que aprofita com a aliment i per fer oli.

sol, a 1 adj Aïllat. “A l’eixida, tota sola, hi ha una malva reial.” 2 [var.: *a soles] [usat adverbialment o atributivament] Sense ningú, sense companyia. Ho ha fet tot sol. Està tota sola. Eren sols a casa quan van passar els fets. 3 un sol, una sola loc det Només un. Té un sol germà. Un de sol.

sol m Estrella del sistema solar.

sòl m 1 La superfície de la Terra. 2 La terra, el terreny. Un sòl arenós.

sola f Part que toca a terra d’un calçat.

solament adv Només. T’ho diré solament una vegada.

1solar m Terreny en una zona urbanitzada. Al solar del costat de casa, hi faran un edifici de molts pisos.

2solar adj Referent al Sol. El sistema solar. Les radiacions solars.

solc m Clot allargat, especialment en un camp llaurat: *rega. Darrere l’arada, hi anaven quedant els solcs.

soldadura f Lloc per on s’ha soldat una peça. Una soldadura resistent.

soldar v tr Unir metalls o plàstic.

soldat, soldada m i f Membre d’un exèrcit, especialment sense graduació.

solemne adj Celebrat amb cerimònies, amb pompa. Ha estat una inauguració de curs molt solemne.

soler v aux Acostumar (a). Solen venir d’hora.

solfeig m Estudi del llenguatge musical. Va a classe de solfeig.

sòlid, -a 1 adj Consistent. Uns fonaments sòlids. Uns arguments sòlids. 2 sòlid m Cos amb les molècules ben travades, que no canvia de forma. Una pedra és un sòlid.

solidaritat f Sentiment de comunitat d’interessos. Han demanat la solidaritat internacional amb Bòsnia.

solidesa f Qualitat de sòlid, consistència.

solista m i f Cantant o músic que interpreta tot sol.

solitari, -ària adj Que és tot sol. Un núvol solitari.

solitud [var.: soledat] f Estat de qui es troba tot sol. En la solitud del desert.

sol.licitar v tr Demanar. Sol.liciteu parada.

sol.licitud f Petició, especialment la que es fa formalment per escrit.

sols 1 adv Només. Sols n’agafes un? 2 tan sols loc adv Només. Al final, van venir els oncles tan sols. 3 no tan sols… sinó que loc conj No tan sols no l’accepta, sinó que no el pot veure.

solt, -a adj 1 Deixat anar. Prohibit deixar els gossos solts. 2 Sense envasar. Bicarbonat solt.

soltar* v tr Deixar anar. Al final de la festa, han soltat coloms.

solter, -a adj i m i f No casat. Una dona soltera. Un club només per a solters.

solució f Resposta a un enigma, a un problema, etc.; sortida a una situació dolenta Ja hem trobat la solució del problema.

solucionar v tr Trobar una solució.

somiador, -a [var.: somniador] adj Que fa plans fantàstics. No toca de peus a terra, és un somiador.

somiar [var.: somniar] v tr Tenir imaginacions durant el son. Sabeu què he somiat, aquesta nit?

somier m Element d’un llit damunt el qual s’hi posa el matalàs.

somni m El fet de somiar. Vaig tenir un somni espantós.

somrient adj Que somriu. Els va rebre amb cara somrient.

somriure 1 v intr Fer un gest rialler sense arribar a riure. En sentir aquella al.lusió, va somriure per sota el nas. 2 m Gest de somriure. Lluïa un ample somriure.

1son 1 f Ganes de dormir. En havent sopat, li agafa la son. 2 m Acte de dormir. Té un son profund. Ja ha trencat el son.

2son [son, sa, sos, ses] det Possessiu de 3a. persona; usat només amb noms de parentiu i frases fetes. Encara no conec son pare. “Cada terra fa sa guerra.”

sonar v intr Fer sons. Aquesta campana sona bé.

sonat, -ada adj 1 Conegut, famós. Va ser un fet molt sonat. 2 [fam.] Boig. Estàs una mica sonat.

sonor adj 1 Que fa so. Un senyal sonor. 2 Fort. Una veu sonora. 3 Dit d’un so de la llengua amb vibració de cordes vocals. Una essa sonora.

sopa f Aliment fet a base de bullir alguna substància amb aigua, generalment acompanyada de pasta. Una sopa de fideus.

sopar 1 v intr Menjar el sopar. Cada dia sopen a les nou del vespre. 2 m Àpat que es fa al vespre. A quina hora és el sopar?

sopera f Recipient per servir la sopa.

soprano f Cantant femenina de veu aguda.

sord, -a adj i m i f Que no hi sent. És sord d’una orella.

sorgir v intr Aparèixer de cop. Va sorgir de les tenebres.

soroll m So desagradable: *renou. Se sentia el soroll de les màquines.

sorollós, -osa adj Que fa soroll. Un públic sorollós.

sorprendre v tr Agafar d’improvís. Va sorprendre el públic amb dues noves cançons.

sorprenent adj Que sorprèn. Va ser un èxit sorprenent.

sorpresa f Acció i efecte de sorprendre(‘s). Aquella visita va ser una sorpresa. El van agafar per sorpresa.

sorra f Conjunt de partícules procedents de certes roques esmicolades, arena. Una platja de sorra fina.

sorrenc, -a adj Que conté sorra, arenós. La terra sorrenca va bé per als cactus.

sort 1 f Coincidència, atzar amb influència positiva o negativa. Ho confiaven tot a la sort. Volia provar sort jugant a la loteria. Ha estat de sort de no agafar aquell avió. Sempre es planyia de la seva mala sort. 2 exp Que tingueu sort!

sortejar v tr Fer a sorts. Han sortejat les noves places.

sortida f 1 Lloc per on se surt: *eixida. El van acompanyar fins a la sortida. 2 Acció i efecte de sortir: *eixida. Van ensopegar l’hora de sortida del cine. 3 Dita xocant: *eixida Té unes sortides que fan petar de riure.

sortir 1 v règ Passar de dins a fora: *eixir. La gent sortia del metro empenyent-se. 2 sortir-se’n v pron Reeixir: *eixir-se’n. Va provar de muntar ell tot sol la màquina, però no se’n va sortir.

sospir m Aspiració fonda significant angoixa o pena. Tota la nit van ser sospirs.

sospirar v intr Fer sospirs.

sospita f Acció i efecte de sospitar. Aquelles paraules van aixecar les sospites del detectiu.

sospitar v règ Desconfiar per indicis. Sospitava que el seu soci l’estafava.

sospitós, -osa adj Que fa sospitar. Tenia un aire sospitós.

sostenidors m pl Peça de roba femenina per subjectar els pits.

sosteniment m Allò que sosté. Aquells pilars eren un escàs sosteniment per al pont.

sostenir v tr Aguantar. Sostenia el llibre amb totes dues mans.

sostre m Part de dalt d’una habitació oposada al terra.

sot m Clot.

sota Indica situació a la part inferior d’una superfície, per oposició a la part superior, o damunt. 1 adv [i loc adv ‘a sota’, ‘allà sota’…] A un racó del menjador hi ha una butaca, doncs el document és ben bé sota, a sota, allà sota. 2 prep [i loc prep ‘sota de’, ‘a sota de’…] Es van amagar sota la taula. La pilota va anar a parar a sota de la tarima.

soterrani m Planta d’un edifici situada per sota del nivell del carrer. Els grans magatzems tenien el pàrquing al soterrani.

sotmetre(‘s) v tr, pron i règ Posar(-se) sota domini. Va sotmetre el poble a l’esclavitud. Totes les tribus es van sotmetre a un sol cap.

sotrac m Moviment brusc. El vell autobús avançava per la carretera fent sotracs.

sou m Diners que es cobren periòdicament a canvi d’una feina. Estan negociant un augment de sou.

sovint adv Amb freqüència. Tot sovint el veig a la plaça.

stop m Senyal de trànsit que significa “atureu-vos”.

suar v intr Segregar suor. Treballant amb aquell sol, suava com un condemnat.

suau adj 1 Fi al tacte. Una tela suau. 2 Agradable als sentits, no extremat. Un clima suau.

suavitat f Qualitat de suau. Els agafava amb suavitat.

suavitzant m Producte que fa suau allò que rentem. Un suavitzant per a la roba, per al cabell.

subjecció f Estat del qui està sotmès. Havien de suportar la subjecció a unes lleis injustes.

subjectar v tr Retenir, fermar. Subjectava la bicicleta amb una cadena.

subjecte 1 m Categoria gramatical. S’ha de saber diferenciar el subjecte del predicat. 2 subjecte, -a adj Sotmès. Aquestes activitats comercials no estan subjectes a llei.

submarí 1 m Vaixell que va per sota l’aigua. Un submarí atòmic. 2 submarí, -ina adj Situat sota el mar. Una cova submarina.

submarinisme m Pràctica de la immersió amb finalitats esportives o científiques.

submarinista m i f Persona que practica el submarinisme.

submergir v tr Cobrir d’aigua. El pantà va submergir el poble.

subordinat, -ada adj i m i f Que en depèn d’un altre. Una oració subordinada. El gerent va fer cridar tots els seus subordinats.

subornar v tr Comprar el favor d’algú.

subratllar v tr 1 Traçar(-hi) una línia a sota. Li agradava subratllar les paraules que no entenia. 2 [fig.] Posar(-hi) èmfasi. Volia subratllar la importància d’aquell acord.

subscriure(‘s) v tr, pron i règ Abonar(-se), especialment a una publicació periòdica. Va subscriure’s a la revista.

subsidi m Diners que es cobren en concepte d’ajut. Subsidi d’atur. Subsidi familiar.

subsòl m Capa que hi ha sota el sòl. El subsòl d’aquella regió és ric en minerals.

substància f Matèria que forma un cos.

substituir v tr Col.locar-se en lloc de. Quan nosaltres no hi siguem, qui ens substituirà?

substitut, substituta m i f Persona que en substitueix una altra en una feina, en una competició, etc.

subterrani, -ània adj Que és sota terra. Ferrocarril subterrani. Aigües subterrànies.

subversiu, -iva adj Que atempta contra l’ordre establert. Una propaganda subversiva.

suc m 1 Líquid contingut en un fruit. El suc d’una taronja. 2 Beguda feta amb suc de fruita. Demana’m un suc de pomelo. 3 Líquid produït quan es fa un guisat. Patates amb suc.

sucar v tr Mullar en un líquid, en un suc. Sucar melindros a la llet.

succeir 1 v intr Passar, esdevenir-se. Què deu haver succeït, que tothom corre? 2 v règ Anar darrere d’algú altre en un càrrec.

successió f Fet de succeir (a). El rei va morir sense successió.

successiu, -iva adj Següent, proper. Ho tindrem en compte per les successives ocasions.

sucre m Substància dolça que es troba a moltes plantes, especialment el que s’utilitza en l’alimentació. Es pren el cafè sense sucre.

sucrera f Recipient del sucre.

sucursal f Oficina, empresa secundària respecte a una de principal. Una sucursal bancària.

sud m Punt cardinal, en direcció cap al pol Sud de la Terra.

sud-americà, -ana adj m i f De Sud-amèrica.

suec, -a 1 adj i m i f De Suècia. 2 suec m Llengua sueca.

suèter m Jersei, especialment quan és gruixut.

suficient 1 adj Just. Ho va fer en el temps suficient. 2 ser suficient loc verb Haver-n’hi prou. Si li ho dius així, ja serà suficient. 3 m Qualificació que indica resultat acceptable. Ha tret un suficient en matemàtiques.

sufocant adj Que sufoca. Un ambient sufocant.

sufocar v tr Ofegar, impedir la respiració. La calor em sufoca.

suggeriment m Acció i efecte de suggerir. Hi ha una bústia a l’entrada per a suggeriments.

suggerir v tr Indicar una idea. Li va suggerir de canviar l’horari.

suïcidar-se v ref Causar-se voluntàriament la mort un mateix.

suïcidi m Acció de suïcidar-se.

suís, -ïssa adj i m i f De Suïssa.

suma f Operació aritmètica.

sumar v tr Fer una suma.

suor f Secreció d’unes glàndules que hi ha a la pell. La suor li regalimava galtes avall.

superar v tr Estar(-hi) per sobre, sortir-se’n. El supera en tot, menys en estatura. Hem superat totes les dificultats.

superficial adj Sense profunditat, situat a la superfície. Un tall superficial.

superfície f Part exterior d’un cos. La superfície de la Terra.

superflu, -èrflua adj No necessari. Béns superflus.

superior 1 adj Que està per damunt de la resta. Un producte de qualitat superior. 2 m Cap, responsable. Ha de donar compte de tot als seus superiors.

superioritat f Condició de superior. L’equip local va deixar ben clara la seva superioritat.

supermercat [var. fam.: súper] m Botiga gran amb autoservei.

superstició f Creença irracional en la influència de certes coses.

suplement m Allò que s’afegeix a una cosa. El diari del diumenge porta un suplement esportiu.

suplementari, -ària adj Que fa de suplement. Angles suplementaris.

suplent m i f Persona que ocupa provisionalment el lloc d’una altra. La mestra de la classe està de baixa i hi ha una suplent.

suplicar v tr Pregar. Va suplicar clemència per als fills.

suport 1 m Allò que sosté. Els suports d’un cobert, d’una bastida. 2 donar suport loc verb Anar a favor d’algú donant-li ajuda. Qui dóna suport a aquesta candidatura?

suportar v tr Aguantar. Aquesta columna ha de suportar tot el pes. Té un caràcter que no el puc suportar.

suposar v tr Admetre com a cert. Vaig suposar que no li ho diríeu.

suposició f El fet de suposar. Has fet una suposició una mica arriscada.

supositori m Medicament que s’introdueix per l’anus.

suprem, -a adj Màxim. Van recórrer al Tribunal Suprem.

supressió f Acció i efecte de suprimir. He fet un parell de supressions en el text.

suprimir v tr Eliminar. Has de suprimir l’últim paràgraf del text.

surar v intr Flotar.

surf m Esport nàutic consistent a lliscar sobre la cresta de les onades damunt una planxa o bé a navegar amb una planxa de vela. Surf de vela.

suro m Escorça de l’alzina surera. Un tap de suro.

suscitar v tr Provocar. Allò em va suscitar dubtes sobre les seves declaracions.

suspendre v tr 1 Deixar de fer. Van suspendre la festa a causa de la pluja. 2 Eliminar d’una prova. El van suspendre de teòrica. 3 Penjar. El fanal el van suspendre del sostre.

suspens m Nota per sota de l’aprovat en una prova. Té suspens en matemàtiques.

suspensió f Mecanisme d’un vehicle que fa més suaus els sotracs. Ha de fer mirar la suspensió del cotxe.

T

tabac m Producte obtingut de les fulles de la planta del mateix nom amb el qual es fan cigarros.

tac m 1 Peça per assegurar un clau en una paret. 2 Pal de billar.

taca f Senyal d’un altre color deixat en una superfície. Duus una taca d’oli a la camisa.

tacar v tr Fer una taca. Has tacat les estovalles.

tacó m La peça d’una sabata que hi ha sota el taló.

tacte m Sentit corporal.

tal 1 det Semblant. “Tal dia farà un any.” 2 pron “Tal faràs, tal trobaràs.” 3 tal qual loc adv Exactament així. L’havia trobat per terra i el va deixar tal qual.

talar v tr Tallar un bosc.

talc m Pols blanca perfumada que s’utilitza per protegir la pell.

talent m Aptitud intel.lectual. Té talent per als estudis.

tall m Solució de continuïtat en una superfície. S’ha fet un tall a la mà amb el ganivet de la cuina.

talla f Mida de les peces de vestir. Un jersei de la talla 4.

tallada f Tros tallat. Una tallada de meló.

tallant adj 1 Que talla. Un ganivet és un estri tallant. 2 [fig.] Els va parlar en un to tallant.

tallar 1 v tr Separar fent un tall. Has de tallar aquesta peça per la meitat. 2 tallar-se v ref Fer-se un tall. M’he tallat amb la gil.let.

tallarines [rarament en sing.] f pl Fideus llargs i plans.

taller m Obrador. Taller mecànic.

taló m 1 Part posterior del peu. S’ha fet mal al taló. 2 Peça d’un calçat que va sota el taló: tacó. Li agraden les sabates de taló alt. 3 taló bancari ( o simplement taló) Document que dóna permís al banc per pagar una quantitat d’un compte corrent concret.

talonera f Part d’un calçat que cobreix el taló.

talp m Mamífer que excava galeries sota terra.

també adv 1 Igualment. També m’agrada el te. 2 A més a més. Hi haurà tota la família i també els veïns. 3 Tanmateix. Podies haver-ho dit abans, també!

tambor m Instrument musical de percussió recobert d’una membrana: timbal.

tamboret m Seient individual sense braços ni respatller.

tampoc adv Igualment no. No va venir dilluns i tampoc l’endemà.

tan adv Quantificador comparatiu, complement d’adjectius i d’adverbis. És tan alta com son pare. Canta tan fort que eixorda.

tanc m Vehicle de guerra blindat i proveït d’un canó i metralladores.

tanca f 1 Element que tanca l’entorn d’un espai. Han voltat el jardí amb una tanca. Tenen una tanca viva de xiprer. 2 Mecanisme per tancar. La tanca del collaret s’ha afluixat.

tancar 1 v tr Deixar de tenir obert. Tanca la finestra, que fa aire. Tanca la porta amb clau i pany. 2 tancar(-se) v tr, ref i règ Ficar(-se) a l’interior d’un lloc. El van tancar a les golfes. Els estudiants s’han tancat al rectorat per protestar per l’augment de les taxes.

tancat, -ada adj 1 D’accés barrat. A la porta del restaurant hi havia un cartell que deia “Tancat per descans setmanal.” 2 [fig.] Té un caràcter tancat. 3 tancat m Tanca. El jardí estava voltat d’un tancat de pedra. 4 Indret voltat d’una tanca. El camí acabava en un tancat.

tanda f Moment en una sèrie d’accions successives. Tu entres amb la segona tanda.

tanmateix adv Ben mirat, certament. Tanmateix no n’aprendràs mai!

tant, -a 1 det Quantificador comparatiu indefinit. Tenia tanta son, que m’adormia dret. Amb tant de pes, caminava feixuga. Hi havia tantes racions com convidats. 2 tant adv Això no m’agrada tant com allò altre. 3 per tant loc adv En conseqüència. Ha estudiat poc; per tant, no es pot pas queixar del suspens. 4 de tant en tant loc adv A vegades. Ell passa de tant en tant per la botiga. 5 tant se val exp Expressa indiferència. No hi passeu més ànsia, tant se val! 6 i tant exp Expressa afirmació ponderativa. I tant, si m’agrada!

tap m Peça per tapar, generalment una ampolla. Un tap de suro.

tapa f Peça plana per tapar. La tapa del vàter.

tapadora f Peça per tapar un atuell. La tapadora d’una olla.

tapar v tr 1 Posar un tap, una tapa o una tapadora. Tapar una ampolla, una caixa, una cassola. 2 Cobrir una superfície. Han tapat les butaques amb una funda.

tàpera f Poncella d’una planta anomenada taperera, que es fa servir com a condiment.

tapet m Peça de roba per cobrir una taula.

tàpia f Paret de fang premsat. La tàpia del cementiri.

tapiar v tr Tancar amb maons. Han tapiat les finestres de la casa abandonada.

tapís [pl. -issos] m Teixit artístic per guarnir una paret.

tapisser, tapissera m i f Persona que fa o repara tapisseries.

tapisseria f Folre de material resistent per recobrir una superfície. La tapisseria del cotxe.

taponar v tr Tapar, especialment una hemorràgia. Van taponar la ferida amb gases.

tara f Defecte de fabricació.

taquilla f Despatx de bitllets, d’entrades. Les taquilles de l’estació del tren.

tarannà m Manera de fer. Té un tarannà agressiu.

tard 1 adv Passada una hora convinguda. Sempre arriba tard a les cites. 2 cap al tard loc adv Al capvespre. Hem quedat cap al tard, a l’hora de plegar. 3 fer tard loc verb Arribar tard. Afanya’t, que farem tard! 4 tenir tard loc verb No disposar de temps. No m’entretinguis, que tinc tard.

tarda 1 f Part del dia compresa entre el migdia i el capvespre: *horabaixa, *vesprada. A les tardes no treballa. 2 bona tarda [var. fam.: bones tardes] exp Fórmula de salutació. Va entrar sense dir ni bona tarda.

tardar v intr i règ Estar molt per fer una cosa. Sí que tarden a venir.

tardor f Estació de l’any compresa entre l’estiu i l’hivern: *primavera d’hivern.

tardorenc, -a [var.: tardoral] adj Referent a la tardor. Temps tardorenc.

targeta f Peça rectangular de diferent material i de diversa utilització. Una targeta de lector. Una targeta comercial. Una targeta de crèdit. L’arbitre ha tret ja dues targetes vermelles.

tarifa f Preu fixat d’un servei. El transportista fixava les tarifes segons els quilòmetres.

tarima f Plataforma elevada. Van posar una tarima per als oradors.

taronger m Arbre fruiter de fulla perenne que fa les taronges.

taronja 1 f Fruit comestible del taronger. 2 adj i m Color calent que es troba entre el groc i el vermell.

taronjada f Beguda feta a base de suc de taronja.

tartamut, -uda adj i m i f Que parla a batzegades.

tasca f Feina encomanada. Hi ha molta tasca per fer encara.

tassa f Recipient per beure, baix i amb nansa. Una tassa de cafè.

tassó* m Recipient de diferents mides i material, generalment de forma cilíndrica, per beure: got. Posa’m un tassó de vi. Un tassó d’aigua fresca.

tast m Acció de tastar. Vull que feu el tast d’aquest suc.

tastar v tr Provar un aliment. Tasta el vi, diria que és agre.

taula f Moble amb un sobre pla i uns suports a terra, de diferent utilitat. Una taula de menjador. Una taula de despatx.

taulell m 1 Taula alta i allargada on es despatxa la mercaderia en una botiga. *2 [var.: taulellet] Rajola prima coberta d’un vernís de vidre: *manisa, rajola de València.

tauler m 1 Plafó. Un tauler d’anuncis. 2 Plafó quadrat d’alguns jocs de taula. Un tauler de dames.

tauleta (de nit) f Taula baixa que hi ha al costat d’un llit.

tauló m Fusta plana, gruixuda i allargada. Han fet una bastida amb taulons, a l’estil d’abans.

tauró m Nom genèric d’uns peixos de mides diferents, de pell llisa i dents esmolades, alguns de molt perillosos.

taüt m Caixa de morts.

tavella f Funda que tanca la llavor dels llegums.

taxa f Impost per algun servei. Les taxes universitàries.

taxi m Vehicle que transporta passatgers segons unes tarifes.

taxista m i f Persona que porta un taxi.

te m Arbust tropical amb les fulles del qual es fan infusions. Un te amb llimona.

teatral adj Referent al teatre. La temporada teatral.

teatre m 1 Art de representar obres dramàtiques. Un actor de teatre. 2 Local on es fa teatre. Saps on és el Teatre Principal? Aquest vespre anem a teatre.

tebeo m Revista infantil il.lustrada a base de còmics.

tebi, tèbia adj De temperatura moderada. Li agrada prendre’s la llet tèbia.

tecla f Peça d’un teclat.

teclat m Conjunt de peces d’un instrument musical, d’un aparell electrònic, que es toquen amb els dits per fer-los anar. El teclat d’un acordió, d’un ordinador.

tècnic, -a 1 adj Referent a la tècnica. Vocabulari tècnic. 2 m i f Persona entesa en alguna tècnica. A fora hi ha el tècnic que ve a revisar la rentadora.

tècnica f Aplicació, procediment d’un art, d’una ciència, d’un ofici, d’un esport, etc. És un davanter amb poca potència però amb molta tècnica.

tecnologia f Ciència que s’aplica a la indústria. Uns ordinadors d’alta tecnologia.

tedi m Estat de desinterès a causa d’una situació monòtona.

teixir v tr i intr Enllaçar uns fils amb uns altres per fer una tela, malla, punt, etc.

teixit m Tela. Una fàbrica de teixits.

tel m Capa fina. Un tel d’humitat. Un tel de ceba.

tela f Material fet amb fils teixits.

telecadira [var.: telesella] m Sistema de seients penjats d’un cable per remuntar la gent salvant desnivells.

telèfon m Aparell per parlar a distància. Un telèfon mòbil. D’un cop de telèfon ho pots solucionar.

telefonada f Acció de telefonar. Fes-li una telefonada i aclareix l’assumpte d’una vegada.

telefonar v règ Trucar per telèfon. Telefona a la Joana a veure si vindrà.

telefònic, -a adj Referent al telèfon. Servei telefònic.

telègraf m Aparell per comunicar-se mitjançant senyals elèctrics.

telegrafiar v tr Enviar un missatge per telègraf.

telegràfic, -a adj Referent al telègraf. Codi telegràfic.

telegrama m Transcripció d’un missatge telegràfic. Porten un telegrama urgent.

telenotícies m Noticiari d’una cadena de televisió.

teler m Màquina de teixir.

telescopi m Instrument òptic molt potent per observar els astres.

telesèrie f Novel.la en capítols de la televisió.

televisió [var. fam.: tele] f Sistema de transmissió d’imatges a distància.

televisiu, -iva adj Referent a la televisió. Una locutora molt poc televisiva.

televisor [var. fam.: tele f] m Aparell receptor de televisió.

teló m Peça que cobreix el davant d’un escenari. S’aixeca el teló.

tema m Idea principal. Un tema d’estudi. El tema principal d’una composició musical.

témer 1 v tr Tenir un temor. Ens temem molt que no vindrà. *2 témer-se v pron i règ Adonar-se. Ho va fer d’amagat sense que ningú se’n temés.

temerari, -ària adj Que s’arrisca massa. És molt temerari de fer escalada amb tan poca pràctica que en té.

temeritat f Acció pròpia d’una persona temerària. Sortir ara amb aquest temporal és una temeritat.

temor m Por vaga. Sentia un gran temor davant les tempestes.

temperament m Manera de ser, especialment viva, forta. Té molt de temperament.

temperatura f Mesura de la calor o del fred. La temperatura ambient.

tempesta [var.: tempestat] f Precipitació amb acompanyament de vent i d’aparell elèctric.

temple m Edifici dedicat a un culte religiós. El temple del Sol.

temporada f Espai de temps amb referència a alguna activitat. La temporada de caça. Temporada de rebaixes. Estarà fora una temporada.

temporal m Tempesta forta, especialment a mar. El temporal ha deixat moltes restes damunt la platja.

temps m 1 Imatge mental de la durada. Fa molt de temps que no l’he vist. 2 Estona. Ha estat tot el temps empipant-me. 3 L’estat de l’atmosfera: *oratge. Demà, farà bon temps o mal temps?

temptació f Desig molt viu. Vaig tenir la temptació de dir-li-ho tot, però em vaig contenir.

tenalles [var.: estenalles] f pl Eina que fa una pinça, de diverses formes i usos.

tenda f 1 Botiga, especialment botiga de queviures. “Qui a la tenda va, qui de la tenda en ve, dues cases manté.” 2 Tenda de campanya. Plantar la tenda.

tendència f Inclinació. Té tendència a enredar les coses.

tendir v règ Inclinar-se (per). El temps tendia a empitjorar.

tendó m Lligament dels músculs.

tendre, -a adj 1 Recent, gens dur. Un brot tendre. Pintura tendra. 2 [fig.] Uns sentiments tendres.

tendresa f Qualitat de tendre. L’amanyagava amb tendresa.

tenebres f pl La foscor. Les tenebres de la nit.

tenebrós,- osa adj Propi de les tenebres. Una nit tenebrosa.

tenir [var.: tindre] 1 v tr Posseir. Tenen molts diners. Té molt mal caràcter. 2 v aux Haver. Ja tinc fet l’encàrrec. 3 [fam.] tenir de v aux Haver de. Tens d’afanyar-te si vols agafar el tren.

tenis m Esport de competició que es juga en una pista dividida per una xarxa.

tenista m i f Esportista que juga a tenis.

tenor m Cantant masculí de veu aguda.

tensar [var.: tesar] v tr i intr Deixar tibant. Tenseu els vents de la tenda.

tensió f 1 Estat de vigilància dels nervis i dels músculs. Estava en tensió esperant la notícia. 2 Força d’un corrent elèctric. Línia d’alta tensió. 3 Pressió de la sang en els vasos sanguinis. Tensió arterial.

tentacle m Apèndixs llargs i flexibles d’alguns animals. Els tentacles d’un pop.

tenyir v tr i règ Canviar(-ne) el color amb matèria colorant. S’ha fet tenyir els cabells de ros.

teoria f Conjunt de principis i arguments ordenats que expliquen alguna cosa. La teoria de la relativitat.

teranyina f Tela teixida per una aranya.

terapèutic, -a adj Referent a la curació. Una aigua amb propietats terapèutiques.

tèrbol, -a adj 1 Mancat de transparència, especialment un líquid. L’estany era tèrbol, perquè els peixos removien el fons. 2 [fig.] Allò va ser un afer molt tèrbol.

terç 1 det [en les locucions ‘un terç’, etc.] Només ha fet un terç de la feina. 2 m Nombre fraccionari. Dos terços (2/3).

tercer, -a det i pron El que fa tres. Viuen al tercer pis. És el tercer de la classificació.

tereseta* [gen. en pl.] f Titella.

terme 1 m Límit. Fins aquí arriba el nostre terme municipal. Han posat un terme a la nostra actuació. 2 dur a terme loc verb Realitzar. Per tot l’any que ve, duran a terme les obres de l’estadi.

terminal 1 adj Que es troba al terme. Objectius terminals. Un malalt terminal. 2 f Estació central d’una xarxa de transports. Una terminal d’autobusos.

termini m Terme de temps acordat, especialment per a un pagament. Ho poden pagar al comptat o a terminis.

termòmetre m Instrument per mesurar la temperatura.

termos m Recipient que conserva la temperatura d’un líquid. Un termos de cafè.

terra 1 f La superfície del planeta. Va caure a terra. Alça’t de terra. S’arrossegava per terra. 2 Matèria de l’escorça terrestre. Aquella terra fosca era molt bona per a les plantes. 3 m Paviment. El terra de l’habitació era de marbre.

terraplè m Plataforma de terra.

terrassa f Plataforma lateral d’una casa.

terrat m Plataforma del capdamunt d’una casa. Estén la roba al terrat.

terratrèmol m Moviment sísmic.

terreny m Peça de terra. S’han comprat un terreny vora mar. Terreny de joc.

terrestre adj 1 De la Terra. L’esfera terrestre. 2 Que viu en terra. Animals terrestres.

terrible adj Espantós. La cama li feia un mal terrible.

terrissa f 1 Argila cuita. 2 Conjunt d’objectes fets d’argila cuita.

terrissaire [var.: terrisser] m i f Persona que fa o ven objectes fets de terrissa.

territori m Espai propi d’un país. A un costat de Río Grande és territori mexicà.

terror m Por sense control. Una pel.lícula de terror.

terrorisme m Pràctica de la violència per aconseguir uns fins polítics.

terrorista 1 adj Referent al terrorisme. Una organització terrorista. 2 m i f Persona que practica el terrorisme.

terrós, -osa adj De color de terra. Se li va posar una cara terrosa.

terròs [pl. -ossos] m Tros compacte. Un terròs de sucre. Els terrossos deixats per l’arada.

tertúlia f Conversa entre persones que es troben habitualment. Tertúlies de cafè.

tesi f Discurs argumentat sobre un tema. Una tesi de llicenciatura.

1test 1 m Recipient amb terra per a plantes: *cossiol. Un test amb geranis. 2 Tros de terrissa. Si et cauen els plats a terra, faràs testos.

2test m Prova utilitzada en psicologia.

testament m Document on consten els termes d’una herència.

testicle m Glàndula sexual masculina, productora dels espermatozoides.

testimoni 1 m i f Persona que coneix directament un fet, i especialment quan ho declara davant el jutge. Van cridar a declarar els testimonis. 2 [var.: testimoniatge] m La mateixa declaració. Van escoltar el testimoni de la veïna.

tetera f Recipient per fer el te i servir-lo.

tètric, -a adj Que fa por. El castell tenia un aspecte tètric.

teu [f. teva o teua] Indica pertinença, relació, respecte a la 2a. persona del singular. 1 det El teu pare. Un teu germà. 2 pron Tu sempre vas a la teva.

teula f Cada una de les peces d’una teulada.

teulada [var.: teulat m] f Coberta d’una casa amb vessants, formada per teules.

teulader* [var.: *teuladí, *teulat] m Ocell de color terrós: pardal.

texà, -ana 1 adj D’una certa mena de roba molt resistent. Una faldilla texana. 2 texans m pl Pantalons de roba texana.

text m Escrit que té una unitat de sentit. Cada fotografia anava acompanyada de text.

tèxtil adj Referent als teixits. La indústria tèxtil.

tia f Germana o cunyada de la mare o del pare.

tibant adj Que tiba. La corda està massa tibant.

tibar v tr i intr Estirar un cos flexible fins a posar-lo rígid. Tibar una corda. Tibeu més de la vostra banda.

tic m Mania. Està ple de tics.

tic-tac m Onomatopeia del rellotge. En la foscor de la sala se sentia un tic-tac.

tifus m Malaltia infecciosa que provoca febres altes i mal de cap.

tigre, tigressa m i f Mamífer carnívor de pèl groguenc amb ratlles negres.

tija f 1 Part d’una planta que hi ha després de l’arrel i que aguanta les fulles. 2 [p. ext.] Barreta llarga i prima. Sostenia el titella amb una tija.

timbal m Instrument musical de percussió recobert d’una membrana: tambor

timbre m 1 Aparell elèctric que sona per avisar. El timbre de la porta. 2 Qualitat del so. El timbre del saxo i el de la trompeta són diferents.

tímid, -a adj Exageradament discret. És tan tímid, que quan hi ha visites s’amaga.

timidesa f Condició de tímid. No va poder vèncer la timidesa fins que no va ser ben gran.

1timó* m Herba medicinal i aromàtica: farigola.

2timó m Aparell amb què es dirigeix una embarcació.

tinent, tinenta m i f Grau militar per sota de capità.

tint m Producte per tenyir. Un tint per a la roba, per als cabells.

tinta f Producte líquid per escriure i dibuixar. Tinta xinesa.

tinter m Recipient per a tinta.

tintoreria f Establiment que es dedica a la neteja i al tint de la roba.

tip, -a adj 1 Fart de menjar. Amb aquell sopar de tants plats, van quedar ben tips. 2 Cansat, avorrit. N’estic tipa, de les vostres malifetes!

típic, -a adj Característic. Els productes típics d’una comarca.

tipus m Mena. Quin tipus de lletra hi vols?

tir m Esport consistent a tirar amb alguna mena d’arma. Tir al blanc. Tir al plat. Tir amb arc.

tiquet [pron. hab. ‘tíquet’] m Paper imprès que dóna dret a un servei. Els tiquets del sopar d’homenatge els venen al casal.

tira f Banda estreta i llarga. Una tira de paper.

tirabuixó m 1 Cabells caragolats fent un tub llarg. 2 Llevataps.

tirada f 1 Tendència. Té una certa tirada a la xafarderia. 2 Acció de tirar. Mai no l’encerta a la primera tirada. 3 Edició, especialment d’un periòdic. Avui han fet fins a tres tirades de tots els diaris. 4 Tros de camí. Fins al cim hi ha una bona tirada.

tirant 1 m Tira que aguanta alguna cosa. Els tirants d’un timbal. 2 tirants m pl Elàstics.

tirar(-se) 1 v tr i ref Llançar(-se). Tirar pedres. Tirar-se amb paracaigudes. 2 tirar a terra loc verb Enderrocar. Han tirat a terra la fàbrica vella. 3 tirant a loc prep Semblant a, proper a. D’un color tirant a groc.

titella [var. fam.: titella f] m Ninot que es mou amb la mà, amb fils, etc., apte per a representacions teatrals: *tereseta.

títol m 1 Encapçalament d’una obra, d’una revista, d’un programa de ràdio o de televisió, d’un capítol, etc. 2 Document que acredita els estudis fets per un professional. Té el títol d’advocat.

titot* m Ocell de corral sense cresta i amb el coll i el cap sense plomes: gall dindi.

titular [var.: intitular] v tr Anomenar, posar un títol. No sabia com titular la novel.la.

to m Grau d’elevació d’un so. Parlava amb un to de veu massa alt.

tobogan m Distracció de fira consistent en un pla inclinat per on s’hi baixa lliscant.

toc m Matís, detall. Sempre vestia amb un toc d’elegància.

tocadiscos [var.: tocadiscs] m Aparell per reproduir els sons gravats en els discos amb solcs.

tocador m Lloc per pentinar-se i arreglar-se. El tocador era a l’entrada del local.

tocar 1 v tr Fer contacte. Li tocava la cara amb la mà. 2 Sonar un instrument. Toca la bateria en un conjunt. 3 v règ Correspondre. A qui toca de fregar els plats? 4 Trucar. Toquen a la porta.

tolerant adj Que tolera. Uns pares tolerants.

tolerar v tr Deixar passar. Li toleraven totes les ximpleries del món.

tom m Llibre, especialment el que forma part d’una obra extensa. Una enciclopèdia de vint toms.

tomaquera [var.: *tomatera, *tomatiguera] f Planta d’horta que fa els tomàquets.

tomàquet [var.: *tomaca f, *tomata f, *tomàtiga f] m Fruit comestible de la tomaquera.

tomb m 1 Passejada. Anirem a fer un tomb en acabat de sopar. 2 Cada una de les voltes que fa una cosa que cau. Se’n va anar per terra fent tombs.

tomba f Lloc on s’enterra un mort.

tombar 1 v intr Bolcar. El camió va fer un revolt tan tancat, que va tombar. 2 v règ Girar. Quan arribaràs a la segona travessia, tomba a la dreta. 3 v tr Tomba’l de l’altre costat.

tombarella f Volta sobre un mateix posant les mans en terra: *cucavela, *volantí.

tómbola f Distracció de fira on se sortegen diversos objectes.

ton [ton, ta, tos, tes] det Possessiu de 2a. persona; usat només amb noms de parentiu i frases fetes. Ja ho diré a ton pare quan el veuré! Presenta’m tes germanes. En ta vida no havies vist una cosa igual.

tona f Unitat de pes equivalent a mil quilos.

tònica f Beguda amb gas, de gust una mica aspre.

tonyina f Peix de dors blau i ventre platejat que es consumeix fresc i en conserva.

topada f Acció i efecte de topar.

topar v règ Anar a parar contra un obstacle. Topar amb la paret.

tòrax m Part del cos situada entre el cap i l’abdomen.

torcaboques* m Peça de roba per eixugar-se la boca a l’hora dels àpats: tovalló.

torçada f Efecte de torçar-se un membre. Ha ensopegat i s’ha fet una torçada de peu.

torcamans* m Drap per torcar-se les mans: eixugamans.

torcar* v tr Eixugar fregant. Torca’t la boca, que la tens bruta de gelat.

torçar [var.: tòrcer] v tr Deixar tort. Algú ha torçat els barrots de la finestra.

tord m Ocell de color marró al dors i blanquinós al ventre.

torn m Tanda. Entrarem a dinar amb el segon torn.

tornada f 1 El fet de tornar, retorn. Ens veurem a la tornada de l’estiu. 2 Part que es repeteix en una cançó. Com fa la tornada d’El submarí groc?

tornar 1 v règ Venir d’allà on s’havia anat. Fins demà no tornen del viatge. 2 v tr Retornar un deute, un préstec. Quan em tornaràs tots els diners que em deus? 3 tornar a v aux Insistir. Ja tornen a fer soroll. 4 tornar-se v pron Esdevenir. S’han tornat una mica estranys. 5 tornar-se’n v pron Tornar cap al punt de partida. A mig camí, se’n va tornar cap a casa. 6 tornar-hi v pron Insistir. No hi tornis, que rebràs. 7 tornem-hi exp Tornem a començar. Tornem-hi, que no ha estat res!

tornavís m Eina amb un extrem aplanat per fer girar els caragols: *descaragolador, *desengramponador.

torneig [pl. -jos o -igs] m Competició. Un torneig de petanca.

toro m Mascle de la vaca, especialment el brau.

torpede m Projectil submarí.

torrada f Llesca de pa torrada. Una torrada amb all.

torradora f Aparell per fer torrades.

torrar v tr Coure al foc, especialment quan es crema superficialment. Torrar castanyes.

torre f 1 Construcció més alta que ampla amb diversos fins. La torre d’una fortalesa. Una torre de comunicacions. 2 Casa als afores d’una població. Tenen una torre en una urbanització vora mar.

torrent m Llit per on baixen les aigües de la pluja en una muntanya: *barranc

torró [sovint en pl.] m Barra dolça típica de les festes de Nadal. Torró d’Alacant, de Xixona, d’Agramunt. Menjarem torrons.

tort, -a 1 adj Que no és dret. Una paret torta. *2 Borni. 3 tort m Acció perjudicial. Li ha fet un tort no avisant-lo a temps.

tortell m Pastís en forma d’anella. El tortell de Reis.

tórtora f Ocell boscà semblant al colom, però més petit.

tortuga f Rèptil amb una gran closca al damunt.

tortuós, -osa adj Que fa revolts. Un camí tortuós.

tortura f Acció i efecte de torturar. Aquelles sabates eren una tortura per als seus peus inflats.

torturar v tr Sotmetre a sofriments insuportables. Van torturar els espies per fer-los parlar.

torxa f Bastó impregnat de matèria inflamable. Van fer una marxa de torxes per la pau.

1tos f Espasme que fa expulsar aire per la gola a cops seguits.

2tos* m Clatell. Va caure de tos.

tossal* m Elevació mitjana de terreny: turó.

tossir v intr Tenir tos. Ha tossit tota la nit.

tossut, -uda adj Que no cedeix en les seves conviccions. És més tossut que una mula.

tot, -a 1 det i pron Sense deixar-ne cap. Tot el poble va anar a rebre’l. Seguiu-me tots i totes! 2 adv Completament. Anava tot carregat. Se la veia tota feliç. 3 tot pron Sense deixar res. S’ho ha menjat tot. 4 del tot [var.: *de tot] loc adv Completament. Està del tot convençut de la seva innocència. 5 i tot loc adv Fins i tot. Va venir la cosina Pepita i tot. 6 amb tot loc adv Però. Ell, amb tot, va insistir de continuar. 7 tot i (que) loc conj Malgrat (que). Tot i haver-lo avisat, ho va fer. S’ho va menjar, tot i que no li agrada. 8 tot d’una loc adv De sobte. Li va amollar tot d’una un estirabot. *9 De seguida. Has de fer-ho tot d’una.

total 1 adj Complet. Allò va ser un desastre total. 2 m Resultat. Quin és el total de la suma?

totalitari, -ària adj Dit d’un sistema, especialment polític, amb absència de democràcia.

tothom pron Tota la gent. Tothom m’ha demanat per tu.

totxo 1 m Maó gruixut i poc polit. 2 totxo, -a adj i m i f Poc àgil de pensament. Sóc molt totxo amb les matemàtiques.

tou, tova 1 adj Poc resistent a la pressió: *bla. L’argila és tova. M’agrada el pa tou, acabat de fer. 2 tou m Gruix format per una cosa tova . Un tou d’herba. El tou de la cama.

tovalló m Peça de roba per eixugar-se la boca a l’hora dels àpats: *torcaboques.

tovallola [var.: *tovalla] f Peça de roba de diferents mides per eixugar-nos el cos o una part del cos després de rentar-nos.

tòxic, -a adj Verinós. Un producte tòxic.

traç m Línia seguida que es fa amb un estri d’escriure o de dibuixar.

traça f Habilitat a fer les coses. Té traça a cuidar les plantes.

traçar v tr Dibuixar una línia. Va traçar una recta.

traçat m L’efecte de traçar. La xarxa de carreteres de la comarca té un bon traçat.

tractament m 1 Mètode de cura. Segueix un tractament vegetarià. 2 Manera o fórmula de tractar-se. El tractament de “vós” és ben poc usual avui dia.

tractar 1 v tr Comportar-se (amb). Tracta sempre a tothom amb un gran respecte. 2 v règ Parlar (de). De què tracta, aquest llibre que llegeixes? 3 tractar-se v pron i règ Ser. Es tractava d’un conegut. 4 Caldre. Es tracta de dir-li la veritat.

tractat m Acord entre països. Un tractat de pau.

tracte m Manera de tractar. Van sotmetre els presoners a un tracte cruel.

tractor m Vehicle potent utilitzat per llaurar i per arrossegar maquinària agrícola.

traçut, -uda adj Que té traça. És molt traçut amb la canalla.

tradició f Conjunt d’hàbits culturals que es transmeten a través de les generacions. La tradició de lluita de la classe obrera catalana.

tradicional adj Referent a la tradició. Festes tradicionals.

traducció f Text o discurs passat d’una llengua a una altra. En el congrés s’oferien uns serveis de traducció simultània.

traduir v tr Fer una traducció. Han traduït de nou Alícia en terra de meravelles.

tràfic m Comerç. Tràfic de drogues.

tragèdia f Gran desgràcia. Aquella mort va ser una tragèdia per a la família.

tràgic, -a adj Referent a la tragèdia. Uns fets tràgics.

traïció f Acció i efecte de trair.

traïdor, -a adj i m i f Que fa traïció, que obra a traïció. Un amic traïdor.

trair v tr Faltar a la fidelitat. L’ha traït el seu millor amic.

trajecte m Recorregut. L’autocar es va espatllar a mig trajecte.

tram m Part, tros d’una cosa en el sentit de la longitud. Un tram d’escala. El tram d’un riu.

trama f Argument d’una obra. La trama d’una novel.la.

tràmit m Gestió.

tramitar v tr Fer un tràmit, gestionar. Li han tramitat el permís de conduir.

trampa f 1 Parany. Una trampa per caçar rates. 2 Engany. Quan juga, fa trampa.

trampolí m Palanca que ajuda a saltar. Es va tirar a la piscina des del trampolí més alt.

tramvia m Vehicle urbà que va damunt d’unes vies mogut per electricitat.

tranquil, -il.la adj Que denota calma. Té un caràcter tranquil.

tranquil.lament adv Amb tranquil.litat. Es passejava tranquillament.

tranquil.litat f Situació en què tot està tranquil. La tranquil.litat regnava als carrers.

tranquil.litzar v tr Calmar. El personal de l’hospital tranquil.litzava els familiars dels accidentats.

transatlàntic m Gran vaixell per anar a través de l’oceà.

transbordador m Vehicle de diverses menes per passar d’una riba a l’altra.

transcórrer v intr Passar (el temps). Quants anys han transcorregut, de la guerra ençà?

transformació f Acció i efecte de transformar(-se). Amb el pas dels anys, la ciutat havia sofert una gran transformació.

transformar 1 v tr Fer canviar d’aspecte. Les noves formes de vida han transformat la societat. 2 transformar-se v pron i règ Esdevenir. Aquell adolescent poca cosa s’havia transformat en un xicot robust.

transfusió f Operació de passar sang procedent d’una altra persona a un pacient.

transició f Pas d’una situació cap a una altra. La transició política de la dictadura a la democràcia.

trànsit m Circulació de vehicles. Senyals de trànsit.

transitar v intr Passar per un camí, una via pública, sigui persones, sigui vehicles.

transmetre v tr Conduir, passar a través seu, difondre. Els metalls transmeten l’electricitat. La ràdio va transmetre la notícia.

transmissió f Acció i efecte de transmetre. Faran la transmissió del partit en directe.

transparent adj Que s’hi pot veure a través. Un vidre transparent.

transport m Acció i efecte de transportar. Els mitjans de transport. Transport aeri. Transport naval.

transportador m Estri en forma de semicercle graduat per mesurar i dibuixar angles.

transportar v tr Portar d’un lloc a un altre, especialment amb un mitjà de transport. El tren transportava viatgers i mercaderies.

transportista m i f Persona que es dedica al transport de mercaderies.

trapezi m Aparell de gimnàstica consistent en una barra aguantada per una corda a cada cap.

trapezista m i f Gimnasta que fa exercicis dalt d’un trapezi.

trasbals m Emoció causada per un fet que ha afectat profundament,

trasbalsar v tr Afectar profundament. Aquell accident el va trasbalsar.

traslladar v tr i règ Canviar d’un lloc a un altre. Hem traslladat tots els mobles al despatx del costat.

trasllat m Operació de traslladar. Qui m’ajuda a fer el trasllat dels arxius?

traspassar 1 v tr Clavar un objecte punxant de banda a banda d’un cos. L’espasa li va traspassar el braç. 2 v tr i intr Passar a l’altra banda. Traspassaven el carrer sense mirar. No traspasseu pas en vermell. La sang li traspassava la roba.

trasplantament m Acció i efecte de trasplantar.

trasplantar v tr 1 Canviar una planta del lloc on està plantada. 2 [p. ext.] Trasplantar un òrgan.

trasto [sovint en pl.] m Mals endreços. Hi ha tot el corredor ple de trastos.

trastorn m 1 Fet que provoca un malestar, un daltabaix. La pèrdua de l’equipatge els va causar un bon trastorn. 2 Malestar físic sobtat.

trau m Tall on es corda un botó. Aquests botons tan grossos no passaran pel trau.

trava f Entrebanc. No fa més que posar traves a tot allò que ell fa.

travelar* v règ Topar(-hi) amb els peus: ensopegar, *entropessar.

través 1 a través (de) loc adv i prep Pel mig. Anaven camps a través. Miraven a través del vidre. 2 de través loc adv Travessant. Un pal posat de través al mig del pas.

travessa f Aposta referent als resultats de competicions esportives. Ha fet catorze resultats en les travesses.

travessar v tr Passar d’una banda a l’altra. Travessar el carrer.

travesser, -a 1 adj Posat de través. Una peça travessera. 2 travesser m Pal, generalment horitzontal, que en trava d’altres. Els travessers del llit. El travesser d’una porteria de futbol.

travessia f 1 Lloc de confluència de dos carrers perpendiculars. Gira a la segona travessia a l’esquerra. 2 [var.: travessa] El fet de travessar. Volen fer la travessia de tota la serralada.

fer la traveta loc verb Posar(-hi) la cama davant per fer caure: *fer la cameta. Li va fer la traveta quan passava pel seu davant.

treball m Feina concreta. Hem de fer un treball de matemàtiques.

treballador, -a adj i m i f Que treballa. Una dona molt treballadora. Els drets dels treballadors.

treballar v intr Fer feina. Treballa en una empresa de la construcció.

trellat* m 1 Seny. Un xicot de poc trellat. 2 Profit. Ja hi deurà trobar algun trellat, en aquell negoci. 3 Sentit. Va explicar-nos una història sense trellat.

tremolar v intr Tenir tremolors. Tremolar de por, de fred.

tremolor [var. fam.: tremolor f] m Petits moviments repetits del cos o d’una part del cos. Va parar de tocar la guitarra perquè li va agafar tremolor en una mà.

trempar* v tr Adobar aliments: amanir. Trempava l’enciam només amb una mica d’oli i sal.

tren m Mitjà de transport format per una colla de vagons tirats per una màquina.

trena f Conjunt format per cabells, fils, tires, etc., enllaçats entre ells: *trunyella.

trenar v tr Fer trena. Trenava la corda per fer-la més resistent.

trencaclosques m 1 Joc de moltes peces que han d’encaixar per formar-ne un conjunt, puzle. 2 [fig.] Aquella situació era un trencaclosques.

trencament m El fet de trencar(-se). El trencament de l’os de la cama ha estat important. El trencament de les relacions.

trencanous m Estri de trencar nous.

trencar(-se) v tr i pron Fer(-se) a trossos, especialment un objecte dur. Trencar un got.

trenta 1 det En nombre de trenta. Novembre té trenta dies. 2 m El nombre 30.

trepant m Eina elèctrica de perforar, amb una broca que gira.

trepitjada f Acció i efecte de trepitjar: *xafada. Al metro, a les hores punta, tot són trepitjades.

trepitjar v tr Posar(-hi) els peus damunt: *xafar. Algú ha trepitjat el jardí.

tres 1 det En nombre de tres. Les tres Gràcies. 2 m [pl. tresos] El nombre 3. El 333 té tres tresos. 3 f pl La tercera hora després de les 12.

tresillo m Joc de sofà i dues butaques. A un costat del menjador, hi tenen un tresillo.

tresor m Conjunt de coses de valor que es guarden. “L’illa del tresor.”

tresorer, tresorera m i f Persona encarregada dels comptes d’una entitat.

trespol* [var.: *trebol] m 1 Paviment. 2 Sostre.

tret m 1 Característica. Els trets del seu caràcter. 2 Descàrrega d’una arma de foc. Li va engegar un tret al cap.

tretze 1 det En nombre de tretze. Tretze llibres. 2 m El nombre 13.

treure [var.: *traure] 1 v tr Portar de dins a fora. Treu un número a l’atzar. Vaig al banc a treure diners. 2 tret de loc prep Excepte. Els ha avisat a tots tret de l’oncle.

treva f Pausa acordada en un conflicte bèl.lic. Els exèrcits van acordar una treva per Nadal.

trèvol m Herba de prat de fulla composta. Va trobar un trèvol de quatre fulles.

tria f El fet de triar. Qui m’ajuda a fer la tria de llibres per a l’estiu?

triangle m Polígon de tres costats. Un triangle rectangle.

triangular adj En forma de triangle.

triar v tr Escollir. El jurat havia de triar la millor poesia.

tribu f Organització que agrupava un conjunt de famílies.

tribuna f Lloc de preferència en un camp d’esports. La junta directiva del club ocupava les primeres files de la tribuna.

tribunal m 1 Conjunt de persones que porten un judici. Un tribunal militar. 2 Conjunt de persones que jutgen unes oposicions, etc.

tricicle m Vehicle de tres rodes.

trigar v règ Tardar.

trimestre m Període de tres mesos.

trineu m Vehicle tirat per animals que llisca damunt la neu o el gel.

trinxeraire m i f Persona que va tota bruta i mal vestida. Vas fet un trinxeraire.

triomf m Èxit gran, victòria.

triple [gen. loc det ‘el triple de’] det Tres vegades una quantitat. Tenen el triple de diners que nosaltres.

tripulació f Conjunt de les persones que treballen en una nau. El comandant els saluda en nom de la tripulació.

tripulant m i f Membre d’una tripulació.

trist, -a adj Sense alegria. Estava trist per l’absència del germà.

tristesa [var.: tristor] f Sentiment propi del que està trist. Sentia una gran tristesa davant de tanta ingratitud.

triturar v tr Desfer en trossets molt menuts. Trituren les deixalles amb una gran màquina.

tro m So molt fort que ve després d’un llampec.

trobada f El fet de trobar-se. Una trobada de corals infantils.

trobar 1 v tr Descobrir allò que buscaves. He trobat un llibre que havia perdut. 2 Semblar, opinar. Trobava que feia un temps esplèndid. Trobo que no tens raó. 3 trobar-se v pron Coincidir en un lloc. Es van trobar a mig camí. 4 Determinar un estat. Com se troba, avui?

trofeu m Objecte que es dóna com a premi en una competició.

troleibús m Autobús que va connectat al corrent elèctric.

trompa f 1 Prolongació del nas d’un elefant. *2 Joguet de forma cònica que es fa girar a terra: baldufa.

trompeta f Instrument musical de vent amb el tub molt caragolat.

tron m Seient d’un monarca; símbol de la monarquia. El rei va rebre els ambaixadors assegut al tron. Els hereus del tron.

tronar v imp Fer trons. Trona i llampega.

tronc m 1 Tija principal llenyosa d’un arbre o d’un arbust. 2 El cos d’una persona o d’un animal sense el cap ni les extremitats.

trontollar v intr 1 Perillar l’equilibri (de). El castell va començar a trontollar. 2 [fig.] Les seves conviccions li trontollaven.

tronxo m Tronc de certes hortalisses. Un tronxo de col.

tropa f El conjunt dels soldats.

tròpic m Cercle paral.lel a l’equador.

tropical adj Referent al tròpic. Clima tropical.

tros [pl. -ossos] m Fragment. Menjava un tros de pa.

trossejar v tr Fer a trossos. Trossejar un pollastre.

trotar v intr Caminar un cavall a pas lleuger. Els cavalls trotaven pel mig del prat.

truc m Engany fet amb enginy. Ningú no podia descobrir els trucs del mag.

trucada f Telefonada. Qui pagarà la trucada?

trucar v intr 1 Picar. Algú truca a la porta. 2 Telefonar. T’ha trucat la Mònica.

1truita f Menja feta amb ous batuts i fregits sols o acompanyats de vianda. Una truita a la francesa. Truita de patates, de ceba, d’escarxofes, de pèsols.

2truita f Peix de riu. Hem menjat truita a la llosa.

truja f Femella adulta del porc, especialment la destinada a la cria.

truncat, -ada adj Es diu d’un cos que té tallada la part que acabaria en punta. Con truncat. Piràmide truncada.

trunyella* f Conjunt format per cabells, fils, tires, etc., enllaçats entre ells: trena.

tu pron Representa la 2a. persona del singular. I tu, qui ets? Tot ho he fet per tu. Ara tot depèn de tu. Si t’esperes, venim amb tu.

tub m Cilindre buit, generalment de poc diàmetre. Un tub de pasta de dents. Un tub d’assaig. El tub d’escapament d’un cotxe. El tub digestiu.

tubercle [var.: tubèrcul] m Tija grossa que creix sota terra.

tubular adj Que té forma de tub.

tulipa f Planta que fa una flor en forma de campana gran que pot ser de diferents colors. Les tulipes d’Holanda.

tumor m Massa de teixit corporal anormal que creix pel seu compte.

túnel m Pas subterrani en forma de tub. Els túnels d’una autopista, d’una via fèrria.

turisme m 1 Activitat consistent a fer viatges d’esplai. Oficina de turisme. 2 Cotxe de dimensions i de potència mitjanes.

turista m i f Persona que fa turisme.

turístic, -a adj Referent al turisme. Guia turística.

turmell m Punt d’unió entre la cama i el peu: *garró.

turment m Tortura.

turó m Elevació mitjana de terreny: *tossal.

tutor, tutora m i f Mestre, mestra responsable de curs. La Carme és la tutora de sisè.

 

Posted on

Q, R

les meves paraules

Q

quadern m Conjunt de fulls relligats, de diferents utilitats. Un quadern de notes. Un quadern de dibuix.

quadra f Establa de cavalls.

quadrat 1 m Quadrilàter regular. Una sanefa feta de quadrats. 2 quadrat, -ada adj En forma de quadrat. Una habitació quadrada.

quadrilàter m Polígon de quatre costats.

quadro [var.: quadre] m Il.lustració que es penja en una paret, generalment muntada damunt plafó o amb un marc. A les parets del vestíbul hi havia tot de quadros amb paisatges.

qual pron Relatiu referit a cosa, persona o lloc, quan va precedit d’article i generalment, de preposició. L’època en la qual va viure. La melodia de la qual et parlava. Les idees amb les quals jo diria que ja va venir al món. La causa per la qual estava disposat a tot. Van prendre unes decisions les conseqüències de les quals les van patir durament. El músic del qual et vaig parlar. La casa en la qual va viure tant temps.

qualcú* pron Algú. Ja deurà trobar qualcú que li pararà els peus.

qualcun, -a* det Algun. No es pot quedar tots els llapis, us n’ha de deixar qualcun.

qualificació f Nota d’una avaluació. Han penjat les llistes amb totes les qualificacions.

qualificar v tr 1 Posar una qualificació. Han començat a qualificar els exàmens. 2 Atribuir una qualitat. Ha estat qualificat com el millor actor de tots.

qualificat, -ada adj Especialment apte. Un obrer qualificat.

qualitat f Mesura de la vàlua d’una cosa. Una pintura de gran qualitat. Una roba de baixa qualitat.

qualque* [inv. i només en sing.] det Algun, alguna. Que tens qualque bitllet de mil?

qualsevol [pl. qualssevol] det No importa quin, no importa què. Qualsevol cosa ja li està bé. Tria uns llibres qualssevol.

quan adv En un determinat moment. Quan vindràs? Ho farem quan podrem.

quant, -a 1 det Quina quantitat. Quantes monedes et queden? 2 quant adv Quina quantitat. No sé quant li ha costat. 3 quant a loc prep Pel que fa a. Quant a la Glòria, ja ens ho tornarà a dir si vol.

quantitat f Nombre, porció. Una gran quantitat de gent. Hi van abocar una quantitat indeterminada de farina.

quaranta [pron. habitual: ‘coranta’] 1 det En nombre de quaranta. “Alí Babà i els quaranta lladres.” 2 m El nombre 40.

quart, -a 1 det El que fa quatre. Van pujar fins al quart pis. 2 loc det Indicant fracció. Me’n queda una quarta part. Un quart de quilo. Tres quarts de sis. 3 quart pron —A quin pis va? —Vaig al quart. 4 m Nombre fraccionari. Dos quarts (2/4).

quartilla f Full que representa la meitat d’un foli.

quasi [pron. habitual: ‘casi’] adv Faltant-n’hi poc. Són quasi les nou. Hi eren quasi tots.

quatre 1 det En nombre de quatre. Els quatre punts cardinals. 2 m El nombre 4. 3 f pl La quarta hora després de les 12.

que 1 conj [connectant tot tipus de subordinades] M’agrada que vingueu sovint. Aprofitem les vacances, que els dies passen volant. És tan espontani, que tothom el veu a venir. És més pesada que el plom. 2 Introduint frases enfàtiques. Que ve! A que no ve! Que no t’agrada? 3 pron [relatiu, en registres formals i informals] La brusa que et miraves tant, ja l’han venuda. El llibre que te’n vaig parlar, s’ha esgotat. Viu en una casa que hi pot passar qualsevol cosa. Deia que era un company que s’hi podia confiar. 4 det [quantificador] Que n’arribes a dir, de bestieses! 5 adv Que m’agrada, això que portes!

què Indica cosa. 1 pron [relatiu: precedit de preposició] La pel.lícula de què et parlava. Les eines amb què treballa. La teoria en què es basa. Els problemes a què al.ludies. 2 pron [interrogatiu] Què vols fer, ara? 3 per què loc inter Per què ho has fet, això?

quedar 1 v règ Estar entesos. Hem quedat que no tornarà fins la setmana que ve. Hem quedat a les nou per anar al cine. 2 v tr Restar. M’han quedat poques ganes de tornar-hi. 3 quedar(-se) v intr i pron Adquirir un estat. Quan m’ho va dir, (em) vaig quedar de pedra. 4 v pron i tr Apropiar-se (de). Se m’ho ha quedat tot. 5 Continuar en un lloc. Per què no et quedes a sopar?

queixa f Manifestació de descontentament. Va escoltar les queixes dels veïns.

queixal m Dent molar. Té mal de queixal.

queixar-se v pron i règ Manifestar dolor, descontentament. Es queixa de mal de ventre. Es queixa del seu mal comportament.

qüestió f Assumpte. Et volen plantejar una qüestió molt delicada.

qüestionari m Conjunt de preguntes sobre un tema.

queviures m pl Coses de menjar. Una botiga de queviures.

qui pron Indica persona. 1 [interrogatiu] Qui dius que ha trucat, abans? De qui parles? Ja no sé en qui confiar. 2 [relatiu: precedit de preposició] L’enviat de qui depenia tot. L’ajudant amb qui sempre anava. L’únic membre de la família en qui es podia confiar. El seu germà, per qui en altres temps hauria donat la vida.

quiet, -a adj Que no fa moviment. Estigues quiet. Un matí quiet.

quietud f Situació en què tot està quiet.

quilo [var.: quilogram, kilogram] m Unitat de pes equivalent a mil grams. A l’estiu va arribar fins als vuitanta-cinc quilos.

quilòmetre [var.: kilòmetre] m Unitat de longitud equivalent a mil metres.

químic, -a 1 adj Referent a la química. Productes químics. 2 m i f Persona que es dedica a la química. A la fàbrica hi ha una plaça de químic.

química f Ciència que estudia la composició de les substàncies i les transformacions que hi són possibles.

quin, -a Indica determinació entre els elements d’un grup. 1 det No sabia a quina de les dues cases picar. 2 det [exclamatiu] Quin cas més complicat! 3 pron [interrogatiu] S’havia amagat en una de les coves, però en quina?

quint, -a det i pron Cinquè.

quinze 1 det En nombre de quinze. Un quart d’hora té quinze minuts. 2 m El nombre 15.

quinzena f Període de quinze dies.

quiosc m Pavelló en un espai públic, dedicat a la venda. Els quioscos de flors i de diaris de la Rambla.

quirúrgic, -a adj Referent a la cirurgia. Una intervenció quirúrgica.

quitrà m Substància negra i enganxosa que es fa servir per asfaltar.

quota f Quantitat fixa que es paga en concepte d’abonament.

quotidià, -ana adj Corrent, de cada dia. Són fenòmens quotidians.

R

rabera* f Conjunt de bestiar que pastura junt: *guarda, ramat.

ràbia f Sentiment d’estar molt enfadat. Li va fer molta ràbia haver fet tanta feina per no res.

rabosa* f Mamífer carnisser d’orelles punxegudes i cua peluda: guineu.

raça f Divisió d’una espècie animal. Hi ha gossos de moltes races.

racional adj D’acord amb la raó. Uns criteris racionals de distribució dels béns.

racó m Indret apartat d’un lloc, especialment en un dels angles. Els quatre racons de la sala. Vivien en un racó de món.

radar m Sistema per localitzar objectes mitjançant ones elèctriques.

radiació f Acció i efecte d’emetre ones de qualsevol tipus. Les radiacions solars.

radiador m Aparell de calefacció.

radical adj Extrem, exagerat. Li va fer un plantejament radical. Solucions radicals.

ràdio f 1 Sistema de comunicació a distància. Els programes de la ràdio continuen tenint molta audiència. Una emissora de ràdio. 2 Aparell receptor de ràdio. Engega la ràdio.

radiocasset m Aparell dotat de ràdio i de casset.

radiofònic, -a adj Referent a la ràdio. Un programa radiofònic.

radiografia f Impressió feta amb raigs X. Li han fet fer radiografies de les cames.

ràfec m Sortint lateral d’una teulada.

ràfega f 1 Cop de vent. Una ràfega de vent se li va emportar el barret. 2 Seguit de trets. Una ràfega de metralladora.

1rai m Embarcació de riu feta amb troncs d’arbre lligats.

2rai adv S’utilitza per treure importància a una afirmació. Això rai! Tu, rai, no et pots queixar.

raig [pl. rajos o raigs] m 1 Direcció d’una ona lluminosa, o d’alguna altra forma d’energia radiant. Un raig de llum. Raigs X. 2 Líquid que cau seguit. Un raig d’aigua. 3 a raig, a raig fet loc adv L’aigua queia a raig del sostre.

rail m Barra de metall amb què es forma una via. Els rails del tramvia, del tren.

raïm m Fruit de la vinya. Raïm blanc. Raïm negre.

rajar v tr Caure, brollar un líquid a raig. Li rajava sang de la ferida.

rajola f 1 [var.: rajol m] Peça de ceràmica per a paviments. S’ha trencat una rajola de terra. *2 Maó. Faltaran rajoles per acabar de pujar la paret. 3 rajola de València Peça de ceràmica prima amb un vernís de vidre per cobrir parets: *manisa, *taulellet. Les parets de la cuina eren de rajola de València, verdes i blanques.

ral.li m Competició de cotxes o de motos en què es té en compte la resistència, la velocitat i l’habilitat.

ram [var.: *ramell] m Feix de flors. Un ram de roses.

rama f Branca petita; conjunt de rames tallades. Van guarnir la casa amb rama de pi.

ramader, -a 1 adj Referent a la ramaderia. Comarca ramadera. 2 m i f Persona que es dedica a la ramaderia.

ramaderia f Cria de bestiar.

ramassada* f Pluja forta i de poca durada: xàfec.

ramat m Conjunt de bestiar que pastura junt: *guarda, *rabera. Un ramat d’ovelles.

ramificar-se v pron Dividir-se en branques. Els arbustos es ramifiquen molt a prop de terra.

1rampa f Contracció dolorosa d’un múscul. Té rampa en una cama.

2rampa f Pla inclinat. Una rampa d’accés per a discapacitats físics.

rampell m Impuls sobtat. Li va agafar un rampell i se’n va anar.

rancúnia f Sentiment constant en contra d’algú. Se’l mirava sempre amb rancúnia. Li tenia rancúnia per aquella malifeta.

rancuniós, -osa adj Que sent rancúnia. Es mostrava rancuniós amb tothom qui prosperava més que ell.

rang m Categoria. Un funcionari de rang elevat.

raó f 1 Capacitat de raonar. L’ús de la raó. 2 Motiu. Quina és la raó de la vostra visita. 3 Justificació. No tens raó.

raonable adj Que s’ajusta a la raó. Una proposta raonable.

raonament m Conjunt d’arguments. Ens va fer un raonament que ens va convèncer.

raonar v intr Tenir capacitat de judici. Està trasbalsada i no raona bé.

rap m Peix de cap gros, sense escates i de carn molt blanca.

ràpid, -a adj Que actua, que va de pressa. Fes una lectura ràpida de l’article.

ràpidament adv D’una manera ràpida. Va reaccionar ràpidament.

rapidesa f Qualitat de ràpid. Actua sempre amb rapidesa.

rapinyaire m Ocell de presa. L’àguila és un rapinyaire.

rapte m Segrest d’una persona. “El rapte de les Sabines.”

raqueta f Pala de tenis.

rar, -a adj Escàs. Una espècie rara en aquesta zona.

rarament adv Poques vegades. Rarament se’l veu per aquí.

rasa f Clot fondo i allargat. Han fet la rasa per als fonaments de l’edifici.

rascada f Erosió a la pell a causa d’un refrec. S’ha fet una rascada al braç amb la paret.

rascar v tr i intr Fregar amb força, gratar. Per encendre aquests mistos, has de rascar més fort. Hem de rascar la paret per pintar.

rasclet m Eina amb unes pues, per arreplegar fulles seques.

raspall m Estri de netejar, amb tot de pèls durs i espessos fixats a una placa: *espalmador El raspall de la roba, de les sabates. El raspallet de les dents.

raspallar v tr Netejar amb el raspall: *espalmar. Raspalla l’americana, que és plena de pols.

raspós, -osa adj Poc fi al tacte. Una tela rasposa.

rastre m Pista. Seguien el rastre dels assassins.

rastrejar v tr Seguir el rastre. Han rastrejat tot el bosc i no l’han pas trobat.

rata f Rosegador de pèl bru i cua llarga. Rata de camp. Rata de claveguera.

ratapinyada [var.: *ratpenat m] f Mamífer amb els dits de les mans units per una membrana que li permet volar.

ratlla f Traç rectilini: *retxa. Va fer una ratlla a terra per marcar el límit. Va tirar ratlla damunt aquella frase.

ratlladora [var.: ratllador m] f Estri de cuina per ratllar.

ratllar v tr 1 Reduir a miques amb el ratllador. Ratlla una mica de formatge. 2 Fer ratlles. Algú ha ratllat el cotxe.

ratolí m 1 Rosegador petit semblant a la rata. 2 Aparell unit per un cable a l’ordinador, que permet de moure’s per tota la pantalla.

rave m Planta d’horta amb una arrel comestible. Posa uns quants raves a l’amanida.

reacció f Resposta a una acció. Quan li ho van dir, la seva reacció va ser arronsar les espatlles.

reaccionar v intr Tenir una reacció. De la sorpresa no va poder reaccionar.

reactor m Avió a reacció.

real adj Ajustat a la realitat. Tots els casos que explica són reals.

realisme m Allò que s’ajusta a la realitat, al sentit comú. Veu les coses amb molt realisme.

realitat 1 f El món extern. Tal com ho explica, no es correspon amb la realitat. 2 en realitat loc adv De fet. En realitat, no m’interessa.

realització f Acció i efecte de realitzar. Han hagut de batallar molt per a la realització de l’obra.

realitzar v tr Fer realitat. Ha pogut realitzar el somni de ser artista.

rebaixa f 1 El fet de rebaixar, especialment un preu. Li ha fet una rebaixa del preu marcat. 2 rebaixes f pl Oferta de mercaderies a preus més baixos dels habituals. Ha començat la temporada de les rebaixes.

rebaixar 1 v tr Posar a un nivell, a un grau més baix. Han de rebaixar una mica el terreny. Han rebaixat els preus. Rebaixar el vi amb aigua. 2 rebaixar-se v pron Humiliar-se. No us penseu pas que em rebaixaré a demanar-li ajuda.

rebedor m Saleta a l’entrada d’una casa. Fes-lo passar al rebedor.

rebel adj i m i f 1 Que li costa creure. Un infant rebel. 2 Que refusa d’obeir una autoritat. Els rebels havien ocupat la ciutat.

rebel.lar-se v pron i règ Girar-(s’hi) contra. Es van rebel.lar contra aquella injustícia.

rebel.lió f El fet de rebel.lar-se. “La rebel.lió de les masses.”

rebentar v intr Esclatar un cos per efecte d’una pressió. La maleta era tan plena, que ha rebentat.

rebost m Lloc on es guarda els queviures: *celler. Al costat de la cuina hi havia el rebost.

rebotar [var.: rebotre] v intr Caure de rebot. Va tirar la pedra tan plana a l’aigua, que hi va anar rebotant per damunt.

rebre 1 v tr Agafar allò que et donen o t’envien. Rebre la correspondència. Ha rebut un premi. 2 Acollir. Els han anat a rebre a l’estació. 3 m Li ha tocat el rebre.

rebuda f Acció de rebre o ser rebut. Li van fer una rebuda solemne.

rebuig [pl. -tjos o -igs] m Allò que és rebutjat. A la caixa de les pomes, només hi queda el rebuig.

rebut m Full on s’hi expressa una quantitat pagada. Paguen els rebuts a través del banc.

rebutjar v tr No acceptar. Ha rebutjat les millors ofertes.

rec m Canal per regar: sèquia. El rec Comtal.

recaiguda f Fet de tornar a patir els efectes d’una malaltia. No s’ha tractat prou bé la grip i ha fet una recaiguda.

recança f Sentiment de greu. Em fa recança no esperar-lo per començar.

recanvi m Peça que es duu com a reserva per substituir-ne una altra. No duia rodes de recanvi i van quedar tirats a la carretera.

recapte* m 1 Provisions. Agafa prou recapte per a l’acampada. 2 Pinso.

recaure v intr Tenir una recaiguda. No es va cuidar prou i va recaure.

recent adj De fa poc. Les ferides encara eren recents.

recepta f Escrit on s’indica els medicaments que ha de prendre un pacient. El farmacèutic no entenia la recepta.

receptacle m Cavitat que serveix per contenir alguna cosa.

receptar v tr Ordenar uns medicaments a un pacient. La doctora li ha receptat unes càpsules per a la circulació.

receptor, -a 1 adj Que rep. Un aparell receptor. 2 m i f Persona que rep el missatge en un acte de comunicació. 3 receptor m Aparell que rep les ones procedents d’un emissor. Un receptor de ràdio.

recer m Lloc retirat, abrigat. No trobaven recer segur contra la tempesta.

recerca f Acció i efecte de cercar, investigació. Donen un premi per a treballs de recerca.

recinte m Espai tancat. El recinte de la fira.

recipient m Objecte que pot contenir líquids, gasos, grans, etc., vas.

recíproc, -a adj L’un a l’altre. L’odi que es tenien era recíproc.

recitar v tr Dir de memòria. Va recitar uns versos.

reclam m Allò que atrau. Un reclam publicitari.

reclamació f El fet de reclamar. Tenien un llibre de reclamacions a disposició dels clients.

reclamar v tr Plantejar una queixa, una exigència. Reclamava més atenció del públic.

reclinar v tr Col.locar còmodament en un seient. Van reclinar la malalta en una butaca.

reclutar v tr Aconseguir gent per a alguna causa. Les ONG cada vegada recluten més voluntaris i col.laboradors.

recobrir v tr i règ Cobrir una superfície. Han recobert el pati amb una capa de ciment

recol.lectar v tr Fer la collita. Enguany han recol.lectat el doble de raïm que l’any passat.

recol.lectora f Màquina de recol.lectar.

recollida f El fet de recollir. L’últim dimarts de mes fan la recollida de mobles vells.

recollidor m Pala d’arreplegar escombraries.

recollir v tr Ajuntar coses disperses. Va recollir tots els papers escampats per terra.

recolzar(-se) v tr, pron i règ (Fer) prendre suport (en), especialment amb els colzes. Recolza l’escala a la paret. Es recolzava a la barana del balcó.

recomanació f El fet de recomanar. Es passa el dia fent-me recomanacions sobre el que he de fer.

recomanar v tr Aconsellar vivament. Si no suportes la violència no et recomanaré pas aquesta pellícula.

recompensa f Premi que es dóna a canvi d’una prestació. Els oferien una recompensa si trobaven el cadell perdut.

recompensar v tr Donar una recompensa. El van recompensar dels serveis prestats amb unes simples paraules d’agraïment.

recompte m Acció de comprovar el nombre d’unitats d’un conjunt. Fer el recompte dels vots.

reconciliar-se v rec Tornar a ser amics. Els dos germans s’han reconciliat.

reconeixement m Acció i efecte de reconèixer. Un reconeixement mèdic. El premi ha estat un reconeixement a la tasca de molts anys.

reconèixer v tr 1 Adonar-se d’algú o d’alguna cosa que ja eren coneguts. El vaig reconèixer de seguida per la veu. 2 Examinar. Van sortir a reconèixer el terreny. El metge va reconèixer el malalt.

reconquistar [var.: reconquerir] v tr Recuperar. Van reconquistar els territoris perduts en una acció de guerra.

reconstruir v tr Tornar a edificar com era abans. Han reconstruït el castell en ruïnes.

reconversió f Adaptació a noves condicions. Molts països europeus estan passant per la reconversió industrial.

record 1 m Capacitat de recordar; allò que recordem. Els dies d’èxit eren vius en el seu record. Aquella casa li portava records tristos. 2 records m pl Usat com a fórmula de comiat. Dóna-li records de part nostra. Molts records a la família!

rècord m Marca més alta en una prova esportiva. El rècord mundial de salts d’alçada.

recordar(-se) v tr, pron i règ Venir a la memòria. Recordava els dies de la infantesa. No es recorda mai de res.

recorregut m Trajecte que es recorre. Van fer un recorregut de vint quilòmetres.

recórrer 1 v tr Fer un trajecte, un itinerari. Van recórrer totes les llibreries buscant un exemplar de la novel.la. 2 v règ Acudir (a) per ser ajudat. Van haver de recórrer a les forces de seguretat per fer-los fora.

recreatiu, -iva adj Que distreu. Jocs recreatius.

recta f Línia recta.

rectangle 1 adj Que té un angle recte. Triangle rectangle. 2 m Quadrilàter amb tots quatre angles rectes.

recte, -a 1 adj Dret, que no és tort. Un pal recte. 2 adj m Dit de l’angle de 90 graus. 3 recte m Tram final del budell gros.

rectificar v tr Corregir. Va rectificar les declaracions que havia fet.

rectilini, -ínia adj Que segueix la línia recta. Una vora rectilínia.

rector, rectora 1 m i f Persona que presideix una universitat. 2 rector m Capellà que té una parròquia al seu càrrec.

recular v tr i intr Anar cap enrere. Van recular unes quantes passes cap a la paret.

recull m Edició que aplega un conjunt d’obres. Un recull de poesia, de contes.

recuperar 1 v tr Tornar a tenir allò que pertanyia en propietat. Han recuperat les joies que els havien robat. 2 recuperar-se v pron Curar-se d’una malaltia, superar un mal pas, refer-se.

recurs 1 m Alternativa. No li quedava cap més recurs que confessar-ho tot. 2 recursos m pl Mitjans de subsistència, matèries primeres. Un país ric en recursos energètics. 3 [fig.] Habilitat, imaginació, capacitat, etc. Se’n sortirà perquè té recursos.

redacció f 1 Escrit, composició escrita. A escola ens feien fer redaccions. 2 Secció d’una editorial, un diari, etc., on s’hi fan tasques de redacció.

redactar v tr i intr Escriure un text. Redacta’m aquesta carta. En Jaume redacta molt bé.

redactor, redactora m i f Persona que redacta, especialment periodista que està en la redacció d’un diari o d’una revista.

reducció f El fet de reduir. Prometen una reducció dels impostos.

reduir v tr Fer més petit. Han reduït les despeses al mínim.

reeixit, -ida adj Fet amb èxit, amb encert. Una proposta reeixida.

reescalfar v tr Tornar a escalfar. La sopa és freda, s’ha de reescalfar.

refer-se v pron Recuperar-se. Estava molt malalta, però ja s’ha refet una mica.

referència f Base, punt de relació. Va fer referència a un nou llibre de l’autor. Ho sé per referències.

referèndum m Votació sobre una proposta concreta. El referèndum sobre l’OTAN.

referir-se v pron i règ Parlar (de). A què et refereixes? El conferenciant es va referir al problema de la droga.

refiar-se v pron i règ Tenir confiança (en). Els problemes te’ls has de solucionar tu sense refiar-te de cap ajuda.

refinat, -ada adj Dit d’allò que és delicat o que se li han tret impureses. Unes maneres refinades. Oli refinat.

refineria f Instal.lació industrial per refinar certs productes. Una refineria de sucre, de petroli.

reflectir v tr 1 Produir reflexió. El mirall reflectia la llum del focus. 2 [fig.] La cara que feia reflectia angoixa.

reflector m Aparell que reflecteix la llum. La catedral estava il.luminada amb uns reflectors potents.

reflex m Acte involuntari. Posar-se la mà davant la cara va ser un reflex.

reflexió f 1 Canvi de direcció d’un raig de llum. 2 Acció i efecte de reflexionar. Aquesta qüestió demana uns dies més de reflexió.

reflexionar v intr Pensar molt una cosa.

reforç m Allò que reforça. Posarem un reforç a la nansa de la maleta i així aguantarà més el pes.

reforçar v tr Fer més fort. Aquestes vitamines et reforçaran una mica.

reforma f Acció i efecte de reformar. Han introduït una reforma en els estatuts. La casa necessita unes quantes reformes.

reformar v tr Donar nova forma, nova estructura. Volen reformar la constitució.

refrany m Sentència o consell construït sovint amb rima. “Per Tots Sants, capes i mocadors grans” és un refrany.

refrec m Moviment de contacte entre dos cossos. Té els colzes gastats del refrec amb la taula.

refredar(-se) 1 v intr i pron Tornar(-se) fred. La sopa és calenta, deixa-la refredar una mica. Se m’han refredat les mans. 2 refredar-se v pron Agafar un refredat, constipar-se.

refredat m Inflamació de les mucoses del nas i de la gola.

refresc m Beguda fresca. Servei d’entrepans i refrescos.

refrescant adj Que refresca. Uns caramels refrescants.

refrescar(-se) v tr i pron Fer fresc. La brisa del mar va refrescar l’ambient. Pren una dutxa en acabat de la migdiada per refrescar-se.

refugi m Lloc on acollir(-se). Un refugi d’alta muntanya.

refugiar(-se) v tr, pron i règ Donar o prendre refugi. Van refugiar-ne un que l’empaitava una banda de malfactors. Es van refugiar al país veí.

refugiat, refugiada m i f Persona que ha estat refugiada. Han muntat uns serveis especials per acollir tots els refugiats.

refusar v tr Negar-se a acceptar. Va refusar qualsevol mena d’ajuda.

reg [var.: regatge] m Operació de regar. Quin sistema de reg teniu?

rega* f Clot allargat, especialment en un camp llaurat: solc. Aquell camp ple de regues era un espectacle geomètric.

de regadiu loc adj Que té sistema de regatge. Un camp de regadiu. Terres de regadiu.

regadora f Recipient per regar: *arruixadora.

regal m Allò que es dóna a algú en ocasió d’un aniversari, una celebració, etc. Per Cap d’Any sempre té molts regals.

regalar v tr Fer un regal. Li han regalat una nina.

regar v tr Tirar aigua a les plantes. Regaven l’hort amb aigua del pou.

regidor, regidora m i f Membre d’un consistori municipal. El regidor d’Ensenyament de la ciutat.

règim m 1 Sistema polític. Un règim monàrquic. Un règim democràtic. 2 Normativa de vida. Un règim de vida. Un règim alimentari.

regió f Zona o territori amb característiques comunes. La regió àrtica. La regió dorsal. Una regió climàtica.

regional adj Referent a la regió. Carretera regional.

regirar v tr Remoure, especialment buscant una cosa. Els lladres li van regirar tot el pis. Es va regirar totes les butxaques buscant les claus.

registre m Institució pública on s’inscriuen unes dades determinades. El registre civil. El registre de la propietat.

regla 1 f Norma. Les regles ortogràfiques. 2 Menstruació. 3 en regla loc adv D’acord amb les normes. No tenia la documentació en regla.

reglament m Conjunt de regles d’una institució, d’una activitat. Les sessions de la junta tenen un reglament. Estan redactant el reglament intern.

reglamentar v tr Sotmetre a una regla. Van decidir de reglamentar les relacions comercials entre els dos països.

regle m Estri per traçar línies rectes.

regnar v intr 1 Governar un rei o una reina a un país. Jaume I va regnar durant molts anys. 2 [fig.] La tranquil.litat regnava als carrers.

regne m País on regna un rei o una reina. El Regne Unit.

1regular adj 1 Dins d’un terme mitjà. Fa un temps regular. 2 Sense alteracions. El cor li va a un ritme regular.

2regular v tr Mantenir en una condició determinada. Regular un mecanisme. Regular la velocitat.

rei, reina 1 m i f Persona que ostenta la màxima representació política en una monarquia. 2 Reis Festa que se celebra el 6 de gener.

reial adj Referent al rei o a la reina. Ordres reials.

reimprimir v tr Tornar a imprimir sense canvis. Al cap d’un mes de sortir la primera edició del diccionari, ja el van haver de reimprimir.

reivindicació f Acció i efecte de reivindicar. L’assemblea va acordar de presentar les seves reivindicacions al governador.

reivindicar v tr Reclamar un dret. Els veïns reivindicaven l’antiga caserna per a ús públic.

reixa f Barrots de ferro formant graella. Una finestra amb reixa.

rejovenir v tr Fer tornar jove. El nou ambient l’ha rejovenit.

relació 1 f Lligam lògic. Una cosa no té cap relació amb l’altra. 2 Llista. Li va fer una relació dels objectes robats. 3 relacions f pl Lligam entre persones o institucions. Les dues famílies tenen bones relacions. Relacions comercials. Relacions diplomàtiques. Relacions sentimentals.

relacionar 1 v tr Posar en relació. De seguida va relacionar el seu canvi d’actitud amb el que havia passat el dia abans. 2 relacionar-se v pron i règ Establir relacions. Es relaciona amb tots els veïns. 3 v rec Es relacionen molt bé.

relatiu, -iva adj 1 Que té relació (amb). Tractaven d’un problema relatiu als nous contractes. 2 Dit de certs pronoms i adverbis. Els pronoms relatius.

relaxar-se v pron Disminuir la tensió, tranquil.litzar-se. No us ho prengueu així i mireu de relaxar-vos.

religió f Sistema de creences. La religió catòlica. La religió protestant. La religió islàmica.

religiós, -osa adj Referent a la religió. Una doctrina religiosa.

rellegir v tr Tornar a llegir. He rellegit tres cops la novel.la.

1relleu m 1 Forma que presenta la superfície terrestre. Una comarca amb un relleu accidentat. 2 Tercera dimensió. Cinema en relleu. Un baix relleu. 3 [fig.] Un personatge sense relleu.

2relleu m Acció i efecte de rellevar. Prendre el relleu. Cursa de relleus.

rellevant adj Important. Són fets rellevants.

rellevar v tr Posar-se al lloc d’un altre per continuar la tasca que fa. Vénen a rellevar els vigilants a les set del matí.

relligar v tr Donar forma a un llibre cosint-ne els plecs i posant-hi cobertes, enquadernar. El llibre està imprès, ara falta relligar-lo.

relligat m Resultat de relligar, enquadernació. Era molt exigent amb el relligat dels llibres que comprava.

relliscar v intr Patinar per accident damunt una superfície: *esvarar, *llenegar. Va relliscar amb una pastilla de sabó.

rellotge m Instrument per indicar l’hora. Un rellotge digital. Un rellotge de paret, de polsera. Un rellotge de sol, d’arena.

rellotger, rellotgera m i f Persona que ven i repara rellotges.

rellotgeria f Botiga i obrador de rellotger.

rem m Pala amb mànec per impulsar una embarcació. Amb un cop de rem, va canviar de direcció.

remar v intr Fer anar una embarcació a cops de rem. Es van veure obligats a remar contra corrent.

remarcable adj Digne de menció, notable. Uns fets remarcables.

remarcar v tr Fer notar. Voldria remarcar la urgència de la nostra petició.

rematar v tr 1 Acabar de matar. Els caçadors van rematar el senglar ferit. 2 [fig.] Rematar una obra.

remei m Allò que pot solucionar un mal, una malaltia. Un remei per a la tos.

remenar v tr Agitar, moure. Remena la sopa, si no, s’agafarà! Remena molt el cul quan camina.

remitent m i f Persona que envia un missatge. A darrere del sobre, s’hi sol posar el remitent.

remolatxa f Planta semblant a la bleda, amb una arrel comestible de color morat.

remolc m Vehicle que és arrossegat per un altre. Un camió amb remolc. Un remolc per a equipatge.

remolcador m Embarcació que en remolca d’altres, especialment la que ajuda en les operacions d’entrada i sortida del port.

remolcar v tr Arrossegar un vehicle un altre vehicle. Van remolcar el cotxe espatllat fins al garatge.

remolí m Moviment circular que es forma dins una massa d’aigua. No us banyeu en aquella banda del riu, que hi ha remolins.

remor f So llunyà i confús. La remor del vent.

remordiment m Sentiment de recança. Després d’haver-lo escridassat d’aquella manera, sentia remordiments.

remot, -a adj Llunyà. Venia d’un país remot. Això va ser en temps molt remots.

remoure v tr 1 Tornar a moure. Aquella visita li va remoure els records. 2 Tornar a cavar. Remoure la terra.

remugant adj i m Nom d’aquells mamífers que mengen herba i després la tornen a la boca per acabar-la de mastegar.

remuntar v tr Superar. Han remuntat la prova.

renda f Guanys periòdics. Viu de rendes.

rendició f El fet de rendir-se. Van acordar la rendició de la ciutat assetjada.

rendiment m Benefici. El rendiment del treball.

rendir 1 v intr Donar benefici. El negoci, ara com ara, rendeix. 2 rendir-se v pron Sotmetre’s. La plaça forta es va rendir.

renec m Paraulota, especialment ofensiva a la religió.

renegar v intr Dir renecs. Renegava com un carreter.

renéixer [var.: *renàixer] v intr Tornar a tenir vida. En aquella època, les arts van renéixer.

rengle [var.: renglera f] m Fila. Un rengle de cadires.

renou* m So desagradable: soroll. Fins allà dalt arribava el renou del carrer.

renovació f El fet de renovar. Van acordar la renovació dels contractes.

renovar v tr Fer nou, canviar. S’ha de renovar l’aigua de la piscina.

rentada f Operació de rentar. Per fer neta aquesta roba, hi caldrà més d’una rentada.

rentador* m 1 Pica d’una cuina per rentar els plats, esbandir la verdura, etc.: aigüera. 2 Pica per rentar la roba a mà: safareig.

rentadora f Màquina automàtica de rentar la roba: *llavadora. Avui ja he fet dues rentadores.

rentaplats m Màquina automàtica de rentar els plats: *llavaplats.

rentar(-se) 1 v tr i ref Fer net amb aigua i un producte detergent: *llavar(-se). Hem dut el cotxe a rentar. Renta’t les mans ben netes. Rentar-se les dents. *2 rentar Esbandir. Llava els plats amb sabó líquid i després renta’ls amb aigua clara.

renúncia f El fet de renunciar. Va presentar la renúncia del càrrec.

renunciar v règ Cedir un dret. Va renunciar a l’herència en favor dels fills.

renyar v tr Tirar en cara d’algú un error, una malifeta, etc. Els van renyar pel seu mal comportament.

renyir v intr i règ Trencar un lligam entre persones. Eren molt amics però han renyit. Ha renyit amb el seu xicot.

reparació f Operació de reparar. La reparació del cotxe em va costar molt cara.

reparar v tr Arreglar una avaria, un desperfecte. Hem de dur el televisor a reparar.

repartidor, repartidora m i f Persona que té per ofici repartir mercaderies. El repartidor del butà.

repartiment m El fet de repartir. Encara hem de fer el repartiment de la meitat de comandes.

repartir v tr Distribuir. El camió de l’agència ja és a repartir.

repassar v tr Tornar a examinar. Repassa el text, que hi ha alguna cosa que no s’entén.

repel.lir v tr Causar una sensació de rebuig. El seu aspecte em repel.leix.

repensar-s’hi v pron Reconsiderar una decisió. Va dir que ja ho faria ell, però a l’hora de la veritat s’hi va repensar.

repercussió f Efecte de repercutir. La nova llei tindrà una gran repercussió en el consum de tabac.

repercutir v règ Tenir conseqüències. Aquell conflicte va repercutir en les seves relacions.

repetició f Acció i efecte de repetir.

repetidor, repetidora m i f 1 Que repeteix estudis. A la classe de tercer hi ha dos repetidors. 2 repetidor m Instal.lació que assegura una bona transmissió de ràdio o de televisió.

repetir v tr Tornar a fer. Els va fer repetir l’escena moltes vegades.

repic m Seguit de tocs vius d’un instrument de percussió. Un repic de cascavells.

replicar v règ Contestar, no estar-hi d’acord.

reportatge m Informació periodística sobre fets d’actualitat. Han fet un reportatge sobre la sida.

reporter, reportera [var.: repòrter] m i f Periodista que fa reportatges.

repòs m Descans.

reposar v intr Descansar.

reprendre v tr Continuar una tasca interrompuda. L’endemà va reprendre les activitats com si res.

represa f Acció i efecte de reprendre. Fins a l’octubre no hi haurà la represa de les activitats normals.

representació f Acció i efecte de representar. Un maniquí és la representació d’una figura humana. La companyia de teatre fa tres representacions setmanals. Va acudir a la reunió en representació de la classe.

representant m i f Persona que ostenta una representació. Els representants dels estudiants a la junta.

representar v tr 1 Significar. Què representa, aquesta pintura? 2 Substituir algú en els seus drets. Els parlamentaris elegits representen el poble. 3 Posar en escena. Representen una obra molt difícil.

repressió f El fet de reprimir. Les dictadures exerceixen la repressió sobre el poble.

reprimir v tr Contenir, impedir. Va reprimir l’impuls que sentia de bufetejar-lo.

reproducció f Procés de generar nous éssers. La reproducció dels éssers vius.

reproductor, -a adj Referent a la reproducció. Òrgans reproductors.

reproduir 1 v tr Representar per imitació. Reproduïa els mateixos tics de caràcter del seu patró. 2 reproduir-se v pron Generar nous éssers. Els insectes es reprodueixen d’una manera espectacular.

repte m Desafiament. Tenia el repte de fer la millor celebració de totes.

rèptil m Animal vertebrat que camina arrossegant-se

republicà, -ana adj Referent a la república. La bandera republicana.

república f Règim polític en què el cap de l’Estat és elegit.

repugnància f Sentiment de fàstic, d’horror.

repugnant adj Que fa fàstic. Es van trobar un cuc repugnant dins la cova.

repugnar v règ Fer fàstic. Li repugna la pudor dels contenidors d’escombraries.

reputació f Fama.

res [var.: re] 1 pron [en frases negatives] Cap cosa. No tenim res més a dir-te. 2 [en frases interrogatives i condicionals] Alguna cosa. Que vols res per a la Marta? Si vols res, avisa. 3 no res Poca cosa, poc temps. Plora per no res. Vindrà en un no res. 4 de res exp Fórmula de cortesia. —Gràcies. —De res!

resar v intr Dir oracions a déu.

rescabalar v tr i règ Recompensar d’una pèrdua. Aquella indemnització no el podia pas rescabalar de la pèrdua del lloc de treball.

rescat m Acció i efecte de rescatar. Van pagar vint milions de pessetes de rescat.

rescatar v tr Recuperar. Van rescatar les pobres criatures de les urpes d’aquella bruixa.

reserva f 1 Acció i efecte de reservar(-se). Fer reserva de provisions. 2 Conjunt dels jugadors d’una selecció que fan de substituts. 3 m i f Jugador o jugadora de la reserva. La banqueta dels reserves.

reservar(-se) v tr i pron Guardar(-se) per a un. Hem reservat taula al restaurant. Va dir que es reservava l’opinió.

reservat, -ada adj 1 Que ha estat reservat. Tenim taula reservada. 2 Que no comunica gaire les seves coses. Té un caràcter molt reservat.

residència f Lloc habitual de viure. Viatja amunt i avall sense residència fixa.

residu [gen. en pl.] m Materials que resten després d’un procés. Residus industrials.

resignació f Sentiment d’acceptar els propis mals. Va prendre’s aquella desgràcia amb resignació.

resignar-se v pron i règ Conformar-se. No es resignava a perdre aquell lloc de treball.

resina f Substància enganxosa que segrega el tronc de molts arbres quan s’hi fa un tall.

resistència f Oposició a una força. Vam poder exposar les nostres opinions sense trobar-hi massa resistència.

resistent adj Que ofereix resistència, fort. Construeixen amb material resistent.

resistir v tr Oferir resistència. No podia resistir el dolor.

resoldre v tr Solucionar. No sabia com resoldre aquell problema tan gros.

respatller [var.: *respatler m, *respatlera f] m Part d’un seient on pot descansar el dors d’una persona.

respectar v tr Tenir consideració, mirament (per). Cal respectar els senyals de trànsit.

respecte 1 m Consideració. Tractava els alumnes amb molt de respecte. 2 respecte a loc prep Referent a. Em van fer una pregunta respecte a la capa d’ozó.

respectiu, -iva det Corresponent. Seien en els llocs respectius.

respiració f Acció i efecte de respirar. Respiració pulmonar.

respirar v intr Prendre oxigen del medi. Els peixos respiren per brànquies.

resplendir v intr Lluir amb esclat. El sol resplendia aquell migdia de juliol.

resplendor f Llum, claror molt forta.

respondre v règ Satisfer una pregunta, una acusació, una interpel.lació, etc., amb paraules o senyals que hi tenen relació. No va voler respondre a aquella impertinència.

responsabilitat f 1 Qualitat de responsable. No té sentit de la responsabilitat. 2 Càrrec. Està sota la vostra responsabilitat.

responsable adj i m i f Que té l’atribució (de). Qui és el responsable d’aquest desastre?

resposta f El fet de respondre. Ja fa dies que li van escriure i encara no tenen resposta.

ressaltar v tr i intr Destacar.

resseguir v tr Seguir un traç, un camí de manera repetida o per indagar alguna cosa. Resseguir la silueta amb el dit.

ressentiment m Rancúnia. Guardava un gran ressentiment contra els qui l’havien dut en aquella ruïna.

ressentir-se v pron i règ Sentir(-ne) els efectes negatius. Si no dorms més hores, arribarà que la salut se’n ressentirà.

ressonar v intr Multiplicar-se els sons. Les veus ressonaven en la sala buida.

ressuscitar v tr Tornar a la vida. Aquest vinet ressuscita un mort.

resta 1 f Operació aritmètica. Sumes i restes. 2 la resta [gen. com a locució determinativa El restant. Al matí anirem a la platja, i què farem la resta del temps? 3 restes f pl Residus. Les restes del naufragi. Les restes del dinar.

restablir v tr Tornar a l’estat primer. Van restablir l’ordre alterat.

restant adj Que resta. Les places restants aniran sortint a concurs.

restar 1 v règ Fer una resta. De nou, en restes tres. 2 v tr Quedar. Han restat ben poques coses d’aquella època.

restaurant m Establiment on serveixen menjars.

restaurar v tr Fer tornar a l’estat primitiu. Han restaurat moltes façanes del passeig.

restituir v tr Tornar una propietat. L’Estat va restituir el patrimoni sindical.

restringir v tr Reduir a límits més estrictes. Han restringit les normes d’accés.

resultar 1 v tr Esdevenir-se en conseqüència. Resulta que no era veritat. 2 resultar-ne v pron Seguir-se’n. De tota una colla de petites veritats, va resultar-ne una mentida com un temple.

resultat m Terme d’un procés. El resultat d’una operació.

resum m Discurs que conté les idees principals d’un altre. Fes-me un resum per escrit de la conferència.

resumir v tr Fer un resum. He resumit tots els meus dubtes en una sola pregunta.

retall [gen. en pl.] m Tros retallat d’una cosa. Tenia una carpeta amb retalls de diaris.

retallable adj i m Que pot ser retallat. Material retallable. Ha comprat uns retallables per al seu fill.

retallada f Operació de retallar. Una bona retallada del pressupost.

retallar v tr 1 Tallar seguint un contorn. Retalla els titulars de la premsa. 2 [fig.] Escurçar. S’ha de retallar bona part del discurs d’inauguració.

retard m 1 Manca de puntualitat. Arribes amb retard. 2 Endarreriment. Acusa un cert retard en els aprenentatges.

retardar v tr Deixar per més tard. El ministre retardava l’aparició en públic.

retardat, -ada adj Que pateix un retard. Va una mica retardat en els estudis.

retencions f pl Embussos intermitents de trànsit que se solen produir sobretot a les autopistes.

retenir [var.: retindre] v tr No deixar anar; no deixar passar. El van retenir unes quantes hores a comissaria.

retina f Part interna de l’ull, on es formen les imatges.

retirada f El fet de retirar-se. L’exèrcit es batia en retirada.

retirar 1 v tr Prendre. Li han retirat el permís de conduir per un any. 2 retirar-se v pron i règ Deixar una activitat; jubilar-se. S’ha retirat de la competició. Es vol retirar als seixanta anys.

retocar v tr Esmenar, refer. Va retocar unes quantes línies del dibuix que li havien quedat poc clares.

rètol m Inscripció breu de caràcter informatiu. Els rètols de les botigues. Un rètol lluminós.

retolador m Estri de dibuix, amb tinta.

retolar v tr Escriure o posar un rètol. Com han retolat la botiga?

retorn m Tornada. Viatge sense retorn.

retornar 1 v règ Tornar de nou. Va retornar al seu país al cap de molts anys. 2 v tr Tornar uns diners. Com que es va anul.lar el concert, van haver de retornar l’import de les entrades.

retrat m Representació d’una persona; foto. Un retrat a l’oli. Guarda els retrats de quan eren petits.

retratar v tr Fotografiar.

retret m Acció de retreure. Li va fer retrets per la seva deixadesa.

retreure [var.: retraure] v tr Tirar en cara. Li va retreure el seu egoisme.

retrobar-se v rec Tornar-se a trobar. Es van retrobar al cap dels anys.

retrocedir v intr Anar endarrere. Van retrocedir fins a la cantonada.

retrovisor m Mirall d’un vehicle dirigit cap endarrere. Vigilava pel retrovisor el cotxe que venia darrere.

retxa* f Traç rectilini: ratlla. Tira retxa al final del treball.

reuma [var.: reumatisme] m Malaltia que produeix dolor, especialment a les articulacions

reunió f Aplec de persones. Tenen reunió de claustre cada setmana.

reunir(-se) v tr i pron Aplegar(-se). Reunia tota la família pel seu aniversari. Es van reunir al voltant d’una taula.

revelació f Acció i efecte de revelar. Aquella nova cantant va ser una revelació.

revelar v tr Fer conèixer un fet no manifestat. Em va revelar l’autèntica història d’aquella família.

revenda f Lloc on es revèn. Només trobaràs entrades del concert a la revenda.

revendre v tr Tornar a vendre allò que hem comprat. Compra gènere de fàbrica i després el revèn entre els coneguts.

revenja f Acció de rescabalar-se d’un dany. Van jugar el partit de la revenja.

revés m La part oposada al dret. Li va pegar amb el revés de la mà.

revestiment m Material amb què es recobreix una superfície. A la paret hi havia un revestiment de ceràmica.

revestir v tr Recobrir. Han revestit l’entrada de marbre blanc.

revetlla [var.: *revetla] f Celebració d’una vigília. La revetlla de Sant Joan.

a reveure exp Utilitzada en els comiats. A reveure, fins demà!

revifar v intr Agafar vida, ànims. Amb el canvi de temps, sembla que el malalt ha revifat.

revisar v tr Comprovar des d’un punt de vista tècnic. El mecànic va revisar el canvi de marxes.

revisió f Acció de revisar. Revisió mèdica.

revisor, revisora m i f Persona que comprova els tiquets dels usuaris d’un servei. El revisor del tren.

revista f Publicació periòdica amb articles o reportatges. Revista d’art.

revolt [var.: *revolta f]m Corba en una carretera o camí. Allà, la carretera fa un revolt molt tancat.

revolta f Acció i efecte de revoltar-se. La revolta dels esclaus.

revoltar-se v pron Alçar-se contra el poder. El poble es va revoltar contra la tirania.

revolució f Canvi sobtat d’una estructura social, política, econòmica, etc. La Revolució Francesa.

revolucionari, -ària adj i m i f Referent a la revolució. Idees revolucionàries. Els revolucionaris van prendre el Palau d’Hivern.

rialla f Acció de riure fort. Els acudits del pallasso provocaven les rialles del públic.

rialler, -a adj Que riu amb facilitat, alegre. Té una cara riallera.

riba f Vora d’una superfície amb aigua. La riba d’un riu, d’un estany, del mar.

ribera f Terreny situat prop de l’aigua. Vegetació de ribera.

ribot m Eina per rebaixar la fusta consistent en una fulla de ferro fixada dins d’un bloc de fusta: *plana.

ric, -a adj i m i f Que té diners. Una família rica. Els rics de la vila.

ridícul, -a adj Que fa riure. Amb aquell barret, tenia un aspecte ridícul. Quina manera de fer el ridícul!

riera f Corrent d’aigua intermitent. “Els torrents ja són rieres, i les rieres mar.”

rierol m Corrent d’aigua molt petit.

rifa f Loteria. He tret un premi a la rifa.

rifar v tr Oferir en una rifa. L’associació rifa un cotxe.

rifle m Fusell de repetició.

rígid, -a adj No flexible. Es va quedar rígid del fred.

rigor m Exigència. Un estudi històric fet amb un gran rigor.

rima f Concordança de sons en uns versos.

rimar v intr Fer rima. Uns versos que no rimen.

rinoceront m Mamífer gros, de pell llisa, amb una o dues banyes damunt el morro.

rínxol m Caragol dels cabells. El conte infantil “Rínxols d’or.”

riquesa 1 f Abundància. Viuen en la riquesa. Una comarca d’una gran riquesa minera. 2 riqueses f pl Béns propis de persona rica. Vivia enmig de les seves riqueses.

risc m Perill probable. No volia córrer el risc de jugar-s’ho tot a una sola carta.

ritme m Durada dels sons en una melodia. El jazz té molt de ritme.

rítmic, -a adj Referent al ritme. Parlava d’una manera rítmica.

ritu m Cerimònia pròpia d’una religió. S’han casat segons el ritu jueu.

ritual 1 m Conjunt de ritus i de cerimònies. 2 adj Referent a un ritu. Fórmula ritual.

riu m Corrent llarg d’aigua. El riu Túria.

riuada f Avinguda d’aigua amb inundacions. Els camps van quedar negats per culpa de la riuada.

riure 1 v intr Fer rialles. Reien pels descosits. 2 m Acció de riure. Té un riure que s’encomana.

rival adj i m i f Adversari. Qui són els seus rivals en el Roland Garros?

roba f 1 Teixit. 2 Conjunt de peces de vestir. Deixa la roba en aquesta cadira. Roba interior. 3 Conjunt de peces de roba de la casa. Roba de llit.

robar v tr i intr Prendre allò que és d’un altre. Han entrat a robar al magatzem.

robatori m Acció i efecte de robar. Hi ha hagut un robatori a l’autobús.

robot m Màquina que pot fer certes tasques d’una persona.

robust, -a adj De constitució forta. És baix però robust.

roc m Pedra que pot ser agafada amb la mà. “D’un cop de roc llençat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull.”

roca f Massa de matèria mineral de la superfície de la Terra.

rock [var.: rock and roll] m Tipus de música moderna de ritme molt viu.

rocós, -osa adj Abundant en roques. Muntanyes rocoses.

roda f Peça rodona que gira al voltant d’un eix i fa anar un vehicle, o qualsevol altre mecanisme. Les rodes d’un tren, d’una bicicleta, del carro d’anar a plaça. Les rodes d’un engranatge.

rodalia f Voltants d’una població. Estació de rodalia.

rodamón [pl. rodamons] m Persona sense residència ni treball fixos que va pel món guanyant-se la vida com pot.

rodar v intr 1 Girar al voltant d’un eix. Roda la corda. 2 [fig.] El cap li rodava per culpa de la febre.

rodatge m Període de prova d’un vehicle. Vehicle en rodatge.

rodejar v tr Posar-s(‘hi) tot al voltant. La policia els va rodejar.

rodet m Cilindre on va embolicat un fil, una cinta, etc.

rodó, -ona [var.: *redó] adj De forma circular. Una moneda rodona.

rodolar [var.: *redolar] v intr Baixar per un pendent fent tombs. Va ensopegar i va rodolar escales avall.

rodona [var.: *redona] f Figura circular. Va dibuixar unes rodones a terra.

roent adj Que està al màxim de calent. Ferro roent. Oli roent.

rogenc, -a adj De color tirant a roig.

roí, -ïna* [var.: roín] adj Que té maldat, mancat de qualitat: dolent. Una persona roïna. Un espectacle roín.

roig, roja [m. pl. rojos o roigs] adj 1 Vermell. Es va posar roig com un titot. La Creu Roja. Els manifestants duien banderes roges. Els glòbuls rojos de la sang. 2 De color caramel. Sucre roig. Té els cabells rojos.

rojor f Qualitat de roig: vermellor. Cridava l’atenció per la rojor de les galtes.

rom m Licor tret de la canya de sucre.

romà, -ana adj i m i f De Roma.

romaní [var.: *romer] m Mata olorosa i medicinal.

romànic 1 m Estil artístic medieval. 2 romànic, -a adj Referent al romànic o a les llengües derivades del llatí. Una capella romànica. El friülès és una llengua romànica.

romàntic, -a adj Referent al romanticisme. Música romàntica.

rombe m Paral.lelogram de costats iguals i angles iguals dos a dos.

ronc, -a 1 adj Dit de la veu apagada. Té la veu ronca. 2 ronc m Soroll que es fa amb la gola quan es dorm.

roncar v intr Fer roncs. Quan comença a roncar desperta a tothom.

rondalla f Conte popular. La rondalla de la Ventafocs.

rondinaire adj Que rondina. Un vell rondinaire.

rondinar v intr Protestar contínuament de tot. Rondina per qualsevol cosa que li fas fer.

rondineig m Acció de rondinar. Tot el dia està amb un rondineig continu.

ronyó [var.: *renyó] m Òrgan del cos que filtra la sang.

ros, rossa adj Dit dels cabells de tonalitats grogues. Era rossa com l’espiga d’ordi.

rosa 1 f Flor del roser. Una rosa per Sant Jordi. 2 m To vermell molt clar. Un rosa tirant a salmó. 3 adj De color rosa. Una camisa rosa.

rosada [var.: *ros m, *rou m] f Humitat de l’atmosfera que es condensa en forma de gotes d’aigua.

rosat, -ada adj De color rosa. Un vi rosat.

rosca f Estria caragolada de certes peces. La rosca d’aquesta femella s’ha xafat.

rosegador m Nom dels mamífers caracteritzats pel fet de rosegar contínuament.

rosegar v tr 1 Menjar lentament una cosa a trossets. El menut rosegava un crostó de pa. 2 [fig.] El rosegava la consciència.

rosella f Flor vermella que es fa enmig dels sembrats.

roser m Arbust amb espines que fa les roses.

roseta f Gra de blat de moro esclatat: crispeta.

rossellonès, -esa adj i m i f Del Rosselló.

rossinyol m Ocell cantor de plomes brunes.

rostir v tr Coure amb oli o llard a foc lent, especialment carn.

rostit m Carn que s’ha fet rostir. Després del rostit, van servir les postres.

rostre m Cara.

rot m Aire tret de cop i de manera sorollosa per la gola. En acabant de menjar, s’ha de fer el rotet. Les begudes amb gas fan fer rots.

rotació f Moviment al voltant d’un eix. El movimen de rotació de la Terra.

rotllo [var.: *rogle, *rotle, *rotlo, rotlle] m Làmina caragolada. Un rotllo de paper higiènic. 2 Cercle de gent. Tots feien rotllo al seu voltant. Jugaven a rotllo. 3 [fam.] Història, cosa pesada i monòtona. Quin rotllo de pel.lícula. Sempre explica rotllos.

roure m Arbre de fulla caduca, retallada, i de tronc rugós, que fa aglans.

rovell m 1 Taca vermellosa que es forma en el ferro a causa de la humitat. La reixa de la finestra és plena de rovell. 2 [var.: rovell d’ou] Massa grogosa o vermellosa de dins dels ous.

rovellar-se v pron Cobrir-se de rovell. La barana s’havia rovellat de la humitat.

ruc 1 m Ase 2 ruca f Somera.

rude [inv.] adj De maneres brusques. Va rebre un tracte rude. Una persona rude.

rugbi m Esport de competició en què juguen dos equips de quinze persones.

rugir v intr Fer rugits.

rugit m Crit del lleó.

rugós, -osa adj Dit d’una superfície plena d’arrugues.

ruïna f Situació de desastre econòmic, de destrucció material. Aquell negoci el va portar a la ruïna. La casa era una autèntica ruïna.

rull, -a* adj Arrissat, rinxolat. Uns cabells rulls.

rulot f Remolc habitatge arrossegat per un cotxe, caravana.

runa [inv.] f Material procedent d’un enderrocament. “Prohibit abocar-hi runa.”

ruptura f Trencament. Va amenaçar l’ambaixador amb la ruptura de relacions entre els dos països.

rural adj Referent al camp. Escola rural. Zona rural.

rus, russa 1 adj i m i f De Rússia. 2 rus m Llengua russa.

rusc m Receptacle artificial d’un eixam d’abelles: *casera.

rústic, -a adj Poc treballat o polit. Un plat rústic.

ruta f Itinerari. La ruta de la seda.

Posted on

P

les meves paraules

pa m Aliment fet de farina pastada i cuit al forn, de diferents denominacions. Pa de barra, de Viena, de pagès.

paciència f Capacitat de suportar sense queixa. Amb les criatures, s’ha de tenir paciència.

pacient 1 adj Que té paciència. Aguanta una mica, sigues pacient! 2 m i f Persona malalta que és atesa per personal sanitari. Els pacients de la sala 12.

pacífic, -a adj Que no és propens a la violència. Un poble pacífic.

pacte m Acord sobre un aspecte concret. Van signar un pacte de no-agressió.

padrí, padrina m i f 1 Persona que duu una criatura a batejar. 2 Avi, àvia.

paella f 1 Recipient de cuina rodó i amb un mànec llarg. 2 Arròs fet a la paella. Diumenge farem paella per dinar.

paga 1 f Diners que es cobren en concepte d’una feina. La paga de Nadal. 2 paga i senyal f Quantitat que es dóna a compte. Quan van confirmar el viatge, hi van deixar un deu per cent de l’import com a paga i senyal.

pagament m El fet de pagar. Aquest mes hem fet molts pagaments.

pagar v tr Donar diners a canvi d’un servei, d’una mercaderia, etc. Va pagar-ho en bitllets de deu mil pessetes.

pagès, pagesa m i f Persona que treballa el camp: *llaurador.

pàgina f Cada una de les cares d’un full, especialment en un quadern o llibre.

paio, paia [fam.] m i f Individu. Hi ha un paio que demana per tu.

pair v tr i intr Digerir. He menjat tant per dinar, que necessitaré hores per pair-ho. Menja poc però paeix bé.

país m Territori d’una nació. Diuen que tot ho han fet en benefici del país.

paisatge m Lloc vist des del seu aspecte general. Contemplaven el paisatge que es veia des del mirador.

pal m Peça de fusta recta, rodona i alta, de diversos usos. Un pal de paller. Un pal de telèfons. Els pals d’una embarcació. Un pal de bandera. El pal de fregar.

pala f Eina amb mànec llarg i una làmina a l’extrem per arreplegar material. Tiraven més carbó dins el forn amb una pala.

paladar m Part superior de l’interior de la boca.

palaí* m Peix de cos aplanat: llenguado.

palanca f Màquina simple per aixecar pesos.

palangana f Recipient rodó i fondo per rentar-s’hi les mans.

palau m Edifici luxós, generalment residència d’un personatge important. El palau del governador. El palau del rei.

palet m Pedra arrodonida i llisa per efecte de l’acció de l’aigua. Un palet de riera.

paleta 1 m i f Persona que treballa en la construcció: *obrer de vila, *picapedrer. 2 f Fusta plana i corbada on els pintors hi posen els colors per pintar. 3 f Eina triangular amb mànec curt que es fa servir en els treballs de construcció.

palla f Tija seca de les plantes que fan espigues. Una bala de palla.

pallasso, pallassa m i f Artista còmic de circ.

paller m Pila de palla que hi havia a l’era, formada al voltant d’un pal molt alt.

pàl.lid, -a adj De color apagat. El malalt estava pàl.lid.

pallissa f Seguit de cops donats a algú. Li han clavat una bona pallissa.

palmell [var.: palma f] m Part plana de la mà, oposada al dors.

palmera f Arbre alt de fulles grans, propi de climes càlids.

paloma* [var.: *palometa] f Insecte de cos llarg i prim i dos parells d’ales grosses: papallona.

pam m Mesura de llargada equivalent a la distància entre la punta del dit xic i del polze amb la mà oberta.

pancarta f Banda de roba o de plàstic aguantada als extrems per uns pals, on hi ha escrita alguna consigna. Els manifestants desfilaven portant pancartes.

panda m Mamífer asiàtic de pèl blanc amb taques negres.

pandereta f Instrument de percussió consistent en un cèrcol que aguanta una membrana.

panera f 1 Recipient per al pa. Serveix el pa a taula en una panera. 2 [p. ext.] Cistell.

panerola* f Insecte negrós de cos aplanat i d’hàbits nocturns que viu a les cases: escarabat de cuina.

panorama m Vista àmplia. Des d’allà es veia tot el panorama de la costa.

panotxa [var.: *panolla] f Espiga del blat de moro.

pansa f Gra de raïm sec.

pansit, -ida adj 1 Dit d’una planta que ha perdut la ufana. Flors pansides. 2 [fig.] Dit d’algú que ha perdut energia, alegria. Et veig tot pansit; què et passa?

pantà m Extensió d’aigua de poca profunditat.

pantalla f 1 Superfície on es projecta una pel.lícula o hi apareixen les imatges d’un televisor, d’un ordinador. 2 Mena de campana que cobreix un llum perquè no enlluerni. Un llum de tauleta de nit amb pantalla de roba.

pantalons m pl Peça de roba que cobreix de la cintura en avall, amb dos camals. Uns pantalons texans.

pantanós, -osa adj Dit d’un terreny ple de basses. Un litoral pantanós.

panteixar [var.: *pantaixar] v intr Respirar fatigosament per efecte d’un cansament gran. Va pujar les escales panteixant.

pantera f Lleopard.

panxa f Ventre.

panxut, -uda adj Que té la panxa grossa. Un infant panxut.

pany m Tanca d’una porta. Pany de seguretat.

paó [var.: *pago] m Ocell amb una gran cua de plomes molt acolorides.

papa m Cap de l’Església catòlica.

papallona f Insecte de cos llarg i prim i dos parells d’ales desplegades: *paloma.

paper m 1 Làmina prima feta amb fibres vegetals. Paper d’embalar. Paper xarol. Paper de vidre. 2 Representació d’un personatge. El protagonista fa un paper molt important. 3 [fig.] Actitud, comportament respecte a una altra persona. El vam anar a veure però ens va fer un paper molt estrany.

paperera f Recipient per llençar-hi els papers que ja no serveixen.

papereria f Botiga on venen papers i objectes d’escriptori en general.

papereta f Full amb què es vota. Va tirar la papereta dins de l’urna.

paperina f Paper caragolat sobre ell mateix fent bossa. Una paperina de xurros.

paquet m Conjunt de coses embolicades, o envasades, i lligades. Fes un paquet amb tota la roba vella. Un paquet de tabac.

paràbola f Corba oberta per un costat, que es va separant i no s’acaba mai.

parabòlic, -a adj En forma de paràbola. Antena parabòlica.

parabrisa m Vidre de davant d’un vehicle.

paracaigudes m Aparell per tirar-se d’un avió.

paracaigudista m i f Persona que es tira amb paracaigudes.

parada f 1 Acció i efecte de parar(-se). A la pròxima estació farem una parada de deu minuts. 2 Lloc on tenen fixada la parada els vehicles d’una línia regular. Una parada d’autobús. 3 Punt de venda en un mercat. Té una parada de fruita a la plaça.

paradís m Lloc ideal de felicitat. Per uns dies, aquella casa va semblar el paradís.

paràgraf m Cada un dels fragments d’un text escrit.

paraigua m Estri per protegir-se de la pluja.

paraigüer m Recipient per posar-hi els paraigües.

paràlisi f Impossibilitat de moure’s (un membre). Té paràlisi a les cames.

paralitzat, -ada adj Sense moviment. Té els músculs de la cara paralitzats.

parallamps m Barra metàl.lica per atraure els llamps.

paral.lel, -a adj Dit de les línies que mantenen la mateixa distància. Dos carrers paral.lels.

paral.lela f Línia que és paral.lela respecte a una altra.

parament m Conjunt d’elements, accessoris, etc. amb què es para una cosa. Parament de taula. Parament de cuina.

parany m 1 Artefacte per atrapar animals. 2 [fig.] Situació pensada per atrapar algú. La policia va posar un parany als camells del barri.

parar 1 v tr Impedir de continuar avançant, bloquejar. Em va parar al mig del carrer. El porter va parar la pilota com va poder. 2 Disposar, preparar, especialment la taula. Comenceu ja a parar taula. 3 v intr Fer una parada. Que no para aquí, l’autobús? 4 parar de v aux Para de fer el paperina i estigues per la feina. 5 anar a parar loc verb Treure cap (a). On ha anat a parar la pilota? 6 sense parar loc adv De manera seguida. Enraona sense parar, com les cotorres.

paràsit m Animal que viu a costa d’un altre. Un producte contra els paràsits.

para-sol m Espècie de paraigua gran per protegir-se del sol. Van plantar el para-sol a la platja.

parat, -ada adj i m i f Aturat.

paraula f 1 Unitat de la llengua. T’ho diré en quatre paraules. 2 [fig.] Hi va comprometre la seva paraula. Paraula d’honor.

paraulota f Paraula o expressió desagradable a les orelles, renec.

para-xocs m Peça d’un vehicle per parar els xocs.

parc m Extensió gran de terra amb jardins dins una població. El parc de la Ciutadella.

parcel.la f Divisió d’un terreny. De l’antiga propietat, n’ha fet parcel.les.

parcial adj Només d’una part, d’un aspecte. Un estudi parcial.

pardal m 1 Ocell de color terrós: *teulader. *2 Ocell en general.

pare [var.: papa] m Un home respecte als seus fills. El seu pare es deia Joan.

parèixer* v atr Semblar. Li pareixia que no podia ser veritat.

parell 1 adj Dit del nombre enter que es pot dividir per dos. El 12 és parell. Juguen a parells o senars. 2 det [usada gen. en loc det] Dos. Un parell de sabates.

parella f 1 Conjunt de dos. Fan una bona parella. 2 Persona amb la qual es conviu de manera íntima. Són una parella de fet. Viuen com a parella.

parent m Persona de la família en relació amb una altra. A la boda, hi convidaran tots els parents.

parentela f Conjunt dels parents. Tota la parentela va anar al casament.

parèntesi m Cada un dels dos signes ( ) amb què es tanca un tros de text. Una frase entre parèntesis.

parentiu [var.: parentesc] m Relació, vincle que hi ha entre parents.

parer m Opinió, punt de vista. Segons el meu parer, la cosa no ha anat ben bé així.

paret f Obra vertical. De la casa, només en quedaven les quatre parets.

parir v tr i intr Tenir un fill una dona, una femella d’un mamífer. Ha parit un fill preciós. Ha parit a mitja nit.

parla f Facultat de parlar, manera de parlar. El va deixar sense parla, de la impressió. Té una parla divertida.

parlament m Assemblea legislativa. Eleccions al Parlament.

parlamentari, parlamentària m i f Membre d’un Parlament.

parlar v Comunicar(-se) per mitjà del llenguatge articulat 1 v intr Parla d’una manera molt entenedora. Quan parla, fa molts gestos. Al final, em faràs parlar. 2 v tr Sap parlar sis llengües. 3 v règ Ens ha tornat a parlar de quan era infant. 4 m Manera de parlar, variant. Té un parlar estrany. El parlar d’aquelles comarques.

parpella f Plec que fa la pell a damunt de l’ull. Les parpelles se li tancaven, de tanta son que tenia.

parquet m Paviment fet de fustes estretes.

pàrquing m Aparcament.

parra f Vinya que creix com a planta enfiladissa.

parrac m Tros de roba estripada: *péntol. La jaqueta li queia a parracs.

parròquia f 1 Església portada per un rector. 2 [fam.] Clientela d’un establiment.

1part 1 f Allò que està inclòs en un conjunt més gran. Divideix el pastís en parts iguals. Aquell tapís formava part de la col.lecció. Va rebre el suport de la major part del públic. 2 Banda. Se sentia un soroll de la part de mar. Per la nostra part, ja te’n pots anar. 3 a part loc adv A banda. Posa aquells paquets a part. 4 prendre part (en) loc verb Participar(-hi), implicar(-s’hi). Al final, va acabar prenent part en la discussió.

2part m El fet de parir. Ja té dolors de part.

parterre m Secció d’un jardí amb flors plantades. Entremig dels parterres hi havia un caminet.

participació f El fet de participar(-hi). El van detenir per la seva participació en els fets.

participant adj i m i f Que (hi) participa. Van fer un obsequi a tots els participants en el concurs.

participar v règ Prendre part (en). Sempre volia participar en tot.

partícula f Porció molt petita d’una cosa. Partícules de pols.

particular 1 adj Especial. Allò sí que va ser un cas particular. 2 Privat. Camí particular. 3 en particular loc adv Sobretot. Li agrada el marisc i en particular els escamarlans.

particularment adv Especialment. Un cas particularment dolorós.

partida f Conjunt de jugades d’un joc. Una partida d’escacs.

partidari, -ària adj i m i f Que pren partit (per). És partidari de dir-ho tot. Els partidaris del marquès van atacar la diligència.

partir 1 v tr Distribuir en parts. Va partir el berenar entre els amics. 2 v intr Anar-se’n. Van partir cap a la frontera. 3 a partir de loc prep Prenent(-ho) com a base. Van reconstruir els fets a partir dels testimonis.

partit m 1 Competició esportiva. Un partit d’handbol. 2 Agrupació política. Un partit socialista. 3 Resolució. Va prendre el partit de convocar-los a tots.

partitura f Escriptura d’una composició musical. El mestre dirigia sense partitura.

pàrvul, pàrvula m i f Alumne de parvulari.

parvulari m 1 Etapa de l’educació infantil, entre els tres i els sis anys. 2 Local de parvulari.

parxís m Joc en què es fan moure unes fitxes rodones damunt un tauler.

1pas [pl. passos] m 1 Cada un dels moviments de les extremitats inferiors en caminar. Un pas endavant i dos endarrere. 2 Lloc per on es passa, o es traspassa. Un pas de vianants. Un pas subterrani. Un pas zebra. Un pas a nivell.

2pas adv Reforça la negació en certs casos. No saps pas si en Joan ha de venir? Que tots actuen igual?, no pas ell. No obriu pas les finestres en cas d’incendi. M’agrada més la coca salada que no pas la pizza.

Pasqua f Festes que se celebren per la primavera. La mona de Pasqua.

passa f Cada un dels passos que es fan com a mesura. D’aquí a la cantonada hi ha més de quaranta passes.

passada f 1 Acció de passar. Els davanters es van fer unes passades magnífiques. 2 mala passada Malifeta. Li van jugar una mala passada.

passadís [pl. -issos] m Pas llarg i estret, especialment en un habitatge, edifici, etc., corredor

passador m Estri per subjectar, especialment el cabell.

passamà m Part superior d’una barana, per on hi passa la mà.

passaport m Document personal necessari per passar la frontera de molts països.

passar 1 v intr Succeir. Què deu passar, que se sent aquest escàndol? T’ho han explicat així, però passa que no és exacte. 2 Transitar. Pel carrer Gran, hi passa molta gent a aquestes hores. El va ajudar a passar a l’altra banda. 3 passar davant loc verb Avançar. Va accelerar per poder passar davant d’aquell camió. 4 passi-ho bé exp Forma de salutació, de comiat. Passi-ho bé, senyora Rita!

passat, -ada 1 adj Vell, d’altres temps. Són coses passades. És passat de moda. 2 passat m El temps que ja ha transcorregut. Recordaven el passat.

passatemps m Entreteniment.

passatge m 1 Carrer estret i secundari, sovint interior o entre dos carrers. 2 Conjunt de passatgers. El capità va saludar el passatge. 3 Bitllet de transport, especialment de vaixell

passatger, -a 1 adj Que no dura sempre. Un mal de cap passatger. 2 m i f Viatger d’un transport col.lectiu. Els passatgers d’un tren, d’un avió, d’un vaixell.

passeig [pl. -jos o -igs] m Carrer ample vorejat d’arbres.

passejada [var.: passeig] f Acció de passejar(-se). En acabat de sopar, sempre faig una passejada.

passejar(-se) v tr i pron Fer una passejada. Passejava la criatura dalt del cotxet. Es passejava amunt i avall del corredor.

passi [var.: *passe] m Document que permet l’entrada o la circulació franca. M’han regalat un passi per a la Fira del Llibre.

passió f Tendència, sentiment, desig irresistible. Té passió per les carreres de cavalls.

passiu, -iva adj Que no oposa resistència, que no reacciona. Els costava d’actuar davant d’un públic tan passiu.

pasta f 1 Massa de material tou. La pasta de fer el pa. Pasta de dents. 2 Aliments de diverses formes fets amb pasta de farina, com els fideus, els espaguetis, etc. 3 Productes de pastisseria com les galetes, els croissants, els brioixos, etc.

pastanaga f Planta conreada per la seva arrel de color ataronjat: *safanòria.

pastar v tr Treballar la pasta de forner. El forner pastava farina.

pastilla f Medicament en forma de disquet. Pastilles per a la tos.

pastís [pl. -issos] m Dolç, especialment una mica gros. Un pastís d’aniversari.

pastisser, pastissera m i f Persona que treballa en una pastisseria.

pastisseria f Botiga i obrador on fan pastissos i dolços.

pastor, pastora m i f Persona que duu un ramat. Una pastora de cabres.

pastós, -osa adj Que té consistència de pasta. El foie gras és pastós.

pastura f Terreny on pastura un ramat, l’herba mateixa que mengen. En aquells prats tan alts hi havia les millors pastures dels encontorns.

pasturar v intr Alimentar-se el bestiar de l’herba del camp; dur-l’hi. Per allà prop pasturava un ramat d’ovelles.

patacada f Cop molt fort, generalment per efecte d’una caiguda o una topada: *bac. Va relliscar i es va clavar una bona patacada.

patata f Tubercle comestible de la patatera: *creïlla. Una plata de patates fregides. Patates bullides.

paté [pl. -és] m Aliment fet de diferents productes en forma de pasta. Un paté de foie gras, de pollastre, de salmó.

patent 1 adj Evident. Eren patents les ganes que tenia d’acabar com més aviat millor. 2 f Dret per a l’explotació exclusiva d’un invent.

patern, -a adj Referent al pare. No feia gaire cas dels consells paterns.

patètic, -a adj Que provoca un sentiment de pena i de tristesa alhora. Era patètic veure plorar aquell home que semblava tan segur d’ell mateix.

pati m Espai tancat a l’interior d’un edifici. Darrere la casa hi havia un pati amb tarongers.

patí [gen. en pl.] m Aparell per patinar.

patilla f Cabell que baixa pels polsos cap a les galtes. Es deixava unes patilles amples i llargues que li tapaven mitja galta.

patiment m El fet de patir.

patinador, patinadora m i f Persona que patina.

patinar v intr Lliscar per damunt d’una superfície.

patinatge m Activitat esportiva consistent a patinar. Patinatge sobre rodes, sobre gel.

patinet m Joguina amb rodes per passejar-s’hi.

patir v intr i tr Sofrir. Patia molt de veure’ls tan necessitats. Ara patirem les conseqüències de tanta secada.

pàtria f País propi. Cal respectar totes les pàtries.

patrimoni m Conjunt de les propietats d’algú. Quatre llibres eren tot el seu patrimoni.

patriòtic, -a adj Referent a la pàtria. Himnes patriòtics.

patró m Amo, especialment d’una empresa.

patrulla f Escamot de vigilància. Una patrulla de la policia.

pau f Absència de guerra o de violència. La pau va arribar al cap de cinc anys de guerra cruel.

pausa f Descans breu. Abans de començar a llegir aquell fragment, va fer una pausa.

pavelló m Edifici gran dins d’un conjunt. Un pavelló de la fira de mostres. Pavelló poliesportiu.

paviment m Terra que ha estat pavimentat. Un paviment de rajoles.

pavimentar v tr Recobrir una superfície de terra amb matèria resistent, com asfalt, rajoles, etc.

pebre m 1 Fruit en forma de boletes menudes de gust picant. *2 Pebrot. 3 Pols obtingut de moldre tota classe de pebres. Pebre vermell. Pebre roig. Pebre blanc. Pebre negre. 4 pebre coent Bitxo.

pebrot [var.: *pebre] m Hortalissa de color vermell quan és madura: *pimentó. Pebrots escalivats.

peça f 1 Part d’un mecanisme. Les peces d’una màquina, d’un rellotge. 2 Element amb què ens vestim. Una peça d’abric. Una peça de roba interior.

pecar v intr Fer pecats.

pecat m Acció contra una norma religiosa.

peculiar adj Propi, específic, original. Tenia una manera peculiar de dir les coses.

pedaç m 1 Afegitó, especialment a la roba. Duia un pedaç al darrere dels pantalons. *2 Drap. Eixugava la pols amb un pedaç.

pedal m Peça d’un vehicle, d’un mecanisme, per donar-li impuls. Els pedals d’una bicicleta.

pedalar [var.: pedalejar] v intr Fer anar els pedals. El corredor pedalava amb fúria a les pujades.

pediatre, pediatra m i f Especialista en medicina infantil.

pedra f 1 Tros de roca, especialment l’utilitzat en la construcció. Han revestit la façana amb pedra. 2 Material de joieria. Una pedra preciosa. 3 Calamarsa de grans grossos. Ha caigut pedra.

pedrera f Lloc d’extracció de pedra.

pedrís [pl. -issos] m Seient de pedra o de maons.

pega f Substància per enganxar. Aquests cromos no tenen prou pega.

pegar 1 v règ i tr Donar cops a algú. Li va pegar una bufetada. 2 v intr Aquell sempre pega. *3 v tr Donar, tirar, produir. Pegar un crit. Pegar empentes. *4 pegar a v aux Començar a. Van pegar a fugir.

peix m Animal vertebrat que viu a l’aigua i respira per brànquies.

peixater, peixatera [var.: *pescater] m i f Persona que ven peix.

peixateria [var.: *pescateria] f Botiga o parada de peixater.

peixera f Recipient amb aigua per tenir-hi peixos vius.

pel [pl. pels] cont Passa pel camí. El va enviar pels aires.

pèl [pl. pèls] m Filament de l’epidermis. Té els braços coberts de pèl.

pela f 1 Pell d’una fruita, d’un tubercle, que ha estat llevada. On podem llençar les peles de la taronja? 2 [fam.] Pesseta.

pelada f 1 [var.: *pelat m] Erosió a la pell. Quan va caure, es va fer una pelada al genoll. 2 Acció i efecte de fer-se tallar els cabells, especialment curts. Quina pelada!

pelar v tr 1 Llevar la pell d’un fruit, d’un tubercle. Pela les patates per al sopar. 2 [p. ext.] Desgranar. Hem de pelar pèsols. 3 Tallar els cabells. Qui t’ha pelat?

pell f 1 Recobriment del cos. Té la pell dura. 2 Pell d’un animal usada com a vestit. Un abric de pell.

pelleteria f Botiga de pells.

pel.lícula f Cinta de filmar. Un pel.lícula de por.

pelut, -uda adj Que té molt de pèl. Un ós pelut.

pena 1 f Sentiment de tristor. Fa pena veure-la tan malalta. 2 Sanció imposada per un tribunal. Ha de complir la pena a la presó. 3 a penes loc adv Gairebé no. A penes hi havia mitja entrada.

penal m 1 Falta a l’àrea pròxima a la porteria. El porter va parar el penal. 2 Centre penitenciari.

pendent 1 m Inclinació del terreny. Va caure rodolant pel pendent. 2 adj Per solucionar. Tinc molts treballs pendents, encara. 3 adj i adv A l’espera. Estem pendents del resultat.

pèndol m Peça de certs mecanismes que fa un moviment d’oscil.lació. El pèndol d’un rellotge de paret.

penedir-se v pron i règ Saber greu una pròpia acció. Es va penedir d’haver-li donat tanta confiança.

penetrar v règ Entrar endins (de). Van començar a penetrar en el bosc.

península f Tros de terra voltat de mar, unit al continent per una faixa més o menys estreta. La península Ibèrica.

penis m Membre sexual dels mamífers mascles.

penitència f Càrrega, pena, càstig. Haver-la d’aguantar tot el dia, ja és una bona penitència.

penjador m Estri per penjar-hi roba. Els penjadors d’un armari.

penjar 1 v tr i règ Subjectar en un lloc només per la part de dalt. Penjar un llum del sostre. Penjar un quadro a la paret. Penjar de la forca. 2 v règ La faldilla et penja d’un costat. 3 v intr Tallar la comunicació telefònica. A mitja conversa ha penjat. 4 penjar-se v pron Anar a parar a un lloc inaccessible. La pilota s’ha penjat.

penja-robes m Moble per penjar-hi la roba: *perxa.

penjoll m Guarniment que es duu penjant. Duia un braçalet amb penjolls.

penós, -osa adj Que fa pena. És molt penós haver-lo de renyar sempre.

pensador, -a adj i m i f Que pensa, que té idees. És un gran pensador.

pensament m El fet de pensar. Estava sol amb els seus pensaments.

pensar 1 v intr Exercir la facultat de raonar, de recordar. Per pensar bé, necessitava una mica més de calma. 2 v règ Es passa el dia pensant en el seu projecte. Pensa molt en el seu país. 3 pensar-se v pron i tr Creure. Em pensava que ja no vindries.

pensatiu, -iva [var.: pensarós] adj Tancat en els seus pensaments. Què li deu passar, que se’l veu tan pensatiu?

pensió f Paga d’una persona jubilada. Enguany no augmentaran gaire les pensions.

pentàgon m Polígon de cinc costats.

pentinar(-se) v tr i ref Arreglar(-se) els cabells. T’han pentinat molt bé. Es pentinava davant el mirall.

pentinat m Manera d’anar pentinat. Duia un pentinat de perruqueria.

péntol* m Tros de roba esgarrada: parrac. Ha convertit el mocador en un péntol.

penúltim, -a det i pron Indica el lloc abans de l’últim. Vaig ser el penúltim d’arribar.

penya f Massa gran de pedra. Estava sota una penya.

penya-segat m Roca tallada vertical d’una certa altura, especialment a la costa.

penyora f Allò que es deixa com a garantia. “Te deix, amor, la mar com a penyora.”

pepa* f Joguina que representa una figura humana: nina.

per prep 1 Indica relació de trànsit respecte a un lloc. Vés per l’altre costat. 2 Indica situació aproximada respecte a un lloc o al temps. Si busques bé, ho trobaràs per aquí. “Tota planta floreix com per la primavera.” 3 Indica la causa i, davant d’infinitiu, la finalitat. Tot ho ha fet per vosaltres. He vingut expressament per saludar-te. 4 Indica bescanvi. Ha sacrificat la vida per no res. 5 Amb el valor adverbial de encara. Per molt que l’aviseu, no en farà cas. 6 per a Indica destinació. Un regal per a cadascú.

pera f Fruit comestible de la perera.

percebre v tr Captar pels sentits, per la intuïció. Des d’allà percebien el moviment de la gent.

percentatge m Tant per cent. Han augmentat els percentatges d’audiència del programa.

percepció f El fet de percebre. Segons la meva percepció, això no és ben bé així.

percussió f Acció de picar damunt d’un objecte, especialment un instrument musical. El timbal és un instrument musical de percussió.

perdedor, -a adj i m i f Que ha perdut. L’equip perdedor. Sempre vas amb els perdedors.

perdiu f Ocell de plomes de color de cendra amb taques, i amb les potes i el bec vermells.

perdó 1 m Acció i efecte de perdonar. Li van demanar perdó per la mala passada que li havien fet. 2 exp Usat per demanar excuses. Perdó, no l’havia vist!

perdonar v tr No tenir en compte una falta, un error, un deute. No li perdonarà mai els insults de l’altre dia.

perdre 1 v tr Desaparèixer una cosa sense saber què se n’ha fet. He perdut la cartera amb tota la documentació. 2 v intr Ser vençut en una competició. Han perdut per 2 a 3.

pèrdua f L’efecte de perdre. Les inundacions han causat moltes pèrdues.

perenne adj Dit d’una cosa que hi és sempre, que no passa. Arbres de fulla perenne.

perepunyetes adj i m i f Que en tot hi troba defectes. S’hi miraven molt amb els acabats, perquè l’encarregada era una perepunyetes.

perera [var.: perer m] f Arbre fruiter de fulla caduca que fa les peres.

peresa f Condició de peresós, mandra. Tot li fa peresa, no hi ha res que el motivi.

peresós, -osa adj Que li costa de fer les coses, mandrós.

perfecció f Qualitat de perfecte. Pintava les cares amb una gran perfecció.

perfectament adv D’allò més bé. Està perfectament de salut.

perfecte, -a adj Sense cap defecte. Un treball perfecte.

perfil m Contorn, especialment el d’una figura posada de costat. La posta de sol destacava el perfil dels edificis. Quan es posa de perfil, se li nota més la panxa.

perforació f Acció i efecte de perforar(-se). Una perforació de budell.

perforar v tr Foradar.

perfum m 1 Bona olor. El perfum de les flors del camp. 2 Substància de perfumeria que fa bona olor. Quin perfum gastes?

perfumar v tr Omplir de bones olors. Han perfumat la sala amb un ambientador.

perfumeria f Botiga on venen colònies, perfums i productes de bellesa en general.

perill m Situació que comporta un risc. En el camí de baixada, van passar per moments de perill.

perillós, -osa adj Que comporta perill. Un revolt perillós.

període m Espai de temps d’una certa llargada, especialment en relació a certs processos i fets. El període glacial.

periòdic, -a adj 1 Que succeeix de manera regular. Pluges periòdiques. 2 periòdic m Diari. Al quiosc ja no hi queda cap periòdic del dia.

periodisme m Professió de periodista.

periodista m i f Professional de la informació.

periquito m Ocell petit de colors variats i nas corbat.

perjudicar v tr Causar un perjudici. Tants mesos seguits d’obres han perjudicat les botigues de la zona.

perjudici m Allò que representa un mal, un dany per a algú.

perjudicial adj Que causa un dany. El tabac és perjudicial per a la salut.

perla f Petita massa sòlida que es forma dins de les ostres i d’altres mol.luscos. Un collaret de perles.

permanent 1 adj Continuat. Oferim un servei permanent als nostres clients. 2 f Tractament del cabell que el deixa arrissat o ondulat durant un temps.

permetre v tr Consentir. No els podien permetre aquella desobediència.

permís m Autorització. M’han agafat el joc sense permís. Estan en el país amb un permís de treball.

pern m Caragol, generalment amb la cabota plana i quadrada, que va fixat amb una femella. Les peces de la màquina anaven collades amb perns.

pernil 1 m Cuixa salada de porc: *cuixot. Un entrepà de pernil. 2 pernil dolç Pernil cuit.

però conj 1 Indica oposició. T’ajudaria a acabar la maqueta, però no sé com posar-m’hi. 2 adv Indica concessió. El seu pare, però, no és tan alt com ell.

perpendicular adj i f Dit d’una recta que forma quatre angles iguals quan es talla amb una altra recta.

perpetu, -ètua adj Que dura sempre. Neus perpètues.

perquè conj 1 Indica causa. No he pogut acabar-ho, perquè no he calculat bé el temps. 2 Indica finalitat. T’ho vam donar perquè en fessis un bon ús.

perruca f Cabellera postissa.

perruquer, perruquera m i f Persona que treballa en una perruqueria.

perruqueria f Establiment on tallen els cabells i fan pentinats.

persecució f Acció i efecte de perseguir. Els van enviar en persecució dels presos que s’havien escapat.

perseguir v tr Anar darrere d’algú per atrapar-lo. Els gossos perseguien la llebre.

persiana f Peça feta amb tires o en forma de porticó que es posa en una porta o finestra. A l’hora forta del sol tancaven les persianes.

persistent adj Perenne, de llarga durada. Fulles persistents. Pluja persistent.

persona f Ésser humà.

personal 1 adj Referent a l’individu. Els gustos són una qüestió molt personal. 2 m Conjunt de persones, especialment de treballadors, d’empleats. Tot el personal de la fàbrica. 3 f Falta personal en una competició. Ja li han assenyalat dues personals.

personalitat 1 f Conjunt de qualitats que diferencien una persona de les altres. Té una personalitat ben definida. 2 personalitats f pl Conjunt de persones importants. Entre els convidats hi havia moltes personalitats.

personatge m 1 Persona de relleu. Va ser tot un personatge en la seva època. 2 Protagonista. El personatge principal i els secundaris.

perspectiva 1 f Representació de la profunditat. Un dibuix amb perspectiva. 2 Futur. Amb tots els fills a l’atur, se li presenta una bona perspectiva. 3 en perspectiva loc adv Probable. Té unes quantes ofertes en perspectiva.

persuadir v tr i règ Convèncer. El van persuadir de la qualitat d’aquell producte.

pertànyer v règ Tenir en propietat. Aquelles terres pertanyien a una família del poble del costat.

pertinença [gen. en pl.] f Coses de propietat. Quan la policia el va deixar anar, li va tornar totes les seves pertinences.

pertocar v règ Considerar pertanyent. No em pertoca a mi de dir-ho.

pertot arreu [var.: pertot] loc adv A totes bandes. “Pertot se’n fan, de bolets, quan plou.” No trobava un racó tranquil: pertot arreu hi havia gent.

perxa* f Penja-robes.

pes m 1 El resultat de pesar. Comprova el pes amb aquestes altres balances. 2 Nom de diverses peces pesants. Els pesos d’una balança de plats. Els pesos d’un rellotge de paret. Alçament de pesos. Llançament de pes.

pesant adj Que pesa molt. Una càrrega pesant. El plom és pesant. L’elefant és un animal pesant.

pesar v tr Mesurar la massa. Pesa’m aquest paquet.

pesat, -ada adj De mal suportar. És un pesat, no hi ha qui l’aguanti!

pesca f L’activitat de pescar. Pesca submarina.

pescador, pescadora m i f Persona que es dedica a la pesca.

pescar v tr i intr Agafar peix de l’aigua. Les barques ja han sortit a pescar. Han pescat molta sardina.

pèsol m Llavor comestible de la pesolera, en forma de boletes verdes. Sípia amb pèsols.

pesseta f Moneda de l’Estat espanyol.

pessic 1 m Acció i efecte de pessigar. 2 [p. ext.] un pessic de loc det Un pessic de sal.

pessigar v tr Cloure la pell entre dos dits i caragolar fent pressió.

pessigolles [var.: *cossigolles, *còssigues] f pl Convulsió provocada per un refrec molt suau a la pell: *cosquerelles. Li feia pessigolles a l’orella amb una ploma d’ocell.

pèssim, -a adj D’allò més dolent. Té un gust pèssim per vestir-se.

pessimista adj i m i f Dit de la persona que en tot hi troba la part negativa.

pestanya f Cada un dels pèls que surten a les vores de les parpelles.

pestell m Peça d’un pany que llisca per obrir-lo o tancar-lo.

pet m Gas que es deixa anar per l’anus, especialment quan fa soroll.

pètal m Cada una de les peces de la corol.la d’una flor.

petanca f Joc molt semblant al joc de bitlles.

petar 1 v tr i intr Trencar, rebentar, explotar, amb un so sec. Han petat tots els globus. Qui ha petat el vidre? El coet no ha petat. 2 v intr Fer un so sec. Les portes de dalt no paren de petar.

petard m Petit objecte amb pólvora per fer-lo petar.

petició f Acció i efecte de demanar una cosa. Ens ha fet una petició molt enraonada.

petit, -a 1 adj De dimensions reduïdes, de menys edat: *xicotet. Vivien en una casa petita. El germà petit. És el més petit de tots. 2 m i f Infant. Els petits ja baixen al pati.

petjada f Empremta d’un peu. Van veure les petjades d’un llop a la neu.

petjapapers [var.: pitjapapers] m Objecte pesant que aguanta els papers de damunt d’una taula.

petó m Acció i efecte de besar: *bes. Li va fer un petó.

petroli m Oli mineral del qual s’extrauen molts productes, com la benzina.

petrolier m Vaixell que transporta petroli.

petxina f Nom genèric de molts mol.luscos de dues valves, com cloïsses, escopinyes, etc. Un arròs amb petxines.

peu m Part del final d’una extremitat inferior.

peüngla [var.: peülla] f Durícia que recobreix l’únic dit del peu de certs mamífers. Les peüngles d’un cavall.

pi m Arbre de fulles perennes en forma d’agulla, que fa pinyes. Un pi pinyoner. Un pi blanc.

pianista m i f Persona que toca el piano.

piano m Instrument musical de percussió, amb un teclat i pedals.

pic m 1 Eina acabada en punta per fer clots. 2 Cim punxegut de muntanya.

pica f Recipient, generalment amb aixeta, per a diversos usos. Una pica de rentar la roba. La pica de la cuina.

picada f 1 Acció i efecte de picar un insecte. Tenia els braços plens de picades de mosquit. 2 Conjunt d’ingredients picats en un morter com a condiment. Una picada d’ametlles i pinyons.

picament m Acció de picar. Picament de mans, de peus.

picant adj 1 De gust coent. Una salsa picant. 2 [fig.] Un acudit picant.

picapedrer, picapedrera m i f *1 Paleta, obrer de la construcció. 2 Persona que pica i talla pedra per a la construcció.

picaporta m Peça que hi havia a les portes per trucar.

picar 1 v intr i règ Donar cops, trucar. Algú pica a la porta. Han picat dos cops. Van picar de mans amb molt d’entusiasme. Van picar de peus en senyal de protesta. 2 v tr Fer a trossos petits. Picar carn. Picar una ceba. 3 Xafar amb el morter. Picar uns quants alls. 4 v règ Tenir sensació de picor. Em pica el cap. 5 Ferir amb el bec. La cadernera li ha picat en un dit. 6 v intr Quedar agafat un peix a l’ham. Va anar a pescar d’hora, però els peixos no van picar en tot el matí.

piconadora f Màquina d’aplanar terrenys.

picor f Sensació que fa venir ganes de gratar-se. Té picor a la mà perquè ha tocat unes ortigues.

picotejar v tr Menjar un ocell a cops de bec. Els pardals picotejaven les engrunes que hi havia per terra.

pietat f Sentiment de pena (respecte a). Va tenir pietat dels detinguts i els va deixar anar.

piga f Taca de la pell. Té moltes pigues a les cames.

pigat, -ada adj Que té pigues. Una cara pigada.

pigota* f Verola.

pijama m Vestit per anar al llit consistent en uns pantalons i una jaqueta.

1pila f Conjunt de coses col.locades les unes damunt les altres. Una pila de llenya.

2pila f Generador d’electricitat. Les piles de la llanterna.

pilar m Columna alta que aguanta una construcció gran. Els pilars d’una autopista.

piló m Bloc cilíndric de diversa utilitat. Han posat pilons a les voreres perquè no hi aparquin els cotxes.

pilot m i f Persona que condueix una nau.

pilota f 1 Objecte, generalment esfèric, utilitzat en molt jocs i esports. Una pilota de futbol, de tenis, de rugbi. 2 Joc de pilota. Pilota valenciana. Pilota basca.

pimentó* m Fruit de la pimentonera, de forma allargada: pebrot.

pinces f pl Estri consistent en dues peces llargues que fan molla, per agafar objectes.

píndola f Medicament en forma de pastilla.

pineda [var.: *pinar] f Bosc de pins.

ping-pong m Esport de competició semblant al tenis, que es juga damunt una taula.

pingüí m Ocell pesant que no vola, amb el dors negre i el davant blanc, que viu vora mar.

pinso m Aliment per al bestiar: *recapte. Una fàbrica de pinsos compostos.

pinta f Estri amb pues per pentinar-se.

pintada f Dibuix, inscripció, etc. fets en un mur.

pintar v tr 1 Recobrir amb pintura. Hem de fer pintar el pis. 2 Fer una pintura. Pintava un bodegó.

pintor, pintora m i f Persona que pinta. Un pintor de parets. És un pintor impressionista.

pintoresc, -a adj De caire original i viu. Uns costums pintorescos.

pintura f 1 Producte per pintar. Una pintura plàstica per a la cuina. Una capa de pintura. 2 Obra de pintor. Unes pintures murals.

pinxo m Home fanfarró, que es fa el valent.

pinya f 1 Fruit del pi, que conté els pinyons. 2 Pinya americana. Pinya en almívar.

pinyó m Llavor del pi.

pinyol m Part dura que hi ha dins d’un fruit carnós i que conté les llavors. El pinyol d’una cirera.

pinzell m Estri per pintar, més fi que una brotxa.

pipa f 1 Estri per fumar, amb un recipient per al tabac i un broc. 2 Objecte en forma de mugró per als nadons.

pipella* f Plec que fa la pell a damunt de l’ull: parpella.

pipí [fam.] m Orina.

piragua f Embarcació lleugera de rems.

piràmide f Poliedre de base poligonal i costats triangulars. Les piràmides d’Egipte.

pirata adj i m i f Que es dedicava a assaltar i a robar, especialment embarcacions. Una nau pirata. Els pirates del Carib.

piruleta f Caramel amb un pal petit.

pis m 1 Cada un dels plans d’un edifici alt. Viuen al setè pis. 2 Habitatge en una casa de pisos. El pis on viuen és de lloguer.

pisa f Terrissa vidriada. Uns plats de pisa.

piscina f Cavitat artificial plena d’aigua per banyar-s’hi i nedar. Piscines municipals. Piscina olímpica.

pissarra f 1 Roca de color fosc que es pot dividir en làmines. Una teulada de pissarra. 2 Superfície de color fosc on s’hi pot escriure amb guix. “A la pissarra, escrit amb guix.” Esborrar la pissarra.

pista f Camí, esplanada de diversa utilització. Una pista d’aterratge. Una pista de ball. Una pista de bàsquet.

pistatxo m Llavor comestible de l’arbre del mateix nom.

pistola f Arma de foc curta.

pistoler, pistolera m i f Malfactor armat de pistola. Uns pistolers van atemptar contra el dirigent sindicalista.

pit m 1 Part de davant del tronc. Li fa mal el pit quan tus. Un pit de pollastre. 2 pits m pl Mamelles.

pitet m Tovalló que va lligat al coll: *baverall.

pitjar [var.: espitjar] v tr Fer pressió. Pitjar el timbre, l’accelerador. Espitjar la porta.

pitjor 1 adv Més malament. Aquest matí es troba pitjor que ahir. 2 adj Més dolent. Li ha tocat la pitjor part.

pitxer* m Gerro. Un pitxer d’aigua.

piu m Peça petita i arrodonida que generalment encaixa en algun forat.

piular v intr Fer el seu crit els pollets.

piu-piu m El crit que fan els pollets.

pixar v intr Orinar.

pixats m pl Orins.

pizza f Pasta amb ingredients diversos a damunt, que es menja cuita.

pizzeria f Restaurant on fan pizzes.

pla, plana 1 adj Sense elevacions. Una superfície plana. 2 pla m Terreny pla d’una certa extensió. El pla de Barcelona.

placa f Objecte generalment quadrangular i pla on hi ha alguna inscripció informativa. La placa d’un carrer. La placa de la matrícula d’un cotxe.

plaça f 1 Espai ample en relació als carrers dins un conjunt urbà. La plaça principal d’un poble. 2 [p. ext.] Mercat. 3 Lloc de treball. Han tret a concurs dues-centes places de mestres de Primària.

plaer m Sensació agradable als sentits. Prendre el sol a la primavera és un plaer.

plafó m Superfície on s’hi col.loca informació. A l’entrada de l’institut hi ha un plafó amb els horaris.

plaga f Invasió d’insectes perjudicials. Una plaga de llagosta.

plana [var.: planúria] f1 Terreny extens de superfície plana. La plana de Vic. *2 Eina de rebaixar la fusta: ribot.

planejar v tr Traçar un pla. Van planejar la fugida durant un any.

planer, -a adj Sense dificultats. Un camí planer. Una prosa planera.

planeta m Cos celeste que gira al voltant d’una estrella. El sistema solar té nou planetes.

planificar v tr Organitzar segons un pla. Ja m’he planificat la vida fins a l’estiu.

plànol m Imprès on hi ha representada l’estructura d’una ciutat, d’una construcció, etc. L’arquitecte va dur els plànols de la nova fàbrica.

planta f 1 Vegetal. 2 Cada una de les plataformes d’un edifici. Un gratacel de trenta-sis plantes. Viuen a la planta baixa, a la tercera planta. 3 Instal.lacions industrials. Una planta incineradora. 4 planta del peu Part de sota el peu.

plantar 1 v tr Fixar a terra una planta. Han plantat al parc unes quantes alzines joves. 2 plantar cara loc verb Desafiar.

plantejar v tr Presentar un fet, un problema. Li va plantejar els fets amb tota sinceritat.

planter m 1 Lloc on hi ha plantes joves per ser trasplantades després. 2 [fig.] Conjunt d’esportistes joves d’un club.

plantilla f Conjunt dels components fixos d’una empresa, d’un equip, etc.

planxa f 1 Estri per planxar. Una planxa de vapor. 2 Làmina de metall. Un bistec a la planxa.

planxar v tr Allisar la roba amb la planxa.

plànyer v tr Compadir. Si s’ha de fer càrrec del nebot, ja el podem plànyer.

plàstic, -a 1 adj Que té plasticitat. 2 plàstic m Material fet amb derivats del petroli. Una galleda de plàstic.

plàstica f Activitats educatives al voltant de les arts plàstiques.

plasticitat f Propietat de certs materials de prendre la forma que se’ls dóna.

plastilina f Material per modelar

plat m Atuell per servir el menjar a taula. Un plat fondo. Un plat pla.

plata f 1 Metall preciós de color blanc. Duia una polsera de plata. 2 [var.: plàtera] Recipient pla per servir menjar. “Una plata d’enciam ben amanida amb oli i sal.”

plataforma f Superfície plana i elevada. Una plataforma petroliera.

plàtan m 1 Fruit comestible del plataner. 2 Arbre d’ombra de full caduca. “Els plàtans de Barcelona.”

plataner m 1 Palmera que fa els plàtans. 2 Arbre d’ombra, plàtan.

platejat, -ada adj Del color de la plata. Uns coberts platejats.

platerets [var.: plats, platets] m pl Instrument de percussió consistent en dos plats metàl.lics que es piquen amb una baqueta o ells amb ells.

platí m Metall preciós de color gris.

platja f Costa baixa, generalment amb sorra.

si us plau [pron. hab. ‘sisplau’] exp Fórmula de cortesia. Que em podria dir l’hora, si us plau?

ple, plena adj Que s’ha omplert. Una botella plena. La plaça era plena de públic. El teatre era ple a vessar.

plec m Part d’una tela, d’un paper, etc. que es posa doble, a damunt d’una altra part. Una faldilla amb plecs.

plegar 1 v intr Sortir de la feina. A quina hora plegues? 2 Deixar(-ho) estar. Si comences amb preguntes, pleguem. 3 v tr Doblegar. Plegueu bé la roba quan us despulleu. Va plegar els braços. 4 Collir de terra. Va plegar una moneda de vint duros que va trobar a l’escala.

plegat, -ada 1 adj Arronsat. Sempre seu amb les cames plegades. 2 plegats, -ades adv Junts. Viuen plegats des de fa sis mesos. 3 tot plegat loc adv Tot junt, en conjunt. Tot plegat no valia res. 4 tot d’un plegat loc adv De sobte. Li va aparèixer tot d’un plegat.

plet m Disputa que acaba en judici. Li va posar un plet per abús de confiança.

plom m Metall pesant de color gris blavós.

ploma f 1 Cada una de les peces que recobreixen el cos dels ocells. 2 Estri d’escriure. Una ploma estilogràfica.

plomar v tr Llevar la ploma a un ocell. Qui m’ajuda a plomar el pollastre?

plomissol m Ploma fina i menuda com la que hi ha al pit dels ocells.

plor m Acció de plorar. Se sentia el plor de les criatures.

ploraner, -a [var.: *plorador] adj Que sol plorar. Quina criatura més ploranera!

plorar v intr Vessar llàgrimes. “Ploreu, ploreu, ninetes!”

ploure v imp Caure aigua del cel. Ja plou.

ploviscó [var.: plovisqueig] m Pluja menuda.

pluja f Aigua que cau del cel. Aquells núvols anuncien pluja.

plujós, -osa [var.: *plovedor] adj De pluja. Un dia plujós.

plural m Categoria gramatical que expressa nombre de més d’un. El mot ‘llapis’ és invariable en el plural.

pneumàtic m Part exterior de la roda d’un vehicle.

poal* m Recipient fondo amb una nansa gran a la part de dalt: galleda.

població f 1 Conjunt de la gent que viu en un lloc. La població mundial no para d’augmentar. 2 Nucli de cases habitades. Coneixien quasi totes les poblacions de la costa.

poblar v tr Tenir un grup de gent la residència en un lloc. Els turistes alemanys poblaven la costa.

poblat, -ada adj Que té població. Una comarca ben poblada.

poble m 1 Nucli de població petit. Va néixer en un poble de quatre carrers. 2 Conjunt de la gent d’un país. Els problemes laborals i socials del nostre poble.

pobre, -a adj i m i f 1 Que no té els recursos econòmics més elementals. Ve d’una família molt pobra. 2 [fig.] Desgraciat. Pobre, quina manera de patir! Jo, pobre de mi!, ho he de fer?

pobresa f Condició de pobre. Vivien en una pobresa extrema.

poc 1 adv Indica quantitat o intensitat mínima, escassa. És ben poc espavilat. Menja poc. 2 pron Tenim molt poc per explicar-te. 3 poc, -a det Em sembla que queda poc vi a la nevera. 4 més poc loc det Menys. Té més poc enteniment que una gallina. 5 un poc (de) loc det Una mica. Vols un poc de pastís? 6 a poc a poc loc adv Lentament. Enraona sempre a poc a poc. 7 massa poc exp Ja t’està bé. Que t’has agafat la mà amb la porta…?; massa poc!

poca-solta adj i m i f Que no té mirament ni gràcia a fer les coses. Ens podia haver esperat, el molt poca-solta.

pocatraça adj i m i f Que no té habilitat. No sé com li ho va plantejar, el pocatraça del teu germà, que l’altre es va empipar.

pocavergonya adj i m i f Persona desvergonyida. Han abusat de la nostra confiança, són uns pocavergonyes!

podar v tr Tallar les rames i les branques que fan nosa. A l’hivern poden els arbres del passeig.

poder 1 v aux Tenir la capacitat (de). No podràs pas fer-ho tot sol. Es van esforçar per salvar-lo, però no van poder-hi fer més. Ja li pots anar dient, que no et farà cas. 2 m Potència. Té poder de decisió.

poderós, -osa adj Que té poder. Un banquer poderós.

pòdium [var.: podi] m Plataforma on pugen els tres primers classificats d’una prova esportiva.

podrir(-se) v tr i pron Fer(-se) malbé una substància orgànica, corrompre(‘s). L’excés d’humitat ha podrit les bigues de fusta.

podrit, -ida adj Que s’ha corromput. L’aigua podrida del pantà.

poema m Escrit poètic. “El poema de la rosa als llavis.”

poesia f Art poètica. Li agrada llegir poesia.

poeta, poetessa m i f Persona que escriu poesia.

poètic, -a adj Referent a la poesia. Un text poètic.

pol m Extrem que està en oposició a un altre, especialment els d’una esfera. Els pols de la Terra.

polar adj Referent als pols de la Terra. Cercle polar.

polèmica f Discussió seguida. Encara dura la polèmica sobre l’home d’Orce.

policia 1 f Cos de seguretat. La policia nacional. 2 m i f Membre de la policia. Aquell policia els va atendre molt bé.

policíac, -a adj Relatiu a la policia. Una novel.la policíaca.

policial adj De la policia. Les forces policials

poliedre [var.: políedre] m Figura de tres dimensions amb cares que són polígons.

poliesportiu m Conjunt d’instal.lacions aptes per a la pràctica de diverses menes d’esports.

polígon m Figura plana que té línies rectes com a costats.

poligonal adj Referent al polígon; que forma un polígon.

polir v tr Allisar i afinar una superfície amb una eina adient. Polir un marbre.

polit, -ida adj 1 Net, endreçat, ben acabat. Fa uns treballs molt polits. *2 Bonic.

polític, -a 1 adj Referent a la política. Partit polític. 2 m i f Persona que es dedica a la política. Els polítics europeus.

política f Art de governar; l’organització de la cosa pública. Es dedica a la política. S’interessa per la política. Política interior. Política exterior.

poll m Insecte paràsit, generalment del cap dels mamífers i de les plomes dels ocells.

pollancre m Arbre de ribera alt, de fulla caduca: *xop.

pollastre m Gall jove. Pollastres a l’ast.

pol.len m Polsim de dins una flor que constitueix les cèl.lules masculines de la planta.

pollet m Petit d’un ocell, especialment el de la gallina.

pol.lució f Contaminació.

polpa f Tou carnós d’un animal o d’un fruit. El préssec té molta polpa.

1pols 1 f Conjunt de partícules molt fines de terra. Aquest aire aixecarà molta pols. 2 en pols loc adj Reduït a pols. Canyella, llet en pols.

2pols m Batec del cor que es pot percebre especialment a l’artèria dels canells o a la dels costats de la cara a nivell de les orelles.

polsera f Braçalet. Una polsera de diamants.

polsim f Pols o matèria en pols molt fina. Un pastís recobert d’un polsim de canyella.

polsós, -osa adj Ple de pols. Uns mobles polsosos.

poltre, poltra m i f Cria de l’egua o de la somera.

pólvora 1 f Mescla per fabricar explosius, on hi entra el sofre i el carbó. 2 pólvores f pl Substància reduïda a pols; cosmètic en pols. Pólvores de talc.

polze m Dit gros de la mà.

pom m 1 Agafador arrodonit d’una porta. 2 Ram de flors de forma arrodonida.

poma f Fruit comestible de la pomera.

pomada f Substància pastosa que s’utilitza com a medicament d’ús extern o com a cosmètic.

pomelo m Fruit comestible de l’arbre del mateix nom, de gust àcid i un pèl amargant.

pomera [var.: pomer m] f Arbre fruiter de fulla caduca que fa les pomes.

pompa f Gran ostentació que acompanya una festa, una celebració, etc. Ho van celebrar amb tota la pompa.

poncella f Flor quan encara no s’ha obert: *capoll.

pondre 1 v tr Fer la posta un ocell. La gallina va pondre un ou. 2 pondre’s v pron Passar un astre a sota de l’horitzó. El sol ja es pon.

ponent m Punt per on es pon el sol. Vent de ponent.

pont m Construcció per permetre el pas per damunt d’un desnivell, especialment d’un corrent d’aigua. “El pont de Waterloo.”

pop [var.: *polp] m Mol.lusc de vuit tentacles.

popular adj Referent al poble. Música popular. Cultura popular.

popularitat f Fama.

por f Sensació de manca de seguretat davant d’un perill. No tenia por de la foscor. Els gossos solitaris em fan por. Tant explicar-li contes de por, va acabar agafant por de tot.

porc, -a 1 m i f Mamífer domèstic que es cria per aprofitar-ne la carn. 2 adj Brut. Qui ha estat el porc que ha empastifat l’entrada?

porcellana f Terrissa fina, blanca i transparent. Un vas de porcellana xinesa.

porció f Part d’una cosa. Del pastís en va fer porcions. Formatge en porcions.

porqueria f 1 Brutícia. Com s’entén, aquesta porqueria que hi ha a terra? 2 De molt mala qualitat. Quina porqueria de pel.lícula!

porra f Bastó curt per pegar. La policia va carregar a cops de porra.

porro m 1 Planta de fulles allargades de la qual s’aprofita el bulb per a l’alimentació. 2 [fam.] Cigarro d’haixix.

porró m Recipient de vidre amb dos brocs llargs, per beure vi.

port m 1 Instal.lacions a la costa per a les embarcacions. Un port esportiu. 2 Pas entre muntanyes. El port de la Bonaigua.

porta f Obertura d’un mur o d’una paret que serveix d’accés, generalment amb alguna peça o mecanisme que s’obre i es tanca. Una porta de dues fulles. Porta giratòria.

portaavions m Vaixell de guerra per transportar avions.

portada f Primera pàgina d’un llibre o d’una revista.

portador, -a adj i m i f Que porta, que transmet. Era portadora de la sida.

portaequipatge m Compartiment d’un vehicle per a l’equipatge.

portal m Porta principal d’un edifici.

portamonedes m Bossa per als diners, moneder.

portar v tr Carregar, posar-se, conduir. Porta un paquet a coll. Porta americana i corbata. Porta molt bé el cotxe.

portàtil adj Apte per ser transportat amb facilitat. Una taula portàtil.

porter, portera m i f Persona que guarda una porteria. El porter de l’escala. El porter va fer una parada espectacular.

porteria f 1 Marc en un camp d’esports on l’equip contrari mira de fer-hi entrar la pilota. L’àrea de porteria. 2 Apartament que hi ha a l’entrada d’alguns edificis on s’està el porter o portera que guarden la finca.

pòrtic m Galeria coberta sostinguda per columnes.

porticó m Fulla que es tanca damunt els vidres d’una porta o d’una finestra.

portuguès, -esa 1 adj i m i f De Portugal. 2 portuguès m Llengua portuguesa.

poruc, -uga [var.: *poregós] adj Que té por. No s’ha atrevit mai a patinar perquè és molt poruc.

porus m Cada un dels forats minúsculs en una membrana vegetal o animal. Amb la dutxa d’aigua calenta se li obrien els porus.

porxo [var.: *porxe] m Cobert amb columnes a la façana d’un edifici.

posar 1 v tr i règ Fer estar en un lloc. Posa el gerro damunt la taula. 2 posar-se v pron Situar-se. Posa’t dret per parlar. 3 posar-se a v aux Començar a. Es va posar a cridar com un desesperat.

posició f 1 Punt on situem alguna cosa. Indiqueu la vostra posició en el mapa. 2 Manera d’estar. Està en una posició falsa.

positiu, -iva adj Que va bé. Una influència positiva.

posseir v tr Tenir en propietat. Posseïa una gran fortuna.

possessió f 1 El fet de posseir. Va prendre possessió del seu càrrec. *2 Mas. Tenia una possessió de moltes hectàrees a Lloseta .

possibilitat f Qualitat de possible. No tenia cap possibilitat de fugir d’aquella presó.

possible adj Que pot ser. No és possible que ho puguem acabar sense la vostra ajuda.

post f Fusta plana. A la cuina hi tenien una antiga taula de posts.

posta f 1 Moment en què el sol es pon. El sol se’n va a la posta. 2 Acció de pondre ous.

a posta loc adv Expressament. Has arribat tard a posta.

postal f Targeta, generalment amb vistes, que s’envia per correu. Ha rebut una postal del Japó.

pòster m Cartell artístic.

posterior adj De la part de darrere o d’un temps després. La porta posterior de l’edifici. La mort del pare va ser posterior a aquells fets.

posterioritat f Qualitat de posterior.

postres f pl Darrer plat d’un àpat. Per postres tenim crema. La part que li agrada més d’un àpat són les postres.

postura f 1 Actitud corporal. Sèiem en una postura molt incòmoda. 2 [fig.] Punt de vista, manera d’actuar. No entenc la teva postura en tot aquest embolic.

pot m Recipient de diferents formes i usos, generalment més alt que ample. Un pot de confitura. Un pot per als llapis. El pot de la llet. Cal fregar tots els pots de la cuina.

pota f 1 Extremitat d’un animal, apta per caminar. Les potes d’un cavall, d’un insecte, d’un ocell, d’una aranya, d’un cranc. 2 [p. ext.] La pota d’una taula, d’una cadira.

potable adj Dit de l’aigua bona per beure.

potència f 1 Capacitat de fer d’acord amb l’energia rebuda. Un motor de molta potència. 2 Estat, país que destaca pel seu poder econòmic i polític. Els caps d’estat de les grans potències mundials.

potent adj Que té potència, que pot. Una indústria potent.

potser [var.: poder] adv Indica incertesa. Potser no vindrà.

pou m Excavació vertical per extraure alguna matèria de l’interior de la terra. Un pou d’aigua potable. Un pou de petroli. El pou d’una mina.

pràctic, -a adj Útil. Estudis pràctics de mecànica.

pràctica f 1 Aplicació d’una teoria, d’una norma, d’una creença, etc. [sovint en pl.]. La teoria s’ha de basar en la pràctica. Fan pràctiques de laboratori.

pràcticament adv Ben bé. Això està pràcticament acabat.

practicant m i f Ajudant sanitari.

practicar v tr Dur a la pràctica. Ha acabat estudis de medicina, però no l’ha practicada mai.

prat m Terreny amb herba.

precaució f Mitjà per prevenir. Quan se’n van, sempre tenen la precaució de tancar el gas.

precedent m Fet succeït que es pren com a referència. Aquella concessió va servir com a precedent.

precedir v tr Anar davant. Hi havia una fotografia dels pares i d’altres familiars que els havien precedit.

preciós, -osa adj 1 De gran vàlua i bellesa. Un anell preciós. 2 Dit de certs metalls, com l’or o la plata, i de les pedres de joieria. Una pedra preciosa.

precipici m Desnivell molt fort del terreny. Va caure daltabaix del precipici.

precipitació f 1 Pressa excessiva. No es poden fer les coses amb precipitació. 2 Caiguda d’aigua o de neu. Al setembre hi ha precipitacions abundants.

precipitat, -ada adj Fet amb precipitació. Va ser una visita molt precipitada.

precís, -isa adj Exacte, afinat. El meu rellotge és molt precís.

precisament adv El cas és que. Precisament ara pensava en tu.

precisar v tr Concretar. Hem precisat l’hora en què ens hem de trobar.

precisió f Qualitat de precís. Ha ajustat les balances amb molta precisió.

predicar v tr Fer un discurs religiós. Predicava la fe en Déu.

predisposar v tr Disposar a favor per endavant. Aquella opinió el predisposava a fer les paus.

predominar v intr Prevaler. “Aquest cap de setmana predominarà el bon temps.”

preferència f Acció de preferir. Tenia preferència per la muntanya.

preferible adj Que val més. És preferible que no vingueu encara.

preferir v tr Voler més, triar, una cosa per comparació amb d’altres. Va preferir no explicar-li tots els fets.

pregar v tr Demanar de manera contínua. Els va pregar de guardar silenci.

pregària f Fórmula de comunicació feta a una divinitat.

pregó m Anunci fet generalment en nom de l’autoritat.

pregunta [var.: *preguntat m] f El fet de preguntar. Et vull fer una pregunta.

preguntar(-se) v tr i ref Demanar(-se) informació, opinió. Acabada la conferència, ningú no va preguntar res. Es preguntava si l’havia encertada amb aquella decisió.

prejudici m Idea prèvia en contra (de). No menja carn per prejudicis religiosos.

prematur, -a adj Dit d’allò que succeeix abans d’hora. Una mort prematura.

premeditació f Manera calculada de fer. Ho va fer amb premeditació.

prémer v tr Fer(-hi) pressió. Prémer un timbre.

premi m Allò que es dóna públicament en reconeixement d’un mèrit. Ha guanyat el primer premi de poesia.

premiar v tr Concedir un premi. Els han premiat amb quinze dies de vacances pagades.

premsa f 1 Conjunt dels mitjans de comunicació escrits. La premsa del matí duia la notícia. 2 Màquina amb què es comprimeix material, de diversos usos i finalitats, com esprémer, imprimir, etc. Una premsa d’oli.

premsar v tr Comprimir, esprémer amb una premsa o qualsevol altre mitjà.

prendre v tr 1 Agafar allò que és d’un altre; robar. Li han pres la moto. 2 Menjar o beure o empassar-se. S’havia de prendre una pastilla cada tres hores. 3 Rebre. Prendre el sol. Prendre una dutxa. Prendre mal.

preocupació f Acció de preocupar(-se), maldecap. A la vellesa, tot són preocupacions.

preocupar(-se) v tr i pron Passar ànsia (per). Em preocupa la poca sensibilitat que tens amb els altres. No us preocupeu tant pels diners.

preparació f Acció i efecte de preparar. Té molt poca preparació per a aquest càrrec.

preparar v tr Disposar per a l’ús. Preparar l’equipatge.

preposició f Forma gramatical que subordina complements. La preposició ‘de’.

prepotència f Condició de prepotent. El nou govern actua amb prepotència.

prepotent adj Que usa del poder sense mirament amb ningú. Per negociar no es pot ser prepotent.

pres, presa m i f Persona que està a la presó. Els presos es passejaven pel pati de la presó.

presa f 1 Mur per contenir o desviar un corrent d’aigua. En un desnivell del riu, hi van fer una presa. 2 La cosa presa, especialment per un animal. L’esparver es va precipitar damunt la presa. 3 Porció d’una rajola de xocolata.

prescindir v règ Deixar de banda, no comptar(-hi). Per fer aquest treball, prescindirem de totes aquestes eines.

presència f El fet de ser-hi. Amb la seva presència els va animar a tots.

presenciar v tr Veure(-ho), ser(-ne) testimoni. El públic presenciava satisfet l’espectacle.

present m 1 Temps actual. Visquem el present, que el futur és incert. 2 Temps del verb. El present d’indicatiu. 3 [gen. en pl.] Persona que es troba en un acte. El secretari fa procedir al recompte dels presents.

presentació 1 f El fet de presentar. El director va fer la presentació de l’acte. 2 presentacions f pl El fet de presentar unes persones a unes altres. Va rebre els convidats i va fer les presentacions.

presentador, presentadora m i f Persona que presenta un festival, un programa televisiu.

presentar 1 v tr Fer conèixer. Va presentar la cantant davant d’un públic indiferent. Li van presentar la filla. 2 presentar-se v pron i règ Fer acte de presència. Es va presentar a la festa quan ja hi quedava ben poca gent.

preservatiu m Funda per al penis que protegeix de possibles contagis en les relacions sexuals.

presidència f 1 Càrrec de president. La presidència de la nació. 2 Lloc que ocupa qui presideix. A la presidència del congrés hi havia tots els responsables comarcals.

president, presidenta m i f Cap del govern, d’una entitat. El president del consell de ministres. El president d’un club de futbol.

presidir v tr Exercir, ocupar la presidència. Les sessions les presidia el director de l’acadèmia.

presó f Establiment penitenciari.

presoner, presonera m i f Persona que ha estat agafada per l’enemic. Un camp de presoners de guerra.

pressa 1 f Desig de fer amb rapidesa. No té mai pressa per res. Ara no em vingueu amb presses. 2 de pressa loc adv Amb rapidesa. Heu d’actuar de pressa.

préssec m Fruit comestible del presseguer: *bresquilla.

presseguer m Arbre fruiter de fulla caduca que fa els préssecs: *bresquiller.

pressentir v tr Tenir la sensació d’un fet futur. Pressentien la desgràcia.

pressió f Força exercida damunt un cos. La pressió atmosfèrica.

pressuposar v tr Suposar per endavant. Li pressuposava una intel.ligència que en realitat no tenia.

pressupost m Càlcul anticipat de despeses i ingressos. Hem de fer el pressupost de la festa.

prest* adv Aviat. Acabarem prest de dinar.

prestació f 1 Servei. 2 prestació social Servei que es fa a canvi del servei militar. 3 prestacions f pl Conjunt de qualitats que ofereix un vehicle.

prestar v tr Deixar, especialment diners. M’han prestat cent mil pessetes.

prestatge m Peça plana per posar-hi coses a damunt: estant.

prestatgeria f Moble de prestatges: estanteria.

préstec m Acció i efecte de prestar. Han demanat un préstec al banc.

prestidigitador, prestidigitadora m i f Artista que fa jocs de mans.

prestigi m Respecte, fama, a causa dels encerts. Un científic de prestigi.

presumir v règ Parlar amb orgull de les pròpies coses. Presumia de tenir uns fills intel.ligents.

presumit, -ida adj Que està molt pendent de la seva aparença física. Tot el dia que no para de pentinar-se, el molt presumit!

pretendre v tr Aspirar (a). Pretenia arribar a escalar l’Everest algun dia.

pretensió f Acció de pretendre. Té la pretensió de ser la primera en tot.

pretensiós, -osa adj Que té pretensions, cregut. Una persona pretensiosa.

pretext m Excusa. Quan li encomanes de fer una cosa, tot són pretextos.

preu m Allò que paguem per una cosa. Els preus estan pels núvols.

prevaler [var.: prevaldre] v intr Estar(-hi) per sobre. Al final, prevaldrà la raó.

prevenir [var.: previndre] v tr Mirar d’evitar. Hi ha moltes malalties que es poden prevenir.

preventiu, -iva adj Que inclou previsió. Medicina preventiva. Presó preventiva.

preveure v tr Pensar per endavant. S’han de preveure totes les complicacions que es poden presentar.

previ, prèvia adj Que (hi) va davant, que es fa abans (de). Un acord previ.

previsible adj Que es pot preveure. Era un error previsible.

previsió f El fet de preveure. Quina és la previsió del temps per la setmana vinent?

prim, -a adj De poc gruix. Un fil prim. Una veu prima. Una dona prima com un fideu.

prima f Diners que es donen en concepte de premi, generalment en una feina.

primari, -ària adj Primer. Educació primària.

primavera f 1 Estació de l’any entre l’hivern i l’estiu. *2 primavera d’hivern Tardor.

primer, -a det i pron Que va al capdavant en una sèrie. El primer de la classe. Va ser la primera d’arribar.

primerament adv En primer lloc. Avisa’l primerament a ell.

primerenc, -a adj De la primera època, del primer moment. Fruita primerenca.

primícia [gen. en pl.] f Primera realització. Li va ensenyar les primícies de la seva obra.

primitiu, -iva adj Primer en el temps, antic; segons era a l’origen. Els homes primitius. Han restaurat les pintures de l’església i els han tornat els colors primitius.

príncep, princesa m i f Fill, filla de reis; cap de l’Estat de certs països. El príncep de Gal.les. El príncep de Mònaco.

principal adj El més important. La idea principal d’una novel.la.

principi 1 m Origen. El principi de la vida. 2 en principi loc adv Per descomptat. En principi, ara hauria de funcionar.

principiant adj i m i f Que és a l’inici d’un aprenentatge. Encara n’ha d’aprendre, és una principiant.

prismàtics m pl Instrument òptic per mirar de lluny.

privació f El fet de privar-se o de ser privat (de). Privació de llibertat.

privar 1 v tr Impedir. Li van privar el pas. 2 privar-se v pron i règ Prescindir (de), deixar de tenir. S’han hagut de privar de moltes coses supèrflues.

privat, -ada adj Que pertany a algú. Propietat privada.

privilegi m Avantatge excepcional. Això són els privilegis del càrrec.

probabilitat f Qualitat de probable. No té cap probabilitat de guanyar.

probable adj Que pot succeir. És probable que no puguem fer el viatge.

problema m Situació difícil de resoldre, entrebanc. Amb aquest cotxe, sempre hi té problemes.

procedència f El lloc d’on procedeix una cosa. No sabien la procedència d’aquella informació.

procedent de adj règ Que procedeix de. “El tren procedent de Marsella fa l’entrada per la via 6.”

procediment m Manera de fer una cosa. Demanar l’opinió dels altres és un seu procediment habitual.

procedir 1 v règ Venir (de). D’on procedeix, la vostra família? 2 procedir a v aux Començar a. Van procedir a desallotjar-los.

procés [pl. -essos] m Passos que se segueixen en una acció. Estan en un procés de canvi.

processar v tr Fer passar per un judici. L’han processat per estafa.

processó [var.: professó] f Desfilada de tipus religiós. La processó del Corpus.

proclamar v tr Anunciar públicament. L’han proclamat campió.

procrear v tr Fer fills.

procurar 1 v aux Mirar (de). Procura no venir tard aquest vespre. 2 procurar(-se) v tr i pron Proveir(-se) (de). Procura’t un xandall adequat per fer la gimnàstica.

producció f Acció i efecte de produir. Ha augmentat la producció de sucre.

producte m Cosa produïda. Productes industrials. Productes de primera necessitat.

productor, -a adj i m i f Que produeix. Empresa productora de béns de consum. Els productors i els consumidors.

produir v tr Fabricar, elaborar, donar fruit, etc. El nostre país produïa molts teixits.

professió f Activitat, ofici no manual. La professió d’advocat és ben pagada.

professional 1 adj Referent a la professió. Les activitats professionals. 2 m i f Persona que exerceix una professió. Un professional del cinema.

professor, professora m i f Persona que treballa a l’ensenyament com a docent. És professor de secundària.

professorat m Conjunt dels professors i professores. La directora de l’institut va reunir tot el professorat.

profit m Guany: *trellat. Quin profit n’has tret, de tants anys d’estudi?

profund, -a adj Fondo. Un pou profund.

profundament adv En gran manera. Estava profundament disgustat.

profunditat f Qualitat de profund. Va baixar fins a les profunditats de la mina.

programa m Relació ordenada de coses a fer. Cada partit polític va presentar el seu programa. Quin programa hi ha avui a la tele? Un programa informàtic.

programació f Acció i efecte de programar. Aquesta emissora té una programació molt bona.

programador, programadora m i f Persona experta en programes d’ordinador.

programar v tr i intr Fer un programa o programes. Fa un curs superior d’informàtica per aprendre de programar.

progrés [pl. -essos] m Acció i efecte d’anar endavant. Els progressos de la informàtica.

progressista [var. fam.: progre] adj i m i f D’idees avançades. Una manera progressista d’entendre la història.

progressiu, -iva adj Gradual. Moviment progressiu.

prohibició f Acció de prohibir. Hi havia una prohibició expressa de fumar a classe.

prohibir v tr Manar de no fer. Li han prohibit l’entrada.

prohibit, -ida adj No permès. Entrada prohibida.

projecció f El fet de projectar. La projecció d’una pel.lícula.

projectar v tr 1 Fer un projecte. Projecten una nova urbanització. 2 Reproduir imatges en una pantalla. Projectar unes diapositives. 3 Llançar amb força. La topada el va projectar endavant.

projecte m Pla per fer una cosa. Té molts projectes per al futur.

projectil m Cos llançat per una força, especialment explosiu llançat per una arma de foc. Els projectils brunzien per damunt d’ells.

projector m Aparell per fer projeccions.

prolongar v tr Fer més llarg. Volen prolongar l’avinguda fins a l’altre extrem del barri.

promès, promesa m i f Persona amb la qual es té una relació amb la intenció de casar-s’hi.

promesa f Cosa que s’ha promès. Li va fer la promesa formal d’acabar estudis.

prometre v tr Assegurar(-ne) el compliment. Li va prometre un bon regal.

promoció f Propaganda d’un producte, generalment nou al mercat. Fan promoció d’un nou detergent.

promocionar v tr Fer promoció (de). Volen promocionar l’art fomentant les exposicions.

prompte* adv Aviat. Vine prompte.

pronom m Forma gramatical que fa la funció de substituir un nom. Pronoms personals, indefinits. Pronoms febles.

pronosticar v tr Anunciar un fet futur. L’home del temps pronostica una baixada de temperatures.

pronunciació [var.: pronúncia] f Manera de pronunciar. Té una pronúncia molt clara. Fa una pronunciació poc clara de les vocals.

pronunciar v tr i intr Dir els sons de la llengua. Pronunciava a poc a poc quan deia una cosa important. Com pronuncies aquesta paraula?

prop Indica proximitat. 1 adv [i loc adv ‘a prop”] Hi va caure prop. Posa-t’hi més a prop. 2 prep [i loc prep ‘a prop’, ‘a prop de’] Estigues prop meu, prop de mi. L’he deixat a prop de la plaça.

propaganda f Publicitat. Fan propaganda d’una batedora elèctrica.

propens, -a adj règ Que (hi) té tendència. És propens a la ira.

proper, -a adj Que és a prop en l’espai o en el temps. Els propers dies. Es van arribar fins al poble més proper.

propi, pròpia adj Que pertany (a). Viuen en casa pròpia. Aquest tic és propi d’ell.

propietari, -ària adj i m i f Que en té la propietat. L’empresa propietària dels grans magatzems. Els propietaris del terreny.

propietat f 1 Característica pròpia. L’imant té la propietat d’atraure el ferro. 2 Allò que pertany (a). Aquests llibres són propietat dels meus cosins.

propina f Diners donats de més a més. Quan va a un restaurant, sempre hi deixa propina.

proporció f Mida relacionada amb una altra. Un local de grans proporcions.

proporcionar v tr Procurar. Els han proporcionat tota mena de facilitats.

proporcionat, -ada adj De proporcions adequades. Té un cos molt proporcionat.

proposar v tr Insinuar, oferir de fer. Li va proposar un canvi.

propòsit 1 m Intenció. Amb quin propòsit m’ho dius, això? 2 a propòsit de loc prep Sobre. Et vull parlar a propòsit del nou horari.

proposta f Allò que és proposat. Em va fer una proposta interessant.

propugnar v tr Fer una proposta i defensar-la. El diputat propugnava noves lleis de defensa del medi ambient.

propulsar v tr Fer anar endavant. Els motors propulsaven la nau a gran velocitat.

prosa f Escrit de caire narratiu o descriptiu, especialment per oposició a vers.

prosperar v intr Millorar del punt de vista professional, econòmic, etc. D’ençà dels nous regatges, la comarca ha prosperat molt.

prostitut, prostituta m i f Persona que rep diners a canvi de relacions sexuals.

protagonista m i f Personatge destacat d’uns fets, d’una obra literària, etc. El protagonista principal i els secundaris.

protecció f Acció i efecte de protegir. Han demanat protecció de la policia.

protector, -a adj i m i f Que protegeix. Societat protectora d’animals. Els protectors del medi ambient.

protegir(-se) v tr i pron Defensar de perills, d’atacs. Han protegit la casa amb una tanca reforçada. Es protegien dels cops tapanta-se la cara amb les mans.

proteïna f Substància que forma les cèl.lules i que trobem en aliments com els cereals.

protesta f El fet de protestar. Van rebre moltes protestes pel canvi d’horari.

protestant adj i m i f De la religió protestant.

protestar v règ Manifestar desacord (amb). Protestaven per l’augment dels preus.

prou Indica quantitat o intensitat suficient. 1 [inv.; pl. fam. prous] det No hi haurà prou cadires per a tothom. 2 adv Ja ets prou gran per entendre-ho. No m’ha satisfet prou. 3 exp T’he dit que prou! 4 tenir-ne prou loc verb Bastar. Amb una mica de pa i formatge, ja en té prou. 5 haver-n’hi prou loc verb Tenir suficient quantitat d’una cosa, bastar. No cal anar-hi, n’hi haurà prou amb una telefonada.

prova f 1 Avaluació. Una prova de matemàtiques. 2 Competició. Una prova d’atletisme.

provar 1 v tr Experimentar. Han provat la nova màquina i no acaba d’anar bé. 2 provar de v aux Intentar. Prova de convèncer-lo.

proveïdor, -a adj i m i f Que proveeix. La fàbrica proveïdora de pneumàtics. El gerent del supermercat té una reunió amb els proveïdors.

proveïment m El fet de proveir. S’encarrega del proveïment de primeres matèries.

proveir v tr Proporcionar. Els pagesos proveïen el mercat local dels millors productes.

provenir v règ Procedir. Aquell soroll provenia del terrat.

proverbi m Refrany que conté un consell.

província f Divisió administrativa.

provincial adj Referent a la província. Les carreteres provincials.

provisió 1 f Acció de proveir-se. Han fet provisió de blat per a l’hivern. 2 provisions f pl Queviures: *recapte. Sense provisions no aguantarien pas el setge.

provisional adj De durada imprecisa. “Desviament provisional a causa de les obres.”

provocació f El fet de provocar. No vull caure en provocacions.

provocar v tr Causar, especialment una reacció, un accident. Aquell incendi va provocar l’alarma general.

pròxim, -a adj Proper, immediat. Ho farem els pròxims dies.

proximitat f Qualitat d’allò que és pròxim. Davant la proximitat del derbi augmentava el nerviosisme.

prudència 1 f Vigilància dels perills. La prudència aconsellava no fer nit enmig d’aquell bosc. 2 amb prudència loc adv D’una manera prudent. Cal conduir amb prudència.

prudent adj Que actua amb prudència. Un conductor prudent.

pruna f Fruit comestible de la prunera.

prunera [var.: pruner m] f Arbre fruiter de fulla caduca que fa les prunes.

psicòleg, psicòloga m i f Persona entesa en psicologia.

psicològic, -a adj Referent a la psicologia. Té problemes psicològics.

psiquiatre, psiquiatra m i f Especialista en trastorns psíquics.

psíquic, -a adj Relatiu a la ment. Malalties psíquiques.

públic 1 m Conjunt de persones que assisteixen a un espectacle. L’artista va ser reclamada pel públic al final de l’actuació. 2 públic, -a adj Conegut. La seva ignorància era pública. 3 Al servei de tots. Uns transports públics. Ensenyament públic. Un servei públic.

publicar v tr Editar. Li han publicat la primera novel.la.

publicitari, -ària adj Referent a la publicitat. Tanques publicitàries.

publicitat f Informació, especialment comercial, sobre un producte. És l’hora de la publicitat.

puça f Insecte saltador paràsit.

pudent adj Que fa pudor. Aigües brutes i pudents.

pudor f Mala olor. La pudor de les clavegueres. Cal llençar les escombraries, que fan pudor.

pugnar v règ Lluitar per. Pugnava per avançar-lo.

pujada f Pendent vist des de baix. “El camí fa pujada i jo me’n vaig a peu.”

pujar Anar cap amunt 1 v tr Pujava les escales amb fatiga. 2 v règ Pujarem a jugar a dalt al terrat. 3 v intr La febre li puja. Guaita com puja, el globus!

pulmó m Òrgan de la respiració en els vertebrats terrestres.

pulmonia f Inflamació dels pulmons.

puma m Mamífer carnívor americà semblant al lleó

punt 1 m Determinació mínima de l’espai. Es veu un punt allà a l’horitzó. Posa punt al final de frase. 2 a punt (de) loc prep o adv Disposat (a). Ja estem a punt, a punt de marxa.

punta f Terminació aguda. La punta d’un ganivet, d’un llapis.

puntada (de peu) [var.: *puntelló m] f Cop donat amb la punta del peu. Li va clavar una puntada al cul. El van fer fora a puntades de peu, a puntellons.

puntual adj Que arriba a l’hora. És estrany aquest retard, perquè és molt puntual.

puntualitat f Qualitat de puntual. Valorava molt la puntualitat.

punxa f Punta molt aguda. Un roser ple de punxes.

punxada f 1 Ferida feta amb una punxa o punta. Tenia el braç ple de punxades. 2 Dolor agut. Va sentir una punxada al costat.

punxant adj Que punxa. Un objecte punxant.

punxar(-se) v tr i pron Ferir(-se) amb una punxa. M’he punxat el dit amb l’agulla de cosir.

punxegut, -uda adj Acabat en punxa. Un nas punxegut.

puny m 1 Mà closa. Alçaven el puny en senyal de protesta. 2 cop de puny Cop donat amb el puny. Es barallaven a cops de puny. 3 El canell. El subjectava pels punys. 4 Part d’una màniga propera als punys. Els punys d’una camisa.

punyal m Arma blanca i curta, de dos talls.

punyeta f [sovint en pl.] 1 Molèstia, històries. Quina punyeta, haver de caminar tant. No estic per punyetes. Estàs carregat de punyetes. 2 fer la punyeta loc verb Empipar. No parava de fer-me la punyeta. 3 engegar, enviar a fer punyetes loc verb Fer fora de males maneres. 4 a la quinta punyeta loc adv Molt lluny. Això és a la quinta punyeta. 5 punyetes exp Exclamació per manifestar empipament. Què punyetes vols, ara? Para ja, punyetes!

pupil.la f Nineta de l’ull.

pupitre m Moble amb un caixó amb tapa, a vegades inclinada, per escriure-hi a damunt, utilitzat en algunes escoles.

pur, -a adj No contaminat, no mesclat. Un aire pur.

puré [pl. -és] m Aliment fet amb alguna hortalissa bullida i xafada. Puré de patates.

puresa f Qualitat de pur. Un oli de gran puresa.

purga f Medicament per fer anar de ventre.

pus m Suc espès i grogós d’una ferida infectada, d’un gra, etc.

puta f [usat gen. com a insult] Prostituta.

putxinel.li m Titella de guant.

puzle m Joc de moltes peces que han d’encaixar per formar-ne un conjunt, trencaclosques.

Posted on

M, N, O

les meves paraules

M

mà f 1 Part final, amb dits, de cada una de les extremitats superiors de les persones. La mà dreta i l’esquerra. 2 mà d’obra Conjunt dels treballadors manuals ocupats en una feina.

maça f Martell gros, de ferro o de fusta.

macarró [gen. en pl.] m Pasta formada per canonets, que pot ser de diferents amplades. Macarrons amb beixamel.

macedònia f Plat de fruita feta a trossos banyada en suc de fruita.

maco, -a 1 adj Bonic. 2 fer el maco loc verb Fer el fanfarró.

madona* f Masovera.

madrileny, -a adj i m i f De Madrid.

maduixa f Fruit comestible de la maduixera, de color vermellós i molt aromàtic: *fraula. Maduixes amb nata.

maduixot m Fruit d’aspecte semblant a la maduixa però molt més gros. Maduixots amb llimona.

madur, -a adj Completament format. Un fruit madur.

madurar v intr Fer-se madur. Els préssecs ja maduren.

maduresa f Qualitat de madur. Una escriptora en plena maduresa.

magatzem 1 m Local per guardar-hi el gènere. A sota la botiga hi ha el magatzem. 2 (grans) magatzems m pl Gran establiment comercial on hi ha tota classe de gènere, llevat generalment d’alimentació, distribuït per seccions.

magdalena f Pasta esponjosa i arrodonida.

màgia f Poders ocults. El va fer desaparèixer per art de màgia.

màgic, -a 1 adj Referent a la màgia, atribuïble a la màgia. Una solució màgica. 2 [var.: mag] m i f Persona que es dedica a la màgia. El màgic va fer uns jocs de mans.

magistrat, magistrada m i f Jutge, jutgessa.

magnètic, a adj Que té les propietats de l’imant. Força magnètica.

magnetòfon m Aparell per gravar sons.

magnífic, -a adj Molt bo. Un espectacle magnífic.

magrana [var.: mangrana] f Fruit comestible del magraner, arrodonit i ataronjat, del qual es mengen les llavors.

magraner [var.: mangraner] m Arbre fruiter de fulla caduca que fa les magranes.

magre, -a adj Eixut de carns, sense greix. Totes les criatures eren magres. Carn magra.

mai adv 1 [en frases negatives] Cap vegada. No l’havia vist mai, per aquí. No el tornaré a veure mai més. No ho haviat sentit mai de la vida. 2 [en frases condicionals i interrogatives] Alguna vegada. Mai que el vegeu, doneu-li records de part nostra. No l’has vist mai?

maig m Cinquè mes de l’any.

mainada f Conjunt dels infants: canalla, xicalla.

mainader, mainadera m i f Persona encarregada de cuidar criatures.

maionesa f Salsa feta amb ou, oli, sal i unes gotes de llimona o de vinagre tot ben batut i lligat.

major adj 1 Més gran, més gros. És el major disbarat que m’havien contat mai. Ja és major d’edat. *2 Gran d’edat. El fill major, el germà major. Les persones majors.

majoria f La part més gran d’un conjunt. Com pensa, la majoria de la gent?

majorista m i f Comerciant que ven a l’engròs.

majúscula f Lletra grossa, generalment la inicial de frase o de nom propi.

mal 1 m Dolor, afecció. Té mal de queixal, de ventre, d’esquena, de coll. 2 adv Gens bé. Mal m’està el dir-ho, però jo ho faig més bé. Una cosa molt mal feta. Això fa de mal solucionar. 3 fer mal loc verb Sentir un dolor. Li fa mal la mà de tant picar amb el martell. 4 mal, -a adj Dolent. Una mala persona. Un mal negoci.

malabarista m i f Artista que fa jocs d’habilitat.

malalt, -a adj i m i f Que pateix una malaltia. Un malalt de càncer. Ha treballat en excés i ha caigut malalt. Al cap d’una setmana de començar el tractament ha empitjorat, ara està més malalt encara.

malaltia f Alteració de la salut. El càncer és una malaltia greu.

malaltís, -issa adj Propens a estar malalt. Una naturalesa malaltissa.

malament adv Gens bé. Es troba malament. No ha millorat pas, sinó que encara està més malament.

malbaratament m Despesa exagerada i de poc profit. Ha estat un malbaratament, comprar-li aquesta joguina tan cara i que no fa per ell.

fer(-se) malbé loc verb Malmetre(‘s). No sé com agafa els llibres que en fa malbé molts. La meitat de la fruita s’ha fet malbé als arbres.

maldat f Condició de dolent. La maldat se li notava als ulls.

maldecap m Preocupació grossa. No m’expliqueu les malifetes que fa, que no vull maldecaps.

maledicció f Acció i efecte de maleir. La vella gitana li va llançar una maledicció terrible.

maleir v tr Desitjar mal a algú. Li va maleir els ossos.

maleït, -ïda adj Dolent. Estava tip d’aquell maleït negoci.

malentès m Error d’interpretació. Al cap de dues hores de discussió, es van adonar que tot era un malentès.

malesa f Mala acció. Aquest noi no para de fer maleses.

malestar m Sensació de no trobar-se bé. Tinc un malestar a l’estómac.

maleta f Receptacle per posar-hi roba i objectes necessaris per fer un viatge.

maletí m Maleta petita.

malfactor, -a adj i m i f Delinqüent.

malgastar v tr Gastar sense mirament. En quatre dies han malgastat els diners del premi.

malgrat prep Sense que ho impedeixi. Hi anirem malgrat la prohibició.

malícia f 1 Mala fe. Ha actuat amb malícia. 2 Ràbia. Quina malícia que ho hagi descobert.

malifeta f Acció dolenta.

maligne, -a adj Que causa dany. Un tumor maligne.

malla f Teixit espès com de xarxa. Una bossa de malla.

mallorquí, -ina adj i m i f De Mallorca.

mallot m Camiseta utilitzada en el ciclisme. El mallot groc.

malnom [var.: renom, sobrenom] m Nom afegit, que descriu una característica de la persona. És tan garrell, que de malnom li diuen “Cowboy”.

malsà, -ana adj Poc sa. En aquell indret pantanós, s’hi respirava un aire malsà.

malson m Somni angoixós.

maltractament m Acció i efecte de maltractar.

maltractar v tr Tractar malament. Maltractaven els fills de paraula i d’obra.

maluc m Cada costat del cos humà en el tros que va de la cintura al començament de la cuixa. Caminava remenant molt els malucs.

malva f Planta abundant en terrenys no cultivats que fa flors generalment morades, però també rosades i blanques.

malvat, -ada adj i m i f Que té maldat. Fer fora de casa la filla ha estat una acció pròpia d’un malvat.

mamar v intr Xuclar la llet del pit de la mare. S’ha d’acostumar els nadons a mamar a unes hores determinades.

mamella [var.: mama] f Cada un dels òrgans de les femelles dels mamífers que segrega la llet per alimentar els petits.

mamífer m Animal vertebrat la femella del qual té mames per alimentar les cries.

mampara f Separació de material que no és fet d’obra. Han posat una mampara a la dutxa.

manar v intr Donar ordres. Per governar s’ha de saber manar.

manat m Conjunt de coses que es poden agafar amb una mà. Un manat de raves.

manc, -a [var. fam.: manco] adj i m i f Que no es pot servir d’una extremitat superior.

manca f Falta.

mancança f Defecte, necessitat. Al nostre país encara tenim moltes mancances culturals.

mancar v tr Faltar.

mancat, -ada adj règ Necessitat. Estan mancats de tot.

mandarina f Fruit comestible del mandariner.

mandíbula f Part inferior de la cara.

mandonguilla f Piloteta de carn picada. Mandonguilles amb pèsols.

mandra f Desgana per fer les coses, peresa. Em fa mandra, ara, jugar als escacs.

mandrós, -osa adj Que té mandra, peresós. No sigueu mandrosos i mireu d’enllestir.

mànec m Peça allargada d’un estri, d’un recipient, etc. per on s’agafa. El mànec d’un martell, d’una paella.

mànega f 1 Màniga. Les mànegues d’una brusa. 2 [esp.] Tub flexible per a l’aigua. Una mànega de regar.

manejar v tr Fer anar, saber-se(‘n) servir. Manejar l’espasa.

manera 1 f Forma de manifestar-se una acció o una situació. De quina manera ho hem de fer? D’aquesta manera no anirem enlloc. 2 maneres f pl Forma de comportament. Això no són maneres! 3 de cap manera loc adv En absolut. No va voler fer-ho de cap manera. 4 de tota manera [var.: de totes maneres] loc adv Tot i així. De tota manera, mirarem de no començar fins que ell no haurà arribat. 5 de manera que loc conj És a dir que. T’ho has d’acabar tot, de manera que espavila’t!

maneta f Peça per fer anar un mecanisme. La maneta de la porta.

mania f Idea fixa, obsessió. Té la mania de la neteja.

maniàtic, -a adj i m i f Que té manies. Només menja aliments crus, és molt maniàtic amb el menjar.

manicomi m Institució sanitària per a malalts mentals.

manifest, -a 1 adj Evident. La seva satisfacció era manifesta. 2 manifest m Escrit fet per un grup on hi exposen els seus punts de vista en forma de programa.

manifestació f El fet de manifestar(-se), especialment multitud que planteja públicament una reivindicació. Les manifestacions del primer de maig.

manifestant m i f Persona que forma part d’una manifestació. S’hi van aplegar milers de manifestants.

manifestar v tr Fer pública una opinió. Va manifestar el seu desacord amb la proposta.

màniga [var.: *mànega] f Part d’un vestit que cobreix el braç. Les mànigues d’un abric.

manillar m Guia d’una bicicleta o d’una moto.

manilles [rarament en sing.] f pl Joc d’anelles per subjectar els punys. El guàrdia va posar les manilles al detingut.

maniobra f Moviment per situar(-ho) d’una manera adequada. Va aparcar a la primera maniobra.

maniobrar v intr Fer maniobres. El remolcador va maniobrar molta estona fins a situar el vaixell en la direcció correcta.

manipular v tr 1 Fer servir. Sabia manipular els aparells electrònics com ningú. 2 [fig.] N’hi ha que saben manipular l’opinió pública.

maniquí m Representació d’una figura humana per mostrar vestits. A l’aparador hi havia tot de maniquins amb els models de la temporada.

manisa* f Rajola prima coberta amb un vernís de vidre: *taulellet. Han recobert el bany amb manises blaves.

manllevar v intr Rebre diners en préstec: *amprar. Si no tenim prou diners per a l’entrada del pis, haurem de manllevar.

manobre m i f Obrer no especialitzat de la construcció. El manobre duia el carretó carregat de material.

mans, -a [var.: mansoi, mansuet; var. fam.: manso] adj Dòcil. Una gosseta molt mansa.

mansió f Casa luxosa. Vivien en una mansió voltada de jardí.

manta f Peça gran de roba d’abric. Una manta de viatge.

mantega f Producte obtingut batent la llet de vaca. Pa amb mantega.

manteniment m El fet de mantenir. El manteniment d’aquell cavall era molt costós.

mantenir [var.: mantindre] v tr Vetllar pel bon estat (de). Van mantenir la mateixa temperatura ambient durant tot l’estiu.

manual 1 adj Fet amb les mans. Treball manual. 2 m Llibre de consulta. Un manual d’instruccions. Un manual de gramàtica.

manutenció f Acció de mantenir, especialment la referida a l’alimentació. Havent mort els pares, qui es cuidaria ara de la manutenció dels fills?

manxa f Aparell o part d’un instrument de vent. La manxa d’una bicicleta. La manxa d’un acordió.

manyà, manyana m i f Persona que instal.la i repara panys de portes, bastiments metàl.lics, etc.

maó m Peça d’argila de secció quadrangular utilitzada en la construcció. Un envà de maons.

mapa m Representació d’una zona de la geografia damunt paper. Un mapa físic d’Europa.

maqueta f Representació en petit. Una maqueta de la ciutat.

maquillador, maquilladora m i f Persona que es dedica a maquillar.

maquillar v tr Fer ressaltar els trets de la cara amb productes adequats.

maquillatge m Conjunt dels productes de maquillar; resultat de l’aplicació d’aquests productes. Duia una espessa capa de maquillatge a la cara.

màquina f Aparell o mecanisme que fa un treball. Màquina de cosir, de rentar. Màquina d’afaitar.

maquinària f Conjunt de màquines. La maquinària de la fàbrica.

maquineta f 1 Estri de fer punta al llapis. 2 Estri d’afaitar. S’afaita amb maquineta.

maquinista m i f Persona que condueix una màquina de tren.

mar m o f Extensió gran d’aigua salada. La mar està una mica picada. Són gent de mar.

marató f 1 Cursa a peu de gran llargada. 2 Programa radiofònic o televisiu de llarga duració, generalment amb unes finalitats especials. 3 [hip.] Les negociacions entre patronal i sindicats van ser una marató de trenta-dues hores.

marbre m Roca calcària molt apreciada en la construcció. Una taula de marbre.

marc m Peça, de fusta o metàl.lica, que envolta un quadro o una obertura quadrangular. El marc de la finestra.

març m Tercer mes de l’any.

marca f Senyal, distintiu, especialment d’un producte comercial. Sempre compra roba de marca.

marcador m Aparell que indica els resultats d’una competició esportiva. El marcador assenyalava un avantatge clar de l’equip visitant.

marcar v tr Posar una marca, un senyal. He marcat tota la roba amb les vostres inicials.

mare [var.: mama] f Dona en relació a un fill o una filla. Coneixes la mare d’en Pep?

marea f Moviment de les aigües del mar a causa de l’atracció de la Lluna i el Sol. La marea alta i la marea baixa.

mareig [pl. -jos o -igs] m Sensació de malestar general i de vertigen. Veure girar els cavallets em fa venir mareig.

marejar v tr Tenir mareig. Els moviments de les onades em maregen.

marfil m Esmalt de les dents, especialment de l’elefant. Una estatueta de marfil.

margarida [var.: *margalida] f Planta que fa una flor blanca amb un botó groc.

margarina f Producte alimentari semblant a la mantega.

marge m Franja del costat d’una vora. Els marges d’un riu, d’una pàgina, d’un camí.

marí, -ina 1 adj Relacionat amb el mar. Brisa marina. 2 m i f Persona que té per ofici navegar. El seu pare és marí.

marieta f Insecte arrodonit, vermell i amb taques negres.

marina f Conjunt de vaixells d’un país. La marina de guerra. La marina mercant.

mariner, -a 1 adj Del mar. Una dona marinera. 2 m i f Tripulant d’un vaixell. Els mariners feinejaven a coberta.

marioneta f Titella de fil.

marisc m Conjunt dels crustacis i mol.luscos utilitzats en l’alimentació. Una botiga de peix i de marisc.

marit m Home en relació a la seva muller. Ha arribat el marit de la Clara.

marítim, -a adj Referent al mar. Museu marítim.

marjal* m o f Terreny pantanós vora mar: aiguamoll.

marmota f Rosegador nocturn que viu a muntanya.

marquès, marquesa m i f Títol de la noblesa.

marrec m Criatura.

marró adj i m Color terrós. Duu un jersei marró.

martell m Eina per clavar claus.

marxa f 1 El fet d’anar-se’n. Tots els problemes van venir després de la seva marxa. 2 Mecanisme d’un vehicle que regula les diferents velocitats. El canvi de marxes. 3 Modalitat d’atletisme. 4 [fam.] Disposició. Una gent amb molta marxa. 5 Composició musical de ritme viu i solemne. Una marxa militar.

marxar v intr Anar-se’n. A quina hora ha marxat?

mas m 1 Explotació agrícola. Els treballs del mas. 2 [var.: masia f] Casa de pagès.

màscara f Careta.

mascle adj i m Animal o planta de sexe masculí. El mascle de la perdiu és el perdigot. Una cadernera mascle. Una palmera mascle.

masclisme m Pràctica social que parteix de la suposició de la superioritat de l’home sobre la dona.

mascota f Allò que s’adopta com a portador de sort. Aquell cadell era la mascota de la colla.

masculí, -ina 1 adj Referent a l’home o a qualsevol animal mascle. Moda masculina. Glàndula sexual masculina. 2 adj Del gènere masculí. ‘Queixal’ és una paraula masculina. 3 masculí m Gènere gramatical. El masculí de ‘covarda’ és ‘covard’.

masover, masovera [var.: *maser] m i f Persona que porta un mas que és propietat d’un altre: *amo, *madona.

massa 1 f Quantitat gran informe, especialment d’una matèria contínua. Una massa de fang. 2 det [inv.; pl. fam. masses] Un nombre excessiu. Li has donat massa diners. 3 adv En excés. És massa jove per tanta responsabilitat. No us hi acosteu massa.

massapà [var.: *marsapà] m Pasta dolça feta d’ametlles, per a l’elaboració de pastissos.

massatge m Tractament físic per posar en condicions els músculs.

massatgista m i f Persona que es dedica a fer massatges.

massís, -issa 1 adj Compacte i consistent. El mur era de pedra massissa. 2 massís m Conjunt de muntanyes agrupades i d’altitud moderada. El massís del Montseny.

massiu, -iva adj Dit d’allò que implica molta gent. Els seus mèrits han tingut un reconeixement massiu.

mastegar v tr Triturar amb les dents. Mastegava xiclet. Per fer bé la digestió, cal mastegar ben bé els aliments.

màstic m Substància pastosa que s’endureix amb el temps, apta per fixar vidres, tapar junts, etc.

mat adj De to apagat. Un verd mat.

mata f 1 Arbust de poca alçada. Unes mates de romaní. 2 Conjunt espès. Una mata de cabell.

matalàs [pl. -assos] [var.: *matalaf] m Peça rectangular i gruixuda que es posa damunt del somier.

matança f Acció de matar-ne molts alhora. La matança de Srebrenica.

matar 1 v tr Llevar la vida. El van matar a cops. 2 matar-se v ref Llevar-se la vida. Es va matar d’un tret al cap. 3 Morir d’accident. Es va matar amb la moto.

mateix, -a 1 det Indica identitat. Ho farem dins la mateixa setmana. Ell mateix t’ho dirà. 2 el mateix pron La mateixa cosa. Sempre dius el mateix. 3 mateix adv Fins i tot. Les germanes mateix estaven enfadades.

matemàtic, -a 1 adj Referent a la matemàtica. Un problema matemàtic. 2 m i f Persona entesa en matemàtica.

matemàtica [var.: matemàtiques] f Ciència que estudia els nombres.

matèria f Substància constituent de les coses. Matèria orgànica. Primera matèria.

material 1 adj Referent a les coses. Han avaluat els danys materials de l’accident. 2 m Conjunt de coses que es fan servir. Material per a la construcció. 3 materials m pl Conjunt de matèries que entren en una obra. Per construir l’auditori, han fet servir materials de primera.

maternal [var.: matern] adj Referent a la mare. Amor maternal.

maternitat f Condició de mare. Té la baixa per maternitat.

matí [var.: dematí] m Part del dia compresa entre l’alba i el migdia. Les onze del matí. S’ha llevat de matí, de bon matí.

matinada f Part del dia entre la mitjanit i l’alba. Les quatre de la matinada.

matinar v intr Llevar-se de matí. Demà hem de matinar per agafar el primer tren.

matiner, -a [var.: *dematiner] adj Que matina. Era més matiner que un gall.

matís m Diferència de grau. Tots els matisos del blau. La realitat té molts matisos.

matisar v tr Diferenciar, apreciar els matisos d’una cosa. Has de matisar més les teves afirmacions.

mató m Aliment que s’obté bullint la llet que sobra de fer el formatge: *brossat, *brull. Per postres hi ha mel i mató.

matoll m Vegetació formada per mates i arbustos.

matrícula f 1 Placa de numeració dels vehicles. 2 Inscripció en un centre d’ensenyament.

matrimoni m Parella casada. Al pis del costat hi viu un matrimoni jove amb dos fills.

matriu f Òrgan de l’aparell reproductor femení dels mamífers

matx m Competició esportiva.

màxim, -a 1 adj Del grau més alt possible. Li han imposat la pena màxima. 2 màxim pron La màxima cosa. Això és el màxim que et puc concedir. 3 com a màxim loc adv Estirant-ho molt. N’hi havia cent com a màxim.

mecànic, -a 1 adj Referent a la mecànica. Un taller mecànic. 2 m i f Persona que es dedica a la reparació d’automòbils. He dut el cotxe al mecànic.

mecànica f Estudi del funcionament de les màquines.

mecanisme m Conjunt de les peces que fan anar un aparell, una màquina. El rellotge té un mecanisme complicat.

medalla f Peça, generalment metàl.lica, amb valor simbòlic, que se sol dur penjada. Li han concedit la medalla de plata dels jocs.

medecina [var.: medicament, medicina] f Producte per curar malalties. N’hi ha que fan un abús de les medecines.

medi m Entorn d’un ésser viu. El medi natural dels goril.les és la selva.

mèdic, -a adj Relatiu a la medicina. Revisió mèdica. Certificat mèdic.

medicina f 1 Ciència i professió que es dedica a la curació dels malalts. Ja fa tercer de medicina. 2 Medicament. Té la tauleta de nit plena de medicines.

medicinal adj Que té propietats de medecina. Aigües medicinals.

medieval adj Referent a l’edat mitjana. Els castells medievals.

mediocre adj D’una qualitat que no destaca. Un cantant mediocre.

meditar v intr i règ Reflexionar. Va estar tot el dia meditant sobre el que havia de fer.

mediterrani, -ània adj Referent al mar Mediterrani. Les costes mediterrànies.

medusa f Animal invertebrat marí de cos mig transparent en forma de paraigua.

meitat [var.: mitat] [gen. loc det ‘la meitat de’] 1 det Cada una de les parts resultants de dividir alguna cosa en dos. La meitat de quatre és dos. Dóna-me’n la meitat. 2 f Nombre fraccionari. Una meitat (1/2).

mel f Producte elaborat per les abelles. Mel de romaní.

melancolia [var.: malenconia] f Tristesa pròpia de qui té enyorança. La melancolia d’aquelles tardes d’hivern.

melancòlic, -a [var.: malenconiós] adj Que té o expressa melancolia. Una cançó melancòlica.

melic m Cicatriu del cordó umbilical: llombrígol.

melindro m Pasta petita i allargada. Xocolata amb melindros.

melmelada f Fruita xafada i cuita amb sucre. Melmelada de pruna.

meló m 1 Fruit de la melonera, molt carnós i sucós. *2 meló d’Alger Síndria.

melodia f Conjunt de sons ben combinats.

membrana f 1 Teixit orgànic en forma de làmina prima. La membrana d’una cèl.lula. 2 Pell tibant d’alguns instruments musicals. La membrana d’un tambor.

membre m Part d’un tot. Els senadors són membres de l’anomenada cambra alta.

memorable adj Destacat, que convé guardar a la memòria. Va ser un dia memorable.

memòria f Facultat de recordar. Amb els anys, se li debilitava la memòria.

mena f Classe, espècie. Quina mena d’animal és aquest?

mencionar v tr Anomenar, referir-se (a). No va mencionar pas aquest apartat de l’acord.

menejar* v tr Moure, bellugar. No parava de menejar el cap.

menisc m Teixit dur en forma de mitja lluna d’algunes articulacions, especialment del genoll. El davanter centre l’han d’operar del menisc.

menja f Menjar, especialment bo. Els van servir tot de menges exquisides.

menjada f Àpat. Faig tres menjades al dia.

menjador m Peça on es fan els àpats. El menjador era a l’altra banda del pis.

menjar 1 v tr Empassar-se aliments. Tenia tanta gana, que m’hauria menjat un bou sencer. 2 m Aliments. Només els quedava menjar per una setmana.

menor adj Més petit. Allò va ser un mal menor. Encara és menor d’edat. El germà menor.

menorquí, -ina adj i m i f De Menorca.

menstruació f Pèrdua de sang periòdica de la dona adulta.

mensual adj Que passa cada mes. Pagaments mensuals.

ment f Intel.ligència, cervell, cap. Els misteris de la ment humana.

menta f Planta aromàtica amb la qual es fa un licor del mateix nom.

mental adj Referent a la ment. Malalts mentals.

mentalitat f Manera de pensar. Té una mentalitat molt tancada.

mentida f Paraules, afirmacions, etc., que no es corresponen amb la veritat. Va dir que li agradava molt el regal, però era mentida.

mentider, -a adj i m i f Que diu mentides. M’han tractat de mentider.

mentir v intr Dir mentides. Menteix fins i tot quan dorm.

mentre [var. fam.: mentres] 1 conj Indica inclusió d’una acció durant l’execució d’una altra. Cantava mentre es pentinava. 2 mentre que loc conj Els uns s’afanyen mentre que els altres s’ho miren

mentrestant [var.: entretant, *mentrimentres] adv Durant aquell temps. Tu, entretén-lo, jo mentrestant miraré d’acabar.

menú [pl. -ús] m 1 Conjunt dels plats d’un àpat. Quin menú tenim per avui? 2 Llista d’instruccions d’un programa d’ordinador.

menut, -uda adj i m i f Petit. Un bestiola menuda. El menut de la colla. El menut ja camina.

menys Indica quantitat o intensitat inferior. 1 det Cada dia hi ha menys diners a la caixa. 2 adv El capítol d’avui m’ha agradat menys que el d’ahir. 3 prep Sis menys dos fan quatre.

menyspreable [var. fam.: despreciable] adj Digne de menyspreu. Deia que ningú és tan menyspreable com una persona mesquina.

menysprear [var. fam.: despreciar] v tr Mostrar menyspreu. Menyspreava els covards.

menyspreu [var. fam.: despreci] m Sentiment de rebuig, de considerar(-ho) inferior. Se’l va mirar amb un gran menyspreu.

meravella f Fet prodigiós, que causa admiració. Les set meravelles del món.

meravellar(-se) v tr, pron i règ Causar admiració. Em meravella el seu cinisme. Es meravellava de la seva fortalesa.

meravellós, -osa adj Que causa gran admiració. Una novel.la meravellosa.

mercaderia f Gènere destinat a la venda. Estació de mercaderies.

mercat m Instal.lacions on hi ha tot de parades de vendre.

merceria f Botiga on venen botons, agulles, fil, etc.

mercuri m Metall líquid platejat que es fa servir en els termòmetres.

merda f Excrements. Van trepitjar una merda de vaca.

merder m Confusió gran. Va aprofitar aquell merder per escapar-se.

merèixer(-se) v tr i pron Haver fet mèrits (per). Es mereixia un descans.

meridià m Línia imaginària que passa pels pols de la Terra.

meridional adj Del sud. Els països meridionals.

mèrit m Allò que fa destacar una cosa. Va tenir el mèrit de ser el primer.

merla [var.: *mèrlera] f Ocell cantor de plomes negres i bec groc.

mes m Cada una de les dotze divisions de l’any. El mes de gener és el primer de l’any.

més Indica quantitat o intensitat superior. 1 det No em van quedar més ganes de tornar-hi. Ja no me’n queden més. 2 adv És més alt que tu. No va voler cantar més. 3 prep Quatre més sis fan deu. 4 a més, a més a més loc adv Encara. No tenia temps de fer-ho i, a més, no em venia de gust. 5 més o menys loc adv Aproximadament. Això et costarà més o menys mil pessetes. 6 com més loc adv Com més li estigueu a damunt, menys cas us farà.

mescla f Conjunt de coses mesclades, barreja.

mesclar v tr i règ Ajuntar coses de diferent mena, barrejar.

mesquí, -ina adj 1 Gens generós. És molt mesquina amb les propines. *2 Desgraciat. Ai, mesquina de mi, ves què m’ha passat!

mesquita f Edifici on es fan les pregàries de la religió musulmana.

mestre, mestra m i f Persona que ensenya en una escola.

mestressa f 1 Propietària. Qui és la mestressa d’aquest gos? Conec la mestressa del bar. 2 Dona que s’està a casa.

mesura f Unitat per mesurar. El quilo és una mesura de pes.

mesurar v intr i tr Comparar fraccions de temps, de longitud, etc. amb una unitat convinguda. La majoria de països mesuren amb el sistema mètric decimal.

meta f Punt d’arribada d’una cursa.

metall m Element fàcil de treballar i bon conductor.

metàl.lic, -a 1 adj De metall, de la naturalesa del metall. Una tanca metàl.lica. Un so metàl.lic. 2 en metàl.lic loc adv En diners comptants. Pagar en metàl.lic.

metal.lúrgia f Indústria del metall.

metge, metgessa m i f Professional que es dedica a curar malalties.

mètode m Manera ordenada de pensar, d’actuar. Treballa amb mètode.

metralladora f Arma de foc que dispara molts trets seguits.

metralleta f Metralladora portàtil individual.

metre m Unitat de mesura de la longitud.

metro m Ferrocarril urbà subterrani.

metròpolis [var.: metròpoli] f Ciutat gran i important.

metxa f Cordó preparat per encendre un explosiu.

meu [f. meva o meua] Indica pertinença, relació, respecte a la 1a. persona del singular. 1 det El meu barri. Això és casa meva. Uns meus amics. 2 pron Deixa’m mirar entre aquell munt de sabates quines són les meues. Estic segur que a les properes eleccions guanyaran els meus. Jo també hi vull dir la meva.

mi pron Representa la 1a. persona del singular darrere de moltes preposicions. Confia en mi. Tot això és per a mi. Només de mi depenia la solució del conflicte.

mica 1 adv [en frases negatives] Gens. No els agrada mica. 2 una mica (de) [var.: una miqueta] loc det Molt poc. Tenia una mica de fred. 3 loc adv Bastant. La casa era una mica lluny de la costa. És una mica estúpid. 4 de mica en mica loc adv Gradualment.”De mica en mica, s’omple la pica.” 5 fer a miques loc verb Trencar a trossos. Va tirar el plat contra la paret i el va fer a miques.

microbi m Organisme només visible a través del microscopi.

micròfon [var. fam.: micro] m Aparell que converteix les ones sonores en senyals elèctrics.

microorganisme m Organisme microscòpic.

microscopi m Instrument òptic, dotat d’una o de diverses lents, que amplifica les imatges.

microscòpic, -a adj 1 Visible només a través del microscopi. Uns organismes microscòpics. 2 [hip.] Molt petit.

mida f Mesura, especialment de longitud. Has de prendre les mides de la taula.

midó m Sucre natural que té molts usos. Per fer la crema més espessa, necessitarem una mica de midó.

mig 1 m El punt central. Ens trobarem al mig de la plaça, al bell mig. 2 mig, mitja det Indica la meitat. Necessitarà mitja barreta per fer-se l’entrepà. 3 a mig [var.: *a mitan, a mitjan] loc prep A meitat de. Van arribar a mig agost.

migdia f 1 Moment del dia que coincideix amb les 12 hores. 2 [p. ext.] Part del dia comprès entre les hores 12 i 14. Les dues del migdia.

migdiada f Dormida que es fa cap al migdia en havent dinat: *sesta.

migració [sovint en pl.] f Moviment de població (persones o espècies animals) que es desplaça.

migratori, -òria adj Referent a les migracions. Moviments migratoris. Ocells migratoris.

mil 1 det En nombre de mil. T’ho he dit ja més de mil vegades. 2 m El nombre 1.000.

miler [usat en loc det o loc adv] En nombre de mil. S’hi va aplegar un miler de ciutadans pel cap baix. Les formigues sortien a milers.

milió 1 det [gen. en la locució ‘un milió de’] En nombre d’un milió. Un milió de pessetes. 2 m El nombre 1.000.000.

milionari, milionària m i f Persona que té molts diners.

militant adj i m i f Que pertany a una organització política o sindical. Un militant socialista.

militar 1 adj Referent a l’exèrcit. El servei militar obligatori. 2 m i f Persona pertanyent a les forces armades.

mil.lenni m Període de mil anys.

mil.lèsim, -a det Una part de dividir alguna cosa en mil parts iguals. Una mil.lèsima part de segon.

mil.límetre m Mesura de longitud, equivalent a la mil.lèsima part del metre.

millor 1 adj Més bo. És la nostra millor amiga. 2 Preferible. És millor no fer-ho. 3 adv Més bé. Tu ho faràs millor que ningú. Ja estic una mica millor, de la grip.

millora f L’efecte de millorar. El malalt ha tingut una millora. Han fet millores en el pis.

millorar v intr Tornar-se millor. Les relacions entre els cosins han millorat últimament.

mímica f Gestos, especialment amb valor de signe. El va avisar del perill servint-se de la mímica.

mimosa f Arbust de flors grogues.

mina f Lloc explotat per extreure mineral. Una mina de carbó.

miner, -a 1 adj Relatiu a les mines. Conca minera. 2 m i f [var.: minaire] Persona que treballa a les mines.

mineral 1 m Material sòlid, no orgànic. El ferro és un mineral. 2 adj No orgànic. Substància mineral.

miniatura f 1 Reproducció en petites dimensions. 2 en miniatura loc adj En petit. Un tren en miniatura.

mínim, -a 1 adj Que representa la quantitat més petita (de). La llei del mínim esforç. 2 mínim pron La mínima cosa. Era el mínim que podies fer. 3 com a mínim loc adv Almenys. Com a mínim podria saludar.

ministeri m Departament del govern d’un Estat. El ministeri de l’Interior.

ministre, ministra m i f Membre del govern d’un país. El ministre de l’Interior.

minoria f Sector més petit en un conjunt. La llei d’Hondt perjudica les minories.

minúscul, -a adj Molt petit. Una planta que feia unes floretes minúscules.

minúscula f Lletra petita, per oposició a majúscula.

minut m Espai de temps de seixanta segons de durada.

minvant adj Que minva. El quart minvant de la Lluna.

minvar v intr Disminuir. Les forces li minvaven.

miolar [var.: *maular, *meular] v intr Fer el seu crit el gat.

miopia f Afecció de la persona que és curta de vista.

miracle m Fet que no té explicació lògica. Els miracles de les vides de sants.

miraculós, -osa adj De la naturalesa d’un miracle. Una curació miraculosa.

mirada f Acció de mirar. Li va clavar una mirada que el va deixar gelat.

mirador m Construcció amb un ampit o baranes des d’on es domina un paisatge.

mirall m Superfície que dóna imatges de les coses que hi ha davant: *espill.

mirament [sovint en pl.] m Atencions. El tractava amb tots els miraments del món.

mirar 1 v tr Dirigir la vista (cap a). El mirava esperant com reaccionaria. 2 mirar de v aux Procurar. Mira de venir d’hora. 3 mira exp S’utilitza per atraure l’atenció. Mira això! 4 S’utilitza per reforçart un dubte. Mira…, no n’estic segur.

miserable adj Relatiu a la misèria. Duien una vida miserable.

misèria f Pobresa extrema. Hi ha molts pobles que viuen en la misèria.

missa f Culte principal de moltes Esglésies cristianes.

missatge m Text que s’envia a una altra persona. Van rebre un missatge que els advertia de la presència de gent hostil a la zona.

missatger, missatgera m i f Persona que duu un missatge, especialment el qui duu encàrrecs dalt d’una moto.

míssil m Projectil de llarg abast dirigit a distància.

missió f Encàrrec important. La nostra missió era trobar l’enllaç amb el comandament aliat.

misteri m Fet incomprensible. L’extinció sobtada dels dinosaures és encara un misteri per a la ciència.

misteriós, -osa adj Referent al misteri. Una desaparició misteriosa.

misto m Tigeta amb una cabota feta de material inflamable.

míting m Assemblea amb oradors, generalment de caire polític.

mitja 1 f Cada una de les peces de vestir que cobreixen les cames: *calça. Duu les mitges al garró. 2 fer mitja loc verb Teixir llana o fil amb unes agulles llargues: *fer calça. Feia mitja tot mirant la tele.

mitjà 1 m Allò que serveix per aconseguir un fi. El fi no justifica els mitjans. Mitjans de transport. Mitjans de comunicació. Mitjans informatius. 2 mitjà, -ana adj Entre dos extrems. El germà mitjà. Una família de classe mitjana. 3 per mitjà de loc prep Mitjançant. Ho van contractar per mitjà d’una agència.

mitjana 1 f Resultat de sumar diferents quantitats i dividir-la pel seu nombre, terme mitjà. Has de fer la mitjana de les notes del curs. 2 de mitjana loc adj Per terme mitjà. Hem estat a trenta graus de mitjana.

mitjanada* f Paret prima interior: envà.

mitjançant prep A través de. Ho pagaran mitjançant unes lletres.

mitjanit f El punt de les 12 de la nit. La mitjanit és l’hora de les bruixes.

mitjó m Cada una de les peces de vestir que cobreixen els peus: *calcetí.

mixt, -a adj Que conté elements de diferent mena. Ensenyament mixt. Ensalada mixta.

mòbil adj Que es pot moure. Aquell mecanisme tenia una barra mòbil.

mobiliari m Conjunt dels mobles d’una casa, d’un àmbit. El mobiliari urbà.

moblar v tr Posar(-hi) mobles. Han moblat la casa a gust dels pares.

moble m Objecte utilitari d’una casa, d’un local, com ara taules, cadires, llits, armaris, etc.

moc 1 [gen. en pl.] m Secreció de les mucoses, especialment del nas. Li penjaven uns mocs com unes candeles. 2 Paraules desagradables inesperades. Li va clavar un moc que el va deixar mut.

mocador m Peça de roba, generalment quadrada, de diferents mides i usos. Un mocador de cap, de coll.

mocar(-se) v tr i pron Eixugar(-se) els mocs. Moca el menut, que mira com va! Com que està refredat, s’ha de mocar tot sovint.

mocassí m Sabata molt flexible, sense cordons.

moda f Estil que s’imposa en un determinat moment, especialment en el vestit. Li agrada anar a la moda. Una jaqueta passada de moda.

modalitat f Tipus o forma possible dins d’una mateixa organització, idea, realitat, etc. Les diferents modalitats de frases.

model m Allò que mereix ser imitat, que hi és destinat. És un model de virtuts. Per treballar el volum, van agafar una gerra com a model.

modelar v tr Donar forma a una matèria plàstica. Modelaven un tros d’argila per fer-ne un bust.

moderat, -ada adj Que no exagera. Unes opinions moderades.

modern, -a adj D’acord amb l’època actual. Una decoració moderna.

modernitzar v tr Adequar a les formes modernes. Modernitzar la indústria.

modest, -a adj Discret en la valoració d’un mateix. És tan modesta, que no la sentiràs mai parlar de la seva obra.

modèstia f Qualitat de modest. La modèstia no és freqüent en els artistes.

modificació f El fet de modificar. Van tornar a presentar el text amb algunes modificacions.

modificar v tr Fer canvis (en). Han modificat la seva actitud.

modista m i f Persona que confecciona roba, especialment femenina.

mòdul m Cada un dels elements que s’acoblen per fer conjunt. Un armari de mòduls.

mogut, -uda adj Agitat. Ha estat un dia mogut.

moix, moixa* m i f Mamífer felí domèstic: gat.

mola f Cosa massissa i voluminosa. Davant d’ells s’alçava la mola del castell.

molar adj Dit de les dents que trituren. Dents molars.

moldre v tr Passar pel molí. S’ha de moldre una mica més de cafè.

molest, -a adj Ofès i enfadat. Estic molest per la seva desconfiança.

molestar v tr Causar molèstia. Us molesta, el fum del tabac?

molèstia f Destorb, nosa. No li voldria causar una molèstia amb tantes preguntes.

molí m Màquina de moldre. Un molí de vent.

moliner, molinera m i f Persona que té per ofici moldre.

molinet m Electrodomèstic de moldre, generalment cafè.

1moll m Andana d’un port. A quin moll arriba, el vaixell de Gènova?

2moll m Peix petit de color vermellós.

moll, -a adj Mullat.

1molla f Peça elàstica de metall. Un matalàs de molles.

2molla 1 f Part blana del pa. La molla i la crosta del pa. 2 molles f pl Les miquetes del pa. Hi havia tot de molles per terra.

mol.lusc m Animal de cos tou amb closca per fora, com el caragol, o per dins, com el calamar.

molsa f Planta que forma com una mena de catifa flonja en terrenys humits.

molt, -a Indica quantitat o intensitat gran. 1 det A l’estrena hi havia molta gent. Molt de gust de conèixer-la. 2 molt pron Això és molt per a ell. 3 adv M’ha agradat molt. És molt lenta. S’ha comportat molt malament.

moment m Tall en una successió de temps. Per un moment em pensava que era ell. El tren pararà un moment en aquesta estació. Fa un moment era aquí. Arribaran d’un moment a l’altre, en qualsevol moment. D’aquí a un moment començarà la sessió.

mòmia f Cadàver conservat sec. Les mòmies etrusques.

mompeller* m Pati tancat i obert per dalt entre edificis contigus o dins d’un mateix edifici: celobert, *desllunat.

mon [mon, ma, mos, mes] det Possessiu de 1a. persona del singular; usat només amb noms de parentiu i frases fetes. Va arribar acompanyat de mon pare i de ma mare. En ma vida no havia vist una cosa igual!

món [pl. mons] m 1 Univers. El món és infinit. 2 El planeta Terra. El món se’ns ha fet petit.

mona [var.: *moneia] f Indica simi en general. Les mones del parc.

monarca m i f Rei o reina.

monarquia f Sistema polític en què hi ha un rei o una reina.

moneda f Unitat de diner. Canvi de moneda.

moneder m Bossa o cartereta per als diners.

monestir m Edifici on viu una comunitat religiosa.

mongeta f 1 Llavor comestible de la mongetera: *fesol. Un plat de mongetes amb botifarres. 2 mongeta tendra Fruit tendre de la mongetera: *bajoqueta. Un plat de mongetes tendres amb patates.

moniato m Tubercle comestible de la planta del mateix nom.

monitor, monitora 1 m i f Persona que promou activitats en certes entitats. Els monitors d’un esplai. 2 monitor m Part de l’ordinador on hi ha la pantalla.

monja, monjo m i f Persona que consagra la vida a la religió. Un convent de monges. Un monjo budista.

monopatí m Planxa que va damunt de rodes per patinar.

monosíl.lab m Paraula d’una sola síl.laba. Va contestar amb monosíl.labs.

monòton, -a adj De característiques sempre iguals que es van repetint. Un ritme monòton.

monstre m Ésser fabulós de constitució deforme. El monstre de Frankenstein.

monstruós, -osa adj 1 Que té aspecte de monstre. Amb les picades de les vespes, se li va posar una cara monstruosa. 2 [fig.] Molt terrible. Un crim monstruós.

monument m 1 Construcció que destaca per la bellesa o la grandària. Les piràmides d’Egipte són uns monuments magnífics. 2 Construcció feta a la memòria d’algú. El monument a Colom, de Barcelona.

monyica* f Articulació de l’avantbraç amb la mà: canell.

monyo m Pentinat que recull el cabell en forma arrodonida.

moqueta f Recobriment del terra fet amb un teixit fort.

móra f Fruit de la morera i de l’esbarzer. Un iogurt amb móres.

moral 1 f Ànim. Malgrat les derrotes, aguanten bé la moral. 2 adj Referent a la conducta. Té molt poca consciència moral.

morat, -ada 1 adj De color entre el vermell i el blau. Tenia els llavis morats del fred. 2 morat m Color morat.

morbós, -osa adj 1 Referent a una malaltia. Un estat morbós. 2 [fig.] Els assassinats li despertaven un interès morbós.

mordassa f Banda que tapa la boca. Els lladres el van lligar i li van posar una mordassa.

moreno, -a adj De pell bruna, de cabell negre. El pare és ros, i la mare, morena. Està moreno del sol.

morera f Arbre d’ombra de fulles grosses.

moribund, -a adj i m i f Que està a punt de morir-se. Un dels accidentats estava moribund.

morir(-se) v intr i pron Deixar d’existir. Va morir de matinada. Amb la secada s’han mort molts arbres.

morro m 1 Part de la cara d’un animal on hi ha la boca i el nas. El morro d’un gos. 2 [p. ext.] Part de davant i sortint d’un vehicle. El morro d’un avió.

mort 1 f Estat en què ha cessat la vida. Li va arribar la mort quan menys s’ho esperava. 2 mort, -a adj i m i f Van trobar un animal mort a la carretera. Els últims accidents han causat molts morts.

mortadel.la f Embotit molt ample fet de carn de bou i de porc.

mortal adj Relacionat amb la mort. Un accident mortal.

morter m 1 Atuell de cuina per fer-hi picades. 2 Mescla de ciment, calç, sorra i aigua emprada en la construcció.

mortificar v tr Molestar de manera contínua per ferir. El mortificava contínuament recordant-li els seus defectes.

mosaic m Decoració feta amb peces petites combinades.

mosca f Insecte volador de color fosc i ales transparents.

mosquit [var.: *moscard] m Insecte volador de trompa llarga.

mossa f Noia jove. Es pensa que totes les mosses estan per ell.

mossegada [var.: *mos m] f Acció i efecte de mossegar. Li va clavar una mossegada a la mà. Si teniu gana, podem fer un mos.

mossegar v tr Clavar les dents. L’ha mossegat un gos.

mossèn m Capellà. El mossèn de la parròquia.

mosso m Xicot que fa feines secundàries. Un mosso de magatzem.

most m Suc de raïm.

mostassa [var.: *mostalla, *mostarda] f Salsa feta amb llavors de la planta del mateix nom. Un frankfurt amb mostassa.

mostra f Petita quantitat d’un producte que utilitzen els venedors per fer-lo conèixer.

mostrador* m Aparador d’una botiga.

mostrar 1 v tr Deixar veure. Els va mostrar el regal que li havien fet. 2 mostrar-se v pron Manifestar-se. Es va mostrar enfadat pel retard.

mot m 1 Paraula. Li va adreçar quatre mots de salutació. Ho va anar repetint tot mot per mot. M’ho va prometre i ara l’he agafat pel mot. 2 mots encreuats Joc lingüístic en què s’omplen unes caselles amb certes paraules indicades mitjançant definicions.

motiu m Causa. Quin ha estat el motiu del fracàs?

motivació f El fet de motivar, d’estar motivat. Feia la feina sense cap motivació.

motivar v tr i règ Desvetllar l’interès. Els va motivar molt per la música.

motllo [var.: *motle, motlle, *motlo] m Recipient per donar forma a una cosa. Un motllo de fer magdalenes.

moto [var.: motocicleta] f Vehicle de dues rodes, amb motor.

motociclisme m Conjunt d’activitats esportives practicades amb moto.

motocròs m Prova de motociclisme que es fa en un terreny desigual.

motor m Aparell capaç de fer anar una màquina.

motorista m i f Persona que va dalt d’una moto.

motxilla f Bossa per portar-hi coses, que es penja a l’esquena. Els excursionistes duien unes motxilles ben carregades.

moure(´s) v tr i pron Fer (fer) un moviment. L’aigua movia les barques. Estava en un racó sense moure’s.

moviment m Canvi de lloc i de posició. En aquesta hora, hi ha molt de moviment al mercat.

mucosa f Membrana que recobreix l’interior del nas o de la boca.

mudances f pl El fet de mudar-se de casa. Estem de mudances. El camió de les mudances.

mudar 1 v tr Canviar. Les serps muden la pell. 2 mudar-se v pron Posar-se vestits que fan goig, més bonets que els habituals, etc. S’han mudat per sopar. 3 Canviar-se de casa. La setmana que ve es muden a la nova casa.

mudat, -ada adj Ben vestit. Els diumenges sortien tots mudats de casa.

mul, mula m i f Mamífer molt resistent nascut d’un cavall i una somera o bé d’un ase i una egua.

mullar(-se) v tr i pron Impregnar(-se) de líquid. La pluja mullava els carrers. Mullava les galetes en la llet. S’ha mullat els baixos de l’abric.

mullat, -ada adj Impregnat d’aigua: *banyat. Duus els baixos dels pantalons mullats.

muller f La dona en relació al marit. La muller del senyor Rius.

multa f Pena en diners per una infracció. Li han posat una multa perquè ha aparcat en zona de vianants.

multar v tr Posar una multa. L’han multat per excés de velocitat.

multiplicació f Operació artimètica.

multiplicar v tr Fer multiplicacions.

multitud 1 f Gran quantitat de gent. Per l’avinguda avançava una multitud espessa. 2 una multitud de loc det Una gran quantitat. Havia solucionat una multitud de casos semblants.

mundial adj Referent al món. Un rècord mundial.

munició [gen. en pl.] f Conjunt dels projectils necessaris per a les armes de foc. Si durava gaire més l’atac, acabarien les municions.

municipal 1 adj Referent al municipi. El terme municipal. 2 m i f Guàrdia municipal. Hi havia una municipal posant multes als cotxes mal aparcats.

municipi m Territori dependent d’un ajuntament.

munt [var.: *muntó] 1 m Conjunt desordenat de coses. Van fer un munt amb els mobles vells. 2 un munt de loc det Molts. Té un munt de diners, en té un munt.

muntanya f Elevació gran del terreny.

muntanyós, -osa Recobert de muntanyes. Una comarca muntanyosa.

muntar 1 v tr Fer un muntatge. Muntar una màquina. Muntar un vídeo. Muntar una obra de teatre. 2 Pujar. Muntava les escales de tres en tres. 3 [esp.] v règ Pujar dalt de cavall. Muntar a cavall.

muntatge m 1 Operació d’ajuntar les parts d’un tot. Fer el muntatge d’una màquina. El muntatge d’un vídeo. 2 Operació de preparar una obra teatral. 3 [fig.] Episodi fals preparat per enganyar. Aquell segrest va ser un muntatge de la família.

muntura f 1 Bèstia sobre la qual es munta. 2 Estructura on descansen les lents d’unes ulleres.

munyir v tr Treure la llet de les mamelles d’un animal, manualment o mecànicament. Munyir les vaques, les cabres.

mur m Paret gruixuda. El jardí estava envoltat d’un mur molt alt.

mural m Pintura feta en una paret. Els murals de Miró.

muralla [var.: *murada] f Mur seguit que fa de recinte. La muralla de Sagunt.

murmurar [var.: mormolar] 1 v tr Enraonar en veu baixa. Va murmurar unes paraules que no es van entendre. 2 [fig.] v intr Fer una remor suau. L’aigua murmurava riu avall.

murri, múrria adj i m i f Astut. No et dirà mai les coses amb claredat, perquè és molt murri.

muscle m Part superior del braç situada a un costat del coll, espatlla. Se n’anava cap a la platja amb la tovallola al muscle.

musclo m Mol.lusc de closca negra: *clòtxina.

múscul m Cada un dels òrgans carnosos que fan moure el cos. Els músculs de l’abdomen.

museu m Establiment on s’exposen objectes d’interès artístics, històrics, etc. El museu de la ciència.

músic, -a 1 adj Referent a la música. Instrument músic. 2 m i f Persona que es dedica a la música.

música f Conjunt de sons combinats d’acord amb determinades regles. Música simfònica. Música disco. Música pop.

musical adj Referent a la música. Cultura musical.

mussol m Ocell rapinyaire nocturn.

musulmà, -ana adj i m i f De religió islàmica.

mut, muda adj i m i f Privat de parla. És mut de naixement.

mutilació f Acció i efecte de mutilar.

mutilar v tr Tallar un membre, una part d’un ésser viu. Un camió amb la caixa molt alta ha mutilat l’arbre més gran del passeig.

mutilat, -ada adj i m i f Que ha sofert una mutilació. Un mutilat de guerra.

mutu, mútua adj Recíproc. Es tenen una antipatia mútua.

N

nació f Col.lectivitat humana que es considera una comunitat unida per uns trets històrics, culturals i econòmics, generalment dins d’un mateix territori.

nacional adj Referent a la nació. Selecció nacional.

nacionalisme m Ideologia que posa en primer terme els interessos de la nació.

nacionalista adj i m i f Relatiu al nacionalisme; partidari del nacionalisme.

nacionalitat f Pertinença a una nació; [p. ext.] a un Estat. El seu marit és de nacionalitat cubana.

Nadal m Festes de l’inici de l’hivern.

nadala f Cançó de Nadal.

nadó m Infant o animal acabat de néixer o nascut de poc. Els nadons necessiten moltes atencions.

naixement m El fet de néixer. Celebren el naixement del primer fill.

nan, -a adj i m i f D’alçada molt per sota de la normal. Un arbre nan. Al circ hi actuen una colla de nans.

nansa [var.: *ansa] f Sortint que tenen certs objectes per agafar-los. La nansa de la cafetera.

nap m Planta que té una arrel comestible de color blanquinós.

narcòtic m Droga que en petites dosis fa venir son.

narració f Text amb una estructura composta de seqüències lligades entre si.

narrador, narradora m i f Persona que narra.

narrar v tr Desenvolupar una narració. Un llibre que narra les aventures d’uns exploradors.

narratiu, -iva adj Referent a la narració. Prosa narrativa,

nas m 1 [pl. nassos] Part que sobresurt davant de la cara, on hi ha el sentit de l’olfacte. 2 [fig.] Té nas per als negocis.

nasal adj Referent al nas. Fosses nasals. Consonants nasals.

nata f 1 Substància greixosa que es forma damunt la llet. 2 [fam.] Bufetada.

natació f Esport que es practica nedant. Els diumenges van a la piscina a fer natació.

natja f Cada un dels tous del cul.

natura [var.: naturalesa] f Conjunt dels elements i organismes del nostre món.

natural adj 1 Allò que no ha estat transformat per mans humanes, que va d’acord amb la natura. Duu una vida natural i sana. Una alimentació natural. 2 [p. ext.] Lògic. Donada aquella situació, era natural enfadar-se.

naturalment adv 1 És clar. I naturalment, ho voldràs tot per a tu! 2 De manera natural. Actuava naturalment.

nau f 1 Embarcació. Una nau pirata. 2 Aeronau. Una nau espacial. 3 Local gran. Les naus d’una fàbrica.

naufragi m Enfonsament per accident d’una embarcació. Van morir víctimes d’un naufragi en alta mar.

nàutic, -a adj Referent a la navegació. Club nàutic.

naval adj Referent a la marina. Batalla naval.

navalla f Eina de tall amb una fulla que es plega dins del mànec.

navegació f Conjunt de tècniques i pràctica de fer anar les embarcacions per l’aigua.

navegar v intr 1 Anar una embarcació. La barca navegava amb les veles desplegades. 2 Anar dalt d’una embarcació. Ha navegat pels mars del Sud.

nebot 1 m Fill d’un germà o d’una germana. 2 neboda f Filla d’un germà o d’una germana.

nebulós, -osa adj 1 Referent a la boira. Un dia nebulós. 2 [fig.] Poc concret. Unes explicacions molt nebuloses.

necessari, -ària 1 adj Que no en podem prescindir. Et diré els ingredients necessaris per fer la sopa d’all. 2 ser necessari loc verb Caldre. I si és necessari fer-ho, ho farem.

necessitar v tr Fer falta. Per arrencar aquests claus, necessitaré estenalles.

necessitat 1 f Estat de necessitar. Té necessitat d’afecte. 2 fer les necessitats loc verb Fer de ventre i orinar.

necessitat, -ada adj règ Mancat. Estava necessitat d’ajuda.

nedador, -a [var.: *nadador] adj i m i f Que neda. Ocells nedadors. Els nedadors es preparaven per a la competició.

nedar [var.: *nadar] v intr Moure’s per dins de l’aigua fent anar les cames i els braços.

negació f El fet de negar. La paraula ‘no’ indica negació.

1negar v tr Declarar falsa una suposició. Va negar qualsevol participació en els fets.

2negar 1 v tr Inundar. El riu va negar tota la plana. 2 negar-se v pron Ofegar-se. La piragua va bolcar i es van negar tots els que hi anaven

negatiu, -iva adj Que implica negació. Una resposta negativa.

negoci [sovint en pl.] m Empresa, activitat comercial. Sembla que el negoci li rutlla. Ha nascut per als negocis.

negociant 1 adj Que sap fer negocis. És un negociant nat. 2 m i f Persona que es dedica als negocis.

negociar v tr Parlamentar per arribar a un acord. Estan negociant un nou tractat de comerç.

negre, -a 1 adj Del color del carbó. Uns ulls negres. 2 negre m Color negre. Un negre lluent.

negrós, -osa adj Tirant a negre.

neguit m Inquietud. L’espera li provoca neguit.

neguitós, -osa adj Que té neguit. Està neguitós a causa de la febre.

néixer [var.: *nàixer] v intr Sortir de l’ou, del ventre de la mare. Va néixer el dia més calorós de l’any.

nen, nena [var.: *nin; var. fam.: nano, nana] m i f Persona que es troba en la infància: xiquet.

nervi [var.: *nirvi] m Cada un dels òrgans del cos que transmeten les sensacions cap al cervell.

nerviós, -osa [var.: *nirviós] adj Referent als nervis. Sistema nerviós. Una persona molt nerviosa. Es posa nerviós per no res.

nerviosisme m Estat d’excitació nerviosa. Van haver de calmar el nerviosisme de la gent.

nespra f Fruit comestible del nesprer.

net, -a 1 adj Sense gens de brutícia. Sol tenir la casa bastant neta. 2 fer net loc verb Netejar. Va agafar l’escombra i va fer net en un moment. 3 en net loc adv Passava els apunts en net.

nét 1 m Fill d’un fill o d’una filla. 2 néta f Filla d’un fill o d’una filla.

netament adv D’una manera neta. El va guanyar netament.

netedat f Qualitat de net. Admirava la netedat d’aquella sala.

neteja f Acció de netejar. Heu de col.laborar en la neteja de la casa.

netejador m Producte de neteja. Un netejador per al bany.

netejar v tr Llevar la brutícia. Neteja una mica el terrat.

neu f Cristalls d’aigua glaçada en forma de flocs que cauen damunt la terra.

neula f Tubet de pasta dolça molt prima. “Neules, torrons i vi blanc.”

neutral adj Que no (hi) pren partit. Durant l’última guerra mundial, pocs països d’Europa van ser neutrals.

neutralitzar v tr Que deixa sense efecte. Un producte per neutralitzar les radiacions solars.

nevada f El fet de nevar. Ha caigut la primera nevada de l’hivern.

nevar v imp Caure neu. Ja comença a nevar.

nevera f Aparell per conservar aliments a baixes temperatures. Fica el peix a la nevera.

ni conj Uneix dues negacions. Ni dorm ni deixa dormir.

nina, nino m i f Joguina que representa una figura humana: *pepa.

ningú pron 1 [en frases negatives] Cap persona. No ha trucat ningú en tot el matí. 2 [en frases condicionals i interrogatives] Algú. Si veus ningú de cal Pere, avisa’l per diumenge. Que ha vingut ningú?

ninot m Representació d’una figura humana. Ha dibuixat un ninot molt divertit.

nínxol [var. fam.: ninxo] m Cavitat en una paret o en una construcció vertical per enterrar-hi un mort.

nit 1 f Part del dia en què hi ha foscor. Aquesta nit fa una lluna esplèndida. Van arribar de nit. Treballa de dia i de nit. 2 Indica la vetlla d’una celebració important. La nit de Nadal. La nit de Cap d’Any. La nit de Sant Joan. 3 bona nit Fórmula de salutació. Se’n va anar sense ni dir bona nit. Bona nit i tapa’t!

niu m Receptacle que fan els ocells per pondre-hi els ous.

nivell m Grau d’elevació. Som a tres-cents metres sobre el nivell del mar. Ha pujat el nivell de les aigües del riu. El nivell de vida.

no adv 1 Indica negació. No vull continuar amb aquest malentès. T’he dit que no. 2 Reforça una negació acompanyant certs determinants i pronoms indefinits i certs adverbis. Cap gos no borda sense un motiu. Ningú no ho diria. Res no és tan important per a ell com l’amistat. Mai no diries qui he trobat pel carrer. Enlloc no trobaràs el bon tracte que et fem aquí. Tampoc no és ben bé com tu ho dius. 3 S’usa de forma expletiva en certes construccions. Caldrà tenir-ho tot enllestit abans no vingueu. Em fa por que no caigueu. Aquest estiu fa més calor que no pas l’estiu passat.

noble 1 adj Que no enganya. Té un comportament molt noble. 2 Dit dels metalls de valor, com l’or o la plata. 3 m i f Membre de la noblesa. Els nobles de la cort reial.

noblesa f 1 Condició de noble. 2 Estament social que agrupa les persones amb títols com el de duc, marquès, etc.

nocturn, -a adj Referent a la nit. El mussol és un ocell nocturn.

noguera f Arbre de fulles grans i caduques que fa les nous.

noi, noia 1 m i f Persona d’edat imprecisa, entre la infància i la joventut; [p. ext.] jove: *al.lot, *xic. La noia ja va a l’institut. 2 noi [var.: renoi] exp Indica sorpresa. Noi, què em dius ara!

nom m 1 Paraula que designa un ésser. Coneixia el nom de totes les eines de fuster. 2 Forma gramatical, substantiu.

nombre m 1 Signe que expressa una quantitat. El nombre 100. 2 nombre enter El que correspon a una quantitat exacta d’unitats.

nombrós, -osa 1 adj Abundant. Hi havia un públic nombrós. 2 nombrosos det pl Molts. Li va fer nombrosos encàrrecs.

nomenar v tr Designar per a un càrrec. L’han nomenat president.

nòmer* v atr Anomenar-se, dir-se. Nomia Joan.

només adv 1 No més de. Només tenen dos néts. 2 Com a únic (motiu, element, etc.). He vingut només per donar-te les gràcies. Demana-li només el telèfon.

nòmina f Full del salari; el sou mateix. Cada final de mes li ingressen la nòmina al banc.

nominal adj 1 Referent al nom. Els complements nominals. 2 Dit d’allò que duu o exigeix el nom d’algú. Un taló nominal. Votacions nominals.

nora f Muller del fill.

noranta 1 det En nombre de noranta. Ja he llegit noranta pàgines del llibre. 2 m El nombre 90.

nord m Punt cardinal, en direcció cap al pol Nord de la Terra.

nord-americà, -ana adj i m i f Del nord d’Amèrica, i especialment dels Estats Units d’Amèrica.

nòrdic, -a adj Del nord. Els països nòrdics.

norma f Regla. Les normes de conducta.

normal adj D’acord amb una norma; corrent. Aquell dia va tenir un comportament normal, com sempre.

normalitat f Condició de normal. Passat l’huracà, la ciutat recuperava la normalitat de mica en mica.

normalment adv Per regla general. Normalment ve puntual.

normatiu, -iva adj Referent a la norma. La gramàtica normativa.

normativa f Conjunt de normes. La normativa gramatical.

nosa f Allò que impedeix el moviment. Traieu totes aquestes noses d’aquí al mig. Si te´m poses davant, em faràs nosa.

nosaltres pron Representa la 1a. persona del plural. Deixa-ho estar, ja ho farem nosaltres.

nostàlgia f Enyorança. Té nostàlgia del passat.

nostre, -a Indica pertinença, relació, respecte a la 1a. persona del plural. 1 det Aquesta no és pas la nostra manera de fer. Són amics nostres. 2 pron El partit el guanyaran els nostres. Al final vindràs a la nostra. Es va situar davant nostre.

nota f 1 Signe musical. Una nota aguda. 2 Escrit breu. Envia-li una nota excusant-te. 3 Qualificació. Quina nota has tret, a l’examen?

notable 1 adj Digne de ressaltar. Amb el nou sistema de regatge, ha aconseguit uns resultats notables. 2 m Qualificació. Ha tret un notable en Llengua.

notar v tr Adonar-se. Vaig notar que em mirava estranyat.

notari, notària m i f Funcionari públic que garanteix certs tipus de documents, com contractes, testaments, etc.

notarial adj Referent al notari. Document notarial.

notícia f Informació sobre un fet. L’informatiu del vespre avançava les últimes notícies.

1nou f Fruit comestible de la noguera.

2nou 1 det En nombre de nou. “Nou pometes té el pomer.” 2 m El nombre 9. 3 f pl La novena hora després de les 12.

nou, nova adj Recent. Viuen en una casa nova.

nova f Notícia. Ja sabeu la nova?

novè, -ena 1 det i pron El que fa nou. És la novena de la fila. Ja ets el novè que m’ho diu. 2 novè m Nombre fraccionari. Sis novens (6/9).

novel.la f Escrit narratiu en prosa d’una certa llargària.

novel.lista m i f Persona que escriu novel.les.

novembre m Onzè mes de l’any.

novençà, novençana* m i f Persona que es casa o acabada de casar: nuvi.

novetat f Cosa nova. Han presentat les últimes novetats editorials.

nu, nua adj Despullat. Es banyava nu. Uns arbres nus de fullatge.

nuar [var.: *nugar] v tr Fer un nus. Es va nuar el mocador al coll.

nuca f Part posterior del coll a la base del crani. Va caure d’esquena i es va trencar la nuca.

nuclear adj Referent a l’energia atòmica. Central nuclear.

nucli m Part central. El nucli d’una cèl.lula, de l’àtom. El nucli d’una qüestió.

nul, nul.la adj Sense valor. Un gol nul. La seva aportació ha estat nul.la.

numeració f Expressió d’un conjunt de números successius. La numeració d’un carrer.

numerar v tr Assignar números successius a cada element d’una sèrie. Poseu els paquets seguits i numereu-los.

número m Cada un dels nombres d’una sèrie ordenada. Un número de telèfon.

nupcial adj Referent al casament. Marxa nupcial.

nus [var.: *nuc] m Lligam estret. Se m’ha fet un nus a les sabates.

nutrició f Alimentació.

nutritiu, -iva adj Que alimenta. El pa amb tomàquet és nutritiu.

nuvi, núvia [var.: *novii] m i f Persona que es casa o acabada de casar: *novençà.

núvol 1 [var.: *nigul] m Massa de vapor d’aigua o de glaç. El sol s’amagava darrere els núvols. 2 adj i adv Cobert de núvols. Hi ha un cel ben núvol. El cel està núvol.

nuvolositat f Massa de núvols. “La nuvolositat té tendència a augmentar les properes hores.”

O

o conj Indica oposició, alternativa. O ho fas tu o ho faig jo. O l’un o bé l’altre.

oasi m Lloc amb vegetació al mig d’un desert.

obediència f Qualitat d’obedient. Van jurar obediència a la llei.

obedient adj Que creu els altres. Un fill obedient.

obeir v tr Complir un manament, una norma. No obeïa ni la meitat dels senyals de trànsit.

obert, -a adj De franc accés. A la porta de la botiga hi havia un rètol penjat que deia “Obert”.

obertura f Acció i efecte d’obrir. Van assistir a l’obertura de la nova botiga.

objecció f Argument contra una afirmació, una proposta. Va posar objeccions als seus plans.

objecte m 1 Cosa. L’habitació era plena d’objectes estranys. 2 Finalitat. No té cap objecte tornar-hi a insistir.

objectiu 1 m Finalitat. La missió tenia com a objectiu posar-se en contacte de seguida amb l’entrenador. 2 objectiu, -iva adj Sense valoracions personals. Va fer una relació objectiva dels fets.

oblic, -iqua adj No horitzontal ni vertical. Una recta obliqua.

oblidar v tr No recordar-se (de). Havia oblidat del tot l’adreça del seu amic.

obligació f Allò que cal fer. Sabia complir amb les obligacions del seu càrrec.

obligar v tr i règ Fer fer. El va obligar a demanar excuses.

obligatori, -òria adj Que obliga. “És obligatori l’ús de cadenes per a la neu.”

oblit m El fet d’oblidar o d’oblidar-se. Al cap dels anys, la seva obra va caure en l’oblit.

obra f 1 Allò que és fruit d’un treball. Una obra musical. L’obra mestra d’un artista. 2 Edifici en construcció. A l’obra hi treballen molts paletes.

obrador m Lloc de treball d’un artesà.

obrellaunes m Estri per obrir llaunes de conserva.

obrer, -a 1 adj Referent als treballadors i les treballadores. Una cooperativa obrera. 2 m i f Persona que treballa en la indústria. Una obrera metal.lúrgica. 3 *obrer (de vila) [p. ext.] Persona que treballa en la construcció: paleta, *picapederer. Els obrers feien paret.

obridor m 1 Estri per obrir ampolles que van tancades amb xapa. *2 [p. ext.] Obrellaunes.

obrir v intr i tr Fer cessar d’estar tancat. “Als matins, obrim de 8 a 14.”

obscè, -ena adj Que presenta la sexualitat de les persones sense cap connexió sentimental.

obscur, -a adj Sense relleu. Un obscur personatge.

obsequi m Regal.

observació f Acció d’observar. La ciència es basa en l’observació.

observar v tr Mirar amb atenció. Observava els camps d’oliveres.

obsessió f El fet de tenir el pensament fixat en una idea. Fer la feina ben feta es va convertir en una obsessió per a ella.

obstacle m Tot allò que impedeix una acció, nosa. Un camí ple d’obstacles.

obstaculitzar v tr Posar obstacles. Aquelles exigències obstaculitzaven la investigació.

obstinar-se v pron i règ Insistir. El malalt s’obstinava a aixecar-se del llit.

obstinat, -ada adj Tossut. Es mostrava obstinat en les seves idees.

obtenir [var.: obtindre] v tr Aconseguir. Gràcies als nous adobs, va obtenir una collita esplèndida.

obtús, -usa adj 1 Dit d’un angle major de 90 graus. 2 [fig.] De poca agilitat mental. Una mentalitat obtusa.

obvi, òbvia adj Evident. Era obvi el seu desig de prosperar.

oca f Ocell de coll llarg, més gros que l’ànec.

ocasió f Circumstància oportuna, avinentesa. Van aprofitar l’ocasió per fugir.

ocasional adj Que succeeix rarament. Una visita ocasional.

occident m Oest.

occidental adj D’occident. L’Europa occidental.

oceà m Extensió d’aigua salada més gran que un mar. L’oceà Atlàntic.

ocell m Vertebrat amb el cos disposat per al vol.

oci m Lleure.

ocre m Color entre el groc i el marró.

octau, -ava* det i pron Vuitè.

octubre m Desè mes de l’any.

oculista m i f Especialista dels ulls.

ocult, -a adj Amagat. La cara oculta de la Lluna.

ocupació f 1 Situació laboral activa. Insisteixen a dir que l’índex d’ocupació ha augmentat. 2 Activitat. Sempre té una ocupació o altra.

ocupant adj i m i f Que ocupa. L’exèrcit ocupant. Els ocupants d’un vehicle.

ocupar 1 v tr Omplir un espai. Aquestes butaques ocupen tot el racó. 2 ocupar-se v pron i règ Cuidar-se, encarregar-se. Qui s’ocuparà d’anar-los a rebre?

ocupat, -ada adj Enfeinat. No em distragueu, que estic molt ocupat.

odi m Sentiment d’enemistat molt fort.

odiar v tr Sentir odi. Odiava els qui havien perjudicat el seu pare.

odiós, -osa adj Que provoca rebuig. Una conducta odiosa.

oest m Punt cardinal, que indica la direcció per on es pon el Sol.

ofec m Sensació d’asfíxia. A mitja pujada li va agafar un ofec.

ofegar(-se) v tr i pron Asfixiar-se. Aquesta calor m’ofega. Va caure a l’aigua i es va ofegar.

ofendre v tr Ferir l’orgull, la dignitat personal. Aquelles paraules de menyspreu el van ofendre.

ofensa f El fet d’ofendre. Aquella negativa va ser una gran ofensa per a ell.

ofensiu, -iva adj Que ofèn. Li va fer uns gestos ofensius.

oferiment m El fet d’oferir. Li va fer oferiment dels seus serveis.

oferir v tr Posar a disposició (de). Li va oferir la casa per uns dies.

oferta f Acció d’oferir, especialment la que comporta algun avantatge del punt de vista comercial. Unes camises d’oferta.

ofici m Ocupació, especialment de caire manual. “I encara més si us deia l’ofici de paleta.”

oficial 1 adj Que procedeix d’alguna autoritat. Un permís oficial. 2 oficial, oficiala m i f Treballador o treballadora manuals que ja han fet l’aprenentatge. 3 m i f Persona amb grau dins de les forces armades. Un oficial de marina.

oficina f Establiment de serveis administratius. Les oficines d’un banc. Oficina de turisme. Oficina de col.locació.

oficinista m i f Persona que treballa en una oficina.

ogre, ogressa m i f 1 Personatge fantàstic dels contes que es menja les criatures. 2 [hip.] Persona que maltracta la gent que li és subordinada.

oh interj Expressa sorpresa. Oh, que bonic!

oi exp Expressa pregunta, confirmació. Oi que som deu a dinar? Oi tant!

oïda f Sentit corporal que capta els sons. L’òrgan de l’oïda és l’orella.

oient m Persona que segueix les audicions de ràdio.

oldre* 1 v tr Olorar. Deixa’m oldre aquestes flors que portes. 2 v intr Fer olor. Aquesta colònia ol molt bé.

olfacte m Sentit corporal que capta les olors.

oli m Substància greixosa que s’extrau de diversos vegetals. Oli d’oliva, de gira-sol.

òliba [var.: *òbila] f Ocell rapinyaire nocturn amb la part de davant blanquinosa.

olimpíada f Període de quatre anys que hi ha entre dues celebracions dels jocs olímpics.

olímpic, -a adj Referent a les olimpíades o als jocs olímpics. Un atleta olímpic. El comitè olímpic.

oliva f Fruit comestible de l’olivera.

olivera f Arbre de fulla dura i perenne que fa les olives.

olla f Recipient de cuina, rodó, alt i ample, amb nanses i tapadora.

olor 1 f Sensació que captem amb el sentit de l’olfacte. Unes flors amb molta olor. 2 fer olor loc verb Deixar anar olor: *oldre. Fas una olor molt bona. 3 sentir olor loc verb Captar una olor. Se sent una olor estranya.

olorar v tr Aspirar una olor: *oldre. Olora aquesta planta.

om m Arbre alt de fulla caduca que creix en llocs humits.

ombra f Projecció d’un cos que es produeix en la direcció oposada a un raig lluminós. L’ombra allargada dels xiprers.

omòplat m Os de forma triangular a la part posterior de l’espatlla.

omplir [var. fam.: omplenar] v tr Ocupar completament un espai. El públic va omplir la sala. La gent omplia a vessar els grans magatzems.

on pron Indica diferents relacions respecte a un lloc. On diuen que l’han trobat? No sé pas a on vols anar a parar. La casa on viu és de lloguer. D’on veniu, ara? Allà d’on venim hi ha neus perpètues. Per on has entrat?

ona f 1 Moviment de l’aigua. Les ones del mar balancejaven la barqueta. 2 Vibracions sonores o lluminoses en l’espai. Una emissora d’ona curta.

onada f Ona forta. Es capbussaven en les onades.

onatge m Moviment de les ones del mar. Començava a haver-hi un fort onatge.

oncle m Germà o cunyat del pare o de la mare.

onda f Forma corba del cabell. Es pentina amb ondes.

ondulació f Forma corba com la de la mar en moviment.

onejar v intr Fer ondulacions. La mar onejava.

onomatopeia f Paraula expressiva que imita un so.

onze 1 det En nombre d’onze. Els onze jugadors d’un equip de futbol. 2 m El nombre 11. 3 f pl L’hora abans del migdia o de la mitjanit.

opac, -a adj Que no deixa passar la llum. Un vidre opac.

opció f Tria. No li van deixar cap més opció que anar-se’n.

òpera f Drama de teatre líric. La temporada d’òpera del Liceu.

operació f Execució d’una acció. Operacions aritmètiques. Operacions militars.

operar v tr Fer una operació, especialment una operació quirúrgica. L’han operat d’apendicitis.

opinar v tr i règ Dir l’opinió. I què opines sobre la qüestió?

opinió f Manera de pensar (sobre). Volen saber la vostra opinió sobre els candidats.

oportú, -una adj Que va bé, escaient. Va arribar en el moment oportú.

oportunitat f Ocasió per poder decidir, fer, provar, etc. Sempre hi ha una segona oportunitat.

oposar(-se) v tr, pron i règ Posar-(s’hi) contra. No van oposar resistència a l’atac. Es van oposar al seu ingrés com a soci del club.

oposat, -ada adj Contrari. Tenen caràcters oposats.

oposició 1 f El fet d’oposar-se. No van trobar gens d’oposició al seu projecte. 2 Força política oposada al govern. Va prendre la paraula el cap de l’oposició. 3 oposicions f pl Proves de selecció per a places de funcionaris.

opositor, opositora m i f 1 Persona que practica l’oposició. 2 Persona que es presenta a oposicions.

opressió f Acció i efecte d’oprimir. Van patir molts anys d’opressió d’aquell govern dictatorial.

opressor, -a adj i m i f Que oprimeix. Un règim opressor. Els opressors del poble.

oprimir v tr 1 Fer pressió. Aquella faixa li oprimia el ventre. 2 No deixar viure en llibertat. El dictador oprimia el poble.

oprimit, -ida adj Que pateix opressió. Un país oprimit.

optar v règ Decidir-se per. Van optar per deixar-ho estar.

òptic, -a 1 adj Referent a l’ull o a l’òptica. El nervi òptic. Instrument òptic. 2 m i f Especialista en òptica. He d’anar a ca l’òptic a renovar-me les ulleres.

òptica f 1 Ciència que estudia la llum i la visió. 2 Botiga on venen material òptic.

òptim, -a adj Que no pot ser més bo. Una salut òptima.

optimista adj i m i f Que veu amb preferència el costat positiu de les coses. Encara és optimista amb el final de la lliga.

or m Metall preciós de color groc.

oració f 1 Frase. Una oració interrogativa. 2 Pregària. Deia les seves oracions.

orador, oradora m i f Persona que fa un discurs. Aviat s’acabarà el míting, perquè ara parla l’últim orador.

oral adj Referent a la boca. Un medicament per via oral. Expressió oral.

orangutan m Simi gran de braços molt llargs i recobert de pèl vermellós.

oratge* m Temps atmosfèric. Anirem a la platja aprofitant que fa bon oratge.

òrbita f 1 Camí d’un astre. L’òrbita d’un planeta. 2 Cavitat dels ulls.

ordenar v tr 1 Posar en ordre. Has d’ordenar tots els llibres. Els has d’ordenar en llista. 2 Manar. Li han ordenat d’anar al pis de dalt.

ordenat, -ada adj Que ho té tot en ordre. Una persona ordenada.

ordi m Cereal que fa una espiga amb arestes llargues, amb el qual s’elabora la cervesa.

ordinador m Màquina electrònica que pot fer operacions a gran velocitat.

ordinari, -ària adj Corrent. Són qüestions ordinàries.

ordre [var.: *orde] 1 m Disposició endreçada. Posa les cadires en ordre. Els van anar cridant per ordre de llista. 2 f Acció i efecte de manar. El capità era molt exigent amb les ordres que donava.

orella f Òrgan de l’oïda. Orella externa. Orella interna. És dur d’orella. Ha arribat a les nostres orelles que vols plegar.

oreneta [var.: *oronella, *oroneta] f Ocell de llom negre i ventre blanc, amb la cua en forma de forca.

orfe, òrfena m i f Infant que ha perdut el pare o la mare, o tots dos. És orfe de mare.

òrgan m Part del cos. Els òrgans sexuals.

orgànic, -a adj Referent als éssers vius o que se’n deriva. Matèria orgànica.

organisme m 1 Ésser viu. Organismes microscòpics. 2 El cos. L’organisme humà.

organització f Acció d’organitzar(-se). Els responsables de l’organització.

organitzar(-se) v tr i pron Posar(-se) en ordre amb vista a una activitat. Tu t’encarregaràs d’organitzar la reunió. Van acordar d’organitzar-se per defensar millor els seus drets.

orgull m Sentiment de vàlua exagerada d’un mateix, de les pròpies coses. Sentia un gran orgull pel seu triomf.

orgullós, -osa adj Que té orgull. És massa orgullosa per demanar ajuda.

orient m Est.

orientació f El fet d’orientar(-se). Sense la brúixola va perdre l’orientació.

oriental adj D’orient.

orientar(-se) v tr i pron Saber(-se) situar respecte a l’espai. Va demanar per anar a la plaça, però no el van orientar bé. Només baixar de l’autobús, ja s’orientava de seguida per aquells carrers.

origen 1 m Punt d’arrencada, inici. L’origen de les espècies. 2 a l’origen de loc prep Les enveges eren a l’origen d’aquella discussió.

original 1 adj Inèdit, peculiar. Tenia un estil original. 2 m Escrit original. Havia d’enviar l’original del projecte i dues còpies.

originar v tr Causar. Aquella diferència de diners va originar un conflicte.

originari, -ària adj règ Que procedeix (de). Una família originària de l’Empordà.

orina f Líquid grogós expulsat pels ronyons.

orinar v intr Evacuar l’orina.

ornamental adj Que guarneix. Plantes ornamentals.

orquestra f Conjunt de músics que agrupa diferents instruments. L’orquestra simfònica de la ciutat.

ortiga f Planta plena de pèls el contacte dels quals irrita la pell.

ortografia f Sistema de combinació de les grafies en una llengua.

orxata f Beguda feta amb fruits secs picats, aigua i sucre. Orxata de xufa. Orxata d’ametlles.

os [pl. ossos] m Teixit dur que forma l’estructura del cos de molts vertebrats. Els ossos del crani.

ós, óssa [pl. óssos, ósses] m i f Mamífer, generalment gros, de pèl abundant. Un ós bru. Un ós polar. Un ós rentador. Un ós formiguer.

osca f Solució de continuïtat en una vora. El ganivet té una osca.

oscil.lació f Cada un dels moviments d’un cos que oscil.la.

oscil.lar v intr Fer un moviment intermitent, balancejar-se. El llum oscil.lava al mig de la cambra.

ostatge m Persona que és agafada com a garantia de seguretat. Els terroristes se’n van anar amb dos ostatges.

ostentació f Acció de mostrar per presumir. Feien ostentació de riquesa davant dels convidats.

ostentar v tr Representar, especialment un càrrec. El president ostentava la màxima representació de l’entitat.

ostra 1 f Mol.lusc marí de closca boteruda. 2 ostres [var.: òndia] exp Expressa sorpresa. Ostres!, què hi fas, aquí?

ou m Embolcall de l’embrió de la majoria d’animals, especialment el de la gallina pres com a aliment. Un ou passat per aigua.

oval adj En forma d’ou. Un retrat antic amb un marc oval.

ovari m Glàndula sexual femenina, productora dels òvuls.

ovella f Mamífer domèstic recobert de llana, be; especialment la femella. Un ramat d’ovelles.

ovni m Objecte volador no identificat.

òvul m Cèl.lula sexual femenina produïda a l’ovari.

oxigen m Gas component de l’atmosfera.

ozó m Varietat de l’oxigen que es forma a l’atmosfera. Els forats de la capa d’ozó.

Posted on

I, J, K, L

les meves paraules

I

i conj Coordina frases o elements de frase d’una mateixa categoria. Tu i jo. Una dona alta i prima. Rient i cantant passen la vida.

iaio, iaia m i f [fam.] Avi, àvia.

idea f Representació mental. M’he fet una idea de les vostres pretensions.

ideal adj Que es correspon amb una suposada perfecció. Unes vacances ideals.

idèntic, -a adj Exactament igual (a). Dos bessons idèntics.

identificació f Acció de descobrir la identitat d’algú. Van procedir a la tasca ingrata de la identificació dels cadàvers.

identitat f El fet de ser aquella persona i no una altra. Van descobrir la identitat de l’assassí. El carnet d’identitat.

ideologia f Sistema d’idees; manera de pensar i de fer des del punt de vista social, polític, religiós, etc. Són gent d’ideologia conservadora,.

idioma m Llengua d’una comunitat. En quin idioma parlen, a Noruega?

idiota adj i m i f Que no reacciona [gen. utilitzat com a insult]. Em vaig quedar com una idiota sense saber què respondre. Para ja de fer l’idiota!

ídol m Estàtua o similar, considerada com una divinitat.

ignorància f Estat de no saber, de no conèixer. Té una total ignorància pel que fa als horaris dels trens.

ignorant adj Que té ignorància. En sap molt, de ciència, però és una ignorant en política.

ignorar v tr No saber, no conèixer. Ignorava que no podien tenir fills.

igual 1 adj Que té les mateixes característiques, el mateix nombre, etc. (que). És igual que son pare. 2 adv De la mateixa manera. Quan ell va callar, tots van fer igual.

igualment adv 1 Indica concessió. No t’hi amoïnis; igualment no hauria vingut. 2 Indica afirmació. Ho farem igualment. 3 Indica acord. Gràcies; igualment.

igualtat f Condició d’igual. “Llibertat, igualtat, fraternitat.”

illa f 1 Porció de terra voltada completament d’aigua. L’illa de Formentera. 2 illa (de cases) Conjunt de cases limitat per tres o quatre carrers. Les illes de l’Eixample de Barcelona.

il.legal adj Fora de la llei. El contraban és una activitat il.legal.

il.legítim, -a adj Que no és legítim. Un rei il.legítim.

il.luminació f Claror amb què s’il.lumina. La il.luminació dels carrers per les festes de Nadal.

il.luminar v tr Fer claror. Aquell fanal il.luminava dèbilment la cantonada.

il.lusió f Sentiment positiu que acompanya un desig. Li feia il.lusió reunir tota la família pel seu aniversari.

il.lustració f Part gràfica (dibuix, fotografia, etc.) que acompanya un text. El conte que li hem comprat té unes il.lustracions molt originals.

il.lustrar v tr 1 Complementar un text amb il.lustracions. S’ha dedicat sobretot a il.lustrar material per a l’ensenyament. 2 Complementar amb aclariments. Il.lustrava l’explicació amb exemples.

il.lustre adj Que té una gran fama. A l’ajuntament hi ha la galeria de personatges il.lustres de la ciutat.

imaginació f Qualitat de la ment de fer-se representacions inèdites tot relacionant dades conegudes. La imaginació és necessària per al pensament científic.

imaginar(-se) v pron i tr Establir hipòtesis. Li faltaven dades per poder imaginar com acabaria la història. Ja m’imaginava com seria el seu germà.

imaginari, -ària adj Que és fruit de la imaginació. Pinotxo és un personatge imaginari.

imaginatiu, -iva adj Amb imaginació.

imant m Mineral que té la propietat d’atraure el ferro; [p. ext.] tros de ferro o d’acer que ha adquirit les propietats de l’imant.

imantar v tr Convertir en imant.

imatge f Reproducció d’una figura per diversos mitjans. Va veure la imatge del palau reflectida a l’estany. El nostre televisor no fa clares les imatges.

imbècil [var.: imbecil] adj i m i f Idiota.

imitar v tr Fer com. Imita tots els seus gestos.

immadur, -a adj Dit d’una persona que té un comportament poc madur.

immediat, -a adj Que succeirà tot seguit. Li preveien una mort immediata.

immediatament adv Tot seguit. Vine immediatament. El dia immediatament després.

immens, -a adj Que no es pot mesurar. L’univers és immens.

immersió f Acció de baixar per sota l’aigua. Els submarinistes estaven preparats per a la immersió.

imminent adj Que està a punt de succeir. Una mort imminent.

immòbil adj Que no es mou. Estava immòbil com una estàtua.

immobilitat f Estat d’immòbil. Es mantenia en una immobilitat absoluta.

immoble m Casa, edifici. Els llogaters de l’immoble.

immoral adj Mancat de moral. Una conducta immoral.

immortal adj Que sobreviu a la mort. Gaudirà d’una fama immortal.

impaciència f Condició d’impacient. La impaciència el rosega.

impacient adj 1 Que no té paciència. Heu de fer les coses amb calma, no sigueu impacients. 2 Amb ànsia. Veig que triga massa i ja estic impacient.

impecable adj Sense defecte. Ha fet un treball impecable.

impediment m Allò que impedeix o dificulta de fer una cosa. Tot eren impediments.

impedir v tr No deixar fer. Una part del públic li va impedir d’acabar la conferència.

imperdible m o f Agulla doblegada sobre ella mateixa fent molla. Se subjectava la bufanda amb un imperdible.

imperdonable adj Sense excuses. Ha estat un error imperdonable.

imperfecte, -a adj No prou bo, mal acabat. El so d’aquest aparell és imperfecte.

imperi m Territori, generalment extens, que comprèn diversos països, governat per un emperador o una emperadriu. L’imperi romà.

imperialisme m Sistema polític basat en la subjecció militar o econòmica d’altres països.

imperialista adj i m i f Que practica l’imperialisme. Els països imperialistes del món occidental.

impermeable 1 adj Que no deixa passar la humitat. Les tendes de campanya són impermeables. 2 m Peça de vestir que es posa damunt de tot en dies de pluja. Duia paraigua i impermeable.

ímpetu m Empenta, força que s’exerceix de manera sobtada. Ha començat la campanya amb un gran ímpetu.

impetuós, -osa adj Que té ímpetu. Es va alçar un vent impetuós.

implicar v tr i règ 1 Fer(-ne) formar part. El volien implicar en la conxorxa. 2 v tr Comportar. No sabem encara què pot implicar aquesta decisió.

implicat, -ada adj règ i m i f Que s'(hi) ha implicat. Van dur davant el jutge tots els implicats en l’assalt al tren.

implorar v tr Suplicar. Era patètic veure com implorava el perdó bo i agenollat.

imponent [var.: imposant] m Impressionant. Les piràmides del Caire són imponents.

importació f Comerç de mercaderies que es compren a l’estranger. Tenim productes d’importació.

importància f Qualitat d’important. Aquells fets van tenir molta importància per a ell.

important adj D’una especial significació. Acabar la carrera aquell any era molt important per a mi.

import m Valor en diners, quantitat que s’ha de pagar per una mercaderia, uns serveis.

importar 1 v intr Valer, considerar. M’importa molt el que diran els altres. 2 v aux Convenir, caldre. Importa fer-ho ara mateix. 3 v tr Comprar mercaderies d’importació. Han importat avellanes de Turquia.

imposar v tr Fer suportar. Han acabat imposant les seves condicions a tothom.

imposició f El fet d’imposar. Va deixar aquella feina perquè tot eren imposicions i cap ajuda.

impossibilitat f Qualitat d’impossible. Van haver de fer tota la volta davant la impossibilitat de prosseguir per aquell camí.

impossible 1 adj No possible. És impossible acabar-ho tot en una hora. 2 fer els impossibles [hip.] loc verb Esforçar-se molt. Va fer els impossibles per evitar el desastre.

impost m Diners que es paguen a l’Estat. L’impost sobre la renda.

impotent adj Incapaç. Es veia impotent de lluitar contra tantes calamitats juntes.

impracticable adj No utilitzable. La pluja ha deixat els camins impracticables.

imprecís, -isa adj Mancat de precisió. Unes indicacions imprecises.

impregnar(-se) v tr i pron Omplir-se de líquid, d’una olor, etc.

impremta f Tècnica, taller d’imprimir. Treballa en una impremta.

imprès m Escrit imprès, especialment el que conté una informació burocràtica. Per fer la sol.licicitud, ha d’omplir aquests impresos.

imprescindible adj Totalment necessari. Per muntar aquest aparell, és imprescindible seguir les instruccions.

impressió f Efecte sobre l’ànim. Em va fer una impressió molt forta, veure’l en aquell estat.

impressionant adj Que fa impressió, magnífic. Un espectacle impressionant.

impressionar v tr Fer impressió. Si no hi vas una mica preparat, és una pel.lícula que impressiona molt.

impressor, impressora m i f Persona que treballa en una impremta.

impressora f Màquina d’imprimir d’un ordinador.

imprevist, -a 1 adj No previst. Una visita imprevista. 2 imprevist m Inconvenient, cosa no prevista. No vaig poder venir perquè se’m va presentar un imprevist.

imprimir v tr Passar per la impremta. Demà començarem a imprimir la novel.la.

improbable adj No probable. És bastant improbable que puguem avisar.

d’improvís loc adv Sense avisar, per sorpresa. Es va presentar d’improvís.

improvisar v tr Actuar sense preparació. Va improvisar unes paraules de comiat.

imprudència f Acció imprudent. Accelerar amb el semàfor carabassa és una imprudència.

imprudent adj i m i f Mancat de prudència. Va ser una acció imprudent. És un imprudent.

impuls m Moviment espontani. Va tenir un primer impuls de replicar, però es va aguantar.

impulsar v tr Fer anar endavant. Aquella idea l’impulsava a viatjar.

impulsiu, -iva adj Que obra per impuls. Una jove impulsiva.

impureses f pl Brutícia barrejada en un medi. Les impureses contaminaven l’ambient.

inacceptable adj Que no pot ser acceptat. Hi van presentar unes condicions inacceptables.

inadmissible adj Inacceptable.

inauguració f Acció i efecte d’inaugurar. Els actes d’inauguració de la Fira de Mostres.

inaugurar v tr Fer un acte públic en ocasió d’iniciar (una obra, un curs, etc.). Et recordes d’aquell senyor que inaugurava pantans?

incapaç adj Mancat de capacitat per fer una cosa. És incapaç de pegar a ningú.

incapacitat f Condició d’incapaç. Van haver d’actuar davant la vostra incapacitat per solucionar el problema.

incendi m Foc de grans dimensions.

incendiar v tr Provocar un incendi. Han incendiat la fàbrica.

incert, -a adj Poc segur. Un futur incert.

incertesa f Condició d’incert. La incertesa dels resultats.

incident m Fet que provoca un problema. Van arribar al final després de passar per unes quantes baralles i altres incidents.

incidir v règ Influir. El mal estat de la gespa ha incidit en el mal resultat del partit, diuen.

incitar v règ Provocar a l’acció. Els incitava amb crits a perseguir-lo.

incivilitzat, -ada adj Propi de persona sense educació. Va tenir un comportament incivilitzat.

inclinació f 1 El fet d’inclinar-se, d’estar inclinat. Va fer una inclinació de cap per saludar-la. Aquesta taula fa una mica d’inclinació. 2 [fig.] Tendència, atracció. Té inclinació per les noies rosses.

inclinar(-se) v tr i pron Fer abaixar cap a un costat; abaixar-se Si inclines la taula, la pilota que hi ha damunt rodolarà.

incloure v tr i règ Fer(-ne) formar part. Hem inclòs les despeses en el preu total.

inclusió f El fet d’incloure. Has de fer dues inclusions més a la llista.

incògnita f Dada desconeguda. El seu lloc de naixença és una incògnita.

incòmode, -a adj No còmode. Una cadira incòmoda.

incompatible adj Que no s’avenen. Dos ordinadors incompatibles.

incompetent adj i m i f No eficient. Presumeix de ser un bon professional, però és un incompetent.

incomplet, -a adj No complet. Un dinar sense postres sembla incomplet.

incomprensible adj Que no es pot entendre. Una resposta incomprensible.

incomprensió f Manca de comprensió. El seu projecte va xocar amb la incomprensió de la majoria.

incondicional adj i m i f Fidel. És un incondicional de l’equip de futbol local.

inconscient adj i m i f Mancat de consciència. A causa de la topada va estar inconscient molta estona. No s’adona dels riscos que corre, és un inconscient.

inconsolable adj Que no pot ser consolat. Una pena inconsolable.

inconvenient m Element, aspecte no adequat. Tot són inconvenients per jugar un partit amistós.

incorrecte, -a adj Mancat de correcció. Segons la gramàtica, aquesta frase és incorrecta.

incorregible adj Que no admet correcció. No canviaràs mai, ets incorregible!

increïble adj Mai sentit. Va dir unes coses increïbles.

inculte, -a [var.: *incult] adj Sense cultura. Havia d’actuar davant un públic inculte.

incultura f Manca de cultura.

incurable adj Que no es pot curar. Una malaltia incurable.

indagar v tr Buscar la causa (de). Volien indagar d’on provenia aquella epidèmia.

indecència f Fet inacceptable. Aquesta estafa és una indecència.

indecís, -isa adj Que no sap què fer. Estic indecís sobre la data més convenient per al viatge.

indefens, -a adj Sense defensa, que no es pot defensar. Una criatura indefensa.

indefinit, -ida adj Sense límit. S’hi va quedar per un temps indefinit.

indemnització f Quantitat de diners per compensar, generalment un acomiadament. Quan el van despatxar del taller, va cobrar una bona indemnització.

independència f Estat de no dependència, especialment política. Un país que lluita per la seva independència.

independent adj No dependent. Un país independent.

indescriptible adj Que no es pot explicar. Una tragèdia indescriptible.

indeterminat, -ada adj No precís. Va fer una proposta molt indeterminada.

índex [pl. -xs] m 1 Dit índex o assenyalador. L’assenyalava amb l’índex. 2 Llista, catàleg. L’índex d’un llibre.

indi, índia adj i m i f 1 Dit dels pobles d’Amèrica anteriors a l’arribada dels europeus. Els indis maies. 2 De l’Índia. El govern indi.

indicació f Signe per indicar. Has de fer cas de les indicacions del metge.

indicador m Senyal, generalment de trànsit. Un indicador de carretera assenyalava perill d’esllavissades.

indicar v tr Mostrar. Tot sembla indicar que no vindrà.

indici m Signe del qual es pot deduir algun significat. Hi havia indicis de lluita per tota la sala.

indiferència f Qualitat d’indiferent. Va passar enmig de la indiferència general.

indiferent adj règ Que no té interès, que no se sent afectat (per). Es mostrava indiferent als elogis.

indigestió f Afecció causada per una mala digestió.

indignació f Sentiment de ràbia davant un fet negatiu. Aquelles injustícies li provocaven una gran indignació.

indignar v tr Provocar indignació. Aquells insults el van indignar.

indigne, -a adj règ No digne. Un representant indigne del seu càrrec.

indirecte, -a adj No directe. La notícia m’ha arribat per una via indirecta.

indisciplinat, -ada adj Mancat de disciplina. Un jugador indisciplinat que només porta que maldecaps a l’entrenador.

indispensable adj Que no se’n pot prescindir. Per al viatge, duu només les coses més indispensables.

individu m Un de sol d’un conjunt, especialment persona. Un individu de l’espècie humana.

individual adj Referent a un de sol. Taules de treball individuals.

indret m Lloc concret. Van arribar fins a l’indret més amagat del bosc.

indubtable adj Segur, sense dubtes. Els seus mèrits són indubtables.

induir v règ Portar (cap a). Aquelles proves em van induir a error.

indústria f 1 Conjunt de les activitats del sector secundari. La indústria tèxtil es troba en decadència. 2 Fàbrica.

industrial 1 adj Referent a la indústria. Polígon industrial. 2 m i f Persona que porta una indústria. Els industrials de la comarca.

inèdit, -a adj Dit d’una obra no publicada encara, o de qualsevol cosa no coneguda fins al moment. Publicaran en un sol volum l’obra inèdita del poeta.

ineficaç adj Que no és eficaç. Una vacuna de la grip ineficaç.

inèrcia f Costum. Ho fa per pura inèrcia.

inert, -a adj Immòbil. Jeia inert a la cuneta.

inesperat, -ada adj No esperat. Van ser uns fets inesperats.

inevitable adj Que no es pot evitar. La mort és inevitable.

inexperiència f Manca d’experiència. Tots aquests errors ha estat fruit de la inexperiència.

inexpert, -a adj Mancat d’experiència. Acabada la carrera, jo era un mestre inexpert.

infame adj De gran maldat. Una acusació infame.

infància [var.: infantesa] f Part de la vida d’una persona entre el naixement i l’adolescència.

infant 1 m Nen o nena. 2 els infants La quitxalla.

infantil adj Referent a la infància. Educació infantil.

infart m Malaltia greu provocada per problemes en la circulació de la sang.

infecciós, -osa adj 1 Que s’encomana fàcilment. Una malaltia infecciosa. 2 adj i m i f Es diu d’un malalt afectat per una malaltia infecciosa. Una sala d’infecciosos.

infeliç adj Sense malícia. La molt infeliç va caure en el parany.

inferior adj Situat a la part de baix. Les capes inferiors de l’atmosfera.

inferioritat f Qualitat d’inferior. Es va retirar de la prova perquè es va trobar en inferioritat respecte als altres candidats.

infermer, infermera m i f Professional de la sanitat que cuida els malalts.

infermeria f 1 Instal.lacions on s’atenen malalts o ferits imprevistos. La infermeria d’un estadi. 2 Estudis superiors per graduar-se com a infermer o infermera.

infern m Situació terrible, de mal suportar. Aquella casa era un infern.

infernal adj Insuportable. Una música infernal.

infidel adj Mancat de fidelitat. Era el típic marit infidel de les comèdies barates.

infinit, -a 1 adj Sense fi. Un amor infinit. 2 infinit m Allò que és infinit. Les paral.leles es prolonguen fins a l’infinit.

infinitiu m Mode verbal.

inflamable adj Que es pot encendre amb facilitat. La benzina és inflamable.

inflamació f Congestió de vasos sanguinis. Té inflamació d’amígdales.

inflar [var.: *unflar] v tr Fer augmentar de volum tot omplint(-ho) d’aire o d’un gas. Inflar un globus.

influència f Acció i efecte d’influir. El mestre va tenir una gran influència en els seus deixebles.

influir v règ Produir un efecte (sobre). La manera d’enfocar algunes preguntes pot molt ben influir en els resultats d’una enquesta.

informació f Acció i efecte d’informar(-se). Diu que ens ho explicarà amb detall quan en tindrà tota la informació.

informar v règ Fer a saber. Els van informar de l’estat de salut del seu oncle.

informàtic, -a adj Referent a la informàtica. Programes informàtics.

informàtica f Ciència i tècnica que tracta dels ordinadors i de la programació que hi està relacionada.

informatiu, -iva 1 adj Que informa. Els mitjans informatius. 2 informatiu m Programa informatiu, telenotícies. L’informatiu dels vespres.

informe m Text que informa ordenadament. Han presentat un informe a l’ajuntament sobre l’estat dels parcs públics.

infracció f Violació d’una norma. L’han multat per una infracció greu del codi de circulació.

infusió f Beguda que es fa bullint herbes o altres productes. Una infusió de menta.

ingenu, -ènua adj i m i f Sense malícia. Unes paraules ingènues. Són uns ingenus, tot s’ho creuen.

ingrat, -a adj i m i f 1 Que no té gratitud. Una persona ingrata. És una ingrata. 2 Poc grat. Una vida ingrata.

ingratitud f Conducta pròpia d’una persona ingrata. No reconèixer-li cap dels favors que els havia fet va ser una mostra d’ingratitud.

ingredient m Cada un dels elements que es mesclen. Els ingredients d’una recepta de cuina.

ingrés [pl. -essos] 1 m Acció d’entrar, especialment en una institució. L’ingrés a la universitat. 2 Diners que algú posa en el seu compte corrent o llibreta. Ha fet un ingrés de cent mil pessetes. 3 ingressos m pl Diners que entren en una família, un negoci, etc. Tenen molts ingressos.

inhumà, -ana adj Cruel. Els presoners van rebre un tracte inhumà.

inici m Començament.

inicial adj i f Del començament. Les lletres inicials. Les inicials del seu nom.

iniciar v tr Començar. Han iniciat les obres de la nova línia de metro.

iniciativa f Proposta o acció originals. No solament compleix amb el deure, sinó que té iniciativa.

injecció f Introducció d’un medicament al cos mitjançant xeringa i agulla. Li han receptat injeccions de vitamines.

injectar v tr Introduir un líquid en un teixit, en una cavitat del cos.

injuriar v tr Fer víctima d’ofenses greus. El va injuriar atribuint-li unes malifetes molt grosses.

injust, -a adj Que no obra amb justícia, mancat de justícia. Un jutge injust. Un tracte injust. Unes lleis injustes.

injustícia f Fet mancat de justícia. Han comès una grossa injustícia amb ell.

innegable adj Que no es pot negar. Té uns mèrits innegables.

innoble adj Mancat de noblesa. Un comportament innoble.

innocència f Condició d’innocent. Van proclamar la seva innocència en tot aquell afer tan tèrbol.

innocent adj i m i f Net de culpa. El van acusar d’assassinat, però era innocent. Han condemnat un innocent.

innocu, -òcua adj No perjudicial. Unes herbes innòcues.

innumerable [var.: innombrable] adj Que no es pot comptar. Li han fet innumerables propostes.

inoblidable adj Digne de record. Hi vaig passar uns dies inoblidables.

inquiet, -a adj Que té inquietud(s). No sé què li passa al gos, que està molt inquiet. No es conformarà pas amb aquest lloc de treball, perquè és molt inquieta i vol prosperar.

inquietar(-se) v tr i pron Preocupar(-se). El seu retard m’inquieta. S’inquieta per no res.

inquietud f Preocupació, neguit. Volia solucionar el conflicte d’una vegada, no podia viure més amb aquella inquietud.

insatisfet, -a adj No satisfet. Es mostrava insatisfet dels resultats.

inscripció f 1 Escrit gravat. Una làpida amb una inscripció. 2 Fet d’inscriure. Els han cridat de l’escola per a la inscripció del fill.

inscriure(‘s) v tr, règ i pron Apuntar(-se) en una entitat. Ja de petit que el van inscriure al club. S’hi han inscrit.

insecte m Animal invertebrat amb antenes, generalment amb ales, i amb tres parells de potes.

insecticida m Producte per combatre els insectes.

insensat, -a adj i m i f Mancat de seny. Es gasta més del que té, el molt insensat.

insensible adj 1 Que no experimenta dolor. Té un braç insensible. 2 [fig.] És insensible als patiments dels altres.

inserir v tr Incloure, afegir. Van inserir la notícia després de l’article.

insígnia f Senyal o distintiu, generalment d’una entitat.

insignificant adj De poca importància. Va fer-hi una aportació insignificant.

insinuar v tr Dir d’una manera dissimulada. Què insinues, amb aquesta pregunta?

insistir v règ Dir una vegada i una altra. D’altra banda, insistia que no coneixia pas tota la veritat.

insolent adj i m i f Que no té respecte. No contesteu d’aquesta manera, insolents!

insòlit, -a adj Gens habitual. Un terratrèmol era un fet insòlit en aquelles terres.

inspector, inspectora m i f Persona que té el càrrec de vigilar que les coses funcionen d’acord amb unes normes. Un inspector d’Hisenda.

inspiració 1 f Acció d’inspirar. Fes tres inspiracions seguides. 2 Tenir una idea original. No va poder acabar de compondre la melodia, perquè es va quedar sense inspiració. 3 d’inspiració loc adj Basat en. Un sindicat d’inspiració anarquista.

inspirar 1 v intr Fer entrar aire als pulmons. Inspiri amb força. 2 v tr Donar, comunicar. Té una manera de fer que inspira confiança. 3 inspirar-se v pron i règ Trobar(-hi) inspiració. La seva obra s’inspirava en els clàssics.

instal.lació f Conjunt d’elements que formen un complex. La instal.lació elèctrica.

instal.lar 1 v tr i règ Col.locar. Han instal.lat calefacció central en tot l’edifici. 2 instal.lar-se v pron i règ Establir-se. S’han instal.lat en una botiga més espaiosa.

instància f 1 Escrit per fer una sol.licitud oficial. Van entregar una instància a secretaria per demanar un canvi d’assignatura. 2 [gen. en pl.] Àmbit. Això s’ha comentat molt en les instàncies del govern.

instant m Moment molt breu. Va desaparèixer en un instant.

instint m Tendència heretada. L’instint de matar per alimentar-se és propi dels carnívors.

instintiu, -iva adj Conduït per l’instint, per un reflex. Va fer un moviment instintiu per no caure.

institució f Organisme que fa tasques d’interès públic.

instituir v tr Fundar. La nova junta ha instituït la diada del soci.

institut m Centre d’ensenyament secundari.

instrucció 1 f Entrenament militar. Els soldats feien la instrucció. 2 instruccions (d’ús) f pl Explicacions de funcionament o d’ús. On són les instruccions per muntar l’aparell?

instructor, instructora m i f Persona que instrueix un grup; entrenador, monitor. Els instructors del camp d’aprenentatge.

instruir v tr Orientar en algun aprenentatge pràctic. L’instruïa en l’orientació sobre el mapa.

instrument m Aparell, utensili amb alguna finalitat específica. Instruments musicals. Instruments òptics.

insuficient adj i m Que no és suficient. El percentatge de comandes era insuficient. Ha tret un insuficient en matemàtiques.

insult m Paraula ofensiva. Dir-li poca-solta era el pitjor insult per a ell.

insultar v tr Dir insults. Van insultar l’àrbitre de mala manera.

insuportable adj Que no es pot suportar. Una pressió insuportable.

intacte, -a adj Sencer. Malgrat que era a l’abast de tothom, el pastís estava intacte.

íntegre, -a adj Sencer. Van poder recuperar el text íntegre.

intel.lectual adj i m i f Que fa treballar la intel.ligència; no manual. Un treball intel.lectual. Un manifest dels intel.lectuals a favor de la pau.

intel.ligència f Facultat de comprendre, relacionar i raonar. La intel.ligència humana.

intel.ligent adj Dotat d’intel.ligència. Una persona intel.ligent.

intenció f Finalitat. Amb quina intenció ho has fet?

intens, -a adj Fort. Un fred intens. Un soroll intens.

intensiu, -iva adj Molt seguit i condensat. Un curset intensiu. Jornada intensiva.

intent m Acció d’intentar. Va fer tres intents però al final ho va deixar estar.

intentar v aux Actuar per aconseguir un fi. Va intentar d’arreglar la màquina, però no se’n va sortir.

intercanviar v tr Donar-se coses entre si. Les dues delegacions van intercanviar regals.

interès [pl. -essos] m 1 Atenció de l’ànim, motivació (per). Ha posat molt d’interès en aquest projecte. 2 Guany d’un capital en préstec. Viu només dels interessos dels diners que té al banc.

interessant adj Que desvetlla interès. Una pel.lícula interessant.

interessar(-se) v tr, pron i règ Tenir interès (per). No m’interessen gens els escacs. Va interessar-se per la seva salut.

intèrfon m Aparell que hi ha als portals de les cases per comunicar-se amb l’interior.

interior adj i m (De) la part de dins. Roba interior. Mira a l’interior del bagul.

intermedi, -èdia 1 adj Que està entremig. He tingut una nota intermèdia entre la teva i la seva. 2 intermedi m Descans enmig d’un concert o d’una obra de teatre.

interminable adj Que no s’acaba mai. Una història interminable.

intermitent 1 adj Que s’esdevé a intervals. Se sentia un soroll intermitent. 2 m Llum que s’encén a intervals. Els intermitents d’un vehicle.

intern, -a adj De la part de dins. Una hemorràgia interna.

internacional adj Que afecta diversos països. Un concurs internacional de cant.

interpel.lar v tr Adreçar-se a algú per exigir-li una explicació. El cap de l’oposició va interpel.lar el president del govern.

intèrpret m i f 1 Artista que interpreta. És un bon intèrpret de Hamlet. 2 Persona encarregada de fer una traducció oral. Es necessitaven intèrprets per a la reunió de caps d’Estat.

interpretació f El fet d’interpretar. Una bona interpretació de La Traviata.

interpretar v tr 1 Comprendre o explicar el significat d’una cosa. No sé com interpretar això que acaba de dir. 2 Fer una obra teatral, executar una peça de música. L’orquestra de cambra va interpretar Vivaldi.

interrogació f Signe d’interrogació. La frase acaba amb interrogació.

interrogant m 1 Signe (?) que es posa al final d’una pregunta. 2 [fig.] Dubte. L’inspector tenia molts interrogants sobre l’actuació del sospitós.

interrogar v tr Fer preguntes de manera sistemàtica per obtenir una informació. La policia va interrogar els testimonis.

interrogatori m Sessió en què s’interroga. El jutge el va sotmetre a un llarg interrogatori.

interrompre v tr Provocar una solució de continuïtat. El va interrompre a mig discurs.

interrupció f El fet d’interrompre. Quan explicava, no tolerava interrupcions.

interruptor m Mecanisme per obrir i tancar un circuit elèctric.

interurbà, -ana adj Dit d’un mitjà de transport que uneix dues ciutats. Tramvia interurbà.

interval m Pausa generalment llarga.

intervenció f El fet d’intervenir(-hi). Gràcies a aquella intervenció, es va acabar la baralla.

intervenir [var.: intervindre] v règ Prendre(-hi) part. Tots van intervenir en la discussió.

intestí m Part de l’aparell digestiu, en forma de tub, que va de l’estómac fins a l’anus. L’intestí prim. L’intestí gros.

intestinal adj Referent a l’intestí.

íntim, -a adj Molt personal. Tenien una relació íntima.

intimidar v tr Fer agafar por. Els intimidava amb terribles amenaces.

intolerable adj Que no es pot tolerar. Una manca de col.laboració intolerable.

intolerància f Actitud d’incomprensió respecte a la diversitat. La intolerància religiosa és encara un mal molt estès en certs països.

intoxicació f El fet d’intoxicar-se.

intoxicar(-se) v tr i pron Posar(-se) malalt a conseqüència d’alguna matèria tòxica. Intoxicar-se amb el gas, amb uns bolets.

intriga f Situació que conté un interrogant. El nus de la intriga.

introducció f Part que precedeix un discurs. El presentador va fer una introducció sobre la biografia del conferenciant. L’estudi duu una introducció d’un expert en la matèria.

introduir(-se) v tr, pron i règ Entrar o fer entrar. Va introduir la clau al pany amb molta precaució. Es va introduir en els cercles literaris de la ciutat.

intuïció f Capacitat de captar les coses sense reflexió.

intuir v tr Aplicar la intuïció. Va intuir que l’enganyaven.

inundació f El fet d’inundar-se. Els temporals de tardor van provocar greus inundacions.

inundar v tr Cobrir d’aigua. El riu es va desbordar i va inundar tota la plana.

inútil adj No apte, que no fa profit per a res. Tots els esforços van ser inútils. Un personatge bastant inútil.

invàlid, -a adj i m i f Discapacitat físic. Després de l’accident, va quedar invàlid.

invalidesa f Condició d’invàlid. Li han reconegut la invalidesa total.

invariable adj Que no presenta canvis. ‘Habitual’ és un adjectiu invariable.

invasió f Acció i efecte d’envair. A mig agost va haver-hi un invasió de mosquits.

invasor, -a adj i m i f Que envaeix. L’exèrcit invasor. Es comportaven com uns invasors.

invencible adj Que no pot ser vençut. Un exèrcit invencible.

invent m Descobriment d’una cosa desconeguda. La màquina de vapor va ser un gran invent.

inventar v tr Fer invents. Sembla talment que ha inventat la pólvora.

inventari m Relació d’existències. La llibreria està tancada perquè fan inventari.

inventor, -a adj i m i f Que ha inventat. Els inventors del cinema.

invertebrat, -ada adj Es diu de l’animal que no té columna vertebral. Els insectes són animals invertebrats.

invertir 1 v tr Col.locar de manera oposada. Ha invertit l’ordre d’aparició en escena. 2 v tr i règ Posar(-hi) diners, esforços, etc. Ha invertit tots els estalvis en el negoci familiar. Va invertir temps i esforços en la investigació.

investigació f Estudis i treballs al voltant d’un objectiu científic. Fan una investigació sobre l’origen de les colònies industrials.

investigador, -a adj i m i f Que investiga. Un bon equip investigador. És professora i investigadora alhora.

investigar v tr Fer una investigació; indagar. Quin detectiu investiga el crim?

invisible adj Que no es deixa veure. La boira els feia invisibles als ulls dels altres.

invitació f Acció i efecte d’invitar. Han enviat invitacions per a la festa a tots els coneguts.

invitar v tr i règ 1 Convidar. 2 Pregar de fer. El va invitar a dir-hi la seva.

invocar v tr Demanar ajut, generalment en sentit religiós. Va invocar els sants.

involuntari, -ària adj Fet sense voler, sense tenir-ne consciència. Un moviment involuntari.

iode m Element químic de propietats curatives. Tintura de iode.

iogurt m Producte pastós tret de la llet, de gust agre.

io-io m Joguina que consisteix en una peça rodona que es fa anar amb un cordill que s’hi enrotlla.

iot m Embarcació de plaer.

ira f Sentiment de disgust que es manifesta de manera violenta. Tenia els ulls encesos per la ira.

irlandès, -esa adj i m i f D’Irlanda.

ironia f Forma de llenguatge en què es fa burla dissimulada.

irònic, -a adj Que comporta ironia. Els va fer una salutació irònica.

irracional adj Dit d’allò que no va d’acord amb la raó. Un comportament irracional.

irreal adj No real, no ajustat a la realitat. Fa uns plantejaments irreals.

irregular adj No regular. Ha tingut una assistència irregular durant el curs.

irreparable adj Que no es pot reparar. Un mal irreparable.

irresistible adj Que atrau fatalment. Un desig irresistible.

irresponsable adj Mancat de responsabilitat. Una actuació irresponsable.

irritació f Acció i efecte d’irritar-se. Una irritació a la gola. Quan hi pensava li agafava una gran irritació.

irritar 1 v tr Causar excitació, inflamació en un òrgan, en una mucosa. El fum m’irrita els ulls. 2 Fer enfadar en gran manera. M’irrita la vostra desconfiança. 3 irritar-se v pron Enfadar-se molt.

isard m Mamífer d’alta muntanya semblant a la cabra.

islam m Religió fundada per Mahoma.

islàmic, -a adj Referent a l’islam. Preceptes islàmics.

israelià, -ana adj i m i f D’Israel.

italià, -ana 1 adj i m i f D’Itàlia. 2 italià m Llengua italiana.

itinerari m Camí a seguir, especialment quan és planificat. Un itinerari de la natura.

J

ja 1 adv Indica precedència respecte d’un moment determinat. Quan vam arribar nosaltres, ells ja hi eren. 2 ja que loc conj Indica concessió. Ja que no vols fer-ho tu, deixem-ho estar.

jaciment m Lloc on hi ha mineral. Un jaciment d’urani.

jaguar m Mamífer carnívor americà semblant al tigre.

japonès, -esa 1 adj i m i f Del Japó. 2 japonès m Llengua japonesa.

jaqueta f Peça de vestir cordada per davant i amb mànigues, que cobreix el tronc, generalment fins més avall de la cintura. Una jaqueta de cuiro.

jardí m Terreny cultivat amb plantes ornamentals. Un jardí botànic.

jardiner, jardinera m i f Persona que cultiva un jardí.

jardinera f Recipient fet d’obra per tenir-hi plantes.

jardineria f Art de cultivar jardins.

jazz m Estil musical en què destaca el ritme i la manera de sonar els instruments i de cantar.

jeep m Vehicle tot terreny.

jersei m Peça de vestir, de punt o de llana, que cobreix el tronc.

jeure [var.: jaure] v règ Estar pla a terra o en algun suport. Vam jeure damunt l’herba.

jo pron Representa la 1a. persona del singular en funció de subjecte. Vosaltres feu com vulgueu, jo no m’hi vull arriscar.

joc m 1 Activitat lúdica o esportiva. El joc és molt important per als infants. La pilota va anar fora de joc. 2 Material adient per jugar seguint unes normes. El joc de l’oca. Una sala de jocs. 3 Conjunt format per peces. Un joc de cafè. Un joc de cartes.

joguina [var.: joguet m, *jugueta f] f Objecte per jugar-hi. Una botiga de joguines.

joia f Guarniment fet amb materials nobles. El collaret de perles era la joia més estimada de la marquesa.

joier, joiera m i f Persona que té una joieria.

joieria f 1 Botiga de joies. 2 Professió, activitat de joier. Treballs de joieria.

jònec, jònega* m i f Bou o vaca joves: vedell, vedella.

jornada f Dia, especialment des del punt de vista de les activitats. Jornada laboral.

jornal m Sou que es cobra per jornada de treball.

jove 1 m i f Persona d’edat compresa entre l’adolescència i la maduresa. 2 f La dona del fill, nora. La jove de la senyora Enriqueta.

jovent m Conjunt de la gent jove. El jovent d’avui dia té unes perspectives laborals molt fosques.

joventut f Etapa de la vida d’una persona entre l’adolescència i l’edat adulta.

jubilació f Situació de jubilat. L’edat de la jubilació.

jubilat, jubilada m i f Persona que per edat s’ha retirat de les activitats laborals. Un club de jubilats.

judaisme m Religió fundada per Moisès.

judici [var.: *juí] m Acte en què un tribunal jutja algú. Com que no va haver-hi acord, van anar a judici.

judicial adj Referent als jutges. Una actuació judicial correcta.

judo m Esport de lluita en què es tracta de fer perdre l’equilibri al contrari.

jueu, jueva m i f Persona que practica el judaisme.

jugada f Acció concreta dins d’un joc o una competició. L’Ivan ha fet una jugada espectacular.

jugador, jugadora m i f Persona que participa en algun joc o esport.

juganer, -a [var.: enjogassat, *jogasser] adj Que té ganes de jugar. Un cadell molt juganer.

jugar v intr i règ Practicar un joc. Vols jugar? A què juguem?

juguesca f Aposta.

juliol m Setè mes de l’any.

julivert [var.: *jolivert, *juevert] m Herba que s’utilitza com a condiment.

jungla f Selva espessa de zones tropicals.

junt, -a 1 adj [usat gen. com a adv i en pl.] Els uns amb els altres, de costat, tocant-se. Anaven sempre juntes. Posa’ls més junts. Col.loqueu-vos amb els peus junts. 2 junt [var.: juntura] m Espai que queda entre dues peces. Els junts del bastiment s’han de tapar amb màstic. 3 tot junt loc adv Tot plegat. Tot junt no deurà costar gaire.

junta f Conjunt de persones que dirigeixen una entitat. La junta directiva del club.

juny m Sisè mes de l’any.

jupetí* m Peça de vestir, sense mànigues i oberta per davant, que cobreix el tronc: armilla, *guardapits.

jurament m El fet de jurar. Va fer el jurament del seu càrrec damunt la constitució.

jurar v tr Comprometre’s solemnement al compliment d’un compromís. Va jurar que no ho tornaria a fer mai més.

jurat m Grup de persones que jutgen. El jurat d’un premi literari.

just, -a 1 adj Que obra amb justícia. Una persona justa. 2 just adv Precisament. Just el que volia dir-te. 3 (tot) just adv A penes. En tenim just per demà. Tot just acaba d’arribar.

justament adv Precisament. Justament ara me n’anava.

justícia f El fet de donar a cadascú allò que és seu i allò que necessita. És de justícia reconèixer-li la llarga experiència que té.

justificació f Acció i efecte de justificar(-se). Aquella manera d’actuar no tenia cap mena de justificació.

justificar(-se) v tr i pron Donar raons, explicacions d’una determinada manera de fer. Va justificar el robatori a causa de l’extrema necessitat de l’acusat. Va justificar-se per escrit.

jutge, jutgessa m i f Magistrat que presideix un tribunal de justícia.

jutjar v tr Sotmetre a judici. El van jutjar per homicidi. Qui ets tu, per jutjar-me?

jutjat m Lloc on es fan els judicis. Jutjat de primera instància.

juvenil adj Referent a la joventut. Estil juvenil.

K

karate m Esport de lluita basat a donar cops secs a certs punts del cos.

kiwi m Fruita arrodonida de color verdós.

L

laberint m Lloc ple de camins que s’entrecreuen d’una manera complicada.

laborable adj Es diu dels dies que es traballa. Els dies laborables.

laboral adj Referent a la feina. Condicions laborals. Jornada laboral

laboratori m Lloc amb instal.lacions adients per a l’experimentació científica.

laboriós, -osa adj Que demana un treball seguit. La fabricació del formatge és molt laboriosa.

laca f Producte emprat en la fabricació de vernissos i de cosmètics.

lacrimal adj Referent a les llàgrimes. Glàndules lacrimals.

lactant m i f Infant en edat de ser alletat. Una dieta per a lactants.

lacti, làctia adj Referent a la llet. Productes lactis. Indústria làctia.

laic, -a adj Aliè a la religió. Escola laica.

lamentable adj De doldre. Van fer un espectacle lamentable.

lamentar v tr Saber greu. És de lamentar aquesta actitud.

làmina f Tros de material pla i molt prim. Una làmina de dibuix. Làmines de coure.

lampista m i f Persona que colloca i repara instal.lacions elèctriques i conduccions d’aigua i de gas: *llanterner.

làpida f Pedra quadrangular i plana amb alguna inscripció. Una làpida funerària.

laringe f Part de la gola que es comunica amb els pulmons.

larva f Forma semblant a un cuc, que correspon a una primera fase de vida de certs animals. Una larva de papallona.

lasanya f Menjar fet a base de diverses capes de pasta i de carn picada o de verdura.

làser 1 m Aparell que produeix raigs de llum de gran energia. 2 adj Produït per un làser. Un raig làser.

lateral 1 adj Situat a un costat. Els accessos laterals del camp. 2 m i f Futbolista que juga en una de les bandes del camp. Juga de lateral esquerre.

lava f Matèria fosa que és llançada en les erupcions volcàniques.

lavabo m 1 Pica amb una aixeta, apta per a la higiene personal. 2 [p. ext.] Cambra de bany, vàter. Que em pot dir on és el lavabo?

lavativa f Medicament líquid que s’injecta pel recte.

lector, -a adj i m i f Que llegeix. No té hàbits lectors. Cada vegada hi ha més lectors a la biblioteca.

lectura f Acció i efecte de llegir. Sala de lectura. Faré una estona de lectura.

legal adj Conforme a la llei. Un permís legal.

legislació f Conjunt de les lleis d’un país.

legislatiu, -iva adj Referent a la legislació. El poder legislatiu.

legítim, -a adj Vàlid perquè va d’acord amb la llei. Ha fet una reclamació legítima sobre l’herència.

lema m Frase que conté una consigna moral. El seu lema era “Endavant les atxes!”

lent, -a adj Que no va de pressa. És molt lent per fer qualsevol cosa.

lent f Peça de material transparent utilitzada en òptica. Lents de contacte.

lentament adv Amb lentitud. Camina lentament.

lentitud f Condició de lent. Ho fa tot amb gran lentitud.

lesbiana f Dona homosexual.

lesió f Dany fet en alguna part del cos. Té una lesió al genoll.

li [li, -li / els, -los] pron Substitueix l’objecte indirecte relacionat amb la 3a. persona. Que no li vols ensenyar el regal? Porta-li el cafè. Els agrada participar en les festes. Jo ja vaig advertir-los que no vindria.

liberal adj Obert a les diverses maneres de fer i de pensar, poc partidari de reglaments. És molt liberal pel que fa a l’educació dels fills dels altres.

lícit, -a adj Permès per la llei. Una actuació lícita.

licor m Beguda alcohòlica forta. Un licor de nous.

líder m i f Persona que és seguida per d’altres. Tots els descontents el tenien per líder.

lila 1 adj D’un color violeta clar. Un llaç lila. 2 m Color lila.

límit m Terme. Va arribar fins al límit de la finca.

limitar 1 v règ Tenir límit (amb). La finca limita amb la carretera general. 2 v tr Posar un límit. Han limitat el nombre d’entrades gratuïtes. 3 limitar-se v pron i règ Fer només allò que és més imprescindible. Es va limitar a fer-hi acte de presència.

lineal adj Referent a la línia. Dibuix lineal.

lingüístic, -a adj Referent a la llengua. Problemes lingüístics.

línia f 1 Traç que va seguit. Una línia recta, corba. 2 Servei de transport amb un itinerari regular. Una línia d’autobús.

linier m i f Auxiliar de l’àrbitre en una competició esportiva.

liquadora f Aparell per extraure el suc dels aliments vegetals.

líquid m Substància que s’escampa si no està dins d’un recipient.

líric, -a adj Referent a la poesia i al teatre cantat.

literal adj Al peu de la lletra. Ho va interpretar en sentit literal.

literari, -ària adj Referent a la literatura. Un concurs literari.

literatura f Conjunt de les obres de ficció, especialment escrites.

litigi m Plet. Van tenir un litigi per culpa del gos.

litoral 1 m La zona de la costa. A primera hora es veia el litoral des de la barca. 2 adj Que és vora la costa. Les llacunes litorals.

litre m Unitat de mesura de capacitat.

llac m Gran extensió d’aigua voltada de terra. El llac Baikal.

llaç m Acabament, de diverses formes, que es fa en un lligam. Duia un llaç al cap en forma de grossa papallona.

llacuna f Estany vora mar.

lladrar v intr Fer lladrucs el gos. El gos de la casa del costat s’ha passat tota la nit lladrant.

lladre m i f Persona que fa un robatori. Han entrat uns lladres al pis i s’han endut l’ordinador i la cadena musical.

lladriola* f Recipient per guardar-hi els estalvis: guardiola, *vidriola.

lladruc [var.: *lladr, *lladrit] m Crit del gos.

llaga f Ferida provocada per un refrec o per malaltia. Té llagues als peus.

llagosta f 1 Insecte saltador. En algunes regions africanes encara hi ha plagues de llagostes. 2 Crustaci marí amb dues grans antenes, molt apreciat per menjar. Caldereta de llagosta.

llagostí m Crustaci marí de color gris.

llàgrima f Cada una de les gotes del líquid que segreguen les glàndules lacrimals.

llaminadura [gen. en pl.] f Menja dolça de pastisseria: *llepolia. Un aparador ple de llaminadures.

llaminer, -a 1 adj i m i f Que li agraden les llaminadures: *llépol. Sempre el veuràs amb una piruleta, és molt llaminer. 2 adj [fig.] Atractiu. Li van fer una proposta molt llaminera.

llamp m Descàrrega elèctrica entre núvols o entre els núvols i la terra. Ha caigut un llamp a la torre de l’ajuntament.

llampec [var.: *rellamp] m Esclat de llum produïda als núvols quan hi ha una descàrrega elèctrica.

llampegar [var.: *llampar, *rellampegar] v imp Fer llampecs. Darrere les muntanyes, ja fa estona que llampega.

llana f Matèria tèxtil procedent del pèl de les ovelles i altres animals.

llança f Arma antiga consistent en un pal llarg que aguantava una punta de ferro.

llançament m Acció i efecte de llançar. Llançament de pes, de disc.

llançar(-se) [var.: llençar(-se)] v tr i pron Deixar anar o deixar-se anar amb un impuls. Ha llançat el pes amb molta força. S’ha llançat en paracaigudes.

llangardaix m Rèptil de cua llarga més gros que la sargantana: *fardatxo.

llanterna f Llum portàtil, generalment de piles.

llanterner, llanternera* m i f Persona que col.loca i repara instal.lacions elèctriques i conduccions d’aigua i de gas: lampista.

llanxa f Embarcació petita i lleugera.

llapis [inv.; var.: *llapissera f] m Estri d’escriure. Una capsa de llapis de colors.

llar f 1 [var.: llar de foc] Xemeneia on es fa foc per escalfar una casa. 2 [fig.] La casa on es viu. Es trobaven lluny de la llar.

llard m Greix fos del porc: *sagí, *saïm. Les torrades untades amb llard són més gustoses que amb mantega.

llarg, -a 1 adj Que té llargada. Un camí llarg. 2 llargs m pl Llums llargs d’un vehicle. 3 al llarg de loc prep En tota la llargada. Ho van col.locar al llarg de la paret.

llargada [var.: llargària] f Mesura de la longitud d’una superfície. Quant fa de llargada, la sala?

llàstima 1 f Pena. Feia llàstima veure’l en aquell estat. 2 exp Expressa que sap greu. Llàstima que no podràs venir!

llatí m Llengua antiga de la qual es deriven les llengües romàniques.

llauna [var.: *llanda] f 1 Planxa de ferro que va recoberta d’estany. 2 [p. ext.] Recipient de llauna. Una llauna de sardines.

llaurador, llauradora* m i f Persona que cultiva la terra: pagès.

llaurar v intr i tr Treballar el camp amb l’arada.

llautó m Material de color groc fet de coure i zinc.

llavador* m Pica de llavar la roba a mà: safareig.

llavadora* f Màquina de llavar la roba: rentadora.

llavaplats* m Màquina de llavar els plats: rentaplats.

llavar(-se)* v tr i ref Rentar(-se).

llavi m Part carnosa al voltant de l’obertura de la boca.

llavor f Part del fruit d’on naixeran noves plantes.

llavors adv Aleshores. I llavors, què va passar?

llebre f Mamífer semblant al conill però més gros i amb les potes de darrere més llargues.

llebrer m Gos de cos prim i potes llargues utilitzat a les carreres dels canòdroms.

llefiscós, -osa adj Enganxós.

llegenda f Narració fantàstica amb aparença d’històrica. La llegenda del comte Guifre el Pilós i les quatre barres.

llegir v tr i intr Interpretar el significat d’un text escrit. Llegeix el diari cada dia. Llegeix en silenci.

llegum m Fruit de certes plantes, en forma de tavella, dins la qual hi ha les llavors, anomenades també llegums.

llei f Norma dictada per l’autoritat.

lleial adj Fidel. Un amic lleial.

lleialtat f Qualitat de lleial. Confiava en la lleialtat dels amics en aquell moment difícil.

lleig, lletja adj Amb un aspecte que repel.leix. És lleig com un pecat.

lleixiu m Líquid emprat en la neteja.

llençar v tr Llançar, especialment desfer-se d’una cosa. Llença aquests papers a la paperera.

llençol m Cada una de les dues peces de roba que es posa al llit entre el matalàs i la flassada.

llenegar* v intr Fer una patinada damunt d’una superfície: *esvarar, relliscar.

llengua f 1 Òrgan que hi ha dins de la boca. 2 Llenguatge de les persones. Llengua oral. Llengua escrita. 3 Idioma. Llengua pròpia. Llengua estrangera.

llenguado m Peix de cos aplanat: *palaí.

llenguatge m Sistema de signes per comunicar-se, especialment el llenguatge articulat de les persones.

llentia [var.: llentilla] f Planta que fa un llegum comestible, les llenties.

llenya f Parts fetes a trossos de vegetals, aptes per fer foc. Llenya seca. Llenya verda.

llenyataire [var.: *llenyater] m i f Persona que es dedica a fer llenya al bosc.

llenyós, -osa adj Que conté fusta. Els arbres tenen el tronc llenyós.

lleó, lleona m i f Mamífer carnívor africà de pell rogenca.

lleopard m Mamífer carnívor africà de pell grogosa amb clapes negres.

llepar v tr Passar la llengua per una superfície. El gos li llepava la mà.

llépol, -a* adj i m i f Que li agraden les llepolies: llaminer.

llepolia* [gen. en pl.] f Menja dolça de pastisseria: llaminadura.

llesca f Tallada de pa. Una llesca de pa amb oli.

llestesa f Qualitat de llest, de ràpid. Calia actuar amb llestesa.

llest, -a adj 1 D’intel.ligència desperta. Una xica llesta. 2 A punt. Preparats…?, llestos…?, ja!

llet f Líquid segregat per les mamelles, especialment el de certs animals domèstics en tant que aliment. Llet de vaca, de cabra, d’ovella.

lletra f Cada un dels vint-i-sis signes de l’alfabet.

lleu adj No greu, lleuger. Un refredat lleu.

lleuger, -a 1 adj De poc pes. Una maleta lleugera. 2 [usat com a adv] De pressa. Camina lleugera.

lleugerament adv En un grau molt matisat. Un blanc lleugerament rosat.

lleugeresa f 1 Qualitat de lleuger. Salta amb lleugeresa. 2 [fig.] Contestes amb molta lleugeresa.

lleument adv Molt per damunt. El va tocar lleument.

lleure m Temps lliure. Convé distribuir el temps hàbil entre el treball i el lleure.

llevant m Punt per on surt el Sol.

llevar 1 v tr Separar(-ho) d’una superfície, d’allò amb què està unit. Lleva els llibres que has deixat damunt la cadira. Llevar les escates del peix. 2 llevar-se v ref Alçar-se del llit. A quina hora t’has de llevar, demà?

llevat m Ingredient per fer pujar la pasta: *creixent. Per fer pa, hi cal llevat.

llevat de loc prep Excepte. Hi van anar tots llevat dels de primer curs.

llevataps m Estri amb un punxó caragolat per estirar els taps, tirabuixó.

lli m Planta industrial i teixit fet amb les seves fibres.

llibertat f Absència d’opressió, estat de poder obrar sense traves. Llibertat d’expressió.

llibre m Conjunt de fulls impresos i relligats, d’un cert gruix.

llibreria f 1 Botiga de llibres. 2 Moble per posar-hi llibres.

llibreta f Quadern per escriure-hi. Una llibreta de càlcul.

llibreter, llibretera m i f Persona que té una llibreria.

llicència f Certa mena de permisos. Llicència de caça.

llicenciat, llicenciada f Persona que ha obtingut el títol corresponent a una carrera universitària de segon cicle, com medicina, economia, etc.

lliçó f Ensenyança concreta. Una lliçó de música.

lliga f Competició esportiva. La lliga de futbol.

lligam m Tot allò que uneix. Encara té molts lligams amb la família del poble.

lligar v tr Subjectar amb una corda o similars. Ha lligat la moto amb una cadena.

llima f Eina de polir consistent en una barra de ferro amb estries.

llimar v tr Polir amb la llima.

llimona [var.: *llima f, *llimó m] f Fruit del llimoner.

llimonada f Beguda feta amb suc de llimona.

llimoner [var.: *llimera f] m Arbre de fulla perenne que fa les llimones.

llinatge* m Cognom. Es diu Pérez de segon llinatge.

llindar m Part inferior d’una entrada. Va traspassar el llindar de la porta.

llinya f Fil de la canya de pescar, on va l’ham.

lliri m Planta que fa unes flors allargades, de diferents formes i colors. Lliri d’aigua. Lliri de sant Antoni.

llis, -a adj Sense arrugues, ni bonys, ni ondulacions. Una superfície llisa.

lliscar v intr Moure’s suaument per damunt d’una superfície, dins d’un engranatge, etc. La mampara de la dutxa lliscava bé quan l’obries.

llista f Relació ordenada de coses que tenen algun tret en comú. Una llista dels alumnes de la classe.

llistó m Tira estreta de fusta.

llit 1 m Moble per dormir-hi. Un llit de matrimoni. 2 Lloc per on passa un corrent d’aigua. El llit d’un riu. 3 ficar-se al llit loc verb Anar a dormir. Au, que ja és hora de ficar-se al llit.

llitera f 1 Conjunt de llits posats l’un damunt de l’altre. Els mariners dormen en lliteres. 2 Plataforma amb pals laterals per transportar malalts o ferits.

lliura f 1 Antiga mesura de pes. 2 Moneda de la Gran Bretanya.

lliure adj Que té llibertat. És lliure d’anar allà on vol.

lloc 1 m Indret que situem en l’espai. Vam arribar a un lloc desconegut. Amb ella aniria a qualsevol lloc. Li van demanar el lloc de naixement. Per provar la moto, hauríeu d’anar en un altre lloc més apartat. 2 en lloc de loc prep Substituint. Vam menjar meló en lloc de taronges. 3 tenir lloc loc verb Succeir. I a on van tenir lloc, aquests fets tan terribles?

llogar 1 v tr Agafar en lloguer. Hem llogat un altre magatzem al mateix carrer. 2 llogar(-se) v tr i pron Contractar(-se) per a una feina. Hauran de llogar més gent per collir la fruita. S’ha llogat com a dependent pels caps de setmana.

llogaret [var.: llogarret] m Poble petit. Un llogaret de muntanya.

llogater, llogatera m i f Persona que viu en un habitatge de lloguer: *estatger. A l’àtic hi ha uns nous llogaters.

lloguer m Preu convingut que es paga per fruir d’un habitatge, d’un vehicle, etc. Un pis de lloguer.

llom m 1 [var.: *llomello] Carn de porc de la part del llom. Per segon plat, hi ha llom amb patates. 2 Esquena d’un mamífer. 3 [p. ext.] Esquena d’un llibre.

llombrígol m Cicatriu del cordó umbilical: melic.

llonganissa f Embotit, generalment ample, fet de carn de porc crua i picada.

llop, lloba m i f Mamífer carnívor que viu a muntanya.

llorer [var.: llor, llaurer] m Arbust de fulla perenne molt aromàtic.

lloro m Ocell de bec corbat capaç d’aprendre a dir paraules.

llosa f Pedra plana que té diferents aplicacions. Han cobert el pati amb lloses.

llotja f Compartiment, generalment lateral, d’un teatre amb diversos seients.

lluç 1 m Peix de color gris al dors i platejat al ventre, molt apreciat per menjar. Lluç a la romana. 2 lluç de riu [var.: luci] Peix d’aigua dolça molt apreciat pels pescadors.

llucet m Cria del lluç.

lluent adj Brillant. Una estrella lluent.

lluentor f Qualitat de lluent. Els va encegar la lluentor de tantes joies.

lluir 1 v intr Fer lluentor, brillar. Després del tercer whisky, els ulls li començaven a lluir. 2 [fig.] v tr Es va presentar a la festa lluint un vestit nou de seda.

lluita f Acció de lluitar, com a acció espontània o com a esport. Esports de lluita.

lluitador, -a 1 adj Que té capacitat per lluitar. Una persona lluitadora, que sap plantar cara a les dificultats. 2 m i f Persona que practica la lluita.

lluitar v intr Competir. Van lluitar per superar les dificultats.

llum 1 f Claror. La llum del Sol. 2 m Estri que fa llum. El llum del menjador. Un llum de peu. 3 fer llum loc verb Il.luminar, enfocar. Fes-me llum amb la llanterna, que no m’hi veig.

lluminós, -osa adj Que fa llum. Un astre lluminós.

lluna f Satèl.lit de la Terra. Lluna plena. Lluna nova.

lluny Indica situació molt enllà respecte d’un punt. 1 adv Viuen lluny. Venim de molt lluny. 2 lluny de loc prep La casa era lluny del poble.

llunyà, -ana adj Situat lluny. Una terra llunyana.

llunyania f Qualitat de llunyà. Es veu un punt allà en la llunyania.

local 1 adj Limitat a un lloc concret. L’equip local. 2 m Lloc tancat, construcció de diversa utilització. Necessitaven un local més gran per poder fer totes les activitats programades.

localitat f 1 Població. Van recórrer totes les localitats de la costa. 2 Entrada, seient d’un espectacle. “Esgotades totes les localitats de la sessió de nit.”

localitzar v tr Trobar(-ho) en un lloc determinat. Encara no han localitzat els alpinistes perduts.

locomotora f Màquina de tren.

locució f Grup de paraules que fa una funció gramatical. ‘Fer servir’ és una locució verbal que equival al verb ‘utilitzar’.

locutor, locutora m i f Persona que presenta les emissions de ràdio o de televisió.

lògic, -a adj Que té lògica. Un raonament lògic.

lògica f Facultat de raonar, i de fer, amb criteri i amb rigor. Hem d’actuar amb lògica.

lona f Tela forta usada en la confecció de veles.

longitud m Llargada.

lot m Conjunt. Un lot de llibres.

loteria f Joc d’atzar.

lúcid, -a adj Que té les idees clares. Malgrat l’edat, té el cap lúcid.

lúdic, -a adj Referent al joc, a l’esplai. Activitats lúdiques.

lupa f Instrument òptic per veure les coses amb augment.

luxe m Demostració d’una gran riquesa. La sala estava decorada amb luxe.

luxós, -osa adj Que manifesta luxe. Una decoració luxosa.

Posted on

F, G, H

les meves paraules

F

fàbrica f Instal.lació industrial. Una fàbrica de plàstics.

fabricació f El fet de fabricar. Una empresa dedicada a la fabricació d’articles de consum.

fabricant m i f Persona propietària d’una fàbrica. Els fabricants de teixits.

fabricar v tr Obtenir un producte a través d’un procés industrial, elaborar. Aquesta empresa fabrica mobles. Les abelles fabriquen mel.

fabulós, -osa adj Fantàstic. El drac és un animal fabulós. Ha obtingut uns beneficis fabulosos.

façana [var.: fatxada] f Part de davant d’un edifici: *frontera.

fàcil adj Que no costa gaire de fer, d’obtenir, etc. Li agradaria estudiar una carrera curteta i fàcil.

facilitar v tr 1 Procurar. Li han facilitat la llista dels implicats en el complot. 2 Fer més fàcil. No cal patir-hi si ho deixa, això ens facilitarà les coses.

facilitat f Qualitat de fàcil. El va sorprendre la facilitat amb què ho havia aconseguit. Li van oferir facilitats de pagament.

fàcilment adv D’una manera fàcil. Això és fàcilment explicable.

factor m Element que influeix (en). Els factors climàtics.

factura f Document on s’especifica un deute per una compra, una feina feta, etc. El lampista ha portat la factura.

facultat 1 f Centre universitari. La facultat de Ciències de l’Educació. 2 facultats f pl Capacitat de fer. Té facultats per al piano.

fada f Personatge de la literatura fantàstica que té poders màgics. La fada Morgana.

faig m Arbre alt de fulla caduca que es fa en llocs humits.

faisà, faisana m i f Ocell de cua llarga i plomes de colors.

faixa f Banda de diferents formes, materials i usos. Una faixa per a l’hèrnia. Una faixa de general. El llibre duia una faixa.

falç f Eina agrícola de fulla corba per segar a mà. “Bon cop de falç!”

falca f Peça per fixar un objecte. La taula balla una mica, poseu-hi una falca.

falcó m Ocell de presa que es pot ensinistrar per a la caça.

falda f 1 Part del cos de damunt les cuixes. El va fer seure a la falda. *2 Faldilla. 3 Part de baix d’una muntanya.

faldilla [var.: *falda, *faldeta; sovint en pl.] f Peça de roba, generalment femenina, que va de la cintura en avall.

falguera f Planta que no fa flor i que creix en medis humits.

fallar v tr No encertar. Has fallat el tret.

fallida f Situació d’una empresa en què no pot pagar els deutes. L’empresa ha fet fallida i han anat tots al carrer.

fals, -a adj Mancat d’autenticitat. Moneda falsa. Falsa modèstia.

falta 1 f Privació, absència. Va haver de patir una gran falta de comprensió. 2 Error, acció contra una regla. Fa moltes faltes d’ortografia, encara. L’àrbitre va assenyalar falta contra la porteria. 3 a falta de loc prep Faltant. A falta de la llibreta d’apunts, feu servir aquests papers.

faltar 1 v intr Ser-hi de menys. Encara falten tres setmanes per Pasqua. Afanya’t, que hi falta poc! 2 No tenir. Li falta empenta. 3 faltar-ne, faltar-se’n v pron No arribar-hi. Si no hi són tots, poc se n’hi falta.

faltat, -ada (de) adj règ Estar(-ne) sense. Vivia faltat de les coses més necessàries.

fam f Situació d’alimentació escassa o nul.la. Hi ha pobles que passen fam.

fama f Opinió en què és tingut algú. S’ha guanyat a pols la fama que té.

família f Grup format per persones emparentades, especialment que viuen juntes. [concorda en sing. o pl. amb el verb i amb el substitut corresponent] Aquella família procedia d’Escòcia. Són una família admirable. Una família que sempre els trobes contents.

familiar 1 adj Conegut, habitual. Allò era una situació familiar, per a ell. 2 m i f Membre d’una familia. Ja comencen a arribar els familiars per al casament.

famós, -osa adj i m i f Que té fama. Un cantant famós. Els famosos de la tele.

fan m i f Seguidor incondicional. El conjunt de rock va actuar animat pels seus fans.

fanal m Llum que va dins d’una caixa amb cares transparents, especialment el de l’enllumenat públic de peu alt.

fanàtic, -a adj i m i f Que defensa de manera irracional una idea. Cada ideologia té els seus fanàtics.

fanfarró, fanfarrona [var. fam.: fanfa] m i f Fatxenda.

fang m Pasta que fa la terra quan és molla.

fantasia f Capacitat d’imaginar relacions no reals. Tot això que explica és producte de la seva fantasia.

fantasma m Ésser fantàstic que representa un mort.

fantàstic, -a adj 1 Referent a la fantasia. Explica narracions fantàstiques. 2 [hip.] Molt bo, magnífic. És una persona fantàstica.

far m 1 Llum prop de la costa que fa senyals per orientar de nit les embarcacions. 2 Llum d’un cotxe.

farciment [var.: farcit] m Allò amb què es farceix alguna cosa. “Costarà més el farciment que el gall.”

farcir v tr Omplir amb algun producte o material. Farcirem el pollastre amb carn picada.

fardatxo* m Rèptil de cua llarga més gros que una sargantana: llangardaix.

farigola [var.: *frígola] f Planta olorosa i medicinal: *timó. Sopa de farigola.

farina f Pols que s’obté de moldre grans, i també d’altres ingredients. Farina de blat, de blat de moro. Farina de peix. Farina de galeta.

faringe m Part de la gola que comunica amb l’esòfag.

farmacèutic, farmacèutica m i f Persona llicenciada en farmàcia.

farmàcia f Establiment on despatxen medicaments.

farmaciola f Receptacle amb material sanitari per a cures d’urgència.

farratge m Qualsevol tipus d’herba que es dóna al bestiar.

fart, -a adj 1 Que ha menjat fins a quedar ple. Si mengeu en aquell restaurant, quedareu farts. 2 Cansat. Estic fart de tantes exigències.

fartera* 1 f Fet d’afartar-se. Ens van servir un dinar que va ser una autèntica fartera. 2 [var.: *fartó] m i f Golafre. Pareu ja de menjar, que sou uns farteres!

fascinació f L’efecte de fascinar. El cine exercia damunt d’ell una gran fascinació.

fascinant adj Que fascina. Uns efectes de llum fascinants.

fascinar v tr Causar una gran atracció. El fascinava amb la mirada.

fase f Moment d’un procés. Les fases de la Lluna.

fàstic m Sensació de repugnància, de tedi. Li feien fàstic les botifarres. Quin fàstic de temps, tot el dia plovent!

fastigós, -osa adj 1 Que fa fàstic. Un menjar fastigós. 2 Que tot li fa fàstic. A taula ho vol tot ben net i polit, és molt fastigós.

fastiguejar v tr Molestar, espatllar. Deixeu-lo estar, no el fastiguegeu més. Ja m’han fastiguejat el dia.

fat, fada adj Sense gust, sense gràcia. Un menjar fat. Una persona fada.

fatal adj 1 Molt dolent. He fet un examen fatal. 2 Que no es pot impedir. Un desenllaç fatal.

fatiga f Cansament.

fatigar(-se) v tr i pron Cansar(-se). Aquella conversa la fatigava. Té el cor dèbil i es fatiga per no res.

fatigós, -osa adj Cansat. Una pujada fatigosa.

fatxenda m i f Persona pretensiosa. Tot el dia que fa el fatxenda amb el nou cotxe que s’ha comprat.

faula f Narració de contingut moral amb protagonista animal. Les faules d’Isop.

fauna f Conjunt dels animals d’un lloc. La fauna africana.

fava f Llavor comestible de la favera. Farem faves ofegades per dinar.

favor 1 m Concessió, benefici donats voluntàriament. No sé com li podré pagar aquest favor. Feu-me el favor de deixar-me passar. Això deia molt en favor seu. 2 a favor de loc prep Favorable a. Tots van a favor de l’equip local. 3 per favor exp Si us plau. Per favor, que em pot dir on és el carrer Gran?

favorable adj Que va a favor. Vent favorable.

fax [pl. faxos] m Aparell per enviar documents per telèfon; el document enviat per aquest sistema. Envia’m la factura per fax.

fe 1 f Confiança ferma (en). Tenen molta fe en aquest metge. Tens molt bona fe. Ets un bona fe. 2 Creença. Fe religiosa. La fe en Déu. 3 donar fe loc verb Assegurar. Dono fe que això és veritat.

feble adj Dèbil.

feblesa f Debilitat.

febre f Augment de la temperatura del cos. Al malalt li ha pujat la febre.

febrer m Segon mes de l’any.

fecundació f Acció de fecundar. Fecundació artificial, in vitro.

fecundar v tr Produir la unió de dues cèl.lules que formaran l’embrió.

federació f Agrupació d’entitats autònomes. La federació d’atletisme, d’entitats corals.

feina [var.: *faena] 1 f Activitat, ocupació, tasca. No puc estar per tu, que tinc feina. Les feines de la casa. La dona de fer feines. 2 El lloc de treball. Ara no hi és, que és a la feina. Has dut la roba de la feina? Una companya de la feina. 3 fer feina loc verb Treballar. Tot el dia que fa feina. 4 amb prou feines loc adv A penes. Amb prou feines (si) els arriba el sou a final de mes.

feinejar v intr Fer feina; treballar sense parar. Es passa el dia feinejant.

feiner, -a [var.: *faener, *fener] adj 1 Treballador. Una persona molt feinera. 2 Laborable. Els dies feiners.

feix m Manat que es lliga. Un feix de llenya.

feixisme m Ideologia política totalitària d’inspiració nacionalista.

feixista adj i m i f Referent al feixisme; partidari o partidària del feixisme. Idees feixistes. Els feixistes italians.

feixuc, -uga adj 1 Difícil de moure a causa del seu pes. Un paquet feixuc. 2 [fig.] Una feina feixuga.

felí m Qualsevol mamífer carnívor de la família del lleó.

feliç adj Que se sent content i satisfet de la seva situació. Una parella feliç. Érem una colla de companyes felices. Els anys feliços de la joventut.

felicitació f 1 El fet de felicitar. Va rebre moltes felicitacions pel naixement del primer nét. 2 Escrit per felicitar. Una felicitació d’aniversari.

felicitar v tr Manifestar la nostra satisfacció a algú per un fet que l’afecta. El vam felicitar pel nou càrrec dins l’empresa.

felicitat f Condició de feliç. La cara li resplendia de felicitat.

feliçment adv Per sort; d’una manera feliç. “Feliçment, jo sóc una dona.” Tot va acabar feliçment.

fem m *1 Escombraries, brossa. Ara passen a arreplegar el fem. 2 [o fems, sing. o pl.] Excrements d’animal. Heu de barrejar el fems amb palla. Amuntegueu tots aquests fems.

femater, fematera* m i f Persona que arreplega el fem: escombriaire.

femella 1 adj i f Animal o planta de sexe femení. La gallina és la femella del gall. Una cadernera femella. Una palmera femella. 2 f Peça amb rosca per collar un pern.

femení, -ina 1 adj Referent a la dona. Vestits femenins. 2 Referent al gènere gramatical. ‘Taula’ és un nom femení. 3 femení m Gènere gramatical. El femení de ‘calent’ és ‘calenta’.

feminisme m Moviment que defensa la igualtat de drets entre homes i dones.

feminista adj i m i f Referent al feminisme; partidari del feminisme.

fèmur m Os de la cuixa. L’àvia ha caigut i s’ha trencat el fèmur.

fenomen m Fet que es pot observar, especialment que mereix atenció. Fenòmens físics, atmosfèrics.

fer 1 v tr Actuar, produir, realitzar. Què fas? Faig un estel. I com ho fas? No fas més que perdre el temps. 2 Prendre, amidar, mesurar, resultar. Anem a fer un cafè. Fa un metre d’alçada. Tres i tres fan sis. 3 Dir, expressar. Va fer un crit. Va fer que no amb el cap. 4 intr Transcórrer. Ja fa un any que és aquí. 5 v aux Indica manament, obligació. El va fer anar pels pitjors camins. 6 fer de loc verb Treballar de. Fa de pintor. 7 fer per loc verb Escaure. Això no fa per ell. 8 fer fer loc verb Encomanar. M’he fet fer un envà que separa l’estudi del safareig. 9 haver-ne de fer loc verb Importar. Què n’has de fer, de les meves coses. 10 tant (me, te, li…) fer loc verb No importar. Tant li feia si la criticaven. 11 fer-se v pron Tornar-se, esdevenir. El teu fill ja s’ha fet gran. 12 Créixer, desenvolupar-se. Les plantes s’han fet molt. 13 v pr i règ Relacionar-se. Amb els meus cosins ja no ens fem tant com abans. 14 fer-s’ho v pron Arreglar-se. Com t’ho fas, per arribar a final de mes? 15 fer-hi v pron Importar. No hi fa res que li ho diguis. 16 fer-la v pron Fer una acció sonada. Si no te l’ha feta, te la farà. 17 si fa no fa loc adv Més o menys. N’hi havia quaranta si fa no fa. 18 pel que fa a loc prep Respecte a. Pel que fa als ingredients, deu haver-hi algun error. 19 què ho fa loc inter Per què. Què ho fa que encara no sigui aquí?

fera f Animal salvatge. Les feres de la selva.

ferida f Lesió en el cos que comporta tall o forat. Una ferida de bala, d’arma blanca.

ferir v tr Fer una ferida. L’han ferit al braç

ferit, ferida m i f Persona que ha estat ferida. Duen els ferits a l’hospital.

ferm, -a adj Que aguanta. Una construcció ferma. Un caràcter ferm.

fermar* v tr Lligar, subjectar. Fermava la moto amb cadena.

fermesa f Qualitat de ferm. Va aguantar l’empenta amb fermesa.

ferotge [var.: feroç] adj Salvatge, que ataca. Uns animals ferotges.

ferradura f Peça metàl.lica que es posa sota l’unglot d’un cavall, d’un ase, etc., com a protecció.

ferralla f Conjunt de ferros vells. Han destinat un solar per a tota la ferralla del barri.

ferramenta* f Instrument manual per a operacions mecàniques: eina. Porta’m la caixa de les ferramentes.

ferrer, ferrera m i f Persona que treballa el ferro.

ferreteria f Botiga on venen eines i altres objectes.

ferro m Metall amb el qual es fabriquen moltes eines.

ferrocarril m Mitjà de transport constituït pels trens.

ferroviari, -ària 1 adj Referent als ferrocarrils. Companyia ferroviària. 2 m i f Persona que treballa als ferrocarrils. Mon pare és ferroviari.

fèrtil adj Que pot procrear, produir. Una parella fèrtil. Una terra fèrtil.

fesol* m Llavor comestible de la fesolera: mongeta.

fesomia f L’aspecte, els trets de la cara. La teva fesomia m’és familiar, però ara no hi caic.

festa f 1 Actes en ocasió d’una celebració. Preparen la festa de final de curs. La festa major. 2 Dia no feiner. Els diumenges és festa.

fester* m Pila de llenya que crema: foguera.

festiu, -iva adj De festa; no laborable. Un dia festiu.

festival m Conjunt d’actes al voltant d’un fet cultural. Festival de cinema.

fet 1 m Cas que s’esdevé, cosa que es realitza. Són fets que passaran a la història. Volen fets, no pas paraules. 2 loc adv Efectivament. Va dir que ell no ho faria pas i de fet ho va complir.

fetge m Òrgan de l’aparell digestiu, que segrega la bilis.

fetus m Etapa del desenvolupament d’un mamífer a partir de l’embrió .

fi 1 m Terme al qual es tendeix. El fi no justifica els mitjans. 2 f Acabament. A la fi dels seus dies. 3 en fi loc adv Al capdavall. En fi, què hi farem! 4 a fi (de/que) loc prep o conj Amb la finalitat (de/que). Tot ho han fet a fi de bé. Us posaré més a prop de l’escenari a fi que ho vegeu més bé.

fi, fina adj 1 De poc gruix, suau. Una pols fina. Un cabell fi. Una veu fina. Una seda molt fina. 2 [fig.] Agut, polit. Una intelligència fina. Un humor fi. Una vista fina. Unes joies molt fines. Unes maneres fines.

fiable adj Que te’n pots fiar. Les seves explicacions no són gaire fiables.

fiar-se v pron i règ Confiar (en). Pot fiar-se de la nostra paraula.

fibló m Punxa que tenen alguns insectes i altres invertebrats per picar: *agulló. El fibló d’una abella.

fibra f Element orgànic o artificial format per fils. Les fibres musculars. Una fusta amb molta fibra. Un jersei de fibra.

ficar(-se) 1 v tr, pron i règ Posar(-s)’hi a dins. Fica la carn a la nevera. Ja és hora de ficar-se al llit. 2 [fig.] No us hi fiqueu, que ningú no us demana!

ficció f Situació imaginada, no real. Viu en un món de ficció.

ficus m Planta de fulles grans de color verd fosc i brillant.

fidel 1 adj Constant, lleial, exacte. Un amic fidel. Una còpia fidel de l’original. 2 m i f Seguidor d’una religió. Els fidels seguien el sermó amb atenció.

fidelitat f Qualitat de fidel. Confiava en la fidelitat dels seus seguidors i amics.

fideu [gen. en pl.] m Pasta en forma de filament. Una sopa de fideus. Fideus a la cassola.

figa f 1 Fruit comestible de la figuera. 2 figa de moro [var.: *figa de pala] Fruit comestible de la figuera de moro.

figuera f 1 Arbre fruiter de fulles amples i caduques propi de països càlids. 2 figuera de moro [var.: *figuera de pala] Espècie de cactus que fa les figues de moro.

figura f Representació, en dues o tres dimensions, d’una forma. Figures geomètriques.

figurar 1 v tr Representar. Aquell decorat figurava l’interior d’un bar. 2 figurar-se [var.: afigurar-se] v pron i tr Imaginar-se. Jo ja em figurava que no era veritat.

fil m 1 Cos prim i llarg format de filaments o fibres. Fil de cosir. Fil d’empalomar. 2 *fil d’aram Filferro.

fila [var.: filera] f Seguit de coses o de persones fent renglera. Una fila de butaques. Posa’t a la fila.

filament m Dit de tot allò que té aspecte de fil. Els filaments d’una espiga, d’una bombeta elèctrica.

filar v intr Fer fil a partir d’una fibra. “La Balenguera fila, fila.”

filat m 1 Malla de filferro. Han posat un filat de separació entre les dues finques. 2 Xarxa. Un filat per caçar ocells.

filet m Tall de carn polit.

filferro m Fil d’acer de molts usos: *fil d’aram. Una tanca de filferro.

fill, filla m i f Persona o animal en relació als pares.

fillol, fillola m i f Persona en relació als seus padrins.

filmadora f Càmera de filmar.

filmar v tr Fer una pel.lícula. Han filmat escenes de carrer.

filòsof, filòsofa m i f Persona que es dedica a la filosofia.

filosofia f Ciència que estudia el pensament.

filtrar v tr Fer passar per un filtre. Filtrava el licor de cafè que havia preparat.

filtre m Estri que permet de separar els sòlids dels líquids. El filtre de la cafetera.

final 1 adj Últim. La seqüència final. 2 m Acabament, fi. No va poder arribar fins al final del recorregut. 3 f L’últim partit. La final de la Copa. 4 al final loc adv Al capdavall. Al final, li va cantar les quaranta.

finalitat f Fi. Quina és la finalitat del viatge?

finalment adv Al final. Finalment, li va dir tota la veritat.

financer, -a adj i m i f Referent a les finances. Operacions financeres. Una reunió de financers.

finances f Recursos econòmics, especialment de l’Estat. El ministre de Finances.

finca f Casa o terreny de propietat.

finestra f Obertura a la paret d’un edificació, que no arriba fins a terra.

finestral m Finestra gran.

finestreta f Finestra petita, especialment en un servei d’atenció al públic. Demaneu els impresos a la finestreta d’aquí al costat.

finestró m Porticó.

fingir v tr Fer veure. Va fingir que no el coneixia.

fins 1 prep [loc prep ‘fins a’ i loc conj ‘fins que’] Indica terme, en l’espai o en el temps. Adéu, fins demà. Arriba’t fins a ca la tia. Fins ara no ha tornat la llum. No me n’aniré fins que no arribeu. 2 adv [i loc adv ‘fins i tot’] I també. Fins l’alcalde va venir a la festa. Fins l’alcalde i tot. Fins i tot l’alcalde.

fira f Conjunt d’atraccions; exposició de productes. Els cavallets de la fira. Una fira de mostres.

fireta f Joguina consistent en parament de cuina i de taula en miniatura: *escuradeta.

firma f 1 Forma gràfica que representa el nom d’una persona. Va posar la seva firma al final del contracte. 2 Empresa comercial. Una firma de teixits molt acreditada.

firmar v tr Fer una firma. Ha firmat el contracte.

fiscal m i f Advocat que duu l’acusació en un judici.

físic, -a 1 adj Referent a la natura o al cos. Fenòmens físics. Els trets físics d’una persona. 2 m i f Persona entesa en física.

física f Ciència que estudia les lleis de la natura.

fitxa f 1 Peça de diverses formes i utilitats. Una fitxa de dòmino. 2 Full per escriure-hi dades. Cada pacient de l’ambulatori té la seva fitxa.

fitxer m Moble per tenir-hi fitxes ordenades; bloc d’informació dins d’un ordinador.

fix, -a adj Permanent, fixat. Un treball fix. Un salari fix. Passa cada dia per davant l’hotel a una hora fixa. Tenia els ulls fixos en la porta.

fixar 1 v tr Determinar. Hem de fixar un dia per a la cita. 2 Enganxar, collar. Aquesta peça s’ha de fixar amb l’altra. 3 fixar-se v pron i règ Parar atenció. T’hi has fixat, en el vestit que porta?

flaix m Aparell que acompanya una càmera per produir un esclat de llum artificial.

flam m Dolç de poca consistència en forma de con truncat.

flama f Llengua de foc. Les flames de la foguera il.luminaven el capvespre.

flamarada f Flama gran. Es veien de lluny les grans flamarades de l’incendi.

flassada f Manta de llit.

flauta f Instrument musical de vent, de diferents formes. Flauta dolça. Flauta travessera.

flautista m i f Persona que toca la flauta.

fleca f Forn de pa.

flequer, flequera m i f Persona que treballa en una fleca.

fletxa f 1 Arma que es llança amb arc. 2 Signe (➝) que indica direcció. “Seguiu la fletxa.”

flexible adj Que es corba fàcilment. Les vares són flexibles.

flexió f Acció de doblegar, especialment una articulació, d’encorbar o arronsar una part del cos. Fa flexions de cames cada matí.

flexo m Llum de taula, de braç flexible.

floc m 1 Volva de neu. 2 Tou de matèria formada per fils. Un floc de llana. Un floc de cotó fluix.

flonjo, -a adj Tou com una esponja. Uns coixins flonjos.

flor f Òrgan reproductor de moltes plantes.

florida f El fet de florir. La florida dels ametllers és pel gener.

floridura f Verdet.

florir 1 v intr Fer flor. Les margarides ja han florit. 2 florir-se v pron Fer floridura. Tenia la fruita en una bossa de plàstic i s’ha florit.

florista m i f Persona que despatxa en una floristeria.

floristeria f Botiga de flors.

flota f Conjunt d’embarcacions d’un país, d’un mateix propietari o que es dediquen a un mateix fet. Té una flota pesquera. La flota de guerra.

flotador m Objecte flotant per als qui no saben nedar. No us tireu pas a la piscina sense flotadors.

flotar v intr Aguantar-se damunt l’aigua. El suro flota.

fluid, -a 1 adj Que s’adapta al recipient. Els gasos i els líquids són substàncies fluides. 2 [fig.] Sense entrebancs. Un discurs fluid. 3 fluid m L’aigua és un fluid.

fluix, -a 1 adj Poc tibant, poc consistent, gens fort. El nus està fluix. Estic fluixa de cames. 2 fluix adv Parla més fluix.

fluorescent m Llum en forma de tub. El fluorescent de la cuina s’ha fos.

foc 1 m Calor i llum d’un cos en combustió. Van haver de fer foc per escalfar-se. 2 focs artificials m pl Espectacle a base de coets i petards.

foca f Mamífer marí de cos massís i potes curtes.

focus m Llum que es projecta en un punt. Els focus d’un escenari.

fofo, -a adj Tou, sense consistència. Està gras i fofo.

fogó [var.: *foguer] m Cada un dels dispositius d’una cuina per on surt el foc. Una cuina petita amb dos fogons.

fogonet m Fogó portàtil. Un fogonet de butà.

foguera f Foc fet amb una pila de llenya o altre material combustible: *fester. Les fogueres de Sant Joan.

foie gras m Aliment pastós fet de fetge d’ànec o d’oca.

foli m Full de paper de mida gran.

folklore m Conjunt de les manifestacions de la cultura popular

follet m Personatge fantàstic molt petit de la literatura popular: *donyet.

folrar [var. fam.: forrar] v tr Cobrir amb folre. Folrar un llibre, un abric.

folre [var. fam.: folro, forro] m Coberta protectora exterior d’un llibre, d’una llibreta, o bé interior d’una peça de roba.

fomentar v tr Ajudar a fer progressar. Volen fomentar la lectura d’obres literàries.

fonament m Base on descansa una construcció. L’hotel té uns fonaments molt fondos.

fonamental adj Bàsic, molt important. És fonamental que entengueu això.

fonda f Establiment amb servei de menjador i d’habitacions.

fondària f Qualitat de fondo.

fondo, -a adj D’una dimensió gran en direcció avall o endins, profund. Un pou molt fondo. Una cova fonda.

fondre(`s) v tr i pron Convertir(-se) un sòlid en líquid. La calor fon el gel. El gel s’ha fos.

fong m Nom genèric d’uns organismes d’aparença vegetal que, en molts casos, tenen com a part destinada a la reproducció allò que coneixem com a bolets.

fons m 1 Part de baix d’un recipient, d’un lloc fondo; part de més endins d’un espai. El fons del llac. El fons d’un escenari. 2 [fig.] Volen arribar al fons de la qüestió. 3 Diners. L’empresa estava sense fons. 4 anar a fons loc verb Aprofundir. Volen anar a fons en la investigació.

font f 1 Lloc on brolla l’aigua de dins la terra. Les fonts del Llobregat. 2 Construcció amb aixetes o brocs d’on brolla aigua. La font de Canaletes. 3 [fig.] Origen, procedència. Les fonts d’informació.

fora 1 adv [loc adv ‘a fora’, ‘per fora’… i loc prep ‘fora de’…] Indica situació en la part exterior, per oposició a l’interior, o dins. Va quedar-se fora. A fora estaràs més fresc. Busca’l per fora. Van trobar-lo fora del camí. 2 fer fora loc verb Treure, despatxar. Els gossos van fer fora la presa del cau. L’han fet fora del pis per no pagar el lloguer. 3 fora de loc prep Llevat de. Hi eren tots fora del Miquel.

foradar v tr Fer un forat o forats. Han foradat la paret.

foraster, -a adj i m i f Procedent d’altres terres. Té una parla forastera. Han arribat molts forasters al poble.

forat m Obertura que travessa un cos. Una màquina de fer forats.

forca f 1 Eina agrícola amb unes punxes a l’extrem, per regirar palla, fems, etc. 2 Aparell per penjar un condemnat.

força 1 f Potència o resistència física. No té prou força per aixecar aquest sac. Aguantava amb força totes les empentes que li donaven. 2 [sovint en pl.] Exèrcit, policia. La força aèria. Les forces armades. Les forces d’ordre. 3 det [inv.; pl. fam. forces] Bastant. Encara queda força llet a la nevera. Té força amics i amigues. 4 adv Bastant. La nova sèrie m’interessa força. 5 a la força, per força loc adv Necessàriament. Hi ha d’anar per força.

forçar v tr 1 Obligar. L’han forçat a dimitir. 2 Fer cedir per la força. Els lladres van forçar el pany.

forçós, -osa adj Que és obligat, que es fa per força. Hi ha un desviament forçós a la dreta.

forçut, -uda adj Que té molta força. Un boxejador forçut.

forestal adj Referent al bosc. Massa forestal. Guarda forestal.

forja f Tècnica de treballar el metall a cops de martell o de mall.

forjar v tr Treballar el metall amb la tècnica de la forja.

forma f 1 Contorn que determina l’espai ocupat per un cos, una figura. Una escultura de formes arrodonides. 2 Manera. Té una forma peculiar de caminar, de parlar.

formació f 1 Acció i efecte de formar(-se). Ha rebut una bona formació. Formació professional. Formació permanent. 2 Disposició ordenada d’una tropa. Una formació militar.

formal adj 1 Seriós, que compleix. Te’n pots fiar, perquè és una persona molt formal. 2 Referent a la forma. L’estructura formal d’un poema.

formalment adv D’una manera formal. El van invitar formalment.

formar v tr 1 Educar. En aquell centre, hi solen formar bons professionals. 2 Compondre. Els llibres que formaven la seva biblioteca. 3 Posar en formació. El capità va fer formar la companyia.

formatge m Aliment obtingut de la llet.

formatget m Tipus de formatge en porcions.

forment m 1 Tipus de blat de molta qualitat. *2 [p. ext.] Blat.

formidable adj Molt bo. Un espectacle formidable.

formiga f Insecte que viu en galeries, generalment sota terra, en comunitats molt organitzades.

formigó m 1 Material per a la construcció. 2 Sensació com de pessigolles en alguna part del cos.

formiguer m Niu de formigues.

fórmula f Expressió ritual o simbòlica d’una regla, d’un fet. Fórmula màgica. Fórmula matemàtica.

forn m 1 Lloc tancat on es produeix calor amb diverses finalitats. Forn de vidre. Alt forn. 2 Obrador i botiga de pa, fleca. El pa del forn de la plaça és més bo.

forner, fornera m i f Persona que té un forn de pa.

forquilla [var.: *forqueta] f Estri per menjar, format per un mànec i unes punxes.

forrellat m Barreta per tancar una porta o una finestra.

fort, -a 1 adj 1 Que té força, potència. No és prou fort per dur tot aquest pes. Una veu forta. 2 Que fa un gran efecte. Un licor fort. Una impressió forta. 3 fort adv Amb força. Li va pegar fort. 4 exp Indica aprovació d’un mal pas d’algú altre. Fort, així n’aprendrà!

fortalesa f 1 Qualitat de fort. Ho resistirà perquè té una gran fortalesa. 2 Construcció antiga apta per resistir atacs. Els soldats van atacar la fortalesa.

fortuna f 1 Sort. Va tenir la fortuna d’encertar la travessa. 2 Riquesa. Ha fet una gran fortuna.

fosc, -a 1 adj Amb poca llum o gens. “Per l’agost, a les set ja és fosc.” 2 fer-se fosc loc verb Començar el vespre. A l’hivern es fa fosc de seguida.

foscor [var.: fosca] f Qualitat de fosc. Caminaven enmig de la foscor.

fossa f1 Clot fet a terra amb diverses finalitats. Una fossa comuna. 2 Cavitat del cos humà. Les fosses nasals.

fossat m Excavació al voltant d’una fortalesa.

fòssil m Organisme antic que ha conservat la seva forma.

foto [var.: fotografia] f Imatge obtinguda damunt paper. Una màquina de fer fotos.

fotocòpia f Còpia feta amb fotocopiadora.

fotocopiadora f Màquina de copiar damunt de paper textos i dibuixos.

fotògraf, fotògrafa m i f Persona que es dedica a la fotografia.

fotografia f 1 Art de fotografiar. Ha muntat un estudi de fotografia. 2 Foto.

fotografiar v tr Fer fotos.

fotre(‘s) 1 v tr, intr, pron i règ Fer, pegar, posar, tirar, riure’s… No foteu més el ximple. Què hi has fotut, a l’entrepà? Es va fotre tot el plat. Es fot de tu. No foteu! 2 fot-li exp Indica aprovació d’un escarment. Fot-li, així no hi tornarà!

fracàs [pl. -assos] m Resultat negatiu. El fracàs escolar.

fracassar v règ Tenir un fracàs. Fracassa en tot allò que emprèn.

fracció f Part. Fracció decimal.

fractura f Trencament, especialment d’un os. Una fractura de fèmur.

fràgil adj Que es trenca fàcilment. Una cristalleria molt fràgil.

fragment m Tros. Va recitar un fragment del poema.

franc, -a adj 1 Obert. Té un caràcter franc. 2 de franc loc adv Sense pagar.

franc m Moneda de França i d’altres països europeus.

francament adv És a dir. Francament, no m’ho crec.

francès, -esa 1 adj i m i f De França. 2 francès m Llengua francesa.

franel.la f Teixit lleuger de llana. Una camiseta de franel.la.

franja f Banda. La zebra té franges a la pell.

frankfurt m Salsitxa de carn de porc, fumada i escaldada.

franquesa f Qualitat de franc. Pots parlar amb tota franquesa.

frase f Unitat lingüística amb significat, generalment formada per un conjunt de mots.

fraternitat f Germanor.

fraula* f Fruit comestible de color vermellós i molt aromàtic: maduixa.

fre m Mecanisme per frenar. El fre de mà.

fred 1 m Temperatura baixa. Al novembre ja comença a fer fred. Entra, que agafaràs fred. Encén la calefacció, que tenim fred. 2 fred, -a adj Que té una temperatura baixa. La sopa és freda.

fredolic, -a adj Molt sensible al fred. He posat una altra manta per als fredolics.

fredor f Qualitat de fred. Va enretirar la mà en sentir aquella fredor.

fregall m Peça per fregar, de formes diverses, generalment de material raspós.

fregar v tr 1 Netejar amb fregall o baieta. Fregar el terra. 2 Passar(-hi) a prop quasi tocant o tocant lleument. La pilota hi va passar fregant-li el cap.

fregidora f Recipient fondo amb escorredora per fregir aliments.

fregir v tr Coure amb oli roent. Aquesta mena de patates són molt bones per fregir.

fregit, -ida [var.: *frit] adj Que ha estat fregit. Patates fregides.

frenar v intr Retenir l’impuls d’un vehicle mitjançant el fre. En els revolts, no convé frenar.

freqüència f Qualitat de freqüent. Solen venir amb freqüència.

freqüent adj Que succeeix sovint. Pluges freqüents.

freqüentar v tr Anar sovint a un lloc. Freqüentava les sales de joc.

fresc, -a 1 adj Que té una temperatura més aviat baixa. Fa un aire fresc. 2 fresc m Pintura feta damunt de calç.

fresca f Oratge fresc. Estaven al portal prenent la fresca.

frigorífic m Nevera.

front m Part de davant del cap, situada entre les celles i el cabell. Quan pensa, arruga el front.

frontera f 1 Límit de separació, especialment polític. La frontera d’Andorra. *2 Façana. Volen emblanquinar tota la frontera de la casa.

frontissa f Peça formada per dues plaques metàl.liques, que permet de fer girar una porta, una finestra.

frontó m Lloc on es juga a pilota.

fruir v règ Gaudir. Fruïa d’un descans merescut.

fruit m Part d’una planta que conté les llavors. El fruit de la prunera és la pruna.

fruita f 1 Fruit comestible, especialment el que se sol menjar com a postres. 2 fruita seca Conjunt de fruits com ametlles, avellanes, figues seques, etc.

fruitar v intr Fer fruit. Les pomeres ja han fruitat.

fruiter m Arbre fruiter. Un camp de fruiters.

fruitera f Recipient per a la fruita.

fruiteria f Botiga de fruita.

frustrar v tr Impedir una cosa esperada. El nou conflicte va frustrar les esperances de pau.

fuel m Combustible pesant extret del petroli.

fuga f El fet de fugir, especialment un fluid o un pres. Hi ha hagut una fuga a la presó. Una fuga de gas.

fugida f El fet de fugir. Allò va ser una fugida d’estudi.

fugir v règ Escapar(-se). Ha fugit de la presó.

fuita f Fuga, especialment d’un fluid. Una fuita de gas. El tub de fuita.

full m Rectangle de paper. Em va escriure la seva adreça en un full.

fulla f 1 Part d’una planta que surt a les branques. Les fulles d’una alzina. 2 Làmina d’un instrument de tall. La fulla d’un ganivet. Una fulla d’afaitar.

fullam m 1 [var.: fullatge] Conjunt de les fulles d’un arbre. Els ocells removien el fullam de l’olivera. 2 Estesa de fulles. Van escombrar tot aquell fullam dels carrers.

fum m Conjunt de partícules de carbó suspeses en els gasos d’una combustió.

fumador, -a adj i m i f Que fuma. Un fumador incorregible. Seients per a no fumadors.

fumar 1 v tr Omplir de fum, ennegrir amb fum. El foc que han fet al pati ha fumat tota la casa. 2 v tr i intr Aspirar el fum del tabac. Només fuma ros. Es passa el dia fumant.

fumat, -ada adj Sotmès a l’acció del fum. Salmó fumat.

fumeral* m Xemeneia.

fumigar v tr Escampar substàncies per eliminar plagues. Han fumigat tots els camps de presseguers amb una avioneta.

funció f 1 Representació. Una funció de teatre. 2 Treball, acció, finalitat propis (de). El fetge fa la funció de filtre.

funcional adj Adequat al seu objectiu. Un moble funcional. Un horari funcional.

funcionament m El fet de funcionar. La central elèctrica es va posar en funcionament.

funcionar v intr Anar un òrgan, un mecanisme. L’aspiradora no funciona.

funcionari, funcionària m i f Treballador o treballadora de l’administració pública.

funda f Estoig, receptacle, coberta de diferents formes i usos. La funda de les ulleres. La funda d’una butaca.

fundar v tr Crear una institució, una organització, etc. Ara fa cent anys es va fundar el Futbol Club Barcelona.

fúnebre adj Referent a la mort, a un mort. Un ambient fúnebre.

funeral m Ritual en honor d’un difunt.

funicular m Ferrocarril apte per pujar pendents. El funicular de Montjuïc.

furgar v tr i règ Remenar amb un objecte, amb la mà, amb el morro, etc. Furgava el cau amb un pal per veure si sortia la rata. El porc furgava la terra.

furgó m Vehicle llarg de transport. El furgó de les mudances.

furgoneta f Vehicle de transport amb porta posterior o bé lateral. Reparteixen la mercaderia en una furgoneta.

fúria f Violència. El va atacar amb fúria. La fúria de la tempestat.

furiós, -osa adj Enrabiat. Estava molt furiós amb ells pel disbarat que havien fet.

furt* m Robatori, especialment sense violència. Als supermercats han de vigilar molt els furts.

furtar* v tr Fer un furt. M’han furtat la cartera de la butxaca.

fusell m Arma de foc de canó llarg, especialment usada a l’exèrcit.

fusible m Mecanisme que desconnecta un circuit elèctric.

fusta f Primera matèria extreta dels arbres.

fuster, fustera m i f Persona que treballa la fusta.

fusteria f Obrador de fuster.

futbol m Esport de competició en què juguen dos equips d’onze persones.

futbolí m Joc que imita un camp de futbol en miniatura.

futbolista m i f Esportista que juga a futbol.

fúting m Modalitat de cursa en què es corre lentament i a ritme regular.

futur m El temps que ha de venir. Tenen el futur una mica gris. Em sembla que has triat un ofici sense gaire futur.

5

G

gàbia f Caixa de diferents mides, amb barrots o filferros, per tancar-hi animals. Una gàbia d’ocells, de lleons.

gai m Home homosexual.

gaire Molt [en frases negatives, condicionals i interrogatives]. 1 det [pl. gaires o *inv.] No té gaire set. No tenia gaires ganes d’anar al cine. Mira si en tens gaires. Que tens gaires amics? 2 adv No m’ha agradat gaire.

gairebé [var. fam.: quasibé] adv Quasi. Van tornar que eren gairebé les sis.

gala 1 f Festa amb espectacle. La gran gala anual de la televisió. 2 de gala loc adj Referent a la vestimenta luxosa que se sol dur en algunes celebracions. Un vestit de gala.

galàxia f Conjunt d’estrelles, d’aspecte nebulós.

galeria f 1 Sala d’exposició d’obres d’art. Una galeria d’art. 2 Balcó posterior. Darrere la casa hi ha una antiga galeria amb safareig. 3 Via subterrània en una mina. Hi ha hagut un accident a la galeria sis. 4 Corredor d’una presó amb cel.les.

galeta [var.: *galleta] f Pasta cuita consistent feta de farina. Galetes dolces. Galetes salades.

gall m 1 Ocell de corral amb una cresta al cap. 2 gall dindi [var.: *indià, indiot] Ocell de corral sense cresta i amb el cap i el coll sense plomes: *titot.

gallec, -ega adj i m i f De Galícia. 2 gallec m Llengua de Galícia.

galleda f Recipient amb una gran nansa a la part de dalt: *poal. Ompliu-me la galleda d’aigua per fregar.

gallina f Femella del gall.

galliner m Corral de gallines.

galopar v intr Córrer un cavall. El cavall galopava pel prat.

galta f Cada un dels costats de la cara.

galteres f pl Malaltia de les glàndules salivals que inflama les galtes.

gamba f Crustaci marí comestible, de color vermellós. Gambes a la planxa.

gamberro, gamberra m i f Persona amb mala intenció. Uns gamberros han destrossat tots els bancs del passeig.

gamma f Conjunt variat. El venedor li ensenyava tota la gamma dels seus productes.

gana 1 f Desig o necessitat de menjar: *fam. És l’hora de dinar, però no tenim gens de gana. 2 ganes f pl Desig. Tenia moltes ganes de veure’t. 3 de bona gana loc adv De gust. Ho faré de bona gana. 4 de mala gana loc adv Per força. Treballa sempre de mala gana.

gandul, -a adj i m i f Que no té gens d’inclinació per treballar. L’han fet fora de l’empresa per gandul.

ganga f Mercaderia que va a un preu molt baix. Tenen roba de marca que és una ganga.

ganivet m Instrument de tall, generalment d’ús domèstic. Un ganivet de cuina.

ganivetada f Ferida feta amb ganivet. El va cosir a ganivetades.

ganxo m Estri de forma corba de diversos usos.

ganyit* [var.: *ganyol] m Crit llarg i agut del gos i animals semblants: udol.

ganyota [sovint en pl.] f Gest de contracció de la cara. Quan va veure que li servien aquell menjar, tot era fer ganyotes.

garantia f Allò que garanteix. El frigorífic que hem comprat té un any de garantia.

garantir v tr Asssegurar la bondat, la veracitat, etc. (de). Em van garantir que aquell teixit no necessitava planxa.

garatge m Local on es guarden vehicles; taller mecànic.

gargamella f Gola.

gàrgares f pl El fet de glopejar un medicament o similar per tractar o prevenir irritacions de la gola. Cada matí faig gàrgares.

gargot m Traç mal fet: *burot. A la menuda li agrada fer gargots.

gargotejar v intr Fer gargots.

garrafa f Recipient de cos ample i coll curt. Una garrafa d’oli.

garrell, -a [var.: *garrut] adj i m i f Que té les cames fent arc: *corb. És tan garrell, que sembla que va dalt de cavall.

garrí, garrina [var.: *gorrí] m i f Petit del porc i de la truja.

garró m Turmell. Duia les mitges al garró.

garrot m Pal gruixut. El va amenaçar amb un garrot.

garsa f Ocell de la família del corb amb plomes blanques al ventre i a la cua.

gas m Estat de la matèria que omple sempre qualsevol recipient. Gas natural. Gas ciutat.

gasa [var.: gassa] f Tela amb els fils molt separats. Li van posar una gasa damunt de la pomada.

gasoil m Derivat del petroli usat com a combustible i com a carburant.

gasolina f Derivat del petroli usat com a carburant.

gasolinera f Establiment per proveir de carburant els vehicles.

gasós, -osa adj En estat de gas, que conté gas. Beguda gasosa.

gasosa f Beguda amb gas ensucrada.

gaspatxo m Plat fred fet amb molla de pa i diverses hortalisses, tot passat per la batedora.

gastar 1 v tr i intr Donar diners per procurar-se alguna cosa. Gasten massa en menjar. 2 gastar(-se) v tr i pron Consumir(-se) per l’ús. De seguida gasta les sabates dels talons. Les piles de la llanterna s’han gastat.

gastat, -ada adj Fet malbé per l’ús. Duia un abric tot gastat de les vores.

gat, gata m i f Mamífer felí domèstic: *moix.

gaudir v règ 1 Posseir un bé. Gaudia de bona salut. 2 Passar-s’ho bé. Van gaudir amb l’espectacle.

gavardina f Peça d’abric de roba impermeable.

gavina f Ocell de plomes blanques que habita a les vores del mar.

gebre m Boira que es glaça damunt les arestes dels objectes.

gegant, -a 1 adj De proporcions grandioses. Un pi gegant. 2 m i f Personatge del folklore. Ja passen els gegants de l’ajuntament.

gegantí, -ina adj De proporcions grandioses. Una muntanya gegantina.

gel m 1 Aigua que s’ha glaçat. Un cafè amb gel. 2 Líquid espès usat com a sabó. Un gel de bany.

gelada f Fet de gelar-se les aigües superficials; [esp.] rosada glaçada. L’home del temps anuncia glaçades.

geladeria [var.: gelateria] f Botiga de gelats.

gelar 1 v intr Fer una gelada. Aquesta matinada ha gelat. 2 gelar-se v pron Tornar-se gel. Ha baixat tant la temperatura, que la riera s’ha gelat.

gelat 1 m Llaminadura feta amb crema gelada i altres ingredients. Gelat de maduixa. 2 gelat, -ada adj Glaçat. L’aigua de la bassa és gelada.

gelera f 1 Riu de gel que baixa muntanya avall. *2 Frigorífic, nevera.

gelós, -osa adj Que sent gelosia. Està gelós dels èxits dels companys.

gelosia [var. fam.: gelos] f Sentiment d’enveja. La gelosia no el deixa viure.

gemec m So de queixa o de dolor. Se sentien uns gemecs com de persona malferida.

gemegar [var.: *gemecar] v intr Fer gemecs. El ferit gemegava de mala manera.

gen m Element que transmet les característiques de l’espècie.

gendre m Marit de la filla.

gener m Primer mes de l’any.

generació f Conjunt de persones nascudes més o menys en un mateix període de temps. La generació de la guerra civil.

generador m Nom genèric de tot allò que produix electricitat, com una pila.

general 1 adj Comú, corrent. Compartia l’opinió general. 2 en general loc adv Generalment. En general, això no és així.

general, generala m i f Grau militar, el més elevat de tots.

generalment adv Per regla general. Generalment, cada dia ve cap aquesta hora.

generar v tr Donar vida a un ésser, produir, crear. Els éssers vius en generen d’altres. Aquella promesa va generar moltes esperances.

gènere m 1 Mercaderia. Aparta aquest gènere, que ja està venut. 2 Categoria gramatical que indica masculí o femení. ‘Dia’ és del gènere masculí. 2 gènere de punt Peces de roba fetes de teixit de punt. Una botiga de gènere de punt.

genèric, -a adj No específic. ‘Ovípar’ és un tret genèric de totes les espècies d’ocells.

generós, -osa adj Que és desprès; que no és mesquí. Tot ho comparteix, és molt generós. Una propina generosa.

generositat f Qualitat de generós. Perdonar-lo va ser una mostra de generositat.

genet, geneta m i f Persona que va dalt de cavall.

genètic, -a adj Referent a l’herència biològica. El codi genètic.

geni m 1 Fermesa de caràcter. Una persona de geni, de mal geni. 2 Persona creativa. Un geni de la música.

genial adj Propi d’un geni. Una idea genial.

genital 1 adj Referent a la reproducció biològica. Òrgans genitals. 2 genitals m pl L’aparell reproductor.

geniva f Vora carnosa on estan encastades les dents.

genoll m Articulació de la cama i la cuixa, especialment la part de davant.

genollera f Peça protectora del genoll. Els pantalons necessiten unes genolleres.

gens 1 adv [en frases negatives] Ni mica. No canta gens bé. No m’ha agradat gens. 2 gens (de) det [en frases negatives] Ni mica. No ens queda gens d’oli. No me’n queda gens. 3 [en frases condicionals i interrogatives] Una mica. Si tinguessis gens de vergonya… Que tens gens de pa?

gent f 1 Conjunt de persones. [concorda en sing. o pl. amb el verb i amb el substitut corresponent] “Què volen aquesta gent?” Vaig conèixer una gent que els agradava molt cantar. 2 la gent gran Les persones adultes, especialment de la tercera edat. 3 la gent jove El jovent. 4 la gent menuda La quitxalla.

gentada f Multitud de persones. Hi havia una gentada comprant.

genuí, -ïna adj Propi, autèntic. Deia que ell sabia la manera genuïna de fer la salsa dels calçots.

geografia f Ciència que descriu i estudia la superfície de la Terra, en el seu aspecte físic i en relació amb els humans.

geogràfic, -a adj Referent a la geografia. Conceptes geogràfics.

geometria f Part de la matemàtica que estudia les formes de les figures i dels cossos i la relació d’aquests amb l’espai.

geomètric, -a adj Referent a la geometria. Cossos geomètrics.

gepa [var.: gep m] f Bony gros, generalment de l’esquena. Sempre li anava amb la mateixa pregunta: “Quantes gepes té el camell?”

geperut, -uda adj i m i f Que té gepa. Una dona geperuda. “El geperut de Nostra Senyora.”

gerani m Planta que fa flors de diferents colors, molt cultivada en testos.

gerent m i f Persona que dirigeix els afers econòmics d’una empresa o d’una entitat.

germà, germana m i f Persones nascudes d’uns mateixos pares en relació a elles mateixes.

germanor f Esperit d’entesa. Un sopar de germanor.

gerra f Recipient gran per contenir-hi aliments. Una gerra de mel.

gerro m 1 Recipient per a líquids: *pitxer. Un gerro d’aigua, de vi. 2 Vas d’adorn. Un gerro amb flors.

gespa f 1 Herba de prat que se sembra atapeïda als jardins o en certs camps d’esports. 2 [p. ext.] Camp d’esports. Els dos equips van sortir a la gespa.

gessamí [var.: *gesmil, *gesmiler, llessamí] m Planta enfiladissa que fa unes flors molt oloroses.

gest m Moviment corporal, especialment amb valor de signe. Va fer un gest afirmatiu amb el cap. Gestos de dolor.

gestió f 1 Direcció d’uns afers, d’una empresa. Li han encomanat la gestió de la fàbrica. 2 [sovint en pl.] Acció per solucionar alguna cosa. Han fet gestions a l’ajuntament perquè els rebaixin la multa.

gibrell [var.: *llibrell, *ribell] m Recipient ample per rentar.

gimnàs m Local on es fa gimnàstica.

gimnasta m i f Persona que practica la gimnàstica.

gimnàstic, -a adj Referent a la gimnàstica. Exercicis gimnàstics.

gimnàstica f Conjunt d’exercicis corporals d’acord amb unes tècniques. Gimnàstica rítmica.

ginebra f Beguda alcohòlica molt forta.

ginesta f Mata que fa unes flors grogues.

gir m Moviment de rotació. Un gir de 90 graus.

girafa f Mamífer africà de coll molt llarg.

girar v intr 1 Fer un moviment de rotació. Els cavallets van començar a girar. 2 v tr i règ Canviar de direcció, de posició. Quan arribaràs a la segona cantonada, gira a l’esquerra. Gira la truita.

gira-sol m Planta cultivada per aprofitar-ne les llavors o com a farratge.

girat, -ada adj règ Orientat (cap a). Tenia la cara girada cap a la dreta.

giratori, -òria adj Que gira. Portes giratòries.

gitano, gitana m i f Individu d’un poble que forma comunitats escampades arreu d’Europa.

gitar(-se)* v tr i pron Ajeure(´s).

glaç m Gel.

glaçada f Gelada.

glaçar v intr Gelar.

glàndula f 1 Òrgan format per cèl.lules que produeixen un líquid. Les glàndules lacrimals. 2 [gen. en pl.] Amígdales. Té les glàndules inflamades.

global adj Que ho inclou tot en línies generals. Va fer una descripció global dels fets.

glòbul m Corpuscle esfèric, especialment els de la sang. Glòbuls vermells. Glòbuls blancs.

globus m Joguina que consisteix en una bufeta de goma que s’infla: *bufa.

glop m Quantitat d’un líquid que cap dins la boca. Un glop d’aigua.

glopejar v intr Moure dins la boca un glop de líquid. Si et fas sang a la boca, va bé glopejar amb aigua i vinagre.

glòria f Fama molt gran. Una artista que ha arribat al cim de la glòria.

gloriós, -osa adj De gran esplendor. Van ser uns dies gloriosos.

gobelet m Recipient per tirar els daus.

goig 1 m Satisfacció. Quin goig, veure’ls tan sans! 2 fer goig loc verb Plaure. Aquestes plantes posades aquí fan molt de goig.

gol m Punt marcat en un joc de competició quan es fa entrar la pilota a la porteria.

gola [var.: gorja] f Part de dins del coll. Tenia la gola irritada del fum del tabac.

golafre adj i m i f Que menja amb desfici: *fartera.

golejador, golejadora m i f Esportista que destaca pel fet de fer molts gols.

1golf m Esport que es juga en camps de gespa.

2golf m Entrada gran de mar. El golf de Gènova.

golfes f pl Cambra a la part alta d’una casa on s’hi guarden els mals endreços: *andana.

goma f Estri per esborrar. Goma d’esborrar.

goril.la m El més gran dels simis, de pèl fosc.

gorra f Barret pla, generalment amb visera.

gos, gossa m i f Mamífer domèstic: *ca, *cussa.

gosar v aux Atrevir-se. No gosava mirar cap avall.

got m Recipient de diferents mides, generalment de forma cilíndrica, per beure: *tassó. Anem a fer un got de vi.

gota 1 f Partícula d’un líquid. Una gota d’aigua. 2 gotes f pl Medicament líquid que s’aplica amb comptagotes. Li han receptat unes gotes per als ulls. 3 gota det Gens. No em queda gota de pa. No me’n queda gens ni gota. 4 adv Gens. No m’ha agradat gota.

gotera [var.: degotall, degoter, gotellera] f Filtració d’aigua en una teulada, un terrat, etc.

gòtic, -a adj D’un estil pertanyent a la baixa edat mitjana. Una catedral gòtica.

gotim m Porció de raïm. Per berenar es va menjar un gotim de raïm.

govern m Conjunt de persones que governen un país. Anuncien un nou govern. Govern civil. Govern militar.

governador, governadora m i f Persona que està al cap d’un govern civil o militar.

governant m Persona que pertany al col.lectiu que governa un país. Carregaven tota la culpa als governants.

governar v tr i intr Dur la direcció, generalment d’un país. Els socialistes han governat durant tres legislatures.

gra m 1 Abscés. Un gra de pus. 2 Fruit d’un cereal. Un gra d’ordi.

gràcia 1 f Capacitat d’atraure, de plaure, de divertir. Una escultura feta amb gràcia. Té molta gràcia contant acudits. 2 gràcies exp Fórmula de cortesia. —Si és servit…? —Gràcies! Moltes gràcies. 3 donar les gràcies loc verb Agrair. Els va donar les gràcies per les atencions rebudes. 4 gràcies a loc prep A causa de. Gràcies a la vostra ajuda, ho hem pogut tenir a temps.

graciós, -osa adj Que té gràcia. “Més val caure en gràcia que ser graciós.”

grada [var.: graderia] f Conjunt de seients que fan escala en un espai destinat a espectacle. El públic de l’estadi ja començava a omplir la grada.

graduable adj Que es pot graduar.

graduació f 1 Categoria o grau dins de l’exèrcit. 2 Grau alcohòlic. Un vi de baixa graduació.

gradual adj Que va per graus. Ha fet un aprenentatge gradual.

graduar 1 v tr Trobar, marcar les mides necessàries dins d’una escala de possibilitats. Aquesta roda és per graduar la temperatura. 2 graduar-se v pron Acabar uns estudis que permeten obtenir un títol de graduat.

graduat, graduada m i f Persona que ha acabat determinats estudis superiors, com infermeria, educador social, etc.

graelles [rarament en sing.] f pl Estri per coure a la brasa format per un sistema de barres paral.leles i perpendiculars.

gràfic, -a 1 adj Que està escrit o dibuixat. Un signe gràfic. 2 gràfic m Representació (de diferents modalitats) de quantitats amb la finalitat de comparar-les. Han fet un gràfic amb el resultat de les enquestes.

gram m Unitat de pes que equival a la mil.lèsima part d’un quilo.

gramàtica f Ciència que estudia l’estructura de la llengua.

gramatical adj Referent a la gramàtica. Forma gramatical.

gran 1 adj De dimensions que destaquen, especialment per l’alçada. Un arbre molt gran. 2 D’edat avançada, de més edat. Una persona gran. És el germà gran. 3 Important. Un gran savi. 4 més gran loc adj Major. Prova d’accés a la universitat per a més grans de 25 anys.

granat m Color vermell fosc.

grandària f Mesura que determina com és de gran una cosa. Vam veure ocells de diferents grandàries.

grandiós, -osa adj De grans dimensions. Un estadi grandiós.

graner m Cobert on es guarda el gra. Enguany tenen el graner tan ple, que no els hi cap ni un sol gra més.

granera* f Estri d’agranar: escombra.

granís* m Precipitació de grans de gel: calamarsa.

granja f 1 Establiment on se serveixen esmorzars i berenars. Cada tarda van a berenar a la granja del passeig. 2 Explotació ramadera. Una granja d’aviram.

granota f 1 [var.: *granot m] Amfibi de cos arrodonit. Les granotes de l’estany. 2 Roba de treball d’una sola peça, amb camals.

grapa f 1 Peça metàl.lica per cosir papers. 2 Mà d’un animal dotada d’urpes: *sarpa. Va caure a les grapes del lleó.

grapadora [var.: engrapadora] f Màquina de cosir amb grapes.

grapar v tr [var.: engrapar] Cosir amb una grapadora.

grapat m Quantitat que cap a la mà: *sarpat. Agafava els caramels a grapats.

gras, grassa adj Que conté greix; que té un excés de greix. Carns grasses. Està tan grassa, que es mou amb dificultat.

grat, -a 1 adj Agradable. Un grat record. 2 de grat loc adv De gust. Ho faré de grat, de bon grat, de mal grat.

gratacel m Edifici de gran alçada. Els gratacels de Nova York.

gratar(-se) v tr i ref Fregar(-se) amb les ungles. Es va gratar un braç que li picava.

gratinar v tr Torrar per damunt. Un cop fets els macarrons, els has de gratinar al forn.

gratis adv Sense pagar. Han entrat gratis a la fira.

gratitud f Sentiment d’afecte per algú de qui ens ha vingut un bé. Li va deixar part de l’herència com a mostra de gratitud.

gratuït, -a adj Que no costa diners. Entrada gratuïta.

grau m 1 Unitat de mesura de diversa aplicació. Estem a 30 graus de temperatura. Alcohol de 90 graus. Un angle recte té 90 graus. 2 Categoria dins d’una empresa, dins de l’exèrcit, etc.

grava f Conjunt de pedra picada petita que s’utilitza en la construcció.

gravació f El fet de gravar. La gravació d’aquest compacte no és gaire bona.

gravadora f Aparell per gravar sons. Per fer l’entrevista, necessitarem una gravadora.

gravar v tr Fixar sons o imatges per poder-los reproduir. Hem gravat l’entrevista sencera.

gravat m Obra plàstica feta sobre planxa.

gravetat f 1 Qualitat de greu. La situació era d’extrema gravetat. 2 Força d’atracció dels cossos. La gravetat de la Terra.

grec, grega 1 adj i m i f De Grècia. 2 grec m Llengua grega.

greix m Substància del teixit de molts animals. T’has d’aprimar, has posat massa greix.

greixar v tr Posar greix en un mecanisme. Han greixat el motor i els eixos del cotxe.

greixós, -osa adj Que conté greix.

gresca f Xivarri produït per gent que es diverteix. Quan es reuneixen els dissabtes al vespre, fan una gresca infernal.

greu 1 adj Molt important, preocupant. Un malalt greu. Un conflicte greu. 2 saber greu loc verb Tenir un sentiment de disgust. Em sap greu que us ho prengueu així.

grifó* m Mecanisme per tancar i obrir el pas d’un fluid: aixeta.

grill m Insecte que fa un so agut, anomenat ‘cant’, fregant-se les ales.

grinyol m So estrident. El grinyol d’una porta mal greixada.

grip m o f Malaltia infecciosa.

gripau m Amfibi semblant a la granota però més gros.

gris, -a 1 adj D’un color entre el blanc i el negre. Una cabellera grisa. 2 gris m Color gris.

groc, groga 1 adj Del color de la llimona. 2 groc m Color groc.

groguenc, -a [var.: grogós] adj Que tira a groc. Una pell groguenca.

groller, -a adj Poc refinat. Un parlar groller.

grolleria f Condició de groller. Sempre actua amb grolleria.

gronxador [var.: *agrunsadora f, *engronsadora f] m Seient penjat amb cordes.

gronxar(-se) [var.: *agrunsar, *engronsar] v tr i pron Moure(‘s) amb moviment de vaivé. Gronxa el menut, a veure si s’adorm.

gropa f Part del final de l’esquena d’un cavall, un ase o un mul.

gros, grossa adj Voluminós. Unes carabasses grosses. Té els peus grossos.

grotesc, -a adj D’aspecte ridícul. Va quedar en una postura grotesca.

grua f 1 Màquina d’alçar pesos grans. 2 [var.: cotxe grua] Cotxe amb grua per traslladar automòbils.

gruix m Mesura per saber la dimensió d’una cosa altra que la llargada i l’amplada. Una post de 3 cm de gruix.

gruixut, -uda [var.: *gruixat] adj Que té un cert gruix. Un llibre gruixut.

grup m Conjunt que té una certa unitat. Un grup de treball. Un grup de turistes.

guaitar [pron. hab. ‘goitar’] v intr i tr Mirar [usat majoritàriament en expressions]. Guaita que bonic! Guaiteu quins colors!

guant m Cada una de les peces que cobreix les mans.

guany m Allò que s’ha guanyat, especialment del punt de vista econòmic. En temps de crisi, la banca augmenta els guanys.

guanyador, -a adj i m i f Que ha guanyat. L’equip guanyador. El guanyador de la volta ciclista.

guanyar v tr Aconseguir un guany, una victòria. Amb aquest negoci, hi ha guanyat molts duros. He guanyat el primer premi del concurs.

guapo, -a adj De bona aparença. Un home guapo. Una actriu guapa. Uns préssecs guapos.

guarda 1 m i f Persona encarregada de vigilar. Un guarda forestal. *2 f Conjunt de bestiar que es duu a pasturar: *rabera, ramat

guardapits* m Peça de vestir sense mànigues i cordada per davant que cobreix el tronc: armilla, *jupetí.

guardar 1 v tr Reservar, vigilar. Guarda´m lloc. Un gos per guardar la finca. 2 guardar(-se) v tr, pron i règ Preservar(-se). Guarda tota la informació. Guarda’t del fred!

guarda-roba m Dependència d’un local on es guarda la roba. El guarda-roba d’un teatre.

guarderia f 1 Establiment o dependència on guarden infants durant un temps. La guarderia d’un gran espai comercial. 2 [p. ext.] Escola bressol.

guardià, guardiana m i f Persona encarregada de vigilar un lloc públic. El guardià d’un museu.

guàrdia 1 m i f Membre d’un cos armat dedicat a la vigilància. Un guàrdia urbà. 2 f Vigilància. No s’hi val a abaixar la guàrdia. Els va posar en guàrdia sobre els perills que corrien.

guardiola f Recipient per guardar-hi diners: *lladriola, *vidriola.

guarniment m Objecte per adornar. Va col.locar els guarniments a l’arbre de Nadal.

guarnir v tr Adornar. Han guarnit els carrers per a la festa major.

guatlla [var.: *guatla, *guàtlera] f Ocell de color terrós molt apreciat per menjar.

guerra f Conflicte armat generalitzat. La guerra de Bòsnia.

guerrer, -a adj i m i f Que fa la guerra. Un poble guerrer. Un guerrer sioux.

guia 1 f Llibre amb informacions diverses. Guia comercial, telefònica, de carrers. 2 m i f Persona que acompanya per orientar. Un guia turístic.

guiar v tr Fer de guia. Els va guiar pels carrerons del barri antic.

guineu [var.: guilla] f Mamífer carnisser d’orelles punxegudes i cua peluda: *rabosa.

guió m Escrit amb les idees principals d’una obra. El guió d’una sèrie televisiva.

guionista m i f Persona que fa els guions d’una pel.lícula.

guisar v tr Cuinar. Sabia guisar uns plats de primera.

guisat m Menjar cuinat. Un guisat de carn amb patates.

guitarra f Instrument musical de corda.

guitarrista m i f Persona que toca la guitarra.

guix m Material de construcció tret de la roca del mateix nom: *algeps.

guixaire [var.: *guixer] m i f Persona que treballa el guix que es fa servir en la construcció.

gust 1 m Sentit corporal. 2 Sensació del sabor de les coses. Aquesta sopa fa un gust estrany. 3 [fig.] Té bon gust per vestir-se. 4 de gust, a gust loc adv De grat, de bona gana. Ho farem de gust. Ara no em ve de gust anar a passejar. Ho estem passant molt a gust. Que vagi de gust!

gustós, -osa adj Que té molt bon sabor. La carn feta a la brasa és més gustosa.

4

H

hàbil adj Que se’n sap sortir. És molt hàbil amb el io-io.

habilitat f Qualitat d’hàbil. Va mostrar l’habilitat que tenia jugant a cartes.

hàbit m Costum. Ho fa per hàbit.

habitació f Peça d’una casa, especialment dormitori. L’habitació dels pares.

habitant m i f Persona que viu (en). Els habitants del planeta.

habitar v règ Viure (en). Les zebres habiten al tròpic.

hàbitat m Medi propi d’un ésser viu.

habitatge m Construcció destinada a viure-hi. Al barri hi falten habitatges.

habitual adj De sempre. Seguirem l’horari habitual.

habitualment adv Generalment. Habitualment és així.

haixix m Droga obtinguda del cànem, que se sol fumar.

ham m Ganxo emprat en la pesca, que sol anar al capdavall de la llinya.

hamaca f Xarxa ampla que es penja horitzontal i serveix de llit.

hamburguesa f Bistec de carn picada.

hampa f El món de la delinqüència.

hàmster m Rosegador domèstic de cos arrodonit.

handbol m Esport de competició en què juguen dos equips de set persones, consistent a llançar la pilota amb les mans contra la porteria contrària.

harmonia f Combinació adequada. Toquen amb bona harmonia. Harmonia de moviments.

harmònica f Instrument musical de vent.

haver 1 v aux Auxiliar dels temps compostos. Han arribat. Ho hauria fet abans. 2 haver de v aux Indica necessitat, obligació. Hem de fer-ho com més aviat millor. 3 haver-se de v aux i pron Caldre. S’ha d’avisar de seguida del canvi d’horari. 4 haver-hi v pron Ús impersonal. Hi ha vegades que t’escanyaria. Abans d’obrir la porta, demana qui hi ha.

hectàrea f Mesura de superfície equivalent a cent àrees.

helicòpter m Vehicle aeri amb una o més hèlixs al capdamunt.

hèlix [pl. -xs] [var.: hèlice] f Mecanisme giratori per fer anar certs vehicles. L’hèlix d’un helicòpter, d’un vaixell.

hemorràgia f El fet de rajar sang. Una hemorràgia interna.

herba f Planta de tija flexible. Herbes aromàtiques.

herbívor, -a adj Que s’alimenta d’herba. Els remugants són herbívors.

herència f Allò que algú rep en propietat d’algú altre que li ho ha deixat en morir. L’àvia ens ha deixat una bona herència.

heretar v tr Rebre en herència. Han heretat totes les propietats de l’oncle.

hereu, hereva m i f Persona que hereta.

hèrnia f Sortida d’un òrgan per una obertura anormal, especialment sortida del budell.

heroi, heroïna m i f Persona que ha viscut fets dignes de ser recordats, protagonista d’una narració.

heura [var.: *hedra] f Planta enfiladissa de fulles llises, pròpia de llocs humits.

hexàgon m Polígon de sis costats.

hi pron 1 Substitut d’adverbis i de sintagmes adverbials de manera amb qualsevol preposició o sense. Canta baix: hi canta. Va vestida de gala: hi va. Viatja en tren: hi viatja. 2 Substitut de qualsevol altre sintagma introduït per qualsevol preposició llevat de la preposició de. Demà anirem al parc: hi anirem demà. He pensat en vosaltres cada dia: hi he pensat cada dia. Al final s’ha casat amb la Glòria: s’hi ha casat. Després passaré per casa: hi passaré després. 3 Substitut d’objecte indirecte de persona en combinació amb un altre substitut d’objecte directe. Porta´ls-hi [-li’ls] tots, els llibres que hi ha al prestatge. Ja les hi [li les] pots ben regalar, aquelles postals. Jo n’hi [li’n] donaria només una. 4 Substitut o representant d’objecte indirecte de cosa, i d’altres tipus de datiu, especialment en concurrència amb situacionals. Pensa que a l’estudi, hi ha dedicat els millors esforços. Semblava que l’avioneta toparia amb la torre, però hi va passar just per damunt. Una capsa per guardar-hi fotos. 5 Substitut de complements atributs introduïts per qualsevol verb llevat de ser o semblar. Està malalt: hi està. S’ha tornat esquerp: s’hi ha tornat. Es va quedar parat: s’hi va quedar. Això ho ha fet possible fins ara i encara l’hi fa. 6 Acompanyant alguns verbs pronominals, especialment haver i verbs de percepció. No sé si hi haurà prou diners a la caixa. No hi veu gaire bé. No hi sent d’una orella. 7 Afegint un sentit figurat a certs verbs. Us deixem sols treballant, però no us hi adormiu.

hidroavió [var. fam.: hidro] m Avió que es pot posar damunt de l’aigua.

hidrogen m Element que entra en la composició de l’aigua.

hiena f Mamífer carnisser africà d’hàbits nocturns.

higiene f Conjunt de normes i pràctiques per conservar la salut.

higiènic, -a adj Que fa referència a la cura del cos i de la salut. Paper higiènic. Mesures higièniques.

himne m Composició de caràcter més o menys solemne, per ser cantada. Un himne patriòtic. Un himne religiós.

hipermercat [var. fam.: híper] m Gran establiment comercial d’autoservei, amb pàrquing propi, generalment situat als afores d’una població.

hípica f Conjunt d’activitats esportives practicades a cavall.

hipocresia f Condició d’hipòcrita. Sempre actua amb hipocresia.

hipòcrita adj i m i f Que fingeix uns sentiments que no té. No el pot veure i al davant sempre li fa la rialleta, el molt hipòcrita.

hipopòtam m Mamífer africà molt voluminós que viu en llocs pantanosos.

hipòtesi f Suposició per treure’n una conseqüència. El detectiu va fer diverses hipòtesis sobre els fets.

hisenda f 1 Propietat agrícola. 2 Ministeri de finances.

histèric, -a adj Que no pot controlar els nervis. Quan el contradiuen, es posa histèric.

història f 1 Relació ordenada d’uns fets. Va explicar-nos tota la història de la família. 2 Ciència que estudia els fets del passat. Història política, econòmica, social. 3 històries f pl Embolics. Deixa’t estar d’històries i anem per feina.

històric, -a adj Referent a la història. Recerques històriques.

historieta f Còmic.

hivern m Estació freda de l’any.

hivernacle m Cobert climatitzat per al cultiu de plantes. Clavells d’hivernacle.

hivernenc, -a [var.: hivernal] adj Propi de l’hivern. Temps hivernenc.

ho pron 1 Substitut de l’objecte directe neutre. Això, ho dius de debò? 2 Substitut de complements atributius introduïts per ser, semblar i, sovint, estar. És espavilat: ho és. Sembla interessant: ho sembla. Està preocupat: ho està. 3 Representant de tota una frase que fa d’objecte directe. Que vosaltres sigueu amics, no ho heu de tenir en compte.

hola exp Fórmula de salutació. Hola, com estàs?

home m Persona adulta de sexe masculí. A la presidència del congrés, tot eren homes.

homenatge m Acte en honor d’algú. Van fer un homenatge al poeta en ocasió del seu aniversari.

homicida m i f Persona que n’ha mort una altra.

homicidi m Mort d’una persona provocada per una altra. El jutgen per homicidi.

homosexual adj i m i f Dit d’una persona que sent atracció per altres persones del seu mateix sexe.

honor m 1 Dignitat en la conducta. Complirà els pactes perquè és una persona d’honor. Paraula d’honor. 2 Demostració d’una valoració. Ens ha fet l’honor de convidar-nos.

honradesa f Qualitat d’honrat. Un polític conegut per la seva honradesa.

honrar v tr Fer un honor. Ens honreu amb la vostra visita.

honrat, -ada adj De conducta impecable. Un comerciant honrat.

hoquei m Esport de competició que admet diverses possibilitats. Hoquei (sobre) herba. Hoquei (sobre) patins. Hoquei (sobre) gel.

hora 1 f Mesura del temps de 60 minuts, que es correspon amb 1/24 del dia. 2 Moment del dia corresponent a algun fet. Va arribar just a l’hora que ens ficàvem al llit. 3 a hores d’ara loc adv En aquests moments. A hores d’ara ja deuen ser a les Canàries. 4 d’hora loc adv Abans de l’hora habitual: *dejorn, *enjorn. Li agrada anar a dormir d’hora i aixecar-se també d’hora.

horabaixa* m Part del dia compresa entre el migdia i el vespre: tarda, *vesprada.

horari m Relació on s’indiquen les hores referents (a). L’horari de trens. Horari d’atenció al públic.

horitzó m Línia corba que limita la part visible de la superfície terrestre. El tren era encara un puntet a l’horitzó.

horitzontal adj Que és paral.lel a l’horitzó. Línia horitzontal.

horòscop m Predicció del destí d’una persona a partir dels astres.

horrible adj Horrorós.

horror m Sentiment de rebuig gran davant un fet. Va sentir horror davant de la tragèdia.

horrorós, -osa adj Que causa horror. Un espectacle de sang horrorós. És horrorós, no es pot aguantar més tanta ximpleria.

hort m Petita extensió de terra cultivada. L’hort dels tarongers.

horta f Gran extensió de terra de regadiu. L’horta de València.

hortalissa f Producte d’horta, generalment llevat de la fruita. Albergínies, pebrots, espinacs i tota altra hortalissa.

hortènsia f Arbust cultivat en jardineria per les seves flors en forma de poms.

hortolà, hortolana m i f Persona que cultiva un hort.

hospital m Establiment sanitari d’atenció completa als malalts. Hospital general.

hospitalari, -ària adj Referent a l’hospital. Assistència hospitalària.

hospitalitat f Acolliment. Els van atendre amb una gran hospitalitat.

hostal m Establiment amb servei de menjador i d’habitacions.

hostaler, hostalera m i f Persona que té un hostal.

hoste, hostessa m i f 1 Persona allotjada. “Hostes vindran que de casa et trauran.” 2 Empleat o empleada de serveis en un mitjà de transport, un congrés, etc. Treballa d’hostessa en una companyia aèria.

hòstia [fam.] 1 f Patacada, bufetada. Li va pegar un parell d’hòsties. S’ha fotut una hòstia amb la moto. 2 Humor. Estic de mala hòstia. 3 f pl Històries. No estic per hòsties. No em vinguis amb hòsties. 4 ser l’hòstia loc verb Ser un cas. Ets l’hòstia, nano! 5 a tota hòstia loc adv Embalat. Va passar a tota hòstia. 6 exp Indica sorpresa, empipament. Hòstia, estigues quiet!

hostil adj Amb l’actitud d’un enemic. Un públic hostil.

hotel m Establiment gran d’allotjament. Un hotel de cinc estrelles.

hule m Tela impermeable que s’utilitza com a protectora. Posa un hule a la taula, sota les estovalles.

humà, -ana adj Referent a les persones. L’espècie humana.

humanitat f El conjunt de les persones d’arreu del món. La història de la humanitat.

humil adj Que no presumeix de res. Diuen que els savis de debò són humils.

humiliació f Acció i efecte d’humiliar. Escridassar-lo davant de tothom ha estat una gran humiliació.

humiliar v tr Rebaixar, atemptar contra la dignitat d’algú, especialment en públic. El va humiliar retraient-li els seus defectes.

humilitat f Condició d’humil. Plantejava sempre les qüestions amb gran humilitat.

humit, -ida adj Que té humitat. Un clima humit.

humitat f Vapor d’aigua de l’atmosfera. Cada vespre superaven el setanta per cent d’humitat.

humor m Estat d’ànim. Estar de bon humor, de mal humor.

humorista m i f Artista, escriptor, etc. que s’especialitza en obres d’humor.

huracà m Vent violent, cicló.

Posted on

Virgili. Geòrgiques

Virgili

Llibre I
Les constel·lacions

Llibre I del conreu

Les constel·lacions i els temps de l’any

Quan la Balança haurà fet iguals les hores del dia i del son, i ja parteix el món per la meitat entre la llum 210 i les ombres, poseu al treball, llauradors, els toros, sembreu els ordis dins les planes fins al límit marcat per les pluges de l’intractable solstici d’hivern. És també el moment de colgar dins la terra la llavor del lli i el cascall estimat de Ceres, i d’inclinar-vos sense espera damunt les arades, mentre ho permet la terra eixuta i els núvols romanen suspesos.

A la primavera, se sembren les faves; aleshores també, gra de Mèdia, t’acullen els solcs esponjosos; i retorna cada any el conreu del mill, quan el Taure resplendent obre l’any amb les seves daurades banyes i, cedint a l’astre que l’acara, el Ca es pon.”

Però, si és per recollir el forment o la robusta espelta que treballes la terra, i només tens esment de les espigues, espera que a l’alba s’escondeixin les filles d’Atlant i que desaparegui la constel·lació de Gnosos amb la seva ardent Corona, abans de confiar als solcs les sements que els deus i d’apressar-te a lliurar a la terra rebel l’esperança de l’any. Molts comencen abans de la posta de Maia; però llur espera es veu mofada per un esplet de vana cugula. Si, al contrari, sembres la veça i el tirabec vulgar i no desdenyes de cultivar la llentilla de Pelúsium, rebràs clares indicacions de l’ocàs del Bouer: comença ara la sembra i continua-la fins a la meitat de les gebrades.

Vet aquí per què uns espais ben delimitats divideixen l’orbe que descriu el sol d’or recorrent cada any les dotze constel·lacions del firmament. Cinc zones es reparteixen el cel: l’una, l’enrogeix sempre el sol roent i la torra sempre amb el seu foc; al seu entorn, dues 235 zones extremes s’estenen per la dreta i per l’esquerra, obscures, preses pel gel i per les negres pluges; entre elles i la zona del mig, d’altres dues han estat concedides als mísers mortals per favor dels déus, i hi ha un cami traçat entre elles dues per on havia de girar obliquament el seguici dels signes La volta celeste, mentre puja alçant-se cap a l’Escítia i els cims Rifeus,” baixa inclinant-se cap a les contrades del migjorn de Libia. L’un d’aquests pols, el tenim sempre al damunt del cap; però l’altre, el tenim sota els peus i només és vist per la negra Estix i pels Manes subterranis. Aquí l’immens Dragó rellisca amb un replec sinuós, a la manera d’un riu, a l’entorn i al llarg de les dues Osses, de les Osses que tenen por de mullar-se dins la plana liquida de l’Oceà. Alli, segons diuen, o regna l’etern silenci d’una nit profunda i els vels de la nit hi atapeeixen les tenebres, o bé l’Aurora, fugint de nosaltres, hi torna i 250 hi porta el dia, i tan aviat com el sol ixent ens fa sentir el buf dels seus cavalls panteixants, alli l’enrogit Vèsper encén els focs de la nit.

Vet aquí com, malgrat el capteny dubtós del cel, podem conèixer per endavant les estacions, el dia de la sega i el temps de la sembra; quan convé batre amb els rems l’ona marmòria del mar pèrfid, d’avarar les flotes equipades o de tombar, al seu temps, el pi dins els boscos. No és endebades que sotgem la posta i l’eixida de les constel·lacions, així com les quatre estacions diverses que es reparteixen igualmente l’any.

 

Posted on

Sonets a Orfeu. Rilke. 1922

Das I. Sonett

Da stieg ein Baum. O reine Übersteigung!
O Orpheus singt! O hoher Baum im Ohr!
Und alles schwieg. Doch selbst in der Verschweigung
ging neuer Anfang, Wink und Wandlung vor.

Tiere aus Stille drangen aus dem klaren
gelösten Wald von Lager und Genist;
und da ergab sich, dass sie nicht aus List
und nicht aus Angst in sich so leise waren,

sondern aus Hören. Brüllen, Schrei, Geröhr
schien klein in ihren Herzen. Und wo eben
kaum eine Hütte war, dies zu empfangen,

ein Unterschlupf aus dunkelstem Verlangen
mit einem Zugang, dessen Pfosten beben, –
da schufst du ihnen Tempel im Gehör.

Pujà un arbre llavors. Pur sobrepujament!
Oh, canta Orfeu! Oh gran arbre a l’orella!
I tot callà. P’rò fins en la callada
hi hagué un nou començar, senyal, mutació.

Animals de silenci sortien empenyent-se
del bosc clar deslliurat de coves i de nius
i es va veure llavors que no per arteria
ni no per por restaven en si talment quiets,

sinó perquè escoltaven. Bramar, cridar, rugir,
se’ls feien poc al cor: on fins llavors hi havia
una cabana a penes per dar acollida a això,

un aixopluc del més obscur desig
amb una entrada de muntants tremosos,
tu els erigires temples a l’oïda.

Das XIII. Sonett

Voller Apfel, Birne und Banane,
Stachelbeere… Alles dieses spricht
Tod und Leben in den Mund… Ich ahne…
Lest es einem Kind vom Angesicht,

wenn es sie erschmeckt. Dies kommt von weit.
Wird euch langsam namenlos im Munde?
Wo sonst Worte waren, fließen Funde,
aus dem Fruchtfleisch überrascht befreit.

Wagt zu sagen, was ihr Apfel nennt.
Diese Süße, die sich erst verdichtet,
um, im Schmecken leise aufgerichtet,

klar zu werden, wach und transparent,
doppeldeutig, sonnig, erdig, hiesig -:
O Erfahrung, Fühlung, Freude -, riesig!

Poma en saó, banana i pera,
grosella… Tot això parla de mort
i de vida en la boca… Sento, sento…
Com es veu en la cara d’un infant

quan les degusta. Això ve de molt lluny.
No se us fa a poc a poc l’inefable a la boca?
On sols hi havia mots llisquen sorpreses
de la polpa dels fruits de sobte alliberades.

Goseu de dir el que s’anomena poma:
tanta dolçor que de primer es condensa
per, lleument excitada en degustar-la,

tornar-se clara, desperta i transparent,
equívoca, solar i terrenal, d’aquí-:
Oh experiència, tacte, joia immensa!

Das XXI. Sonett

Frühling ist wiedergekommen. Die Erde
ist wie ein Kind, das Gedichte weiß;
viele, o viele…. Für die Beschwerde
langen Lernens bekommt sie den Preis.

Streng war ihr Lehrer. Wir mochten das Weiße
an dem Barte des alten Manns.
Nun, wie das Grüne, das Blaue heiße,
dürfen wir fragen: sie kanns, sie kanns!
Erde, die frei hat, du glückliche, spiele
nun mit den Kindern. Wir wollen dich fangen,
fröhliche Erde. Dem Frohsten gelingts.

O, was der Lehrer sie lehrte, das Viele,
und was gedruckt steht in Wurzeln und langen
schwierigen Stammen: sie singts, sie singts!

La primavera ha retornat. La terra
és com un nen que sap poemes, molts,
moltíssims…, oh! Pel gran esforç
del llarg estudi fet rep ara el premi.

Sever fou el seu mestre. Ens agradava veure
la blancor en la barba d’aquell home vell.
Ara, com el verd, com el blau es diuen,
podem preguntar-li, que ella ho sap, ho sap!

Terra de vacances, amb tots els infants
feliç ara juga. Volem atrapar-te,
radiant de joia. El més alegre ho aconseguirà.

Allò que el mestre li ensenyà, moltíssim,
i el que està imprès a les arrels i als llargs
troncs complicats: ella ho canta, ella ho canta!

SEGONA PART

Das I. Sonett

Atmen, du unsichtbares Gedicht!
Immerfort um das eigne
Sein rein eingetauschter Weltraum. Gegengewicht,
in dem ich mich rhythmisch ereigne.

Einzige Welle, deren
allmähliches Meer ich bin;
sparsamstes du von allen möglichen Meeren, –
Raumgewinn.

Wieviele von diesen Stellen der Raume waren schon
innen in mir. Manche Winde
sind wie mein Sohn.

Erkennst du mich, Luft, du, voll noch einst meiniger Orte?
Du, einmal glatte Rinde,
Rundung und Blatt meiner Worte.

Respirar, oh invisible poema!
Constantment entorn del propi ésser,
espai còsmic pur per intercanvi. Contrapès
en què rítmicament jo m’acompleixo.

Única onada de la qual
sóc mar, a poc a poc;
tu, el més amesurat de tots els mars possibles,-
guany d’espai.

Quants d’aquests llocs de l’espai foren
ja dins de mi. Hi ha més d’un vent
que és com fill meu.

Em reconeixes, aire, en altre temps ple encara dels meus llocs?

Tu, llisa escorça un dia,
corbesa i fulla dels meus morts?

[la respiració]

Das V. Sonett

Blumenmuskel, der der Anemone
Wiesenmorgen nach und nach erschließt,
bis in ihren Schoß das polyphone
Licht der lauten Himmel sich ergießt,

in den stillen Blütenstern gespannter
Muskel des unendlichen Empfangs,
manchmal so von Fülle übermannter,
dass der Ruhewink des Untergangs

kaum vermag die weitzurückgeschnellten
Blatterränder dir zurückzugeben:
du, Entschluss und Kraft von wieviel Welten!

Wir, Gewaltsamen, wir währen länger.
Aber wann, in welchem aller Leben,
sind wir endlich offen und Empfänger?

Oh múscul de la flor, que res no apressa,
tu que obres i’anèmona els matins
musicals de la prada, quan es vessa
la llum dels cels, sonora, calze endins.

Oh múscul de l’acolliment a tesa,
extàtic en l’estrella-flor silent,
a voltes tan feixuc de la riquesa
dels espais, que el repòs que duu el ponent

a males penes et retorna els caires
dels pètals sorns, esbatanats als aires.
Tu, de tants mons, decisió, poder!

Cruels, nosaltres som més duradors.
Però quan el copsem, per fi, l’obert?
En quina vida som acollidors?

Das XVII. Sonett

Wo, in welchen immer selig bewässerten Garten, an welchen
Bäumen, aus welchen zärtlich entblätterten Blüten-Kelchen
reifen die fremdartigen Früchte der Tröstung? Diese
köstlichen, deren du eine vielleicht in der zertretenen Wiese

deiner Armut findest. Von einem zum anderen Male
wunderst du dich über die Größe der Frucht,
über ihr Heilsein, über die Sanftheit der Schale,
und dass sie der Leichtsinn des Vogels dir nicht vorwegnahm und nicht die Eifersucht

unten des Wurms. Giebt es denn Bäume, von Engeln beflogen,
und von verborgenen langsamen Gärtnern so seltsam gezogen,
dass sie uns tragen, ohne uns zu gehören?

Haben wir niemals vermocht, wir Schatten und Schemen,
durch unser voreilig reifes und wieder welkes Benehmen
jener gelassenen Sommer Gleichmut zu stören?

On, en quins jardins sempre bellament arrosats, en quines
rares arbredes, en quins calzes de flors, tendrament esfullats,
brollen les insòlites fruites del conhort humanal? Les divines
fruites madures, de sabor exquisit, de les quals en els prats afollats

de la teva pobresa, potser en copses una. Sí, aquests dies,
amb la flonja saó, l’esclatant plenitud
de la fruita, amb la seva benigníssima pell, t’extasies.
I com t’admira que la frívola folga de l’ocell no se te l’hagi endut

ni l’enveja del cuc a la tija! ¿Hi ha, doncs, arbres oerfets
que els àngels sobrevolen, que conreen lentíssims jardiners secrets,
arbres purs, que no són de ningú, i ens les porten, les fruites?

¿I com és que nosaltres, esquemes i ombres només,
que ben tost madurem i ens marcim poc després,
no torbem l’assossec d’aquests plàcids estius amb l’estrèpit de les nostres lluites?

Das XXIX. Sonett

Stiller Freund der vielen Fernen, fühle,
wie dein Atem noch den Raum vermehrt.
Im Gebälk der finstern Glockenstühle
lass dich läuten. Das, was an dir zehrt,

wird ein Starkes über dieser Nahrung.
Geh in der Verwandlung aus und ein.
Was ist deine leidendste Erfahrung?
Ist dir Trinken bitter, werde Wein.

Sei in dieser Nacht aus Übermaß
Zauberkraft am Kreuzweg deiner Sinne,
ihrer seltsamen Begegnung Sinn.

Und wenn dich das Irdische vergaß,
zu der stillen Erde sag: Ich rinne.
Zu dem raschen Wasser sprich: Ich bin.

Amic silent de tantes llunyanies,
percep com el teu buf l’espai encara eixampla.
En el bigam dels tenebrosos jous de les campanes
deixa’t retrunyir. Tot el que de tu es nodreix

esdevé fort amb una menja així.
Entra i surt en la teva trasmudança.
Quina és l’experiència que et dol més?
T’és amargant el beure? Fes-te vi.

Sigues enmig d’aquesta nit de desmesura
una màgica força en la cruïlla
dels teus sentits, sentit del seu estrany retrobament.

I si de tu s’oblida el terrenal,
a la terra quieta digues: jo flueixo.
A l’aigua impetuosa fes esment: jo sóc.

Wera Ocukama Knoop, la jove ballarina que va inspirar els sonets a Orfeu

Rilke

Posted on

Duinese Elegien. Rilke 1912-1921

Die erste Elegie. 1912

Wer, wenn ich schriee, hörte mich denn aus der Engel
Ordnungen? und gesetzt selbst, es nähme
einer mich plötzlich ans Herz: ich verginge von seinem
stärkeren Dasein. Denn das Schöne ist nichts
als des Schrecklichen Anfang, den wir noch grade ertragen,
und wir bewundern es so, weil es gelassen verschmäht,
uns zu zerstören. Ein jeder Engel ist schrecklich.

../..

Ja, die Frühlinge brauchten dich wohl. Es muteten manche
Sterne dir zu, dass du sie spürtest.

../..

Freilich ist es seltsam, die Erde nicht mehr zu bewohnen,
kaum erlernte Gebräuche nicht mehr zu üben,
Rosen, und andern eigens versprechenden Dingen
nicht die Bedeutung menschlicher Zukunft zu geben;
das, was man war in unendlich ängstlichen Händen,
nicht mehr zu sein, und selbst den eigenen Namen
wegzulassen wie ein zerbrochenes Spielzeug.
Seltsam, die Wünsche nicht weiterzuwünschen. Seltsam,
alles, was sich bezog, so lose im Raume
flattern zu sehen. Und das Totsein ist mühsam
und voller Nachholn, dass man allmählich ein wenig
Ewigkeit spürt. – Aber Lebendige machen
alle den Fehler, dass sie zu stark unterscheiden.
Engel (sagt man) wüssten oft nicht, ob sie unter
Lebenden gehn oder Toten. Die ewige Strömung
reißt durch beide Bereiche alle Alter
immer mit sich und übertönt sie in beiden.

Qui, doncs, si jo cridés, em sentiria d’entre els ordres
dels àngels? I, fins posat que un d’ells de sobte m’acollís
en el seu pit, m’esvaniria jo davant la seva
més potent existència. Perquè el bell no és res més
que el començ del terrible, que encara suportem tot just,
i ens meravella tant perquè amb indiferència
desdenya destruir-nos. Tot àngel és terrible.

Si, fas molta falta a les primaveres. Alguns estels
et demanaven massa que els seguissis el rastre.

És estrany, certament, ja no habitar la terra,
no fer ús de costums a penes adquirits,
no dar a les roses i a d’altres coses que eren tota una promesa
la significança d’un futur humà;
i allò que fórem entre mans infinitament ansioses
deixar de ser-ho, i fins i tot el propi nom
abandonar com una joguina que s’ha fet malbé.
Estrany no anar desitjant els desigs. Estrany
veure allò que fou travat com voleteja
tan solt dintre l’espai. I l’estar mort és ardu i ple d’inacabables
recobraments per tal d’anar sentint un punt
d’eternitat. – Però els vivents cometen tots
l’error de fer distincions massa tallants.
Els àngels (diuen) sovint no saben si entre vius
o bé entre morts es mouen. L’eternal corrent
arrossega a través dels dos regnes totes les edats
per sempre amb ell i en tots dos el seu so predomina.

 

Die zweite Elegie 1912

Jeder Engel ist schrecklich. Und dennoch, weh mir,
ansing ich euch, fast tödliche Vögel der Seele,
wissend um euch. Wohin sind die Tage Tobiae,
da der Strahlendsten einer stand an der einfachen Haustür,
zur Reise ein wenig verkleidet und schon nicht mehr furchtbar;

../..

Denn wir, wo wir fühlen, verflüchtigen; ach wir
atmen uns aus und dahin; von Holzglut zu Holzglut
geben wir schwächern Geruch. Da sagt uns wohl einer:
ja, du gehst mir ins Blut, dieses Zimmer, der Frühling
füllt sich mit dir… Was hilfts, er kann uns nicht halten,
wir schwinden in ihm und um ihn. Und jene, die schön sind,
o wer hält sie zurück? Unaufhörlich steht Anschein
auf in ihrem Gesicht und geht fort. Wie Tau von dem Frühgras
hebt sich das Unsre von uns, wie die Hitze von einem
heißen Gericht. O Lächeln, wohin? O Aufschaun:
neue, warme, entgehende Welle des Herzens -;
weh mir: wir sinds doch. Schmeckt denn der Weltraum,
in den wir uns lösen, nach uns? Fangen die Engel
wirklich nur Ihriges auf, ihnen Entströmtes,
oder ist manchmal, wie aus Versehen, ein wenig
unseres Wesens dabei? Sind wir in ihre
Züge so viel nur gemischt wie das Vage in die Gesichter
schwangerer Frauen? Sie merken es nicht in dem Wirbel
ihrer Rückkehr zu sich. (Wie sollten sie’s merken.)

Liebende könnten, verstünden sie’s, in der Nachtluft
wunderlich reden. Denn es scheint, dass uns alles
verheimlicht. Siehe, die Bäume sind; die Häuser,
die wir bewohnen, bestehn noch. Wir nur
ziehen allem vorbei wie ein luftiger Austausch.
Und alles ist einig, uns zu verschweigen, halb als
Schande vielleicht und halb als unsägliche Hoffnung.

Tot àngel és paorós. I tanmateix, ai de mi!,
us he invocat, ocells quasi mortífers per a l’ànima,
sabent com sou. Ja han passat els dies de Tobias,
quan un dels més fulgents de vosaltres s’estava a peu dret a la senzilla porta de la casa,
vestit una mica de viatge, i ja no paorós,

Perquè nosaltres on sentim ens esvaïm, ai!, nosaltres
aspirem i alenem, de cremall en cremall
fem fortor sempre menys forta. Potser llavors algú ens diu:
sí, tu te’m fiques a la sang, aquesta cambra, la primavera
s’omple de tu… Què se’n treu? No reïx a retenir-nos-hi,
al seu entorn, ens esfumem. I aquells que són bells,
oh, qui els reté? Incessantment l’aparença
es posa en el seu rostre, i se’ls en va com la rosada de l’herba tendra;
el nostre s’evapora de nosaltres, tal com l’ardència ho fa
d’un menjar que crema. Somriure, on te’n vas? Mirada enlaire,
noves i càlides, fugisseres onades del cor…
Ai de mi! Tanmateix som. És que l’univers en què
ens dissolem té gust de nosaltres? De debò que els àngels
hi captaren només el seu, el que va fluir d’ells,
o bé alguna vegada, com si fos per descuit, hi captaren
un pessic d’esser nostre? Som nosaltres només un pèl
barrejats en els seus trets com el difús en el rostre
de les dones prenyades? Elles no ho noten, en el remolí
del seu regrés a si mateixes. (I com ho sabrien?)

Si ho entenguessin, uns amants podrien en l’aire de la nit
parlar meravellosament. Perquè sembla
com si tot ens amagués. Mira: els arbres existeixen, les cases
que habitem encara duren. Només nosaltres
passem de llarg arreu com un rellevament ventís.
I tot està d’acord a silenciar-nos, tant per
vergonya com potser per una esperança de no dir.

Die siebente Elegie 1922

Nicht nur die Morgen alles des Sommers -, nicht nurwie sie sich wandeln in Tag und strahlen vor Anfang.
Nicht nur die Tage, die zart sind um Blumen, und oben,
um die gestalteten Bäume, stark und gewaltig.
Nicht nur die Andacht dieser entfalteten Kräfte,
nicht nur die Wege, nicht nur die Wiesen im Abend,
nicht nur, nach spätem Gewitter, das atmende Klarsein,
nicht nur der nahende Schlaf und ein Ahnen, abends…
sondern die Nächte! Sondern die hohen, des Sommers,
Nächte, sondern die Sterne, die Sterne der Erde.
O einst tot sein und sie wissen unendlich,
alle die Sterne: denn wie, wie, wie sie vergessen!

No solament tots els matins de l’estiu, no solament
com es transformen en dia i llambregen abans de l’inici.
No solament els dies que són tendres al voltant de flors, i que,
a dalt, són forts i poderosos entorn dels arbres configurats.
No solament la pietat d’aquestes forces desplegades.
No solament els camins, no solament els prats,
no solament, després de la tempesta tardana, la claredat que respira,
no solament el son que s’apropa, i un pressentiment al vespre,
sinó també les nits! Sinó les nits altes
les de l’estiu, sinó els estels de la terra!
Oh, un dia ser mort i conèixer-los tots infinitament,
tots els estels, ja que ells com, com, com obliden!

Die neunte Elegie 1922

Erde, ist es nicht dies, was du willst: unsichtbar
in uns erstehn? – Ist es dein Traum nicht,
einmal unsichtbar zu sein? – Erde! unsichtbar!
Was, wenn Verwandlung nicht, ist dein drängender Auftrag?
Erde, du liebe, ich will. Oh glaub, es bedürfte
nicht deiner Frühlinge mehr, mich dir zu gewinnen -, einer,
ach, ein einziger ist schon dem Blute zu viel.
Namenlos bin ich zu dir entschlossen, von weit her.
Immer warst du im Recht, und dein heiliger Einfall
ist der vertrauliche Tod.

Siehe, ich lebe. Woraus? Weder Kindheit noch Zukunft
werden weniger….. Überzähliges Dasein
entspringt mir im Herzen.

Terra, no és això el que vols, ressorgir
en nosaltres invisiblement? -No és el teu somni
ser de cop invisible? Terra! Invisible!
Què, si no és mutació, què és la teva ardent comanda?
Terra, estimada, jo ho vull. Creu-me, no caldrien
més primaveres teves per a guanyar-me, una,
una de sola ja és massa per a la sang.
Innominadament m’he decidit per tu ja fa molt de temps.
Sempre vas tenir raó, i la teva inspiració santa
és l’íntima mort.

Mira, jo visc. De què? Ni infantesa ni futur
minven. En el cor, m’hi floreix
a vessar l’existència.

Die zehnte Elegie 1912-1922

Dass ich dereinst, an dem Ausgang der grimmigen Einsicht,
Jubel und Ruhm aufsinge zustimmenden Engeln.
dass von den klar geschlagenen Hämmern des Herzens
keiner versage an weichen, zweifelnden oder
reißenden Saiten. dass mich mein strömendes Antlitz
glänzender mache; dass das unscheinbare Weinen
blühe. O wie werdet ihr dann, Nächte, mir lieb sein,
gehärmte. dass ich euch knieender nicht, untröstliche Schwestern,
hinnahm, nicht in euer gelöstes
Haar mich gelöster ergab. Wir, Vergeuder der Schmerzen.
Wie wir sie absehn voraus, in die traurige Dauer,
ob sie nicht enden vielleicht. Sie aber sind ja
unser winterwähriges Laub, unser dunkeles Sinngrün,
eine der Zeiten des heimlichen Jahres -, nicht nur
Zeit -, sind Stelle, Siedelung, Lager, Boden, Wohnort.

Freilich, wehe, wie fremd sind die Gassen der Leid-Stadt,
wo in der falschen, aus Übertönung gemachten
Stille, stark, aus der Gussform des Leeren der Ausguss
prahlt: der vergoldete Lärm, das platzende Denkmal.
O, wie spurlos zerträte ein Engel ihnen den Trostmarkt,
den die Kirche begrenzt, ihre fertig gekaufte:
reinlich und zu und enttäuscht wie ein Postamt am Sonntag.
Draußen aber kräuseln sich immer die Ränder von Jahrmarkt.
Schaukeln der Freiheit! Taucher und Gaukler des Eifers!
Und des behübschten Glücks figürliche Schießstatt,
wo es zappelt von Ziel und sich blechern benimmt,
wenn ein Geschickterer trifft. Von Beifall zu Zufall
taumelt er weiter; denn Buden jeglicher Neugier
werben, trommeln und plärrn. Für Erwachsene aber
ist noch besonders zu sehn, wie das Geld sich vermehrt, anatomisch,
nicht zur Belustigung nur: der Geschlechtsteil des Gelds,
alles, das Ganze, der Vorgang -, das unterrichtet und macht
fruchtbar………
…. Oh aber gleich darüber hinaus,
hinter der letzten Planke, beklebt mit Plakaten des >Todlos<,
jenes bitteren Biers, das den Trinkenden süß scheint,
wenn sie immer dazu frische Zerstreuungen kaun…,
gleich im Rücken der Planke, gleich dahinter, ists wirklich.
Kinder spielen, und Liebende halten einander, – abseits,
ernst, im ärmlichen Gras, und Hunde haben Natur.
Weiter noch zieht es den Jüngling; vielleicht, dass er eine junge
Klage liebt….. Hinter ihr her kommt er in Wiesen. Sie sagt:
– Weit. Wir wohnen dort draußen…. Wo? Und der Jüngling
folgt. Ihn rührt ihre Haltung. Die Schulter, der Hals -, vielleicht
ist sie von herrlicher Herkunft. Aber er lät sie, kehrt um,
wendet sich, winkt… Was solls? Sie ist eine Klage.

Nur die jungen Toten, im ersten Zustand
zeitlosen Gleichmuts, dem der Entwöhnung,
folgen ihr liebend. Mädchen
wartet sie ab und befreundet sie. Zeigt ihnen leise,
was sie an sich hat. Perlen des Leids und die feinen
Schleier der Duldung. – Mit Jünglingen geht sie
schweigend.

Aber dort, wo sie wohnen, im Tal, der Älteren eine, der Klagen,
nimmt sich des Jünglings an, wenn er fragt: – Wir waren,
sagt sie, ein Großes Geschlecht, einmal, wir Klagen. Die Väter
trieben den Bergbau dort in dem großen Gebirg; bei Menschen
findest du manchmal ein Stück geschliffenes Ur-Leid
oder, aus altem Vulkan, schlackig versteinerten Zorn.
Ja, der stammte von dort. Einst waren wir reich. –

Und sie leitet ihn leicht durch die weite Landschaft der Klagen,
zeigt ihm die Säulen der Tempel oder die Trümmer
jener Burgen, von wo Klage-Fürsten das Land
einstens weise beherrscht. Zeigt ihm die hohen
Tränenbäume und Felder blühender Wehmut,
(Lebendige kennen sie nur als sanftes Blattwerk);
zeigt ihm die Tiere der Trauer, weidend, – und manchmal
schreckt ein Vogel und zieht, flach ihnen fliegend durchs Aufschaun,
weithin das schriftliche Bild seines vereinsamten Schreis. –
Abends führt sie ihn hin zu den Gräbern der Alten
aus dem Klage-Geschlecht, den Sibyllen und Warn-Herrn.
Naht aber Nacht, so wandeln sie leiser, und bald
mondets empor, das über Alles
wachende Grab-Mal. Brüderlich jenem am Nil,
der erhabene Sphinx -: der verschwiegenen Kammer
Antlitz.
Und sie staunen dem krönlichen Haupt, das für immer,
schweigend, der Menschen Gesicht
auf die Waage der Sterne gelegt.

Nicht erfasst es sein Blick, im Frühtod
schwindelnd. Aber ihr Schaun,
hinter dem Pschent-Rand hervor, scheucht es die Eule. Und sie,
streifend im langsamen Abstrich die Wange entlang,
jene der reifesten Rundung,
zeichnet weich in das neue
Totengehör, über ein doppelt
aufgeschlagenes Blatt, den unbeschreiblichen Umriss.

Und höher, die Sterne. Neue. Die Sterne des Leidlands.
Langsam nennt sie die Klage: – Hier,
siehe: den Reiter, den Stab, und das vollere Sternbild
nennen sie: Fruchtkranz. Dann, weiter, dem Pol zu:
Wiege; Weg; Das Brennende Buch; Puppe; Fenster.
Aber im südlichen Himmel, rein wie im Innern
einer gesegneten Hand, das klar erglänzende >M<,
das die Mütter bedeutet…… –

Doch der Tote muss fort, und schweigend bringt ihn die ältere
Klage bis an die Talschlucht,
wo es schimmert im Mondschein:
die Quelle der Freude. In Ehrfurcht
nennt sie sie, sagt: – Bei den Menschen
ist sie ein tragender Strom. –

Stehn am Fuß des Gebirgs.
Und da umarmt sie ihn, weinend.

Einsam steigt er dahin, in die Berge des Ur-Leids.
Und nicht einmal sein Schritt klingt aus dem tonlosen Los.

*

Aber erweckten sie uns, die unendlich Toten, ein Gleichnis,
siehe, sie zeigten vielleicht auf die Kätzchen der leeren
Hasel, die hängenden, oder
meinten den Regen, der fällt auf dunkles Erdreich im Frühjahr. –

Und wir, die an steigendes Glück
denken, empfänden die Rührung,
die uns beinah bestürzt,
wenn ein Glückliches fällt.

 

Oh, que jo un dia en sortir de la visió enfurismada
canti la joia i la glòria que aproven els àngels,
que dels martells del cor, que tan clar martellegen,
cap no falli en les cordes, per fluixes, o dubtoses,
o bé trencades. Que el meu rostre fluent em faci
més fúlgid, que el plor inapreciable
floreixi! Oh, nits pesaroses, com em sereu llavors
agradables! Que jo no us hagués acceptat de genolls, germanes
inconsolables, que no m’hagués rendit als vostres cabells deslligats!
més abandonament! Nosaltres, malgastadors de dolors,
com apartem davant d’ells la vista cap a la consirosa durada,
com si potser no s’acabessin! Però és que ells són
el nostre fullatge que l’hivern acredita, el verd fosc dels sentits,
un dels temps de l’any ocult –no solament
temps-, són lloc, assentament, campament, sòl, habitatge.

És cert, ai las!, que estranys que són els carrerons de la ciutat del dolor,
on en una pau falsa, feta de xivarri excessiu,
fort, l’abocador s’ufana del motlle
del buit: de l’avalot daurat, del monument rebentat.
Oh, com l’àngel els trepitjaria, sense deixar rastre, el mercat del consol
que l’església limita, la que ells han comprat netament, feta,
tancada i decebuda com el servei de correus el diumenge!
Però fora s’ericen sempre els marges de la fira,
gronxadors de llibertat! Bussos i il·lusionistes de la gelosia!
Tir al blanc amb figures d’una sort endiumenjada,
on des del fitó hi ha enrenou i conducta de xapa
si un de més hàbil hi encerta. I aquest va fent tentines
des de l’aplaudiment a l’atzar, ja que tendotes de qualsevol curiositat
hi fan reclam, timbalegen i somiquen. Però per a adults
hi ha quelcom per a ells, que ho contemplin: com els calés creixen
anatòmicament i no solament per a divertir-s’hi: les vergonyes del diner,
tot, el conjunt, el procés- això ensenya i dóna
fecunditat…
Oh, però de seguida, a més a més,
darrere les últimes tanques, amb el rètol “sense mort”
hi ha aquella cervesa amarga que als bevedors sembla dolça
quan acompanayant-la masteguen distraccions fresques…
darrere, al revers de les tanques, darrere mateix hi és de debò.
Nens juguen, amants s’enllacen, a distància,
greus, en l’herba esclarissada i gossos hi tenen el seu natural.
El jove és atret més enllà, potser és que estima una Queixa
jove… La segueix cap a la prada. Ella diu:
“Lluny. Nosaltres vivim allà fora…” On? I el jove
li va darrere. L’actitud d’ella el commou. Les espatlles, el coll… qui sap
si ella és d’origen senyorial. Però ell la deixa, recula
i es gira… fa senyes. Què vol? Ella és una queixa.
Només els morts joves en el primer estadi
de la serenor intemporal, el de desavesar-se,
la segueixen amb amor. Ella espera
donzelles i s’hi fa amiga. Els mostra, en veu baixa,
el que ella duu. Perles de dolor i els tènues
vels de paciència. I va calladament
amb els joves.

Però on elles viuen, a la vall, una de les Queixes més ancianes
emprèn el jove, i a la seva pregunta: “Nosaltres vam ser”
-li diu- “antany un llinatge il·lustre, nosaltres, les Queixes. Els nostres pares
eren minaires allà, a la gran muntanya: entre els homes
pots trobar-hi algun cop un tros cisellat de dolor pristi,
o bé, d’un volcà antic, escòries de la ràbia petrificada.
Sí. Això vingué d’allà. Nosaltres antany érem riques.”

I el duu sense esforç per l’ample paisatge de les Queixes,
li mostra les columnes dels temples o les ruïnes
d’aquells castells des dels quals els prínceps de les Queixes
abans governaven sàviament el país. Li mostra els corpulents
arbres llagrimals i els camps florits de l’enyor
(dels quals els vius en coneixen només les fulles benignes),
li mostra com pastura el bestiar de la tristesa; alguna vegada
un ocell se n’esvera i se’n va, i vola rasant a través de la seva mirada
posant per escrit la imatge del seu crit solitari.
I de nit se l’emporta a les tombes de les velles
del llinatge de les Queixes: les sibil·les i àugurs.
Mes quan avança la nit ells caminen més a la quieta i prompte
la lluna ja és molt alta: la tomba
que vetlla per tot. Gemana de la del Nil,
la de la sublim Esfinx –el rostre de la silenciosa
cambra. I s’admiren del cap coronat, que, en silenci
perenne, ha posat la faç dels homes
a les balances dels estels.

La mirada d’ell, pel vertigen de la mort
matinera, és borrosa. Però la mirada d’ella,
que emergeix del vorell del pschent, esvera el xot, que
se li esllavissa en frec lent per la galta,
la de l’arrodoniment més madur,
i dibuixa lleument en les oïdes
noves del difunt, sobre un full
doblement obert, la silueta indescriptible.

I, més amunt, les estrelles. Noves. Les del país del dolor.
La Queixa les diu a poc a poc: aquí,
veus?, el Genet, la Vara, la constel·lació més plena,
la dita la Garlanda de Fruites. Després, més enllà, cap al pol,
Bressol, Camí, Llibre Ardent, Nina, Finestra.
Però en el cel del sud, pura com l’interior
d’una mà beneïda, la M que brilla tan clara,
que significa les Mares…

Però el mort se n’ha d’anar, i la vella Queixa el duu
silenciosa fins al congost de la vall,
on llueix a la llum de la lluna
la font de la joia. Ella l’anomena
amb reverència, i diu: “Entre els homes
és un torrent que ho arrossega tot.”

Són al peu de la serralada,
i ella l’abraça plorant.

I ell escala solitari el mont del dolor pristi
i no ressona ni un cop el seu pas per la sort que no diu res.
Però si els infinitament morts ens suscitessin un símbol,
mira, qui sap si assenyalarien les candeles
que pengen de les avellanes fallades, o
voldrien dir la pluja primaveral que cau sobre el fosc regne de la terra.
I nosaltres, que pensem en la felicitat
ascendent, sentiríem l’emoció
que quasi ens sobresalta
quan quelcom feliç cau.

[és que potser la vida i identitat quotidiana no el convenç i pressent o anhela un altre món més intens, més bell i també més terrible (tot àngel és paorós), quelcom que ja és aquí però que es completa amb la mort. Una salvació diferent de la cristiana, no tant una salvació sinó com un acomplir-se allò que realment és. En el moment d’intuir o apropar-se aquest transcendent sembla potser com si es desintegrés [una experiència que a vegades he tingut també, com si em desdoblés i em contemplés a mi mateix des de fora, un nores que contempla un estrany] (estrany no habitar la terra, estrany no desitjar). Alhora, la lucidesa de penetrar per un moment en aquest món diferent dels àngels i la mort, i permet veure un paisatge de dolor i patiment (desena elegia).

Posted on

Archaischer Torso Apollos. Rilke. 1908

Wir kannten nicht sein unerhörtes Haupt,
darin die Augenäpfel reiften. Aber
sein Torso glüht noch wie ein Kandelaber,
in dem sein Schauen, nur zurückgeschraubt,

sich hält und glänzt. Sonst könnte nicht der Bug
der Brust dich blenden, und im leisen Drehen
der Lenden könnte nicht ein Lächeln gehen
zu jener Mitte, die die Zeugung trug.

Sonst stünde dieser Stein entstellt und kurz
unter der Schultern durchsichtigem Sturz
und flimmerte nicht so wie Raubtierfelle;

und bräche nicht aus allen seinen Rändern
aus wie ein Stern: denn da ist keine Stelle,
die dich nicht sieht. Du musst dein Leben ändern.

No hem conegut el seu cap fabulós,
on florien les pupil·les. Però
el seu tors fulgura encara com un canelobre
en el qual dura i brilla -només abaixada,

la seva mirada. Si no, no podria l’arc
d’aquell pit enlluernar-te, i en el gir lent
dels ronyons no podria un somriure anar
fins aquell centre que portava el sexe.

Si no, aquesta pedra seria desfigurada i curta
sota transparent caiguda de les espatlles
i no llambrejaria com la pell d’un animal de presa

i no hi hauria en tots els seus caires un esclat
com d’estrella; perquè no hi ha cap indret
que no et vegi. Has de canviar de vida.

Neue Gedichte anderer Teil

Posted on

Der Schwan. Rilke. 1905

Diese Mühsal, durch noch Ungetanes
schwer und wie gebunden hinzugehn,
gleicht dem ungeschaffnen Gang des Schwanes.

Und das Sterben, dieses Nichtmehrfassen
jenes Grunds, auf dem wir täglich stehn,
seinem ängstlichen Sich-Niederlassen – :

in die Wasser, die ihn sanft empfangen
und die sich, wie glücklich und vergangen,
unter ihm zurückziehen, Flut um Flut;

während er unendlich still und sicher
immer mündiger und königlicher
und gelassener zu ziehn geruht.

Aquest treball feixuc d’anar
per l’encara no fet, difícil, com lligat,
s’assembla al caminar defectuós deñ cigne.

I el morir: no tocar mai més el sòl
sobre el qual ens drecem diàriament,
és com el seu covard deixar-se caure

dins les aigües que el reben dolçament
i que, talment felices i escolades,
sota d’ell es retiren, ona a ona;
mentre ell immensament quiet, segur,
cada cop més emancipat i regi
i més calmós es digna d’avançar.

Neue Gedichte

Posted on

Herbsttag. Rilke. 1902

Herr, es ist Zeit. Der Sommer war sehr groß.
Leg deinen Schatten auf die Sonnenuhren,
und auf den Fluren lass die Winde los.

Befiehl den letzten Früchten, voll zu sein;
gib ihnen noch zwei südlichere Tage,
dränge sie zur Vollendung hin, und jage
die letzte Süße in den schweren Wein.

Wer jetzt kein Haus hat, baut sich keines mehr.
Wer jetzt allein ist, wird es lange bleiben,
wird wachen, lesen, lange Briefe schreiben
und wird in den Alleen hin und her
unruhig wandern, wenn die Blätter treiben.

Senyor: és temps. L’estiu fou molt gran.
Posa la teva ombra sobre els rellotges de sol
i deixa anar el vent sobre els camps.

Mana als darrers fruits que siguin plens;
dóna’ls encara dos dies més serens,
constreny-los a la perfecció i empeny
la suprema dolçor dels sucs dins el vi pesant.

Qui ara no té casa ja no se’n construirà.
Qui ara és sol, seguirà essent-ho molt de temps,
vetllarà, llegirà, escriurà llargues lletres
i anirà d’aquí d’allà per les avingudes,
inquiet, quan giravoltaran les fulles seques.

Posted on

Obwohl ein jeder von sich strebt. Rilke. 1901

Und doch, obwohl ein jeder von sich strebt
wie aus dem Kerker, der ihn hasst und hält, –
es ist ein großes Wunder in der Welt:
ich fühle: alles Leben wird gelebt.

Wer lebt es denn? Sind das die Dinge, die
wie eine ungespielte Melodie
im Abend wie in einer Harfe stehn?
Sind das die Winde, die von Wassern wehn,
sind das die Zweige, die sich Zeichen geben,
sind das die Blumen, die die Düfte weben,
sind das die langen alternden Alleen?
Sind das die warmen Tiere, welche gehn,
sind das die Vögel, die sich fremd erheben?

Wer lebt es denn? Lebst du es, Gott, – das Leben?

I amb tot, mal que cad’u fuig d’ell mateix
tal com del càrcer que el reté i l’odia,
en el món s’acompleix un gran miracle:
ho sento, sí: tota vida és viscuda.

Qui, doncs, la viu? Seran les coses que
com una melodia no tocada
al capaltard estan com en una arpa?
Seran els vents que bufen de les aigües,
o bé les branques que es van fent senyals?
Seran les flors que teixeixen perfums,
o bé les llargues avingudes que envelleixen?
Seran els càlids animals tot caminant
o bé els ocells que estranyament, s’enlairen?

Qui, doncs, la viu? La vius tu, Déu, la vida?

Das Stundenbuch

Posted on

Du Dunkelheit. Rilke. 1899

Du Dunkelheit, aus der ich stamme,
ich liebe dich mehr als die Flamme,
welche die Welt begrenzt,

indem sie glänzt
für irgend einen Kreis,
aus dem heraus kein Wesen von ihr weiß.

Aber die Dunkelheit hält alles an sich:
Gestalten und Flammen, Tiere und mich,
wie sie’s errafft,
Menschen und Mächte –

Und es kann sein: eine große Kraft
rührt sich in meiner Nachbarschaft.

Ich glaube an Nächte.

Obscuritat d’on procedeixo,
t’estimo més que no la flama
que el món delimita,
il·luminant
qualsevol cercle,
fora del qual no la coneix cap ésser.

Però l’obscuritat tot ho reté:
visions, flames, animals i a mi,
tal com els rapeix,
homes, potències …

I pot ben ser que una gran força
s’agiti prop d’aquí.

Crec en les nits.

Das Stundenbuch 1899

Posted on

Du musst das Leben nicht verstehen. Rilke. 1898

Du musst das Leben nicht verstehen,
dann wird es werden wie ein Fest.
Und lass dir jeden Tag geschehen
so wie ein Kind im Weitergehen von jedem Wehen
sich viele Blüten schenken lässt.

Sie aufzusammeln und zu sparen,
das kommt dem Kind nicht in den Sinn.
Es löst sie leise aus den Haaren,
drin sie so gern gefangen waren,
und hält den lieben jungen Jahren
nach neuen seine Hände hin.

No has d’entendre la vida
i aleshores serà com una festa.
I deixa que et passi cada dia
com un nen que perseverant en cada treball
es deixa regalar moltes flors.

Agafar-les per guardar-les
no se li passa pel cap.
Deixa que li caiguin dels cabells
allà on tan bé hi havien anat a parar,
i serva els estimats anys joves
per les noves noves mans.

Posted on

Sunday Morning. Wallace Stevens. 1923

I

Complacencies of the peignoir, and late
Coffee and oranges in a sunny chair,
And the green freedom of a cockatoo
Upon a rug mingle to dissipate
The holy hush of ancient sacrifice.
She dreams a little, and she feels the dark
Encroachment of that old catastrophe,
As a calm darkens among water-lights.
The pungent oranges and bright, green wings
Seem things in some procession of the dead,
Winding across wide water, without sound.
The day is like wide water, without sound,
Stilled for the passing of her dreaming feet
Over the seas, to silent Palestine,
Dominion of the blood and sepulchre.

II

Why should she give her bounty to the dead?
What is divinity if it can come
Only in silent shadows and in dreams?
Shall she not find in comforts of the sun,
In pungent fruit and bright, green wings, or else
In any balm or beauty of the earth,
Things to be cherished like the thought of heaven?
Divinity must live within herself:
Passions of rain, or moods in falling snow;
Grievings in loneliness, or unsubdued
Elations when the forest blooms; gusty
Emotions on wet roads on autumn nights;
All pleasures and all pains, remembering
The bough of summer and the winter branch.
These are the measures destined for her soul.

III

Jove in the clouds had his inhuman birth.
No mother suckled him, no sweet land gave
Large-mannered motions to his mythy mind.
He moved among us, as a muttering king,
Magnificent, would move among his hinds,
Until our blood, commingling, virginal,
With heaven, brought such requital to desire
The very hinds discerned it, in a star.
Shall our blood fail? Or shall it come to be
The blood of paradise? And shall the earth
Seem all of paradise that we shall know?
The sky will be much friendlier then than now,
A part of labor and a part of pain,
And next in glory to enduring love,
Not this dividing and indifferent blue.

IV

She says, “I am content when wakened birds,
Before they fly, test the reality
Of misty fields, by their sweet questionings;
But when the birds are gone, and their warm fields
Return no more, where, then, is paradise?”
There is not any haunt of prophecy,
Nor any old chimera of the grave,
Neither the golden underground, nor isle
Melodious, where spirits gat them home,
Nor visionary south, nor cloudy palm
Remote on heaven’s hill, that has endured
As April’s green endures; or will endure
Like her remembrance of awakened birds,
Or her desire for June and evening, tipped
By the consummation of the swallow’s wings.

V

She says, “But in contentment I still feel
The need of some imperishable bliss.”
Death is the mother of beauty; hence from her,
Alone, shall come fulfilment to our dreams
And our desires. Although she strews the leaves
Of sure obliteration on our paths,
The path sick sorrow took, the many paths
Where triumph rang its brassy phrase, or love
Whispered a little out of tenderness,
She makes the willow shiver in the sun
For maidens who were wont to sit and gaze
Upon the grass, relinquished to their feet.
She causes boys to pile new plums and pears
On disregarded plate. The maidens taste
And stray impassioned in the littering leaves.

VI

Is there no change of death in paradise?
Does ripe fruit never fall? Or do the boughs
Hang always heavy in that perfect sky,
Unchanging, yet so like our perishing earth,
With rivers like our own that seek for seas
They never find, the same receding shores
That never touch with inarticulate pang?
Why set the pear upon those river-banks
Or spice the shores with odors of the plum?
Alas, that they should wear our colors there,
The silken weavings of our afternoons,
And pick the strings of our insipid lutes!
Death is the mother of beauty, mystical,
Within whose burning bosom we devise
Our earthly mothers waiting, sleeplessly.

VII

Supple and turbulent, a ring of men
Shall chant in orgy on a summer morn
Their boisterous devotion to the sun,
Not as a god, but as a god might be,
Naked among them, like a savage source.
Their chant shall be a chant of paradise,
Out of their blood, returning to the sky;
And in their chant shall enter, voice by voice,
The windy lake wherein their lord delights,
The trees, like serafin, and echoing hills,
That choir among themselves long afterward.
They shall know well the heavenly fellowship
Of men that perish and of summer morn.
And whence they came and whither they shall go
The dew upon their feet shall manifest.

VIII

She hears, upon that water without sound,
A voice that cries, “The tomb in Palestine
Is not the porch of spirits lingering.
It is the grave of Jesus, where he lay.”
We live in an old chaos of the sun,
Or old dependency of day and night,
Or island solitude, unsponsored, free,
Of that wide water, inescapable.
Deer walk upon our mountains, and the quail
Whistle about us their spontaneous cries;
Sweet berries ripen in the wilderness;
And, in the isolation of the sky,
At evening, casual flocks of pigeons make
Ambiguous undulations as they sink,
Downward to darkness, on extended wings.

Posted on

The Idea of Order at Key West. Wallace Stevens. 1923

She sang beyond the genius of the sea.
The water never formed to mind or voice,
Like a body wholly body, fluttering
Its empty sleeves; and yet its mimic motion
Made constant cry, caused constantly a cry,
That was not ours although we understood,
Inhuman, of the veritable ocean.

The sea was not a mask. No more was she.
The song and water were not medleyed sound
Even if what she sang was what she heard,
Since what she sang was uttered word by word.
It may be that in all her phrases stirred
The grinding water and the gasping wind;
But it was she and not the sea we heard.

For she was the maker of the song she sang.
The ever-hooded, tragic-gestured sea
Was merely a place by which she walked to sing.
Whose spirit is this? we said, because we knew
It was the spirit that we sought and knew
That we should ask this often as she sang.

If it was only the dark voice of the sea
That rose, or even colored by many waves;
If it was only the outer voice of sky
And cloud, of the sunken coral water-walled,
However clear, it would have been deep air,
The heaving speech of air, a summer sound
Repeated in a summer without end
And sound alone. But it was more than that,
More even than her voice, and ours, among
The meaningless plungings of water and the wind,
Theatrical distances, bronze shadows heaped
On high horizons, mountainous atmospheres
Of sky and sea.

It was her voice that made
The sky acutest at its vanishing.
She measured to the hour its solitude.
She was the single artificer of the world
In which she sang. And when she sang, the sea,
Whatever self it had, became the self
That was her song, for she was the maker. Then we,
As we beheld her striding there alone,
Knew that there never was a world for her
Except the one she sang and, singing, made.

Ramon Fernandez, tell me, if you know,
Why, when the singing ended and we turned
Toward the town, tell why the glassy lights,
The lights in the fishing boats at anchor there,
As the night descended, tilting in the air,
Mastered the night and portioned out the sea,
Fixing emblazoned zones and fiery poles,
Arranging, deepening, enchanting night.

Oh! Blessed rage for order, pale Ramon,
The maker’s rage to order words of the sea,
Words of the fragrant portals, dimly-starred,
And of ourselves and of our origins,
In ghostlier demarcations, keener sounds.

Posted on

My heart leaps up. Wordsworth. 1802

My heart leaps up when I behold
A Rainbow in the sky:
So was it when my life began;
So is it now I am a man;
So be it when I shall grow old,
Or let me die!
The Child is father of the man;
And I wish my days to be
Bound each to each by natural piety.

El meu cor salta quan veig
un arc de Sant Martí al cel:
Així va ser quan va començar la meva vida;
Així és que ara sóc un home;
Que així sigui quan em faci vell,
o deixeu-me morir!
El Nen és pare de l’Home;
I voldria que els meus dies estiguessin
lligats a l’un a l’altre per la pietat natural.

Posted on

E

Les meves paraules

 

ebenista m i f Persona que fa mobles.

eclipsi m Desaparició durant un temps de la llum d’un astre que és tapada per un altre. Eclipsi de Sol, de Lluna.

ecologia f Ciència que estudia la relació entre els éssers vius i el medi.

ecològic, -a adj Referent a l’ecologisme o a l’ecologia. Productes ecològics.

ecologisme m Moviment de defensa del medi natural.

ecologista adj i m i f Referent a l’ecologisme; persona partidària de l’ecologisme.

economia f 1 Administració dels béns. L’economia familiar. L’economia del país. 2 Ciència que estudia el comerç i els intercanvis de diners o mercaderies.

econòmic, -a adj Referent a l’economia. Té problemes econòmics.

economista m i f Persona entesa en economia.

ecs interj Expressa fàstic. Ecs, deixa estar aquest cuc!

edat f 1 Temps que ha passat d’ençà de l’existència d’un ésser, d’un astre. L’edat d’un roure. L’edat de la Terra. 2 Període històric. L’edat mitjana.

edició f 1 Resultat, manera com es presenta una obra editada. S’hi han mirat molt amb l’edició de l’obra. 2 Cada una de les vegades que surt editada una obra. Ja van per la cinquena edició.

edificació f El fet d’edificar. Estaran uns anys en l’edificació del nou teatre.

edificar v tr i intr Construir, fer edificis. A cada cantonada de la plaça han edificat una torre. Sembla que es torna a edificar més.

edifici m Construcció gran. Els edificis del centre de la ciutat.

editar v tr 1 Reproduir i posar a la venda una obra. Editar revistes, llibres, discos, etc. 2 Preparar un document informàtic. Quan tingui totes les referències del treball, les editarà.

editor, editora 1 m i f Persona o entitat que edita llibres o altres mitjans impresos. 2 editor m Programa informàtic.

editorial 1 adj Referent al món de l’edició. Empreses editorials. 2 f Empresa que edita. 3 m Article que exposa l’opinió de la direcció d’un mitjà informatiu.

edredó m Cobrellit reforçat que serveix per abrigar.

educació f Acció i efecte d’educar. L’Educació Primària. Ha rebut una bona educació. Sempre s’ha de fer notar per la seva mala educació.

educador, -a adj i m i f Que educa.

educar v intr i règ Formar en coneixements i actituds. L’han educat en el respecte als altres.

educat, -ada adj Que demostra educació. Una persona ben educada, mal educada.

efecte 1 m Resultat d’una acció (damunt de). Les paraules que li va dirigir li han fet molt d’efecte. 2 en efecte loc adv Indica confirmació. Va jurar que no ho diria i, en efecte, ho ha complert. 3 per efecte de loc prep A causa de. L’embotit es va fer malbé per efecte de la calor.

efectiu, -iva 1 adj Real. Les noves mesures aviat seran efectives. 2 fer efectiu loc verb Realitzar. Necessitaran un permís del jutge per poder fer efectiu el trasllat. 3 en efectiu loc adv En metàl.lic. Ho pagaran amb un taló o en efectiu?

efectivament adv En efecte. Va dir que no vindria i, efectivament, ho va complir.

efectuar v tr Fer. Els serveis d’urgència ja han efectuat quatre sortides.

eficaç adj Que fa efecte. Un medicament eficaç.

eficiència f Competència. Ha demostrat la seva eficiència ja en el primer mes d’exercir el càrrec.

egipci, -ípcia adj i m i f D’Egipte. L’escriptura egípcia..

egoisme m Condició d’egoista. El seu pitjor defecte és l’egoisme.

egoista adj i m i f Que només mira per si mateix. Un comportament egoista. Són uns egoistes.

egua [var.: euga] f Femella del cavall. Un ramat d’egües.

eh interj Usada per preguntar, per cridar l’atenció. Eh que no és veritat…? Eh, baixeu d’aquí de seguida!

ei interj Usada per cridar l’atenció, per rectificar. Ei, vosaltres! Podríem fer una festa; ei, si us ve de gust!

eina f Instrument manual per a operacions mecàniques: *ferramenta. Les eines d’un manyà.

eivissenc, -a adj i m i f D’Eivissa.

eix, -a* det i pron Demostratiu lligat amb la 2a. persona. Passa’m eixa capsa que tens al costat.

eix m Peça que uneix dues rodes.

eixam m Grup nombrós d’insectes, especialment d’abelles.

eixamplar v tr Fer més ample. M’he de fer eixamplar la jaqueta.

eixerit, -ida adj Dit de la persona que és viva, espavilada, disposada.

eixida f *1 Lloc per on s’ix: sortida. Els van indicar on era l’eixida. *2 Acció i efecte d’eixir: sortida. Van coincidir amb l’hora d’eixida del torn de matí. 3 Pati. *4 Acudit. Té unes eixides que fan riure.

eixir* 1 v règ Passar de dins a fora: sortir. Eixien de l’estadi com un riu. 2 eixir-se’n v pron [fig.] Sortir-se’n. Va provar de solucionar el problema, però no se’n va eixir.

eixordar [var.: *ensordar] v intr Deixar sord. La maquinària de la fàbrica eixordava.

eixugamans [var.: eixugamà] m Drap per eixugar-se les mans: *torcamans.

eixugaparabrises m Mecanisme per fer net el parabrisa d’un cotxe.

eixugar 1 v tr Fer perdre la humitat. El sol eixuga la roba. 2 eixugar-se v pron Perdre la humitat. Ja se m’ha eixugat el cabell.

eixut, -a adj 1 Sec. Un temps eixut. La roba ja és eixuta. 2 [fig.] Un caràcter eixut.

el 1 det [el, l’, els / la, l’, les] El vi. L’oli. Els peus. / La gota. La història. La utilitat. L’illa. L’última. L’olor. Les sabates. 2 pron [el, l’, ‘l, -lo, els, ‘ls, -los / la, l’, -la, les, -les] Substitueix l’objecte directe determinat relacionat amb 3a. persona. El crida. L’omple. L’en va treure a empentes. Agafa’l. Va olorar-lo. Els valora. Va rebre’ls. No volia escoltar-los. / La veu cada dia. Se la imagina. La’n va expulsar sense apel.lació. L’ha valorada molt. Escolteu-la. Les pren. Porta-les. 3 Substitueix l’objecte directe neutre en concurrència amb hi. Això ho ha fet possible i encara l’hi fa.

elaboració f El fet d’elaborar. Una indústria dedicada a l’elaboració de xocolata.

elaborar v tr Produir, fabricar a través d’un procés. Les abelles elaboren la mel.

elaborat, -ada adj Que ha sofert una elaboració. Producte elaborat. Saba elaborada.

elàstic, -a 1 adj Que s’estira i s’arronsa. Una carpeta amb gomes elàstiques. 2 elàstics m pl Tirants que subjecten els pantalons.

elecció 1 f Acció i efecte d’elegir.No tenia cap altra elecció que acabar la carrera aquell any 2 eleccions f pl Votacions per elegir. Les eleccions al Parlament són cada quatre anys.

elector, electora m i f Persona que té dret a participar en unes eleccions.

electoral adj Referent a unes eleccions. Col.legi electoral.

elèctric, -a adj Que va amb electricitat, referent a l’electricitat. Aparells elèctrics. Corrent elèctric.

electricista m i f Persona que fa instal.lacions elèctriques o en repara.

electricitat f Forma d’energia. Electricitat negativa, positiva.

electrodomèstic m Aparell elèctric d’ús domèstic. Una botiga d’electrodomèstics.

electrònic, -a adj Referent a l’electrònica i a les seves aplicacions. Un joc electrònic.

electrònica f Part de la física que tracta dels moviments de l’electricitat.

elefant, elefanta m i f Mamífer molt gros caracteritzat per la llarga trompa i els ullals.

elegància f Qualitat d’elegant. Camina amb elegància.

elegant adj Que produeix un efecte d’harmonia. Un vestit elegant. Una dona elegant.

elegir v tr Triar, especialment per a un càrrec. L’han elegida presidenta per majoria.

element m 1 Unitat que forma part d’un conjunt. Un moble per elements. Els elements d’una frase. Un element químic. 2 Medi. L’aigua és l’element dels peixos.

elemental adj 1 Bàsic. Els principis elementals de la física. 2 Senzill. “Elemental, estimat Wathson!”

elevar v tr Fer anar amunt. Per la festa elevaran globus.

elevat, -ada adj Alt. Tot està a uns preus molt elevats.

eliminar v tr i règ Excloure. Els han eliminat de la competició.

ell, ella pron Represnta la 3a. persona; molt rarament referit a cosa. Ho farà ella mateixa. Si ells no s’ho volen quedar, ja m’ho quedaré jo.

elogi m Alabança.

em [em, me, m’, ‘m, -me] pron Indica la 1a. persona del singular; substitueix l’objecte directe i l’indirecte. Em sembla que no és veritat. On me puc posar? M’estranya això que em dius. Dóna’m la mà. Sort que va avisar-me a temps.

embalar v tr Col.locar dins d’un embalatge. S’ha d’embalar la mercaderia que sortirà demà.

embalatge m Material (cartó, paper, caixes, etc.) amb què es prepara una mercaderia per al transport.

embaràs [pl. -assos] m 1 Estat de la dona que espera un fill. És al tercer mes de l’embaràs. 2 Nosa. Tots aquests paquets posats aquí a l’entrada són un bon embaràs.

embarassada adj i f Dit de la dona que espera un fill. Està embarassada de cinc mesos. El metge atenia una embarassada.

embarbussament m Joc lingüístic d’habilitat fonètica. Allò de “Un plat blanc, pla…” és un embarbussament.

embarcació m Construcció per navegar per l’aigua.

embarcament m Acció i efecte d’embarcar o d’embarcar-se. Targeta d’embarcament.

embarcar 1 v tr Fer pujar dalt d’una embarcació, d’un avió. Ara embarquen el bestiar. 2 embarcar-se v pron i règ [fig.] Emprendre una activitat. S’han embarcat en un negoci arriscat.

embassament m Pantà, especialment artificial.

emblanquinar v tr Donar una capa de calç. Emblanquinar una paret.

emboirar-se v pron Cobrir-se de boira. La vall comença a emboirar-se cap al tard.

embolcall m Allò que recobreix un fruit, o amb què està embolicat un producte. L’embolcall d’una castanya. L’embolcall d’un regal.

embolic m 1 El fet d’embolicar(-se). No toquis la llana, que s’hi ha fet un embolic! 2 [fig.] Situació complicada. Sempre es fica en embolics.

embolicar v tr 1 Posar dins d’un embolcall. Embolicar caramels, paquets. 2 Enredar. Has remenat tant la xarxa que l’has embolicada. 3 [fig.] No li pots encarregar res, perquè tot ho embolica. Embolica, que fa fort!

embós [pl. -ossos] [var.: embús] m Resultat d’embossar(-se). S’ha fet un embós a la carretera.

embossar(-se) [var.: embussar] v tr i pron Una nosa, impedir el pas. Tots aquells papers van embossar el vàter. El lavabo s’ha embossat.

embotellar v tr Ficar dins de botelles. Embotellar el vi.

embotit m Aliment fet amb carn adobada, generalment picada, i ficada dins d’una funda.

embragatge m Mecanisme d’un vehicle que permet el canvi de marxes. El pedal de l’embragatge és el de més cap a l’esquerra.

embranzida f Impuls. Va agafar embranzida i va fer el salt.

embrió m Primera etapa del desenvolupament d’un organisme.

embrutar v tr Fer brut. Qui ha embrutat el pis?

embut 1 m Estri cònic que es fa servir per passar líquids d’un recipient en un altre. 2 sense embuts loc adv Sense miraments. T’ho diré sense embuts: no m’agrada gens aquesta actitud.

embutxacar-se v pron i tr Quedar-se uns diners, guanyar. Es va embutxacar la meitat dels guanys d’aquella operació.

emergència f Fet, situació que demana una solució especial. Aterratge d’emergència.

emetre v tr 1 Fer circular. L’emissora emet els seus programes. El banc emet bitllets. 2 Deixar anar. Aquell cos estrany emetia radiacions.

emigració f El fet d’emigrar. L’emigració cap a Amèrica va ser molt elevada al segle passat.

emigrant m i f Persona que emigra. El vaixell era ple d’emigrants que se n’anaven cap a Austràlia.

emigrar v intr Anar a viure fora del propi país. Després de les inundacions, més de la meitat de la població va haver d’emigrar per sobreviure.

emissió f El fet d’emetre. Emissió de moneda. Emissions radiofòniques, televisives.

emissor, -a 1 adj Que emet. Un aparell emissor. 2 m i f Persona que emet el missatge en un acte de comunicació. L’emissor i el receptor.

emissora f Instal.lacions des d’on s’emet. Una emissora de ràdio, de televisió.

emmanillar v tr Posar les manilles. Els guàrdies van emmanillar els detinguts.

emoció f El fet d’emocionar-se. L’emoció no el deixava parlar.

emocionar(-se) 1 v tr i pron Transmetre o experimentar un sentiment de trasbals. Les pel.lícules d’amor l’emocionen. Quan el va veure plorar, es va emocionar.

emocionat, -ada adj Ple d’emoció. Els va dirigir unes paraules emocionades.

empaitar v tr Perseguir.

empanada f Pasta farcida de vianda i cuita al forn.

empaperar v tr Recobrir de paper. Empaperar una paret, el menjador.

emparentar-se v rec Arribar a formar part d’una família. Amb aquell casament es van emparentar les dues famílies.

emparrar-se v pron Enfilar-se una planta. Les heures s’emparraven per tota la façana.

empassar-se v pron i tr Tirar gola avall: *engolir-se. No es podia empassar la saliva.

empastifar v tr Embrutar, especialment amb una substància untuosa o enganxosa. T’has empastifat les mans de fang.

empat m El fet d’empatar. El partit va acabar en empat a zero.

empatar v intr Fer els mateixos punts en una competició. Han empatat dos partits. Han empatat a zero. Al final van empatar.

empenta [var.: espenta] f 1 Pressió brusca per fer anar un cos endavant. Li va donar una empenta que de poc no el fa caure. 2 [fig.] Va venir amb tanta empenta que volia enllestir-ho tot aquell mateix dia.

empènyer v tr Fer pressió per fer moure: *espentar. Empenyien el cotxe entre quatre. Empenyeu la porta.

emperador, emperadriu m i f Sobirà, sobirana d’un imperi. Els antics emperadors d’Àustria-Hongria.

empipador, -a adj Que molesta. Un sorollet empipador.

empipament m Estat de qui se sent molest. Parla-hi tu, a veure si se li’n va l’empipament.

empipar 1 v tr Molestar. M’empipa molt aquesta actitud que té. 2 empipar-se v pron Enfadar-se. Es va empipar amb mi perquè li vaig dir el que en pensava, del seu caràcter.

empitjorament m El fet d’empitjorar. Aquell incident a la frontera va provocar un empitjorament de les relacions entre tots dos països.

empitjorar v intr Posar-se pitjor. El temps empitjora per minuts.

empleat, empleada m i f Treballador del sector de serveis. Una empleada de correus.

emponnar-se* v ref Inclinar el cos, fent flexió de les cames: ajupir-se.

emportar-se v pron i tr Agafar(-ho) i portar(-ho) cap a un altre lloc. Algú s’ha emportat el cendrer.

emprar v tr Utilitzar.

empremta f Senyal damunt d’una superfície. Empremtes digitals.

emprendre [var.: *mamprendre] v tr Iniciar una activitat. Emprendre un viatge, un negoci.

emprenyador, -a adj Que molesta molt. Un soroll emprenyador.

emprenyar 1 v intr Molestar molt. Pareu ja i no emprenyeu més. 2 emprenyar-se v pron Enrabiar-se. Es va emprenyar com una mona.

empresa [var.: *mampresa] f 1 Societat industrial o comercial. Treballen en una empresa tèxtil. Un home d’empresa. 2 Afer, activitat. Van fracassar en l’empresa.

empresari, empresària m i f Persona propietària d’una empresa.

empresonar v tr Ficar a la presó. El jutge el va fer empresonar.

1en prep 1 Indica lloc: situació o direcció. Viu en una casa de lloguer. Van arribar en un castell abandonat. 2 Indica temps. En un temps molt allunyat. En acabar la sessió, anirem a passejar. 3 Darrere de certs verbs. Pensa en ella cada dia. 4 Amb locucions adverbials. En efecte. En acabat. En un tres i no res.

2en [en, ne, n’, ‘n, -ne] pron 1 Substitut de sintagmes preposicionals introduïts per la preposició de. Torna de la fira: ara en torna, va tornar-ne, torna’n aviat. 2 Substitut d’objecte directe indeterminat, a tall de partitiu. Vol pa: en vol, quant ne vol?, no va voler-ne gens. 3 Substitut d’un nucli nominal determinat per un quantificador. Omple quatre gerres: n’omple quatre, omple’n quatre, va omplir-ne quatre. Han arribat gaires trens?: n’han arribat molts. Quants alumnes hi ha a la facultat?: n’hi ha dos mil cinc-cents. 4 Substitut de l’atributiu de ser o fer-se . És gaire alt?: no n’és gaire. S’ha fet vell: se n’ha fet en quatre dies. 5 Formant part d’alguns verbs pronominals. Anar-se’n. Tornar-se’n. Pujar-se’n. Eixir-se’n. 6 Afegint un sentit figurat a certs verbs. Ell se’n va rentar les mans i ho va fer explicar als altres. S’hi va esforçar molt, però no se’n va sortir.

3en [en, na, n’ ] det Article utilitzat amb noms de persona [gen. només davant nom d’home començat per consonant. A les Balears, es fa servir totes les formes]. Hi ha en Josep que demana per tu.

enagos m pl Peça de roba interior femenina en forma de faldilla.

enamorar-se v pron i règ Sentir-se pres d’amor (per). S’ha enamorat bojament del seu company de treball.

enamorat, enamorada m i f Persona de qui s’està enamorat. “És la meva enamorada que ve al temps de la calor.”

ençà 1 adv Indica proximitat respecte de qui parla. Fes-te un xic ençà. 2 d’ençà (de/que) loc prep o conj Des (de/que). No l’he tornat a veure d’ençà de diumenge. D’ençà que ha començat la tardor que no para de ploure. 3 de… ençà loc prep No l’he vist de l’estiu ençà.

encadenar v tr Fixar amb cadenes. Van encadenar els presoners al banc.

encaixar v tr i intr Unir perfectament. Les peces del puzle no encaixaven prou bé.

encalçar* v tr Perseguir.

encalentir* v tr Escalfar.

encaminar v tr i règ Dirigir. Em va encaminar cap a la botiga que buscava.

encant m Poder d’agradar. Té un encant especial quan parla.

encantador, -a adj Que té encant. Una persona encantadora.

encantar 1 v tr Agradar molt. L’art àrab m’encanta. 2 encantat exp Fórmula de cortesia en les presentacions. Encantat de conèixer-la.

encapçalament m Començament d’un escrit. A l’encapçalament d’una carta hi ha d’haver la presentació.

encara 1 adv Indica continuïtat. Encara estan sopant. Encara sou aquí? 2 Indica circumstància afegida. Li ho han de fer tot i encara es queixa. 3 encara que loc conj Indica valor concessiu. Encara que li passeu les instruccions, ell farà el que voldrà.

encàrrec m Cosa encarregada. A qui li toca de fer els encàrrecs?

encarregar v tr 1 Confiar. M´han encarregat el control dels concursants. 2 Demanar en reserva. Hem encarregat les entrades per a la sessió de diumenge. 3 encarregar-se v pron i règ Estar al càrrec o fer-se càrrec (de). Ell s’encarregarà de cobrar les entrades.

encarregat, encarregada m i f Persona que té al seu càrrec una responsabilitat, especialment en una fàbrica o taller. L’encarregat de la secció de comandes.

encastar v tri règ Deixar(-ho) fixat dins una cavitat. Volen encastar les conduccions a la paret.

encavalcar-se v rec Anar una cosa parcialment damunt d’una altra. Les cases estaven disposades costera amunt bo i encavalcant-se.

encèfal m Conjunt d’òrgans que hi ha dins el crani, com el cervell, el cerebel, etc.

encegar v tr Deixar com cec. Aquella llum tan forta els va encegar.

encenalls [rarament en sing.] m pl Tiretes caragolades que es fan quan es rebaixa una fusta: *borumballes, *burballes.

encendre v tr 1 Aplicar foc (a). Encendre el fogó, un cigarret, un misto. 2 [p. ext.] Engegar. Encendre el llum, la ràdio, la televisió.

encenedor m Estri per fer foc, especialment per encendre el cigarro.

encert m Fet d’encertar. Ha estat un encert anar a veure aquesta pel.lícula.

encertar v tr 1 Fer (-ho) coincidir en un punt concret. Va encertar la porteria des de mig camp. 2 Preveure una solució, endevinar. Ha encertat les travesses.

encetar 1 v tr Començar, especialment a gastar. Avui encetarem el pernil. 2 [fig.] Encetar una conversa. 3 encetar(-se) v tr i pron Produir(-se) una pelada. Les sabates noves m’han encetat els peus. Se m’han encetat les mans de tant fer anar les estisores.

enciam [var.: *encisam] m Planta d’horta que es menja crua com a amanida.

enciclopèdia f Obra escrita que aplega tota mena de coneixements.

enclusa f Bloc d’acer sobre el qual es treballava el metall a la forja.

encolar v tr Enganxar amb cola. Les potes de la taula s’han d’encolar.

encomanar v tr 1 Encarregar. Passa a recollir el paquet que he encomanat a la carnisseria. 2 Contagiar: *apegar. Algú em deu haver encomanat aquesta grip tan forta.

encongir(-se) [var.: *encollir] v tr i pron Arronsar.

encorbar(-se) [var.: corbar(-se)] v tr i pron Fer(-se) corb. Camina encorbant l’esquena.

encreuament m Indret on es troben carrers, camins, etc. Hi ha hagut un accident a l’encreuament de les dues avingudes.

endarrere [var.: *arrere, enrere] adv Indica direcció cap a la part posterior. Vés més endarrere.

endarreriment m Situació d’allò o d’aquell que va endarrerit.

endarrerir 1 v tr Deixar per més tard. Han endarrerit l’acabament de les obres. 2 endarrerir-se v pron Anar, quedar endarrere. Camineu més de pressa, no us endarreriu.

endarrerit, -ida adj Que no va al dia, a l’hora. Va endarrerit amb els pagaments.

endavant [var.: avant, *envant] 1 adv Indica direcció cap a la part anterior. Posa’t més endavant. 2 per endavant loc adv De manera anticipada. Ho heu de pagar per endavant.

l’endemà [var.: *el sendemà] loc adv El dia immediatament després. Van arribar just l’endemà del seu aniversari.

enderrocament m El fet d’enderrocar. L’enderrocament d’un edifici.

enderrocar v tr Fer caure una construcció. Han enderrocat les velles torres.

endevinalla [var.: endevineta] f Joc de llenguatge en què es planteja la solució d’un enigma.

endevinar v tr Trobar una solució per atzar. Em va endevinar el pensament.

endins [var.: endintre] adv Indica direcció cap a la part interior. Se’n va anar mar endins.

endívia f 1 Planta d’horta de fulles apinyades, llises i blanquinoses. 2 *Escarola.

endolcir v tr Fer dolç. Endolcia el cafè amb sacarina.

endoll m Presa de corrent. Aquest endoll està massa a l’abast del menut.

endollar v tr Col.locar les clavilles de connexió d’un aparell dins d’un endoll. Si no endolles l’ordinador, no se t’engegarà.

endreça f Operació d’endreçar. Hem fet endreça a les golfes.

endreçar v tr i intr Col.locar les coses a lloc: *adesar, *alçar. Endreceu les eines. Després de jugar, endreceu.

endreçat, -ada adj 1 Polit. Anava tot net i endreçat. 2 Ordenat.

mals endreços m pl Conjunt de coses inservibles. L’habitació dels mals endreços.

endur-se v pron i tr Emportar-se.

endurir-se v pron Tornar-se dur. La terra s’ha endurit.

enemic, -iga adj i m i f Que hi estem, que ens està en contra. L’exèrcit enemic. Té molts enemics.

enemistat f Relació pròpia d’enemics. L’enemistat entre els dos clans datava de segles.

energètic, -a adj Que produeix energia. Aliments energètics.

energia f Capacitat de produir un treball. Energia elèctrica, solar.

enèrgic, -a adj Que té energia. Una resposta enèrgica.

enfadar(-se) v tr i pron Fer sentir o sentir-se molest. Amb la manera que té de fer les coses, sempre ens fa enfadar. S’han enfadat perquè els he cridat l’atenció.

enfeinat, -ada adj Que sempre té feina, atrafegat: *afaenat.

enfiladís, -issa adj Que s’enfila. Plantes enfiladisses.

enfilar 1 v tr Agafar un camí. Va enfilar la drecera. 2 Passar un fil. Enfilar l’agulla. 3 enfilar-se v pron i règ Pujar-se’n. Es va enfilar a la cadira per despenjar el quadro.

enfocar v tr 1 Concentrar un focus en un punt. Van enfocar els protagonistes quan van sortir a l’escenari. 2 Fer clara una imatge d’una projecció. Enfoca les diapositives. 3 [fig.] Plantejar. Has enfocat malament el problema.

enfonsament [var.: *afonament] m El fet d’enfonsar-se. Nosaltres no hi érem quan es va produir l’enfonsament de l’hotel. L’enfonsament del “Titanic”.

enfonsar 1 [var.: *afonar] v tr Fer anar a fons. Va enfonsar el cap a l’aigua. 2 enfonsar-se [var.: *afonar-se] v pron Anar-se’n a fons. La barca es va enfonsar al mig de l’estany. 3 Caure, ensorrar-se. La casa es va enfonsar. 4 Formar una depressió. Més endavant, el camí s’enfonsava.

enfora adv 1 Indica direcció cap a l’exterior. Va treure els braços massa enfora. 2 *Lluny. Viuen molt enfora.

enfortir v tr Fer fort. Pren calci per enfortir els ossos.

enfosquir(-se) v tr i pron Fer(-se) fosc. Enfosquiu la sala per a la projecció. El cel es va enfosquir en un moment.

enfrontament m El fet d’enfrontar-se.

enfrontar-se v pron i règ Plantar cara. Es va enfrontar tot sol amb un munt de dificultats.

enganxar 1 v tr Unir amb ganxos. Enganxar la caravana al cotxe. 2 enganxar(-se) v tr i pron Unir(-se): *aferrar, *apegar. Enganxava els cromos a l’àlbum. Amb la calor, la roba s’enganxa al cos.

enganxó* m Esgarrinxada. S’ha fet un enganxó amb el roser.

enganxós, -osa adj Que s’aferra: *apegalós. La barana està enganxosa de la humitat.

engany [var.: *engan] m El fet d’enganyar. Sempre em véns amb mentides i enganys.

enganyar [var.: *enganar] v tr Portar a error abusant de la confiança. Me’l van vendre com a bo, però em van enganyar.

engegada f Acció d’engegar. Vol un cotxe amb una engegada ràpida.

engegar v tr 1 Posar en marxa. Engegar una màquina, el cotxe. Engegar l’aigua, el gas. 2 [fig.] El va engegar lluny. T’engegaré a dida!

enginy m Capacitat de trobar solucions imaginatives. “Més val enginy que força.”

enginyer, enginyera m i f Tècnic superior. Enginyer industrial, nuclear, genètic.

engolir-se* v pron i tr Tirar gola avall: empassar-se. Va engolir-se tot un plat de carn.

engonal m Zona d’unió de la cuixa amb el tronc.

engranatge m Sistema de rodes dentades que es transmeten el moviment les unes a les altres.

engrandir v tr Fer més gran. Han engrandit el magatzem per la part de darrere.

engreixar(-se) v tr i pron (Fer) posar greix. Engreixaven els convidat amb uns àpats abundosos. A l’estiu sempre s’engreixa.

a l’engròs loc adv En grans quantitats. Comerç a l’engròs.

engruna 1 f Mica. No n’ha quedat ni una sola engruna. 2 engrunes f pl Miques de pa, molles. El gat menjava les engrunes que queien de la taula.

enguany adv Aquest any. Enguany no hem fet cap viatge a l’estranger.

enguixar v tr Recobrir de guix. Enguixar la paret. Enguixar un braç trencat.

enigma m Misteri que cal interpretar.

enlairar-se v pron Anar enlaire, envolar-se. L’avió s’enlairava a gran velocitat.

enlaire adv Amunt. La gent que passava van començar a mirar enlaire.

enllà adv Indica situació de llunyania respecte a la 1a i la 2a persona del discurs. Posa-ho una mica més enllà.

enllaç m Acció i efecte d’enllaçar. Estació d’enllaç.

enllaçar v règ Unir, connectar. Aquesta carretera comarcal enllaça amb la nacional al km 26.

enllestir v tr Acabar, especialment en els últims detalls. Enllestien els preparatius del festival.

enlloc adv 1 [en frases negatives] En cap lloc. No n’he trobat enlloc. 2 [en frases condicionals i interrogatives] En algun lloc. Si en trobes enlloc, compra’n. Que l’has vist enlloc?

enlluernar v tr Un esclat de llum, encegar. Va engegar els llargs i em va enlluernar.

enllumenat m Conjunt de llums d’una via pública. L’enllumenat dels carrers.

enllustrar v tr Fer lluent un calçat amb un producte adient. Enllustrava les botes només amb betum.

enmig de [var.: entremig de] loc prep Indica situació dins un conjunt. No el sabia veure, perdut enmig de tots aquells convidats.

ennegrir v tr Fer negre. Els núvols de tempesta ennegrien aquell cel d’estiu.

ennuvolar-se v pron Omplir-se el cel de núvols.

enorme adj D’allò més gran o gros. L’elefant és una bèstia enorme.

enormement adv D’allò més. Estava enormement sorprès de veure’ls allà.

enquesta f Tècnica per fer la recollida d’opinions a base de preguntes preparades.

enquestar v tr Passar una enquesta. Van enquestar el deu per cent dels treballadors de l’empresa.

enrabiada f El fet d’enrabiar-se.

enrabiar-se v pron Enfadar-se molt.

enraonar 1 v règ Conversar. Li agrada enraonar amb els amics. 2 [p. ext.] v tr Parlar. Sap enraonar anglès.

enredar 1 v tr Complicar. És un inútil que tot ho enreda. 2 v intr Enganyar. S’ha deixat enredar per un que li prometia duros a quatre pessetes.

enrenou m Situació confusa de crits, moviment, etc. Van armar un bon enrenou per entrar a la sala.

enretirar v tr Col.locar(-ho) més cap a un costat. Enretira la taula per deixar una mica de pas.

enriquiment m El fet d’enriquir-se.

enriquir(-se) v tr i pron Fer tornar ric, tornar-se ric. Les jugades de borsa l’han enriquit. S’ha enriquit

enrotllar(-se) 1 v tr i pron Caragolar(-se) fent un rotllo. Enrotlleu ben bé tots els mapes. 2 [fam.] enrotllar-se v pron Explicar boles. T’enrotlles com una persiana. 3 Tenir bones idees. Aquell s’enrotlla bé. 4 v pron i règ Establir una relació. S’ha enrotllat amb la veïna.

ens [ens, ‘ns, -nos] pron Indica 1a. persona del plural. No ens convenç, aquesta mena de tractes. Guarda’ns lloc, que venim de seguida. No va voler escoltar-nos.

ensaïmada f Pasta en espiral amb pols de sucre per damunt, que pot anar farcida.

ensalada* f Amanida.

ensenyament [var.: ensenyança f] m Acció, tècnica d’ensenyar. Ensenyament públic. Aprofiten les ensenyances del mestre.

ensenyar v tr 1 Mostrar. Li ensenyava el pis nou. 2 Fer aprendre uns continguts. Ensenya matemàtica.

ensinistrar v tr Fer adquirir unes habilitats, especialment a un animal. Ensinistra foques de circ.

ensopegar v règ Topar(-hi) amb els peus: *entropessar, *travelar. He ensopegat amb el portal.

ensopit, -ida adj Sense ànsia. Quina gent més ensopida, no vibren per res.

ensorrar 1 v tr Tirar a terra, fer baixar. Han ensorrat un tros del terra fent bots. 2 ensorrar-se v pron Caure a terra, baixar. S’ha ensorrat la teulada.

ensumar v tr Olorar amb força. Ensumava l’olor penetrant dels eucaliptus.

entapissar v tr Recobrir amb tapisseria. Hem de fer entapissar el cotxe de nou.

entelar v tr Recobrir de baf. El fred ha entelat els vidres.

entendre 1 v tr Comprendre, estar al cas. Per fi ha entès el que volíem. No t’entenc de res. 2 al meu (seu…) entendre loc adv Segons la meva (teva…) opinió. Al meu entendre, s’ha equivocat. 3 entesos exp D’acord. Ho faràs tu, entesos?

entenedor, -a adj Fàcil d’entendre.

enteniment m Facultat de comprendre, seny. No para de fer bogeries; sembla que s’hagi begut l’enteniment.

enterrament [var.: *soterrar] m Acció i efecte d’enterrar. Han anat a enterrament.

enterrar [var.: *soterrar] v tr Colgar sota terra, especialment un mort. L’enterren demà al matí.

entesa f El fet d’entendre’s. Per fi van arribar a una entesa.

entitat f Nom genèric de qualsevol organització que fa activitats polítiques, culturals, esportives, etc.

entomar [var.: tomar] v tr Rebre, especialment allò que ve de dalt. Entomar una pilota. Entomar la pluja

entorn 1 m El medi. La protecció de l’entorn. 2 entorn de, a l’entorn de loc prep Al voltant de. Van seure a l’entorn de la foguera.

entossudir-se v pron i règ Posar-se tossut. S’entossudia a entrar-hi de totes passades.

entrada f 1 Accés. L’entrada de la fira és per l’altre carrer. 2 Tiquet que dóna dret a entrar en un espectacle. Tenim entrades per al circ.

entrar v règ Anar de fora a dins (de). Acaben d’entrar a casa.

entre prep 1 Indica situació intermèdia. La tauleta estava entre dues butaques. Ho acabarem entre aquesta tarda i demà al matí. 2 Indica relació de reciprocitat. L’amistat entre elles era molt antiga. 3 Indica inclusió. No el va trobar entre aquella multitud.

entrebanc m Dificultat, impediment. No fa més que posar entrebancs a la meva feina.

entrega f El fet d’entregar. Li van fer la segona entrega de mercaderia.

entregar 1 v tr Posar(-ho) a les mans d’algú. A quina hora han entregat el paquet? Són a entregar. 2 entregar-se [fig.] v pron i règ Dedicar-se completament (a). S’entrega en cos i ànima a la seva professió.

entremaliat, -ada adj Que fa dolenteries pròpies de criatura. Un xiquet molt entremaliat.

entremès [gen. en pl.] m Plat que se serveix al començament d’un àpat, especialment embotit. Entremesos variats.

entrenador, entrenadora m i f Persona que entrena esportistes.

entrenament m Acció i efecte d’entrenar(-se). Hi ha entrenament dues vegades per setmana.

entrenar(-se) v tr i pron Preparar(-se) un esportista per estar en forma. Anys enrere havia entrenat un equip juvenil. S’entrenaven a fons.

entrepà m Conjunt format per dues peces de pa, amb vianda al mig. Un entrepà de pernil, de formatge.

entreteniment m Acció d’entretenir-se. En tot troba entreteniment.

entretenir 1 v tr Fer passar l’estona. Tenia tard i em va entretenir amb les seves històries. Mira d’entretenir la canalla, que estan avorrits. 2 entretenir-se v pron No fer les coses amb prou ànsia. Quan el fas anar a un encàrrec, sempre s’entreté pel camí. 3 Passar l’estona amb algun fet divertit. Jugant amb els ninos s’entretén molt.

entreveure(‘s) v tr i pron Veure(‘s) sense prou distinció. Des del terrat s’entreveia el final de l’avinguda.

entrevista f Cita amb algú per obtenir-ne o aportar-hi informació. Té una entrevista amb el cap de personal d’una empresa.

entristir v tr Fer posar trist. Els capvespres l’entristien.

entropessar* v règ Topar(-hi) amb els peus: ensopegar, *travelar.

entusiasmar v tr Provocar entusiasme. Aquell discurs va entusiasmar els seguidors.

entusiasme m Estat de gran alegria. El gol va provocar l’entusiasme dels aficionats.

entusiasta adj i m i f Que sent una forta afició (per). Un entusiasta del cine.

enumerar v tr Dir una per una un seguit de coses. Va estar mitja hora ben bona enumerant les qualitats de cada candidat.

envà m Paret prima, generalment interior: *barandat, *mitjanada. Un envà de maons.

envair [var. fam.: invadir] v tr 1 Entrar en un territori i ocupar-lo. L’exèrcit enemic va envair mig país. 2 [p. ext.] Un cotxe ha envaït la vorera.

envàs m Recipient d’article comercial.

envasar v tr Ficar en envasos.

enveja f Desig d’allò que un altre posseeix. Té enveja dels que encerten les travesses. Li fa enveja veure’ls tan feliços.

envejar v tr Sentir enveja. Envejava la nostra sort.

envejós, -osa adj Que sent enveja. No li heu d’explicar gaires coses vostres, perquè és un envejós.

envellir v tr Fer tornar vell. En poc temps, les preocupacions l’han envellit.

enverinar v tr Intoxicar amb verí. Algun dels gàngsters havia enverinat el whisky.

envers prep Respecte a, en atenció a. És molt respectuós envers tothom.

envestir v tr Anar a topar (contra). Els va envestir un bou que pasturava.

enviar v tr i règ Fer anar, fer arribar. El comandant va enviar uns oficials a inspeccionar el terreny.

envolar-se v pron Anar amunt: enlairar-se. L’avió s’envolava.

envoltar v tr Estar(-hi) al voltant. Tot de camps de conreu envoltaven el poble.

enxampar v tr Sorprendre en una malifeta. El van enxampar ficant mà a la caixa.

enyorança [var.: enyor, enyorament] f Sentiment produït per una mancança. Sentia enyorança del seu poble.

enyorar v tr Sentir enyorança. Enyorava els temps de joventut.

ep interj Es fa servir per avisar. Ep, no toqueu pas això!

epidèmia f Malaltia que afecta molta gent. Una epidèmia de grip.

epidermis f Part superficial de la pell.

episodi m Seqüència dins d’un procés. Aquell casament va ser un episodi important de la seva vida.

època f Període de temps d’un certa llargada i amb característiques pròpies. Els anys d’universitat van ser per a ella la millor època de la vida. Un vestit fora d’època.

equilibrar v tr Posar en equilibri. Mira d’equilibrar les balances.

equilibrat, -ada adj 1 Que ha estat ajustat. Balances equilibrades. 2 [fig.] Que té equilibri mental i de comportament. És una persona equilibrada, no s’esvera mai.

equilibri m Estat de repòs d’un cos sobre el qual actuen forces oposades. Malgrat els sotracs, va poder conservar l’equilibri.

equip m Conjunt, de persones o de coses, que formen un tot estructurat. Un equip de futbol. Un equip de submarinista. Un equip de música.

equipament m Conjunt d’elements necessaris per a una activitat. L’equipament d’un gimnàs.

equipar v tr i règ Dotar d’equipament. Han equipat la biblioteca amb un servei més complet de fotocopiadora.

equipatge m Conjunt d’objectes que duu una persona que viatja. Els han perdut l’equipatge.

equitació f Art de muntar a cavall. Practica l’equitació.

equivalent adj D’un mateix valor. Dues quantitats equivalents.

equivaler [var.: equivaldre] v règ Ser equivalent. Això equival a una condemna moral, per a ell.

equívoc, -a adj Que pot induir a error, ambigu. Una resposta equívoca.

equivocació f Error. Deixar-lo anar ha estat una equivocació.

equivocar-se v pron i règ Fer un error, confondre’s. Es va equivocar confiant en ell. T’has equivocat de persona, de camí, de pregunta.

1era f Període extens de temps a partir d’un fet important. Les civilitzacions d’abans de la nostra era.

2era f Espai pla d’un mas on es feien les operacions del batre.

ermita f Petita església aïllada.

erosió f Desgast d’un cos a conseqüència d’un refrec seguit. El vent, la pluja, el gel causen l’erosió de les roques.

eròtic, -a adj Referent a l’erotisme. Cinema eròtic. Literatura eròtica.

erotisme m Tractament del sexe des de la vessant artística.

error m Judici, acció que no s’ajusta a la veritat, a allò que fóra adequat. Un error de càlcul. Un error d’apreciació. Un error de judici.

eruga f Larva de certs insectes.

erupció f 1 Llançament de material pel cràter d’un volcà. L’Etna ha tornat a entrar en erupció. 2 Afecció en què la pell es torna vermellosa i hi apareixen grans. Té una erupció a la cara que no sap si és una al.lèrgia.

es [es, se, s’, -se] pron 1 Indica 3a. persona, singular o plural, en els verbs pronominals, reflexius i recíprocs. Es trobava a meitat de camí. Es fixaven en tot. Es cartejaven amb els antics veïns. S’acompanyava amb la guitarra. S’hi acostaven perillosament. No sé mai on se fica, aquesta criatura! Van posar-se molt pesats. 2 [es, se, s’, ‘s, -se] Indica 2a. persona, singular o plural corresponent a vostè. On s’havia(en) ficat? Com se troba(en)? Agafi’s amb força. Agafin-se amb força. Faci(n) el favor d’afanyar-se. 3 Acompanya verbs impersonals, amb una funció semblant a la del pronom hom. No aparqueu, s’avisa grua.

esbandir [var.: esbaldir] v intr i tr Aclarir amb aigua. Després d’ensabonar, has d’esbandir. Has d’esbandir la verdura.

esbarjo [var.: esbargiment] m Estona de distracció de les ocupacions. A les escoles hi ha esbarjo a mig matí.

esbarzer [var.: *albarzer, *batzer] m Arbust amb espines que fa móres.

esberlar v tr Fer una obertura, trencar en dos. La patacada li va esberlar el cap.

esborrador m Estri per esborrar, especialment una pissarra. Espolseu l’esborrador.

esborrar v tr Fer desaparèixer un traç, un senyal. El vent ha esborrat les petjades. Rectificar el contorn d’un dibuix amb la goma d’esborrar.

esbravada f El fet d’esbravar-se. Aquell cop de geni no va ser més que una esbravada.

esbravar-se v pron 1 Perdre força. El xampany destapat s’esbrava. 2 [fig.] S’esbrava escridassant a tothom.

esbrinar v tr Indagar. Volien esbrinar la causa de tot aquell desastre.

esbromadora* f Escumadora.

esbroncar v tr Renyar molt fortament. L’amo el va esbroncar per arribar tard.

esbufegar v intr Respirar de pressa, a cops. Va pujar les escales corrent i va arribar esbufegant.

escabellar(-se) v tr i pron Despentinar(-se).

escacs m Joc de competició, amb setze fitxes blanques i setze de negres que es fan moure damunt d’un tauler.

escafandre m Conjunt del vestit i els aparells d’un bus per anar per sota l’aigua o d’un astronauta per anar per fora de la nau, especialment el casc.

escaient adj Adequat, que escau. Li va dirigir unes paraules escaients a la situació.

escaiola f 1 Pasta de guix que s’endureix amb rapidesa. Li han enguixat el braç amb escaiola. 2 Llavor de la planta del mateix nom que serveix com a pinso d’ocells. Donar escaiola al canari.

escaire m Estri que fa angle recte, especialment per dibuixar.

escala 1 f Camí d’esglaons; esglaó. Una escala de caragol. S’han de pujar moltes escales. 2 Aparell format per dues peces de costat amb travessers. Una escala de corda. 3 Seguit ordenat de notes musicals. 4 fer escala loc verb Parar en un indret a mig viatge. L’avió fa escala a Ginebra.

escalada f Activitat o acció d’escalar. Practiquen l’escalada. L’escalada de l’Everest.

escalador, escaladora m i f Persona que practica l’escalada.

escalar v tr i intr Pujar muntanyes abruptes amb tècniques i material adequats.

escaldar v tr Cremar, coure amb baf o líquid bullent. Li va caure cafè a damunt i li va escaldar una mà. Escaldar ous.

escalfador [var.: *calfador] m Aparell per escalfar aigua. L’escalfador de la cuina.

escalfament [var.: *calfament] m Acció i efecte d’escalfar(-se). Els fa fer uns exercicis previs d’escalfament abans de començar el partit.

escalfar(-se) [var.: *calfar(-se)] v tr, intr i pron Agafar o comunicar calor. Escalfa aigua per fer el cafè. Aquesta estufa no escalfa prou. S’escalfaven les mans prop de l’estufa.

escalinata f Escala ampla de l’exterior o del vestíbul d’un edifici.

escalivada f Plat a base d’hortalisses escalivades.

escalivar v tr Coure al caliu.

escalivat, -ada adj Cuit al caliu. Patates escalivades.

escamarlà m Crustaci rosat de deu potes, molt apreciat per menjar. Pollastre amb escamarlans.

escamot m Grup, especialment armat. Un escamot de policia.

escamotejar v tr Amagar(-ho), prendre(-ho) amb engany. Li volien fer creure que allò eren tots els guanys, però n’hi havien escamotejat ben bé la meitat.

escampar v tr 1 Llançar en diverses direccions. Va escampar la llavor per damunt del camp. 2 [fig.] Van escampar la notícia per tota la població.

escandalitzar v tr Causar escàndol. Va escandalitzar la pobra vella amb aquelles paraulotes.

escandalós, -osa adj 1 Que provoca escàndol. Una mentida escandalosa. 2 Que mou escàndol. Uns veïns molt escandalosos.

escàndol m 1 Fet sonat que provoca rebuig en l’opinió pública. Aquells casos de suborn van ser un bon escàndol polític. 2 Xivarri. El públic es va sentir estafat i va armar un bon escàndol.

escanyar v tr Estrènyer el coll d’algú fins a asfixiar-lo. El va aferrar pel coll i va començar a escanyar-lo.

escanyolit, -ida adj Prim i poca cosa. De petit era ben escanyolit i ara guaita com s’ha fet!

escapar(-se) v pron i règ Fugir. S’han escapat de la presó. Li va escapar de les mans. Se li ha escapat l’autobús.

escapatòria f Ocasió d’escapar. Quan va entrar en aquell carreró, va veure que no tenia escapatòria.

escarabat m 1 Insecte de closca dura amb els cos recobert per les ales. 2 escarabat de cuina Insecte negrós de cos aplanat i d’hàbits nocturns que viu a les cases: *panerola.

escarlatina f Malaltia contagiosa que provoca erupcions a la pell.

escarola f Planta d’horta de fulla arrissada que es menja crua com a amanida: *endívia.

escarrassar-se v pron Esforçar-se molt, treballar molt. No t’hi escarrassis, que no el convenceràs.

escàs, -assa adj Que se’n troba rarament. Uns béns escassos.

escassejar v intr Anar escàs. Amb aquella crisi, els dòlars van començar a escassejar.

escata [var.: escama] f Cada una de les petites làmines que recobreixen el cos de molts peixos i rèptils.

escaure 1 v règ Anar bé. Aquesta jaqueta no t’escau gaire. 2 escaure’s v pron i règ Coincidir. Nadal s’escau en diumenge.

escena f Part d’un acte en una representació teatral; el lloc mateix on es fa la representació. La segona escena. Sortir a escena.

escenari m Lloc del teatre on es fan les representacions.

esclafar v tr Fer pressió sobre un cos fins a xafar-lo o rebentar-lo. Esclafar un ou.

esclat m 1 Soroll fort com d’una explosió. L’esclat dels coets. 2 Resplendor forta. La fira era un esclat de llum.

esclatar v intr Rebentar, explotar amb estrèpit. Ha esclatat una bomba.

esclau, esclava m i f Persona que era propietat d’una altra.

esclavitud f Condició d’esclau.

escletxa [var.: *encletxa] f Espai estret deixat per un tancament poc ajustat. L’escletxa de la porta.

esclofollar v tr Llevar la clofolla de certs fruits. Esclofollar ametlles.

esclop m Calçat de fusta antic, o bé de sola gruixuda i sense talonera: *soc.

escó m Seient d’un diputat.

escola f Centre d’ensenyament. Escola privada. Escola pública. Escola bressol. Escola d’Educació Infantil i Primària. Escola d’Arts i Oficis. El petit de casa ja va a escola. El quinze de setembre hi ha la tornada a escola.

escolar 1 adj Referent a l’escola. Transport escolar. 2 m i f Infant que va a escola. Els escolars anaven amb la motxilla a l’esquena.

escolar-se v pron Lliscar un líquid. L’aigua s’escolava cap al desguàs.

escolaritat f Període d’ensenyament. L’escolaritat obligatòria.

escollir v tr Prendre, decidir, de manera preferent, entre un conjunt. Has d’escollir un número.

escoltar v tr Parar atenció a un so, especialment a les paraules. Escoltava una simfonia de Beethoven. Escoltava atentament les instruccions del monitor.

escombra f Estri per escombrar: *granera. L’escombra és darrere la porta de la cuina.

escombrador, escombradora m i f Persona que té per ofici escombrar la via pública: *agranador.

escombrar v tr i intr Netejar la brutícia de terra arrossegant-la amb un estri adequat: *agranar. Escombreu la vorera. Si hi tires una mica d’aigua, podràs escombrar més bé.

escombraries f pl Deixalles, especialment les que resulten d’escombrar i les del menjar, brossa: *fem. La galleda, el poal de les escombraries.

escombriaire m i f Persona encarregada d’arreplegar les escombraries: *femater.

escopeta f Arma de foc portàtil de canó llarg. Una escopeta de caça.

escopinada f Saliva que s’ha escopit d’un cop. Hi havia una escopinada a terra.

escopinya f Petxina amb la closca fent estries.

escopir v intr Tirar amb força la saliva. “Qui escup enlaire, a la cara li cau.”

escorça f Coberta dura del tronc i de les branques d’arbres i arbustos.

escorpí m Animal invertebrat amb un fibló verinós a la cua: *alacrà.

escorredora f Recipient amb forats per escórrer líquids.

escórrer v tr Treure la darrera humitat d’un objecte. Posa els plats a escórrer.

escorta f Acompanyament de protecció. Va arribar el cap d’Estat amb l’escorta d’agents especials.

escorxador m Instal.lacions on es mata el bestiar per al consum.

escridassar v tr Renyar a crits. Cada vegada que s’equivocava, l’escridassava de mala manera.

escriptor, escriptora m i f Persona que es dedica a escriure, especialment literatura.

escriptori m 1 Taula feta exprés per escriure-hi. 2 Conjunt de coses que s’utilitzen per escriure o en un escriptori. Una botiga d’objectes d’escriptori.

escriptura f 1 Conjunt dels traços que formen el sistema escrit d’una llengua. L’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. 2 Document notarial. L’escriptura d’una propietat.

escrit m Text. Els va llegir un escrit llarguíssim.

escriure v tr, intr i règ Compondre textos d’acord amb el codi d’escriptura d’una llengua. Escriu la lletra de la cançó. Escriu que no se l’entén de res. Escriure en xinès no és pas fàcil. Màquina d’escriure.

escrúpol m Sentiment moral que ens impedeix de tirar endavant una acció. Té escrúpols de consciència. Un home sense escrúpols.

escrupolosament adv Tenint en compte fins el més petit detall. Va revisar escrupolosament els acabats de l’obra.

escudella f Plat de llegum, arròs o pasta cuits amb caldo.

escull m 1 Roca que hi ha a la superfície del mar. Una costa plena d’esculls. 2 [fig.] Obstacle. Una empresa plena d’esculls.

esculpir v tr Fer escultures. Esculpia un conjunt per al monument.

escultor, escultora m i f Artista que fa escultures.

escultura f Art de fer figures modelant algun tipus de materia; l’obra feta. Una exposició d’escultures.

escumadora f Estri de cuina per llevar l’escuma d’un líquid que bull: *esbromadora.

escumós, -osa [var.: espumós] adj Que fa escuma. Un vi escumós.

escuradents [var.: furgadents] m Tigeta per escurar-se les dents de les restes de menjar.

escuradeta* f Joguina consistent en parament de cuina i de taula en miniatura: fireta.

escurador* m Pica d’una cuina per rentar-hi els plats, esbandir-hi la verdura, etc.: aigüera.

escurar v tr 1 Deixar exhaurit un plat de menjar. Van demanar més pa per poder escurar el plat. *2 Rentar els plats. Després de menjar, s’ha d’escurar. 3 [p. ext.] Netejar. S’escurava les dents amb una ungla.

escurçar [var.: *acurçar, *acurtar] v tr Fer més curt. Escurçar una cortina, uns pantalons.

escurçó m Serp verinosa de cap triangular que fa un mig metre de llarg.

escut m Arma defensiva que consistia en una làmina que s’aguantava amb el braç per davant del cos.

esdeveniment m Fet, especialment de relleu. El descobriment de la vacuna va ser un esdeveniment científic.

esdevenir 1 v atr Tornar-se, convertir-se en. Les poncelles han esdevingut roses. 2 esdevenir-se v pron Succeir. Els fets s’anaven esdevenint de pressa.

esfera f Cos completament rodó.

esfèric, -a adj Que té forma d’esfera. Els cossos celestes són esfèrics.

esforç m Acció d’esforçar-se. Va fer un últim esforç i ho va rematar.

esforçar-se v pron Fer un treball vencent moltes dificultats. Li costa molt estudiar, però s’hi esforça.

esfullar v tr Arrencar(-ne) les fulles. Esfullar una margarida.

esgarrapada [var.: *arrap m, *rapinyada f] f Ferida feta amb les ungles. El gat li va fer una esgarrapada a la mà.

esgarrapar [var.: *arrapar, *esgarranyar, *rapinyar] v intr Fer esgarrapades. Els felins esgarrapen.

esgarrar* v tr Estripar. M’he enganxat la brusa i me l’he esgarrada.

esgarrifança f Sensació de fred que fa venir tremolor: *aborronament. Aquell airet li feia venir esgarrifances.

esgarrinxada [var.: *esgarrany m] f Ferida lleu produïda per un objecte punxant. Es va fer tot d’esgarrinxades amb el roser.

esgarró* [var.: *esgarrany] m Solució de continuïtat, especialment en un teixit, un paper, etc.: estrip. Duus un esgarró als pantalons.

esglaó [var.: *escaló, graó] m Cada una de les plataformes d’un tram d’escala. Baixava els esglaons de tres en tres.

església f 1 Temple cristià. L’església era plena. 2 Església Comunitat, confessió cristiana. L’Església ortodoxa. L’Església catòlica.

esgotar v tr Acabar completament. Van esgotar els aliments la primera setmana d’estada a l’illa.

esgotat, -ada adj Molt cansat. Van quedar esgotats de l’esforç.

esgrima f Esport de lluita en què es combat amb una espasa prima i flexible anomenada floret.

esguerrar [var.: *esgarrar] v tr Fer malbé. M’ha fet moure i m’ha esguerrat el dibuix que estava fent.

eslip [gen. en pl.] m Peça de vestir interior masculina. Anava per casa en eslips.

esllavissada f Caiguda d’una massa de terra o de rocs d’un marge. A la carretera hi havia un indicador de perill d’esllavissades.

esma [var.: esme m] f Ànim, inèrcia. M’he quedat sense esma. No tinc esma de fer res. Faig les coses d’esma.

esmalt m 1 Substància blanca que recobreix les dents. 2 Vernís de diversa utilització. Un gerro recobert d’esmalt. Esmalt d’ungles.

esmena f El fet d’esmenar.

esmenar v tr Substituir, especialment un error. Aquest paràgraf s’ha d’esmenar.

esmentar v tr Citar, anomenar algú.

esmicolar v tr Fer a miques. Han esmicolat la pedra per fer-ne grava.

esmolar v tr Fer més agut un tall. Aquest ganivet l’hem de fer esmolar.

esmorzar 1 v intr Prendre l’àpat del matí. Cada dia esmorza a les deu en punt. 2 m Allò que es menja per esmorzar. Quin esmorzar tan escàs! 3 [p. ext.] Desdejuni.

esòfag m Tram de l’aparell digestiu que va de la gola a l’estómac.

espacial [var. usual: espaial] adj referent a l’espai. La carrera espacial.

espagueti [gen. en pl.] m Fideus llargs. Espaguetis a la carbonara.

espai 1 m Lloc que ocupen els cossos, especialment el que hi ha més enllà de l’atmosfera. Darrere la casa hi ha prou espai per jugar. Una nau travessava l’espai. 2 *a espai [var.: *a espaiet, *a espau] loc adv A poc a poc. Parla més a espai.

espaiós, -osa adj Que té prou espai, ampli. Un jardí espaiós.

espalmador* m Estri per llevar la pols de la roba: raspall.

espalmar* v tr Llevar la pols amb l’espalmador: raspallar.

espant m Por sobtada. Amb aquella aparició va tenir un bon espant.

espantall [var.: espantaocells] m Ninot que es col.loca al mig dels sembrats per espantar els ocells.

espantar(-se) v tr i pron Causar, tenir un espant. Aquella carota espanta qualsevol. En sentir aquell soroll va espantar-se molt.

espantat, -ada adj Que ha sofert un espant. Va arribar tot espantat de la notícia.

espantós, -osa adj Horrible, molt fort. Un espectacle espantós. Un soroll espantós.

espanyol, -a adj i m i f D’Espanya.

esparadrap m Apòsit consistent en una tira adhesiva.

espardenya f Calçat amb sola de cànem que va lligat al turmell amb vetes.

espàrrec [var.: *espàrec] m Brot tendre de l’esparreguera. Espàrrecs amb maionesa.

esparverar(-se) v tr i pron Espantar(-se) per un perill imminent. Quan vaig saber que aquells pocavergonyes el buscaven, em vaig esparverar.

espasa f Arma de tall de fulla llarga.

espasme m Contracció muscular involuntària.

espaterrant adj D’un gran efecte. Van fer una presentació de l’espectacle espaterrant.

espatlla [var.: *espatla] f Part superior del braç situada a un costat del coll, muscle.

espatllar [var.: *espanyar, *espatlar] v tr Fer malbé un mecanisme. Algú ha espatllat la màquina de cosir.

espatllat, -ada [var.: *espatlat] adj Fet malbé. Un mecanisme espatllat.

espatllera [var.: *espatlera] f Aparell gimnàstic en forma d’escala.

espavilar 1 v tr Fer deixar la son. L’aigua fresca a la cara t’espavilarà. 2 espavilar-se v pron Afanyar-se, esforçar-se. “Qui no s’espavila no menja anguila.”

espavilat, -ada adj Viu, eixerit. És espavilat, aprendrà a llegir de seguida.

especial 1 adj Diferent de la resta. Per ell, el diumenge era un dia especial. 2 en especial loc adv Exprés. És fet en especial per a mi.

especialista adj i m i f Que coneix més a fons algun aspecte de la seva professió. Un metge especialista del fetge. Un mestre especialista d’educació física.

especialitat f Allò en què algú s’ha especialitzat. La seva especialitat és la física nuclear.

especialitzar v tr i règ Fer aprofundir en un coneixement. Els estudis a l’estranger l’han especialitzat en física nuclear.

especialment adv Sobretot, d’allò més. És especialment recomanable.

espècie 1 f Agrupació amb característiques comunes. Les espècies animals i vegetals. L’espècie humana. Espècie protegida. 2 Mena. Avui dia es practica tota espècie d’esports. 3 espècies f pl Condiments. Una parada d’espècies.

específic, -a 1 adj Allò que defineix més clarament algú, alguna cosa. Aquestes injeccions són específiques per al reuma. 2 específic m Medicament.

espectacle m Representació o diversió de cara al públic.

espectacular adj Que crida l’atenció. Va fer un salt espectacular.

espectador, espectadora m i f Que presencia un fet, un espectacle. Van ser espectadors de la tragèdia. Molts espectadors se’n van anar abans d’acabar la funció.

especulació f El fet d’especular. Van guanyar molts diners amb l’especulació.

especular v intr Fer operacions, sense produir cap bé ni servei, amb ànim d’obtenir molts guanys. Especular amb el sòl urbà.

espelma f Candela gruixuda. Tenien sempre una espelma a mà per si se n’anava la llum.

espentar* v tr Empènyer.

espenyar-se* v pron Estimbar-se.

espera f Acció i efecte d’esperar. Estaven a l’espera de més informació. Sala d’espera.

esperança f Confiança en la realització (de). Té l’esperança que tot se solucionarà aviat.

esperar v tr 1 Tenir esperança (en). Esperen que no us equivoqueu, ara! 2 Estar pendent de l’arribada (de). Esperen el tren de les dinou quinze.

esperit m 1 Ànim, intel.ligència. Un esperit inquiet. Un esperit lúcid. Tenir esperit de sacrifici. 2 Ésser fantàstic dotat de poders. Un esperit maligne.

espermatozoide [var.: espermatozou] m Cèl.lula sexual masculina.

esperó m 1 Unglot punxegut de la pota d’alguns ocells. Els esperons d’un gall. 2 Peça que duen els genets a la bota per picar el cavall.

espès, -essa adj Dens, atapeït. Un bosc espès. Una sopa espessa.

espia m i f Persona que es dedica a l’espionatge.

espiar 1 v tr Seguir atentament amb la vista. Espiaven els moviments de l’enemic. 2 v intr Practicar l’espionatge. Espiaven per a una potència estrangera.

espiga f Part terminal de certes plantes, on hi ha el gra. Una espiga d’ordi.

espill* m Superfície que dóna imatges de les coses que hi ha davant: mirall. Per pentinar-se no necessita espill.

espina f 1 Os prim i punxegut d’un peix. 2 Apèndix dur i punxegut d’algunes plantes. Les espines del roser.

espinacs [rarament en sing.] m pl Planta d’horta que s’utilitza com a verdura. Una truita d’espinacs.

espionatge m Conjunt d’activitats secretes per obtenir informacions rellevants dels adversaris. Espionatge bèl.lic. Espionatge industrial.

espira* f Partícula encesa que salta d’un foc: espurna.

espiral f Línia corba oberta. El fum pujava en espiral.

espiritual adj Referent a l’esperit. Uns pensaments molt espirituals.

esplai m Lleure. El seu esplai principal és passejar.

esplanada f Terreny pla i espaiós. Davant del castell hi havia una esplanada.

esplèndid, -a adj Magnífic. Feia un temps esplèndid.

esplendor f Estat de perfecció, de riquesa. L’art romànic va viure uns segles d’esplendor.

espolsar v tr Llevar la pols. Espolsar les estores.

esponja f Animal marí l’esquelet del qual es fa servir per al bany.

esponjós, -osa adj D’un aspecte i un tacte semblant a una esponja.

espontaneïtat f Qualitat d’espontani. Tot ho deia amb espontaneïtat.

espontani, -ània adj 1 Que actua segons el primer impuls. Li va dir un sí espontani. 2 Que es produeix sense causa aparent. Combustió espontània.

esport m Exercici físic que es fa seguint unes regles. Esports de competició, de lluita. Fer esport.

esportista m i f Persona que fa esport.

esportiu, -iva adj Referent a l’esport. Competicions esportives.

esporuguir v tr Fer sentir por. L’esporuguia el sol pensament de trobar-se’l algun dia.

esprai m Líquid, col.locat en un envàs, que es projecta a pressió; l’envàs mateix. Van fer una pintada amb esprais.

espremedora f Aparell electrodomèstic per esprémer fruita.

esprémer v tr Sotmetre a pressió per extreure’n suc. Espremeu unes quantes taronges.

espuma [var.: escuma] f Agrupació de bombolles que es forma a la superfície d’un líquid. Aquest xampany no fa espuma. L’espuma de les onades.

espurna [var.: *purna] f Partícula encesa que salta d’un foc: *espira. La llenya seca fa moltes espurnes.

esqueix m 1 Branqueta que s’arrenca d’una planta. He plantat uns esqueixos de gerani. *2 Solució de continuïtat en un teixit, un paper, etc.: *esgarró, estrip. Duus un esqueix a la camisa.

esqueixar v tr 1 Arrencar estirant en el sentit de les fibres. Esqueixar una branca. Esqueixar bacallà. *2 Estripar. Esqueixar un vestit.

esquelet m 1 Conjunt dels ossos d’un vertebrat. 2 Coberta dura de certs invertebrats.

esquella f Campana que es penja al coll de certes bèsties.

esquema m Composició o representació gràfica amb els elements principals d’un tot. L’esquema d’una lliçó, d’un dibuix

esquena f Part del cos oposada al pit. Duia un sac a l’esquena. Tenia mal d’esquena.

esquer m Menjar per atraure la pesca o la caça.

esquerda f Obertura estreta i allargada que es fa en una superfície: *clivell. El sostre és ple d’esquerdes.

esquerdar v tr Fer esquerdes. El terratrèmol ha esquerdat moltes cases.

esquerdat, -ada adj Ple d’esquerdes. Hi havia tota una paret esquerdada.

esquerra f 1 El costat esquerre. El va col.locar a l’esquerra de la butaca. 2 [el.líp.] La mà esquerra. La va entomar amb l’esquerra. 3 [sovint en pl.]Opció política. Un partit d’esquerra. Han guanyat les esquerres.

esquerrà, -ana adj i m i f Que se serveix de l’esquerra; d’una opció política d’esquerres. El meu germà és esquerrà.

esquerre, -a [var.: esquer, per al masc.] adj Referent al costat esquerre. Mà esquerra. Peu esquerre.

esquí m 1 Esport consistent a lliscar per damunt de la neu o per damunt de l’aigua. Esquí alpí. Esquí nàutic. 2 [pl. esquís] Pala que es posa sota els peus per esquiar.

esquiador, esquiadora m i f Persona que practica l’esquí.

esquiar v intr Practicar l’esquí. Se’n van a la Molina a esquiar.

esquilar v tr Llevar la llana al bestiar. Abans de l’estiu, cal esquilar les ovelles.

esquimal adj i m i f Relatiu a la població indígena de l’Àrtic, dit més pròpiament ‘inuit’.

esquinç m Trencament en un teixit fibrós del cos. S’ha fet un esquinç a la cama i ha de fer repòs.

esquirol m Mamífer rosegador de cua llarga i peluda que viu als arbres.

esquitx [var.: *esguit, *esquit] m Partícula d’un líquid que ha saltat. Els vidres de la finestra eren plens d’esquitxos de la pluja.

esquitxar [var.: *esguitar, *esquitar] v tr Fer saltar partícules d’un líquid. Regant, has esquitxat totes les persianes.

esquivar v tr Evitar, amb un moviment. Va tenir prou reflexos per esquivar el cop de puny a la cara .

essencial adj Indispensable, bàsic. Per practicar l’esport, és essencial estar en forma.

ésser [var.: *esser, ser] m Tot allò que existeix. Éssers animats i inanimats. Els éssers vius.

est, -a* det Demostratiu lligat a la 1a. persona. Esta moto que duc és del meu cosí.

est m Punt cardinal, que indica per on surt el Sol.

establa [var.: estable m] f Cobert per al bestiar. L’establa de les vaques.

estable adj Sense alteracions. Fa un temps estable. Un caràcter estable.

establiment m Local del sector de serveis. Un establiment comercial.

establir 1 v tr Fundar, determinar. Establir unes lleis, unes bases. 2 establir-se v pron i règ Quedar-se a viure, muntar un negoci, etc. (en). S’han establert definitivament al barri.

estabornit, -ida adj Que ha quedat sense coneixement a causa d’un cop. El va deixar estabornit d’un cop de bastó al cap.

estaca f Pal acabat en punxa que es clava a terra. Fermava el mul a una estaca que hi havia al porxo.

estació f 1 Conjunt d’instal.lacions i de serveis de diferent mena en una línia de transport o en una via de comunicació. Van arribar a l’estació d’enllaç. Una estació de metro, d’autobusos. Una estació marítima. Una estació de servei. 2 Cada una de les parts en què es divideix un any natural. L’hivern és l’estació freda.

estacionament m Parada de poca durada que fa un vehicle. “Prohibit l’estacionament en totes dues bandes de carrer.”

estada f El fet d’estar-se en un lloc. Vaig fer una estada de dos anys a Londres quan estudiava.

estadi m Camp d’esports gran. Un estadi olímpic.

estafa f El fet d’estafar. Aquell concurs de la tele va resultar una estafa.

estafar v tr Robar amb engany. A l’hora de passar comptes el van estafar.

estalvi 1 m El fet d’estalviar. L’estalvi ja no és valorat de la mateixa manera que fa cinquanta anys. 2 estalvis m pl Els diners estalviats. Caixa d’estalvis. 3 estalvi, -àlvia adj Sense cap dany. Van sortir sans i estalvis de l’accident.

estalviar v tr 1 Separar uns diners per guardar-los. Cada mes estalvia dues mil pessetes per a imprevistos. 2 Evitar. No en va dir res al pare per estalviar-li maldecaps.

estanc m Establiment on despatxen tabac.

estancat, -ada adj 1 Dit de l’aigua no corrent. Un bassal d’aigua estancada. 2 adj règ [fig] Que no progressa. Està estancat amb els estudis.

estanquer, estanquera m i f Persona que té un estanc.

estant m Peça plana per posar-hi coses a damunt, prestatge.

estanteria f Moble d’estants, prestatgeria.

1estany m Extensió d’aigua voltada de terra. L’estany de Banyoles.

2estany m Metall blanc i brillant que es pot treballar bé.

estar 1 v intr Indica permanència en un lloc, durada d’una acció. A quin pis estàs? Ara estic en una altra empresa. Hi anirem demà i ens hi estarem fins dilluns. Dissabte, aquesta oficina estarà tancada. Estarem una hora sense poder fer res. Sempre està massa estona per acabar les feines. 2 Indica acabament, aturada. Espera’m, que estic de seguida. Estigueu, no us mogueu! Encara està tot per fer. Encara no està bé del tot. Ara no puc estar per tu. 3 Indica manera de trobar-se, amb modal. Està content, trist. Està boig d’alegria. Està bo, malalt, empiocat. Està dret, assegut. Està com el peix a l’aigua. Sí que estàs ric, de bon humor… 4 Indica base de referència. Tot està en això. El problema estava en el seu poc criteri. 5 v aux Indica procés en curs, amb gerundi. Està llegint, escrivint. 6 v aux Indica duració. Estàs tot el dia menjant. 7 estar-se v pron i règ Privar-se. No s’està de res. Digueu-ho, per mi no us n’estigueu!

estat m 1 Manera de trobar-se, condició. Van denunciar el mal estat de les carreteres. El seu estat de salut és acceptable. L’estat civil d’una persona. 2 Territori amb independència política, conjunt dels organismes sobre els quals es basa.

estatal adj Referent a l’Estat. Els pressupostos estatals.

estatger, estatgera* m i f Persona que viu en un habitatge de lloguer: llogater.

estàtua f Figura esculpida d’un animal o d’una persona. A l’entrada de l’ajuntament hi ha una estàtua de Jaume I.

estatura f Alçada d’una persona. Una dona de baixa estatura.

estatut m Codi de normes d’una col.lectivitat. L’estatut d’autonomia.

estel m Joguina feta de tela o de paper tensats damunt una carcassa, amb una cua, que s’enlaira amb el vent: *catxerulo. Aprofitaven el vent per enlairar l’estel.

estella f Tros desprès d’una fusta. M’he clavat una estella al dit.

estendre(‘s) 1 v tr i pron 1 Escampar, desplegar. Estenia l’herba per posar-la a assecar. Ara s’ha estès molt l’ús de l’ordinador. Estén la roba al terrat. 2 estendre’s v pron Ocupar una extensió. Aquella plana s’estenia fins a l’horitzó.

estenedor m Lloc o aparell adient per posar-hi alguna cosa a assecar. Els estenedors de la roba.

estèreo [var.: estereofònic] adj Que reprodueix sons amb sensació de relleu.

estern [var.: estèrnum] m Os pla del mig del pit.

esternudar v intr Fer esternuts. L’olor del pebre la va fer esternudar.

esternut m Espasme d’inspiració i expiració: *uís. “Una vella sens gràcia va a la farmàcia i de cop se li acut un esternut.”

estès, esa adj Ajagut. El van trobar estès a terra.

estesa f Conjunt de coses esteses, escampades. Van haver de passar per damunt d’aquella estesa de cadàvers.

estil m Manera de fer una cosa, de fer art. Una església d’estil romànic. Escrivint té un estil molt planer.

estilogràfica f Ploma amb dipòsit de tinta.

estimació f 1 Sentiment d’estimar. Sent estimació per aquella família. 2 Valoració.

estimar 1 v tr Voler, amb un sentiment d’estar-hi lligat. Estimar els amics. Estimar la família. Estimar molt el seu país. 2 Voler, amb un sentiment d’amor. M’ha dit que l’estima per casar-s’hi. 3 estimar-se més loc verb Preferir. Què t’estimes més per acompanyar el dinar, aigua o vi?

estimat, -ada adj i m i f Que és estimat. “Pàtria estimada.” Ha comprat un regal per al seu estimat.

estimbar-se v pron Caure daltabaix d’un precipici: *espenyar-se. Li van fallar els frens a la baixada i es va estimbar.

estímul m Allò que incita a actuar. Veure’l tan treballador al meu costat és un estímul per a mi.

estirada f Acció i efecte d’estirar-se. Aquella estirada del porter va ser decisiva.

estirar(-se) v tr i pron 1 Tibar(-se), fer venir cap a si. Estireu la porta per obrir. Estireu la cadena del vàter. Un cavall que estirava un carro. S’estirava els cabells de ràbia. S’estirava els elàstics i després els deixava anar. 2 Ajeure(‘s). Si s’ha marejat, estireu-lo en aquest banc. Vés a estirar-te una estona.

estirat, -ada adj Orgullós, cregut. Passava tot estirat sense saludar ningú.

estisores [var.: tisores] f pl Estri per tallar roba o paper format per dues làmines en forma de X.

estiu m Estació calorosa de l’any.

estiueig [pl. -jos o -igs] m Temporada de vacances durant l’estiu. Se’n van d’estiueig a la Marina Baixa.

estiuejant m i f Persona que estiueja. Els estiuejants fan augmentar molt la població dels pobles de la costa.

estiuejar v règ Passar l’estiu en un indret diferent de l’habitual. Estiuegen a muntanya.

estiuenc, -a [var.: estival] adj Referent a l’estiu. Temporada estiuenca.

estofat m Guisat de carn i verdures fet a foc lent. Un estofat de bou.

estoig [pl. -tjos o -igs] m Receptacle per guardar-hi estris, joies, etc. Un estoig de compassos.

estómac m La part més ampla del tub digestiu.

estona f Espai de temps indeterminat, d’una certa llargada. Va arribar al cap d’una estona.

estora f Tapís que s’estén a terra en una habitació, una escala, etc., catifa. L’estora del menjador.

estovalles [var.: tovalles] f pl Peça de roba amb què es para taula.

estranger, -a 1 adj i m i f D’un altre país. Un idioma estranger. La platja és plena d’estrangers. 2 estranger m El conjunt dels altres països diferents del propi. No ha viatjat mai a l’estranger.

estrany, -a 1 adj No conegut; que causa un efecte especial, especialment no agradable. Una gent estranya, de costums estranys. Feia una veu estranya. És ben estrany de caràcter. *2 m Crisantem.

estranyar v intr Causar estranyesa. M’estranya la seva actitud.

estranyesa f Sorpresa. Els va causar estranyesa tanta desconfiança.

estratègia f Conjunt de passos ordenats per aconseguir un fi. Estudiaven quina podia ser l’estratègia de l’entrenador.

estrebada f Moviment brusc d’estirar una cosa. Li van prendre el moneder d’una estrebada.

estrella [var.: estel, *estrela] f 1 Astre que té llum pròpia. Les estrelles del cel. Van veure una estrella fugaç. 2 estrella de mar Animal marí invertebrat que té la forma del símbol d’una estrella.

estrena f El fet d’estrenar. Demà és l’estrena de la pel.lícula.

estrenar v tr Fer servir, representar per primera vegada. Estrenar pis, vestit. Estrenar una comèdia.

estrènyer 1 v tr i intr Ser massa estret, fer més estret. Aquests pantalons m’estrenyen de la cintura. Has d’estrènyer més les mànigues. 2 v tr Fer pressió. Estrenyia la criatura contra el pit.

estrep m 1 [gen. en pl.] Cada una de les peces que pengen de la sella adaptades als peus del genet. Es posava dreta damunt els estreps. 2 Plataforma d’accés a certs vehicles. L’estrep d’un autobús.

estret, -a 1 adj De poca amplada. Un camí estret. 2 estret m Pas marítim entre dues terres. L’estret de Gibraltar.

estreta (de mans) f Acció d’estrènyer-se les mans. Es van saludar amb una estreta de mans.

estri [sovint en pl.] m Objecte que s’utilitza per fer una feina: *atifell. Els estris d’escriure, de dibuixar, de pintar.

estria f Solc estret. Una petxina amb estries.

estricte, -a adj Totalment conforme a una regla, que no se’n desvia gens. Exigia un compliment estricte del reglament. Una persona molt estricta.

estrident adj Dit d’un so agut i poc agradable.

estrip m Solució de continuïtat, especialment en un teixit, un paper, etc. Duu un estrip a la camisa.

estripar v tr Fer a trossos, fer estrips. Estripar paper, la roba.

estrofa f Conjunt de versos que formen una unitat dins d’un poema.

estruç m Ocell africà de gran alçada i bon corredor.

estructura f Conjunt organitzat d’elements, de peces, que donen forma a un tot. L’estructura d’un edifici, d’una novel.la.

estucat m Revestiment d’una pasta blanca anomenada estuc. Les parets de la sala tenien un estucat molt fi.

estudi 1 m Acció i efecte d’estudiar. L’estudi no és fet per a ell. 2 Treball científic. Un estudi sobre els dofins. 3 Local d’un artista, pis petit. Ha llogat un estudi a la mateixa escala on viu. 4 estudis m pl Carrera. Una persona amb estudis.

estudiant m i f Persona que estudia. Una estudiant de magisteri.

estudiar v tr i intr 1 Adquirir coneixements de manera sistemàtica ajudant-se d’observacions, experimentació i documentació. Estudia la relació entre classe social i processos d’aprenentatge. 2 Cursar alguna carrera. Estudia medicina.

estudiós, -osa 1 adj Que té afició per l’estudi. Un alumne estudiós. 2 m i f Un estudiós de la fauna africana.

estufa f Aparell per escalfar un ambient. Una estufa elèctrica, de butà.

estupend, -a adj Molt bo, magnífic. T’agradarà el seu caràcter, és estupenda.

estúpid, -a adj Beneit; poca-solta. Una resposta estúpida.

esvarar* v intr Fer una patinada damunt d’una superfície: *llenegar, relliscar.

esvelt, -a adj Alt i de formes proporcionades. Una model esvelta.

esverar v tr Causar un fort neguit, alarmar. M’esvera pensar que no hi serem a temps.

et [et, te, t’, ‘t, -te] pron Indica 2a. persona singular i substitueix l’objecte directe i l’indirecte. Et vull fer una pregunta. Com te trobes? T’esperem a les sis. Posa’t dret. Vol fer-te un obsequi.

etapa f Distància, període que forma part d’un tot. Les etapes del Tour de França. Les etapes de la vida.

etcètera [abreujat: etc.] I la resta (que és de suposar). A la festa hi havia els pares, els tiets, els cosins, etc., etc., etc.

etern, -a adj 1 Sense fi. Uns diuen que l’univers és etern; d’altres, que Déu. 2 [hip.] Aquella espera va ser eterna.

etiqueta f Distintiu de diferents formes i finalitats. Una etiqueta adhesiva.

eucaliptus m Arbre gran i gros de fulles i fruits medicinals.

euro m Unitat de moneda de la Unió Europea.

europeu, -ea adj i m i f D’Europa.

evacuar 1 v tr Abandonar un lloc, o fer-ne marxar, un grup de gent. Les tropes evacuaven el port. 2 v intr Expulsar del cos matèries acumulades, especialment fer de ventre.

evadir 1 v tr Evitar. Va evadir respondre. Evadir impostos. 2 evadir-se v pron i règ Fugir. S’han evadit de la presó.

evangeli m Part del Nou Testament, dins de la Bíblia cristiana.

evaporar-se v pron Convertir-se en vapor, desaparèixer. Has deixat la colònia destapada i s’ha evaporat tota.

evasió f El fet d’evadir(-se). Evasió de capital. Preparaven l’evasió de presoners.

eventual adj No definitiu ni fix. Un treball eventual.

evidència f Qualitat d’evident. Es van donar davant l’evidència dels fets.

evident adj Ben clar. Unes proves evidents.

evidentment adv És clar. Evidentment, no li ha agradat el nostre pla.

evitar v tr Mirar de no tenir(-ne). Vol evitar els problemes de totes passades.

evocar v tr Recordar. Evocava èpoques passades.

evolució f Procés de canvi. L’evolució de les espècies.

evolucionar v intr Que ha sofert una evolució. Els costums han evolucionat molt en cinquanta anys.

exactament adv Així mateix. És exactament tal com t’ho dic.

exacte, -a adj D’acord amb una mesura objectiva. L’hora exacta. Una quantitat exacta.

exactitud f Qualitat d’exacte. Marca les hores amb exactitud.

exageració f El fet d’exagerar. Això que dius és una exageració.

exagerar v tr Anar més enllà dels fets objectius, de la mesura justa. Exagerava molt les proporcions de la fera que els havia atacat.

exagerat, -ada adj i m i f Que exagera. Té una afició exagerada pel futbol. No te’n pots fiar, de les seves informacions, perquè és un exagerat.

examen m Prova d’aptitud. Un examen de conduir.

examinar 1 v tr Observar amb atenció. El lampista examinava l’estat de les conduccions. 2 v tr i règ Fer fer un examen. Demà examinaré de literatura els de tercer.

excarcerar v tr Treure de la presó. La nova llei penal excarcerarà molts presos.

excavació [sovint en pl.] f Acció i efecte d’excavar. Unes excavacions arqueològiques.

excavadora f Màquina d’excavar.

excavar v tr Fer clots i rases a terra. Han excavat el solar per fer els fonaments d’un edifici.

excedir 1 v tr Superar. Aquell resultat excedia les previsions. 2 excedir-se v pron Exagerar, fer(-ne) massa. S’ha excedit amb el càstig.

excel.lent 1 adj Boníssim. Una conducta excel.lent. 2 m La qualificació més alta. Té un excel.lent de nota mitjana.

excepció f Allò que no segueix una regla. L’excepció confirma la regla.

excepcional adj Gens corrent. Un cas excepcional.

excepte prep Menys. “Prohibit aparcar, excepte els dies festius.”

excés [pl. -essos] m El fet d’excedir(-se). Ho va fer per un excés de confiança.

excessiu, -iva adj Que s’excedeix, exagerat. Fa una calor excessiva.

excitació f Acció i efecte d’excitar-se.

excitant adj Que excita. Una aventura excitant.

excitar(-se) v tr i pron Alterar l’ànim, provocar a actuar. Aquesta calma que duus m’excita. S’excita molt quan el contradiuen.

exclamació f Crit fort. Una exclamació de sorpresa.

exclamar 1 v intr Fer una exclamació. “Què has fet?”, va exclamar la mare. 2 exclamar-se v pron Queixar-se. Tothom s’exclama de l’augment del cost de la vida.

excloure v tr Deixar de banda. L’han exclòs de la llista.

exclusiu, -iva adj Propi només d’un. Duia un model exclusiu.

excrements m pl Residus de l’alimentació expulsats per l’anus.

excursió f Sortida d’esplai. Una excursió al camp, a la muntanya.

excursionisme m Pràctica de fer excursions com a activitat d’esplai.

excursionista 1 adj Referent a l’excursionisme. La Unió Excursionista. 2 m i f Persona que practica l’excursionisme. El poble era ple d’excursionistes.

excusa f Justificació. Amb l’excusa que no trobaven la clau del pis, van acabar sopant a casa nostra. Això són excuses de mal pagador.

excusar(-se) v tr, pron i règ Justificar(-se). L’Albert m’ha demanat que l’excuseu per no poder venir a la reunió. Hi ha sis persones que s’han excusat. Es va excusar per no parlar prou bé el seu idioma.

execució f Acció i efecte d’executar. El jutge va ordenar l’execució de la condemna.

executar v tr Dur a terme. Executar una sentència.

executiu, -iva 1 adj Que executa. El Consell Executiu. 2 m i f Persona que forma part de la direcció d’una empresa. Té aires d’executiu.

exemplar 1 adj Que serveix d’exemple. La seva conducta era exemplar. 2 m Cada una de les unitats d’una obra editada. No queda cap exemplar de l’últim número de la revista d’esports.

exemple m Fet concret que es proposa com a model, per illustrar una explicació. Un exemple val més que mil paraules. Conec poca gent segura de si mateix, per exemple, l’Ernest.

exemplificar v tr Posar com a exemple. L’anècdota li va servir per exemplificar allò que volia fer entendre.

exercici m Pràctica. Exercicis gimnàstics. Uns exercicis de càlcul, d’ortografia.

exercir 1 v intr Practicar una professió. És metge, però no exerceix. 2 Tenir, fer. Exercia una gran influència entre els amics.

exèrcit m Forces armades d’un Estat. L’exèrcit de terra, de l’aire.

exercitar(-se) v tr, pron i règ Fer treballar, practicar. Exercita la veu. S’exercita en l’ús de l’ordinador.

exhaurir(-se) v tr i pron Esgotar(-se).

exigència f El fet d’exigir. Sempre em ve amb exigències.

exigent adj règ Que mostra exigència. És molt exigent amb els altres.

exigir v tr Demanar sense alternativa. Exigia el compliment estricte del reglament.

exili m Situació d’haver d’estar fora del lloc d’origen. Els opositors al règim van ser condemnats a l’exili.

existència 1 f El fet d’existir. Els dies de la nostra existència estan comptats. 2 existències f pl Gènere que hi ha en un comerç, un magatzem, etc.

existir v intr Ser en el món. Contemplava tot allò que existeix: la plana, la muntanya, el poble, els ramats pasturant, la gent afanyant-se…

èxit m Resultat bo. Va acabar la carrera amb èxit.

expansió m El fet d’escampar-se. L’expansió de les ones elèctriques.

expedició f Grup de gent que van cap a un lloc amb una finalitat concreta. Una expedició a l’Amazones.

experiència f 1 Coneixença adquirida per la pràctica. Té molta experiència com a mestre. 2 Fet viscut. La mort del company va ser una experiència dolorosa.

experiment m Experiència feta amb finalitats d’estudi. Un experiment de laboratori.

experimentació f Acció i efecte d’experimentar.

experimentar v tr 1 Verificar mitjançant l’aplicació pràctica. Experimentar una teoria. 2 Patir, tenir. La població va experimentar els efectes de les radiacions.

expert, -a adj i m i f Que domina un coneixement. Una persona experta. És un expert en art romànic.

expiració f Acció de treure l’aire dels pulmons. Fes una inspiració fonda i una expiració lenta.

explicació f Acció i efecte d’explicar. Tot era desfer-se en explicacions. Els científics encara no havien trobat cap explicació per a aquell fenomen.

explicar 1 v tr Narrar. Explica’m què ha passat. 2 explicar(-se) v tr i pron Exposar una interpretació. Va explicar la teoria de la relativitat d’una manera prou entenedora. Com t’expliques aquest error tan elemental? “S’explica com un llibre obert.”

explícit, -a adj Clar. Va fer referència explícita als estatuts de l’associació.

explorar v tr Recórrer un lloc per conèixer-lo. Exploraven la selva verge.

explosió f El fet d’explotar. Encara se sentien les explosions de les bombes.

explosiu, -iva 1 adj Que explota. Duien material explosiu. 2 [fig.] Una situació explosiva. 3 explosiu m [sovint en pl.] Artefacte explosiu. Una fàbrica d’explosius.

explotació f 1 Lloc, instal.lacions destinats a explotar econòmicament. Explotació minera, agrícola, industrial. 2 El fet d’explotar. L’explotació del subsòl. L’explotació de molts ha afavorit històricament l’enriquiment d’uns pocs.

explotar 1 v intr Esclatar. Ha explotat una bombona de butà. 2 v tr Fer rendir econòmicament. Explotar la terra. 3 Aprofitar-se (de). Explotar els treballadors.

exportació f El fet d’exportar. Una empresa dedicada a l’exportació de taronges.

exportar v tr Vendre a l’estranger. Exporten taronges a tot Europa.

exposar v tr 1 Raonar. Exposava les seves queixes davant l’alcaldessa. 2 Mostrar en una exposició. Els artistes exposaven les obres al públic.

exposició f Mostra de productes, de treball, d’obres d’art. Una exposició de maquinària agrícola, de treballs d’escola, de pintures.

exprés 1 adv A posta, a mida. Ho ha fet exprés per fer-me caure. L’abric se l’ha fet fer exprés. 2 exprés, -essa adj Clar. Hem rebut ordres expresses de no deixar-hi aparcar ningú. 3 Ràpid. Tren exprés. Cafè exprés.

expressament adv D’una manera expressa, a posta. Ho has fet expressament.

expressar 1 v tr Manifestar. Va expressar públicament la seva opinió. 2 expressar-se v pron Parlar. S’expressa amb dificultats.

expressió f Signe que expressa. Se’l mirava amb una expressió trista a la cara. “Carai!” era una de les seves expressions habituals. Aquells camps eren l’expressió de l’abandó.

expressiu, -iva adj Que aporta un significat d’una manera viva. Un dibuix expressiu. Un senyal molt expressiu.

expulsar v tr Fer fora. L’àrbitre va expulsar tres jugadors.

expulsió f El fet d’expulsar. Van acordar la seva expulsió del club.

exquisit, -ida adj De gust refinat. Vesteix amb un gust exquisit. Una crema exquisida.

extens, -a adj De gran amplitud. El territori de l’Amazones és molt extens.

extensió f Ocupació de l’espai. Un desert d’una gran extensió.

exterior 1 m Part de fora. L’exterior d’un edifici. 2 adj De la part de fora. Les finestres exteriors.

extern, -a adj Situat a fora, relatiu a la part de fora. Un medicament d’ús extern.

extingir(-se) v tr i pron Acabar(-se), sobretot una espècie vegetal o animal, un incendi. Cada any que passa s’extingeixen més espècies a la Terra. El foc era tan violent que no el podien extingir.

extintor m Aparell per apagar incendis. Feia tanta calor dins del local, que els extintors es van disparar.

extra 1 adj i m Fora de sèrie. Una paga extra. Avui farem un extra per dinar. 2 m i f Personatge d’una pel.lícula sense cap paper important.

extractor m Aparell per eliminar fums d’un interior. Si fregeixes el peix, engega l’extractor.

extraordinari, -ària adj Excepcional. Van passar uns fets extraordinaris.

extraterrestre adj i m i f De fora del planeta Terra. Una nau extraterrestre. Una història d’extraterrestres.

extravagància f Acció pròpia d’una persona extravagant. Es penjava una pota de gallina al coll, i altres extravagàncies.

extravagant adj De característiques estranyes, que criden l’atenció. Duia un vestit extravagant. Unes maneres extravagants.

extraviar 1 v tr Perdre. Li han extraviat tot l’equipatge. 2 extraviar-se v pron Perdre’s. No coneixien gaire el camí i es van extraviar.

extrem 1 m Punta, cap. Van arribar a l’altre extrem del planeta. 2 extrem, -a adj Últim, desesperat. Va arribar a una situació extrema. Un recurs extrem. 3 Llunyà. L’Extrem Orient. 4 Molt gran. Vivien en una misèria extrema. 5 en extrem loc adv D’allò més. Era en extrem prudent.

extremitat f Membre del cos de molts animals. Les extremitats superiors, les inferiors.

extreure [var.: extraure] v tr, pron i règ Produir, obtenir (de). El sucre s’extrau de la canya de sucre i de la remolatxa.

7

 

Posted on

D

Les meves paraules

dacsa* f Cereal que fa panotxes: blat de moro.

dada f Unitat d’informació. Les dades d’un problema.

dalt 1 adv [i loc adv ‘a dalt’, ‘allà dalt’…] A la part més alta. Són dalt al terrat. Van cap dalt. Són a dalt. Han arribat fins allà dalt. El senyor Rossinyol és per dalt. 2 dalt de [‘a dalt de’, ‘allà dalt de’…] loc prep A dalt de tot de la torre Eiffel. Què hi ha allà dalt de casa vostra?

daltabaix 1 adv [i loc prep ‘daltabaix de’] De dalt a baix. Es va abocar massa i va caure daltabaix. Va tirar un test daltabaix del balcó. 2 m Desastre que ho fa trontollar tot. Els casos de corrupció descoberts van ser un daltabaix per al govern.

damunt Indica situació a la part superior d’una superfície, per oposició a la part inferior, o sota. 1 adv [i loc adv ‘a damunt’, ‘al damunt’, ‘allà damunt’…] Per parar taula, has d’endreçar tots els trastos que hi ha damunt. Deixa’l allà damunt. 2 prep [i loc prep ‘damunt de’, ‘a damunt’, ‘a damunt de’, ‘al damunt de’…] Lleva el gerro de damunt el piano i posa’l damunt del bufet. Què hi has posat, a damunt la tauleta de nit? “Pel damunt dels nostres cants, aixequem una senyera.” Ho trobaràs allà damunt la cuina.

dansa f Ball, especialment amb finalitats artístiques. La sardana és una dansa antiga. Estudia dansa al Conservatori.

dany m Mal. La plaga de llagosta ha causat danys irreparables al camp.

darrer, -a det i pron Últim. Això va passar els darrers dies de juny. Sempre arriba al darrer quart. Sempre arribes el darrer.

darrerament adv Últimament.

darrere Indica situació a la part posterior, per oposició a l’anterior, o davant. 1 adv [i loc adv ‘a darrere’, ‘al darrere’] Col.loca’t darrere, a darrere, al darrere. 2 prep [i loc prep ‘darrere de’, ‘a darrere’, ‘a darrere de’, ‘al darrere de’…] S’amagava darrere la pila de llenya. Poseu-vos a darrere de tot. Passa pel darrere de la casa. 3 m [sovint en pl.] El cul. Tinc el darrere quadrat de tant seure.

data f Dia concret agafat com a referència. Apunta la data de naixement de tots.

dàtil m Fruit comestible de la palmera datilera.

dau m Peça cúbica que es fa servir en jocs d’atzar. Tirar els daus.

daurat, -ada adj De color d’or. Un marc daurat.

davall* adv i prep Sota.

davallada f Baixada, especialment [fig.] baixada brusca. Amb la malaltia ha fet una davallada.

davallar v intr i tr Baixar.

davant Indica situació a la part anterior, per oposició a la part posterior, o darrere. 1 adv [i loc adv ‘a davant’, ‘al davant’…] Passa davant, a davant. Posa’t al davant. 2 prep [i loc prep ‘davant de’, ‘a davant’, ‘a davant de’, ‘al davant de’, ‘davant per davant de’] Davant la casa hi havia un jardí. Emporta’t això de davant la porta i posa-ho davant del sofà. La manifestació va arribar fins a davant del govern civil. L’economia sempre passa al davant de la ideologia. Vivia davant per davant de casa. 3 m [sovint en pl.] El pit. Té uns davants molt generosos.

davantal m Peça que serveix de protecció del vestit. Per fer feina es posa sempre un davantal.

davanter, davantera m i f Esportista que té la funció d’atacar en certs esports d’equip. El davanter centre.

de [de, d’] prep 1 Indica procedència. Vent de ponent. 2 Indica causa. Estic content de veure’t. 3 Indica matèria, composició, contingut. Un anell d’or. Un llibre de llom pla. Una telesèrie de cent capítols. Una ampolla de cervesa. 4 Indica pertinença. La casa dels avis. 5 Indica una part d’un tot. La meitat de quatre. Sis de grans i nou de petits. No me’n queden gaires, d’aquestes. 6 Després d’alguns verbs i atributs. Es recordaven dels seus anys de joventut. Està aprenent de cuinar. Estava tip d’alabances, mort de fàstic, ple de mals. 7 Davant d’infinitiu. Pensa d’avisar-lo aviat. Són els primers d’arribar. 8 En correspondència amb altres preposicions. Van arribar d’un en un, de tres en tres. Obriran de quatre a vuit.

debades adv 1 Sense profit, en va. Tots els teus esforços han estat debades. *2 De franc. Han entrat a l’exposició debades.

debat m Discussió argumentada sobre un tema social, polític o científic. Els debats parlamentaris. Un debat televisiu.

debatre v tr 1 Fer un debat. Van debatre les noves lleis. 2 Remenar a cops. Debatre uns ous per a la truita.

dèbil adj Mancat d’energia. Està dèbil a causa del dejuni prolongat.

debilitar v tr Fer perdre energia. Els atacs repetits han debilitat la defensa.

debilitat f 1 Condició de dèbil. La malaltia l’ha deixat en una extrema debilitat. 2 Tendència forta, afició. Té debilitat per la cervesa negra.

de debò 1 loc adv D’una manera seriosa. T’ho dic de debò. 2 loc adj Autèntic. Unes perles de debò.

debut m Estrena d’un artista. Demà, la cantant fa el seu debut.

debutar v intr Fer el debut. La companyia de teatre clàssic debutarà amb una obra de Shakespeare.

dècada f Sèrie de deu, especialment anys. La dècada dels setanta.

decadència f Estat de deixadesa, d’abandó. Aquella companyia de teatre està en decadència.

decantar 1 v tr Inclinar. Decanta més la gerra per abocar el vi. 2 Apartar(-se). Decanta una mica el cap o et faràs una banya amb el penja-robes. 3 decantar-se v pron Decanteu-vos una mica, que no puc passar. 4 v pron i règ [fig.] Preferir. Sempre m’he decantat per l’òpera.

decaure v intr Perdre l’energia, l’interès. L’espectacle dequeia una mica cap al final.

decebre [var. fam.: decepcionar] v tr No complir una cosa amb allò que se n’esperava. Els va decebre la seva actitud de no comprometre-s’hi.

decebut, -uda [var. fam.: decepcionat] adj Que ha sofert decepció. Estava una mica decebut dels seus companys.

decent adj 1 Que es comporta amb honradesa. Un polític decent. 2 Digne. Guanya un sou decent.

decepció f El fet de decebre. Amb els fills, no hi ha tingut mai cap decepció.

decidir 1 v tr Portar a prendre un partit, a adoptar una solució. Han decidit tirar la casa vella a terra. 2 decidir-se v pron i règ Han acabat decidint-se per un viatge a les Bermudes.

decidit, -ida adj Que sap el que vol. Se n’hi va anar tota decidida, a escridassar-los

dècim, -a 1 det i pron Desè. Només me’n queda una dècima part. 2 dècim m Nombre fraccionari. Vuit dècims (8/10). 3 Bitllet de loteria. He comprat un dècim.

decimal m Cada un dels dígits que s’escriuen a la dreta de la coma. Un nombre amb decimals.

decímetre m La dècima part d’un metre.

decisió f 1 Absència de dubte. Fa les coses amb decisió. 2 Acte de decidir. Ha pres una decisió.

decisiu, -iva adj Que determina el desenllaç. Aquella opinió va ser decisiva per prendre un acord.

declaració f Acció i efecte de declarar(-se). El comissari els va fer firmar la declaració. Tot era fer declaracions de fidelitat. Unes declaracions a la premsa.

declarar v tr i intr Testimoniar, manifestar. Va declarar davant del jutge. Va declarar que no hi estava d’acord.

decoració f Art de decorar. Estudia disseny i decoració.

decorador, decoradora m i f Persona que es dedica a la decoració.

decorar v tr Adornar seguint uns criteris artístics. S’han fet decorar la botiga.

decorat [var.: decoració] m Conjunt d’elements per a l’ambientació d’un escenari. Muntaven els decorats per a Rigoletto.

decret m Disposició legal d’un govern. El nou decret sobre la jornada laboral.

decretar v tr Manar per decret. El govern ha decretat tres dies de dol.

dedicació f El fet de dedicar-se (a). Té una dedicació total als estudis.

dedicar 1 v tr Dirigir. Li ha dedicat unes paraules de consol. 2 v tr i règ Aportar(-hi) temps i energies. Dedica les hores lliures a passejar. 3 dedicar-se v pron i règ Es dedica plenament als negocis.

dedicatòria f Escrit breu de l’autor que de vegades hi ha a la portada d’un llibre.

deducció f Acció i efecte de deduir. Aquell detectiu sempre feia unes deduccions molt precipitades.

deduir v tr Treure conclusions a partir d’indicis. Pel to amb què l’altre va contestar, van deduir que no eren ben rebuts.

deessa f Divinitat femenina.

defecte m Tot allò que fa que una cosa no sigui ben feta, ben acabada. Un aparell amb defectes de fabricació.

defensa f 1 Acció de defensar. L’advocat que porta la defensa del cas. 2 Zona en un camp d’esports on s’impedeix l’avanç dels contraris; conjunt de jugadors que hi actuen. La línia de defensa. Un equip amb una bona defensa.

defensar [var.: *defendre] v tr i règ 1 Ajudar algú que és atacat. El van defensar dels adversaris. Qui defenia els acusats? 2 [fig.] Argumentar. Vam defensar les nostres opinions en públic.

defensiu, -iva adj Que serveix per defensar-se. Armes defensives.

defensor, -a adj i m i f Que defensa. L’advocat defensor. Els defensors dels oprimits.

deficient adj De molt baix valor o qualitat. Un treball deficient.

dèficit m Diferència a favor de les despeses. El balanç ha tancat amb dèficit.

definició f Descripció que determina la categoria i els trets distintius d’un concepte. Les definicions del diccionari.

definir v tr Fer una definició. Com definiries una cosa fofa?

definitiu, -iva adj Que tanca un cas. Hi va aportar proves definitives.

deformar v tr Fer perdre la forma original. El reuma li ha deformat les mans.

deforme adj Que té una forma anormal. Va néixer amb el cap deforme.

defunció f Mort. “Tancat per defunció de la mare de l’amo.”

degenerar v règ Passar a una situació pitjor. La discussió va degenerar en una baralla a cops de puny.

degollar v tr Tallar el coll. El porc el maten degollant-lo.

degotar v intr Caure un líquid gota a gota. Tanqueu bé l’aixeta, que degota.

deixalles f pl Material que sobra, que és rebutjat, com ara escombraries, ferralla, paper, etc. Una planta per al tractament de deixalles.

deixant m Rastre que deixa en l’aigua una embarcació que navega.

deixar 1 v tr i règ Posar en un lloc. On dius que heu deixat els llibres? 2 v tr Prestar. Per què no em deixes aquest compacte? 3 deixar de v aux Acabar de. Deixa de fer el ximplet, i escolta! 4 deixar anar, deixar caure loc verb Cessar de tenir agafat: *soltar. Va deixar caure la pedra que duia. Ha obert la gàbia i ha deixat anar el canari. 5 deixar estar loc verb No insistir(-hi). Quan van veure que la broma no agradava, ho van deixar estar. 6 deixar fer loc verb Permetre. És molt tolerant, és dels que deixa fer.

deixat, -ada 1 adj i m i f En estat d’abandó, descuidat. Té una casa molt deixada. Va sempre molt deixat. Són una colla de deixats. 2 deixat anar loc adj Solt, deslligat. Amb els cabells deixats anar.

deixeble, deixebla m i f Persona que segueix les ensenyances d’un mestre.

dejorn* [var.: *enjorn] adv Abans de l’hora habitual: d’hora.

dejú, -una adj Que no ha menjat res. Cada dia estic dejú fins a mig matí. Està en dejú.

dejunar v intr Estar sense menjar res. Avui dejunarem fins al vespre.

dejuni m Temps en què es dejuna. De tant en tant feia un dia de dejuni.

del [pl. dels] cont El terrat del costat de casa. El moviment dels astres.

delatar v tr 1 Fer conèixer un delicte a la justícia. Els veïns el van delatar. 2 Posar en evidència. Les teves paraules et delaten.

delegació f Conjunt de persones que ostenten una representació oficial. Va parlar en nom de la delegació alemanya al congrés.

delegar v tr Cedir responsabilitats. Ha delegat poders en el seu cosí.

delegat, delegada m i f Persona que ostenta una representació oficial. La delegada del govern.

delicadesa f Mirament. Va tenir la delicadesa d’avisar.

delicat, -ada adj Fi, educat, feble. Una porcellana molt delicada. És delicat en el tracte. Està delicat de salut.

delícia f Plaer. És una delícia sentir-la cantar.

deliciós, -osa adj Agradable als sentits, especialment al gust. Un gelat deliciós.

delicte m Falta contra la llei. El robatori és un delicte.

delimitar v tr Fixar els límits. Van delimitar el terreny de joc.

delinqüència f El fet, la situació, de cometre delictes. A molts països augmenta la delinqüència juvenil.

delinqüent m i f Persona que ha fet un delicte.

deliri m Estat d’excitació. Patia un fort deliri provocat per la febre.

delit m Gust, plaer. Es prenia el gelat amb delit.

delta m Extensió de terra acumulada en la desembocadura d’un riu al mar. El delta de l’Ebre.

demà 1 adv El dia que segueix el dia que som. Avui és dissabte i demà serà diumenge. Hem quedat per demà al matí. Demà al migdia. Demà al vespre. 2 demà passat [var.: *despús-demà] loc adv El dia que fa dos respecte a avui. Demà és dilluns, i demà passat, dimarts.

demanar 1 v tr Expressar el desig d’obtenir una cosa. Què demanes pel teu aniversari? 2 Ser sol.licitat. Aquí fora et demanen. 3 demanar(-se) v tr i pron Preguntar(-se). Demanen quan han de tornar. Es demanava quan acabaria aquella guerra absurda.

demanda f Acusació adreçada a un jutge. Els van presentar una demanda per abús d’autoritat.

dement adj i m i f Boig.

democràcia f Sistema polític en què els responsables de la cosa pública són elegits.

demòcrata adj i m i f Partidari de la democràcia.

democràtic, -a adj Referent a la democràcia. Un parlament democràtic.

demostració f El fet de demostrar. Una demostració clara.

demostrar v tr Fer evident amb arguments. Li vaig demostrar que s’equivocava.

demostratiu adj i m Forma gramatical que indica situació respecte a les persones gramaticals.

denominació f Manera d’anomenar. La denominació d’origen dels productes.

dens, -a adj 1 Espès. Un fum dens. 2 [fig.] Un raonament dens.

densitat f Qualitat de dens.

dent f 1 Cada una de les peces dures fixades a les genives. Se li belluga una dent. Dents incisives, canines, molars. 2 [p. ext.] Les dents d’una serra. Les dents d’una cremallera.

dentadura f Conjunt de les dents. Té una dentadura forta.

dentat, -ada adj Proveït de dents. Roda dentada.

dentífric [var.: dentifrici] m Producte per a la higiene de les dents.

dentista m i f Especialista de les dents.

denúncia f El fet de denunciar. Han presentat la denúncia al jutjat de guàrdia.

denunciar v tr Assabentar l’autoritat competent d’un delicte. Els ha denunciat per escàndol públic.

departament m 1 Dependència oficial. El Departament d’Estat. 2 Institució universitària. El Departament de Didàctica de la Llengua.

dependència f 1 Manca d’autonomia. Té massa dependència de la família. 2 Compartiment, instància, etc., que en depèn d’un altre de més gran. En aquesta part de l’edifici hi ha les dependències de la Cambra de Comerç. 3 Conjunt de dependents i dependentes. La dependència d’aquell comerç tenen fama d’eficients.

dependent 1 adj Mancat d’autonomia. Un treball dependent. Una criatura molt dependent de la mare. 2 dependent, dependenta m i f Persona que despatxa en una botiga. Un dependent de comerç.

dependre v règ Estar subordinat (a). Les sucursals depenen de l’oficina central. De la interpretació correcta de les dades, en depèn el resultat.

depressió f 1 Terreny enfonsat respecte a l’entorn. La Depressió central. 2 Malaltia que provoca un estat de pèrdua d’energia. Pateix una forta depressió.

deprimir v tr Causar una sensació de depressió. Aquell espectacle tan lamentable el deprimia.

depuradora f Conjunt d’installacions per depurar les aigües.

depurar v tr Fer tornar al seu estat allò que s’ha contaminat.

derbi m Competició esportiva entre dos equips rivals.

dèria f Mania, afició. Té la dèria de col.leccionar xapes.

derivar-se v pron i règ Provenir. ‘Llibreria’ es deriva de ‘llibre’.

derivat m 1 Producte que es deriva d’un altre. Els derivats del petroli. 2 Mot obtingut per derivació. ‘Tauleta’ és un derivat de ‘taula’.

derrota f El fet de ser derrotat. Una derrota electoral.

derrotar v tr Vèncer en una competició. Han derrotat l’adversari en tota la regla.

des prep Indica començament, punt de vista. 1 des de prep Des de demà tot serà diferent. Des d’aquí, les coses es veuen d’una altra manera. 2 des que loc conj Des que has arribat que no para de seguir-te.

desaconsellar v tr Aconsellar de no fer(-ho). Volia comprar-se un nou model d’ordinador, però li ho van desaconsellar.

desacord m Manca d’acord. Hi havia desacords seriosos en la interpretació d’algunes lleis.

desafiament [var.: desafiu] m Acció de desafiar.

desafiar v tr Plantar cara. Va pujar a coberta desafiant el temporal.

desagradable adj Que desagrada. Un to de veu desagradable.

desagradar v intr Causar un efecte negatiu. Li van desagradar molt aquelles paraules.

desaiguar v règ Escolar(-se) aigua en un lloc. Els canals desaiguaven a la llacuna.

desallotjament m El fet de desallotjar o de fer desallotjar. Davant l’amenaça de bomba, van procedir al desallotjament del mercat.

desallotjar v intr Fer fora d’un lloc tota la gent que hi ha. La policia va fer desallotjar el local.

desanimar 1 v tr Fer perdre l’ànim de fer una cosa. L’han desanimat de presentar-se ara a les oposicions. 2 desanimar-se v pron Perdre l’ànim de fer una cosa. Volia acompanyar-nos, però al final s’ha desanimat.

desanimat, -ada adj Sense ànim, sense animació. El veig desanimat amb els estudis. Un ambient molt desanimat.

desaparèixer v intr Perdre’s de la vista. Han desaparegut els diners que hi havia al calaix.

desaparició f El fet de desaparèixer. Va fer una desaparició sobtada.

desapegar* v tr Fer cessar d’estar apegat: desenganxar.

desapercebut, -uda adj i adv Sense cridar l’atenció. Va passar desapercebut entremig de la gent.

desaprovar v tr Manifestar desacord. Desaprovaven aquella falta de puntualitat.

desar [var.: *adesar] v tr Guardar en un lloc. Desa la roba a l’armari.

desarmar v tr Prendre les armes (a). Van desarmar la guàrdia.

desastre m Desgràcia gran. El terratrèmol va causar un gran desastre.

desbloquejar [var.: desblocar] v tr Fer cessar d’estar bloquejat. L’arribada del bon temps ha desbloquejat ràpidament les carreteres tallades al trànsit.

desbordar 1 v tr Excedir la capacitat de fer-hi front. Les dificultats em van desbordar i ho vaig deixar estar. 2 desbordar-se v pron Vessar-se les aigües d’un riu per damunt les vores.

descalç, -a adj Amb els peus nus. Li agrada anar descalça pel pis.

descampat m Camp obert. Per anar fins a l’altre carrer, van haver de travessar un descampat.

descans m Temps en què cessa una activitat. A mig matí farem un descans de mitja hora.

descansar 1 v intr Parar una activitat durant un temps. Quan acabarem de pintar el corredor, descansarem una estona. 2 v règ Basar-se. La construcció descansava en uns bons fonaments.

descanviar [var.: bescanviar] v tr Canviar moneda grossa per petita. Que em pot descanviar aquest bitllet de cinc mil?

descaragolador* m Eina amb un extrem aplanat per fer girar els caragols: tornavís.

descàrrega f 1 Acció i efecte de descarregar. Zona de càrrega i descàrrega. 2 Efecte d’un conjunt d’armes de foc que es disparen alhora. Es va sentir una descàrrega seca.

descarregador, descarregadora m i f Persona que té per ofici carregar i descarregar. Els descarregadors del moll.

descarregar v tr Llevar la càrrega. Han començat a descarregar el vaixell.

descartar v tr Deixar de banda. Malgrat les sospites, van descartar-lo com a responsable de la malifeta.

descendència f Conjunt de les persones que en descendeixen d’una altra. Va morir sense descendència.

descendent 1 adj Que baixa. Moviment descendent. 2 m i f Persona que en descendeix d’una altra. Aquell nét era l’únic descendent que quedaria.

descendir 1 v intr Baixar. Van descendir al pou. 2 v règ Provenir. Molts habitants del poble descendien dels antics colons.

descens m Baixada. El descens de les temperatures. Els alpinistes van començar el descens.

descobriment [var.: descoberta f] m El fet de descobrir. El descobriment d’Amèrica.

descobrir v tr Trobar allò que era desconegut o amagat. Va descobrir la causa de l’avaria.

descolorir v tr Fer perdre el color. Massa sol descoloreix la pintura.

descompondre v tr Reduir una cosa a les seves parts. Descompondre un nombre.

descomptar 1 v tr Llevar part d’un import. Li han descomptat les despeses. 2 descomptar-se v pron Equivocar-se a l’hora de comptar. Si no calles em faràs descomptar. 3 per descomptat loc adv I tant. -Ho faràs? -Per descomptat.

descompte m L’efecte de descomptar. Ho he comprat amb un 20 per cent de descompte.

desconegut, -uda adj i m i f No conegut. Era un ambient desconegut per a ells. Van saludar uns desconeguts.

desconèixer v tr No conèixer. Desconeixia la meitat del territori.

desconfiança f Manca de confiança. Se’l miraven amb desconfiança.

desconfiar v règ Actuar amb recel. Desconfia de tothom.

desconfiat, -ada adj Que sol desconfiar de tothom. Tan desconfiats que són i s’han deixat enredar.

descongelar v tr Fer cessar d’estar congelat. Descongelarem uns talls de tonyina per sopar.

desconnectar v tr Fer cessar d’estar connectat. Desconnecta l’aparell.

desconsol m Pena que no troba consol. Plorava amb un gran desconsol.

desconsolat, -ada adj Que no té consol. Un viudo desconsolat.

descontent, -a adj Insatisfet. Estan molt descontents d’ell a l’institut.

descontentament m El fet d’estar descontent. Hi havia un gran descontentament popular amb la nova política de preus.

descordar 1 tr Fer cessar d’estar cordat. Descorda-li les sabates. 2 descordar-se v pron Cessar d’estar cordat. L’anorac s’ha descordat.

descortès, -esa adj Mancat de cortesia. Va ser molt descortès de parlar-los en aquell to tan tallant.

descripció f El fet de descriure. Una novel.la plena de descripcions d’ambient.

descriptiu, -iva adj Referent a la descripció. Prosa descriptiva.

descriure v tr Explicar una cosa detallant-ne les característiques. Va descriure molt bé com anaven vestits els sospitosos.

descuidar-se v pron, tr i règ Deixar-se, oblidar-se. M’he descuidat el moneder a casa. Ara em descuidava de dir-te una cosa.

descuit m Oblit, badada. Ha estat un descuit, deixar-se el foc encès.

desdejunar-se v pron Prendre el desdejuni. Cada matí es desdejuna amb un cafè i una torrada.

desdejuni m Àpat lleuger de primera hora del matí.

desdir 1 v règ No guardar relació. Aquest comportament desdiu de la seva tradicional hospitalitat. 2 desdir-se v pron i règ Retractar-se. Es va desdir de la paraula donada. 3 a desdir loc adv En gran quantitat. Li van fer propostes a desdir.

desè, -ena det i pron El que fa deu. El desè de la llista. Ha estat la desena d’arribar.

desembalar v tr Treure de dins de l’embalatge. Heu de desembalar els mobles.

desembarassar v tr Llevar una nosa. Van desembarassar aquell racó del pati dels mals endreços que hi havia acumulats.

desembarcament m Acció de desembarcar. Va començar el desembarcament de tropes.

desembarcar v intr Baixar d’una embarcació, d’un avió, a terra. Els passatgers ja es poden preparar per desembarcar.

desembocadura f Lloc on desemboca un corrent d’aigua. La desembocadura del riu Francolí és a Tarragona.

desembocar v règ 1 Anar a parar en un lloc més espaiós. El passeig desemboca a la plaça de l’Ajuntament. 2 Desaiguar un corrent d’aigua. El Volga desemboca al mar Caspi.

desembolicar v tr Llevar allò que embolica. Desembolicava els regals.

desembre m Dotzè mes de l’any.

desemmascarar v tr Deixar al descobert la identitat, les intencions. Van desemmascarar els espies.

desena f Conjunt de deu unitats. Al número 323 hi ha dues desenes.

desencadenar v tr Provocar uns fets complexos. Aquella discussió de fronteres va desencadenar un conflicte armat.

desenfrenat, -ada adj Sense res que ho pugui aturar. Una passió desenfrenada.

desenganxar v tr 1 Fer cessar d’estar enganxat. Desenganxar uns vagons. 2 Fer cessar d’estar adherit: *desapegar, *desferrar. Desenganxar els cromos de l’àlbum.

desengany m Decepció.

desengramponador* m Eina per collar i descollar caragols: tornavís.

desenrotllar(-se) v tr i pron 1 Descaragolar(-se) una cosa que estava enrotllada. Desenrotllar un mapa. 2 Desenvolupar.

desenllaç m Acabament d’una història. Un desenllaç feliç.

desentonar v intr No anar bé amb un conjunt. Unes arracades tan grosses desentonaven en un rostre tan melancòlic.

desenvolupament m Acció i efecte de desenvolupar-se. Un país en vies de desenvolupament.

desenvolupar 1 v tr Desplegar, desenrotllar, fer créixer. Ha desenvolupat una teoria interessant. El ministre pensa que cal desenvolupar amb preferència la pesca. 2 desenvolupar-se v pron Passar per un procés de creixença. En aquest clima, les plantes es desenvolupen bé.

desert, -a 1 adj Sense població. Una plana deserta. 2 desert m Extensió de terreny sense gens de vegetació. El desert de Kalahari.

desesperació f El fet de desesperar-se. Aquella mort el va dur a la desesperació.

desesperant adj Que atempta contra la paciència. És desesperant, la calma que duu en tot.

desesperar(-se) v règ i pron Haver perdut l’esperança. Al cap de tants anys de recerca, ja desesperava de trobar-hi la solució. Veient tanta desgràcia, plorava i es desesperava.

desesperat, -ada adj Sense esperança, avorrit. Està desesperat de la vida.

desfer 1 v tr Separar(-ne) les parts. El vent desfeia els últims caps de núvols. 2 [fig.] M’han desfet els plans que tenia. 3 desfer-se v pron i règ Treure-s’ho de sobre. S’han desfet de l’ordinador vell.

desferrar* v tr Fer cessar d’estar aferrat: desenganxar.

desficaci* m Disbarat. La realització de la reforma educativa és plena de desficacis.

desfici m Impaciència, inquietud.

desfigurat, -ada adj Que ha perdut l’aspecte original. Li va quedar la cara desfigurada després de l’accident.

desfilada f Acció i efecte de desfilar, d’anar ordenadament en files.

desfilar 1 v tr Treure els fils d’un teixit. El menut va agafar la vora de la cortina i la va començar a desfilar. 2 v intr Marxar en files. La tropa va començar a desfilar. El públic va començar a desfilar.

desgastar v tr Fer perdre part de la massa amb el refrec. Diu que l’estudiar molt desgasta els colzes.

desgastat, -ada adj Que ha sofert desgast. Els penya-segats se’ls veia molt desgastats per l’erosió.

desgel m El fet de fondre’s la neu quan arriba el bon temps. Amb el desgel, els embassaments s’han tornat a omplir.

desgràcia 1 f Fet tràgic. Aquella mort va ser una gran desgràcia per a la família. 2 per desgràcia loc adv Per mala sort. Per desgràcia, ningú no ens podrà ajudar.

desgraciat, -ada adj i m i f 1 Que ha sofert desgràcies. Una vida molt desgraciada. N’hi ha que tenen sort, i d’altres que són desgraciats. 2 Pocavergonya. És un desgraciat que explota la misèria dels altres.

desgranar v tr Treure el gra de la tavella. Desgranar pèsols.

desgreixar v tr Llevar el greix. Els eixos s’han de desgreixar una mica.

desguàs [pl. -assos] m Conducte per on s’escolen les aigües brutes o de la pluja. El desguàs del terrat, del pati, del safareig.

desheretar v tr Deixar sense herència. L’àvia els va amenaçar de desheretar-los.

deshonest, -a adj Que enganya. Ha estat deshonest amb els amics, no els ha dit la veritat.

deshonor m Fet que deshonra. Aquella malifeta va ser un deshonor per a ell i per als seus.

deshonrar v tr Fer perdre l’honor, el prestigi. Haver acceptat aquells diners és una acció que el deshonra.

desig [pl. -tjos o -igs] m El fet de desitjar. Té desig de menjar-se un plat de crema.

designar v tr 1 Indicar per a un càrrec. El van designar com a coordinador de la secció. 2 Indicar una significació. La paraula substantiu designa una forma gramatical.

desil.lusió f Decepció. Amb aquell regal va tenir una desil.lusió.

desimboltura f Franquesa, decisió. Li va dir el que en pensava amb gran desimboltura.

desinfectant m Medicament per desinfectar ferides.

desinfectar v tr Eliminar microorganismes que poden causar malalties. Desinfecta-li la ferida amb iode.

desinflar v tr Treure l’aire d’un objecte inflat. Desinfleu els globus que han quedat de la festa.

desinterès m Manca d’interès. Era evident el seu desinterès per l’esport.

desinteressat, -ada adj Que no mostra interès (per). El veig molt desinteressat pel tema.

desitjable adj Que pot ser desitjat. Aquella era l’única solució desitjable.

desitjar v tr Voler amb força. Desitjava poder-ho acabar de seguida.

deslligar v tr Desfer un lligam. Deslliga el gos.

desllorigament m El fet de desllorigar(-se). Tenia un fort desllorigament al turmell.

desllorigar v tr Treure un os de lloc. De l’estrebada em va desllorigar el braç.

deslluir v tr Espatllar, generalment una celebració. La pluja va deslluir la festa.

desllunat* m Pati tancat entre edificis o dins d’un mateix edifici: celobert.

desmai m El fet de desmaiar-se. Li va baixar la pressió i va tenir un desmai.

desmaiar-se v pron Perdre els sentits. En veure tanta sang, va desmaiar-se.

desmentir v tr Qualificar com a fals. Van desmentir la notícia.

desmesurat, -ada adj Excessiu. El càstig va ser desmesurat.

desmoralitzar v tr Fer perdre els ànims. La mort del capità va desmoralitzar la tropa.

desmuntar 1 v tr Desfer un mòdul de peces. Desmuntar un armari. 2 v intr Baixar del cavall. El genet va desmuntar.

desnivell m Diferència de nivell. Entre les dues cases hi ha un desnivell de 40 cm.

desnonament m Acció i efecte de desnonar. Li han fet un judici de desnonament.

desnonar v tr Fer fora, especialment d’un habitatge. Han desnonat els llogaters del tercer.

desobediència f Acte de desobeir. El van acusar de desobediència a la llei.

desobedient adj Que té per norma no obeir. Un alumne desobedient.

desobeir v tr No obeir. Ha desobeït les nostres ordres.

desocupació f Índex d’atur d’una població. La desocupació es manté estable.

desocupat, -ada 1 adj Que està sense fer res. Està tot el dia desocupat. 2 m i f Treballador, treballadora que està a l’atur.

desodorant m Producte per dissimular les males olors.

desordenar v tr Desfer una cosa que estava ordenada. Algú ha desordenat tots els meus papers.

desordenat, -ada adj Sense ordre. Tens tot el calaix desordenat.

desordre [var.: *desorde] m Manca d’ordre. En aquella habitació tot era desordre.

desparar v intr Llevar el parament d’una taula després d’un àpat. Qui ajuda a desparar?

despatx m Oficina, lloc de treball d’un professional. Als matins treballa en un despatx.

despatxar 1 v intr Servir la mercaderia als clients d’una botiga. Hi havia quatre dependents per despatxar. 2 v tr Acomiadar de la feina. Aquest mes n’han despatxat una vintena.

despenjar v tr Fer cessar d’estar penjat. Despenja el telèfon i així no ens empiparan més.

despentinar v tr Fer cessar d’estar pentinat. El vent m’ha despentinat tota.

desperfecte [sovint en pl.] m Dany de poca importància produït per un accident.

despert, -a adj 1 En estat de vetlla. Estic despert des de les cinc. 2 Espavilat. Un venedor molt despert.

despertador m Rellotge amb timbre que sona a l’hora fixada.

despertar 1 v tr Fer deixar l’estat de son. M’han despertat els crits del carrer. 2 despertar-se v pron Deixar l’estat de son. Sempre es desperten a la mateixa hora.

despesa f [sovint en pl.] Quantitat de diners gastada. Aquest mes tenim moltes despeses. La despesa pública.

despit m Ressentiment. Sentia despit pels companys que s’havien situat més bé que ell.

desplaçament m El fet de desplaçar-se. Qui em pagarà els desplaçaments?

desplaçar 1 v tr Treure (algú, alguna cosa) del lloc que ocupa. L’últim que va arribar l’ha desplaçat del seu càrrec. 2 desplaçar-se v pron Moure’s d’un lloc en un altre. Van desplaçar-se fins al lloc del crim. Es desplacen sempre en el transport públic.

desplegar v tr Estendre. Van desplegar les pancartes per penjar-les.

desprendre 1 v tr Deixar anar. La pintura nova desprenia una olor insuportable. 2 desprendre’s v pron i règ Desenganxar-se. El satèl.lit es va desprendre de la càpsula. 3 Prescindir(-ne), donar una cosa pròpìa. Es va desprendre dels seus llibres per pagar les despeses.

despreocupat, -ada adj Que no vetlla prou pels seus propis interessos. És tan despreocupat que ni sap qui li deu diners.

després 1 adv Indica posterioritat, en l’espai o en el temps. Què voldràs que fem, després? 2 després de loc prep Tornaré després de les nou. La segona cantonada després de la plaça. 3 després que loc conj Després que els van avisar, no hi han tornat més.

desprès, -esa adj Generós. Ho dóna tot; és molt despresa.

despullar(-se) v tr i ref Llevar(-se) la roba. Per la revisió mèdica us faran despullar. Unes casetes de bany per despullar-se.

despullat, -ada adj Sense roba, nu. Va recórrer l’estadi tot despullat.

despuntar 1 v tr Trencar una punta. M’has despuntat el llapis. 2 v intr Començar a aparèixer. El sol ja despunta.

destacar v intr Fer-se notar. L’agulla de la catedral destacava per damunt de tots els edificis.

desterrar v tr Fer anar a l’exili. L’han desterrat fora del país.

destí m 1 Allò que determina la vida d’algú. Deia que el seu destí era ser pobre. 2 Lloc cap on es dirigeix un mitjà de transport, destinació. El tren amb destí cap a París acaba de sortir de la via 11.

destinació f 1 El fet de destinar, finalitat. Quina destinació donaràs a aquests documents? 2 Lloc cap on es dirigeix un mitjà de transport.

destinar v tr i règ Reservar per a un fi. Una part dels estalvis els pensaven destinar a renovar el vestuari.

destinatari, destinatària m i f Persona a qui va dirigit un escrit, un paquet, etc. En aquesta carta hi ha l’adreça del destinatari incompleta.

destorb m Allò que fa distreure d’una tasca, nosa. “Feina feta no fa destorb.”

destorbar v tr Distreure d’una tasca. Em va venir a destorbar amb unes històries absurdes.

destral [var.:* estral] f Eina per fer llenya.

destrellatat, -ada* adj Absurd, sense trellat. Una idea destrellatada.

destrossar v tr 1 Fer malbé amb violència. Els fans de l’equip anglès van destrossar tots els aparadors del carrer. 2 [hip.] Aquella traïció li ha destrossat el cor.

destrucció f El fet de destruir. Les tropes que es retiraven van fer una gran destrucció.

destruir v tr Fer ruïna d’una cosa. Amb la mania de semblar moderns, han destruït molts edificis notables.

desvariejar v intr Dir coses sense sentit. La febre el fa desvariejar.

desvergonyit, -ida adj Que no mostra vergonya. Una actitud desvergonyida.

desvetllar(-se) [var.: *desvetlar] v tr i pron (Fer) perdre el son. El cafè em desvetlla. M’he despertat a mitjanit i m’he desvetllat. 2 [fig.] v tr Suscitar. Aquelles olors li van desvetllar tot de records.

desviació f L’efecte de desviar. Hi ha una desviació a la carretera per causa de les obres.

desviar v intr Separar del camí. La policia de trànsit m’ha fet desviar cap a la dreta.

detall m Aspecte secundari o menys evident d’un conjunt. Es mirava tots els detalls d’aquella aquarel.la.

detallar v tr Explicar amb detall. Li va detallar tots els passos que havia de fer.

detectiu, detectiva m i f Professional que investiga delictes o situacions que no són prou clares.

detenció f El fet de detenir. La policia va fer moltes detencions.

detenir v tr Privar de llibertat. El van detenir per anar indocumentat.

detergent m Producte per rentar.

determinar v tr 1 Decidir. Va determinar que li ho diria tot. 2 Manera de relacionar-se certes formes gramaticals. L’article determina el nom.

determinat, -ada adj Concret, aquell i no un altre. En un moment determinat, va intervenir.

detestar v tr Odiar, avorrir. Detesta els espaguetis.

detingut, detinguda m i f Que pateix detenció. Han dut els detinguts a comissaria.

deu 1 det En nombre de deu. Els deu manaments. 2 m El nombre 10. 3 f pl La desena hora després de les 12.

déu 1 m Divinitat. Adoraven una multitud de déus. 2 Déu m Ésser totpoderós creador del món, segons certes religions. 3 déu n’hi do exp Expressa ponderació. Gasta un geni que déu n’hi do. Això et va dir?; déu n’hi do!

deure 1 v tr Estar en deute. Li devien molts diners. 2 v aux Indica probabilitat. Devien ser les onze de la nit. 3 m Obligació. Sol complir amb el seu deure. 4 deures m pl Tasques escolars. Encara no has fet els deures per demà?

deute m Allò que es deu. Té deutes per valor de tres milions de pessetes.

deutor, deutora m i f Persona que té un deute. Li va passar una llista dels seus deutors.

devot, -a adj i m i f Molt abocat a les pràctiques religioses. Una persona devota. Els devots estaven agenollats davant del sant.

dia 1 m Espai de temps en què hi ha claror; mesura del temps amb referència al moviment de rotació de la Terra, al calendari; data. El dia i la nit. No l’he vist en tot el dia. Falten tres dies per les vacances. Quin dia dius que fas anys? 2 fer-se de dia loc verb Veure’s les primeres clarors del dia. A l’estiu es fa de dia molt aviat. 3 bon dia exp Fórmula de salutació. Hola, bon dia!

diable m Esperit del mal, dimoni.

diada f Dia en què coincideix una festa important. La diada de Sant Jordi.

diadema m Adorn que es duu damunt del front. Se subjectava els cabells amb una diadema.

diagonal f Recta que travessa obliquament, especialment en un polígon o un poliedre. Va travessar el carrer en diagonal.

dialecte m Varietat social o geogràfica d’una llengua.

diàleg m Acció d’enraonar dues persones.

dialogar v règ Establir diàleg. No s’hi pot dialogar, no escolta.

diamant m Mineral molt dur utilitzat per tallar i com a joia.

diàmetre m Recta que passa pel centre d’una figura de contorn corb. La roda feia un metre de diàmetre.

diana f Centre d’un blanc sobre el qual es dispara. Ha fet diana.

diapositiva f Imatge gravada en un material transparent que es pot projectar.

diari, -ària 1 adj Que succeeix cada dia. La rutina diària. 2 diari m Publicació informativa que surt cada dia. Vés a buscar el pa i el diari.

diarrea f Afecció intestinal que fa anar líquid.

dibuix m Art de dibuixar; imatge dibuixada. Estudia dibuix. Dibuixos animats.

dibuixant m i f Persona que es dedica al dibuix.

dibuixar v tr i intr Traçar imatges. En sap molt, de dibuixar. Va dibuixar la silueta del campanar en un moment.

diccionari m Llibre que conté definicions de paraules, generalment ordenades alfabèticament.

dictador, -a adj i m i f Que mana o governa sense admetre discussió. Té una mare molt dictadora. El país va estar sotmès a un dictador durant quaranta anys.

dictadura f Règim polític en què governa un dictador.

dictar v tr Llegir un text en veu alta perquè uns altres el reprodueixin per escrit. Els va dictar un fragment de l’Odissea.

dictat m Reproducció escrita d’un text que dicten. Fem dictat una vegada la setmana.

dictatorial adj Referent a la dictadura. Règim dictatorial.

didal m Peça que encaixa en un dit per ajudar a cosir. Cusen sense didal.

dieta f 1 Règim alimentari. El metge em fa seguir una dieta equilibrada. 2 Diners que es cobren quan hi ha desplaçament. Cobra unes dietes que només li arriben per al dinar.

diferència f 1 Tret que fa una cosa no igual a una altra. Trobava molta diferència entre els dos climes. 2 Quantitat que resulta d’una comparació. Entre els dos preus hi ha una diferència de mil pessetes.

diferent 1 adj Que presenta diferències. Els dos germans s’assemblen força, però la forma de la cara és diferent. 2 diferents det Diversos. S’hi van presentar diferents candidats.

difícil adj No fàcil. Una proposta difícil d’aplicar.

difícilment adv Amb gran dificultat. Difícilment ens ho podem creure, això.

dificultat f Allò que fa difícil una cosa, entrebanc. Una empresa plena de dificultats.

difondre v tr Escampar. La premsa va difondre la notícia.

difuminar [var.: esfumar] v tr Fer borrós. La boira difuminava els contorns de les coses.

difunt, difunta m i f Persona que ha mort. Van traslladar el difunt fins al cementiri.

difusió f Acció i efecte de difondre. Un diari de gran difusió.

digerir v tr Transformar els aliments presos perquè el cos els pugui assimilar.

digestió f Procés biològic de digerir els aliments. Té una digestió pesada.

digestiu, -iva adj Referent a la digestió. L’aparell digestiu.

dígit m Signe de numeració. El nombre 2.144 té quatre dígits.

digital adj 1 Referent als dits. Empremtes digitals. 2 Referent als dígits. Un rellotge digital.

dignar-se a v aux Considerar que val la pena. No s’ha dignat a saludar-nos.

digne, -a adj 1 Que té dignitat. Una resposta digna. 2 adj règ Que hi correspon. Unes paraules dignes d’un gran pensador.

dignitat f Manera de comportar-se que demostra estima per un mateix. Es va rebaixar a demanar, sense mica de dignitat.

dijous m Quart dia de la setmana.

dilatar v tr Fer augmentar el volum. La calor dilata els cossos.

diligència f Carruatge antic de transport. Els bandits van atacar la diligència.

dilluns m Primer dia de la setmana.

diluvi m Pluja forta i abundant, aiguat. Va caure un diluvi que ho va inundar tot.

dimarts m Segon dia de la setmana.

dimecres m Tercer dia de la setmana.

dimensió f Mesura d’acord amb una línia. Els cossos tenen tres dimensions.

dimitir v tr i intr Deixar un càrrec. Han fet dimitir l’entrenador.

dimoni m Esperit del mal, diable.

dinàmic, -a adj Que presenta activitat. Una gent molt dinàmica.

dinamita f Explosiu de gran potència.

dinar 1 v intr Fer l’àpat del migdia. Dinarem a les dues. 2 m Àpat del migdia. Per dinar hi ha arròs.

dinastia f Conjunt de reis i reines d’una mateixa branca familiar. Les dinasties babilòniques.

diners m pl Cabals, moneda de curs legal. Ara guanya molts diners.

dinosaure m Nom genèric d’uns rèptils que van viure a l’era secundària.

dinou [var.: *denou, *dènou] 1 det En nombre de dinou. Hi ha dinou cadires a la sala. 2 m El nombre 19.

dins [var.: dintre] Indica situació a l’interior, per oposició a l’exterior, o fora. 1 adv [i loc adv ‘a dins’, ‘allà dins’…] Fica’l a dins. Deixeu-lo dins. Són allà dins. 2 prep [i loc prep ‘dins de’, ‘a dins’, ‘a dins de’, ‘per dins de’…] Ens trobarem dins de quatre dies. El guarden dins la capsa. Ja pots començar a col.locar la roba a dins la maleta. La vagoneta circulava per dins de la galeria.

diòcesi f Divisió administrativa de l’església on governa un bisbe.

diploma m Document que acredita generalment uns estudis o la concessió d’un premi.

diplomàcia f 1 Pràctica de les relacions entre països. El cap de la diplomàcia britànica. 2 [fig.] Habilitat. Té molta diplomàcia per plantejar els problemes.

diplomàtic, -a 1 adj Referent a la diplomàcia. Relacions diplomàtiques. 2 m i f Professional de la diplomàcia. És diplomàtic de carrera. 3 [fig.] adj Hàbil. No tracta mai les coses de cara, és molt diplomàtica.

dipòsit [var.: depòsit] m Recipient per contenir o guardar generalment líquids. El dipòsit d’un automòbil, d’un vàter.

dipositar [var.: depositar] v tr i règ Deixar, confiar a la custòdia (de). Dipositar diners a la caixa.

diputat, diputada m i f Membre del Parlament.

dir 1 v tr Emetre paraules, explicar. No sé què dius? No m’ha pas dit tota la veritat. Què diu, aquest rètol? 2 Utilitzat dins de fórmules incoatives. Digui, qui hi ha? Digui’m, què se li ofereix? Digues! Au, digue-ho! 3 Utilitzat dins de fórmules conclusives o explicatives. És a dir, que no t’agrada. I dit això, va aixecar la sessió. I van arribar cap al tard; més ben dit, quan ja era fosc. Això, no cal dir-ho, ho guardarem en secret. La sopa va quedar, diguem-ne, espessa. 4 dir v règ Anomenar. I a vostè, com li diuen? 5 dir-se v pron Anomenar-se: *nòmer. Com te dius? Es diu Antoni. 6 dir mal loc verb règ Parlar malament (de). Sempre diu mal dels altres.

direcció f 1 Acció de dirigir-se. Van agafar una direcció equivocada. Anaven en direcció cap al nord. 2 Instància, persona, grup que dirigeix. La direcció de la fàbrica, del club, de l’escola.

directament adv D’una manera directa. Va venir directament cap a nosaltres.

directe, -a adj Sense desviar-se. Un camí que va directe al poble del costat. Tenen línia directa amb el ministre.

directiu, directiva m i f Persona que forma part d’una direcció. Una reunió de directius.

director, directora m i f Persona que (en) duu la direcció. El director dels grans magatzems. Un director escènic, artístic. Un director d’orquestra. La directora de l’institut.

dirigent adj i m i f Que dirigeix, especialment un moviment, un grup. Les classes dirigents. Els dirigents sindicals.

dirigir 1 v tr Conduir, governar. Dirigeix amb encert l’economia del país. 2 dirigir(-se) v tr, pron i règ Parlar (a, amb); anar (cap a). Els va dirigir la paraula. Es dirigia cap a l’entrada.

disbarat m Acció o dita sense sentit: *desficaci, *doi. Ha fet el disbarat de no dormir en tota la nit.

disc m Cos cilíndric molt pla de diversos usos. Un disc compacte. Llançament de disc.

discapacitat, -ada adj i m i f Dit d’una persona que té algun tipus de mancança física, sensorial o intel.lectual.

disciplina f Conjunt de normes que cal seguir; la capacitat de seguir aquestes normes. Està sotmès a la disciplina militar. Per practicar l’esport, s’ha de tenir disciplina.

discòrdia f Estat d’aquells que no s’avenen. Ha sembrat la discòrdia entre la colla.

discoteca f Sala de ball amb música gravada.

discreció f Qualitat de discret. Confia en la vostra discreció.

discret, -a adj Que s’hi mira molt en les accions i les paraules. No en dirà res, perquè és molt discreta.

discurs m Explicació llarga sobre un tema. Va pronunciar un discurs d’inauguració.

discussió f Acció de discutir. Han dut el nou projecte de llei a discussió.

discutible adj Que no sembla clar. Uns arguments molt discutibles.

discutir v tr Tenir un contrast d’opinions. Van discutir prèviament la distribució de les feines.

disfressa f Vestit per representar una altra persona. Duia una disfressa d’indi. Un ball de disfresses.

disfressar(-se) v tr i règ Posar(-se) una disfressa. L’han disfressat d’astronauta.

disgust 1 m Sentiment causat per un fet advers. Aquest negoci no li dóna més que disgustos. 2 a disgust loc adv De mala gana. Treballa a disgust.

disminució f El fet de disminuir. Darrerament havien notat una disminució de les vendes.

disminuir v tr Baixar, fer-se més petit. Ha disminuït el nombre de naixements.

disparar v intr Engegar un tret amb una arma. Disparen a matar. Disparaven a l’aire.

dispensar v règ Alliberar d’una obligació. El van dispensar de complir tot l’horari.

dispensari m Centre d’atenció mèdica per a cures de poca importància o bé d’urgència.

dispersar v tr Fer anar en diverses direccions. La policia va dispersar els manifestants.

disponibilitat f Condició de disponible. Amb el nou horari de treball, no tenim tanta disponibilitat als migdies.

disponible adj Lliure per servir-se’n. Quan van telefonar, no hi havia cap ambulància disponible.

disposar 1 v règ Tenir, poder usar. No disposa de prou diners per comprar el pis. 2 disposar-se a v pron i aux Estar a punt de. Es disposava a dinar quan ells van arribar.

disposat, -ada [var.: dispost] adj règ A punt per. Se’l veu sempre molt disposat a tot.

disposició f 1 Estat d’ànim. Estic en disposició de declarar. 2 Poder de disposar. Estic a la vostra disposició. 3 Ordre d’una autoritat. Van fer llegir la disposició del governador.

dispositiu m Peça o mecanisme utilitzat amb alguna finalitat.

disputa f Discussió.

disputar v tr Competir per. Diversos candidats disputaven la plaça.

disquet m Disc on es grava informació procedent d’un ordinador.

dissabte m Sisè dia de la setmana.

disseny m Dibuix d’un objecte on se n’assenyalen les línies principals.

dissenyador, dissenyadora m i f Persona que es dedica a fer dissenys. Una dissenyadora de modes.

disset [var.: *desset, *dèsset] 1 det En nombre de disset. Hi falten disset dies, encara. 2 m El nombre 17.

dissimular v tr Fer veure que no s’està al cas. Va dissimular el disgust com va poder.

dissoldre(‘s) 1 v tr i pron Desfer(-se) una substància dins d’un líquid. Dissoldre una pastilla en aigua. 2 v tr [p. ext.] Anul.lar. Hauran de dissoldre les Corts.

dissolució f El fet de dissoldre. El president ha decretat la dissolució del Parlament.

dissolvent m Substància que en pot dissoldre d’altres.

distància f Mesura de la separació entre dos punts, especialment de l’espai. Quina distància hi ha entre casa vostra i el mercat?

distinció f El fet de distingir. No ho veia amb prou distinció. Saludava a tothom sense distinció.

distingir 1 v tr Veure les diferències. No arriba a distingir bé els colors. 2 distingir-se v pron i règ Destacar. Es distingia pels seus coneixements de física.

distingit, -ida adj Elegant, de comportament refinat. Tenia un aspecte distingit.

distintiu 1 m Senyal per ser distingit. El braçalet és el distintiu del capità de l’equip. 2 distintiu, -iva adj Que distingeix. Carnívor és un tret distintiu de molts mamífers.

distracció f 1 Manca d’atenció. Vaig tenir un moment de distracció i el vaig perdre de vista. 2 Allò que serveix per distreure’s. Per ell, era una distracció veure jugar la mainada a la plaça.

distret, -a adj Que no està atent. Se’l mirava distret.

distreure [var.: distraure] 1 v tr Causar distracció. Qualsevol sorollet el distreu. 2 distreure’s v pron Entretenir-se. Es distreuen jugant a cartes.

distribució f La manera de distribuir. Li agradava la distribució de les habitacions.

distribuïdor, -a adj i m i f Que distribueix. Una empresa distribuïdora de mercaderies. Fan les comandes a un mateix distribuïdor. A l’entrada del pis hi havia un distribuïdor.

distribuir v tr Fer(-ne) parts i donar-les a diferents destinataris. Van distribuir propaganda entre tots els assistents a l’acte.

dit m Cada una de les divisions del final de les extremitats de molts vertebrats. Tenim cinc dits a cada mà i a cada peu. El dit gros. El dit xic o petit.

dita f Manera de dir, frase feta.

diumenge m Setè dia de la setmana.

divendres m Cinquè dia de la setmana.

divers, -a 1 adj Variat. Un ambient divers. Unes explicacions diverses. 2 diversos, -es [ en pl.] det Alguns, uns quants, diferents. Va saludar diversos membres de la família. Li va plantejar diverses qüestions.

diversió f El fet de divertir-se. Amb les pallassades del menut, tenen diversió assegurada.

diversitat f Qualitat de divers. La característica principal de la nostra societat és la diversitat.

divertir 1 v tr Fer-ho passar bé. L’humorista els divertia amb els seus acudits. 2 divertir-se v pron Passar-s’ho bé. Es van divertir molt amb la pel.lícula Guantanamera.

divertit, -ida adj Que proporciona diversió. Una persona divertida. Una comèdia divertida.

diví, -ina adj Referent a la divinitat. Les lleis divines.

dividir 1 v tr Fer divisions, partir. Divideix trenta entre sis. Van dividir l’herència entre els germans. 2 dividir-se v pron i règ Partir-se. A partir d’allà, el riu es dividia en dos.

divinitat f Ésser al qual se li atribueixen qualitats de déu o de deessa.

divisa [gen. en pl.] f Moneda estrangera. Canvi de divises.

divisió f 1 Operació aritmètica. 2 Límit, resultat de partir. La comarca és una divisió administrativa.

divorci m Acció de divorciar-se. Han sol.licitat el divorci davant el jutge.

divorciar-se v pron Desfer el matrimoni davant la justícia. Es van divorciar al cap d’un any just de casats.

divorciat, divorciada m i f Persona que s’ha divorciat.

divuit [var.: *devuit, *díhuit] 1 det En nombre de divuit. Té divuit anys. 2 m El nombre 18.

divulgar v tr Fer conèixer un fet, unes idees, etc. entre el gran públic. Van divulgar la notícia a través de la ràdio.

do m Qualitat. Té el do de l’oportunitat.

doblar v tr Fer(-ne) el doble. Han doblat els beneficis en un mes.

doble 1 [gen. loc det ‘el doble de’] det Dues vegades una quantitat. Té el doble d’anys que jo. 2 m i f Persona que és clavada a una altra. Sembla el doble de Robert Redford.

doblegar v tr Posar una part d’una cosa sobre ella mateixa. Doblegava el paper per les puntes.

doblers* m pl Diners.

docent 1 adj Referent a l’ensenyament. El personal docent. 2 m i f [gen. en pl.] Persona dedicada a l’ensenyament. La directora ha reunit tots els docents del centre.

dòcil adj Que no ofereix resistència. Una gosseta dòcil.

doctor, doctora m i f 1 Que té el doctorat. Una doctora en filosofia. 2 [p. ext.] Metge. Si li puja la febre, haurem de cridar el doctor.

doctrina f Conjunt de principis i d’ensenyances, especialment religiosos. La doctrina cristiana.

document m Informació escrita o gravada que serveix de comprovació. Document històric. Document gràfic. Document d’identitat.

documentació f 1 Conjunt de documents sobre un tema. 2 Conjunt de documents personals. Va perdre la cartera amb tota la documentació.

documental 1 adj Referent a un document o documents. No en tenien proves documentals. 2 m Pel.lícula que divulga coneixements científics. Vam veure un documental sobre les foques.

dofí m Mamífer marí de morro llarg i prim, fàcil de domesticar.

doi* m Disbarat.

dol m Pena causada per una mort; ritual que ho té present. Han decretat tres dies de dol per la mort del primer ministre.

dòlar m Unitat de moneda dels Estats Units d’Amèrica.

dolç, -a 1 adj Que conté sucre. Li agrada el cafè ben dolç. 2 Sense sal. La sopa és dolça. 3 [fig.] Unes paraules dolces. 4 dolç m Producte de pastisseria en general. Una plata de dolços.

dolçor f Qualitat de dolç. Aquest refresc té una dolçor desagradable.

doldre v intr Saber greu. Les seves paraules m’han dolgut. És de doldre la poca confiança que ens té.

dolent, -a adj i m i f Inclinat a fer el mal, mancat de qualitat: *roí. Una persona dolenta. Una pel.lícula dolenta. El dolent de la història. És l’acudit més dolent que he sentit mai.

dolenteria f Acció dolenta, malifeta. Aquest noi no para de fer dolenteries.

dolor f Sensació de mal. Va sentir un fort dolor al pit.

dolorós, -osa adj Que fa mal. Una ferida dolorosa.

domador, domadora m i f Persona que doma animals. Els domadors del circ.

domar v tr Ensenyar animals per fer alguna habilitat. Es dediquen a domar foques per al circ.

domèstic, -a adj Referent a la casa, propi de la casa. Feines domèstiques. Animals domèstics.

domesticar v tr Fer tornar domèstic un animal. Els gossos van ser domesticats fa molts segles.

domicili m Lloc de residència habitual. Servim a domicili.

dominar 1 v tr Posseir, subjectar. Els antics romans dominaven tot el Mediterrani. 2 dominar-se v pron Controlar els propis impulsos, contenir-se. Li van venir ganes de clavar-li una bufa, però es va dominar.

domini m Poder de dominar. Estan sota el domini de les drogues.

dominical adj Relatiu al diumenge. El descans dominical.

dòmino [var.: dominó] m Joc format per unes fitxes que s’han d’aparellar.

dona f 1 Persona adulta de sexe femení. Hi ha més dones que homes. 2 Muller. M’ha trucat la dona d’en Jaume.

donar 1 v tr Passar la propietat d’una cosa a un altre. M’ha donat la seva col.lecció de segells. 2 donar-se v pron Rendir-se.

doncs [var.: *idò] 1 conj Indica conseqüència. Dius que plou?; doncs ara no podem anar a passejar. 2 així doncs, i doncs loc conj Per tant. Així doncs què faràs? I doncs què penses fer?

donyet* m Personatge fantàstic molt menut propi de la literatura popular: follet.

dormida f Acció de dormir. Es va estirar al sofà i va fer una dormida.

dormilega [var.: dormilec] adj i m i f Que li agrada molt dormir. Desperta’t, dormilega!

dormir v intr Trobar-se en estat de son. El nen ja dorm.

dormitori m Habitació de dormir. Una casa amb tres dormitoris.

dors m 1 Esquena. 2 Part posterior. Llegiu les explicacions que hi ha al dors. El dors de la mà.

dorsal 1 adj Referent al dors. Espina dorsal. Aleta dorsal. Múscul dorsal. 2 m Número que duen alguns esportistes a l’esquena. El corredor duia un dorsal amb el número 13.

dos, dues 1 det En nombre de dos. Dos armaris. Dues cadires. 2 dos [pl. dosos] m El nombre 2. L’u i el dos. 3 tots dos, totes dues loc det Els dos (…), les dues (…) plegats. Va agafar tots dos germans pel braç. 4 dues f pl La segona hora després de les 12. Les dues del migdia.

dosi f Part calculada d’un producte. S’ha de prendre el medicament a petites dosis.

dossier m Documentació sobre un tema.

dot m Qualitat. Té dots d’artista.

dotar v tr i règ Proveir. Els van dotar de material esportiu.

dotze 1 det En nombre de dotze. Els dotze mesos de l’any. 2 m El nombre 12. 3 f pl L’hora del migdia o de la mitjanit.

dotzena 1 f Conjunt de dotze.Van a dues-centes pessetes la dotzena. 2 una dotzena de loc det Una dotzena d’ous.

drac [var.: dragó] m Animal fantàstic. El drac de sant Jordi.

drama m Situació en què hi ha un conflicte. La separació dels pares va ser un drama per a ella.

dramàtic, -a adj Referent a un drama. Un cas dramàtic.

drap m Tros de roba per a diversos usos: *pedaç. Un drap de cuina. El drap de la pols.

drassana [gen. en pl.] f Instal.lacions on es construeixen i reparen vaixells.

dret, -a 1 adj Vertical. La paret no és gaire dreta. 2 Del cantó dret. L’ull dret. El peu dret. 3 dret [f. i pl. ‘dreta, drets, dretes’] adv Descansant damunt els peus. El públic aplaudia dret. 4 m Allò que és just de tenir, d’exigir. Defensar-nos de les acusacions és el nostre dret.

dreta f 1 El costat dret. Posa-ho a la dreta de l’armari. 2 [el.líp.] La mà dreta. Mira d’agafar-ho amb la dreta. 3 [fig., sovint en pl.] Opció política. Un partit de dretes.

dring m So vibrant i agut. El dring d’una copa de cristall.

droga f Substància d’aplicacions diverses en medicina, en la indústria, etc.; narcòtic.

drogar v tr Aplicar una droga. Han hagut de drogar el malalt.

drogat, -ada adj Que es troba sota els efectes d’una droga.

drogoaddicte, drogoaddicta m i f Persona que té addicció a la droga.

drogueria f Botiga on venen pintures, productes químics, etc.

duana f Administració que controla l’entrada de mercaderies en un país.

dubtar v règ Estar insegur davant d’una decisió.

dubte m El fet de dubtar. Estic en dubte: ho faig o no ho faig. És ell, sense cap mena de dubte. Arribaré cap a les deu, sens dubte. Això que et dic és fora de dubtes.

dubtós, -osa adj Poc segur. Estava dubtós de quin camí seguir.

duc, duquessa 1 m i f Títol de la noblesa. 2 duc m Ocell rapinyaire nocturn més gros que el mussol.

duel m Combat que es feia entre cavallers.

duna f Arena acumulada formant una muntanyeta. Les dunes del desert.

duplicat m Còpia. M’he fet fer un duplicat de la clau.

dur, -a adj 1 Resistent a la pressió. El ferro és un metall dur. 2 [fig.] Un caràcter dur. Una mirada dura. Unes paraules dures.

dur v tr Portar. Ara poca gent duu barret.

durada [var.: duració] f Temps que transcorre durant una acció, un fet. Una cinta de llarga durada.

durament adv Amb duresa. Els tractà molt durament de paraula.

durant prep Indica situació en el desencadenament d’un procés. Això va passar durant la cerimònia.

durar v intr Tenir durada. Quant dura la pel.lícula?

duresa f Qualitat de dur. Un material de gran duresa. Tractar amb duresa.

durícia f Tros de la pell que s’ha fet dura. Té les mans plenes de durícies.

duro m Moneda de cinc pessetes.

dutxa f 1 Mecanisme per a la higiene corporal d’on cau l’aigua en forma de ruixadora; el lloc on està instal.lat. S’ha espatllat la dutxa. Ara no s’hi pot posar, perquè és a la dutxa.

dutxar(-se) v tr i pron Prendre o fer prendre una dutxa. He de dutxar el nen. Després de prendre el sol molta estona van dutxar-se.

5

Posted on

In lieblicher Bläue blühet. Hölderlin. 1823

[fragment copiat per Waiblinger) 1823

In lieblicher Bläue blühet
mit dem metallenen Dache der Kirchthurm. Den umschwebet
Geschrei der Schwalben, den umgiebt die rührendste Bläue.
Die Sonne gehet hoch darüber und färbet das Blech,
im Winde aber oben stille krähet die Fahne.
Wenn einer unter der Gloke dann herabgeht, jene Treppen,
ein stilles Leben ist es, weil,
wenn abgesondert so sehr die Gestalt ist,
die Bildsamkeit herauskommt dann des Menschen.
Die Fenster, daraus die Gloken tönen, sind wie Thore an Schönheit.
Nemlich, weil noch der Natur nach sind die Thore,
haben diese die Ähnlichkeit von Bäumen des Walds.
Reinheit aber ist auch Schönheit.

En blau adorable floreix
amb el teulat de metall el campanar.
Al voltant hi planen xiscles d’orenetes,
l’abraça el blau més impressionant.
El sol s’enfila enlaire
i arroenta les planxes de bronze,
però, dalt de tot, al vent,
en silenci canta el penell.
I quan algú baixa els graons sota el batall,
la vida és dolça, perquè
si la figura s’ha separat tant, llavors
es mostra la concreció de l’home.
Les finestres, d’on dringuen les campanes,
són com portes a la bellesa. I és cert que,
puix que les portes són encara segons la natura,
tenen l’aspecte dels arbres del bosc. La puresa,
però, també és bellesa.

Innen aus Verschiedenem entsthet ein ernster Geist.
So sehr einfältig aber die Bilder, so sehr heilig sind die, daß
man wirklich oft fürchtet, die zu beschreiben.
Die Himmlischen aber, die immer gut sind,
alles zumal, wie Reiche, haben diese, Tugend und Freude.
Der Mensch darf das nachahmen.
Darf, wenn lauter Mühe das Leben, ein Mensch
aufschauen und sagen : so will ich auch seyn ?
Ja. So lange die Freundlichkeit noch am Herzen, die Reine,
dauert, misset nicht unglüklich der Mensch sich
der Gottheit.

A dins, neix del divers
un esperit sever. Tan simples,
però, tan sagrades
són les imatges, que sovint,
en veritat, descriure-les ens fa por. Els Celestes,
però, que sempre són plens de bondat, ho tenen tot,
semblant als rics, virtut i goig.
En això l’home els pot imitar.
¿Pot, un home, quan la vida és un feix de fatics,
mirar enlaire i dir: també
jo voldria ser així? Sí.
Mentre l’amistat, la pura,
roman al cor,
no dissortadament
es mesura l’home amb la divinitat.

Ist unbekannt Gott ? Ist er offenbar wie die Himmel ?
dieses glaub’ ich eher. Des Menschen Maaß ist’s.
Voll Verdienst, doch dichterisch,
wohnet der Mensch auf dieser Erde. Doch reiner
ist nicht der Schatten der Nacht mit den Sternen,
wenn ich so sagen könnte,
als der Mensch, der heißet ein Bild der Gottheit.

¿És desconegut Déu? ¿És visible
com el Cel? Això és el que crec.
Aquesta és la mesura de l’home.
Ben mereixedor, però poèticament habita
l’home en aquesta terra. I no més pura
és l’ombra de la nit amb les estrelles,
si ho podia dir així,
que l’home, que és com dir una imatge de la divinitat.

Giebt auf Erden ein Maaß ?
Es giebt keines. Nemlich
es hemmen der Donnergang nie die Welten des Schöpfers.
Auch eine Blume ist schön, weil sie blühet unter der Sonne.
Es findet das Aug’ oft im Leben
Wesen, die viel schöner noch zu nennen wären
als die Blumen. O! ich weiß das wohl!
Denn zu bluten an Gestalt und Herz,
und ganz nicht mehr zu seyn, gefällt das Gott ?
Die Seele aber, wie ich glaube, muß rein bleiben,
sonst reicht an das Mächtige auf Fittigen der Adler mit lobendem Gesange
und der Stimme so vieler Vögel.
Es ist die Wesenheit, die Gestalt ist’s.

¿Hi ha en la Terra una mesura? No n’hi ha
cap. I és que no frenen el camí del Tro
els mons del Creador. També
una flor és bella,
perquè floreix sota el sol. Sovint
en la vida l’ull troba éssers, que fóra
més bell anomenar-los que les flors i tot.
Oh!, prou que ho sé! Perquè
sagnar de cos i cor i ja no ser sencer,
¿plau al Déu? Però
l’ànima, i ho crec, cal que romangui
pura, si no, volant
l’àguila s’atansa al Poderós amb cants
de lloança i la veu de tants d’ocells.
Això és l’essència, és la forma.

Du schönes Bächlein, du scheinest rührend, indem du rollest so klar,
wie das Auge der Gottheit, durch die Milchstraße.
Ich kenne dich wohl,
aber Thränen quillen aus dem Auge. Ein heiteres Leben
seh’ ich in den Gestalten mich umblühen der Schöpfung, weil
ich es nicht unbillig vergleiche den einsamen Tauben auf dem Kirchhof.
Das Lachen aber scheint mich zu grämen der Menschen,
nemlich ich hab’ ein Herz.

Tu, bell torrent, em commous
mentre t’esbalces tan clar,
com l’ull de la Divinitat per la galàxia.
Prou que et conec; però les llàgrimes
neguen l’ull. Una vida joiosa
entorn meu veig florir en les formes de la Creació,
perquè no a tort ho comparo als coloms
solitaris entre les tombes. Diríeu, però,
que m’acora el riure dels homes;
i és que tinc cor.

Möcht’ ich ein Komet seyn ?
Ich glaube. Denn sie haben Schnelligkeit der Vögel ; sie blühen an Feuer,
und sind wie Kinder an Reinheit.
Größeres zu wünschen, kann nicht des Menschen Natur sich vermessen.
Der Tugend Heiterkeit verdient auch gelobt zu werden vom ernsten Geiste,
der zwischen den drei Säulen wehet
des Gartens. Eine schöne Jungfrau muß das Haupt umkränzen
mit Myrthenblumen, weil sie einfach ist
ihrem Wesen nach und ihrem Gefühl. Myrthen aber
giebt es in Griechenland.

¿Podria ser un cometa  jo? Crec que sí. Perquè
tenen la rapidesa dels ocells; floreixen
amb foc i són purs com els infants. Desitjar
un bé més gran és desmesurat per a la natura humana. El goig
de la virtut, també mereix que el lloï
l’esperit sever, que alena
entre les tres columnes del jardí. Una noia
bonica s’ha de coronar el cap
amb flors de murtra, perquè és senzilla
d’ésser i de sentiments.
Però les murtres són a Grècia.

Wenn einer in der Spiegel siehet,
ein Mann, und siehet darinn sein Bild, wie abgemahlt ;
es gleicht dem Manne.
Augen hat des Menschen Bild,
hingegen Licht der Mond.
Der König Œdipus hat ein Auge zuviel vieleicht.
Diese Leiden dieses Mannes, sie scheinen unbeschreiblich, unaussprechlich,
unausdrüklich.
Wenn das Schauspiel ein solches darstellt, kommt’s daher.

Si algú, un home, mira al mirall,
hi veu la seva imatge, com dibuixada,
i s’assembla a aquest home. Ulls té la imatge de l’home, llum,
en canvi, la lluna. El rei Èdip
potser té un ull de massa. Els sofriments
d’aquest home semblen indescriptibles,
inexpressables, indefinibles. Quan el drama
el representa, llavors això s’esdevé.

Wie ist mir’s aber, gedenk’ ich deiner jetzt ?
Wie Bäche reißt des Ende von Etwas mich dahin,
welches sich wie Asien ausdehnet.
Natürlich dieses Leiden, das hat Œdipus.
Natürlich ist’s darum.
Hat auch Herkules gelitten ?
Wohl. Die Dioskuren in ihrer Freundschaft
haben die nicht Leiden auch getragen ? Nemlich
wie Herkules mit Gott zu streiten, das ist Leiden.
Und die Unsterblichkeit im Neide dieses Leben,
diese zu theilen, ist ein Leiden auch.

Però ¿què n’és, de mi, que ara penso en tu?
Com els rius, se m’enduu, cap allà, la fi d’alguna cosa,
que s’escampa com Àsia. És clar,
aquest sofriment, el coneix Èdip. És clar que és per això.
¿Hèrcules també el sofrí?
I tant. ¿Els Dioscurs també, en llur amistat,
no suportaren sofriments? I és que lluitar
com Hèrcules, amb Déu, això és sofrir.
I compartir la immortalitat, enveja
d’aquesta vida, és també un sofriment.

Doch das ist auch ein Leiden, wenn
mit Sommerfleken ist bedekt ein Mensch,
mit manchen Fleken ganz überdekt zu seyn! das
thut die schöne Sonne : nemlich
die ziehet alles auf. Die Jünglinge führt die Bahn sie
mit Reizen ihrer Strahlen wie mit Rosen.
Die Leiden scheinen so, die Œdipus getragen, als wie
ein armer Mann klagt, daß ihm etwas fehle.
Sohn Laios, armer Fremdling in Griechenland!
Leben ist Tod, und Tod ist auch ein Leben.

Però també és un sofriment,
quan un home, cobert de cremades pel sol,
tot ell és una nafra! Vet aquí
el que fa el bell sol: ho fa esclatar
tot. Els joves mena pel camí
amb l’encís dels seus raigs, com amb roses.
Els sofriments, que Èdip suportà, s’assemblen
als d’un home pobre quan es plany, perquè li manca alguna cosa.
Fill de Laios, pobre estranger a Grècia!
La vida és mort, i la mort és també una vida.

[ participant del diví i alhora cremat per ell]

Posted on

Mnemosyne. Hölderlin. 1805

Reif sind, in Feuer getaucht, gekochet
Die Frücht und auf der Erde geprüfet und ein Gesetz ist,
Daß alles hineingeht, Schlangen gleich,
Prophetisch, träumend auf
Den Hügeln des Himmels. Und vieles
Wie auf den Schultern eine
Last von Scheitern ist
Zu behalten. Aber bös sind
Die Pfade. Nämlich unrecht,
Wie Rosse, gehn die gefangenen
Element und alten
Gesetze der Erd. Und immer
Ins Ungebundene gehet eine Sehnsucht. Vieles aber ist
Zu behalten. Und not die Treue.
Vorwärts aber und rückwärts wollen wir
Nicht sehn. Uns wiegen lassen, wie
Auf schwankem Kahne der See.

Madurs són, en foc submergits, bullits
Els fruits i sobre la terra provats, i és una llei
Que tot entri, a tall de serpent,
Profèticament, somniant, cap a
Les cimes del cel. I molta
Cosa, com damunt les espatlles
Un feix de llenya, cal
Guardar. Però dolents
Són els camins. De tort,
Com cavalls, van els presoners
Elements i antigues
Lleis de la terra. I sempre
Va cap al deslligat una enyorança. Molta
Cosa però cal guardar. I necessària
És la fidelitat.
Però endavant i endarrere
No mirem. Deixar-nos gronxar, com sobre
Una incerta barca del mar.
(versió Riba)

[ crec que és la primera poesia de Hölderlin que vaig llegir, a l’adolescència i m’arribava el ritme  _. _.

Posted on

An die Hoffnung. Hölderlin. 1803

O Hoffnung! holde! gütiggeschäftige!
Die du das Haus der Trauernden nicht verschmähst,
Und gerne dienend, Edle, zwischen
Sterblichen wartest und Himmelsmächten,

Oh esperança! encisadora! ben enfeinada!
tu que no menysprees la casa que es lamenten,
I de bon grat serveixes, noble, esperant
entre mortals i  poders celestials,

Wo bist du? wenig lebt’ ich; doch atmet kalt
Mein Abend schon. Und stille, den Schatten gleich,
Bin ich schon hier; und schon gesanglos
Schlummert das schaudernde Herz im Busen.

On ets? Poc he viscut, però ja respira fred
el meu vespre. I en silenci, com les ombres
sóc aquí; i ja sense cant
s’adorm el cor tremolós al pit.

Im grünen Tale, dort, wo der frische Quell
Vom Berge täglich rauscht, und die liebliche
Zeitlose mir am Herbsttag aufblüht,
Dort, in der Stille, du Holde, will ich

A la vall verda, on la front fresca raja
de les muntanyes, i l’adorable
fora del temps em floreix el dia de tardor,
allà, en el silenci, tu estimada, et voldré

Dich suchen, oder wenn in der Mitternacht
Das unsichtbare Leben im Haine wallt,
Und über mir die immerfrohen
Blumen, die blühenden Sterne glänzen,

cercar, o quan a mitjanit
la vida invisible creix a l’arbreda
i sobre meu, les sempre alegres
flors, les estrelles florides brillen,

O du des Äthers Tochter! erscheine dann
Aus deines Vaters Gärten, und darfst du nicht,
Ein Geist der Erde, kommen, schröck’, o
Schröcke mit anderem nur das Herz mir.

Oh tu filla de l’èter! apareix llavors
Dels jardins del teu pare, i si no pots
venir a un esperit de la terra, mou-me,
oh mou-me el cor amb altres coses.

Posted on

Patmos. Hölderlin. 1802

Nah ist
Und schwer zu fassen der Gott.
Wo aber Gefahr ist, wächst
Das Rettende auch.
Im Finstern wohnen
Die Adler und furchtlos gehn
Die Söhne der Alpen über den Abgrund weg
Auf leichtgebaueten Brücken.
Drum, da gehäuft sind rings
Die Gipfel der Zeit, und die Liebsten
Nah wohnen, ermattend auf
Getrenntesten Bergen,
So gib unschuldig Wasser,
O Fittige gib uns, treuesten Sinns
Hinüberzugehn und wiederzukehren.

A prop és
i ardu d’aferrar el déu.
Però on hi ha perill, creix
també el que salva.
En la tenebra habiten
les àguiles i sense por travessen,
plançons dels Alps, l’abisme
per ponts bastits en l’aire.
Per això, puix que entorn es drecen
els cims dels temps, i a prop habiten
els més estimats, llanguint
a les muntanyes més llunyanes,
dóna’ns aigua innocent,
dónan’ns ales, l’esperit més fidel,
per anar d’una banda a l’altra i tornar.

So sprach ich, da entführte
Mich schneller, denn ich vermutet,
Und weit, wohin ich nimmer
Zu kommen gedacht, ein Genius mich
Vom eigenen Haus. Es dämmerten
Im Zwielicht, da ich ging,
Der schattige Wald
Und die sehnsüchtigen Bäche
Der Heimat; nimmer kannt ich die Länder;
Doch bald, in frischem Glanze,[173]
Geheimnisvoll
Im goldenen Rauche, blühte
Schnellaufgewachsen,
Mit Schritten der Sonne,
Mit tausend Gipfeln duftend,

Així parlava jo, quan,
rabent com mai no hauria dit
i lluny, on mai no hauria
cregut anar, un geni em raptà
de casa meva. Resplendien
entre dos llustres, tot passant,
el bosc ple d’ombres
i els nostàlgics rius
de la pàtria; no coneixia ja les terres;
però aviat, esplèndida i fresca,
misteriosa,
entre vapors daurats, es desclogué,
com flor que s’obre frisosa,
amb cada pas del sol,
amb l’olor de mil cims,

Mir Asia auf, und geblendet sucht
Ich eines, das ich kennete, denn ungewohnt
War ich der breiten Gassen, wo herab
Vom Tmolus fährt
Der goldgeschmückte Paktol
Und Taurus stehet und Messogis,
Und voll von Blumen der Garten,
Ein stilles Feuer, aber im Lichte
Blüht hoch der silberne Schnee,
Und Zeug unsterblichen Lebens
An unzugangbaren Wänden
Uralt der Efeu wächst und getragen sind
Von lebenden Säulen, Zedern und Lorbeern,
Die feierlichen,
Die göttlichgebauten Paläste.

Àsia, als meus ulls; i enlluernat vaig cercar
un lloc que conegués; perquè em perdia
pels amples carrers, cap on el Tmolos
davalla al Pàctol,
amb orles d’or, i el Taurus
s’encimbella, i el Messoguis,
i el jardí ple de flors,
un plàcid foc; a les altures, però,
brilla a la llum la neu d’argent;
i, testimoni de vida immortal,
en parets inaccessibles,
l’heura antiquíssima creix, i en columnes
vives, de cedres i llorers, es drecen,
majestuosos,
els palaus que bastiren els déus.

Es rauschen aber um Asias Tore
Hinziehend da und dort
In ungewisser Meeresebene
Der schattenlosen Straßen genug,
Doch kennt die Inseln der Schiffer.
Und da ich hörte,
Der nahegelegenen eine
Sei Patmos,
Verlangte mich sehr,
Dort einzukehren und dort[174]
Der dunkeln Grotte zu nahn.
Denn nicht, wie Cypros,
Die quellenreiche, oder
Der anderen eine
Wohnt herrlich Patmos,

Però murmuren a les portes d’Àsia
tibant ací i allà
sobre la incerta plana del mar
prou camins sense ombra; tanmateix
el mariner coneix les illes.
I quan vaig sentir
que érem prop d’una anomenada
Patmos,
el desig em garfí
de fer-hi cap i d’apropar-me
a la cova sobscura.
Però no, com Xipre,
rica de fonts, o bé
alguna de les altres,
té manífica estada Patmos;

Gastfreundlich aber ist
Im ärmeren Hause
Sie dennoch
Und wenn vom Schiffbruch oder klagend
Um die Heimat oder
Den abgeschiedenen Freund
Ihr nahet einer
Der Fremden, hört sie es gern, und ihre Kinder,
Die Stimmen des heißen Hains,
Und wo der Sand fällt, und sich spaltet
Des Feldes Fläche, die Laute,
Sie hören ihn und liebend tönt
Es wider von den Klagen des Manns. So pflegte
Sie einst des gottgeliebten,
Des Sehers, der in seliger Jugend war

hospitalària és, però,
àdhuc en la més
pobra casa,
i si nàufrag o amb llàgrimes
per la pàtria o per
l’amic perdut s’hi apropa
un estranger,
l’escolta de bon grat, i les seves filles
les veus del bosc ardent,
i on l’arena s’engruna i es clivella
la crosta del camp, els sorolls
l’escolten i un ressó d’amor
respon als planys de l’home. Així acollí
una vegada l’estimat de Déu,
el vident, que en feliç joventut havia

Gegangen mit
Dem Sohne des Höchsten, unzertrennlich, denn
Es liebte der Gewittertragende die Einfalt
Des Jüngers und es sahe der achtsame Mann
Das Angesicht des Gottes genau,
Da, beim Geheimnisse des Weinstocks, sie
Zusammensaßen, zu der Stunde des Gastmahls,
Und in der großen Seele, ruhigahnend, den Tod
Aussprach der Herr und die letzte Liebe, denn nie genug
Hatt er von Güte zu sagen[175]
Der Worte, damals, und zu erheitern, da
Ers sahe, das Zürnen der Welt.
Denn alles ist gut. Drauf starb er. Vieles wäre
Zu sagen davon. Und es sahn ihn, wie er siegend blickte,
Den Freudigsten die Freunde noch zuletzt,

anat amb
el Fill de l’Altíssim, inseparable, perquè
estimà el Portador de tempestes la simplicitat
del deixeble i l’home atent
veié exacta la cara de Déu,
quan, al misteri del cep, de costat
seien, a l’hora del sopar, i pressentint
serenament en la gran ànima, el Senyor
parlà de la mort i de l’amor suprem,
perquè mai com llavors hagué prou
de dir paraules de bondat, i
asserenar, Ell, que la veia,
la ira del món. Perquè tot està bé. Després morí.
Molt hi hauria a contar-ne. I el veieren com, el Més Joiós, mirava
triomfant els amics encara a la fi,

Doch trauerten sie, da nun
Es Abend worden, erstaunt,
Denn Großentschiedenes hatten in der Seele
Die Männer, aber sie liebten unter der Sonne
Das Leben und lassen wollten sie nicht
Vom Angesichte des Herrn
Und der Heimat. Eingetrieben war,
Wie Feuer im Eisen, das, und ihnen ging
Zur Seite der Schatte des Lieben.
Drum sandt er ihnen
Den Geist, und freilich bebte
Das Haus und die Wetter Gottes rollten
Ferndonnernd über
Die ahnenden Häupter, da, schwersinnend,
Versammelt waren die Todeshelden,

tanmateix els punyí la tristesa
que ara es fes vespre, atònits,
perquè grans determinacions duien al cor
aquests homes, però els era dolç
viure sota el sol i no volien allunyar-se
de la cara del Senyor
ni de la pàtria. Els penetrava,
com foc al ferro, i els anava al costat
l’ombra de l’Estimat.
Per això els envià
l’Esperit, i és cert que trontollà
la casa i les tempestes de Déu s’abateren
de lluny tronant
sobre els caps plens d’averanys, quan, aclaparats,
eren junts els herois de la mort,

Itzt, da er scheidend
Noch einmal ihnen erschien.
Denn itzt erlosch der Sonne Tag,
Der Königliche, und zerbrach
Den geradestrahlenden,
Den Zepter, göttlichleidend, von selbst,
Denn wiederkommen sollt es,
Zu rechter Zeit. Nicht wär es gut
Gewesen, später, und schroffabbrechend, untreu,
Der Menschen Werk, und Freude war es[176]
Von nun an,
Zu wohnen in liebender Nacht, und bewahren
In einfältigen Augen, unverwandt
Abgründe der Weisheit. Und es grünen
Tief an den Bergen auch lebendige Bilder,

en aquella hora, quan, anant-se’n,
encara se’ls aparegué suna vegada.
Perquè llavors, el dia del sol,
el reial, s’apagà i Ell mateix rompé,
sofrint com un déu,
el ceptre radiant, perquè
havia de tornar al temps
degut. No hauria estat bé
més tard, i que de sobte hagués fet miques,
amb infidelitat, l’obra dels homes,
i ençà d’aleshores
el goig fou viure en nit fervent i preservar
en ulls senzills abismes immutables
de saviesa. I verdegen
al fons de le smuntanyes imatges vivents també,

Doch furchtbar ist, wie da und dort
Unendlich hin zerstreut das Lebende Gott.
Denn schon das Angesicht
Der teuern Freunde zu lassen
Und fernhin über die Berge zu gehn
Allein, wo zweifach
Erkannt, einstimmig
War himmlischer Geist; und nicht geweissagt war es, sondern
Die Locken ergriff es, gegenwärtig,
Wenn ihnen plötzlich
Ferneilend zurück blickte
Der Gott und schwörend,
Damit er halte, wie an Seilen golden
Gebunden hinfort
Das Böse nennend, sie die Hände sich reichten –

és terrible, però, com aquí i allà
infinitament Déu dispersa el que viu.
I ho és deixar les cares
dels amics estimats i anar-se’n
lluny, per les muntanyes, sol, on fou
reconegut
dues vegades
per tots l’Esperit del Cel; i no era profecia
però els agafà pels cabells, present,
quan, allunyant-se,
el Déu mirà de sobte enrera
i conjurant,
perquè restés, com en llibant d’or
lligat per sempre,
esmentant el maligne, es donaven les mans-

Wenn aber stirbt alsdenn,
An dem am meisten
Die Schönheit hing, daß an der Gestalt
Ein Wunder war und die Himmlischen gedeutet
Auf ihn, und wenn, ein Rätsel ewig füreinander,
Sie sich nicht fassen können
Einander, die zusammenlebten
Im Gedächtnis, und nicht den Sand nur oder
Die Weiden es hinwegnimmt und die Tempel
Ergreift, wenn die Ehre[177]
Des Halbgotts und der Seinen
Verweht und selber sein Angesicht
Der Höchste wendet
Darob, daß nirgend ein
Unsterbliches mehr am Himmel zu sehn ist oder
Auf grüner Erde, was ist dies?

Però llavors, quan mor
Aquell que fou
summament bellesa, que un miracle
era la seva figura, indicada pels celestes,
i quan, etern enigma per a cada un, no es poden
entendre els uns als altres
que en la memòria vivien
units, i no l’arena només
o els salzes arrabassa i els temples
captura, quan l’honor
del smidéu i dels seus
es dispersa i l’Altíssim mateix
aparta allà dalt
la seva cara perquè se’n va
al Cel o per la verda Terra cerca l’esguard
un immortal, ¿què és això?

Es ist der Wurf des Säemanns, wenn er faßt
Mit der Schaufel den Weizen,
Und wirft, dem Klaren zu, ihn schwingend über die Tenne.
Ihm fällt die Schale vor den Füßen, aber
Ans Ende kommet das Korn,
Und nicht ein Übel ists, wenn einiges
Verloren gehet und von der Rede
Verhallet der lebendige Laut,
Denn göttliches Werk auch gleichet dem unsern,
Nicht alles will der Höchste zumal.
Zwar Eisen träget der Schacht,
Und glühende Harze der Aetna,
So hätt ich Reichtum,
Ein Bild zu bilden, und ähnlich
Zu schaun, wie er gewesen, den Christ,

És el git del sembrador, quan arreplega
amb la pala el forment
i el llança enlaire, cap al clar, quan el bat a l’era.
El boll li cau als peus, però a la fi
arriba el gra, i no és res
dolent si algun se’n perd, i si
expira el so vivent
de la paraula, que també
l’obra divina s’assembla a la nostra, l’Altíssim
alhora no ho vol tot.
És cert, la mina porta ferro
i resines roents a l’Etna,
jo fóra ric així
per compondre una imatge
i semblantment veure com fou el Crist,

Wenn aber einer spornte sich selbst,
Und traurig redend, unterweges, da ich wehrlos wäre,
Mich überfiele, daß ich staunt und von dem Gotte
Das Bild nachahmen möcht ein Knecht –
Im Zorne sichtbar sah ich einmal
Des Himmels Herrn, nicht, daß ich sein sollt etwas, sondern
Zu lernen. Gütig sind sie, ihr Verhaßtestes aber ist,
Solange sie herrschen, das Falsche, und es gilt
Dann Menschliches unter Menschen nicht mehr.[178]
Denn sie nicht walten, es waltet aber
Unsterblicher Schicksal und es wandelt ihr Werk
Von selbst, und eilend geht es zu Ende.
Wenn nämlich höher gehet himmlischer
Triumphgang, wird genennet, der Sonne gleich,
Von Starken der frohlockende Sohn des Höchsten,

però si algun s’esperonava a si mateix
i amb veu trista, al llarg del camí, en veure’m indefens
se’m tirava al damunt, jo estupefacte, i que un esclau
pugui imitar la imatge de Déu-
visible en ira una vegada vaig veure
els Senyors del cel, no perquè jo sigui res,
ans per aprendre. Són benèvols, però el que avorreixen
més, mentre regnen, és la falsedat,
i que l’humà ja no compta entre els homes.
Perquè aquests no regeixen, ans regeix
el fat dels immortals i l’obra llur
erra sola i rabent es precipita a la fi.
I ñes que quan va més alt pel Cel
el seguici triomfal, com el sol
els forts aclamen l’exultant Fill de l’Altíssim,

Ein Losungszeichen, und hier ist der Stab
Des Gesanges, niederwinkend,
Denn nichts ist gemein. Die Toten wecket
Er auf, die noch gefangen nicht
Vom Rohen sind. Es warten aber
Der scheuen Augen viele,
Zu schauen das Licht. Nicht wollen
Am scharfen Strahle sie blühn,
Wiewohl den Mut der goldene Zaum hält.
Wenn aber, als
Von schwellenden Augenbraunen,
Der Welt vergessen
Stilleuchtende Kraft aus heiliger Schrift fällt, mögen,
Der Gnade sich freuend, sie
Am stillen Blicke sich üben.

una consigna, i vet aquí que la batuta
del cant apunta avall,
que res no és mesquí. Desperta Ell
els morts que encara no són presa
de l’escòria. Esperen, però, temorosos,
molts ulls mirar la llum. No volen
borronar sota el llamp penetrant
encara que el coratge, el freni
la brida d’or. Però quan en l’oblit
del món raja,
com de celles reblertes,
serena força lluminosa
de l’escriptura santa, poden,
exultant de la gràcia,
aplicar-se a l’esguard reposat.

Und wenn die Himmlischen jetzt
So, wie ich glaube, mich lieben,
Wie viel mehr Dich,
Denn Eines weiß ich,
Daß nämlich der Wille
Des ewigen Vaters viel
Dir gilt. Still ist sein Zeichen
Am donnernden Himmel. Und Einer stehet darunter
Sein Leben lang. Denn noch lebt Christus.[179]
Es sind aber die Helden, seine Söhne,
Gekommen all und heilige Schriften
Von ihm und den Blitz erklären
Die Taten der Erde bis itzt,
Ein Wettlauf unaufhaltsam. Er ist aber dabei. Denn seine Werke sind
Ihm alle bewußt von jeher.

I si als Celestes ara així
com ho crec, m’estimen, quant
molt més a Tu,
perquè una cosa sé,
i és que la voluntat
del Pare etern valores
molt. Silenciós i ferm
és el seu signe al Cel tonant. I a sota hi resta Un
tota la vida. Perquè Crist encara viu.
Però el sherois, fills Seus,
tots han vingut i les escriptures santes
d’Ell i el llamp expliquen
fins avui els actes de la Terra,
cursa irresistible. Ell, però, hi és present. Perquè les seves obres
conegudes li són des de sempre.

Zu lang, zu lang schon ist
Die Ehre der Himmlischen unsichtbar.
Denn fast die Finger müssen sie
Uns führen und schmählich
Entreißt das Herz uns eine Gewalt.
Denn Opfer will der Himmlischen jedes,
Wenn aber eines versäumt ward,
Nie hat es Gutes gebracht.
Wir haben gedienet der Mutter Erd
Und haben jüngst dem Sonnenlichte gedient,
Unwissend, der Vater aber liebt,
Der über allen waltet,
Am meisten, daß gepfleget werde
Der feste Buchstab, und Bestehendes gut
Gedeutet. Dem folgt deutscher Gesang.

Massa, massa temps fa
que l’honor dels celes roman invisible.
I és que gairebé a les palpentes
ens han de guiar i ultratjós
ens arrenca el cor un rampell violent.
Perquè cada Celeste vol sacrificis,
i l’oblit tan sols d’un
no ha dut mai cap bé.
Hem servit la mare Terra
i hem servit suara la llum del sol,
ignorants, però més que res plau
al Pare, que sobre tot
regna, que hom mantingui
la lletra dura i l’existent
ben interpretat. I el segueix el cant alemany.

[creu que hi ha un secret, que ell haurà intuït, com a poeta i que el porta als homes. [Crist com a bellesa] . Si l’escolten i el segueixen, tot anirà bé. Però jo m’atreviria a dir que abans de voler salvar els altres hom hauria de saber construir una vida raonablement bona, i estar bé amb un mateix]

Posted on

Wie wenn am Feiertage. Hölderlin. 1800

Wie wenn am Feiertage, das Feld zu sehn,
Ein Landmann geht, des Morgens, wenn
Aus heißer Nacht die kühlenden Blitze fielen
Die ganze Zeit und fern noch tönet der Donner,
In sein Gestade wieder tritt der Strom,
Und frisch der Boden grünt
Und von des Himmels erfreuendem Regen
Der Weinstock trauft und glänzend
In stiller Sonne stehn die Bäume des Haines:

COM UN PAGÈS QUE AL MATÍ D’UN JORN DE FESTA…

Com un pagès que al matí d’un jorn de festa
va a veure el camp, quan han caigut
llamps refrescants tota la nit ardent
i lluny encara el tro ressona, el riu
torna de nou al seu llit, la terra
reverdeix amb més ufana,
el cep regala d’aigua joiosa
del cel i al sol calmós,
lluents, es drecen els arbres del bosc:

So stehn sie unter günstiger Witterung,
Sie die kein Meister allein, die wunderbar
Allgegenwärtig erzieht in leichtem Umfangen
Die mächtige, die göttlichschöne Natur.
Drum wenn zu schlafen sie scheint zu Zeiten des Jahrs
Am Himmel oder unter den Pflanzen oder den Völkern
So trauert der Dichter Angesicht auch,
Sie scheinen allein zu sein, doch ahnen sie immer.
Denn ahnend ruhet sie selbst auch.

així us esteu sota temps favorables,
vosaltres, que no pas un mestre, ans la meravellosa,
l’omnipresent educa en tendra abraçada,
la puixant, la divina, la bella Natura.
Per això, quan sembla que dorm certs temps de l’any
al cel o sota les plantes o els pobles, s’endola
també la cara dels poetes, sembla
que estiguin sols, però pressenten sempre.
I és que pressentint Ella també reposa.

Jetzt aber tagts! Ich harrt und sah es kommen,
Und was ich sah, das Heilige sei mein Wort.
Denn sie, sie selbst, die älter denn die Zeiten
Und über die Götter des Abends und Orients ist,
Die Natur ist jetzt mit Waffenklang erwacht,
Und hoch vom Äther bis zum Abgrund nieder
Nach festem Gesetze, wie einst, aus heiligem Chaos gezeugt,
Fühlt neu die Begeisterung sich,
Die Allerschaffende, wieder.

Però ja llostreja! Jo ho esperava i ho veia venir
i allò que veia venir, Sagrat!, que em sigui paraula;
i és que Ella, més antiga que el Temps
i per damunt dels déus del llevant i del ponent,
la Natura ja s’ha despertat amb fressa d’armes,
i, segons una llei inflexible, de les altures
de l’Èter fins les pregoneses de l’abisme, com antany, floreix de nou,
filla del Caos sagrat, aquella
que tot ho crea, la inspiració.

Und wie im Aug’ ein Feuer dem Manne glänzt,
Wenn hohes er entwarf; so ist
Von neuem an den Zeichen, den Taten der Welt jetzt
Ein Feuer angezündet in Seelen der Dichter.
Und was zuvor geschah, doch kaum gefühlt,
Ist offenbar erst jetzt,
Und die uns lächelnd den Acker gebauet,
In Knechtsgestalt, sie sind erkannt,
Die Allebendigen, die Kräfte der Götter.

I com un foc brilla als ulls d’un home,
quan esbossa projectes sublims,
així, de nou, amb els signes, els fets del món,
ara s’ha encès un foc a l’ànima dels poetes.
I allò que abans passà, bé que sentit a penes
només ara es pot veure,
i aquelles que menaven, somrients, els nostres camps,
talment esclaves, les reconeixem,
les que ho vivifiquen tot, les forces dels déus.

Erfrägst du sie? im Liede wehet ihr Geist
Wenn es der Sonne des Tags und warmer Erd
Entwächst, und Wettern, die in der Luft, und andern
Die vorbereiteter in Tiefen der Zeit,
Und deutungsvoller, und vernehmlicher uns
Hinwandeln zwischen Himmel und Erd und unter den Völkern
Des gemeinsamen Geistes Gedanken sind,
Still endend in der Seele des Dichters,

¿No saps qui són? Llur esperit alena a l’himne,
quan borrona del sol del dia i de la terra tèbia,
i, enlaire, les tempestes, i d’altres més forjades
a les profunditats del Temps,
més plenes de sentit i més perceptibles,
vagaregen entre Cel i Terra i entre els pobles.
Són els pensaments de l’esperit comú
que atenyen en silencia a l’ánima del poeta,

Daß schnellbetroffen sie, Unendlichem
Bekannt seit langer Zeit, von Erinnerung
Erbebt, und ihr, von heilgem Strahl entzündet,
Die Frucht in Liebe geboren, der Götter und Menschen Werk
Der Gesang, damit er beiden zeuge, glückt.
So fiel, wie Dichter sagen, da sie sichtbar
Den Gott zu sehen begehrte, sein Blitz auf Semeles Haus
Und die göttlichgetroffne gebar,
Die Frucht des Gewitters, den heiligen Bacchus.

que bruscament colpida, temps ha
avesada a l’infinit, tremola del record,
i, pel llamp sagrat encesa, neix
el seu fruit, fill de l’amor, obra dels homes i els déus, el cant,
per donar-ne testimoniatge.
Així, com diuen els poetes, quan ella, de cara,
volia veure el déu, el seu llamp caigué sobre la llar de Semelè
i l’escomesa divina engendrà
el fruit de la tempesta, el sagrat Bacus.

Und daher trinken himmlisches Feuer jetzt
Die Erdensöhne ohne Gefahr.
Doch uns gebührt es, unter Gottes Gewittern,
Ihr Dichter! mit entblößtem Haupte zu stehen,
Des Vaters Strahl, ihn selbst, mit eigner Hand
Zu fassen und dem Volk ins Lied
Gehüllt die himmlische Gabe zu reichen.
Denn sind nur reinen Herzens,
Wie Kinder, wir, sind schuldlos unsere Hände,

I per això beuen ara sense risc
els fills de la Terra, el foc del Cel.
Tanmateix, ens cal, sota les tempestes del déu,
romandre, oh poetes, amb el cap descobert,
aferrar amb les nostres mans el llamp del Pare,
i atansar al poble el present
celestial embolcallat sota el vel del cant.
Perquè només si som purs de cor,
com els nens, i innocents les nostres mans,

Des Vaters Strahl, der reine, versengt es nicht
Und tieferschüttert, die Leiden des Stärkeren
Mitleidend, bleibt in den hochherstürzenden Stürmen
Des Gottes, wenn er nahet, das Herz doch fest.
Doch weh mir, wenn von

Weh mir!

el llamp de Pare, el pur, no crema,
i profundament commòs, compartint les penes del més fort,
en les tempestats del déu que es precipiten de les altures
quan s’apropa, el cor, però, resta ferm.
Però, ai de mi! quan del

Ai de mi!

Und sag ich gleich,
Ich sei genaht, die Himmlischen zu schauen,
Sie selbst, sie werfen mich tief unter die Lebenden,
Den falschen Priester, ins Dunkel, daß ich
Das warnende Lied den Gelehrigen singe,
Dort

I si dic,

estic a punt de contemplar els Celestials
ells mateixos m’enfonsen sota els vivents, a mi,
fals sacerdot, a la fosca, perquè jo
canti el cant d’avís a qui el pugui copsar.
Allà

[ una poesia que anuncia la “salvació” que vindrà de la naturalesa bella i sagrada. Una versió diferent a l’arribada del MEssies dels cristians.] Heidegger fa notar que “en la seva paraula grega “fisis”, significa brostar en l’obert, encendre aqueixa il.luminació dins de la qual és com quelcom pot ocórrer en absolut… Tot el que apareix està traspassat de la irradiació de l’esperit: espiritualitzat. La Naturalesa espiritualitza tot com l’omnipresent i la creadora de tot. Ella mateixa és l'”animació”. Pot animar només perquè és “ànim”, “esperit. L’esperit és la unitat unificadora. Fa aparèixer la unió de tot el real en la seva conjunció. L’esperit, per això, és essencialment en els seus “pensaments”, l'”esperit comú”. És l’esperit en la manera de l’animació que incorpora tot el que es manifesta en la unitat de l’omnipresent.” [i sembla com si els poetes, amb el seu càntic, poden anticipar aquesta bellesa que ho impregna tot.]

Posted on

Menons Klagen um Diotima. Hölderlin. 1800

1
Täglich geh ich heraus, und such ein Anderes immer,
Habe längst sie befragt, alle die Pfade des Lands;
Droben die kühlenden Höhn, die Schatten alle besuch ich,
Und die Quellen, hinauf irret der Geist und hinab,
Ruh erbittend; so flieht das getroffene Wild in die Wälder,
Wo es um Mittag sonst sicher im Dunkel geruht;
Aber nimmer erquickt sein grünes Lager das Herz ihm,
Jammernd und schlummerlos treibt es der Stachel umher.
Nicht die Wärme des Lichts und nicht die Kühle der Nacht hilft,
Und in Wogen des Stroms taucht es die Wunden umsonst.
Und wie ihm vergebens die Erd ihr fröhliches Heilkraut
Reicht, und das gärende Blut keiner der Zephire stillt,
So, ihr Lieben! auch mir, so will es scheinen, und niemand
Kann von der Stirne mir nehmen den traurigen Traum?

1
Surto un dia i un altre i és Altra cosa el que busco,
ja fa molt de temps que pregunto els camins del país;
sé la frescor dels cimals, allà dalt; i les fonts i les ombres;
vaga el meu cor de l’un a l’altre cantó
en cerca de calma i de pau; així corre la bèstia pels boscos,
allà on el guardava fins ara la fosca al migdia;
no reviscola el seu cor aquell jaç de verdor que hi tenia,
ni dorm i rondina quan sent a la pell el fibló;
no ajuda L’escalf de la llum ni hi ajuda la fresca nocturna
i banya debades les seves ferides al riu.
I així corn la terra és en va que lï abasta, joiosa, les herbes
que curen i el zèfir no calma la sang que Lí bull,
així, benaurats, sembla que a mi em succeeixi, i ningú
pot llevar-me del front aquest somni funest.

2
Ja! es frommet auch nicht, ihr Todesgötter! wenn einmal
Ihr ihn haltet, und fest habt den bezwungenen Mann,
Wenn ihr Bösen hinab in die schaurige Nacht ihn genommen,
Dann zu suchen, zu flehn, oder zu zürnen mit euch,
Oder geduldig auch wohl im furchtsamen Banne zu wohnen,
Und mit Lächeln von euch hören das nüchterne Lied.
Soll es sein, so vergiß dein Heil, und schlummere klanglos!
Aber doch quillt ein Laut hoffend im Busen dir auf,
Immer kannst du noch nicht, o meine Seele! noch kannst dus
Nicht gewohnen, und träumst mitten im eisernen Schlaf!
Festzeit hab ich nicht, doch möcht ich die Locke bekränzen;
Bin ich allein denn nicht? aber ein Freundliches muß
Fernher nahe mir sein, und lächeln muß ich und staunen,
Wie so selig doch auch mitten im Leide mir ist.

2
Sí! De res no serveix, déus de la mort, una súplica
o la brega amb vosaltres, burxar-vos, quan heu atrapat
i teniu aferrat i ben ferm sota el vostre domini aquest home
i tots plens de malícia el guardeu en la nit que esborrona;
ni tan sols no serveix suportar pacientment tal exili terrible
o escoltar amb un somriure les vostres cançons, assenyats.
Si cal que així sigui, no et salvis, llavors reposa en silenci.
Un to d’esperança ressona de dins del teu pit:
encara no pots abastar-ho, no pots avesar-t’hi, oh, anima
meva!, somnies colgat en un son tot feixuc.
No és festa per a mi, í, amb tot, en el front hi voldria corona;
i doncs, ¿no estic sol? Ho estic, però un signe amistós
ha de venir-me, de lluny, i he de somriure i sorprendre’m
en veure’m així de feliç, però voltat de dolor.

3
Licht der Liebe! scheinest du denn auch Toten, du goldnes!
Bilder aus hellerer Zeit, leuchtet ihr mir in die Nacht?
Liebliche Gärten, seid, ihr abendrötlichen Berge,
Seid willkommen und ihr, schweigende Pfade des Hains,
Zeugen himmlischen Glücks, und ihr, hochschauende Sterne,
Die mir damals so oft segnende Blicke gegönnt!
Euch, ihr Liebenden auch, ihr schönen Kinder des Maitags,
Stille Rosen und euch, Lilien, nenn ich noch oft!
Wohl gehn Frühlinge fort, ein Jahr verdrängt das andre,
Wechselnd und streitend, so tost droben vorüber die Zeit
Über sterblichem Haupt, doch nicht vor seligen Augen,
Und den Liebenden ist anderes Leben geschenkt.
Denn sie alle, die Tag und Jahre der Sterne, sie waren,
Diotima! um uns innig und ewig vereint;

3
Daurada lluor de l’amor!, que els morts, fins i tot, il•lumines!
Signes de temps amb més llum, que brilleu en la nit per a mi!
Jardins amatents, muntanyes vermelles del sol de la posta,
sigueu benvinguts; i vosaltres, camins encalmats del bosquet,
signes del goig celestial, i vosaltres, estels poderosos
que sovint, temps enrere, em lloàveu només amb l’esguard!
A vosaltres, no menys estimats, fills adorables d’un dia de maig,
roses callades i lliris, sovint us evoco!
Fuig el bon temps i tothora una anyada una altra l’expulsa,
canviant i bregosa, així passa el temps tot bramant
damunt el cap dels que moren, no pas per als ulls benaurats:
que els és atorgada una vida distinta als amants.
Els dies i els mesos i els anys dels planetes, plegats, Diotima!,
es troben per sempre al voltant de nosaltres, presents.

4
Aber wir, zufrieden gesellt, wie die liebenden Schwäne,
Wenn sie ruhen am See, oder auf Wellen gewiegt,
Niedersehn in die Wasser, wo silberne Wolken sich spiegeln,
Und ätherisches Blau unter den Schiffenden wallt,
So auf Erden wandelten wir. Und drohte der Nord auch,
Er, der Liebenden Feind, klagenbereitend, und fiel
Von den Ästen das Laub, und flog im Winde der Regen,
Ruhig lächelten wir, fühlten den eigenen Gott
Unter trautem Gespräch, in Einem Seelengesange,
Ganz in Frieden mit uns und kindlich allein.
Aber das Haus ist öde mir nun, und sie haben mein Auge
Mir genommen, auch mich hab ich verloren mit ihr.
Darum irr ich umher, und wohl, wie die Schatten, so muß ich
Leben, und sinnlos dünkt lange das Übrige mir.

4
Nosaltres, però, units i feliços, com cignes amics
que jeuen al llac o, bressats per les ones, contemplen
ficats dins de l’aigua els reflexos que brillen dels núvols de plata
i 1’oneig blau eteri per sota del seu navegar,
fem via, com ells, en la terra. Bufava, potent, tramuntana,
enemiga d’amants, principi de queixes; les fulles,
branques enllà s’envolaven, empeses pel vent i la pluja:
nosaltres somrèiem feliços, sentíem un déu cadascú,
fiats entre els mots; units els nostres esperits en un càntic,
en pau avinguts, alegres i sols com ínfants.
Ara la casa és tota deserta i m’han pres la mirada
dels ulls; en perdre-la a ella, tot jo m’he perdut.
Per això vaig errant i és segur que per sempre viuré com una ombra:
ja fa molt de temps que no trobo en cap cosa sentit.

5
Feiern möcht ich; aber wofür? und singen mit Andern,
Aber so einsam fehlt jegliches Göttliche mir.
Dies ists, dies mein Gebrechen, ich weiß, es lähmet ein Fluch mir
Darum die Sehnen, und wirft, wo ich beginne, mich hin,
Daß ich fühllos sitze den Tag und stumm wie die Kinder,
Nur vom Auge mir kalt öfters die Träne noch schleicht,
Und die Pflanze des Felds und der Vögel Singen mich trüb macht,
Weil mit Freuden auch sie Boten des Himmlischen sind,
Aber mir in schaudernder Brust die beseelende Sonne,
Kühl und fruchtlos mir dämmert, wie Strahlen der Nacht,
Ach! und nichtig und leer, wie Gefängniswände, der Himmel
Eine beugende Last über dem Haupte mir hängt!

5
Voldria fer festes… però, ¿a qui? Voldria cantar amb una colla;
tot sol, emperò, cm trobo esqueixat del diví.
Aquest és el crim que he comès, prou que ho sé, que un cruel malefici
em té tots els membres eixorcs í m’esguerra el camí,
malmeto els meus dies í em quedo callat, com les criatures;
només, de vegades, em brolla dels ulls un plor tot glaçat
i em torben les plantes del camp i el cant de 1’ocell que refila,
i em són, amb la seva alegria, missatge del cel.
Però el sol, que tot ho revifa, estèril i fred, ara ombreja
el meu pit que tremola talment com els raigs de la nit
Buit, convertit en no res, com parets de masmorra,
per sobre el meu cap el cel és un llast que afeixuga i res més.

6
Sonst mir anders bekannt! o Jugend, und bringen Gebete
Dich nicht wieder, dich nie? führet kein Pfad mich zurück?
Soll es werden auch mir, wie den Götterlosen, die vormals
Glänzenden Auges doch auch saßen an seligem Tisch,
Aber übersättigt bald, die schwärmenden Gäste,
Nun verstummet, und nun, unter der Lüfte Gesang,
Unter blühender Erd entschlafen sind, bis dereinst sie
Eines Wunders Gewalt, sie, die Versunkenen, zwingt,
Wiederzukehren und neu auf grünendem Boden zu wandeln. –
Heiliger Othem durchströmt göttlich die lichte Gestalt,
Wenn das Fest sich beseelt, und Fluten der Liebe sich regen,
Und vom Himmel getränkt, rauscht der lebendige Strom,
Wenn es drunten ertönt, und ihre Schätze die Nacht zollt,
Und aus Bächen herauf glänzt das begrabene Gold. –

6
Oh, joventut altrament coneguda, ¿hí haurà cap pregària
capaç de refer-te? ¿Hi haurà cap camí que m’hi porti de nou?
¿M’haurà de passar talment com a aquells infidels que en haver-se
assegut a les taules felices amb ull lluminós,
com hostes fanàtícs, aviat sadollats a vessar de les menges,
són ara callats i dessota del càntic de l’aire
reposen colgats sota un sòl en florida, fiats en 1’espera
que un signe del cel els obligui a tornar, els abissats,
a la terra per tal que caminin de nou sobre camps que verdegen?
Un hàlit sagrat s’expandeix, divinal, per les lúcides formes
quan fa revifalla la festa i els rius de 1’amor s’embraveixen,
quan brama el corrent ple de vida, tot ebri de cel,
i a baix tot ressona i la nit ofereix els béns preciosos,
i brilla en la llera dels rius el tresor enterrat.

7
Aber o du, die schon am Scheideweg mir damals,
Da ich versank vor dir, tröstend ein Schöneres wies,
Du, die Großes zu sehen und froher die Götter zu singen,
Schweigend, wie sie, mich einst stillebegeisternd gelehrt,
Götterkind! erscheinst du mir, und grüßest, wie einst, mich,
Redest wieder, wie einst, höhere Dinge mir zu?
Siehe! weinen vor dir, und klagen muß ich, wenn schon noch
Denkend edlerer Zeit, dessen die Seele sich schämt.
Denn so lange, so lang auf matten Pfaden der Erde
Hab ich, deiner gewohnt, dich in der Irre gesucht,
Freudiger Schutzgeist! aber umsonst, und Jahre zerrannen,
Seit wir ahnend um uns glänzen die Abende sahn.

7
Tu, però, que quan jo defallia als camins que s’encreuen,
més alta bellesa em mostraves, com ara un consol;
tu, que vas ensenyar-me el sublim amb callat entusiasme,
i a cantar més joiós els meus dies, callat, com són ells,
filla dels déus!, ¿no tornaràs fins a mi, a saludar-me?,
¿no parlaràs de bell nou del més gran, com vas fer?
Mira com he de plorar davant teu i queixar-me, encara
que pensi, amb vergonya, en els dies tan nobles passats.
Molt, certament, t’he buscat pels camins desolats de la terra;
de tu acostumat, t’he buscat sense guia pertot;
feliç esperit que preserves! Ha estat endebades; molts d’anys
han passat d’ençà que miràvem les tardes radiants, amb anhel.

8
Dich nur, dich erhält dein Licht, o Heldin! im Lichte,
Und dein Dulden erhält liebend, o Gütige, dich;
Und nicht einmal bist du allein; Gespielen genug sind,
Wo du blühest und ruhst unter den Rosen des Jahrs;
Und der Vater, er selbst, durch sanftumatmende Musen
Sendet die zärtlichen Wiegengesänge dir zu.
Ja! noch ist sie ganz! noch schwebt vom Haupte zur Sohle,
Stillherwandelnd, wie sonst, mir die Athenerin vor.
Und wie, freundlicher Geist! von heitersinnender Stirne
Segnend und sicher dein Strahl unter die Sterblichen fällt,
So bezeugest du mirs, und sagst mirs, daß ich es andern
Wiedersage, denn auch andere glaubten es nicht,
Daß unsterblicher doch, denn Sorg und Zürnen, die Freude
Und ein goldener Tag täglich am Ende noch ist.

8
A tu solament, heroïna, la llum que irradies preserva en la llum,
i la teva paciència et fa viva, oh., bondat!;
que mai no estàs sola; t’escorta la colla de jocs d’ínfantesa,
i floreixes, descanses voltada de roses tot 1’any.
I és el Pare, ell mateix í no altre, amb 1’alè tot dolçor de les Muses
qui et porta una tendra, amorosa cançó de bressol.
És aquí! Del cap fins als peus jo la veig davant meu,
ben entera, suspesa, com sempre callada, la noia d’Atenes.
Esperit amical!, que així com el raig del teu front amb senderi
beneeix amb fermesa i s’escampa entre els pobres mortals,
així m’anuncies, i ho dius per tal que els altres ennovi
-aquells, fins i tot, descreguts, que no volen tenir-ne ni esment-
com és d’immortal l’alegria, molt més que el neguít i 1’enuig,
i que un día hi ha d’or, al final, coronant tots els dies.

9
So will ich, ihr Himmlischen! denn auch danken, und endlich
Atmet aus leichter Brust wieder des Sängers Gebet.
Und wie, wenn ich mit ihr, auf sonniger Höhe mit ihr stand,
Spricht belebend ein Gott innen vom Tempel mich an.
Leben will ich denn auch! schon grünts! wie von heiliger Leier
Ruft es von silbernen Bergen Apollons voran!
Komm! es war wie ein Traum! Die blutenden Fittiche sind ja
Schon genesen, verjüngt leben die Hoffnungen all.
Großes zu finden, ist viel, ist viel noch übrig, und wer so
Liebte, gehet, er muß, gehet zu Göttern die Bahn.
Und geleitet ihr uns, ihr Weihestunden! ihr ernsten,
Jugendlichen! o bleibt, heilige Ahnungen, ihr
Fromme Bitten! und ihr Begeisterungen und all ihr
Guten Genien, die gerne bei Liebenden sind;
Bleibt so lange mit uns, bis wir auf gemeinsamem Boden
Dort, wo die Seligen all niederzukehren bereit,
Dort, wo die Adler sind, die Gestirne, die Boten des Vaters,
Dort, wo die Musen, woher Helden und Liebende sind,
Dort uns, oder auch hier, auf tauender Insel begegnen,
Wo die Unsrigen erst, blühend in Gärten gesellt,
Wo die Gesänge wahr, und länger die Frühlinge schön sind,
Und von neuem ein Jahr unserer Seele beginnt.

9

Així doncs, celestials!, us en dóno les gràcies. Ja brollen de nou
els precs de qui us canta, d’un pit més lleuger i encalmat,
com llavors, en el temps que m’estava als cimals solellosos amb ella;
un déu, des de dintre del temple, ara parla i em mou.
Viuré! Els camps ja verdegen! Talment com de lira sagrada,
ressonen i em criden els cims argentats d’Apol•ló.
Vine! Haurà estat com un somni! Les ales que estaven ferides
ja tenen salut, 1’esperança ben jove reneix.
Molta grandesa ens espera a tots dos, que n’hi ha molta, i aquell
que talment va estimar, enfila la via dels déus.
I feu-nos costat, vosaltres, hores sagrades, solemnes,
joves per sempre! Quedeu-vos, presagis sagrats
i precs pietosos! Quedeu-vos, vosaltres, que sou entusiasme
i els genis amables, que us plau de restar amb els amants.
Quedeu-vos al nostre costat fins al dia que en terra comuna
-allà on els feliços esperen tranquils retornar fins a baix,
on viuen les àguiles i on són els estels, emissaris del Pare,
on viuen les Muses, el lloc d’on provenen herois i amadors
­puguem retrobar-nos plegats; o aquí, en aquesta illa amb rosada,
on els nostres, per fi, floriran envoltats de jardins,
on el càntic és cert i perdura tothora el bon temps amb ufana,
i un any recomença, en les ànimes nostres, tot nou.

Posted on

Rousseau, fragment. Hölderlin. 1800

Wie eng begrenzt ist unsere Tageszeit.
Du warst und sahst und stauntest, schon Abend ists,
Nun schlafe, wo unendlich ferne
Ziehen vorüber der Völker Jahre.

Què tan limitada és la nostra hora del dia.
Vas ser, vas veure, et vas meravellar, i ja el vespre
ara dorms, on sense parar
s’escolen els anys dels pobles.

Posted on

No volveré a ser joven. Jaime Gil de Biedma. 1968

Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde ­
como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.

Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos ­
envejecer, morir, eran tan sólo
las dimensiones del teatro.

Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.

Posted on

An einer Verlobte. 1800

(fragment)

Nein, ihr Geliebten! nein, ich beneid euch nicht!
Unschädlich, wie vom Lichte die Blume lebt,
So leben, gern vom schönen Bilde
Träumend, und selig und arm, die Dichter.

No, estimats! no us envejo!
Inofensiu, com la flor que viu de la llum
així viuen d’imatges belles
somiant i benaurats i pobres, els poetes.

Posted on

An einem Baum. 1798

( Fragment)

und die ewigen Bahnen
Lächelnd über uns hin zögen die Herrscher der Welt,
Sonne und Mond und Sterne, un auch die Blitze der Wolken
Spielten, des Augenblicks feurige Kinder, um uns;

en les seves òrbites eternes
somrient passen damunt nostre els senyors del món,
el sol, la lluna i les estrelles, i també els llampecs dels núvols
fills daurats de l’instant, jugaven al voltant nostre.

Posted on

Abendphantasie. 1799

Vor seiner Hütte ruhig im Schatten sitzt
Der Pflüger, dem Genügsamen raucht sein Herd.
Gastfreundlich tönt dem Wanderer im
Friedlichen Dorfe die Abendglocke.

Davant la cabana, tranquil a l’ombra reposa
el pagès, mentre fumeja el seu humil fogó,
i el toc amic de la campa del vespre
acull el caminant.

Wohl kehren itzt die Schiffer zum Hafen auch,
In fernen Städten, fröhlich verrauscht des Markts
Geschäftger Lärm; in stiller Laube
Glänzt das gesellige Mahl den Freunden.

També els mariners tornen cap el port.
A les ciutats lluny, alegrement s’apaga als mercats
la fressa dels negocis, en un tranquil pergol
L’àpat convivencial brilla per als amics.

Wohin denn ich? Es leben die Sterblichen
Von Lohn und Arbeit; wechselnd in Müh’ und Ruh
Ist alles freudig; warum schläft denn
Nimmer nur mir in der Brust der Stachel?

On aniré jo? Viuen els mortals
del sou i la feina, i són feliços
alternant esforç i repòs, perquè doncs
només em punxa a mi al pit l’agulló?

Am Abendhimmel blühet ein Frühling auf;
Unzählig blühn die Rosen und ruhig scheint
Die goldne Welt; o dorthin nimmt mich,
Purpurne Wolken! und möge droben

La primavera floreix al cel del vespre;
Les roses floreixen innombrables i semblen tranquil·les
El món daurat; o allà em porta
Núvols porpres! i pot amunt

In Licht und Luft zerrinnen mir Lieb’ und Leid! –
Doch, wie verscheucht von töriger Bitte, flieht
Der Zauber; dunkel wirds und einsam
Unter dem Himmel, wie immer, bin ich –

L’amor i la pena es fonen en la llum i l’aire. –
Tot i així, com si fos foragitat per una petició insensata, fuig
La màgia; es fa fosc i solitari
Sota el cel, com sempre, estic …

Komm du nun, sanfter Schlummer! zu viel begehrt
Das Herz; doch endlich, Jugend! verglühst du ja,
Du ruhelose, träumerische!
Friedlich und heiter ist dann das Alter.

Vens ara, suau somni! massa buscat
El cor; finalment, joventut! et cremes
Ets inquiet, somiador!
La vellesa és tranquil·la i alegre.

Posted on

Ehmals und jetzt. 1798

In Jüngern tagen war ich des Morgens froh,
Des Abends weint ich; jetzt, da ich älter bin,
Beginn ich zweifelnd meinen Tag, doch
Heilig und heiter ist mir sein Ende.

Els dies joves estava content al matí,
Als vespres plorava; ara, que soc més gran,
començo el dia dubtant, però
santa i serena m’és la seva fi.

Posted on

Da ich ein Knabe war… 1798

Da ich ein Knabe war,
Rettet’ ein Gott mich oft
Vom Geschrei und der Rute der Menschen,
Da spielt ich sicher und gut
Mit den Blumen des Hains,
Und die Lüftchen des Himmels
Spielten mit mir.

Quan jo era un noi
Un déu em salvà sovint
De la fressa i la vara dels homes.
Llavors jo jugava Confiat i bo
Amb les flors del boscatge
I els oratjols del cel
Jugaven amb mi.

Und wie du das Herz
Der Pflanzen erfreust,
Wenn sie entgegen dir
Die zarten Arme strecken,

So hast du mein Herz erfreut,
Vater Helios! und, wie Endymion,
War ich dein Liebling,
Heilige Luna!

I tal com tu el cor
De les plantes alegres,
Quan elles cap a tu
Els dolços braços estenen,

Tu has alegrat el meu cor.
Pare Sol!, i com Endimió
Jo era el teu predilecte,
Càndida Lluna!

O all ihr treuen
Freundlichen Götter!
Daß ihr wüßtet,
Wie euch meine Seele geliebt!

Zwar damals rief ich noch nicht
Euch mit Namen, auch ihr
Nanntet mich nie, wie die Menschen sich nennen,
Als kennten sie sich.

Oh tots vosaltres, déus
Fidels i amorosos!
Si sabéssiu
Com us ha estimat la meva ànima!

Poc llavors us cridava
Jo encara pel nom, tampoc
Vosaltres m’anomenàveu
Mai, com els altres homes entre ells s’anomenen,
Com si es coneguessin.

Doch kannt’ ich euch besser,
Als ich je die Menschen gekannt,
Ich verstand die Stille des Aethers,
Der Menschen Worte verstand ich nie.

Mich erzog der Wohllaut
Des säuselnden Hains
Und lieben lernt’ ich
Unter den Blumen.

Im Arme der Götter wuchs ich groß.

Però us coneixia Millor
que no pas els homes Jo hagi mai conegut!
Jo entenia el silenci de l’èter,
El mot de l’home no l’he entès mai.

M’ha criat l’harmonia
Del murmuriós boscatge,
I he après d’estimar
Entre les flors.

En braços dels déus m’he fet gran.

Posted on

C

Les meves paraules

1ca* m Gos.

2ca [ca, can, cal] cont A casa de. Vés a ca l’adroguer a comprar farina. Tenim hora a cal dentista. A Can Joan s’hi fan les millors paelles de la costa.

3ca interj Expressa desacord. —Et sembla que ho encomanem al Pere. —Ca, home, ho espatllaria tot! I ca! Ca, barret!

cabal m Quantitat d’un fluid que s’escola, en relació al temps. El cabal d’un riu.

cabanya [var.: cabana] f Refugi provisional, barraca. La cabanya del pastor.

cabàs [pl. -assos] m Recipient ample i flexible amb nanses per transportar material. Abocaven la terra a cabassos.

cabdal adj D’allò més. El començament de les coses té una importància cabdal.

cabdell m Forma que pren un fil embolicat sobre ell mateix. Un cabdell de llana.

cabell m 1 Cada un dels pèls del cap. Hi ha un cabell a la sopa. Té bastants cabells blancs. 2 Conjunt dels cabells. Té un cabell aspre.

cabellera f Mata de cabells. Tenia una cabellera llarga i sedosa.

cabina f 1 Petit compartiment tancat, de diferents usos. Una cabina de telèfons. La cabina d’un camió. 2 Compartiment dormitori d’una nau. El passatge inclou una cabina amb bany.

cable m Conjunt de fils trenats. Els cables de la llum, del telèfon. El cable d’un telecadira.

cabot* m Larva de granota: capgròs.

cabota f Part ampla d’un clau oposada a la punta.

cabra f 1 Mamífer de pèl generalment fosc, amb banyes. Un ramat de cabres. 2 Cranc de mar gros i pelut.

cabre [var.: caber] v intr i règ Poder ser contingut (en). Amb una mica d’esforç, hi cabrem tots.

cabrit, cabrida m i f Petit de la cabra.

cabuda f Capacitat. La caixa de la camioneta té poca cabuda.

caca [fam.] f Excrement. A terra hi havia una caca de gos. El menut diu que té caca.

caça f El fet de caçar; conjunt d’animals que poden ser caçats. Vivien de la caça i de la pesca. En aquell bosc hi ha molta caça.

caçador, -a 1 adj Que caça. El lleopard i l’àguila són animals caçadors. 2 m i f Persona que es dedica a la caça. Ja han arribat els caçadors.

caçadora f Jaqueta curta i cenyida a la cintura.

caçar v tr 1 Capturar animals salvatges. Han sortit a caçar conills. 2 [p. ext.] Han sortit a caçar caragols.

cacau m Arbre tropical que fa un fruit del mateix nom, amb el qual es fa la xocolata.

cacauet m Planta de climes secs que fa un fruit del mateix nom que es menja generalment torrat.

cacera f Partida organitzada de caça, acció de caçar. Diumenge aniran de cacera.

cactus m Planta de tronc carnós amb les fulles en forma d’espines.

cada det Indica distribució. Cada casa tenia un jardinet a l’entrada. Vénen cada dijous. Cada u és com és. Cada una de nosaltres ens comprometem a ajudar-te tant com puguem.

cadascú pron Cada persona, cada u. Cadascú ha de ser responsable d’ell mateix.

cadascun, -a det Cada un, cada una [indica distribució]. Va saludar a cadascuna de les companyes.

cadàver m Cos d’una persona morta. Els bombers rescataven els cadàvers de sota la runa.

cadell, cadella m i f Petit de la gossa i d’altres mamífers com la lleona, la lloba, l’óssa, etc.

cadena f 1 Lligam metàl.lic format per peces que van enllaçades. Ha deixat la moto lligada amb una cadena. Si glaça, haurem de posar les cadenes al cotxe. La cadena d’una bicicleta. 2 Nom d’altres coses, fets o processos que recorden una cadena. Una cadena de muntanyes. Una cadena musical. Treball en cadena.

cadenat m Tanca amb una barreta en forma de U que entra a pressió dins del pany. Ha fermat la moto amb cadena i cadenat.

cadernera f Ocell cantor, de colors variats.

cadira f 1 Seient, generalment amb quatre potes i amb respatller. 2 Nom donat a altres seients similars, amb alguna variant. Una cadira de tisora. Una cadira de rodes.

caduc, -a adj Que ha perdut la força, que està destinat a desaparèixer. Un vell caduc. Arbres de fulla caduca. Una associació caduca.

cafè m Arbre tropical amb les llavors del qual es fa una beguda, anomenada també cafè. Un cafè exprés. Un cafè amb llet.

cafetera f Aparell per fer el cafè; recipient per servir-lo. Una cafetera italiana.

cafeteria f Establiment on serveixen cafè i alguns menjars.

cagar v intr Fer de ventre.

caiguda f El fet de caure. Va fer una caiguda espectacular.

caiman m Rèptil americà semblant al cocodril.

caire m 1 Vora d’un desnivell. El caire de la taula. El caire d’un precipici. 2 Aspecte. Aquell tumor tenia un caire no gaire bo.

caixa f 1 Recipient, generalment per al transport. Una caixa de taronges. Una caixa de morts. 2 Receptacle tancat de diferents formes i usos. La caixa de canvis. La caixa negra d’un avió. La caixa d’un instrument musical. 3 Receptacle, establiment, relacionats amb el diner. La caixa forta. Passeu a pagar per caixa. Una caixa d’estalvis.

caixer, caixera m i f Persona encarregada de la caixa d’un establiment. Al supermercat hi havia fins a sis caixeres.

caixó m Recipient més petit que una caixa, generalment sense tapadora, de diferents usos. El caixó dels retalls, de les escombraries, de les joguines.

cala f Entrada de mar en una costa brava. La cala En Blanes és prop de Ciutadella.

calabruix* m Calamarsa.

calaix m Caixó d’un moble, que es pot estirar. Els calaixos d’un armari.

calaixera f Moble de calaixos: *còmoda.

calamar [var.: calamars] m Mollusc de cos allargat, amb vuit braços i dos tentacles. Calamars a la romana.

calamarsa f Precipitació de granets de glaç: *calabruix, *granís.

calamitat f 1 Desgràcia gran. Aquelles inundacions van ser una calamitat. 2 [hip.] Fuig d’aquí, calamitat!

calàpet* m Amfibi més gros que la granota: gripau.

calavera f Esquelet del cap d’una persona.

calb, -a [var. fam.: calbo] adj i m i f Que li ha caigut el cabell. S’ha quedat calb.

calç f Substància blanca que s’obté de la roca calcària. Calç viva. Han donat una capa de calç a l’eixida.

calça *1 f Cada una de les peces de vestir que cobreixen les cames: mitja. 2 calces [var.: calcetes] f pl Peça de roba interior femenina que cobreix les anques: *bragues. 3 Pantalons. Unes calces de vellut. *4 fer calça loc verb Teixir fil o llana amb unes agulles especials: fer mitja.

calçada f Part d’un carrer per on circulen els vehicles.

calçador m Estri que ajuda a fer entrar el calçat.

calcar v tr Copiar un model bo i resseguint-lo. Calcar un mapa.

calçar 1 v tr Posar un calçat. Calça el menut, que ell tot sol no en sap. 2 v tr i intr Dur un calçat. Calçava sabates de xarol. Quin número calces? 3 calçar-se v pron i tr Posar-se un calçat. No em puc calçar aquestes botes tan altes.

calcari, -ària 1 adj Dit de la roca que conté calci. 2 calcària f Roca calcària.

calçat [var.: *calcer] m Nom genèric de les peces que duem als peus per caminar. Una botiga de calçat. No sé quin calçat posar-me per anar a ballar.

calcetí* m Cada una de les peces de vestir que cobreixen els peus: mitjó.

calci m Element que apareix en la natura formant combinacions i és indispensable per formar i enfortir els ossos.

calçons* m pl 1 Pantalons. 2 calçons blancs Peça de roba interior masculina que cobreix les anques: calçotets.

calçotets m pl Peça de roba interior masculina que cobreix les anques: *calçons blancs. Duia calçotets llargs fins a mitja cuixa.

càlcul 1 m Operació matemàtica. Exercicis de càlcul mental. 2 càlculs m pl Previsions. Segons els meus càlculs, estan a punt d’arribar.

calculadora f Màquina per fer operacions de càlcul.

calcular v tr 1 Fer operacions de càlcul. Han calculat la capacitat del dipòsit. 2 Fer previsions. Calculaven que ja no vindria.

caldera f Recipient gran per escalfar aigua, de diferents aplicacions. La caldera de la calefacció. Les calderes d’un vaixell.

caldo m Substància líquida que queda després de bullir aliments de mena diversa, brou. Caldo de gallina, de peix. Caldo vegetal.

caldre [var.: caler] 1 v intr [conjugat només en 3a. persona] Ser necessari, imprescindible, convenir. Ja cal que us espavileu! No cal que l’aviseu. Si cal, ja hi vaig jo. 2 v aux Caldrà fer-ho ben aviat. No calia pas afanyar-se tant.

calefacció f Sistema per escalfar un edifici, un habitatge. A casa hi ha calefacció central.

calendari m Taula on hi ha impresa la distribució de l’any en mesos, setmanes i dies. Per Cap d’Any, totes les caixes i bancs regalen calendaris.

calent, -a adj Que ha agafat calor, que deixa anar calor. L’estofat és massa calent. La verdura encara està calenta. Està calent de febre.

calibre m Diàmetre interior d’un cilindre buit. Un canó de gros calibre.

càlid, -a adj Habitualment calorós. Un clima càlid.

caliu m 1 Brases i cendra que queden d’un foc. S’escalfaven al caliu de la llar. 2 al caliu loc adv Cuit al caliu. Pomes al caliu. 3 [fig.] Ambient cordial i d’entesa. En aquella família hi trobaràs caliu.

callar v intr No parlar; deixar de parlar. El van interrogar una estona llarga, però ell va callar. Quan es va sentir aquell terrabastall, tothom va callar.

callat, -ada adj Que parla poc, silenciós. El seu germà és molt xerraire, però ella és molt callada. Presenciaven callats el dolor d’aquella gent.

cal.ligrafia f Model d’escriptura. Escriu amb una cal.ligrafia força entenedora.

calma f Quietud, lentitud, tranquil.litat. La calma de la mar. Tot ho fan amb calma. Quina calma que es respira en aquesta casa!

calmar v tr Fer menys viu. Unes pastilles que calmen el dolor. Estaven molt empipats, però els va poder calmar.

calor f Energia que es manifesta amb un augment de la temperatura. Al juliol fa molta calor.

caloria f Unitat d’energia. Una dieta baixa en calories.

calorós, -osa adj Que fa sentir la calor. Un setembre calorós.

calúmnia f Acusació greu i falsa. Dir que havia estafat els socis va resultar una calúmnia.

cama f Cada una de les extremitats inferiors en les persones, especialment la part que va del genoll al turmell.

camal [var.: *cama f] m Cada una de les peces d’un vestit que cobreixen les cames. Els camals d’uns pantalons.

camaleó m Rèptil que pot canviar el color de la pell.

camàlic m Persona que transporta càrrega a coll.

camamilla [var.: *camamil.la] f Herba medicinal molt utilitzada en infusions.

cambrer, cambrera m i f Persona que serveix en un establiment de begudes o de menjars, o que està al càrrec de les habitacions en un hotel, un vaixell, etc.

camell, camella m i f 1 Mamífer que té una o dues gepes dalt del llom. 2 [fig.] Traficant de droga a la menuda.

càmera [var.: cambra] f Aparell de gravar imatges. Una càmera de televisió, de vídeo, de cine. Una càmera fotogràfica.

fer la cameta* loc verb Posar la cama davant d’algú per fer-lo caure: fer la traveta.

camí m 1 Via de comunicació, generalment estreta i sense pavimentar. El camí passava per la vora de l’estany. 2 El fet de seguir una ruta, ruta en general. Se’n va anar camí d’Igualada. A ca la tia m’agafa de camí. “Tots els camins duen a Roma.”

caminada f Acció de caminar, especialment d’una certa llargària. A l’estiu fa bones caminades.

caminar v intr Fer anar les cames per desplaçar-se. En Guillem va caminar aviat. Caminava a poc a poc. Els uns van a peu i els altres caminant. Han caminat tota la nit.

camió m Automòbil gran per al transport. El camió de la brossa. Un camió cisterna.

camioner, camionera m i f Persona que duu un camió.

camioneta f Camió de mida mitjana.

camisa [var.: *camia] f Peça de vestir amb mànigues, que cobreix el tronc. Una camisa de màniga curta, de màniga llarga. Una camisa de dormir

camiseta f 1 Peça de roba interior que cobreix el tòrax, samarreta. Una camiseta de llana. 2 Peça superior de l’equip de molts esportistes, samarreta. Lluïa la camiseta amb els colors de l’equip.

camp m 1 Oposat a ciutat. Viuen al camp. Els problemes del camp. 2 Terreny de cultiu. Un camp d’arròs. 3 Terreny de joc. Un camp d’esports. Un camp de futbol, de tenis.

campament m Instal.lacions a l’aire lliure. Campament d’alpinistes. Campament militar.

campana f Instrument de percussió en forma de vas, generalment metàl.lic. Les campanes de la torre.

campanar m Torre on hi ha les campanes. El campanar de l’església.

campaneta f Campana petita.

campanya f Conjunt d’accions de propaganda programades. La campanya electoral. Una campanya publicitària.

camperol, -a adj i m i f Pagès. Vida camperola. Els obrers i els camperols.

càmping m 1 Terreny amb instal.lacions per acampar-hi amb tenda. Sempre anem a un càmping vora mar. 2 Pràctica d’acampar. Recorreran Europa fent càmping.

campió, -ona adj i m i f Que ha guanyat un campionat. La canoa campiona. El campió va pujar al pòdium.

campionat m Conjunt de competicions reglamentades en què s’opta per uns títols. Els campionats mundials de futbol.

camuflar v tr Amagar o dissimular l’aspecte d’una cosa. Camuflava la mercaderia més poc vistosa a sota de l’altra.

canadelles* f pl Joc de setrills: setrilleres.

canal m 1 Conducció o via artificial d’aigua per a les comunicacions, l’abastiment. El canal d’Urgell. El canal de Panamà. 2 Braç de mar entremig de dues terres. El canal de la Mànega. 3 Banda de freqüència en una transmissió. Un canal de televisió. 4 [var.: canalera] f Desguàs de la part alta d’una construcció. La canal del terrat, de la teulada.

canalla f Conjunt de criatures: xicalla Un espectacle per a la canalla.

canari, canària m i f Ocell de color groc, bon cantor.

càncer m Malaltia greu en què es formen tumors.

cançó f Composició musical per ser cantada. Una cançó de bressol.

candela f Espelma curta i prima.

càndid, -a adj De bona fe. Tot s’ho creu, és així de càndid.

candidat, candidata m i f Persona que opta per un càrrec, un lloc de treball, un premi, etc. Cada partit ja ha elaborat la llista dels seus candidats.

canell m Articulació de l’avantbraç amb la mà: *monyica. La tenista té un bon joc de canell.

caneló [gen. en pl.] m Rotllets de pasta farcida de carn o de verdures, acompanyats de salsa i gratinats al forn.

cànem [var.: *cànyom] m Fibra treta d’una planta del mateix nom amb la qual es fan cordes o cordills.

cangur 1 m Mamífer d’Austràlia que camina fent salts servint-se d’unes potes posteriors molt potents i d’una llarga cua. 2 [fig.] m i f Persona que cuida infants en absència dels pares. A les set vindrà la cangur.

caníbal adj i m i f Que menja carn humana.

canó m 1 Arma de foc que tira projectils de gran abast. Uns canons antiaeris. 2 Tub d’una arma de foc. Una escopeta de dos canons.

canoa f Bot lleuger d’estructura allargada.

canòdrom m Instal.lacions esportives per a curses de gossos llebrers.

canonada f 1 Conducció en forma de tub. Les canonades de l’aigua, del gas. 2 Tret de canó. Se sentien canonades.

cansalada f Part grassa de color blanc de sota la pell del porc: *xulla. Cansalada fumada. Cansalada viada.

cansalader, cansaladera m i f Persona que té una cansaladeria i hi despatxa.

cansaladeria f Botiga on venen productes del porc.

cansament [var.: *cansera] m 1 Estat del qui està cansat. Del cansament que duia, s’adormia dret. 2 Tip. Quin cansament d’anuncis!

cansar 1 v tr Provocar cansament. Em cansa sentir-te sempre la mateixa cançó. 2 cansar-se v pron i règ Només de veure’ns treballar, ja es cansa. M’he cansat d’esperar, me’n vaig. Et canses per no res. 3 cansar-s’hi v pron Insistir. No us hi canseu, que no el podreu convèncer.

cansat, -ada adj 1 Que té l’energia minvada a causa d’un excés d’activitat. Al cap de deu hores seguides de treballar, estava cansat que no podia més. 2 Que provoca cansament. Un esport molt cansat. 3 adj règ Tip. Estic cansat de sentir-te, para d’una vegada!

cant m 1 El fet de cantar. Se sentia un cant llunyà. El cant dels ocells. 2 Tècnica de fer servir la veu per cantar. Ha estudiat cant al Conservatori. Cant coral.

cantaire [var.: cantor] m i f Persona que canta en una coral. S’han aplegat tots els cantaires del barri per fer un concert.

cantant m i f Persona que es dedica professionalment al cant. Un cantant d’òpera.

cantar v tr i intr Produir sons musicals amb la veu. Vaig sentir cantar John Lennon en persona. La soprano va cantar unes cançons noves.

cantarella f Manera peculiar de parlar. Per la cantarella, va conèixer que no era de ciutat.

cantautor, cantautora m i f Cantant que compon les pròpies cançons.

cantimplora f Recipient de coll estret i tap amb rosca per portar-hi aigua en una excursió.

càntir [var.: *cànter] m Recipient de terrissa per beure aigua: *botija.

cantó m 1 Angle d’una habitació, d’un moble, etc. Els cantons d’una taula. A un cantó del menjador hi havia una taula raconera. 2 Confluència de carrers o de camins, cantonada. La casa del cantó. Viuen a un cap de cantó. Els quatre cantons. 3 Banda. Viuen a l’altre cantó de poble. Ho diuen per tots els cantons.

cantonada [var.: cantó m] f Confluència de dos carrers; angle que hi formen les cases. Visc a la segona cantonada. L’edifici de la cantonada, que fa cantonada.

cantor, -a adj i m i f Que canta. Ocells cantors. Els cantors d’una coral.

canvi 1 El fet de canviar, de transformar-se. En cinc anys, quin canvi que ha fet el barri! 2 Diners petits, moneda. Si tothom em paga amb bitllets grossos, em deixareu sense canvi. Que té canvi de deu mil? 3 Divises per canviar. L’oficina de canvi de l’estació no tanca mai.

canviar 1 v intr i règ Transformar-se. Amb els anys, li ha canviat molt el caràcter. 2 v tr Bescanviar. Canviaven cromos. 3 Comprar divises. Vull canviar uns dòlars.

canya f Tija dura de certes plantes. Canya de sucre. Un cobert de canya.

1canyella [var.: canella] f Part de davant de la cama. Els cops a la canyella són molt dolorosos.

2canyella f Escorça seca de l’arbre anomenat canyeller que es fa servir com a condiment. Canyella en pols.

caos m Desordre i confusió totals. Després del terratrèmol, allò va ser un caos.

1cap m 1 Part superior del cos de les persones i del davant de molts altres animals. Té un cap molt gros. Li fa mal el cap. Va entrar la pilota d’un cop de cap. 2 [fig.] Capacitat intel.lectual, pensament. Té molt de cap per als negocis, per als estudis. No sé pas on tens el cap!

2cap m 1 Extrem, acabament. El cap de la Nau. El cap de taula. D’un cap a l’altre de la ciutat. El cap d’any. S’ha xafat el cap del dit gros. No va tornar fins al cap de molts anys. A què treu cap, aquesta bestiesa? Al cap i a la fi, a qui aprofita tot això? 2 m i f Persona que mana, governa, dirigeix, etc. Tots obeïen el cap. El cap d’Estat. Una cap de negociat. És el cap de colla.

3cap det 1 [en frases negatives] Ni un, ni una. Vaig anar a caçar bolets i no en vaig trobar cap. 2 [en frases condicionals i interrogatives] Algun. Si en trobes cap, m’avises. Que has vist cap peça de la màquina, per aquí damunt?

4cap (a) prep En direcció a. Els he vist que pujaven cap dalt. Que si cap aquí…, que si cap allà… Cap a quina banda vols que estirem?

capa f Peça ampla i llarga d’abric, amb vol i sense mànigues.

capaç adj Que té capacitat (de, per). No els veig prou capaços per tirar-ho endavant. Aquella, és ben capaç de no venir! Les tietes són capaces d’enredar-ho tot.

capacitat f 1 Qualitat de poder fer. Té molta capacitat per als negocis. 2 Propietat de contenir, cabuda. Quina capacitat té, aquesta sala?

capatàs [pl. -assos] m Cap d’una colla de treballadors.

capbussada [var.: cabussada f, cabussó m] f Acció de capbussar-se: *capfico. Es desafiaven a fer capbussades.

capbussar-se [var.: cabussar-se] v pron Tirar-se de cap dins l’aigua: *capficar-se. Es capbussaven fins a tocar fons.

capçada f Conjunt de les branques d’un arbre.

capçal m Part del llit on descansa el cap.

capçalera f 1 Barana superior d’un llit. Un metge de capçalera. 2 Titular d’un diari. Avui totes les capçaleres en van plenes, de la notícia. 3 Naixement d’un riu.

al capdamunt (de) loc adv i prep A la part més alta. Es va enfilar fins al capdamunt del mur. Ja són al capdamunt.

al capdavall (de) loc adv i prep Després de tot, al final. Quan arribaràs al capdavall del carrer, tomba a la dreta. Tant presumir d’objectius i al capdavall sempre ho exageren tot! Ja són al capdavall.

capdavanter, a adj i m i f El més destacat. Tecnologia capdavantera. És el capdavanter en la seva especialitat.

capell* m Peça que cobreix el cap: barret.

capella f Església petita o que forma part d’una altra. La capella de santa Àgata. Les capelles del voltant del claustre.

capellà m Sacerdot catòlic.

capficar-se *1 v pron Capbussar-se. 2 capficar-se(-s’hi) [fig.] Preocupar-se obsessivament. Es capfica per no res. No sé per què t’hi capfiques; ja veuràs com tot acabarà bé.

capfico* m Capbussada.

capgròs [pl. -ossos] m 1 Larva de granota: *cabot, *cullereta. Observaven els capgrossos de la bassa. 2 Personatge de les festes populars que sol acompanyar els gegants.

capil.lar adj Referent als cabells. Loció capil.lar.

capità, capitana m i f 1 Grau militar entre el de tinent i el de comandant. 2 Esportista que representa l’equip on juga.

1capital m El diner com a instrument de producció. Ha invertit tot el seu capital en la compra de terrenys. El capital d’una empresa.

2capital 1 adj De la màxima importància. És una qüestió capital. 2 f Ciutat cap, o que destaca en alguna activitat. La capital de l’estat. París és la capital de França. Una capital de comarca, de província. Una capital comercial. La capital de l’art, de la moda…

capitalisme m Sistema econòmic, social i polític, basat en la propietat privada dels mitjans de producció.

capitalista adj i m i f Que controla, que (hi) aporta el capital. Un soci capitalista.

capítol m Cada una de les parts d’un llibre. Una novel.la de trenta capítols.

capó m Coberta del motor d’un cotxe. Va aixecar el capó per comprovar el nivell de l’oli.

capoll m 1 Embolcall d’algunes larves d’insecte. Un capoll de seda. *2 Flor que encara no s’ha obert: poncella.

caporal, caporala m i f Grau militar, el més baix després de soldat ras.

capritx [var.: caprici] m Desig sobtat sense motiu clar. Té el capritx de tirar-se en paracaigudes.

capsa f Recipient amb tapadora, generalment per presentar una mercaderia. Una capsa de sabates, de bombons, de mistos, de pastilles. Una capsa de música.

càpsula f Recipient relativament petit de diverses característiques i aplicacions. Una càpsula espacial. Un medicament en càpsules. La càpsula d’un projectil.

captaire m i f Persona que demana caritat. Els carrers de la ciutat eren plens de captaires.

captar 1 v tr Rebre un senyal òptic, acústic, etc. Aquest aparell no capta bé les imatges. 2 [fig.] Comprendre. No he captat bé això que m’ha dit. 3 v intr Demanar caritat. Van trobar un pobre que captava.

captura f El fet de capturar. Van anar a la captura d’un exemplar de cabra hispànica.

capturar v tr Apoderar-se (de) després de perseguir(-lo). Han capturat uns tigres vius per al zoo.

caputxa f Peça per cobrir el cap, generalment com a complement d’un abric, una capa, un anorac, un impermeable, etc.

capvespre m 1 Part del dia quan comença a fer-se fosc. *2 Tarda.

car, -a 1 adj Que sobrepassa de molt un preu mitjà. Les sabates de pell són molt cares. 2 car adv Aquells venen molt car.

cara f 1 Part anterior del cap de molts animals. Té una cara ampla, rodona, allargada. 2 Aspecte. Fas mala cara. Aquest pastís fa bona cara. 3 Costat. La cara nord d’un edifici. Les cares d’una moneda, d’una medalla, d’un poliedre. Ens vam trobar de cara.

carabassa [var.: carbassa] 1 f Fruit comestible d’horta, carnós i arrodonit, de color groc ataronjat. 2 m El color carabassa.

carabassó [var.: carbassó] m Fruit comestible d’horta, carnós, allargat i verdós.

caràcter m Manera de ser. Un caràcter obert, tancat, alegre, melancòlic. Tenir bon caràcter, mal caràcter.

característic, -a adj Que li és propi. Té una manera de caminar característica.

característica f Tret, allò que defineix. Tots dos arbres tenien unes característiques semblants.

caracteritzar(-se) v tr, pron i règ Definir(-se) segons uns trets característics. Aquella música es caracteritzava pel seu ritme viu.

caragol [var.: cargol] m 1 Mollusc amb closca en espiral. Un caragol bover. Un caragol de mar. 2 Barreta metàl.lica que té una part roscada, per unir peces. Per collar aquests caragols, hi farà falta un tornavís més prim.

caragolar [var.: cargolar] v tr Donar forma de caragol, enrotllar. Caragolar un paper, un mapa.

caram [var.: carai, caratxos] interj Indica sorpresa. Caram!, tu per aquí?

caramel [var.: *caramel.lo] m Llaminadura feta amb sucre cremat i altres ingredients. Caramels de menta, de maduixa, de cafè amb llet.

caramull* m Munt.

carassa* [var.: *carotxa, *carussa] f Ganyota.

caravana f 1 Filera de vehicles. A la tornada, vam tenir caravana. 2 Remolc habitatge arrossegat per un cotxe, rulot.

carbó m Substància sòlida combustible de color negre. Carbó vegetal. Carbó mineral.

carboner, carbonera m i f Persona que fa carbó o que en ven.

carboni m Element que es troba en el carbó.

carburador m Part del motor d’explosió que fa la mescla.

carburant m Combustible dels motors de combustió interna.

carcassa f Estructura interna. La carcassa d’una nau.

card m Planta de fulles i tija amb espines, que sol fer unes flors vistoses.

cardinal adj Referit als punts de l’horitzó que permeten d’orientar-nos. Els quatre punts cardinals.

carena f Línia que divideix els vessants al capdamunt d’una serralada.

carestia f Condició d’escàs. Hi havia carestia de productes de consum.

careta f 1 [var.: carota] Peça imitant una cara que se sol dur per Carnaval. 2 Peça protectora de la cara en certs esports i oficis.

caricatura f Retrat d’algú amb els trets exagerats.

carícia f Mostra d’afecte que es fa passant la mà per alguna part del cos.

càries f Malaltia que destrueix les dents.

caritat f Allò que es dóna a algú que passa necessitat. Viuen de la caritat dels altres.

carn f 1 Els músculs del cos dels animals per oposició als ossos, la pell, etc. Un home eixut de carns. 2 La carn dels animals considerada com a aliment. Carn de vedella, de porc, de pollastre. Cada dijous mengen carn d’olla. Carn a la brasa.

carnaval [var.: carnestoltes] m Conjunt de festes que se celebren al febrer, en què la gent es disfressa.

carnet m Document personal que acredita alguna condició de la persona. El carnet de conduir. El carnet d’identitat.

carnisser, -a 1 adj Dit de les feres que s’alimenten de carn, carnívor. 2 m i f Persona que despatxa en una carnisseria.

carnisseria f Botiga on venen carn, especialment de vedella i de xai.

carnívor, -a adj Que menja carn, dit especialment de certs mamífers. El lleó és carnívor.

carnós, -osa adj De la consistència de la carn. Un fruit carnós.

carpeta f Receptacle format per dos cartons forts plegats sobre si per posar-hi papers, documents, etc. Guarda els rebuts en una carpeta.

càrrec 1 m Ocupació que comporta una responsabilitat. Han convocat una reunió de tots els empleats que tenen algun càrrec a l’empresa. 2 Culpa, acusació, greuge. El fiscal va presentar uns càrrecs molt greus contra ell. 3 (anar, ser, estar) a càrrec de loc verb Tenir-ne l’obligació, la responsabilitat (de). Cada grup de taules està a càrrec d’un cambrer. Les despeses van a càrrec de l’empresa. 4 fer-se càrrec (de) loc verb Comprendre. No he presenciat la seva actuació, però me’n faig càrrec. La canalla són així d’entremaliats, ja me’n faig càrrec. 5 Encarregar-se (de), ocupar-se (de). Qui es farà càrrec de la nena?

càrrega f 1 Allò amb què es carrega un vehicle, una arma, una bateria elèctrica, etc. El transportista ha fet un viatge amb poca càrrega. 2 Acció de carregar. “Prohibit aparcar, excepte en cas de càrrega i descàrrega.”

carregador m Part d’una arma de foc on va la càrrega.

carregament m Càrrega d’un mateix gènere que és transportada. La policia ha descobert un carregament de tabac.

carregar v tr 1 Col.locar gènere, equipatge, etc. en un vehicle per transportar-lo. Ja carreguen l’equipatge dalt de l’avió. 2 Collocar dins d’un estri, d’un aparell, etc. un element necessari. Carregar una arma, la ploma estilogràfica, la càmera, la bateria…

carregat, -ada adj règ 1 Que duu molta càrrega. “Un carro carregat de rocs.” 2 [fig.] Que en té massa. Un vell carregat d’anys.

carrer m Via de trànsit en una població. El fred va buidar els carrers.

carrera f 1 Estudis que condueixen a l’obtenció d’un títol superior. La carrera d’advocat, de metge. 2 Cursa. Un cavall de carreres. Carreres de cotxes.

carreró m Carrer estret i curt. Un carreró sense sortida.

carret m Rodet de fotografia. Per fer totes les fotografies que vols, necessitarem ben bé dos carrets.

carretera f Via important de comunicació entre poblacions. Una carretera comarcal. Un mapa de carreteres.

carretó [var.: carret] m Vehicle petit de diferents formes per transportar càrregues petites o mitjanes. El manobre empenyia un carretó ple de sacs de ciment.

carril m Banda d’un carrer, d’una carretera per a la circulació. Un carril de bicicletes. El carril de l’autobús. Una autopista de quatre carrils.

carro m Vehicle gran de rodes tirat per cavalls o mules.

carrossa f 1 Vehicle luxós de rodes que es feia servir per al transport de viatgers. Va arribar el príncep dalt la carrossa. 2 Plataforma vehicle guarnida per a certes festes. La carrossa del nostre carrer era la més guarnida.

carrosseria f Caixa metàl.lica d’un automòbil. Ha fet pintar de nou la carrosseria.

carruatge m Vehicle tirat per animals.

carta f 1 Escrit que enviem per correu. Em sembla que tenim carta de ta germana. 2 Cada una de les cartolines d’un joc de cartes. Li agrada molt jugar a cartes.

cartabó m Estri en forma de triangle isòsceles rectangle per traçar línies o angles.

cartejar-se v rec Escriure’s cartes entre si. Tota la família es cartejava sense parar.

cartell m Full amb il.lustracions i text que conté informació publicitària. Han enganxat els cartells que anuncien el concert.

cartellera f 1 Secció d’un diari on s’anuncien els espectacles. 2 Plafó per a informacions.

carter, cartera m i f Persona que distribueix la correspondència del servei de correus.

cartera f Receptacle pla de diferents mides, amb tapadora i sovint amb nansa, per guardar-hi documents, papers, llibres, carpetes, etc.

cartó [var.: cartró] m Material rígid en forma de fulls fet de pasta de paper. Una capsa de cartó.

cartolina f Cartó prim i fi. Cartolines de dibuix.

cartutx m Peça formada per la càrrega explosiva i el projectil d’una arma de foc.

carxofa [var.: escarxofa] f Hortalissa carnosa formada per tot de fulles apinyades. Carxofes a la brasa.

cas 1 m Situació, esdeveniment, fet concret. Un cas desgraciat. “Un cas com un cabàs.” 2 fer cas loc verb Donar importància. Es va ficar bosc endins sense fer cas dels avisos de perill. 3 en cas que loc conj Si. En cas que el vegeu, no li digueu pas el que ha passat. 4 si de cas, en aquest cas, en cap cas loc adv Avisa’m, si de cas. En aquest cas, ho faré jo. En cap cas no li confiaria els meus secrets.

casa f 1 Construcció per viure-hi. Una casa de set pisos. Una casa abandonada. Viuen en una casa de lloguer. 2 La llar. Enyorava casa seva. Els diumenges s’estan a casa.

casal m Centre on es fan activitats. El casal dels avis.

casament m Acte de casar-se. Volen celebrar el casament amb un banquet.

casar 1 v tr Celebrar un matrimoni. Els va casar l’alcaldessa. 2 casar-se v pron Contraure matrimoni. Es van casar al cap de set anys de viure junts.

casat, -ada adj i m i f Que viu en matrimoni. Un home casat. El nombre de casats minva.

casc m Peça protectora del cap. El casc d’un motorista, d’un jugador de rugbi.

cascada f Salt d’aigua. La cascada del parc.

cascavell m Petita esfera metàl.lica amb una boleta a dintre que la fa sonar. “Qui posarà el cascavell al gat?”

casella f Cada un dels compartiments regulars d’un espai. Les caselles d’un escaquer.

casera* f Receptacle artificial d’un eixam d’abelles: rusc.

caserna f Instal.lacions militars on s’està la tropa. Una caserna de la guàrdia civil.

caseta f Habitatge o cobert petit de diferents usos. La caseta del guarda. La caseta del gos.

casino m 1 Societat d’esbarjo. Cada tarda va al casino a fer tertúlia. 2 Establiment de joc. El casino de Montecarlo.

casolà, -ana adj De casa, fet a casa, amant de la casa. Menjars casolans. Fan una vida molt casolana.

caspa f Laminetes de pell seca que es desprenen del cap.

casserola f Recipient de cuina rodó, gran i fondo amb un mànec llarg.

casset 1 f Estoig amb cinta magnètica per gravar i reproduir sons. Té una casset amb les millors cançons dels Beatles. 2 m Magnetòfon de casset. El meu casset sona molt bé.

cassó [var.: *casset] m Recipient de cuina rodó, petit i fondo amb un mànec curt.

cassola f Recipient de cuina rodó, de diferents fondàries, amb nanses o sense i de diferents mides, fet de terra o de metall.

casta* f Mena, espècie. A l’aquari hi ha tota casta de peixos.

castanya f Fruit comestible del castanyer.

castanyer m Arbre alt, de fulla gran i caduca, que fa les castanyes.

castanyoles [var.: *castanyetes] f pl Instrument de percussió consistent en dues peces de fusta que van agafades a les mans per fer-les sonar.

castell m Fortalesa o residència dels antics nobles o reis.

castellà, -ana 1 adj i m i f De Castella, 2 [p. ext.] Que parla castellà. 3 castellà m La llengua castellana.

càstig [var.: *castic] m El fet de castigar. No li agrada servir-se dels càstigs, sinó del raonament.

castigar v tr Imposar una sanció, una pena. El van castigar a no veure el partit.

castor m Mamífer nedador que viu prop de l’aigua.

castrat, -ada adj Dit de l’animal o de la planta que han estat privats dels òrgans reproductors.

casual adj Que s’esdevé per casualitat. Un descobriment casual.

casualitat 1 f Cas que es produeix per una coincidència, atzar. Va ser una casualitat trobar-lo. 2 per casualitat loc adv D’una manera casual. La van encertar per casualitat.

català, -ana 1 adj i m i f Referent a Catalunya o a la llengua catalana. 2 català m La llengua catalana.

catàleg m Relació ordenada d’edicions, d’obres d’art, de productes, etc. El catàleg d’una editorial.

catarro m Malaltia infecciosa que provoca forts accessos de tos.

catàstrofe f Desastre de grans dimensions. Les inundacions van provocar una catàstrofe en tota la regió.

catedral f Església cristiana on hi ha la seu d’un bisbe.

catedràtic, catedràtica m i f Docent d’ensenyament mitjà o universitari que ha superat les proves màximes dins de la seva categoria.

categoria f Agrupació d’acord amb un ordre d’importància. Júnior i sènior són diferents categories de l’esport segons l’edat.

catifa f Tapís que s’estén a terra en una habitació, una escala, etc., estora. La catifa del menjador.

catòlic, -a adj i m i f Referent a l’Església catòlica. Doctrina catòlica. Són catòlics practicants.

catorze 1 det En nombre de catorze. Una novel.la de catorze capítols. 2 m El nombre 14.

catxerulo* m Joguina feta de tela o de paper tensats damunt d’una carcassa, amb una cua, que s’enlaira amb el vent: estel.

cau m 1 Forat o amagatall de certs animals de bosc. El conill va sortir del cau. 2 [fig.] Amagatall. A dalt a les golfes hi tinc el meu cau.

caure v intr 1 Anar avall atret per la llei de la gravetat. Ha caigut la barana del balcó vell. Va ensopegar amb el portal i va caure tan llarg com era. Ha caigut per les escales i s’ha trencat tots dos braços. 2 [fig.] El nou secretari em cau bé.

causa 1 f Raó que provoca un fet. La mala sort ha estat la causa de la desgràcia. S’ha interromput l’emissió per causes tècniques. 2 a causa de loc prep Van quedar aïllats a causa de la forta nevada.

causar v tr Provocar un fet. L’accident va ser causat per la imprudència dels dos conductors.

cava f Xampany. Brindaven amb cava.

cavalcar v tr Anar dalt de cavall. Cavalcava un preciós cavall àrab.

cavall m Mamífer corredor, molt apreciat per la seva velocitat.

cavalla* f Peix de cos allargat que es menja fresc i en conserva: verat.

cavaller m 1 Antigament, home armat que disposava de cavall. 2 Home educat. És tot un cavaller.

cavallet 1 m Suport d’una tela de pintor, d’una taula provisional. 2 cavallets m pl Atracció de fira formada per una plataforma que gira amb diferents elements on enfilar-s’hi.

cavar v tr Remoure la terra amb una eina; fer-hi un clot. Abans de plantar els alls, hauries de cavar una mica el tros. Els obrers cavaven una rasa per a les conduccions elèctriques.

caverna f Cova.

caviar m Menja a base d’ous d’un peix anomenat esturió.

cavitat f Espai buit en un cos, una superfície. Les cavitats nasals. Les cavitats d’una roca.

ceba f Planta d’horta cultivada pel seu bulb, anomenat també ceba. Una sopa de ceba. Conill amb cebes. Botifarró de ceba.

cec, cega [var. fam.: cego] adj i m i f Persona privada del sentit de la vista. És cec de naixement.

cedir 1 v intr No resistir a una pressió. La branca era tan carregada de fruita, que va cedir. Davant de tanta insistència, va acabar cedint. 2 v tr Donar sense reclamar els seus drets. Li va cedir part de l’herència.

cedre m Arbre molt alt de fulla perenne i de capçada irregular.

cel m L’espai que hi ha damunt nostre com una volta. L’avió era un puntet allà en el cel.

celebració f Fet de celebrar.

celebrar v tr 1 Manifestar acord, alegria, per un fet que jutgem adequat, beneficiós. Celebrem que estigueu d’acord amb la nostra decisió. Han celebrat el naixement del fill amb una festa. 2 Dur a terme un ritual. Celebrar un funeral. Celebrar eleccions legislatives.

cèlebre adj Famós, d’anomenada. Marie Curie es va fer cèlebre pels seus treballs científics.

celeste adj Referent al cel, a l’espai. Els cossos celestes.

cella f Cada un dels arcs de pèls que hi ha a la part de dalt de les òrbites dels ulls.

cel.la f Habitació de presó, de monestir, etc. El van dur a la cel.la de càstig.

celler m 1 Local subterrani on s’elabora i es guarda el vi. *2 Lloc on es guarda els queviures: rebost.

cel.lofana f Paper transparent.

cèl.lula f Unitat microscòpica dels éssers vius.

celobert m Pati tancat i obert per dalt entre edificis contigus o dins d’un mateix edifici: *desllunat, *mompeller. Se sentia enraonar la gent dels pisos pel celobert.

cementiri [var.: *cementeri] m Lloc on s’enterra els morts. Cementiri municipal.

cendra f Residus amb aspecte de pols grisa que queden després de cremar completament materials com ara fusta o carbó.

cendrer m Recipient per llençar-hi la cendra dels cigarrets mentre es fuma.

cens m Llista oficial de les persones que reuneixen unes determinades condicions: ser habitants d’un lloc, tenir el dret de votar, etc. El cens electoral.

cent 1 det En nombre de cent. Han passat cent anys des de la invenció del cinema. 2 m El nombre 100. 3 per cent loc adj Indica una proporció sobre cent. Li han fet un descompte del 8 per cent

centena f Conjunt de cent unitats. Al número 323 hi ha tres centenes.

centenar m Cent (d’una cosa). Ha anat arreplegant botons fins a arribar al centenar.

centèsim, -a det S’aplica a una part d’un tot que ha estat dividit en cent parts. La centèsima part d’un metre és un centímetre.

centígrad adj Dit dels graus de temperatura. El termòmetre assenyala trenta graus centígrads.

cèntim 1 m Moneda fraccionària. 2 [fig.] Diners. Són una gent molt econòmica, que sempre han mirat molt el cèntim. 3 [fam.] cèntims m pl Diners. No tenen prou cèntims per comprar la casa on viuen.

centímetre m Unitat de longitud que equival a la centèsima part del metre.

central 1 adj Que és al centre; principal. La part central de la capella. Les oficines centrals. 2 f Conjunt d’instal.lacions on es concentren connexions i serveis. Una central telefònica.

centrar v tr 1 Situar al centre. Procura centrar la imatge. 2 Xutar la pilota cap al centre. El lateral va centrar la pilota al davanter.

centre m 1 Punt del mig d’un espai. El centre de la circumferència. 2 El nucli d’una zona. El centre de la ciutat. 3 Entitat o establiment on es concentren activitats o serveis. Centre cívic, comercial, educatiu.

centreamericà, -ana adj i m i f De Centreamèrica.

cenyit, -ida adj Estret, ajustat. Duia uns pantalons molt cenyits.

cep m Planta que fa el raïm, vinya.

cera f Substància grogosa segregada per les abelles.

ceràmica f Objecte de terra cuita. Un càntir de ceràmica.

cercar v tr Provar de trobar: buscar.

cercle m Figura plana tancada dins una circumferència.

cèrcol m Anella gran com les que es fan servir en gimnàstica rítmica.

cereal m Nom genèric de les plantes cultivades que fan espiga.

cerebral adj 1 Referent al cervell. Un tumor cerebral. 2 [fig.] Fred, que calcula molt les coses. Un polític molt cerebral.

cerimònia f Acte ritual, sovint solemne. La cerimònia de clausura del Festival de Cinema.

cert, -a 1 adj Que ha passat de debò, que s’ajusta a la veritat. Una història certa. 2 det Algun, alguna. Això només passa en certes ocasions. Tenen una certa semblança.

certament adv Per descomptat, tanmateix. Certament, no m’ho acabava de creure.

certesa f Seguretat que una cosa és certa. Té la certesa que no vindrà.

certificat m Document oficial que dóna garantia d’un fet. Certificat d’estudis. Certificat mèdic.

cervell m Part principal de l’encèfal.

cervesa f Beguda alcohòlica feta amb ordi.

cervo, cerva [var.: cérvol, cérvola] m i f Mamífer amb banyes ramificades, el mascle.

cessar v intr Aturar(-se) una activitat, un moviment. La tempesta va cessar de cop.

cessió f Fet de cedir, de donar. Ha fet cessió dels seus béns.

cicatriu f Senyal deixat al cos per una ferida. Una antiga cicatriu li travessava la galta dreta.

cicle m Període de temps que tanca un seguit de fets o de fenòmens. El cicle anual de les estacions.

ciclisme m Esport practicat amb bicicleta.

ciclista 1 adj Referent al ciclisme. La Volta Ciclista a Catalunya. 2 m i f Persona que va en bicicleta o que practica el ciclisme.

cicló m Vent molt violent que es forma als tròpics.

ciència f [sovint en pl.] Conjunt de coneixements al voltant d’un objecte d’observació i d’estudi. Els progressos de la ciència. Les ciències naturals i socials.

científic, -a 1 adj Referent a la ciència. Estudis científics. 2 m i f Persona que es dedica a la ciència. Una científica d’anomenada.

cigala f 1 Insecte que es caracteritza pel so continu i monòton dels mascles a l’hora de la calor. 2 [fam.] Penis.

cigar m Cilindre de fulles de tabac caragolades per ser fumat.

cigarret [var.: cigarreta f, cigarro m] m Petit cilindre de paper fi ple de tabac per ser fumat.

cigne m Ocell nedador de coll llarg i esvelt.

cigonya f Ocell migratori de potes i coll llarg, i de bec llarg i punxegut.

cigró [var.: *ciuró] m Llegum arrodonit i grogós, amb una espècie de bec petit. Li van servir un plat de cigrons amb espinacs i ou dur.

cilindre m Cos amb dues bases circulars iguals i paral.leles.

cilíndric, -a adj Referent al cilindre. Un cos cilíndric.

cim m Punt més elevat d’una muntanya. Ja hem fet el cim!

ciment m Material de construcció compost de pedra calcària i argila.

cinc 1 det En nombre de cinc. Els cinc dits d’un peu. 2 m El nombre 5. 3 f pl La cinquena hora després de les 12.

cine [var.: cinema] m 1 Art de la cinematografia. Els artistes de cine. Els productors, els directors de cine. 2 Sala on es projecten pel.lícules cinematogràfiques. Els grans cines d’abans, ara són petites sales.

cinematografia f Art de representar imatges en moviment en una pantalla.

cinematogràfic, -a adj Referent al cinema. Estudis cinematogràfics.

cingle m Desnivell important en una muntanya que forma una paret vertical. Els cingles de Bertí.

cínic, -a adj i m i f Que menysprea públicament els criteris morals dels altres.

cinisme m Condició de cínic. Encara va tenir el cinisme de presentar-se davant les víctimes de les seves malifetes.

cinquanta 1 det En nombre de cinquanta. Cinquanta anys fan mig segle. 2 m El nombre 50.

cinquè, -ena 1 det i pron El que fa cinc. Viuen al cinquè pis. Posa’t el cinquè. 2 cinquè m Nombre fraccionari. Tres cinquens (3/5).

cinta f 1 Banda estreta de roba. Es recollia el cabell amb una cinta. 2 [p. ext.] Banda de diversos materials, amplades i funcions. Cinta aïllant. Cinta transportadora. Cinta adhesiva.

cintura f Part del cos d’una persona allà on el tòrax s’estreny. Tenia una cintureta de vespa.

cinturó m Tira de cuiro o de roba que va al voltant de la cintura per subjectar o estrènyer la roba. El cantant de rock duia un cinturó ample de pell amb adorns de plata.

circ m Espectacle que reuneix diverses atraccions, especialment d’acrobàcia. Ha arribat el circ de Moscou.

circuit m Camí, recorregut, tancat en ell mateix. Anirem al circuit de Montmeló a veure les carreres de cotxes. Un circuit elèctric.

circulació f 1 El fet de circular. Han posat en circulació uns nous bitllets de cinc mil pessetes. La circulació de la sang. 2 Trànsit. Els problemes de circulació del centre de la ciutat.

1circular 1 adj Que té forma de cercle. Una plataforma circular. 2 f Escrit que s’envia a diferents persones amb una mateixa informació. Hem rebut una circular del Departament d’Ensenyament.

2circular v intr i règ Transitar, fer un recorregut. Els cotxes circulaven a bona velocitat. La sang circula per les venes i les artèries.

circulatori, -òria adj Referent a la circulació. L’aparell circulatori. El caos circulatori de les grans ciutats.

circumferència f Figura geomètrica formada per una línia tancada, amb tots els punts a la mateixa distància del centre.

circumstància [sovint en pl.] f Fet que n’acompanya un altre. Ha acabat així per circumstàncies de la vida.

cirera f Fruit comestible del cirerer, en forma de boleta vermella.

cirerer m Arbre fruiter de fulla caduca que fa les cireres.

ciri m Espelma gran.

cirurgia f Branca de la medicina especialitzada en les operacions.

cirurgià, cirurgiana m i f Especialista en cirurgia.

cisell m Eina en forma de barra plana amb tall a l’extrem per treballar els metalls i altres materials durs.

cistell [var.: cistella f] m Recipient amb nansa fet de materials teixits. Un cistell de fruita.

cistella f Cèrcol amb xarxa foradada, propi del joc de bàsquet. Ha fet cistella des del centre de la pista.

cita f El fet de convenir una trobada amb algú. Té una cita amb una amiga de la infància.

citar v tr 1 Demanar que algú comparegui. El jutge els ha citat demà a les nou. 2 Esmentar. Li agrada citar els clàssics.

ciutadà, -ana 1 adj Referent a la ciutat. Vida ciutadana. 2 m i f Persona que viu a ciutat. 3 [p. ext.] Que té els drets reconeguts com a natural d’un país. Es va adreçar als ciutadans i a les ciutadanes.

ciutadania f Condició de ciutadà d’un país. Té la ciutadania francesa.

ciutat f Població important. La ciutat d’Alacant.

civada f Cereal que fa una espiga molt ramificada: *avena. Flocs de civada.

cívic, -a adj Referent al civisme, a la societat. Un comportament cívic. Un centre cívic.

civil adj Referent al conjunt dels ciutadans. La societat civil.

civilització f Conjunt de coneixements i de tècniques que caracteritzen una col.lectivitat humana. La civilització egípcia.

civilitzat, -ada adj Educat, reflexiu, disposat al diàleg. Es van separar d’una manera civilitzada.

clan m Grup de persones tancat, especialment amb lligams familiars. Tots els parents formaven un clan que es protegien i s’ajudaven els uns als altres.

clandestí, -ina adj Que existeix o es fa de manera oculta, sense permís. Una societat clandestina.

clapa [var.: clap m] f 1 Taca, tros diferent en un conjunt. La paret era plena de clapes de pintura que havia saltat. El cel estava núvol amb algunes clapes.

clar, -a 1 adj Transparent, lluminós; mancat de densitat. Un cel clar. Una sopa clara. 2 [fig.] Diu les coses clares. El seu pensament és ben clar. 3 clar adv Parla més clar, que no t’entenc. 4 és clar loc adv Naturalment. És clar que li agrada. Volia fer-ho ell però, és clar, no el vaig deixar.

clara f Matèria transparent de l’ou, que envolta el rovell.

clarament adv D’una manera clara. Se’l veia clarament contrari a arribar a un acord.

claredat [fig.] f Qualitat de clar. Ens ho ha dit amb tota claredat.

claror f Qualitat de clar, de lluminós. Si corres la cortina, entrarà més claror.

classe f 1 Espècie, mena: *casta. Al zoològic hi ha tota classe d’animals. 2 Aula, nivell educatiu. A quina classe vas? 3 Grup social de característiques definides. Només es fan amb gent de la seva classe.

clàssic, -a 1 adj De l’època dels clàssics. Música clàssica. 2 Característic. Hem tingut la clàssica conversa de cada migdia. 3 m i f Persona l’obra de la qual és considerada un model. Els clàssics de la literatura.

classificació f 1 Acció i efecte de classificar. 2 [esp.] Ordre resultant d’una competició esportiva. Són els segons de la classificació.

classificar 1 v tr Ordenar segons uns criteris. Hem classificat una sèrie de monedes segons la data. 2 classificar-se v pron Situar-se amb avantatge en una competició esportiva. L’equip es va classificar per als quarts de final.

clatell [var.: *clotell] m Part de darrere del coll: *bescoll.

1clau m 1 Tija metàl.lica amb cabota i acabada en punta que es fa entrar a cops de martell en una superfície, amb diferents finalitats. Necessitarem claus més llargs per poder clavar la tapa de la caixa. *2 [p. ext.] Ullal. 3 clau de ganxo Clau en forma de L. El quadro s’aguantava a la paret amb un clau de ganxo.

2clau f 1 Estri metàl.lic de diferents formes i llargàries que s’introdueix en un pany i es fa girar per obrir-lo o tancar-lo. Has deixat la clau al pany. 2 [fig.] Allò que permet de solucionar un problema. L’inspector va trobar la clau de l’enigma. Els exercicis s’han de corregir amb la clau. 3 clau anglesa Eina amb un bec graduable per fer girar els perns.

claudàtor m Qualsevol dels dos signes [ ] utilitzats per a certs tipus d’aclariments en un escrit.

clauer [var.: portaclaus] m Estri per portar les claus.

claustre m 1 Pati tancat i amb pòrtics d’una església, un monestir, etc. El claustre de la catedral. 2 Conjunt del professorat d’un centre. 3 Òrgan de govern d’una universitat compost de personal docent i no docent elegit.

clàusula f Cada un dels apartats d’un document, com ara un contracte.

clausura f Acabament. Han començat els actes de clausura del congrés.

clavar 1 v tr Fer entrar un clau en una superfície; fixar amb claus. Clavant un clau, s’ha picat els dits amb el martell. 2 [fam.] Pegar, donar. Li ha clavat un cop de puny. 3 clavat exp Indica que allò que diem és exacte. Clavat!, és així mateix com tu dius.

claveguera f Conducció subterrània per on s’escolen les aigües de la pluja i les aigües brutes d’una població.

clavegueram m Xarxa de clavegueres.

clavell m Flor molt olorosa que pot ser de diferents colors. Duia un clavell vermell al trau.

clavícula f Os llarg que va articulat amb l’omòplat i amb l’estern.

clavilla f Peça amb un piu, que té diverses utilitats. Les clavilles d’un endoll, d’un instrument de corda.

clàxon m Botzina elèctrica d’un automòbil.

clenxa f Ratlla que es fa en un pentinat. Es pentina amb una clenxa al mig.

clero [var.: clerecia, clergat] m Conjunt dels religiosos i religioses.

clic 1 m Onomatopeia del so d’un mecanisme. El pany va fer un clic inesperat. 2 fer clic loc verb Pitjar el botó del ratolí d’un ordinador.

client, clienta m i f Persona o entitat que compra habitualment en un comerç o utilitza les prestacions d’un establiment de serveis o d’un professional. Els clients d’un bar, d’una discoteca, d’un supermercat. Els clients d’un advocat.

clientela f Conjunt dels clients. D’ençà que ha canviat d’amos, el súper ha guanyat clientela.

clima m Conjunt de les característiques atmosfèriques d’un lloc. Clima mediterrani, tropical.

climàtic, -a adj Referent al clima. És molt sensible als canvis climàtics.

climatitzat, -ada adj Dotat d’aire condicionat. Un local climatitzat.

clínica f Establiment hospitalari, generalment privat, de dimensions més reduïdes que un hospital.

clip m Peça, generalment de filferro, doblegat de manera que fa molla i serveix per subjectar. Agafa totes aquestes fitxes amb un clip.

clivell* [var.: clivella f] m Obertura que es fa en una superfície: esquerda. La terra era plena de clivells a causa de la sequera.

clofolla f Closca d’alguns fruits. Clofolles d’avellana.

cloïssa f Petxina de closca llisa. Cloïsses al vapor.

clor m Element químic molt utilitzat per desinfectar l’aigua.

closca f Embolcall dur de l’ou, de certs fruits i de certs animals, especialment invertebrats. La closca d’una tortuga, d’un caragol, d’un cranc, d’una gamba. La closca d’una avellana

clot m Enfonsament que hi ha en una superfície. Els clots dels arbres eren plens de l’aigua de la pluja. Tenia un clotet a la barba.

clòtxina* f Mol.lusc marí amb una closca de dues valves allargades i negres: musclo.

cloure v tr Tancar. Les paraules del president van cloure l’acte.

clovella* f Closca dura d’alguns fruits, com les avellanes o les ametlles.

club m Associació, especialment esportiva. Un club de futbol.

coacció f Pressió damunt d’una persona per obligar-la a fer alguna cosa. Els jutges van tenir coaccions per part d’alguns membres del govern.

cobert m 1 Construcció senzilla per tenir-hi coses a cobert. Al pati hi ha un cobert per a les eines. 2 Estri per menjar (culleres, forquilles i ganivets). Poseu els coberts a taula. 3 Servei per a cada persona que seu a taula. Poseu un altre cobert a taula, que tenim un nou convidat.

coberta f 1 Plataforma superior d’un vaixell. Prenien el sol a coberta. 2 Full primer d’un llibre, on sol haver-hi el títol.

cobra f Serp verinosa, pròpia de l’Àsia i de l’Àfrica.

cobrador, cobradora m i f Persona que s’encarrega de cobrar. Abans, als autobusos, hi havia cobrador a part de conductor.

cobrament m El fet de cobrar. Han passat a fer el cobrament dels rebuts endarrerits.

cobrar v tr Rebre diners en concepte d’una pagament, d’un deute. Ha cobrat la paga de l’estiu.

cobrellit [var.: *cobertor] m Coberta de damunt d’un llit, que serveix per guarnir.

cobrir v tr Estendre(-s´hi, -ho) per damunt fins a tapar(-ho) completament. La neu cobria les teulades.

coca f Pastís pla i de poc gruix que va guarnit amb ingredients dolços o bé salats. Coca de Sant Joan. Coca de tonyina, de pinyons. Coca de forner.

coça f Cop que certs animals donen amb les potes de darrere. La mula va començar a tirar coces.

cocaïna f Droga usada en anestèsies, que crea addicció.

coco m Fruit comestible de carn blanca i closca dura produït per una palmera anomenada cocoter.

cocodril m Rèptil que habita prop dels corrents d’aigua. Els cocodrils del Nil.

codi m 1 Sistema de signes per comunicar-se. Codi lingüístic, ortogràfic. 2 Conjunt de normes. Codi de circulació.

codony m Fruit de gust aspre, molt utilitzat per fer-ne confitura.

codonyat m Confitura de codony.

coent adj Que cou al paladar. Pebre coent.

coet m Projectil que és enlairat, bé com a element de focs artificials, com a arma o per explorar l’espai.

cognom m Nom de família: *llinatge.

cogombre m Planta d’horta que fa un fruit verd i allargat del mateix nom.

coherència f Sentit, lògica, en allò que es diu o s’escriu. Fa uns discursos sense coherència.

coincidència f Fet de coincidir, casualitat. Va ser una coincidència trobar-lo allà.

coincidir v intr i règ 1 Trobar-se en un mateix lloc (amb algú). Vaig coincidir amb ell al tren. 2 [fig.] Concordar. Els nostres punts de vista coincideixen.

coix, -a adj i m i f Que camina malament per algun defecte a les extremitats inferiors o a les potes. Una dona coixa. Un gat coix.

coixejar v intr Anar coix. Li feia mal la cama i coixejava.

coixí m Peça de roba farcida d’algun material que la fa flonja. Els coixins d’una butaca. El coixí del llit.

coixinera f Funda d’un coixí.

col f Planta d’horta que fa unes fulles grosses replegades sobre elles mateixes.

cola f Substància adhesiva.

colador m Estri per colar.

colar 1 v tr Passar un líquid per un estri a fi de retenir els elements sòlids que pot contenir. Una vegada fet el caldo, s’ha de colar. 2 colar-se v pron Passar davant sense esperar tanda. Fa mitja hora que fem cua per entrar al cine i ara aquell se’ns ha colat.

colgar 1 v tr Cobrir, enterrar. L’esllavissada va colgar alguns cotxes que hi passaven. *2 colgar-se v pron Ficar-se al llit. Les onze, per mi, ja és hora de colgar-se.

còlic m Diarrea.

coliflor [var.: *colflor, *colflori] f Planta d’horta de la qual s’aprofita la flor com a verdura.

coll m 1 Part estreta del cos de les persones i de molts animals, que uneix el cap amb el tronc. Té el coll curt. 2 Part d’una peça de roba propera al coll. El coll d’una camisa, d’una jaqueta. 3 [var.: collada] Pas entre muntanyes.

colla f [concorda en sing. o pl. amb el verb i amb el substitut corresponent] Grup de persones, especialment que solen anar juntes. Els caps de setmana es troba amb la colla. Una colla sardanista, castellera. Una colla de segadors. Són una colla de ximples. Una colla que els hi has d’estar sempre a damunt.

col.laboració f El fet de col.laborar. Per tirar endavant l’empresa, demanen la col.laboració de tothom.

col.laborador, -a adj i m i f Que col.labora. El públic es va mostrar col.laborador. Escriu com a col.laborador d’un diari.

col.laborar v règ Contribuir amb el propi esforç a una activitat comuna. Han col.laborat generosament a la reconstrucció de la biblioteca de Sarajevo.

col.lapse m 1 Afecció sobtada causada per una baixada de la tensió arterial. 2 [fig.] L’avaria dels semàfors va provocar un collapse circulatori.

1collar m 1 Peça que subjecta el coll d’una bèstia. El gos no duia collar. 2 Collaret. Un collar de diamants.

2collar v tr Estrènyer. Aquests caragols estan fluixos, els heu de collar més.

collaret [var.: collar] m Conjunt de peces de joieria enfilades que es posen al voltant del coll. Un collaret de perles.

col.lecció f Conjunt de coses amb trets en comú que han estat aplegades. Una col.lecció de segells, de monedes antigues, de pintura impressionista…

col.lectiu, -iva 1 adj Referent a un conjunt. Interessos col.lectius. 2 col.lectiu m Conjunt de persones amb trets o interessos comuns. Va parlar en nom del col.lectiu d’afectats per les obres del metro.

col.lega m i f Company, companya de professió. Abans de fer l’operació, el cirurgià ho va consultar amb diferents col.legues.

col.legi m 1 Escola. Al migdia, els escolars surten de col.legi. 2 Associació de professionals. Col.legi d’advocats.

collir v tr 1 Fer la collita. Ja era el temps de collir el préssec. 2 Arreplegar fruits, herbes, flors, etc. Va collir unes margarides per fer-ne un ram. 3 Plegar de terra. Colliu-me el paquet de tabac, si us plau, que no em puc ajupir.

collita f El fet de collir un producte agrícola; conjunt dels productes collits. La collita del raïm s’anomena verema, i la del blat, sega.

colló 1 m Testicle. Va rebre una puntada de peu als collons. 2 collons m pl [fig] Coratge; barra. No tindrà prou collons per dir-l’hi. Quins collons que tens d’arribar a aquestes hores! 3 exp Collons, quin avorriment! 4 tocar els collons loc verb Emprenyar. Tanta insistència ja em toca els collons.

col.locació f Lloc de treball. Han anat a l’oficina de col.locació.

col.locar v tr i règ Posar en un lloc. On vols que col.loquem el sofà?

col.loqui m Conversa, especialment entre un conferenciant i el públic. Anuncien una xerrada sobre la reforma educativa, amb col.loqui.

colom, coloma m i f Ocell de cos arrodonit, molt freqüent actualment a les ciutats.

1colònia f Aigua de colònia. M’agrada la colònia fresca.

2colònia 1 f Establiment comercial, territori dependent d’una potència. Les antigues colònies franceses de l’Àfrica. 2 Grup de persones d’un mateix país que viuen en un altre país. La colònia alemanya de Barcelona. 3 colònies f pl Estada que solen fer els escolars en un indret amb finalitats educatives o d’esplai. Una casa de colònies.

color m 1 Impressió visual. El color vermell. 2 Material de diferent composició i presentació per pintar, dibuixar o tenyir. Una capsa de llapis de colors.

colorant m Substància que s’utilitza per donar color. El safrà en pèl, el pebre vermell i el tomàquet són els millors colorants dels menjars.

colorit m Combinació de colors. Un espectacle de gran colorit.

colossal adj Grandiós. Un edifici colossal.

columna f 1 Suport d’una certa alçada, generalment de secció circular. Les columnes del Partenó. 2 Conjunt d’elements alineats en una direcció. Una columna de soldats. Una columna de fum. La columna vertebral.

colze m Part posterior de l’articulació del braç i l’avantbraç. S’obria pas a cops de colze.

colzera f Protecció dels colzes. Ha posat colzeres de cuiro al jersei.

com 1 adv Indica manera com a nexe de comparació, quantitat. “Vermell com una magrana.” Com vols el cafè? S’ho pren com si li hi anés la vida. Com més l’avisareu, menys cas en farà. 2 com, com que conj Indica causa. Com no has avisat, no hem preparat res. Com que sé que t’agrada dinar d’hora, ja hem parat taula. 3 com a loc prep En qualitat de. Ens va parlar com a president de l’associació.

coma f Signe de puntuació, generalment intern de frase. Les intercalacions explicatives han d’anar entre comes.

comanda f Encàrrec que es fa a un comerç. Els dependents preparaven les comandes que els havien fet per telèfon.

comandament m Acció de dirigir, càrrec de direcció. Qui duia el comandament de les tropes?

comandant, comandanta m i f Grau militar entre el de capità i el de tinent coronel.

comando m Grup d’especialistes per a una acció bèl.lica.

comarca f Territori format per diversos municipis que constitueix una unitat geogràfica, econòmica o política. La comarca de la Safor.

comarcal adj Referent a la comarca. Els consells comarcals.

combat m 1 Lluita entre forces armades. Els dos exèrcits van entrar en combat. 2 Enfrontament en un esport de lluita. Un combat de boxa, de judo, de karate.

combatent m i f Persona que participa en un combat armat.

combatre v tr Lluitar (contra). Estava disposat a combatre els seus adversaris polítics fins al final.

combinació f L’efecte de combinar. La nova alineació de l´equip va resultar una bona combinació de defensa i d’atac.

combinar v tr Aplegar de manera equilibrada. L’heroi de la novel.la sabia combinar la força i l’astúcia.

combustible 1 adj Que produeix combustió. El carbó és una matèria combustible. 2 m Matèria que quan està en combustió produeix energia. La gasolina és un dels combustibles més gastats avui dia.

combustió f El fet que una substància cremi i desprengui calor. Aquella substància va fer una combustió espontània.

comèdia 1 f Gènere dramàtic. La Comèdia de l’Art. 2 fer comèdia loc verb Fingir. Si plora no n’heu de fer cas, que fa comèdia.

començament [var.: començ] m Acte de començar, inici. Al començament, la pel.lícula és una mica lenta.

començar 1 v intr Fer l’arrencada d’una acció. Comença la sessió. 2 començar a v aux Ja han començat a sopar.

comentar v tr Fer observacions (sobre). Ja m’havien comentat que tenia mal caràcter.

comentari m Observació. Després d’haver llegit l’original, me’n va fer uns quants comentaris.

comentarista m i f Especialista en una matèria sobre la qual parla o escriu, generalment als mitjans de comunicació.

comerç m Activitat de comprar i vendre, establiment que s’hi dedica. El comerç entre Europa i Àfrica va en augment. Tenen un comerç d’espècies.

comercial adj Referent al comerç. Relacions comercials.

comerciant, comercianta m i f Persona que es dedica al comerç.

comerciar v règ Tenir relacions comercials. Només comerciaven amb els països veïns.

comestible 1 adj Que es pot menjar. Uns bolets comestibles. 2 comestibles m pl Queviures. Una tenda de comestibles.

cometa m Cos celeste que sol dur cua.

cometre v tr Fer, especialment una acció criticable. Cometre un crim, un error.

comiat m Acció i efecte d’acomiadar(-se). Van fer un festa de comiat abans d’anar-se’n cap a Amèrica.

còmic, -a 1 adj Que fa gràcia, que fa riure. Va adoptar una postura còmica. 2 m i f Autor o artista que es dedica a la comèdia. 3 còmic m Historieta il.lustrada.

comissari, comissària m i f 1 Càrrec dins del cos de policia. 2 Delegat temporal. L’han nomenada comissària de l’exposició.

comissaria f Oficina d’un comissari. El van portar a comissaria per interrogar-lo.

comissió f Grup de persones que tenen, temporalment, una tasca encarregada. La comissió organitzadora del festival.

comitè m Grup de persones delegades de manera fixa per fer una tasca. Comitè d’empresa.

commemorar v tr Fer una celebració en record d’algun fet. Van commemorar el vintè aniversari de la independència.

commoció f Reacció de trasbals davant un fet. Aquella mort va causar una autèntica commoció.

commoure v tr Quedar sentimentalment afectat. El va commoure la tendresa amb què es mirava els fills.

còmoda* f Moble de calaixos: calaixera. Guarda les camises a la còmoda.

còmode, -a adj Que s’hi està bé. Una cadira còmoda. Una situació còmoda.

comodí m Persona o cosa que pot cobrir diverses funcions. Com que he estat l’última d’entrar a l’empresa, em fan servir de comodí.

comoditat f Qualitat de còmode. Tenir tantes botigues prop de casa era una comoditat.

compacte, -a 1 adj Atapeït. Un públic compacte esperava els cantants. 2 compacte m Disc compacte. M’han regalat un compacte dels Dire Straits.

compadir v tr Fer pena algú, plànyer. Ja el podeu ben compadir si ha fet això.

company, companya [var.: companyó] m i f Persona que comparteix amb una altra una mateixa situació. Companys d’escola, de feina, de joc, de viatge.

companyia f 1 Presència d’algú que acompanya. Me l’he trobat en companyia d’uns desconeguts. Es van quedar una estona més per fer-nos companyia. 2 Empresa, associació dedicada als serveis o al lleure. Companyia aèria, de teatre, de navegació, d’assegurances.

companyonia f Lligam afectiu entre companys. Es tractaven amb autèntica companyonia.

comparable adj Que pot ser comparat (a). Aquestes dues actituds no són comparables.

comparació [var.: comparança] f El fet de comparar. Diu que les comparacions són odioses.

comparar v tr i règ Establir una relació de semblança o bé de diferència. Comparava la vida d’ara amb la d’abans.

comparèixer v règ Presentar-se (a). No va comparèixer a la cita fins a les sis ben tocades.

compartiment m Cada un dels espais d’un conjunt reservat a una finalitat. Els compartiments d’un vagó llit. Un calaix amb compartiments. El compartiment d’equipatge d’un avió.

compartir v tr Tenir en comú. Comparteixen els mateixos gustos.

compàs [pl. -assos] m 1 Estri per traçar línies corbes. Un estoig de compassos. 2 Unitat de mesura utilitzada en música. Al tercer moviment, ja va perdre el compàs.

compassió f Sentiment de pena, de solidaritat davant la desgràcia dels altres. Feia compassió, tot aquell sofriment.

compatible adj Que s’avé amb un altre. Tenen caràcters bastant compatibles. Un ordinador compatible.

compatriota m i f Persona del mateix país que una altra. Va parlar dels seus compatriotes que encara estaven a l’exili.

compensar v tr Equilibrar uns efectes negatius. El sou que guanyava el compensava de sobres de tanta dedicació.

competència f 1 Lluita per ser més que els altres. Els industrials del ram havien de plantar cara a la competència dels estrangers. 2 Responsabilitat. Això no és de la teva competència. 3 Qualitat de competent.

competent adj 1 Que sap fer bé les coses. Una persona competent en la seva feina. 2 Que li pertoca una tasca determinada. Això ho decidirà l’autoritat competent.

competició f Conjunt de proves o de matxs d’un esport on es lluita per un títol. Tothom estava pendent de les competicions del diumenge.

competir v règ 1 Entrar en competència. Aquell sistema de producció no podia competir amb les noves tecnologies. 2 Fer una competició.

competitiu, -iva adj Apte per competir; que comporta competició. Uns preus competitius. Estan en contra de l’esport competitiu.

complaure 1 v tr Acontentar. Van fer els impossibles per complaure a tothom. 2 complaure´s v pron i règ Tenir la satisfaccció (de). Es complauen a convidar-vos a la festa d’aniversari.

complement m Tot allò que completa una cosa. Un vestit i els seus complements.

complementar 1 v tr Fer de complement. Els adverbis poden complementar frases, verbs, adjectius i altres adverbis. 2 v rec Són dos caràcters que es complementen.

complet, -a adj Que té tots els elements necessaris, sencer. Un joc de cafè complet.

completament adv Del tot. És completament boig.

completar v tr Fer complet. Vol completar la col.lecció de segells dels jocs olímpics.

complex, -a 1 adj Que es compon de diferents elements, matisos, etc., no simple. Un situació complexa. Uns problemes complexos. 2 complex m Conjunt d’elements, de parts amb un mateix fi. Un complex industrial. 3 Conjunt d’impulsos que afecten el comportament. Complex de superioritat.

complicació f Trava, entrebanc. No tenir els papers en regla pot ser una bona complicació.

complicar v tr Fer complicat. Aquella negativa a col.laborar-hi va complicar les coses.

complicat, -ada adj No senzill, no fàcil. Un problema complicat.

còmplice m i f Persona que collabora en un delicte. L’han detinguda com a còmplice del crim.

complicitat f El fet de ser còmplice. Va fer el robatori amb la complicitat d’uns empleats.

compliment m 1 El fet de complir una cosa. Has de vetllar pel compliment dels acords. 2 [sovint en pl.] Expressió d’educació en el tracte. El van rebre amb grans compliments.

complir v tr i règ Executar un acord, una obligació. Complir una promesa. Complir amb els deures.

complot m 1 Pacte secret contra la seguretat d’algú. 2 [p. ext.] Conspiració. Tots aquells entrebancs no eren pas casuals, obeïen a un complot.

compondre v tr 1 Formar un tot. Les vèrtebres componen la columna vertebral. Compondre un número. 2 Escriure un obra, especialment musical. Mozart va compondre la simfonia Júpiter en sis setmanes.

component adj i m i f Que (en) forma part. Els van presentar totes les components de l’equip.

comportament m Manera de comportar-se, conducta. Un comportament sospitós.

comportar 1 v tr Ser la causa (de). La mort del pare va comportar la fi de moltes coses. 2 comportar-se v pron Obrar. No s’ha comportat bé amb els amics. Estigues quiet i comporta’t!

composició f 1 Obra. Una composició musical, poètica. 2 Mecanisme de l’idioma que permet la formació de paraules per unió d’altres.

compositor, compositora m i f Persona que compon obres musicals.

compost, -a 1 adj No simple. Fulla composta. Nombre compost. Temps compost. 2 compost m Paraula formada per composició. ‘Salvavides’ és un compost.

compra f Acció de comprar; la cosa comprada. Ha anat a fer la compra. Deixa la compra de la plaça a la cuina. Tornaré tard, perquè he de fer unes compres.

comprador, compradora m i f Persona que compra. Posa un anunci i de seguida trobaràs compradors.

comprar v tr Adquirir per un preu. “Qui em compra maduixes?”

comprendre v tr 1 Captar el significat d’una cosa, entendre. No comprenc com ho ha pogut fer, això! 2 Incloure. La visita d’aquest matí al museu comprèn totes les sales.

comprensible adj Que pot ser comprès. La seva desconfiança és comprensible.

comprensió f 1 Capacitat de comprendre. Té molta comprensió lectora. 2 Tolerància. No té gens de comprensió per la manera de fer del jovent.

comprensiu, -iva adj Que mostra comprensió (per). Un pare comprensiu amb els problemes dels fills.

compresa f Peça absorbent de diverses aplicacions, especialment la utilitzada durant la regla.

comprimir v tr Reduir un volum mitjançant pressió. Es comprimia el ventre amb totes dues mans.

comprimit m Medicament en forma de pastilla. Uns comprimits per a la tos.

comprometre(´s) v tr, pron i règ Portar, posar(-se), en un compromís. Aquell escàndol va comprometre la seva carrera. Es compromet a pagar els deutes en el terme d’un any.

compromís m 1 Pacte. Van negociar per arribar a un compromís a gust de tothom. 2 Situació que compromet. Amb aquelles exigències, em va posar en un compromís.

comprovar v tr Veure si una cosa està bé o és correcta. Comprova el nivell de l’oli.

comptable m i f Professional que porta els comptes d’una empresa.

comptador m Mecanisme que registra automàticament quantitats i resultats de diferent naturalesa. El comptador del gas, de la llum.

comptagotes m Estri, accessori que permet de deixar caure un líquid de gota en gota. L’ampolleta del medicament duu comptagotes.

comptaquilòmetres m Dispositiu d’un vehicle que indica els quilòmetres recorreguts.

comptar 1 v tr Determinar un nombre (de). Torna a comptar els assistents. 2 v règ Confiar (en). M’han dit que compten amb tu per a l’excursió de diumenge. 3 al comptat loc adv Pagant al moment de la compra. Com ho pagarà, al comptat o a terminis?

compte 1 m Acció o resultat de comptar; import, operació de crèdit. Ja ha començat el compte enrere. No em surten els comptes. Hem de passar comptes. Porta’m el compte, sisplau. Obrir un compte al banc. 2 exp S’utilitza per avisar d’un perill. Compte, aneu amb compte, no passeu encara! 3 a compte loc adv En concepte de diners que s’avancen. Quan van retirar la mercaderia hi van deixar la meitat de l’import a compte. 4 tenir em compte loc verb Tenir present. Has de tenir en compte molts altres aspectes de la qüestió. 5 en comptes de [var: per comptes de, en compte de] loc prep En lloc de. Aquest estiu anirem a la muntanya en comptes de la platja.

comte, comtessa m i f Títol de la noblesa. Els comtes de Besalú.

comú, -una adj Compartit. Les dues cases tenien una eixida comuna.

comunicació 1 f Acció, fet, mitjà de comunicar(-se). Volen establir comunicació amb altres biblioteques per Internet. Entre les dues famílies hi ha bona comunicació. S’ha tallat la comunicació. Els mitjans de comunicació. Una porta de comunicació amb el pàrquing. 2 comunicacions f pl Sistema de comunicació viari, telefònic, etc. Una comarca amb bones comunicacions.

comunicar 1 v tr Transmetre, fer saber. Acabaven de comunicar la notícia per ràdio. 2 v règ Haver-hi un pas entre dos espais. L’escala comunica amb el terrat. 3 v intr Estar ocupada una línia telefònica. A casa en Josep Maria comuniquen.

comunicat m Escrit breu en forma de declaració que s’adreça als mitjans de comunicació. El locutor va llegir un comunicat dels segrestadors.

comunisme m Ideologia social i política que propugna una societat sense classes.

comunista adj i m i f Referent al comunisme. Un partit comunista. El seu germà és comunista.

comunitari, -ària adj 1 Referent a una comunitat. El barri té pocs serveis comunitaris. 2 [esp.] Referit als països de la Unió Europea. Els països comunitaris.

comunitat f Agrupació de persones, d’éssers vius que comparteixen determinades característiques. Una comunitat de veïns. Les comunitats autònomes. Comunitat vegetal.

con m Cos amb un cercle com a única base i un eix. A la tornada d’un pont, posen cons en alguns carrils de les autopistes.

conca f 1 Depressió recorreguda per un curs d’aigua. La conca del Llobregat. 2 Extensió de jaciments miners. Una conca minera. 3 Cavitats dels ulls. Les conques dels ulls.

còncau, -ava adj Que fa una curvatura cap endins. Un mirall còncau.

concebre v tr 1 Procrear. Han concebut el tercer fill. 2 [fig.] Ha concebut una idea genial.

concedir v tr Donar per raó d’uns mèrits. Li han concedit un premi literari.

concentració f El fet de concentrar(-se). Hi va haver una concentració davant el palau del governador.

concentrar v tr Reunir. Han concentrat tots els esforços en l’últim partit.

concepte 1 m Idea expressada verbalment. No sap distingir conceptes de procediments. 2 en concepte de loc prep Com a. Ho va anotar en concepte de despeses generals.

concert m Sessió en què s’interpreten obres musicals. Divendres al vespre anirem a concert.

concessió f 1 Acció de concedir. Diumenge hi haurà la concessió dels premis. 2 Excepció. Amb la data d’entrega de treballs, fa massa concessions als alumnes.

conciliar v tr Posar d’acord. No sé com podrem conciliar dues propostes tan diferents.

concloure v tr Arribar a terme, a una conclusió. Demà conclouen els treballs del congrés. De les observacions fetes, en va concloure que estava en el bon camí.

conclusió f Deducció a la qual s’arriba al final d’un seguit d’arguments, de treballs, etc. Han editat les conclusions de les Jornades Cíviques.

concordança f Relació entre dues coses que es corresponen d’alguna manera. La concordança entre subjecte i verb. La concordança de sons en una rima.

concórrer v règ Coincidir, participar (en). Al concurs de cant, hi van concórrer molts participants.

concreció f Acció de concretar. Has de parlar amb més concreció.

concret, -a adj Específic. Els va posar com a exemple un cas concret que ell havia viscut.

concretar v tr Determinar(-ho) d’una manera concreta. Encara havien de concretar alguns termes del tractat.

concurrència f Conjunt de gent que s’aplega en un lloc, especialment públic. En aquella hora, a l’exposició hi havia poca concurrència.

concurs m 1 Prova de competició, generalment no esportiva. Un concurs de fotografia, de gossos d’atura, d’ocells cantaires… Un concurs de la televisió. 2 Ajuda, contribució. Ho van poder acabar amb el concurs de tots els veïns.

concursant adj i m i f Que participa en un concurs. Els equips concursants. S’hi han inscrit molt pocs concursants.

condemna f Pena aplicada per un tribunal. Havia de complir la condemna en un penal.

condemnar v tr Determinar una condemna per a algú. El tribunal el va condemnar a deu anys de presó.

condemnat, condemnada m i f Persona que sofreix una condemna. Hi havia una cel.la per als condemnats a mort.

condensar v tr Fer més dens. Si condenses tant la informació, costarà d’entendre-ho.

condició 1 f Norma que obliga. Les bases del concurs expliquen les condicions per participar-hi. 2 Estat. Fruïa d’una condició de superioritat respecte als altres. 3 a condició (de/que) loc prep o conj Sempre que. Ho explicaré a condició que no ho digueu a ningú. 4 condicions f pl Circumstàncies que (hi) influeixen. La casa no està en condicions per viure-hi. S’ha de tenir en compte les condicions de vida de la població.

condicionat, -ada adj Que reuneix unes determinades condicions. Aire condicionat.

condiment m Producte per amanir el menjar i donar-li més gust. Les espècies i la sal són condiments.

condó m Preservatiu.

condol m Manifestació de sentiment compartit davant una desgràcia. Li va donar el condol per la mort de la mare.

conducció [gen. en pl.] f Sistema de canonades per conduir un fluid. Les conduccions del gas.

conducta f Manera de comportar-se, comportament. Normes de conducta.

conducte m Vas, canonada que condueix un fluid. Tots els conductes de l’aigua s’havien fet malbé.

conductor, -a adj i m i f Que condueix. El ferro és bon conductor de l’electricitat. La conductora de l’autobús.

conduir 1 v tr i règ Portar (fins a). Va conduir els turistes fins a l’hostal. 2 v intr Dur un vehicle. Està aprenent de conduir.

conegut, -uda adj i m i f Que se’n té o s’hi té coneixença. Un paisatge conegut. En el viatge hi vaig trobar uns coneguts.

coneixement 1 m Facultat de conèixer, de tenir consciència (de). És massa petit encara per tenir coneixement. Del cop, va quedar sense coneixement. 2 coneixements m pl Referències, idea (sobre). Té molts coneixements de física.

coneixença f 1 Idea (sobre). Té una lleugera coneixença dels costums del país. 2 Relació amb algú. Van fer coneixença durant l’estiu. 3 Persona coneguda. M’he arribat fins al poble per saludar unes coneixences.

conèixer v tr 1 Arribar a una idea, a un domini (de, sobre). Coneix bé el seu ofici. 2 Establir una relació (amb). He conegut unes persones molt simpàtiques.

confecció f 1 Acció i efecte de confeccionar. Han estat uns quants dies en la confecció del mapa. 2 Producció de roba de vestir que no és feta a mida. Treballa en un taller de confecció.

confeccionar v tr Fer, combinant un seguit d’elements. Han confeccionat uns gràfics de la població.

conferència f Discurs davant de públic sobre un tema cultural. Al centre cívic organitzen una tanda de conferències sobre ecologisme.

confessar v tr Reconèixer ser(-ne) responsable; declarar un fet, generalment secret. Va confessar que era culpable.

confessió f Acció de confessar. El detingut va signar una confessió completa.

confiança f Seguretat (en). Li tenim confiança. Una persona de confiança.

confiar v règ Tenir confiança (en). Confiava en ell, perquè sabia que no el trairia.

confiat, -ada adj Que no pensa malament de ningú. Són molt confiats, no tanquen mai la porta.

confidència f El fet de confiar un secret. Li va fer una confidència amb la condició que no ho explicaria a ningú.

confirmació f El fet de confirmar. Esperaven la confirmació de la comanda.

confirmar v tr Donar seguretat d’un fet. Va confirmar el nombre de morts de l’atemptat.

confit m Boleta de sucre endurit, amb un fruit a dins.

confitat, -ada adj Dit d’un aliment que ha estat posat en conserva. Olives confitades. Fruita confitada.

confiteria f Pastisseria.

confitura f Melmelada de fruita.

conflicte m Situació o actitud obertament hostil. Estava a punt d’esclatar un conflicte entre els dos pobles.

confondre v tr Prendre una cosa per una altra. La boira m’ha fet confondre unes plantes amb persones.

conformar-se v pron i règ Mostrar-se conforme (amb). Es conformen amb ben poca cosa.

conforme adj règ Que (hi) està d’acord. No estic conforme amb l’augment.

conformitat f Permís. No vol donar la seva conformitat per al viatge.

confort m Situació de benestar, de comoditat. Viuen amb tot confort.

confortable adj Que proporciona confort. Una casa confortable.

confús, -usa adj Poc clar. El missatge era confús.

confusió f 1 El fet de confondre(´s). Hi ha hagut una confusió d’adreces i s’han enviat uns paquets equivocats. 2 Situació de barreja. Van aprofitar aquella confusió de gent per desaparèixer.

congelador m Aparell per congelar.

congelar v tr Convertir en gel. Congelar la carn, el peix.

congelat, -ada 1 adj Que ha estat congelat. Lluç congelat. 2 congelats m pl Productes congelats. Una botiga de congelats.

congestió f 1 Acumulació de sang en un òrgan. Congestió pulmonar. 2 [hip.] Una congestió de trànsit.

congrés [pl. -essos] m Aplec, institució política, per debatre qüestions i arribar a conclusions. El Congrés Internacional d’Arquitectura. El Congrés dels Diputats.

cònic, -a adj En forma de con.

conill, conilla m i f Mamífer d’orelles i potes posteriors llargues. Conill de bosc. Conill a la caçadora, a la manresana.

cònjuge m i f El marit o la muller respecte de l’altre.

conjunció f Forma gramatical que fa la funció de lligam de coordinació o de subordinació

conjunt m Grup, colla, col.lecció. Un conjunt de rock. Un conjunt de bons actors. Un conjunt de jaqueta i faldilla.

conjuntura f Situació concreta en què coincideixen uns trets determinats. La conjuntura política no els era gaire favorable.

conjura f Pacte secret contra l’Estat. Una conjura militar.

connectar v tr Establir connexió. Connectar l’ordinador.

connexió f 1 Lligam lògic. Quina connexió devia haver-hi entre els dos crims? 2 Mecanisme per posar en contacte un aparell amb la xarxa elèctrica. Has de fer la connexió entre l’ordinador i la impressora.

conquista [var.: conquesta] f Acció i efecte de conquistar. Els imperis s’engrandien amb les conquistes militars.

conquistar [var.: conquerir] v tr Apoderar-se (de). Els europeus van conquistar Amèrica.

conrear [var.: *conrar] v tr Cultivar la terra.

conreu [var.: *conró f] m Cultiu. Terres de conreu.

consagrar v tr i règ Dedicar(-se) adj Ha consagrat la meitat de la vida a l’educació dels fills.

consciència f Coneixença de si mateix i de l’entorn. Actuava amb plena consciència.

conscient adj Que té consciència (de). És conscient dels seus actes.

consegüent 1 adj Que s’esdevé com a conseqüència d’algun fet. Va esclatar el globus amb el consegüent espant del menut. 2 per consegüent loc adv Per tant. Arribes ara? Per consegüent et tocarà de fer allò que no han triat els altres.

consell m Orientació. Li va dir que no necessitava per res els seus consells.

conseller, consellera m i f Persona de qui es demana consell. Tens un mal conseller.

conselleria f Departament d’un govern autònom. La Conselleria de Treball.

consens m Acord comú. Abans de les votacions, van arribar a un consens.

consentir v tr Tolerar. Li consentien tots els capritxos.

conseqüència f Allò que es deriva lògicament (de). Aquesta història tindrà males conseqüències. Cal actuar en conseqüència.

conseqüent adj règ Que actua en conseqüència. És conseqüent amb les seves idees.

conserge m i f Persona responsable de la porteria d’un edifici. El conserge d’una escola, d’un institut.

conserva f Aliment tractat i tancat en un recipient. Conserva de fruita.

conservació f El fet de conservar. Vetllen per la conservació de la cultura popular.

conservador, -a adj i m i f Oposat als canvis socials. És d’idees conservadores. El partit conservador. Són uns conservadors.

conservar v tr Mantenir, cuidar. Encara conserven els mobles de l’àvia.

considerable adj Important, gros. La ferida és considerable.

consideració f Mirament. Em va empènyer sense cap consideració.

considerar v tr 1 Tenir en estima. El consideren molt, entre la gent de l’ofici. 2 Opinar. Ell considera que ens vam equivocar.

consigna f Instrucció donada. Van seguir la consigna de vaga general.

consistència f Qualitat de consistent. Un terreny de poca consistència.

consistent 1 adj Que aguanta ferm, que és dens Uns suports consistents. Arguments consistents. 2 consistent en loc prep Basat en. Un sol plat consistent en llegum i una salsa.

consistir v règ Basar-se (en). En què consisteix, tot plegat?

consistori m Ajuntament. Els acords del consistori.

consogre 1 m El pare del gendre o de la nora. 2 consogra f La mare del gendre o de la nora.

consol m Allò que consola. Enmig de tanta desgràcia, no trobava consol.

cònsol m i f Diplomàtic que representa el seu país en una població important. El cònsol de França a Barcelona desconeixia el país.

consolar v tr Fer més lleu una pena. Les paraules amables no el consolaven de tanta desgràcia.

consolat m Oficines de cònsol.

consolidar v tr Fer més consistent. L’arquitecte va fer consolidar els fonaments.

consonant f 1 So no vocal ni semivocal. 2 Representació gràfica d’una consonant.

conspiració f Acord secret per anar contra un govern.

constància f Qualitat de constant. Amb constància, arribaràs lluny.

constant adj Persistent. Una pluja constant.

constar v intr 1 Donar fe d’existència, de veritat. Aquelles declaracions del testimoni no constaven a les actes. A mi em consta que no és així. 2 v règ Compondre’s de. La novel.la consta de trenta capítols.

constatar v tr Comprovar. Va constatar que l’enganyaven.

constipar-se v pron Refredar-se.

constipat m Refredat.

constitució f 1 Manera d’estar constituït, format, especialment un cos. Era un jove de constitució forta. 2 Llei fonamental d’un Estat democràtic.

constituir v tr Formar, representar, ser. Quatre eines constituïen tot el seu patrimoni.

construcció f 1 Acció i efecte de construir; la cosa construïda. La construcció del gratacel va durar cinc anys. Una construcció sòlida. 2 Ram de la producció. Un obrer de la construcció.

constructor, -a adj i m i f Que construeix. Una empresa constructora. Una constructora.

construir v tr Edificar. Al solar dels antics magatzems, hi construiran un centre comercial.

consulta f Acció i efecte de consultar. Li fan moltes consultes sobre les relacions de la parella. L’advocat només té consulta dos dies la setmana.

consultar v tr Demanar, recaptar opinió (sobre). A cada treball que fa, consulta un munt de bibliografia.

consultori m Lloc on es fan consultes, especialment mèdiques.

consum m El fet de consumir. El consum d’energia. Societat de consum. Articles de consum.

consumició f Allò que es pren en un establiment. Se’n van anar del bar sense pagar la consumició.

consumidor, -a adj i m i f Que consumeix, especialment articles de consum. Associacions de consumidors.

consumir v tr Gastar. Consumeixen molta energia elèctrica.

contacte m El fet de tocar(-se), de relacionar-se. L’astronau ha entrat en contacte amb l’atmosfera terrestre. Ja us en podeu anar, estarem en contacte per telèfon.

contagi m El fet de contagiar(-se). Les malalties infeccioses s’agafen per contagi.

contagiar v tr Passar una malaltia a un altre. Va contagiar la grip a tots els germans.

contaminació f Presència d’impureses en un medi. La contaminació atmosfèrica.

contaminar v intr Causar contaminació. Els fums dels cotxes contaminen molt.

contaminat, -ada adj Que ha sofert contaminació. Aigües contaminades.

contar v tr Explicar. Ens contava unes rondalles precioses.

conte m Narració curta, rondalla. Antologia de contes infantils.

contemplacions f pl Atencions excessives. Li tens massa contemplacions.

contemplar v tr 1 Mirar amb atenció, amb plaer. Contemplava els quadres de l’exposició. 2 Aviciar. Els pares el contemplen massa.

contemporani, -ània adj i m i f 1 Dels temps actuals. Una exposició d’art contemporani. 2 De la mateixa època. El meu avi va ser contemporani de Macià.

contenidor m Recipient de gran capacitat per a mercaderies, brossa, etc.

contenir 1 v tr Tenir(-hi) a dins. Què conté, aquesta botella? 2 contenir-se v pron Aguantar-se. Es va contenir per no bufetejar-lo.

content, -a adj Que es troba en un estat de satisfacció. Estic content de com va el curs.

contestació f 1 [var.: contesta] Resposta. Estan esperant la contestació. 2 Desacord manifest. Davant la contestació popular, van haver de canviar d’estratègia.

contestar v tr 1 Respondre, tornar contesta. No sabia què contestar. 2 v intr Mostrar desacord. Quan us manen una cosa, no vull que contesteu

context m Situació, ambient que envolta un fet, un pensament, un discurs, etc. Si em treus aquesta frase de context, ho interpretaràs just al revés.

contigu, -a adj Que està de costat amb un altre. Vivien en cases contigües.

continent m Gran extensió de terra que forma part del món. Els cinc continents.

continental adj Referent al continent. La plataforma continental.

contingut m 1 Allò que hi ha dins d’un recipient. Va buidar tot el contingut de l’ampolla de whisky. 2 Conjunt d’elements significatius. El desenvolupament de les actituds és un contingut educatiu.

continu, -ínua adj Seguit, sense interrupció. Sessió contínua. Avaluació contínua.

continuació f Acció i efecte de continuar. Demà veurem la continuació de la sèrie.

continuar v tr i aux Seguir. Continua l’espera. Has de continuar escrivint.

continuïtat f 1 Condició de continu. La seva obra no tindrà continuïtat. 2 solució de continuïtat Interrupció.

contorn 1 m Traç que ressegueix una figura. El contorn dels braços. 2 contorns [var.: encontorns] m pl Zona propera o que està al voltant d’un lloc determinat. El coneixien en tots aquells contorns.

contra 1 prep Indica oposició. Tots anaven contra ell. 2 Indica oposició i contacte. Va anar contra l’arbre. Posa-la contra la finestra. 3 per contra loc adv Però. Tots el van felicitar i ell, per contra, el va escridassar.

contraatac m Passar a l’atac davant d’un altre atac. Els davanters van passar al contraatac.

contraban m Comerç il.legal. Compra tabac de contraban.

contrabandista m i f Persona que es dedica al contraban.

contracció f Resultat de contreure o de contreure’s. Va tenir una contracció muscular.

contracte m Compromís escrit entre dues parts. Un contracte de lloguer, de treball.

contradicció f El fet de contradir-se. Qualsevol ideologia és plena de contradiccions.

contradictori, -òria adj Que implica contradicció. Declaracions contradictòries.

contradir 1 v tr Dur la contrària. Quan jo parlo, no vull que em contradiguis. 2 contradir-se v pron Oposar-se a una pròpia idea. La vostra actuació es contradiu amb la vostra manera de pensar.

contrarestar v tr Fer menys forts els efectes (de). Els dics contrarestaven la força de les onades.

contrari, -ària adj i m i f Oposat, adversari. Jugaven en equips contraris. Els defenses marcaven molt bé els contraris.

contrast m Efecte de contrastar. Una foto amb poc contrast.

contrastar 1 v tr Comparar. Van contrastar opinions. 2 v règ Destacar. Una figura tan fosca contrastava amb la claror del fons.

contratemps m Circumstància adversa, entrebanc. He tingut un contratemps i no he pogut complir amb la feina.

contreure(‘s) [var.: contraure] v tr i pron Reduir el volum. El fred contrau els metalls.

contribució f El fet de contribuir (a). Van demanar la contribució de tothom a la causa.

contribuir v règ 1 Aportar(-hi) una part, col.laborar(-hi). Tot el poble va contribuir a aclarir el misteri. 2 [fig.] El mal temps va contribuir a deslluir la festa.

control m El fet de controlar. El control de les fronteres.

controlador, controladora m i f Persona que fa un control. Els controladors aeris.

controlar v tr Verificar un mecanisme, un procés. L’encarregada controlava el funcionament de les màquines.

controvèrsia f Discussió en què s’enfronten punts de vista diferents. Van tenir una controvèrsia sobre l’educació dels fills.

convèncer v tr i règ Fer venir algú a la teva amb arguments. El va convèncer que deia la veritat.

convenció 1 f Norma que ha estat pactada. El codi ortogràfic d’una llengua es regeix per una convenció. 2 Reunió de professionals. Els dentistes han celebrat una convenció. 3 convencions f pl Normes socials. En aquella universitat es mouen per convencions.

convenient [gen. en la locució verbal ‘ser convenient’] adj Adequat, escaient, oportú. No és convenient que t’exposis als corrents d’aire.

convenir 1 v intr i aux Ser convenient, caldre. Demà convé matinar. “Quan convé, seguem cadenes!” 2 v tr Acordar. Van convenir de trobar-se una vegada l’any.

convent m Casa de religioses o de religiosos catòlics. El convent de les dominiques.

conversació [var.: conversa] f Acció de conversar. Tenen poca conversació. Teníem una conversa molt interessant sobre la droga.

conversar v intr Parlar dues o més persones, enraonar. Els agrada molt conversar.

convertir v tr i règ Fer tornar. L’augment de la població ha convertit el barri en un formiguer.

convex, -a adj Que fa una curvatura cap enfora. Un mirall convex.

convicció f Idea que es té com a molt segura. Una dona de fortes conviccions.

convidar v tr i règ Demanar de participar en una celebració, en un acte. Ens han convidat a un casament.

convidat, -ada adj i m i f Que l’han convidat. Els familiars convidats. Ja comencen a arribar els convidats.

conviure v intr Viure en companyia. Fa dos anys que comparteixen pis i encara no han après a conviure.

convivència f El fet de conviure, especialment en harmonia. Les festes fomenten la convivència entre els veïns.

convocar v tr Anunciar públicament la celebració d’una reunió, d’unes proves, d’unes eleccions; la concessió d’un premi, etc. El president ha dissolt el Parlament i ha convocat eleccions.

convocatòria f El fet de convocar. La reunió va començar en segona convocatòria. Els partits polítics demanen la convocatòria anticipada d’eleccions.

convulsió f Contracció violenta dels músculs. Va caure a terra enmig de fortes convulsions.

cony 1 m Genitals femenins. 2 exp Ai, cony; què t’has pensat? Quin cony de festa!

conya 1 f Fet divertit. Això va fer?; quina conya! 2 de conya loc adj Molt bo. Va ser una festa de conya. De broma. T’ho dic de conya. 3 fer conya loc verb Fer broma. Pareu ja de fer conya i aneu per feina!

conyac m Licor criat en bótes de roure.

cooperació f El fet de cooperar. Confiaven en la nostra cooperació per tirar endavant el negoci.

cooperar v règ Ajudar, col.laborar.

cooperativa f Empresa que pertany als usuaris dels seus mateixos serveis. Una cooperativa agrícola.

coordinador, coordinadora m i f Persona que coordina. La coordinadora del Parvulari.

coordinar v tr Fer que les coses funcionin amb coherència.

cop [var.: *colp] 1 m Topada d’un cos contra un altre. Va rebre un cop al cap. No para de donar cops a terra amb els peus. 2 Moviment fet amb un estri, un vehicle. Donaré un cop de planxa al vestit. Un cop d’estisores, de brotxa. Un cop de cotxe. Un cop de telèfon. 3 Vegada. T’ho he dit molts cops. 4 de cop loc adv De sobte. Es van sentir unes veus de cop.

copa f 1 Vas de peu alt per beure. Una copa de xampany. 2 Capçada.

còpia 1 f Reproducció exacta; imitació. Els participants al concurs literari hi han d’aportar original i tres còpies. Fes-ne una còpia de seguretat en un disquet. Era una còpia d’un Goya. 2 a còpia de loc prep Insistint-hi. A còpia de repetir-ho, li acabarà sortint bé.

copiar v tr Reproduir un text, un document; imitar. He copiat la carta en un altre full. Copia l’estil dels novel.listes clàssics.

1cor m Òrgan del cos que regula la circulació de la sang.

2cor m Conjunt de cantants. La part del cor i la dels solistes les assenyala la partitura.

1coral [var.: corall] m Animal marí, d’aspecte semblant a una planta, del qual s’aprofita l’esquelet en joieria.

2coral f Conjunt de cantaires. Canta en una coral del barri.

coratge m Valor, fermesa. No va tenir prou coratge per plantar-li cara.

corb m Ocell de plomes i bec negres.

corb, -a 1 [var.: corbat] adj Que va canviant contínuament de direcció. Una superfície corba. 2 adj i m i f Que té les cames tortes: *garrell.

corba f Línia corba.

corbata f Peça de vestir complementària que es duu al coll i generalment penja davant del pit.

corc m Insecte que viu dins la fusta o en els grans.

corda f 1 Trena de diferent gruix feta amb fils. El van lligar amb una corda. 2 Fil, membrana de diferent mena. Les cordes d’una guitarra. Les cordes vocals.

cordar v tr Tancar un calçat, una peça de roba. Cordar les sabates, els pantalons, l’anorac, la faldilla, la jaqueta.

corder, cordera* m i f Petit de l’ovella: xai.

cordial adj Obertament amistós. Una rebuda cordial. Una salutació cordial.

cordill [var.: *cordell] m Trena feta amb dos o quatre caps de fil. Necessitarem un cordill gruixut per lligar el paquet.

cordó m Cordeta tubular. Els cordons de les sabates.

corfa* f Closca, escorça, crosta. La corfa d’una avellana, d’una gamba, d’una branca. La corfa d’una ferida.

córner m Cop lliure en un partit de futbol des d’un angle proper a la porteria.

corol.la f Part central i interna d’una flor.

corona f 1 Signe del poder de reis i nobles que es duia al cap. 2 Objecte rodó per guarnir. Una corona de morts.

coronel, coronela m i f Grau militar, entre el de tinent coronel i el de general de brigada.

còrpora f El cos sense les extremitats. Una dona amb molta còrpora.

corporal adj Referent al cos. La salut corporal.

corpulent, -a adj De cos gros. Totes les filles són prou corpulentes.

corpuscle m Tros molt petit de matèria.

corral m Espai tancat per al bestiar. Un corral de gallines, de bens.

correcció f 1 Acció i efecte de corregir. Un text amb massa correccions. 2 Educació. Es comporta amb tota correcció.

correcte, -a adj Seguint unes normes. Una actitud correcta. Unes paraules correctes.

corredor, -a adj i m i f Que corre. L’estruç és un ocell corredor. Els corredors d’una cursa de velocitat.

corredor m Passadís. Un corredor on donaven les portes dels dormitoris.

corregir v tr Esmenar errors o defectes. Has de corregir la pronúncia de les vocals.

correguda f Acció de córrer. Fem una correguda fins a la plaça. Una correguda de bous.

corrent 1 adj Habitual. Uns fets corrents. 2 m Massa fluida d’aigua, de vent. Se l’enduia el corrent riu avall. Un corrent d’aire. 3 Moviment d’electricitat. Corrent altern. Corrent continu.

córrer 1 v intr Anar a una certa velocitat. El tren corria per la plana. 2 córrer-hi v pron Acudir. Quan es van sentir els crits, la gent hi va córrer.

correspondència f 1 El fet de cartejar-se. Tenen correspondència amb una escola de l’Argentina. 2 Conjunt de les cartes. Se li acumula la correspondència sense tenir temps d’obrir-la. 3 Comunicació entre línies de transport. “Propera estació: Diagonal, correspondència amb línia 5.”

correspondre 1 v règ Pertocar. A qui correspon, aquesta part? 2 Intercanviar de manera recíproca. N’estava enamorada, però ell no hi corresponia. 3 correspondre’s v pron i règ Tenir(-hi) relació. Els fets no es corresponien amb les previsions.

corresponent det Cadascun el seu. Cada concursant anava amb la corresponent parella.

corretja f Tira de cuiro. La corretja del rellotge. Una corretja de transmissió.

correu 1 m La correspondència, el vehicle que la duu. Ha arribat el correu. Tirar una carta al correu. 2 correus m pl Servei públic que s’encarrega de la correspondència. Treballa a correus.

corriol m Camí estret. Aquest corriol us portarà fins al cim.

corriola f Roda per la qual es passa una corda per aixecar pesos. La corriola del pou.

corró m Peça o estri cilíndric de diferents usos. El corró de pastar farina. Un corró de pintar. El corró d’una impressora.

corrompre(‘s) v tr i pron 1 Fer(-se) malbé, podrir(-se). La calor va corrompre l’aigua estancada. 2 [fig.] Dur a obrar de manera il.legal, immoral. El poder n’ha corromput molts al llarg de la història.

corrupció f Acció i efecte de corrompre(´s). Va haver-hi un cas molt sonat de corrupció política.

cort 1 f Conjunt de familiars i persones properes a un rei. La cort de Lluís XVI. 2 Corral. La cort dels porcs. 3 corts f pl Òrgan legislatiu. Corts Generals.

cortès, -esa adj Polit en les maneres. El va atendre d’una manera cortesa.

cortesia f Qualitat de cortès. Va tenir la cortesia de deixar-los passar.

cortina f Peça de roba que penja davant d’una obertura en una habitació. Les cortines de la sala.

cos [pl. cossos] m 1 Figura de tres dimensions. Un cos geomètric. Els cossos celestes. 2 Conjunt de les parts que formen un organisme animal. El cos d’una persona.

cosa 1 f Tot allò que existeix com a entitat física o intel.lectual. Totes les coses d’aquest món. Això són coses que tu penses. Qualsevol cosa que li dónes, ja el veus content. 2 alguna cosa loc pron Digueu-me alguna cosa.

cosí 1 m Fill d’un oncle o d’una tia. 2 cosina f Filla d’un oncle o d’una tia.

cosir v tr 1 Unir amb fil, especialment dues peces de roba. Has de cosir les mànigues del vestit. 2 [p. ext.] Cus tots aquests papers amb una grapa.

cosmètic m Producte de bellesa.

cosquerelles* f pl Convulsió provocada per un refrec molt suau a la pell: pessigolles.

cossiol* m Recipient amb terra per a plantes: test. Un cossiol amb geranis.

cost m Import d’una obra, d’un servei, etc. Hem de calcular el cost de la reparació. El cost de la vida.

costa f 1 Vorera de mar. La línia de la costa. 2 [var.: coster m, costera f] Terreny que fa pendent, pujada. Les costes de Garraf.

costar v intr i règ Exigir (una cosa) diners, esforços, etc. per obtenir-la. L’ordinador nou m’ha costat bé de preu. M’ha costat molt poder-ho aconseguir.

costat 1 m Part lateral del cos d’un animal. Li fa mal el costat esquerre. 2 Part lateral d’un cos. Els costats d’una nau. Posa-ho al costat dret de l’arbre. Seien, un a cada costat del tron. 3 Cada una de les línies que limita una superfície. Els costats d’un polígon. 4 al costat de loc prep Vora. Eren al costat de la porta. 5 fer costat a loc verb Donar suport. Si s’hi presenta, li farem costat tots els veïns.

costella f 1 Cada un dels ossos llargs i corbats del tòrax. 2 Costella d’un animal en tant que aliment: *xulla. Farem costelles de be a la brasa.

costós, -osa adj Que costa diners, que comporta dificultat. Unes obres molt costoses.

costum 1 m Manera habitual de fer, de comportar-se. Els costums varien d’una generació a l’altra. 2 de costum loc adj Habitual. Farem la ronda de costum.

costura f Seguit de fils que uneixen dues peces de roba. Se li ha desfet la costura de la butxaca.

cotització f Preu assignat. Estava al corrent de la cotització a borsa.

cotó 1 m Fibra produïda per la planta anomenada cotoner. Portava un vestit de cotó. 2 cotó fluix, *cotó en pèl Cotó per a cures. Mulla una mica de cotó en pèl amb alcohol i li desinfectes la ferida.

cotxe m 1 Automòbil, especialment turisme. S’han comprat un cotxe nou. 2 Automòbil en general; carruatge. Un cotxe de línia. Un cotxe de cavalls.

cotxera [gen. en pl.] f Nau on es tanquen els tramvies, els autobusos, els metros, etc.

cotxet m Cadireta o cabasset amb rodes per a una criatura.

1coure v tr 1 Sotmetre un aliment a l’acció del foc. Necessitarem brases per coure la carn. 2 Fer una sensació com de cremada. Quan et desinfecten una ferida amb alcohol, cou.

2coure m Metall vermellós bon conductor de la calor i de l’electricitat.

cova f Cavitat natural dins de la roca.

covar v tr Donar calor un ocell als ous per facilitar el naixement dels pollets.

covard, -a adj i m i f Mancat de coratge. Una actitud covarda. Els covards no arriben mai enlloc.

covardia f Condició, acció, de covard. Ha estat una covardia no defensar-lo.

cove m Panera fonda. El cove de la roba bruta.

cranc [var.: *carranc] m Crustaci de deu potes. Cranc de mar. Cranc de riu.

crani m Conjunt d’ossos del cap que contenen l’encèfal.

cràter m Boca d’un volcà, en forma d’embut.

creació f Acció i efecte de crear. Va presentar uns models de creació pròpia.

crear v tr Produir a partir de la imaginació. Va crear uns personatges de còmic que es van fer famosos.

crèdit m 1 Actitud de creure’s una cosa. Van donar crèdit a aquella versió dels fets. 2 El fet de proporcionar diners a algú que ofereix garanties. El banc li ha obert un crèdit. Tot ho compren a crèdit.

creença f Fe religiosa. És respectuós amb totes les creences.

cregut, -uda adj Molt pagat de si mateix, orgullós.

creient 1 adj Obedient. És una alumna poc creient. 2 m i f Persona que creu en una religió. Els creients anaven cap al temple.

creïlla* f Patata.

creixença [var: creixement] f Acció de créixer. A la primavera es veu la creixença de les plantes.

creixent 1 adj Que creix. La Lluna es troba en el quart creixent. *2 m Ingredient per fer pujar la pasta: llevat.

créixer v intr 1 Fer-se més gran un organisme. La noia ha crescut molt. 2 Augmentar. La població ja no creix com abans. El riu creix per moments.

crema f Substància més o menys espessa, natural o preparada, de diversos usos. La crema de la llet. Un plat de crema cremada. Crema d’espàrrecs, de porros, de xampinyons. Crema antisolar.

cremada f Efecte causat damunt la pell pel foc, pel sol o per un material roent. Es va fer una cremada al braç amb les graelles.

cremallera f Tanca d’una peça de roba, d’una bossa, etc. que té dues fileres de dents. La cremallera de l’anorac.

cremar 1 v intr Trobar-se en estat de combustió. Miraven com cremava el bosc sense poder-hi fer res. El llum de l’estudi ha cremat tot el matí. 2 v tr Fer consumir pel foc. Va cremar un munt de mobles vells. 3 cremar-se v pron Ser consumit pel foc; rebre els efectes del foc. A l’estiu es cremen moltes hectàrees de matoll. S’ha cremat amb la planxa.

cremat m Beguda feta amb rom cremat i altres ingredients.

cresta f 1 Tou carnós del cap d’algun ocells. La cresta d’un gall. 2 [fig.] La cresta d’una serralada. 3 Pasta farcida de diversos ingredients, en forma de mitja lluna. Crestes d’espinacs.

cretí, -ina adj i m i f Estúpid.

creu f Objecte o signe format per dues rectes superposades, amb diverses variants. Creu grega, llatina. Creu gammada. Creu roja.

creuar v tr Passar a l’altre costat. Va creuar l’Atlàntic en un iot.

creuer m Viatge turístic per mar. Un creuer per les illes gregues.

creure 1 v règ Tenir per cert, per fiable. Creure en el progrés de la humanitat. 2 v intr Obeir. Aquestes criatures no volen creure. 3 creure´s v pron Considerar(-s’hi). Es creu que és molt savi. 4 ja ho crec exp I tant. -T´ha agradat el regal? -Ja ho crec!

cria f 1 Acció i efecte de criar. Es dediquen a la cria de conills. 2 El petit d’un animal. Les cries d’una conilla.

criar v tr Pujar un menut. Ha criat quatre fills.

criat, criada m i f Persona que es lloga per fer feines de la casa.

criatura f Infant.

crida f Acció de cridar, d’avisar. El govern va fer fer unes crides per aconseguir de calmar els ànims.

cridar 1 v intr Fer crits. Cridava com un desesperat. 2 v tr Avisar. Crideu-los per sopar.

crim m Delicte greu.

criminal 1 adj Que constitueix un crim. Un acte criminal. 2 m i f Culpable d’un crim. Van tancar aquells criminals a la presó.

crisantem m Planta que fa unes flors de colors variats i amb molts pètals: *estrany.

crisi f Situació difícil que pot provocar un canvi. La indústria tèxtil travessa una crisi.

crispeta f Gra de blat de moro esclatat, roseta.

cristall m Vidre pesant i brillant. Unes copes de cristall de Bohèmia.

cristalleria f Joc de vasos de cristall.

cristal.lí, -ina adj Transparent. Les aigües cristal.lines de l’estany.

cristià, -ana adj i m i f Referent al cristianisme. Església cristiana. Hi ha cristians protestants i cristians catòlics.

cristianisme m Religió fundada per Jesucrist.

crit m 1 So fort pronunciat per una persona. Se sentien els crits dels ferits. 2 Veu d’un animal. L’udol és el crit característic del llop.

criteri m Coneixement de causa per jutjar o fer una cosa. Fa les coses sense cap criteri.

crític, -a 1 adj Que exerceix una crítica. Es va mostrar crític amb aquella actuació. 2 Que es troba en una situació de crisi. L’avió va passar per uns moments molt crítics amb aquella tempesta. 3 m i f Professional que jutja obres i manifestacions culturals. Un crític d’art, de cinema, de teatre.

crítica f 1 Acció de criticar, de jutjar. Una crítica literària. 2 [p. ext., pejoratiu] Va haver de suportar les crítiques dels amics pel seu comportament estrany.

criticable adj Susceptible de ser criticat. La seva conducta és ben criticable.

criticar v tr Jutjar una conducta, una obra. Critiquen la seva actitud.

croissant m Pasta en forma de mitja lluna.

cromo m Il.lustració de mida petita per jugar-hi o per col.leccionar-la. Un àlbum de cromos.

crònica f Escrit que narra uns fets. Una crònica teatral.

cronista m i f Persona que escriu cròniques. Un cronista esportiu.

cronològic, -a adj Referit al pas del temps. Van posar els fets per ordre cronològic.

cronòmetre m Instrument per mesurar el temps amb molta precisió.

croqueta f Bola allargada feta de farina i ingredients diversos picats.

cros m Cursa camps a través, de diverses modalitats.

crossa f Bastó amb suport a la part de dalt per ajudar a caminar. Havia d’anar amb crosses a causa d’una torçada al peu esquerre.

crosta f 1 Sang seca que es fa en una ferida. 2 Part dura i exterior del pa.

crostó m Punta d’una barra de pa.

cru, -a adj No cuit. Es menja les carxofes crues quan són molt tendres.

cruel adj Que es complau en els sofriments dels altres. Un dictador cruel.

crueltat f Acte cruel. Burlar-se’n públicament va ser una crueltat.

cruïlla f Encreuament de camins, de carrers. El van acompanyar en cotxe fins a la cruïlla.

crustaci m Animal generalment aquàtic que està recobert d’una closca dura, com el cranc.

cua [var.: *coa] f 1 Part posterior del cos de molts vertebrats, de diferent naturalesa en els mamífers que en els ocells o en els peixos, i que forma un apèndix. La cua d’un gos, d’un lluç, d’una àguila. 2 Part d’una cosa o bé forma, posició, que recorden una cua. Fer cua al cine. Anava a la cua de la formació. La cua d’un avió, d’un vestit llarg.

cub m Poliedre regular de sis cares que són quadrats.

cubeta f Recipient rectangular i baix.

cúbic, -a adj En forma de cub. Una construcció cúbica.

cuc m Animal invertebrat de cos allargat i sense potes; larva d’alguns insectes. Cuc de terra. Cuc de seda.

cuca f 1 Bestiola, insecte. Per dins l’herba del prat hi havia tota mena de cuques. 2 cuca de llum Insecte la femella del qual té aspecte de cuc i emet llum per l’abdomen.

cucavela* f Volta sobre un mateix posant les mans en terra: tombarella. Van actuar els acròbates fent cucaveles.

cuidador, cuidadora m i f Persona que cuida d’algú altre. Els cuidadors del parc zoològic.

cuidar 1 v tr Tenir cura. Només va quedar ell per cuidar tots els familiars malalts. 2 cuidar-se v pron i règ Encarregar-se de, preocupar-se (de). Qui es cuida d’avisar-lo? No n’has de fer res, de les meves coses; cuida’t de tu.

cuina f 1 Part d’una casa on es fa el menjar. La cuina era massa lluny del menjador. 2 Aparell per cuinar. Una cuina elèctrica, de gas.

cuinar v intr Fer el menjar. Els caps de setmana, cuina el pare.

cuiner, cuinera m i f Persona que fa el menjar.

cuirassa f Armadura, blindatge de protecció. La cuirassa d’una armadura medieval. La cuirassa d’una tortuga. La cuirassa d’un carro de combat.

cuirassat m Vaixell de guerra gran ben armat.

cuiro [var.: cuir] m Pell de bou o similar preparada per a diferents usos. Una jaqueta de cuiro.

cuit, -a adj Que ha estat sotmès a l’acció del foc. M’agrada la carn poc cuita.

cuixa f Part de l’extremitat inferior entre el genoll i l’anca.

cuixot* m Pernil.

cul m 1 Conjunt de les anques o natges. Li feia mal el cul de tant seure. 2 [p. ext.] El fons d’un recipient. El cul d’una ampolla.

culata f Part posterior d’una arma de foc.

cullera f Estri per menjar, amb un extrem còncau.

cullereta f 1 Cullera petita. Les culleretes del cafè. *2 Larva d’amfibi: capgròs. A l’estany hi ha culleretes.

cullerot m Estri amb mànec llarg i cassoleta per servir aliments líquids.

culpa f Càrrec que es fa a algú, a algun fet, com a causa d’un mal. Tu vas tenir la culpa del seu fracàs. Les collites s’han fet malbé per culpa de la pedra.

culpabilitat f Condició de culpable. Va trobar prou indicis de culpabilitat en l’acusat.

culpable adj i m i f Que ha provocat un mal. És culpable d’assassinat. Han detingut els culpables.

culte [var.: *cult] m Conjunt de les cerimònies en una religió.

culte, -a [var.: *cult] adj Que té cultura. Una societat culta.

cultiu m 1 El treball de la terra per obtenir-ne fruit. Terres de cultiu. 2 [fig.] El cultiu de les arts.

cultivador, -a m i f Que cultiva. Els cultivadors de la ciència.

cultivar v tr 1 Treballar la terra per obtenir-ne fruit. Cultiven llegum. 2 [fig.] Cultiven les bones amistats.

cultura f Conjunt de coneixements i d’estructures socials, econòmiques i polítiques atribuïbles a una col.lectivitat. La cultura grega.

cultural adj Referent a la cultura. El programa cultural d’un partit polític.

cuneta f Rasa que hi ha a cada costat d’una carretera.

cunyat 1 m Marit d’una germana, o germà de cònjuge. 2 cunyada f Muller d’un germà, o germana de cònjuge.

cupó m Val d’un sorteig. Els cupons de l’ONCE.

cúpula f Coberta semiesfèrica d’un edifici. La cúpula de la catedral de Florència.

cura f 1 Acció de curar. Li han fet una cura d’urgència. Material per a cures. Unitat de cures intensives. 2 Atenció, mirament. Ha dibuixat tots els detalls amb molta cura.

curació f El fet de curar-se. Gràcies al nou tractament va aconseguir una total curació.

curar 1 v tr Tractar un mal, una malaltia. Li van curar la ferida amb desinfectant. 2 Fer recuperar d’una malaltia. El van curar de l’anèmia amb un tractament adequat. 3 curar-se v pron Posar-se bo, recuperar-se d’una malaltia. Ja s’ha curat del tot.

curatiu, -iva adj Que pot curar. Elements de propietats curatives.

curiós, -osa adj i m i f Que té, que desvetlla curiositat. Una persona curiosa. Un fet curiós. Hi havia una colla de curiosos que s’ho miraven.

curiositat 1 f Interès per conèixer. Va entrar al castell moguda per la curiositat. 2 curiositats f pl Conjunt de coses curioses, poc corrents. El museu etnogràfic era ple de curiositats.

curs m 1 Camí que se segueix, en el sentit de l’espai i del temps. El curs d’un riu. El curs escolar. El curs dels esdeveniments. L’any en curs. 2 Període d’estudis, grup d’estudiants. El curs 1999-2000. El tercer curs de carrera. L’alumnat de segon curs.

cursa f Competició esportiva en què es corre, correguda, carrera. Un cursa de velocitat, d’obstacles, de cavalls, d’automòbils.

cursar v tr Fer uns estudis. Cursa medicina a l’Autònoma.

curset m Curs de poca durada. Un curset intensiu d’informàtica.

curt, -a adj De poca llargada, de poca duració. Un camí curt. Una cançó curta.

curvatura f Forma corba.

cussa* f Gossa.

10

Posted on

La mort d’Empèdocles. 1797

Els dies buits

Rhea
Wie lebt er mit andern? Ich begreife nichts
von diesen Manne,
Hat er, wie wir, auch seine leeren Tage,
Wo man sich alt un unbedeutend dünkt
Und giebt es auch ein menschlich Laid für ihn?

I es fa amb la gent? No el puc entendre,
un home així;
¿coneix, com tots nosaltres, els dies buits
que ens sentim vells i poca cosa,
i sap quelcom del sofriment humà?

Llum celestial, la vida que es torna poema

Empedokles
So sagt’ ich auch,
Du Guter, da der heilge Zauber noch
Aus meinem Geiste nicht gewichen war,
Und da sie mich den Innigliebenden
Noch liebten, sie die Genien der Welt!
O himmlisch Licht! _ es hatten michs
die Menschen nicht gelerht – schon lange, da
Mein sehnend Herz die Allebendige
Nicht finden konnt, da wand’t ich mich zu dir,
Hieng, wie di Pflanze dir mich anvertrauend,
In formmer Lust dir lange blindings nach,
Denn schwer erkennt der sterbliche die Reinen,
Doch als der Geist mir blühte, wie Du selber blühst,
Du kann’t Ich dich, da rief Ich es, du lebst,
Und wie Du heiter wandelst um die Sterblichen,
Und himmlischjugendlich den holden Schein
Von dir auf jedes eien überstralst,
dass alle deines Geistes Farbe tragen,
So ward auch mir das Leben zum Gedicht.

Jo també ho deia,
amic, quan era encara viu dins el meu cor
el celestial prodigi, i quan
els genis del món encara m’estimaven,
a mi, que tot vaig estimar-ho íntimament!
Llum celestial! … Això no havia estat
lliçó dels homes … És lluny el temps en què l’anhel
del meu esperit no la trobava, la font
de tota vida, i a tu vaig adreçar-me,
segur, com una planta, amb pietosa joia,
i molt de temps, a cegues, vaig lliurar-me
a tu: que els purs, l’ésser mortal a penes els coneix.
Quan l’esperit em va florir, però, com tu floreges,
llavors et vaig saber, i ho vaig cridar, ets viva,
i així com tu fas via, alegre, entre els mortals,
i jove com el cel per sobre el món
escampes el teu raig de llum amiga
per tal que tot agafi el teu color d’esperit,
així la meva vida va esdevenir poema.

L’acord antic de la natura

Ach! könnt’ ichs sagen, wie es war,
Es nennen – das Wandeln und Wirken deiner Geniuskräfte
Der Herrlichen, deren Genoss ich war, o Natur!
Könnt ichs noch Einmal vor die Seele rufen
Dass mir die stumme todesöde Brust
Von deinen Tönen allen wiederklänge!
Bin ich es noch? o Leben! und rauschten sie mir
All deine geflügelten Melodien und hört
Ich deinen alten Einklang, grosse Natur!

Ah!, pogués parlar-ho, què van ser;
anomenar-los, l’errar i el ser del geni teu, les forces
sobiranes, llavors companyes meves oh natura!
Pogués, tan sols un cop, cridar-les al davant
de l’ànima, perquè el meu pit, erm com la mort,
callat, vibrés de nou amb l’harmonia teva!
Aquest, encara el sóc? Oh! vida! ¿I van sonar
les teves alades melodies, i vaig sentir,
natura immensa, el teu acord antic?

[Basat en la figura del filòsof Empèdocles (que proposava que tot està format per quatre elements, aigua, aire, terra, foc, i relacions d’atracció repulsió )havent conegut el diví, la vida entre els homes que no el poden entendre ni tractar com cal se li fa insuportable i s’acaba llençant a l’Etna] [ fer un entorn habitable]

Posted on

El més antic programa de l’idealisme alemany. 1795

Finalment la idea que ho uneix tot, la idea de la bellesa, entesa en el sentit més alt, platònic. Estic convençut que el més alt acte de la Raó, en tant que ella abarca totes les idees, és un acte estètic, i que la veritat i el bé, només en la bellesa estan agermanats. El filòsof ha de posseir tanta força estètica com el poeta. Els homes sense sentit estètic són els nostres filòsofs de la lletra. La filosofia de l’esperit és una filosofia estètica. No es pot ser espiritualment ric en res, fins i tot sobre la història no es pot raonar amb riquesa d’esperit – sense sentit estètic. Aquí s’ha de fer evident de que manquen els homes que no entenen cap idea – i que confessen amb prou franquesa que tot els és obscur tan aviat com es va més enllà de taules i registres.

La poesia reb d’aquesta manera una més alta dignitat, torna a ser al final el que era al principi – mestra de la humanitat, doncs ja no hi ha filosofia, ja no hi ha història, només la poesia sobreviurà a les altres ciències i arts.

Al mateix temps escoltem sovint que la multitud ha de tenir una Religió sensible. No només la multitud, també el filòsof té aquesta necessitat. Monoteisme de la Raó i del cor, politeisme de la imaginació i de l’art, això és el que ens cal!

Parlaré en primer lloc d’una idea que, pel que jo sé, encara no ha arribat al pensament de cap home – hem de tenir una nova mitologia, però aquesta mitologia ha d’estar al servei de les idees, ha d’arribar a ser una mitologia de la Raó.

Mentre no fem estètiques, és a dir, mitològiques, les idees, no tindran cap interès per al poble, i a la inversa: mentre la mitologia no sigui racional, el filòsof se n’ha d’avergonyir. Així finalment s’han de donar la mà il·lustrats i no il·lustrats, la mitologia s’ha de fer filosòfica per fer racional el poble, i la filosofia s’ha de fer mitològica per fer sensibles els filòsofs. Aleshores regnarà entre nosaltres una perpètua unitat. Mai més la mirada de menyspreu, mai més el tremolor cec del poble davant dels seus savis i sacerdots. Només aleshores ens espera l’igual conreu de totes les forces, tant les del singular com els de tots els individus. Cap força serà ja oprimida, aleshores regnarà una universal llibertat i igualtat dels esperits! – Un esperit més alt, enviat del cel, ha de fundar entre nosaltres aquesta nova Religió; serà la darrera obra, la més gran, de la humanitat.

(El text va aparèixer en una subhasta el 1913. La lletra és de Hegel però sembla inspirat per Hölderlin).

Posted on

B

Les meves paraules

babau, -a adj i m i f Confiat. Ja t’han enredat, babaua!

bac* m Cop molt fort com a conseqüència d’una caiguda: patacada. Va patinar i va caure un bac.

baca f Portaequipatge de dalt d’un cotxe.

bacallà m Peix d’aigües fredes que es consumeix fresc o salat: *abadejo. Bacallà a la llauna.

badall m 1 Espasme que provoca obertura de la boca. Va obrir la boca amb un badall prolongat. *2 Escletxa. Guaitava pel badall de la porta.

badallar v intr Fer badalls. La son el feia badallar.

badada f El fet de badar; distracció. Quina badada, no avisar-lo!

badar v intr No estar atent, distreure’s. Has badat i s’ha vessat tot l’oli.

badia f Entrada de mar, més petita que un golf. La badia de Palma.

badoc, -a 1 m i f Que s’encanta mirant. Al voltant dels músics de carrer hi havia uns quants badocs. 2 adj Que no té prou llestesa. Au, badoc, afanya’t!

badomia* [gen. en pl.] f Ximpleria. No pares de fer badomies!

baf m [pl. bafs; var. fam: bafos] Vapor. Els vidres s’entelaven del baf de la cuina.

bafarada f Espai per al text del diàleg en un còmic.

bagul m Caixa gran amb tapa de volta, generalment per a roba. El bagul de les disfresses.

baieta f Drap especial per fregar. Passa la baieta pel corredor, que és brut.

baix, -a 1 adj D’una alçada per sota del que és corrent. Una casa baixa. 2 baix adv [i loc adv ‘a baix’, ‘de baix’, ‘per baix’, allà baix’] En un lloc inferior. Ja són baix. Porta’l fins allà baix. Passa per baix. A baix, a la porta, hi ha algú. 3 Amb poc volum, a poca altura. Parleu més baix. Sí que volen baix. 4 m [sovint en pl] Planta baixa. Viuen en un baix. Els baixos d’un edifici. 5 Cantant masculí, el que té la veu més greu. 6 El més greu dins cada família d’instruments musicals. Un baix elèctric. 7 baixos m pl La part baixa. Li han de cosir els baixos del vestit. 8 [fig.] Els alts i baixos de la fortuna.

baixa f 1 El fet d’abandonar una entitat, de ser-ne exclòs. A l’associació hi ha hagut unes quantes baixes. 2 Autorització mèdica per no anar a treballar. El metge li ha fet la baixa per quinze dies.

baixada f 1 Pendent vist des de dalt. Corrien per la baixada. 2 El fet de baixar. La baixada va ser més ràpida que la pujada.

baixar 1 v intr i règ Anar de dalt a baix (de). Va baixar rodolant. Baixa de l’escala, que cauràs! 2 v tr Portar de dalt a baix. Baixa’m la maleta. 2 v règ Minvar. La febre no li baixa.

bajoqueta* [gen. en pl.] f Fruit tendre de la mongetera: mongeta tendra. Un plat de bajoquetes bullides.

bala f 1 Projectil d’arma de foc. Tiraven amb bala. 2 Paquet premsat de palla. 3 Bola de jugar. Els xiquets jugaven a bales.

balanç m Operació per conèixer l’estat d’un negoci. La setmana vinent tancarem per balanç.

balança [sovint en pl.] f Aparell per pesar. Una balança digital. Unes balances de plats.

balancejar(-se) v pron Fer (fer) un moviment d’un costat a l’altre. La barca es balancejava.

balancí m Seient amb arcs en lloc de potes, que es pot balancejar.

balbucejar v tr Articular de manera confusa les paraules. Estava tan trasbalsat, que a penes si balbucejava mitja explicació.

balcó m Plataforma amb barana, a la façana d’un edifici. Té el balcó ple de geranis.

balda f Barreta metàl.lica que es deixa caure per fer de tanca en una porta o una finestra.

baldufa f Joguina de forma cònica que es fa girar a terra: *trompa.

balena f Mamífer marí molt gros, amb unes barbes a la boca que li fan de filtre.

ball m 1 Reunió per ballar. Han organitzat un ball al carrer. 2 Art de ballar. Està aprenent balls de saló.

ballar v tr i intr Combinar el moviment corporal amb una música. No balla gaire bé. Només ballen rock .

ballarí, ballarina m i f Persona que balla de manera professional.

ballet m Espectacle de dansa amb orquestra, dalt d’un escenari.

balma f Cavitat no gaire fonda de la roca.

banal adj De poca importància. Va fer unes observacions banals.

banc m 1 Seient llarg per a unes quantes persones. Els bancs del parc. 2 Entitat bancària. Cobra la nòmina a través del banc.

banca f Conjunt de les entitats bancàries. En època de crisi, la banca sempre sura.

bancari, -ària adj Referent a la banca. Oficina bancària.

1banda 1 f Tros llarg de certa amplada; cinta ampla. Banda sonora. 2 Costat. Passa per l’altra banda. 3 d’una banda, d’altra banda loc adv D’una banda, ja li agrada així, però li fa una mica de recança. D’altra banda, convindria avisar-los. 4 a banda, de banda loc adv A part. Està ressentit amb ells, perquè sempre el deixen de banda. Arròs a banda. 5 per la meva (teva…) banda loc adv Per la meva banda, no ho sabrà ningú.

2banda f Grup de persones organitzades amb vista a alguna activitat. Una banda de música. Una banda de malfactors.

bandejar v tr Deixar de banda. Tots els companys de la feina el bandejaven.

bandera f Ensenya que simbolitza una entitat, un país. Cada país desfilava amb la seva bandera.

bandit, bandida m i f Malfactor.

banquer, banquera m i f Propietari o director de banca.

banquet m Gran àpat en ocasió d’una celebració. Un banquet de bodes.

banqueta f Banc de l’entrenador i dels reserves en una competició esportiva. Ja fa tres partits que no es mou de la banqueta.

bany m 1 Acció de banyar(-se). És l’hora del bany. M’agradaria prendre un bany. Els banys de mar. 2 Cambra de bany. Em pot dir on és el bany?

banya f Punta dura (generalment al cap i en nombre parell) de certs animals. Les banyes d’un bou, d’una cabra. Les banyes d’un rinoceront.

banyador m Vestit de bany. Aquesta temporada es duen els banyadors ajustats.

banyar(-se) v tr i pron 1 Ficar(-se) dins l’aigua i estar-hi un temps. És l’hora de banyar-se. Encara no he banyat el menut. *2 Mullar-se. Si no t’enduus el paraigua, et banyaràs.

banyat, -ada* adj Mullat, xop. S’ha ficat en un bassal i porta els peus banyats.

banyera f Recipient gran per prendre un bany.

banyista m i f Persona que es banya, especialment al mar, a un estany o un riu. La platja era plena de banyistes.

baqueta f Vareta per picar certs instruments musicals. Les baquetes d’una bateria.

bar m Establiment on despatxen begudes i menjar.

baralla f Discussió violenta. La discussió va degenerar en una baralla.

barallar-se v rec Discutir amb violència. Per qualsevol cosa es barallen.

barana f Barrera en un lloc elevat. La barana del terrat, del balcó.

barandat* m Paret prima interior: envà.

barat, -a adj Que està bé de preu. Una camisa barata.

barba f 1 Part inferior de la cara, barbeta. Té la barba sortida. 2 Conjunt de pèls de la cara. S’ha afaitat la barba.

barbacoa f Fogó amb graelles per cuinar a l’aire lliure.

barber, barbera m i f Persona que treballa en una barberia. El barber de la cantonada talla molt bé els cabells.

barberia f Perruqueria d’homes.

barbeta [var.: barbó] f Part inferior de la cara.

barca f Embarcació petita que va amb rems o a la vela. Una barca de pesca.

barnilla f Vareta, tira, os allargat, que forma part d’una estructura. Les barnilles d’un ventall, d’un paraigua. Les barnilles de les costelles.

barnús [pl. -ussos] m Bata feta de roba de tovallola. Per sortir del bany es posa el barnús.

barra f 1 Peça rígida i recta, d’una certa llargada. Una barra de ferro. 2 [gen. en pl.] Mandíbula. Li feien mal les barres de tant riure. 3 [fig.] Defecte del qui només mira per ell. Vas tenir molta barra de fer-me esperar més d’una hora.

barraca f Caseta, construcció feta de materials aprofitats o funcionals. Una barraca de fira. Un barri de barraques. Una barraca de pastors.

barranc m Excavació fonda feta per la pluja: *torrent.

barrar v tr Impedir. Li han barrat el pas.

barreja f Conjunt de coses barrejades, mescla. Has fet una barreja amb totes les llanes.

barrejar v tr i règ Ajuntar coses de diferent mena, mesclar. Has de barrejar la terra amb la sorra.

barrera f Tanca que impedeix el pas. La barrera del pas a nivell.

barret m Peça de vestir que cobreix el cap: *capell. Un barret de copa.

barreta f Barra de pa. Una barreta de quart.

barri m Conjunt de cases i carrers que formen una unitat. Visc al barri de Sants.

barriada f Barri popular d’una certa extensió. La barriada de la Torrassa.

barroer, -a adj i m i f Que fa les coses amb poca delicadesa. És molt barroer en el tracte. La informàtica no és cosa de barroers.

barrot m Barra gruixuda i curta. Els barrots de la barana.

basar-se v pron i règ Tenir la base (en). Aquella teoria es basava en dades incorrectes.

basc, -a 1 adj i m i f Del País Basc. 2 basc m Llengua basca.

bàscula f Balança amb plataforma per a grans pesos.

base f Pla on s’aguanta un cos. La base d’una estàtua, d’un mur, d’una muntanya, d’un triangle.

bàsic, -a adj Que és estrictament necessari, elemental. Té coneixements bàsics d’anglès.

basques f pl Mareig, ganes de vomitar: *agonia. Aquella olor de peix passat li feia venir basques.

bàsquet 1 m Esport de competició entre dos equips de cinc en què cal fer passar la pilota per dins d’una cistella. 2 fer bàsquet loc verb Fer entrar la pilota a la cistella. Ha fet bàsquet des del mig de la pista.

bassa f Dipòsit d’aigua sense cobrir: *safareig. Al costat del mas hi havia una bassa per poder regar.

bassal m Estesa d’aigua que es forma quan plou. Li agradava ficar-se als bassals.

bast, -a adj Gens fi. Una roba basta. Unes maneres bastes.

bastant 1 det [pl. bastants; f. fam. bastanta, bastantes] Ni poc ni molt. Tinc bastant de temps per dedicar-te. Hi ha bastant de gent enganxada als serials de la tele. Me’n queden bastants. 2 adv [inv.] Força, prou. M’agrada bastant. Són bastant forts.

bastar* v règ Tenir-ne prou. Una mica de pa amb formatge ja li bastava.

bastida [var.: *bastiment m] f Estructura auxiliar en una construcció. Treballaven a la façana bo i enfilats a la bastida.

bastiment m Marc d’una porta, d’una finestra, etc. Bastiments metàl.lics.

bastó m Pal que ajuda a caminar. Lluïa un bastó amb el puny de plata.

bastonejar v tr Pegar amb un bastó. El van denunciar per bastonejar el gos.

bat m Bastó del beisbol.

bata f Peça de vestir llarga amb mànigues. Una bata d’estar per casa. Una bata de dependenta. La bata d’anar a col.legi.

batalla f Lluita armada entre exèrcits.

batec m Cada un dels moviments del cor.

batedora f Aparell electrodomèstic per triturar i batre.

bategar v intr i règ Fer moviments el cor; [p. ext.] el seu efecte en els polsos. El pols a penes si li batega.

bateig m [pl. -jos o -igs] Celebració del baptisme. Demà anirem a bateig.

batejar [var.: *batiar] v tr Administrar el sagrament cristià anomenat baptisme. Diumenge el bategen.

bateria f 1 Conjunt d’acumuladors elèctrics. La bateria del cotxe. 2 Conjunt d’instruments musicals. La bateria d’un conjunt de rock. 3 Conjunt d’atuells. Una bateria de cuina.

batlle, batllessa [var.: *batle] m i f Persona que presideix un ajuntament, alcalde.

batre v tr 1 Picar repetidament. Batre el blat, les olives. Batre el tambor. La pluja batia la finestra. 2 Remenar a cops, debatre. Batre els ous. 3 v intr i règ Bategar. El cor li batia amb força.

batussa f Baralla molt forta. Van tenir una batussa que els van haver de separar.

batut m Refresc fet a base de fruita i llet, tot passat per la batedora.

batuta f Bastonet de la persona que dirigeix una orquestra.

batzegada f Moviment brusc. Li sortien les paraules a batzegades.

bava f Saliva que cau de la boca. L’infant anava ple de baves.

baverall* [var.: *bavosall] m Tovalló lligat darrere el coll que es posa als infants: pitet.

be m Mamífer domèstic recobert de llana, especialment el mascle. Un ramat de bens.

bé (ben) 1 adv Del punt de vista de la qualitat o de la quantitat: beneficiós, que expressa acord. Deixa-ho així, ja m’està bé. Així està més bé. Així és ben fet, és més ben fet. Això va bé. Has fet ben fet de dir-li tota la veritat. 2 ben bé loc adv Almenys. Hi havia ben bé mitja població. 3 bé que loc conj Encara que. El resultat va ser adequat, bé que no tant com ell volia. 4 bé m Benefici, avantatge. El canvi de domicili ha estat un bé per a tots. 5 béns m pl Propietats. Tots els béns van quedar repartits entre els hereus. 6 bé exp D’acord, entesos. Ara te n’has sortit; molt bé! Bé, què espereu per començar!

bec m Mandíbula dels ocells. El bec d’una oreneta i el d’un lloro són ben diferents.

beca f Diners assignats per ajudar als estudis.

becaina [var.: *becada] f Dormida curta. Quan escolta música, sempre acaba fent becaines.

beceroles f pl 1 Les primeres lletres; llibre de les primeres lletres. 2 [fig.] Inicis, bases, d’un coneixement. És a les beceroles de la informàtica.

beguda f Substància líquida per ser consumida. Begudes refrescants. Begudes alcohòliques.

beina [var.: baina] f Funda d’una arma blanca, d’un projectil. La beina d’una espasa.

beisbol m Esport de competició entre dos equips de nou persones en què es pica la pilota amb un bat i cal recórrer unes bases mentrestant.

beix m Color entre el gris i l’ocre.

beixamel f Salsa feta de llet, farina i mantega. Espinacs amb beixamel.

belar v intr Fer el seu crit les ovelles i les cabres.

bell, -a adj Bonic.

bellesa f Qualitat de bell. La bellesa d’una melodia.

bèl.lic, -a adj Referent a la guerra. Conflicte bèl.lic.

bellugar(-se) v intr i pron Agitar(-se), moure’s: *menejar. Au, compreu sardina, que belluga! Aquest nen no para de bellugar-se. Se’m belluga una dent.

bena f Banda per a cures. Li ha embolicat el braç ferit amb una bena.

benedicció f Acció de beneir. Els fidels esperaven el moment de la benedicció.

benefactor, benefactora m i f Persona que fa el bé als altres. Els benefactors de la humanitat.

benefici m Profit. De tot aquest afer, no en traurà cap benefici.

beneficiar(-se) v tr, pron i règ Tenir, treure(‘n) un benefici. Aquests antecedents no el beneficien gens. Tothom es beneficiarà de les millores al barri.

beneficiós, -osa adj Que comporta un benefici. Una pluja beneficiosa per als camps.

beneir v tr Invocar la protecció divina. “El bisbe els va beneir amb la mà dreta i l’esquerra.”

beneit, -a adj i m i f 1 Curt d’enteniment. 2 Babau. Que ets beneit!, i ara per què li ho has dit?

benestant adj De bona posició econòmica. Un lloc d’estiueig per a gent benestant.

benestar m Absència de necessitat. Frueixen de benestar econòmic.

benzina f Gasolina.

berenar 1 v intr Fer l’àpat de la tarda. Vosaltres no bereneu? *2 Fer l’àpat del matí. 3 [var.: berena f, *bereneta f] m Allò que es menja per berenar. Els van servir un berenar abundant.

berruga f Petit bony de la pell. Li han sortit tot de berrugues a l’esquena.

bes [var.: besada f] m Acció de besar, petó.

besar v tr i règ Tocar amb els llavis una superfície alhora que se’ls fa fer un moviment cap enfora, fer un petó. Besar el front d’un infant. Besar a la boca. Besar a terra.

besavi 1 m Pare dels avis. 2 besàvia f Mare dels avis. 3 besavis m pl Els besavis són els pares dels avis.

bescoll* m Part de darrere el coll: clatell, *tos. Duus el bescoll pelut.

bescuit m Pasta flonja feta de farina, ous i sucre, que és la base de molts pastissos.

besnét 1 m Fill d’un nét o d’una néta. 2 besnéta f Filla d’un nét o d’una néta.

bessó, -ona adj i m i f Nascut del mateix part que un altre germà. L’Àlex i la Susanna són bessons. Són germans bessons.

bèstia 1 f Animal, especialment animal de càrrega. Vivia enmig de les bèsties. 2 adj [hip.] Quina gent més bèstia, ves quines empentes! Ho trobaven una mica bèstia no regalar-li res.

bestial adj 1 Propi d’una bèstia. Instints bestials. 2 [hip.] Una festa bestial.

bestiar [var.: *bestiam] m Conjunt dels animals que es crien per a l’explotació. Tot el bestiar el tancaven en un mateix corral.

bestiesa f Ximpleria. Calmeu-vos i no digueu més bestieses!

bestiola f Nom genèric d’animalets petits, generalment invertebrats.

betum m Producte per enllustrar el calçat.

beure v tr i intr Prendre beguda. Estem sense menjar ni beure res.

bevedor, -a adj i m i f Que beu molt, especialment alcohol. És un bevedor incorregible.

biberó m Recipient per alletar nadons.

Bíblia f Llibre sagrat de jueus i cristians.

bibliografia f Relació de les obres (llibres, articles, etc.) que han estat consultades, o que es prenen com a referència, en certs treballs.

biblioteca f Sala, local, institució amb tot de llibres ordenats; col.lecció de llibres. Té una bona biblioteca al seu despatx. La biblioteca de l’escola, del barri.

bibliotecari, bibliotecària m i f Persona que té al seu càrrec una biblioteca.

bicarbonat m Medicament en forma de pols blanca per a les afeccions d’estómac.

bicicleta [var. fam.: bici] f Vehicle de dues rodes que s’impulsa amb pedals. Una bicicleta de muntanya.

bidell, bidella m i f Empleat d’un centre d’ensenyament.

bidet m Banyereta per a la higiene dels genitals.

bidó m Recipient per al transport de líquids. Un bidó d’oli, de benzina.

bifurcació f Divisió en dues direccions. Va seguir el camí fins a la bifurcació.

biga f Peça travessera de sosteniment en una construcció. Les bigues del sostre.

bigarrat, -ada adj De colors barrejats i mal combinats. Duia un conjunt bigarrat.

bigoti [sovint en pl.] [var.: *bigot] m Conjunt dels pèls de damunt del llavi superior. S’ha deixat bigot. Duia uns bigotis molt llargs.

bilis f Líquid amargant produït pel fetge.

billar m Joc de competició que es juga damunt d’una taula entapissada; les jugades es fan donant impuls a unes boles de marfil amb uns bastons llargs, o tacs.

biografia f Història de la vida d’una persona.

biologia f Ciència que estudia els éssers vius.

biològic, -a adj Relatiu a la biologia o a la vida.

biquini m 1 Banyador femení de dues peces. 2 Entrepà calent de pa de motllo, pernil dolç i formatge.

bisbat m 1 Divisió administrativa en moltes esglésies cristianes, diòcesi. 2 Edifici on resideix un bisbe.

bisbe, bisbessa m i f Cap d’un bisbat a moltes esglésies cristianes.

bistec m Tall de carn. Un bistec de vedella.

bisturí [pl. -ís] m Instrument quirúrgic per tallar.

bitlla [var.: *bitla] f Cada una de les peces del joc de bitlles.

bitllet m Paper imprès de diferents valors i finalitats. Un bitllet de tren. Un bitllet de loteria. Un bitllet de deu mil pessetes.

bitxo [var.: *vitet, vitxo] m Pebrotet, generalment picant, emprat com a condiment: *pebre coent.

bla, blana* [var.: *blan] adj Poc resistent a la pressió: tou.

blanc, -a 1 adj Del color de la neu verge. Un detergent que fa la roba més blanca que cap. Es va posar blanc de la impressió. 2 blanc m Color blanc. 3 Punt o objecte sobre el qual es dispara. Tir al blanc.

blancor f Qualitat de blanc. La blancor de la calç.

blanquinós, -osa adj Tirant a blanc. Duia una taca blanquinosa.

blat m 1 Cereal amb els grans del qual es fa la farina per fer el pa: *forment. 2 blat de moro [var.: *blat de les Índies, *blat dindi] Cereal que fa panotxes: *dacsa.

blau, blava 1 adj Del color del cel. Un vestit blau. 2 blau m Color blau. Blau cel. Blau elèctric. Blau marí. 3 Senyal deixat per un cop: *blaüra. Duu les cames plenes de blaus.

blaüra* [var.: *blavura] f Taca a la pell que deixa un cop: blau.

blavós, -osa [var.: blavenc] adj De color tirant a blau. Tenia unes taques blavoses a la pell.

bleda f 1 [gen. en pl.] Planta d’horta que es menja com a verdura. Per sopar, bledes amb patates. 2 adj i m i f [fig.] De temperament poc viu. A tot diu que sí, la molt bleda!

blindar v tr Recobrir amb material resistent als projectils. Han blindat el cotxe del president.

blindatge m Conjunt del material amb què es blinda.

bloc m 1 Quadern. Un bloc de dibuix. 2 Edifici gran d’habitatges. Aquell barri, tot eren de blocs de pisos.

bloqueig [var.: blocatge] m Acció i efecte de bloquejar. L’ONU va debatre l’alçament del bloqueig als països en guerra.

bloquejar [var.: blocar] v tr 1 Barrar el pas. Les barques bloquejaven l’entrada del port. 2 Impedir les comunicacions, les relacions comercials, etc. Van acordar de bloquejar Sèrbia per aturar la guerra.

bo (bon), bona 1 adj 1 De qualitat, que satisfà. És un bon regal. Ha estat un dia molt bo. Aquest nou model de cotxe és més bo. Estava una mica refredat, però ara estic més bo. 2 Amb prou quantitat, intensitat. Es va clavar una bona patacada. 3 Sense malícia. Un bon home. 4 de bo de bo loc adv De debò. S’estimaven de bo de bo. 5 fer bo loc verb Fer bon temps. Avui plou, però demà diuen que farà bo. 6 bo exp Expressa acord. Bo, què hem de fer! 7 tant de bo exp Expressa desig. Dius que en dos dies ho podrem acabar?; tant de bo! 8 estigues bo exp Salutació. Apa, adéu, estigues bo!

boa f Gran serp que viu a la selva.

bobina f Rodet de diverses mides i usos per a fil, cassets, pel.lícules, etc.

boca f 1 Obertura del cos d’un animal per on entren els aliments. 2 Obertura que recorda una boca. Una boca de metro. La boca d’un túnel, d’una cova.

boçar* v intr Vomitar.

bocí m Tros. Un bocí de pa.

boda [sovint en pl.] f Casament. “A bodes em convides!”

bòfega* f Bossa plena de líquid que es fa a la pell: butllofa.

bogeria f Acte de boig. Deixar el pis vell ha estat una bogeria.

boia f Element flotant que serveix d’indicador o que forma part del tancament mecànic d’un dipòsit. La boia del dipòsit del vàter s’ha encallat.

boig, boja [m. pl. bojos o boigs] adj i m i f Que ha perdut l’enteniment. No va poder resistir tanta desgràcia i va parar boig. Estan bojos d’alegria. És ben boja de no aprofitar l’ocasió.

boina f Gorra rodona d’una sola peça.

boira f Massa d’aire prop de terra amb partícules d’aigua en suspensió. Boires baixes.

boix m Arbust de fulles petites i dures i fusta molt apreciada.

bol m Recipient còncau. Es prenia les sopes de llet en un bol.

bola [var.: *bolla] f 1 Cos esfèric. La bola del món. 2 [fam.] Mentida.

bolcar v intr Tombar-se un vehicle, un recipient. No van repartir prou bé el pes i la barca va bolcar.

bolet m Part reproductora de certs fongs. Si plou, hi haurà bolets.

bolígraf [var. fam.: boli] m Estri d’escriure, amb una bola a la punta i un dipòsit de tinta.

bolquer [gen. en pl.] [var.: *bolquims] m Peça absorbent en forma de calcetes per a nadons.

bomba f Artefacte explosiu que es pot llançar, bé amb canons, bé des d’un avió, etc. Hi havia una bomba sense explotar al mig de la carretera.

bombardeig m [pl. -jos o -igs] Acció de bombardejar. Els bombardejos de Sarajevo van durar molts mesos.

bombardejar v tr Tirar bombes. Van rebre ordre de bombardejar les posicions enemigues.

bomber, bombera m i f Persona que té per ofici apagar incendis i fer altres tasques de salvament.

bombeta f Llum en forma de globet de vidre. S’ha fos una bombeta del menjador.

bombo m 1 Tambor gros que es toca amb una maça. 2 Nom de diferents recipients que recorden un bombo. El bombo de la loteria, d’una màquina.

bombó m Dolç de xocolata. Una capsa de bombons.

bombolla [var.: *bambolla] f Forma esfèrica formada per l’aire que queda dins de l’aigua o d’una altra substància. Fan bombolles de sabó.

bombona f Recipient metàl.lic per a gasos. Una bombona de butà.

bondadós, -osa adj Que tendeix a fer el bé. És bondadós amb tothom.

bondat f 1 Qualitat de bondadós. Té una bondat molt poc corrent per a aquesta època. 2 Qualitat de bo. Li explicava la bondat dels productes que li oferia.

bonic, -a 1 adj Plaent als sentits. Una música bonica. Un paisatge bonic. 2 fer bonic loc verb Guarnir. Aquest moble posat aquí farà més bonic.

bony m Sortint a la superfície d’un cos. Té la carrosseria plena de bonys.

bonyegut, -uda adj Ple de bonys. Un matalàs bonyegut.

bord [gen. en la loc adv ‘a bord’] m Part superior d’una embarcació. Els mariners van pujar a bord de la llanxa.

bordar v intr Lladrar. S’ha sentit bordar un gos tota la nit.

borinot [var.: *borino] 1 m Insecte volador, gros i pelut, que brunz quan vola. 2 [fig.] adj i m i f Que empipa contínuament. Para de fer el borinot al meu voltant!

borra f Porcions de fils agrupats. Es fa borra a terra de les estufes.

borrasca f Tempestat acompanyada de vent.

borratxera f Intoxicació per causa de l’alcohol. Duu una borratxera que no s’aguanta.

borratxo, -a adj i m i f Que va begut. Tant barrejar begudes, va acabar més borratxo que el beure.

borrissol m Conjunt de pèls fins. El borrissol d’un préssec, del cotó, de la llana. El borrissol de la barba d’un adolescent.

borrós, -osa adj i adv Dit d’allò que presenta els contorns poc clars. Hi veig borrós.

borsa f Mercat on es fa negoci amb els valors en cotització. La borsa de Nova York.

borumballes* [var.: *burballes] f pl Tiretes caragolades que queden de rebaixar la fusta: encenalls.

bosc m Massa d’arbres. Un bosc de ribera. Un bosc mediterrani.

boscà, -ana adj No cultivat, salvatge Maduixes boscanes. Ocells boscans.

bossa f 1 Saquet de paper, de plàstic. Li han posat la fruita en bosses. 2 Moneder. A dins la bossa, hi duia de tot.

1bot m Acció i efecte de botar; de saltar. La pilota va fer tres bots i es va penjar. Va fer un bot per damunt de la tanca.

2bot Embarcació petita. Un bot pneumàtic.

bota f Calçat que cobreix per damunt del turmell. Unes botes de muntanya. Unes botes d’aigua.

bóta f Recipient gran de fusta per al vi. Vi de la bóta del racó.

botànica f Ciència que estudia els vegetals.

botar [var.: botre] v intr i tr Anar amunt des de terra en sentit vertical; passar per damunt (de), saltar. No sap fer botar bé la pilota. Va botar la barrera.

botella f Ampolla. Una botella d’anís.

boterut, -uda adj Mal fet, ple de bonys. Un nas boterut.

botí m Coses preses com a fruit d’una victòria. Els pirates van repartir-se el botí.

botifarra f Embotit de carn de porc, de diverses formes i ingredients. Botifarra crua. Botifarra d’ou.

botifarró m Embotit fet de sang de porc, carn magra i altres ingredients. Botifarró d’arròs, de ceba.

botiga f Establiment de comerç. Una botiga de roba, de joguines, de calçat.

botiguer, botiguera m i f Persona que té una botiga i hi ven.

botija* f Recipient de terrissa per beure aigua: càntir.

1botó m Peça petita, generalment rodona, cosida a un vestit per cordar-se’l. Duia una brusa amb botons de roba.

2botó* m Enrabiada.

botxí m Funcionari encarregat d’executar les penes de mort. Abans de l’execució, el botxí va demanar perdó al condemnat.

botzina f Instrument d’un vehicle que fa un so per avisar.

bou m 1 Mascle de la vaca. Una arada tirada per bous. La plaça de bous. 2 [esp.] El mascle de la vaca castrat.

boxa f Esport de lluita en què dos adversaris s’hi fan a cops de puny.

boxejador, boxejadora [var.: boxador] m i f Persona que practica la boxa.

braç m 1 Cada una de les extremitats superiors de les persones, especialment la part que va de l’espatlla al colze. 2 Nom de certes coses que recorden un braç. Un llum de braços. Una cadira de braços. Un braç de mar.

braçal m Banda que es duu al braç. Els del servei d’ordre duien un braçal com a distintiu.

braçalet m Objecte d’adorn que es duu al braç. Un braçalet d’or.

bragues* f pl Peça de roba interior femenina que cobreix les anques: calces.

bramar v intr Fer el seu crit l’ase, i per extensió altres animals, com el lleó.

bramul m Crit propi del bou i de la vaca o animals similars

bramular v intr Fer bramuls.

branca f Cada una de les bifurcacions principals del tronc d’un arbre o arbust.

brancam [var.: brancatge] m Conjunt de les branques d’un arbre o arbust.

brànquia f Òrgan per on respiren els peixos i els amfibis.

brasa f Carbó encès. Hi ha prou brasa per coure la carn.

brau m Toro.

bravo exp Expressa acord entusiasta. Acabada l’actuació de la cantant, el públic cridava “Bravo, bravo!”

bresquilla* f Fruit comestible del bresquiller: préssec.

bresquiller* m Arbre fruiter de fulla caduca: presseguer.

bressar [var.: bressolar] v tr Gronxar, especialment un bressol. Bressa el menut, a vejam si s’adorm.

bressol [var.: *bres] m Llitet d’un nadó, especialment el que es pot balancejar.

breu adj De poca durada. Un discurs breu.

brillant adj Que brilla. Un estel brillant.

brillantor f Qualitat de brillant. Un producte per donar brillantor als mobles.

brillar v intr Fer resplendor o lluentor. La Lluna brilla molt quan fa el ple.

brindar v règ Alçar la copa a la salut d’algú. Van brindar per la felicitat de tots els presents.

brindis m Acció de brindar. Van fer un brindis pels campions.

brioix m Mena de pasta lleugera, en forma de panet allargat i torrat per damunt.

brisa f Vent suau propi de les costes coincident amb l’alba i amb la posta de sol.

broc m Part (sovint en forma de canó) per on es buida o s’omple un recipient. Els dos brocs d’un porró. Una font de sis brocs.

broca f Peça per foradar que s’afegeix a certes eines. S’ha comprat un trepant elèctric amb un joc de broques.

brodar v tr Fer adorns amb fil en una peça de roba. Brodava unes inicials en el llençol.

brodat m Obra resultant de brodar. Duia una brusa amb brodats.

brollar v intr Néixer aigua de terra. Al costat de l’om brollava una font.

broma f Acció, dita per fer riure. És molt poc seriós, de tot fa broma. Són molt de la broma.

bromista adj i m i f Que fa bromes. Una persona molt bromista. Són una colla de bromistes divertits.

bronqui m Conducte que duu l’aire a dins dels pulmons. Té els bronquis una mica carregats de tant fumar.

bronquitis f Inflamació dels bronquis. Té bronquitis aguda.

bronze m Aliatge de coure i estany. Unes campanes de bronze.

bronzejar v intr Fer tornar la pell morena. Hi ha un producte nou que bronzeja molt bé.

bròquil m Planta d’horta de la qual s’aprofiten les flors, morades o verdoses, com a verdura.

brossa f Escombraries.

brossat* m Aliment que s’obté bullint la llet que sobra de fer el formatge: *brull, mató.

brot m Naixement recent d’una branca.

brotar v intr Treure brots una planta. A la primavera, tot brota.

brotxa f Estri amb un manat gros de pèls lligats ben fort a un mànec. Una brotxa de pintar parets. Una brotxa d’afaitar.

brou m Caldo.

bru, bruna adj De color gris fosc. Un ós bru.

bruixa f 1 Màgica. La bruixa de la Blancaneus. 2 [fig.] Amb aquests cabells, sembles una bruixa.

brúixola f Instrument de guia amb una agulla imantada que assenyala el nord.

bruixot m Màgic. El bruixot va començar una dansa al voltant del foc.

brull* m Brossat, mató.

brunzir v intr Fer una remor com de vibració. L’ordinador brunz.

brusa f Peça de vestir, amb mànigues o sense, que cobreix el tronc.

brusc, -a adj Sobtat i violent, poc delicat. Un canvi brusc.

bruscament adv D’una manera brusca.

brut, -a adj 1 Mancat de netedat. El terra és brut. Va brut com una guilla. 2 [fig.] Es va ficar en negocis bruts.

brutal adj Violent i irracional. El van fer fora d’una manera brutal.

brutícia f Merda, deixalles, escombraries. Tens el coll ple de brutícia. Escombreu tota aquesta brutícia.

bub-bub m El crit del gos. Se sentia un bub-bub seguit.

budell m Intestí. Deus tenir gana, perquè se’t senten els budells.

budisme m Sistema filosòfic i religiós fundat per Buda.

budista adj i m i f Referent al budisme. Un temple budista. Un monjo budista.

buf m Cop d’aire que fem quan bufem. Va apagar el misto d’un buf

bufa* f Globus. Inflaven bufes per deixar-les anar.

búfal [var.: *brúfol] m Mamífer semblant al bou, molt corrent a l’Àfrica i a l’Índia.

bufanda f Peça llarga d’abric per al coll. Una bufanda de llana.

bufar v tr i intr Treure amb força aire per la boca. Para de bufar!Va bufar les espelmes del pastís.

bufet m Moble del menjador, on es guarda el parament de taula: aparador. Desa els coberts als calaixos del bufet.

bufeta f Òrgan en forma de sac. La bufeta de l’orina. La bufeta del fel.

bufetada [var. fam.: bufa] f Cop donat a la cara amb la mà plana. Li va deixar una galta ben vermella, de la bufetada que li va clavar.

bufetejar v tr Pegar bufetades. El va bufetejar amb ganes.

bufó, -ona adj Bonic i graciós. Una nina molt bufona.

bugada f Operació de rentar la roba. A casa fem bugada dia per altre.

bugaderia f Establiment amb màquines grans per rentar la roba.

bugia f Peça d’un motor per encendre el combustible.

buidar v tr Deixar un recipient sense el contingut. Acaba de buidar la garrafa.

buit, buida 1 adj Que no té res a dins, que ha estat buidat. Els barrots de la barana són buits. Tincs les butxaques buides. 2 buit m Espai no ocupat. Es veien molts buits a la graderia.

bulb m Tija grossa subterrània d’algunes plantes, com la ceba.

bullir v intr 1 Desprendre un líquid tot de bombolles per efecte de l’escalfament. La llet ja bull. 2 Coure amb aigua. Posa la pasta a bullir.

bullit, -ida 1 adj Que ha estat bullit. Patates bullides. 2 bullit m Plat fet amb verdures o bé amb carn i verdures, tot bullit.

bunyol m Petita massa arrodonida feta de farina, sovint amb altres ingredients. Bunyols de bacallà.

burgès, -esa 1 adj Referent a la burgesia. Costums burgesos. 2 m i f Persona pertanyent a la burgesia. Duu una vida de burgès.

burgesia f Classe social que deté els mitjans de producció. El govern ha pactat amb la burgesia.

burilla f 1 Punta de cigarret apagada. El terra del bar era ple de burilles. 2 Piloteta de moc sec. Sempre està amb el dit al nas fent burilles.

burla f Acció, dita per riure´s d’algú. Havia d’aguantar les burles dels companys.

burlar-se v pron i règ Fer burla (de). Es burlen d’ell per la manera com vesteix.

burocràcia f Conjunt de les feines administratives; el col.lectiu dels administratius. La burocràcia del país.

burocràtic, -a adj Referent a la burocràcia. Tràmits burocràtics.

burot* m Traç mal fet: gargot.

burro 1 m Ase. 2 burra f Somera. 3 burro, -a [fig.] adj i m i f Ignorant, totxo, animal. Ets burro, no entens mai res! És molt burra treballant.

bus [pl. bussos] m i f Persona que treballa per sota l’aigua. Els bussos rastrejaven el pantà buscant un cotxe.

buscar v tr Provar de trobar, cercar. Buscava per terra una agulla que li havia caigut.

bussejador, bussejadora m i f Persona que es dedica a bussejar, submarinista.

bussejar v intr Nedar per sota l’aigua. Quan aprengueu de bussejar, us podreu tirar del trampolí.

bust m Escultura que representa una persona del tòrax en amunt. Un bust de l’emperador Antoní.

bústia f Caixa o piló per a la correspondència. Les bústies de l’escala són plenes de propaganda.

butà m Gas per al consum domèstic. Se sent el camió del butà.

butaca f Seient de braços i amb respatller inclinat.

butaner, -a 1 adj Que duu butà. Un vaixell butaner. 2 m i f Persona que reparteix el butà.

butlletí [var.: *bolletí] m Publicació d’una entitat. El butlletí del Col.legi de Doctors i Llicenciats.

butllofa f Bosseta plena de líquid que es fa a la pell: *bòfega. De la caminada té els peus plens de butllofes.

butxaca f Bossa d’algunes peces exteriors de vestir. Les butxaques dels pantalons.

15

Posted on

0Les meves paraules

Les meves paraules

Del Petit Diccionari 62 de la llengua catalana, Lluís López del Castillo. Les 9.000 paraules més usades i de coneixement inexcusable.

Abreviatures, Categories i funcions gramaticals:

  • adj: adjectiu [exclusivament els qualificatius]
  • adj règ: adjectiu amb règim [del tipus “faltat d’afecte”]
  • adv: adverbi
  • conj: conjunció
  • cont: contracció
  • det: determinant [articles, demostratius, possessius, indefinits, numerals, ordinals, quantitatius, interrogatius i relatius]
  • exp: forma expressiva (llevat d’interjeccions) [totes aquelles formes, mots o expressions, sorgides del lèxic comú, que són usades de manera emfàtica: apel.lativa o exclamativa]
  • f: : nom femení
  • f pl: nom femení plural
  • interj: interjeccció
  • loc adj: locució adjectiva
  • loc adv: locució adverbial
  • loc conj : locució conjuntiva
  • loc det: locució determinativa
  • loc inter: locució interrogativa
  • loc prep: locució prepositiva
  • loc pron: locució pronominal
  • loc verb: locució verbal
  • m : nom masculí
  • m pl: nom masculí plural
  • m i f: nom masculí i femení
  • m o f : nom masculí o femení
  • prep: preposició
  • pron: pronom [personals, demostratius, interrogatius, indefinits, relatius, determinatius, adverbials]
  • v atr: verb atributiu [“ser”, “semblar”]
  • v aux: verb auxiliar o modal [“voler”, “poder”, etc.]
  • v tr: verb transitiu [amb objecte directe]
  • v imp: verb impersonal [“ploure”, etc.]
  • v intr: verb intransitiu [sense objecte directe ni règim]
  • v pron: verb pronominal
  • v rec: verb recíproc [“cartejar-se”, etc.]
  • v ref: verb reflexiu [“ajupir-se”, etc.]
  • v règ: verb amb règim [sigui amb complement circumstancial —”fugir de la presó”—, indirecte —”m’agrada l’arròs”— o d’objecte preposicional -”accedir als seus desitjos”]
  • La combinatòria de les indicacions sobre els verbs pot ser:
  • v pron i règ: “abstenir-se (de fumar)”
  • v pron i tr: “aguantar-se (les ganes de riure)”
  • v pron i aux: “disposar-se (a dinar)”
  • v pron, tr i règ: “descuidar-se (el moneder) (de dir una cosa)”
  • v tr i règ: “obligar(-lo) (a demanar excuses)”
  • v tr i intr: “fumar (ros)”, “(passar-se el dia) fumant”

La indicació v pron tota sola es reserva per a verbs de funció intransitiva o bé verbs d’esdeveniment: “agafar-se l’estofat”, “penjar-se la pilota”. Inclou verbs amb altres tipus de pronoms: “anar-se’n”, “veure-hi”, “arreglar-se-les”, etc.

Altres referències intercalades [ ]

  • cf.: confer = vegeu
  • el.líp.: el.líptic
  • esp.: especialment
  • fam.: familiar
  • fig.: sentit figurat
  • gen. : generalment
  • hip.: hiperbòlic
  • inv.: invariable
  • p. ext.: per extensió
  • pl.: plural
  • pron. hab.: pronúncia habitual
  • sing.: singular
  • var. : variant formal
  • var. fam.: variant familiar

Em surten 8295 mots dels quals n’ignorava 98:

a: 829 (10)
b: 365 (15)
c: 1041 (10)
d: 554 (5)
e: 792 (7)
f: 362 (5)
g: 255 (4)
h: 100 ()
i: 351 ()
j: 55 (2)
k: 2 ()
l: 214 (2)
m: 503 (5)
n: 138 (1)
o: 173 ()
p: 811 (6)
q: 45 ()
r: 495 (5)
s: 427 (2)
t: 432 (12)
u: 49 (1)
v: 228 (2)
w: 2 ()
x: 69 (4)
y: ()
z: 7 ()

 

Posted on

A

Les meves paraules

a prep 1 Indica lloc. L’accident va ser a Castelló. Anirem a la platja. Van entrar a la primera botiga que van trobar. Va caure desmaiat a terra. 2 Indica temps. A les nou comença la pel.lícula. 3 Indica destinació. Dóna records a la família. 4 Segueix certs verbs. Acostumen a fer la migdiada. 5 Davant d’infinitiu. Pensa a dir-li que ha de portar més llet. 6 Marca oposició amb de. Obert de quatre a vuit. 7 Acompanya locucions. Hi anirem a peu.

abadejo* m Peix d’aigües fredes que es consumeix fresc o salat: bacallà.

abaixar v tr 1 Inclinar. Abaixa el cap o et donaràs un cop amb l’entrada de la cova. 2 Fer més baix. Diu que abaixaran el preu de la gasolina.

abandó [var.: abandonament] m El fet d’abandonar. L’abandó de moltes tradicions.

abandonar v tr 1 Anar-se’n d’un lloc. Les rates abandonaven el vaixell. 2 Deixar(-ho) sense ocupar-se’n més. Han abandonat un gos a la carretera.

abans [var.: *ans] 1 adv En un temps anterior. Abans demanaven per tu. 2 En un lloc anterior. Com si anessis cap a la plaça, però gira a la travessia que hi ha abans. 3 En altres temps. Abans es vivia d’una altra manera. 4 En primer lloc. Posa la verdura a l’olla, però renta-la abans. 5 Més d’hora. Jo acabaré abans. 6 adj Dins locucions adverbials de temps. El dia abans. 7 abans de loc prep El dia abans del ball. La primera travessia abans del semàfor. 8 abans de tot loc adv En primer lloc. Abans de tot, dóna-li records. 9 abans que loc conj Abans que el pugueu avisar, ja l’hauran localitzat. 10 Amb preferència a. Es deixaria matar abans que delatar-los. 11 abans no loc conj Fins que. Abans no s’ho acaba de pensar, pot passar un matí sencer.

abans-d’ahir [var.: *despús-ahir] adv Dos dies abans del dia que som.

abast m 1 Distància a què arriba un raig de llum, un projectil, etc. Els focus que il.luminaven el monument eren de gran abast. 2 Proximitat a què tenim alguna cosa. Quan estudia, vol tenir els llibres de consulta a l’abast de la mà.

abastiment m Proveïment

abastir v tr Proveir.

abat m Superior d’un monestir de monjos. L’abat de Poblet.

abatible adj Que es pot inclinar o plegar. Uns seients abatibles.

abdomen m El ventre dels mamífers o la part del cos que hi ha a continuació del tòrax en molts animals invertebrats.

abecedari m Conjunt ordenat de totes les lletres amb què escrivim, alfabet.

abella f Insecte que viu en eixams i fabrica mel i cera.

abeurar v tr Donar beure als animals. Abeurar les ovelles.

abisme m Gran profunditat. Des de dalt del penya-segat, contemplava l’abisme que s’obria als seus peus.

abocar 1 v tr i règ Tirar dins d’un recipient un producte líquid, o bé en gra, en pols, etc. Aboqueu en un pot tota la llet que queda al cartó. 2 abocar-se v pron i règ Inclinar-se massa damunt d’un ampit. S’abocaven a la finestra per veure’ls passar.

abolir v tr Mitjançant una llei, anul.lar una pràctica. Fins al segle XIX no es va abolir l’esclavitud.

abonament m Contracte en què es rep un servei i es paga una quantitat a canvi. L’abonament a un diari, a una tanda de concerts, a una estació d’esquí.

abonar(-se) v tr, pron i règ Fer un abonament. Ha abonat els fills a una revista d’esports. S’han abonat al Festival Mozart.

aborronament* m Esgarrifança.

abraçada f Acció d’abraçar. Els amics el van rebre amb una abraçada.

abraçar [var.: *abracillar] v tr Rodejar algú amb els braços. Abraçava ben fort la mare, de tanta por que tenia.

abreviar [var.: abreujar] v tr 1 Fer més breu. Com que es feia tard, va abreviar el discurs. 2 Fer servir abreviatures. Busca en el text la paraula carrer i abreuja-la.

abreviatura f Manera d’escriure més curta una paraula. L’abreviatura de carrer és c., i pl. és la de plaça.

abric m Peça de vestir llarga, amb mànigues i de roba gruixuda, que duem damunt de tot quan fa fred. Un abric de pell.

abrigar v tr i règ Protegir del fred o del vent. Aquesta manta per damunt de les cames t’abrigarà més. El mur els abrigava del vent

abril m Quart mes de l’any.

abrupte, -a adj Alt i de difícil accés. Una muntanya abrupta.

abscés [pl. -essos] m Acumulació de pus en alguna part del cos.

absència f 1 No presència en un lloc. Van aprofitar la nostra absència per entrar a casa. 2 Privació. Van notar en ell una total absència de sentiments.

absent adj i m i f Que no és en un lloc. Es recordaven dels familiars absents. No van tenir en compte l’opinió dels absents.

absoldre v tr Deixar lliure d’una acusació. El tribunal el va absoldre.

absolut, -a adj Complet, total, definitiu. Té un domini absolut de la situació.

absolutament adv Del tot. Estic absolutament decidit a no anar-hi.

absorbir v intr Tenir la capacitat d’amarar-se d’un líquid. Una esponja que diu que absorbeix molt.

abstemi, -èmia adj i m i f Que no pren begudes alcohòliques. Tots els seus amics són abstemis.

abstenir-se [var.: abstindre’s] v pron i règ Privar-se (de). El metge diu que m’he d’abstenir de fumar.

abstracte, -a adj Que no representa figures reals. L’art abstracte.

absurd, -a 1 adj Gens d’acord amb la lògica. La situació era tan absurda, que al final vam acabar tots rient. 2 absurd m Pretendre que als catorze anys ja havia de tenir prou seny era un absurd.

abundància [var.: abundor] f Estat d’abundant. Aquells neden en l’abundància.

abundant [var.: abundós] adj Que n’hi ha o es produeix en gran quantitat. La pluja de tardor queia abundant damunt els sembrats.

abundar v intr Haver-n’hi en abundància. En aquelles aigües hi abundaven els corals.

abús m Acció i efecte d’abusar. Aquest augment de preus és un abús.

abusar v règ 1 Excedir-se en l’ús (de). Abusar del tabac pot ser fatal per a la salut. 2 Aprofitar-se d’algú perjudicant-lo. Han abusat de la nostra bona fe.

acabament m El fet d’acabar. No sé si veurem l’acabament de les obres.

acabar 1 v intr i règ Posar fi a un fet, a una acció. A les cinc encara no havien acabat de dinar. 2 Tenir el final. On acaba, aquesta línia d’autobús? 3 v tr Esgotar, exhaurir. Han acabat tot el pa. 4 v aux Amb gerundi, indica fi. Van acabar donant-li tot el que demanava. 5 acabar de v aux Haver succeït fa poc. Ho acaben de dir per la ràdio. 6 Deixar de. Hem acabat de patir.

acaçar* v tr Perseguir.

acàcia f Arbre d’ombra de fulla caduca que fa unes flors blanques.

acadèmia f 1 Institució d’ensenyament. Acadèmia de tall i confecció. 2 Entitat científica. Acadèmia de Belles Arts.

acampada f Acció d’acampar. Farem acampada en una vall.

acampador, acampadora [var.: campista] m i f Persona que acampa.

acampar v intr Fer càmping.

acaramullar* v tr Posar unes coses damunt de les altres sense massa ordre: amuntegar.

acariciar v tr Fer carícies.

acatxar-se* v ref Inclinar el cos fent flexió de les cames: ajupir-se.

accedir v règ 1 Decantar-se als desitjos d’algú. Finalment van accedir a les seves peticions. 2 Tenir accés. Van poder accedir al terrat des de la casa veïna.

accelerador m Mecanisme d’un motor que permet d’accelerar-lo. Pitjar l’accelerador.

accelerar v intr Augmentar la velocitat. El xòfer, quan va veure que arribarien tard, va accelerar.

accent m 1 Força amb què pronunciem una síl.laba. 2 Signe (´`) amb què marquem les vocals, seguint unes normes.

acceptar v tr 1 Estar d’acord (amb). Acceptaven la decisió del tribunal. 2 Avenir-se (a). Ha acceptat d’acompanyar-nos.

accés [pl. -essos] m 1 Pas cap a un lloc. Els accessos d’una autopista. 2 Atac. Un accés de tos.

accessori [gen. en pl.] m Tot allò que complementa un vehicle, una màquina, un aparell, etc. Una botiga d’accessoris de l’automòbil.

accident m Desgràcia sobtada. Un accident de trànsit. Un accident de treball.

accidentat, -ada 1 adj Ple d’entrebancs, d’incidents. Una excursió accidentada. 2 m i f Persona que ha sofert un accident. Els accidentats eren traslladats en ambulància

acció f 1 El fet d’actuar. Tothom ha de ser responsable de les pròpies accions. 2 El nus d’una narració. On se situa, l’acció de la pel.lícula?

acer m Aliatge de ferro i carboni.

ací adv Prop de mi, de nosaltres. Vine cap ací de seguida!

àcid, -a 1 adj De gust picant. Li agraden els caramels àcids. 2 àcid m Producte químic. La indústria química produeix una gran varietat d’àcids.

aclaparar v tr i règ Oprimir. Ens aclaparen amb tantes normes.

aclarir v tr Fer veure (un fet) amb claredat. M’hauries d’aclarir un dubte.

aclucar [gen. formant locució amb ‘ull’, ‘ulls’] v tr Tancar (els ulls). La claror era tan forta, que havia d’aclucar els ulls. No he pogut aclucar l’ull en tota la nit.

açò* pron La cosa que hi ha prop de mi, de nosaltres. Açò que tinc damunt de la taula és un regal d’aniversari.

acoblar v tr Encaixar, ajustar. Per muntar l’armari, has d’acoblar unes peces amb les altres.

acollidor, -a adj Que acull amb amabilitat, agradable. Una família acollidora. Un ambient acollidor.

acolliment [var.: acollida f] m El fet d’acollir, especialment a casa. Han donat acolliment a una família refugiada.

acollir v tr Acceptar de grat. Han acollit el teu projecte amb interès.

acolorir v tr Donar color. La dibuixant sempre acoloria les galtes dels seus personatges.

acomiadament m Acció i efecte d’acomiadar o despatxar de la feina. Han anunciat reducció de plantilla i hi haurà molts acomiadaments.

acomiadar 1 v tr Despatxar de la feina. L’han acomiadat amb molt poca indemnització. 2 v tr Prendre comiat d’algú; dir adéu. Van anar a l’aeroport a acomiadar uns amics. 3 acomiadar-se v pron i règ Els passatgers es van acomiadar dels familiars.

acomodador, acomodadora m i f Persona que indica el seient al públic en una sala d’espectacles.

acompanyament m Conjunt de persones que acompanyen algú. Va arribar el president amb tot l’acompanyament.

acompanyar v tr Anar amb algú. Ens van acompanyar fins a la cantonada.

acompte m Quantitat que es dóna a compte d’un import més elevat. Quan van signar el contracte, va rebre un acompte de cent mil pessetes.

aconseguir v tr 1 Fer realitat un propòsit. Sempre aconsegueix allò que vol. 2 Atrapar. Van sortir més tard que ells, però els van aconseguir a mig camí.

aconsellar v tr Donar consells. Van aconsellar-nos d’agafar el primer tren.

acontentar 1 v tr i règ Fer content. Es pensaven que podrien acontentar-los amb quatre somriures. 2 v intr És una persona de mal acontentar, no saps mai què vol. 3 acontentar-se v pron i règ En canvi, el seu germà s’acontenta amb ben poca cosa.

acord 1 m Pacte. Els dos països van arribar a un acord sobre la pesca. 2 posar(-se) d’acord loc verb Discutien molt fort, però ell els va acabar posant d’acord. 3 d’acord exp Entesos. Demà et passarem a buscar cap a les set, d’acord?

acordar v tr Prendre un acord. La junta de l’associació va acordar d’apujar les quotes.

acordió m Instrument musical de vent, proveït d’una manxa i de teclat.

acostar 1 v tr Posar a prop. Acosta’m aquella cadira. 2 acostar-se v pron i règ Van acostar-se massa al foc.

acostumar 1 v règ Tenir l’hàbit (de). Acostumen a sopar cap a les nou. 2 v tr i règ (Fer) agafar o tenir un costum. Acostumeu-lo a no cridar. 3 acostumar-se v pron i règ S’ha acostumat de seguida a la bona vida.

acotxar-se* v ref Inclinar el cos fent flexió de les cames: ajupir-se.

acovardir(-se) v tr i pron Agafar por, tenir por. El fred m’acovardeix. S’acovardeix de seguida.

acrobàcia [gen. en pl.] f Conjunt de girs, salts, equilibris, etc., que es practiquen com a gimnàstica o com a espectacle.

acròbata m i f Artista o gimnasta que fa acrobàcies.

acta f Escrit que reflecteix el procés d’una competició esportiva, d’una reunió, etc. Va aixecar acta de la reunió.

acte m 1 Acció. Allò va ser un acte propi d’una persona decidida. 2 Part d’una obra teatral. Una comèdia en dos actes. 3 Fet públic i generalment solemne. Van assistir a l’acte d’inauguració del teatre.

actitud f Manera de mostrar-se. Amb mi sempre ha tingut una actitud de desconfiança.

actiu, -iva adj Que mostra energia. Sempre el veuràs atrafegat, és una persona molt activa.

activitat 1 f Qualitat d’actiu. Van arribar just quan la fàbrica era en plena activitat. 2 activitats f pl Tasques. L’associació de veïns programa moltes activitats.

actor, actriu m i f Artista de teatre o de cine.

actuació f El fet d’actuar. Ha tingut una actuació molt valenta davant d’aquell perill. La companyia fa tres actuacions per setmana.

actual adj Del moment present. Quin deu ser, el valor actual del dòlar?

actualitat f Conjunt dels fets del moment present. Li agrada estar al corrent de l’actualitat esportiva.

actualitzar v tr Posar al dia. Voldria actualitzar la col.lecció de segells.

actualment adv Al moment present.

actuar v intr 1 Posar-se en acció. Davant d’aquells greus problemes, calia actuar amb rapidesa. 2 Representar. La nova companyia de teatre actua aquest vespre. No fingiu més, deixeu d’actuar!

acudir v règ Anar en un lloc atret per una causa concreta. Quan es va sentir aquell soroll tan gran, hi va acudir tothom.

acudit m 1 Historieta xocant i divertida. Els acudits que més li agraden són els picants. 2 Dita graciosa, sortida. Diu que no beu mai xampany perquè les bombolletes li pugen pel nas, ves quins acudits!

acumulador m Aparell que transforma l’energia elèctrica i la guarda.

acumular v tr Aplegar quantitat d’una cosa. Ha acumulat grans riqueses.

acusació f Acció d’acusar. Va haver de defensar-se d’una acusació d’estafa.

acusar v tr i règ Assenyalar com a culpable. El van acusar d’espiar-los.

acusat, acusada m i f Persona que és objecte d’acusació. Els acusats van ser conduïts davant el jutge.

adaptar 1 v tr i règ Adequar, especialment una obra literària, a un altre mitjà. Han adaptat la novel.la al cinema. 2 adaptar-se v pron i règ Acostumar-se. S’han adaptat bastant bé a la nova vida.

addicció f Sentir una inclinació molt forta per una cosa. L’addicció a la droga.

adequar v tr i règ Posar en condicions amb una finalitat. Volen adequar la botiga als gustos d’ara.

adequat, -ada adj Que hi va bé. A la pintura hi ha la proporció adequada de colors calents.

adés* adv Fa poc. Adés ha vingut el teu cosí a buscar-te.

adéu [var.: adéu-siau] 1 exp Adéu, fins demà! Adéu-siau! 2 dir adéu loc verb Acomiadar(-se). Van anar a l’aeroport a dir adéu a la cosina.

adherir-se v pron i règ 1 Apuntar-se a alguna causa. S’han adherit a la campanya a favor de la pau. 2 Agafar-se a una superfície. Els pneumàtics nous s’adhereixen bé a l’asfalt.

adhesió f Acció d’adherir-se a una causa. Davant els atacs de la premsa, ha rebut adhesions d’una bona part dels seus admiradors.

adhesiu, -iva 1 adj Que s’enganxa o enganxa. Etiquetes adhesives. Substància adhesiva. 2 adhesiu m Etiqueta adhesiva que duu impresos elements de tota mena. Duia una carpeta plena d’adhesius ecologistes.

àdhuc adv Fins i tot.

adient adj Que (hi) va bé. Sempre té a punt les paraules adients.

adjectiu m Forma gramatical que complementa el nom.

admetre v tr i règ Acceptar. Al final el van admetre a les proves.

administració f 1 Acció de governar l’economia. Es va fer càrrec de l’administració de l’empresa. 2 Acció d’aplicar certs serveis. L’administració de justícia. 3 Conjunt d’organismes de l’Estat. L’Administració pública.

administrador, administradora m i f Persona que té el càrrec d’administrar una propietat, una empresa, etc.

administrar v tr Portar l’administració.

administratiu, -iva 1 adj Referent a l’administració, a la burocràcia. Les obres es van retardar per problemes administratius. 2 m i f Oficinista. En aquest bar, hi vénen a dinar molts administratius.

admirable adj Digne d’admiració. Té una capacitat de treball admirable.

admiració f Capacitat o efecte d’admirar o d’admirar-se. Sent admiració per la gent que practica el voluntariat.

admirador, admiradora m i f Persona que té admiració per un artista, un polític, un escriptor, etc.

admirar v tr Tenir un sentiment d’aprovació i de gran respecte per algú, per un fet. Admirava la gran capacitat de treball que tenia.

admissió f Acció d’admetre, de ser admès. Ha sol.licitat l’admissió com a soci del club.

adob m Substància que es tira a la terra perquè produeixi més.

adobar v tr 1 Preparar la terra amb adobs. Després de llaurar els camps, convé adobar-los. *2 Amanir. Li agrada adobar la verdura amb bastant d’oli.

adolescència f Període de la vida d’una persona entre la infància i la joventut.

adolescent m i f Persona que es troba en l’adolescència.

adonar-se v pron i règ Parar compte (en): *témer-se. Li havien pres la cartera i ell ni se n’havia adonat.

adoptar v tr 1 Prendre una criatura com a fill legal. Ja tenien dos fills i ara han adoptat una menuda. 2 Fer seu. Han adoptat uns costums estranys.

adorar v tr Reconèixer la dependència respecte a una divinitat.

adormir-se v pron Agafar el son. Quan es fica al llit, sempre li costa molt adormir-se.

adormit, -ida adj Insensible. Tinc una cama mig adormida.

adorn [sovint en pl.] m Complement per fer bonic. Duia una brusa amb adorns.

adornar v tr Posar(-hi) adorns. Van adornar el pastís amb cireres confitades.

adquirir v tr 1 Comprar. Han adquirit uns terrenys vora mar. 2. Fer seu. Al cap dels anys, ha adquirit molta experiència en l’ofici.

adquisició f Cosa adquirida. El gerent del museu ha fet més adquisicions per a les sales noves.

adreça f Referències del lloc on s’està algú. M’heu de donar la vostra adreça de l’estiu.

adreçar 1 v tr Posar recte. Has entrat el cotxe tort, adreça’l. 2 v tr i règ Dirigir. Va adreçar una salutació als assistents a l’acte. 3 adreçar-se v pron i règ Dirigir-se. Els he vist que s’adreçaven a un desconegut.

adult, -a 1 m i f Persona que es troba en la maduresa, passada la joventut. Tu creus que els adults entenen la gent jove? 2 adj Referent a les persones adultes. Té un comportament ben poc adult.

adverbi m Forma gramatical que pot complementar una frase, un verb, un adjectiu o un altre adverbi.

advers, -a adj Contrari, dolent. Van tenir un resultat advers.

adversari, -ària adj i m i f Que va contra un altre. L’equip adversari era molt potent. Va presentar batalla als seus adversaris polítics.

advertir 1 v tr i règ Avisar. El van advertir del perill que corria. 2 v tr Adonar-se. No va advertir que hi havia un stop.

advocat, advocada m i f Professional que té per ofici assessorar sobre les lleis i actuar en els judicis com a defensor o com a acusador.

aeri, aèria adj Referent a l’aire, que va per l’aire. Corrents aeris. Transport aeri.

aeròbic m Gimnàstica que es fa seguint un ritme musical.

afaenat, -ada* adj Enfeinat.

aerogenerador m Instal.lació amb unes aspes i motor que aprofita l’energia del vent per produir electricitat.

aeroport m Conjunt d’instal.lacions i serveis per al trànsit aeri.

afaitar 1 v intr Eliminar els pèls, generalment de la cara, amb una màquina o un estri tallant. Aquestes maquinetes afaiten molt suau. S’ha comprat una màquina d’afaitar últim model. 2 afaitar-se v ref Encara no té quinze anys i ja s’afaita.

afalagar v tr Mostrar-se en extrem amable amb algú. Sabia com afalagar-lo remarcant els seus èxits.

afamat, -ada adj Que té fam. Menja com un gos afamat.

afanyar-se v pron i règ Anar de pressa a fer una cosa. Si no t’afanyes a vestir-te, faràs tard.

afartar-se v pron Menjar massa.

afavorir v tr Beneficiar. El sistema electoral vigent afavoreix les majories.

afeblir v tr Debilitar.

afecció f Malaltia. Té una afecció a l’orella.

afectar v tr 1 Causar un efecte en els sentiments. El va afectar molt la mort del germà. 2 Causar un efecte advers en un afer. La recessió econòmica va afectar la indústria del país.

afecte m Sentiment d’estimació. Ara li sap greu desprendre’s del cotxe vell, perquè li ha agafat afecte.

afectivitat f Qualitat basada en l’afecte. Per als infants és molt important l’afectivitat.

afectuós, -osa adj Que mostra afecte. Em van fer una rebuda molt afectuosa.

afegir v tr i règ Posar(-n’hi) més. Es pensaven que havia acabat de parlar, però encara hi va afegir unes paraules.

afegit [var.: afegitó] m Efecte d’afegir, conjunt de coses afegides. Una estora vella plena d’afegits.

afer [sovint en pl.] m Assumpte, negoci. Es va veure embolicat en un afer estrany.

afermar v tr Fer més ferm. S’ha d’afermar la base on descansa la màquina.

aferrar *1 v tr Enganxar. Hem aferrat els cromos amb una pega molt bona. 2 aferrar-se v pron i règ Agafar-se amb força. Es va aferrar a la barana per no caure. 3 [fig.] S’aferrava a les seves idees.

afició [var.: afecció] f 1 Tendència gran per una activitat, un esport, un art, etc. Té afició pels jocs de màgia. 2 Conjunt dels aficionats. L’afició seguia atentament el partit.

aficionar-se [var.: afeccionar-se] v pron i règ Agafar afició (per). Ara s’ha aficionat als mots encreuats.

aficionat, -ada [var.: afeccionat] 1 adj Que no és professional. Són uns músics aficionats. 2 m i f Persona que té una afició, seguidor d’un equip. Tots els aficionats es van aplegar a l’estadi.

afinació f El fet que les notes musicals sonin en l’altura precisa.

afinar 1 v tr Donar afinació a un instrument. Cal fer afinar el piano. 2 afinar(-se) v tr i pron Fer(-se) més fi, més suau, més prim. Una mica de mel t’afinarà la veu. Després de la malaltia se li ha afinat la cara.

afinitat f Característica comuna; coincidència en manera de ser, de pensar, etc. Per fer la feina, els agrupa per afinitats.

afirmació f Acció d’afirmar. A vegades fas afirmacions sense cap fonament.

afirmar v tr Dir(-ho) d’una manera segura. Va afirmar davant el jutge que no coneixia l’acusat.

afirmativament adv Estant(-hi) d’acord. Va contestar afirmativament.

afligir v tr Causar pena. No el volia afligir més i va parar de contar-li les malifetes del fill.

afluent m Riu que desemboca en un altre de més important.

afluixar 1 v tr Fer més fluix. Has posat la corda massa tibant, afluixa-la. 2 v tr i intr Fer(-se) menys intens o fort, més lent. El vent afluixa. Afluixar la marxa.

afores m pl Els voltants d’una població. No viuen pas al centre de la ciutat, sinó als afores.

afortunat, -ada adj i m i f Amb sort. Han estat afortunats de néixer en aquesta família. Són uns afortunats.

africà, -ana adj i m i f De l’Àfrica.

afrontar v tr Plantar cara. No es va acovardir gens, sinó que va saber afrontar tots els problemes.

afusellar v tr Matar amb una descàrrega tancada de fusells. L’espia va ser afusellat aquell mateix vespre.

agafador m 1 Estri de cuina per agafar atuells calents. Té un agafador en forma de guant. 2 Peça d’un moble que serveix per estirar. L’agafador d’un calaix.

agafar 1 v tr Emportar-s(‘ho) per fer-ne ús. Agafeu els diners que necessiteu per anar a comprar. 2 Pujar a un vehicle. Per anar al centre què agafarem, el metro o l’autobús? 3 Arreplegar una malaltia. Ha agafat la grip. 4 Atrapar. L’han agafat quan fugia. 5 Llogar per a una feina. Per les festes, els grans magatzems agafen més venedors. 6 Entendre, captar. Ho expliques tan embolicat que no t’agafa ningú. No puc agafar l’emissora musical. 7 Emprendre. Ho ha agafat amb ganes. Ha agafat el carrer de la dreta. 8 Subjectar. Agafa fort el volant. 9 v intr Arrelar. Amb tan poca terra, les plantes no agafaran. 10 Mantenir-se, especialment la neu. La temperatura no és prou baixa i la neu no agafarà. 11 agafar-se v pron i règ Subjectar-se. S’agafava al braç del seu company per caminar amb més seguretat. 12 v pron Enganxar-se. L’estofat s’ha agafat.

agarrar* v tr, intr i pron Agafar.

agència f 1 Establiment de serveis. Agència de turisme, de viatges, de transports, de publicitat. 2 Sucursal. Una agència de banca.

agenda f Quadern amb calendari per fer-hi anotacions personals.

agenollar-se v ref Posar els genolls en terra. Per fregar el pis sempre s’agenolla.

agent 1 m i f Empleat, empleada, d’una empresa de serveis, i en general que obra per encàrrec d’un altre. Un agent d’assegurances. Un agent de policia. Agent secret. 2 m Tot allò que provoca un efecte. L’al.lèrgia és provocada per agents externs.

agermanar-se v rec Posar-se d’acord (especialment dues ciutats) per establir uns llaços de relació. Hi ha moltes ciutats europees que s’han agermanat.

àgil adj Que es mou amb rapidesa. Al cap d’unes setmanes de fer gimnàstica, diu que es troba més àgil.

agilitat f Qualitat d’àgil. Malgrat l’edat, té molta agilitat.

agitació f Inquietud molt forta. Van trobar el malalt en un estat d’agitació ben fort.

agitar 1 v intr Sacsejar. Quan tingueu tots els ingredients barrejats, heu d’agitar ben fort. 2 agitar-se v ref Moure’s amb força. La mar s’agitava per moments.

aglomeració 1 f Conjunt de coses atapeïdes o persones agrupades. Hi havia una aglomeració de gent al voltant dels músics. Una aglomeració urbana. 2 aglomeracions f pl Embussos de gent. Tenen obert fins tard per evitar aglomeracions.

agonia f 1 Transició cap a la mort. El malalt ha entrat en l’agonia. *2 Basques. Se li ha posat malament el dinar i té agonia.

agost m Vuitè mes de l’any.

agradable [var.: agradós] adj 1 Plaent als sentits. Un clima agradable. 2 De bon tracte. Una persona agradable.

agradar v intr 1 Trobar(-hi) gust. M’agrada la crema cremada. 2 Ser del grat (d’algú). Els focs artificials van agradar molt.

agraïment m Sentiment de gratitud. Va mostrar-los el seu agraïment per les atencions rebudes.

agrair v tr Sentir, manifestar gratitud. Va agrair-li el favor que li havia fet.

agranador, agranadora* m i f Persona que agrana els carrers: escombrador.

agranar* v tr Netejar la brutícia de terra arrossegant-la amb un estri adequat: escombrar.

agrari, -ària adj Referent a l’agricultura. La política agrària del govern.

agre, -a adj 1 De gust àcid i desagradable. Les prunes verdes són agres. 2 [fig.] Un caràcter agre. Unes paraules agres.

agredir v tr Atacar amb la intenció de fer mal. Uns malfactors el van agredir al carreró.

agressió f Acció d’agredir. Les agressions als àrbitres anaven en augment.

agressiu, -iva adj 1 Propens a agredir. Té un caràcter agressiu. 2 [hip.] Amb iniciativa. Un venedor agressiu.

agreujar v tr Fer més greu. Aquells insults van agreujar la situació.

agrícola adj Referent a l’agricultura. Maquinària agrícola.

agricultor, agricultora m i f Persona que es dedica a l’agricultura.

agricultura f L’art del cultiu de la terra.

agrupació f Conjunt de coses agrupades.

agrupar v tr Formar grups. Van agrupar els participants al concurs de tres en tres.

a l’aguait loc adv Vigilant. Estigueu a l’aguait per si els veieu venir.

aguantar 1 v tr Subjectar. Prohibit aguantar les portes automàtiques. 2 Sofrir. Van aguantar fam i calamitats. No puc aguantar el seu caràcter. 3 Sostenir. Uns grossos pilars aguantaven el pont. 4 v intr Resistir. Amb aquesta ventada, no sé pas si el cobert aguantarà. 5 aguantar-se v ref Sostenir-se. Estava tan cansat que ja no s’aguantava dret. 6 Contenir-se. Volia contestar-li, però es va aguantar. 7 v pron i tr Contenir. S’aguantaven les ganes de riure.

àguila [var.: àliga] f Ocell rapinyaire de vista molt aguda, que vola a gran altura.

agulla f 1 Barreta punxeguda amb el cap de diferents formes, que té molts usos. Agulla de cosir. Agulla de cap. 2 Subjectador de diferents formes i usos. Agulla de monyo. Agulla d’estendre.

agulló* m Punxa que tenen alguns insectes i aràcnids per picar: fibló.

agut, -uda adj 1 Que acaba en punxa. Unes dents agudes. 2 Dit de l’angle de menys de 90 graus. 3 [fig.] Molt fort. Un dolor agut.

ah interj Expressa sorpresa. Ah!, no vindràs?

ahir adv El dia abans del dia que som. Ahir al matí.

ai interj 1 Expressa dolor, recança. Ai, quina trepitjada! Ai, ai, que farà tard! 2 ai uix Ecs. Ai uix, quin fàstic!

aigua f 1 Líquid transparent, sense olor ni sabor. 2 Aquest mateix líquid, condicionat per a diversos usos. Aigua potable. Aigua calenta. Aigua freda. 3 Aquest mateix líquid, amb modificacions diverses. Aigua mineral. Aigua oxigenada.

aigualir v tr Rebaixar amb aigua. Diria que a la tenda aigualeixen el vi.

aiguamoll m Terreny pantanós: *marjal. Els aiguamolls de l’Empordà.

aiguarràs m Dissolvent de pintura.

aiguat m Pluja molt forta i seguida.

aigüera f Pica d’una cuina per rentar-hi els plats, esbandir-hi la verdura, etc.: *escurador.

aïllament m Fet d’estar aïllat. No sabien com acabar amb aquell aïllament.

aïllar v tr 1 Separar, deixar tot sol. Han aïllat els malalts infecciosos. 2 Deixar fora de contacte. Han aïllat les parets amb plaques de suro.

aire m 1 Mescla de gasos que formen l’atmosfera. L’aire que respirem. 2 Vent. S’ha aixecat una mica d’aire. 3 [fig.] Manera de manifestar-se. Té uns aires que el fan insuportable.

aixada f Eina de cavar la terra, amb una planxa de ferro i un mànec llarg.

aixafar [var.: xafar] v tr Deixar pla, deformar, per una pressió. T’has assegut damunt de la capsa i l’has aixafada.

aixafat, -ada [var.: xafat] adj Ben pla. El boxejador tenia el nas aixafat.

aixecar 1 v tr Portar a un nivell més alt. Aixeca un peu. 2 Posar dret. Han aixecat el pal de telèfons que havia caigut. 3 aixecar-se v pron Separar-se d’una superfície en la qual s’està. Es va aixecar una bona polseguera. 4 v ref Va caure a terra i no es podia aixecar. 5 Llevar-se. Cada dia s’aixeca de bon matí. 6 Revoltar-se. El poble es va aixecar en armes.

aixella f Part del cos de les persones, sota el muscle, allà on el braç s’ajunta amb l’espatlla.

aixeta f Mecanisme per tancar i obrir el pas d’un fluid: *grifó. L’aixeta de l’aigua. L’aixeta del gas.

així 1 adv D’aquesta manera. Deixa-ho així mateix com està. 2 així com loc adv De la mateixa manera. Tot ha de quedar així com ho vam trobar. 3 així que loc conj De manera que, tan aviat com. Hem de plegar a les cinc, així que espavila’t a acabar. Així que va arribar, va començar a escridassar-nos a tots.

això 1 pron Aquesta cosa, aquesta causa [per referència tant a la 1a., com a la 2a. persona]. Veus això que tinc a la mà? Què és això que escrius? No es trobava prou bé i era per això que no volia venir a la festa. No mireu mai el rellotge i això fa que no sigueu puntuals. 2 per això loc adv Però. Avui ha fet bon temps, per això.

ajagut, -uda adj Pla a terra. La melonera creix ajaguda a terra.

ajeure [var.: ajaure] 1 v tr Posar pla: *gitar. Van ajeure el ferit a la llitera. 2 ajeure’s v ref Posar-se pla: *gitar-se. Li agradava ajeure’s damunt l’herba.

ajornament m Efecte d’ajornar. L’obertura de la botiga ha sofert un altre ajornament

ajornar v tr Deixar per un altre dia. Han ajornat la celebració.

ajuda [var.: ajut m] 1 f Acció d’ajudar. Necessitaré ajuda per convèncer-la. 2 amb l’ajuda de loc prep Van acabar les obres amb l’ajuda d’uns voluntaris.

ajudant, ajudanta m i f 1 Persona que ocupa un càrrec secundari en algunes professions. Un ajudant de cuina. 2 Persona que de manera ocasional col.labora en tasques professionals. Se’n surt perquè sempre troba ajudants.

ajudar [var.: *aidar] v tr i règ Prestar el seu concurs a una tasca. El va ajudar a pintar l’habitació.

ajuntament m 1 Institució pública que governa un municipi. 2 Seu d’aquesta institució.

ajuntar v tr 1 Posar junt. Ajunteu més les cadires. *2 Ajustar. No tanqueu la porta, tan sols ajunteu-la.

ajupir 1 v tr Inclinar. Ajupia el cap, avergonyit. 2 ajupir-se v ref Inclinar el cos, fent flexió de cames: *acatxar-se, *acotxar-se, *emponnar-se. S’ajupien darrere les mates per no ser vistos.

ajustar 1 v tr 1 Regular un mecanisme, un preu, etc., a unes condicions acceptables. Ajustar unes balances. Va dir que s’ho quedava si li ajustava el preu. 2 Tancar (una porta, una finestra, etc.) sense girar la clau o passar el forrellat: *ajuntar. 3 ajustar-se v pron i règ Coincidir. Aquella casa s’ajustava a la descripció que me n’havien fet.

al [pl. als] cont Vaig al terrat. Escric als cosins.

ala f 1 Cada una de les extremitats d’un ocell. 2 Apèndix de certs animals. Les ales d’una ratapinyada. Les ales d’un mosquit. 3 Sortint lateral de diferents formes i funcions. Les ales d’un avió, d’un edifici, d’una taula. 4 Aparell per volar. Ala delta. Ala de pendent.

alabança f Acció d’alabar. Tot eren alabances sobre el seu bon comportament.

alabar v tr Dir(-ne) bé. Sempre alaben molt la nostra puntualitat.

alacrà* m Animal invertebrat amb un fibló verinós a la cua: escorpí.

aladroc* m Peix semblant a la sardina però més petit: seitó.

alarma f Senyal o avís de perill. Es va engegar l’alarma del cotxe, perquè havien intentat forçar la porta.

alarmar v tr Posar en estat d’alarma. Aquella sirena a mitja nit va alarmar la població.

alba f Moment del matí en què es nota la primera claror. Cada dia s’aixequen a trenc d’alba.

albelló* m Conducte per on s’escolen les aigües residuals: desguàs. Els albellons del pati.

albercoc m Fruit comestible de l’albercoquer.

albercoquer m Arbre fruiter de fulla caduca que es cultiva en climes secs.

alberg m Casa d’allotjament. Un alberg de joventut.

albergínia [var.: *albergina] f Hortalissa de forma allargada, generalment de color morat.

albufera f Llacuna al costat del mar. L’albufera de València.

àlbum m Quadern o llibre de diferents mides i usos. Un àlbum de fotos, de cromos, de dibuixos.

alça f Augment. Les cotitzacions estan a l’alça.

alçada [var.: alçària, *altària] f Dimensió d’un cos en direcció vertical. Fa vora dos metres d’alçada.

alcalde, alcaldessa m i f Persona que presideix un ajuntament: batlle.

alçament m 1 Acció i efecte d’alçar. Alçament de pesos. 2 Revolta. Un alçament militar.

alçar 1 v tr Portar a un nivell més alt. Alça més el braç. *2 Endreçar. Quan haureu acabat de jugar, alceu-ho tot. 3 alçar-se v ref Llevar-se. Cada matí s’alça a les sis. 4 Posar-se dret. Es van alçar de terra. 5 alça exp Indica sorpresa, admiració. Alça, quina moto que duus!

alcohol m Líquid sense color, fàcil d’evaporar-se i inflamable. El vi, la cervesa i els licors contenen alcohol.

alcohòlic, -a 1 adj Que conté alcohol. Begudes alcohòliques. 2 adj i m i f Que està alcoholitzat. Una persona alcohòlica. Un tractament per a alcohòlics.

alcoholitzat, -ada adj Es diu de la persona que pateix intoxicació per l’alcohol.

alè m Aire que surt dels pulmons en l’expiració. S’aguantava l’alè. Li feia pudor l’alè.

aleatori, -òria adj D’una probabilitat molt relativa. Diu que pot passar així, però això és molt aleatori.

alegrar v tr Fer alegre. Aquella música alegrava l’ambient.

alegre adj Que té alegria, que manifesta alegria. Una persona alegre i riallera. Va ser una festa molt alegre.

alegrement adv 1 D’una manera alegre. Van començar a desfilar alegrement. 2 D’una manera poc responsable. Tot s’ho pren alegrement.

alegria f Sentiment de satisfacció que es manifesta a l’exterior. El naixement del fill va ser una gran alegria per a tots.

alemany, -a 1 adj i m i f D’Alemanya. 2 alemany m La llengua alemanya.

alentir v tr i intr Fer més lent. Alentien la marxa. Quan el semàfor es va posar carabassa, va alentir.

alerta 1 f Estat de vigilància. Davant el perill d’un cicló, s’ha decretat alerta màxima. 2 exp Alerta amb el gos! 3 anar alerta loc verb Anar amb compte. Aneu alerta amb els sots de la carretera.

aleshores adv En aquell moment. Va ser aleshores que va comparèixer.

aleta f Apèndix dels peixos i d’altres animals aquàtics que els serveix per nedar.

alfabet m Conjunt ordenat de totes les lletres amb què escrivim, abecedari. El nostre alfabet té vint-i-sis lletres.

alfabètic, -a adj D’acord amb l’alfabet. Ordre alfabètic.

alfàbrega [var.: *alfàbega] f Mata molt olorosa de fulla petita.

alfals m Herba de flors morades cultivada com a farratge.

alga f Planta generalment aquàtica. No es van poder banyar, perquè la platja era plena d’algues.

algeps* m Guix.

algú pron Alguna persona: *qualcú. Diria que hi ha algú darrere la porta.

algun, -a det 1 [en sing.] Un o una d’entre uns quants: *qualque. Això devia passar en alguna ciutat nord-americana. 2 [en pl.] Uns quants o unes quantes. Necessitarem alguns caragols per collar els prestatges.

alhora adv Junts, al mateix temps. Han arribat tots dos alhora.

aliança f Unió de persones o entitats per aconseguir algun fi, pacte. Els països nòrdics van fer una aliança comercial.

aliar-se v rec i règ Establir una aliança. Molts països s’han aliat en la lluita contra la droga.

aliat, -ada adj i m i f Que ha establert una aliança. Estan aliats en una mateixa empresa. Els aliats van guanyar la Segona Guerra Mundial.

aliatge m Combinació de dos o més metalls.

alicates f Tenalles de pinça plana per manipular filferro.

aliè, -ena adj règ Estrany, no pertanyent (a). “Prohibit el pas a tota persona aliena a les obres.”

aliment m Allò que alimenta. Ha estat tot el dia sense prendre aliment.

alimentació f Acció d’alimentar-se. Fa una alimentació poc equilibrada.

alimentar 1 v tr i règ Donar aliment. Alimenten les cries tan bé com poden. L’alimenten només amb fruita i verdura. 2 alimentar-se v pron i règ Prendre aliment. Els carnívors s’alimenten de carn.

alimentari, -ària adj Referent a l’alimentació. Els productes alimentaris.

alinear v tr Fer formar en filera, especialment fer formar part d’un equip en una competició. L’entrenador no ha alineat ningú del planter.

all m Planta d’horta. Amb tres grans d’all, ja pots fer un bon allioli.

allà [var.: allí] adv En aquell lloc. Arriba’t fins allà on és ell. Allà dalt de la muntanya. Allà dins de la cova. Allà darrere la porta. Allà davant la casa. Allà damunt la cuina. “Allà sota una penya.” Allà fora feia fred.

allargar v tr Fer més llarg. Allargar un vestit.

allargat, -ada adj Més llarg del compte. Una ombra allargada.

allau f Esllavissada de neu. Quan puja la temperatura, hi ha perill d’allaus.

al.lèrgia f Afecció provocada per una sensibilitat a certs agents externs.

alletar v tr Alimentar una cria amb llet, especialment la mare. Convé alletar els nadons com més temps millor.

alleugerir v tr Fer més lleuger. S’ha d’alleugerir la càrrega del camió.

alleujament m El fet de fer més lleu un patiment, una càrrega. Un alleujament del mal de cap.

alliberament [var.: alliberació] m Acció d’alliberar(-se). Celebren l’alliberament del país per les tropes aliades.

alliberar v tr Fer lliure. Han alliberat els presos polítics.

allioli m Salsa feta amb oli i alls picats tot ben lligat. Conill amb allioli.

allò 1 pron Aquella cosa [per referència a la 3a. persona]. Veus allò que tenen allà dalt de casa seva? 2 d’allò més loc adv Moltíssim. Pensa que t’aprecia d’allò més.

al.lot, al.lota* m i f Persona d’edat imprecisa entre la infància i la joventut; [p. ext.] jove: noi, noia.

allotjament m Lloc on allotjar(-se). Ja hem trobat allotjament per aquesta nit.

allotjar 1 v tr Donar habitació. Van allotjar els excursionistes extraviats a les cases del poble. 2 allotjar-se v pron Prendre habitació. Ens allotjarem en una casa de colònies.

al.lucinar v intr 1 Alterar-se els sentits, especialment la vista. Una droga que fa al.lucinar. 2 [hip.] La vostra proposta em va fer al.lucinar.

al.ludir v tr Fer(-hi) referència no del tot explícita. Ahir, diria que us van al.ludir a la reunió.

allunyar 1 v tr Anar, dur lluny. Allunya un mica més el llum, que m’enlluerna. 2 allunyar-se v pron i règ Com més caminaven, més s’allunyaven els uns dels altres.

al.lusió f Referència feta a algú o a alguna cosa. Va demanar la paraula per al.lusions.

almenys adv Ben bé, com a mínim. Hi havia almenys dues mil persones. Si no podies venir, almenys podies avisar.

alpinisme m Esport consistent a pujar a cims elevats.

alpinista m i f Persona que practica l’alpinisme.

alqueria* f Casa de camp, mas, especialment de terres de regadiu.

alt, -a 1 adj Que té una certa alçada. Unes cases altes. 2 alt adv A una certa altura. Si que vola alt! 3 [fig.] Fort. No parleu tan alt. 4 m Alçada. El bufet feia més de dos metres d’alt. 5 alts m pl Els alts i baixos de la fortuna.

alta f 1 Inclusió en una llista. Al club hi ha hagut moltes altes aquest mes. 2 Autorització mèdica per reprendre les activitats laborals. He anat a buscar l’alta per a l’empresa.

altar m Taula destinada al culte religiós.

altaveu m Aparell que transforma els senyals elèctrics d’un amplificador en sons.

alteració f Canvi substancial. Això significa una alteració de les normes de funcionament.

alterar v tr Provocar alteració o alteracions. Han alterat els nostres plans.

altern, -a adj Que no va seguit, sinó ara l’un, ara l’altre. Rep visites en dies alterns.

alternatiu, -iva 1 adj Que representa una opció respecte a una altra cosa. Energies alternatives. 2 alternativa f Opció alternativa. Va proposar d’anar al teatre com a alternativa al cinema.

altiplà m Elevació del terreny amb una superfície plana d’una certa extensió al capdamunt.

altitud f Altura respecte al nivell del mar.

alto 1 interj Indica l’ordre de parar. Alto, fins aquí hem arribat! 2 m Parada. Farem un alto en el camí per descansar.

altre N’indica un de diferent, un de nou, un d’anterior. 1 altre, -a det Torna-ho a dir una altra vegada. Va arribar l’altre dia. T’hauràs d’acontentar amb aquestes sabates, perquè no en tens d’altres. No tens altra cosa a fer que empipar? No tinc cap altra cosa per donar-te. 2 pron Em vaig esperar estona, però no van venir ni l’un ni l’altre. 3 els altres pron Els restants. Mentre vosaltres comenceu, els altres es poden anar preparant.

altruisme m Tendència a mirar pel bé dels altres sense pensar en un mateix.

altura f Distància vertical respecte a una superfície. El vent els impedia d’arribar a massa altura. L’altura d’un triangle.

alumini m Metall gris clar molt utilitzat en bastiments metàllics, entre altres aplicacions.

alumne, alumna m i f Persona que rep ensenyament. Els alumnes de l’institut.

alvocat m Fruit comestible d’aspecte de pera, verdós i amb molta polpa.

alzina f Arbre de fulla dura i perenne, d’escorça rugosa. Alzina surera.

ama* f 1 Propietària. Qui és l’ama del gos? 2 Mestressa de casa. Un programa de ràdio per a les ames de casa. 3 Empresària. L’ama de la fàbrica.

amabilitat f Qualitat d’amable. Va tenir l’amabilitat d’acompanyar-nos.

amable adj De tracte educat i afectuós. És molt amable, ens ajuda sempre en tot.

amablement adv D’una manera amable.

amagar 1 v tr No deixar veure. Els núvols amagaven el sol. 2 amagar-se v pron Quan els va veure venir, es va amagar en un portal.

amagatall m Lloc on poder estar amagat. Els van fer fora de l’amagatall.

amanida [var.: amanit m] f Plat d’hortalisses variades i adobades, generalment crues, però que admet altres combinacions: *ensalada. Amanida verda, mixta. Amanida d’arròs, de patates, de marisc.

amanir v tr Adobar aliments: *trempar. La verdura bullida va bé amanir-la amb oli d’oliva.

amant m i f Aficionat, aficionada. És una amant de la bona cuina.

amarar [var.: amerar] v tr Mullar completament. La pluja amarava els camps.

amargant [var.: amarg] adj De gust desagradable. Ametlles amargants.

amargor f Sensació d’amargant. Tenia amargor a la boca.

amb prep 1 Indica companyia. Anava amb la Maria. 2 Indica manera. El van acomiadar amb molta pena. 3 Indica mitjà. Tot ho fa amb les mans. 4 Indica causa. Amb aquest vent, no es pot sortir al carrer. 5 Indica característiques. Un cotxe amb cinc marxes. 6 Indica oposició o acord. Està enfadat amb ell. Parla amb tothom. 7 Indica contacte. Va topar amb la paret.

ambaixada f Seu d’un ambaixador o d’una ambaixadora.

ambaixador, ambaixadora m i f Membre del cos diplomàtic que té la més alta representació del seu país en un país estranger.

ambició f Desig molt fort d’obtenir una finalitat que comporta un benefici. Tenia l’ambició d’arribar a estrella de cine.

ambiciós, -osa adj Que demostra ambició. Una idea ambiciosa.

ambient m 1 Allò que ens envolta. Si obres la finestra, es refredarà l’ambient. 2 [fig.] En aquella família hi ha mal ambient. 3 El medi. Els pingüins viuen en un ambient marítim. 4 adj Ambiental. El medi ambient. Temperatura ambient.

ambientador m Substància que perfuma l’ambient. Per dissimular l’olor de tabac, hi va tirar una mica d’ambientador amb un esprai.

ambiental adj 1 Referit a l’ambient. Temperatura ambiental. 2 Referit al medi ambient. Educació ambiental.

ambigu, -a adj Que no es manifesta clarament. Una proposta ambigua.

àmbit m Zona, sector d’influència. Aquestes mesures han tingut molta repercussió en l’àmbit universitari.

ambulància f Vehicle equipat per transportar malalts o accidentats i, en molts casos, per fer-hi les primeres cures.

ambulant adj Que va d’un lloc a l’altre. Venedors ambulants.

ambulatori m Centre mèdic per atendre pacients en règim extern.

amenaça f Acció d’amenaçar. Va rebre unes amenaces anònimes per telèfon.

amenaçador, -a adj Que suposa una amenaça. Gestos amenaçadors.

amenaçar v tr i règ Donar a entendre la intenció de perjudicar algú. El van amenaçar que el farien fora.

americà, -ana adj i m i f D’Amèrica.

americana f Jaqueta, especialment la que és feta de roba.

ametlla [var.: *ametla] f Fruit comestible de l’ametller.

ametller [var.: *ametler] m Arbre fruiter de fulla caduca que fa les ametlles.

amfibi 1 m Animal terrestre que passa per un estadi de larva aquàtica. 2 amfibi, -íbia adj Dit d’un vehicle que pot anar per terra o per l’aigua. Un camió amfibi.

amic, amiga m i f Persona que està unida per l’amistat amb una altra. Són amics de la infància.

amidar v tr Mesurar una longitud. Amida l’amplada de la cortina.

amígdala f Cada una de les glàndules del coll. Té les amígdales inflamades.

amistat 1 f Sentiment de simpatia entre persones que les fa estar unides i compartir les coses. Hi havia una gran amistat entre les dues famílies. 2 amistats f pl Conjunt d’amics. Va comunicar la notícia a les amistats.

amistós, -osa adj De tracte amable, com d’amics. Ens van fer una rebuda amistosa.

amnistia f Perdó d’un delicte per part de l’autoritat competent. Han decretat una amnistia per als presos polítics.

amo m 1 Propietari. L’amo de la casa. 2 Patró. Els amos de la botiga. *3 Pagès que duu una propietat d’una altra persona: masover.

amoïnar-se v pron Preocupar-se. M’amoïna que sigueu d’aquesta manera. No us hi amoïneu, que ens en sortirem.

amollar v tr 1 Afluixar. Amolla una mica el nus. 2 Deixar anar. Amollaven coloms per la festa.

amoníac m Líquid d’olor penetrant utilitzat en medicina. Es posa amoníac a les picades d’insectes.

amor m Sentiment gran d’estimació. Aquell home va ser l’amor de la seva vida.

amortidor [var.: esmorteïdor] m Peça d’un vehicle que contraresta els sotracs.

ampit m Mur que arriba fins a l’alçada del pit. L’ampit de la finestra.

amplada [var.: amplària] f Distància de costat a costat. El nostre carrer fa deu metres d’amplada.

ample, -a 1 adj Que té una certa amplada. Una carretera ampla. 2 Que té una certa amplitud, ampli. Té uns coneixements amples de física. 3 ample m Amplada. Quant fa d’ample, la taula?

ampli, àmplia adj Espaiós. La sala és prou àmplia, hi cabrem de sobres.

ampliar v tr Fer més ampli. Li agrada viatjar per ampliar coneixements.

amplificador m Aparell que augmenta la potència del so. L’amplificador d’una cadena musical.

amplificar v tr Augmentar la potència d’un so, el volum aparent d’un objecte, etc.

amplitud f Qualitat d’ampli. L’amplitud de la vall.

ampolla f Recipient de vidre o de plàstic, alt i amb coll, per a líquids, botella. Una ampolla de vi.

amprar* v tr Rebre diners en préstec: manllevar.

amunt adv Indica direcció cap a la part de dalt. Van tirar escales amunt.

amuntegar [var.: *amuntonar] v tr Posar(-ho) fent un munt: *acaramullar. Poseu les caixes ordenades, no les amuntegueu pas.

anada f Acció d’anar cap a un lloc. En el viatge d’anada es va posar malalt.

analfabet, -a adj i m i f Que no sap llegir ni escriure. Part de la població era analfabeta. Cada vegada hi ha més pocs analfabets.

anàlisi f Estudi detallat de les característiques d’un objecte, d’un fet, d’una substància, etc. Li fan fer una anàlisi de sang.

analitzar v tr Fer una anàlisi. Calia analitzar els motius d’aquella estranya conducta.

analogia f Relació de semblança. Hi ha una certa analogia entre el davant d’un cotxe o d’un avió i el morro d’un animal.

anar 1 v intr Moure’s en una direcció. Anaven carrer amunt. 2 Passar. Van pel mig de la plaça. 3 Funcionar. La llanterna va amb piles. 4 Escaure. Aquest color no li va. 5 Trobar-se. Com va tot? 6 Presentar-se d’una determinada manera. Anava ben vestit però mal calçat. 7 Fer de ventre. Avui ha anat tres cops. 8 v aux Indica un procés que creix o que minva. El foc s’anava apagant. 9 Indica un procés que dura. Ja pots anar dient. 10 anar a v aux Indica incertesa. Aneu a saber per on sortirà, ara! 11 fer anar loc verb Manejar, fer funcionar. Saps fer anar la màquina? 12 anar-se’n v pron Partir d’un lloc. Va anar-se’n sense avisar. 13 d’anar i tornar loc adj D’anada i tornada. Un bitllet d’anar i tornar.

anàrquic, -a adj Sense seguir un ordre previ. Tot ho fa d’una manera anàrquica.

anarquisme m Ideologia social i política que propugna la desaparició de l’Estat i la creació d’una societat en què tothom sigui igual.

anarquista adj i m i f Referent a l’anarquisme; partidari o partidària de l’anarquisme. Un sindicat anarquista. Una família d’anarquistes.

anatomia f Estructura d’un ésser viu. L’anatomia d’un peix.

anca f Cada una de les parts posteriors damunt la cuixa dels mamífers; llom d’una bèstia de muntar.

ancià, anciana m i f Persona que es troba en la vellesa.

àncora f Peça que duen els vaixells per quedar fixats al fons.

andalús, -usa adj i m i f D’Andalusia.

andana f 1 Plataforma que hi ha a les estacions per poder accedir fàcilment al tren. El tren cap a Lleida sortirà de l’andana sis. *2 Golfes. Puja aquestes cadires a l’andana.

andorrà, -ana adj i m i f D’Andorra.

ànec, ànega [var.: *àdena f, *àneda f, *ànnera f] m i f Ocell aquàtic, que és criat també com a aviram.

anècdota f Fet, història, curiosos o divertits. S’explicaven moltes anècdotes de la ministra d’Educació.

anell m Cèrcol rodó, generalment de metall noble, que es duu al dit. L’anell de casat.

anella f Cèrcol rodó de diferents mides i materials i de diferents usos. Les anelles de la cortina.

anestèsia f Supressió del dolor per mitjà de medicaments. Anestèsia total.

àngel m Esperit del bé.

angines f pl Inflamació de les glàndules del coll.

angle m 1 Figura geomètrica. Angle recte, obtús, agut. 2 Racó, cantó. Un angle del menjador, de la taula.

anglès, -esa 1 adj i m i f D’Anglaterra. 2 anglès m La llengua anglesa.

angoixa f Sensació desagradable d’opressió psicològica. Totes aquelles desgràcies li provocaven angoixa.

angoixós, -osa adj Que causa angoixa. Una pel.lícula angoixosa.

anguila f Peix amb el cos semblant a una serp. Les anguiles de l’Albufera.

angúnia f Sensació desagradable. Em fa una certa angúnia haver-li-ho de dir. Em fa angúnia tocar una cosa tova.

ànim [sovint en pl.] m Estat psíquic que fa tenir ganes o disgust de les coses. No té ànims per a res. Ànim, que ja hi falta poc!

ànima f 1 Energia vital. Hi va posar l’ànima, en aquella empresa. Ella va ser l’ànima de la festa. 2 Persona. A aquelles hores no es veia ni una ànima.

animador, animadora m i f Persona que presenta i anima un espectacle. En el festival de televisió hi havia dues bones animadores.

animal m 1 Ésser viu que menja i generalment es desplaça i es relaciona. Els animals vertebrats i els invertebrats. 2 Per oposició a persona. Els masovers donaven menjar als animals.

animar v tr Donar ànims. El públic animava l’equip en va.

animat, -ada adj Que es troba amb ànims, que mostra animació. No estic massa animat, avui. Una festa animada.

anís m 1 Planta que fa unes llavors molt aromàtiques utilitzades com a condiment. 2 Licor extret de l’anís. Una copeta d’anís.

anit* adv 1 La nit passada. Anit no vaig poder dormir. 2 La nit que ha de venir. Anit anirem al teatre.

anivellar v tr Posar al mateix nivell. Cal anivellar els sous més baixos.

aniversari m 1 Diada en què fa anys d’un fet. L’aniversari de casament. 2 [esp.] Diada en què algú fa anys. Les espelmes del pastís d’aniversari.

annex, -a 1 adj Que acompanya, afegit. Van fer fer una habitació annexa a la sala. 2 annex m Va presentar el projecte relligat i, els annexos, en un arxivador a part.

anomenada 1 f Fama. És un poeta que té molta anomenada. 2 d’anomenada loc adj Famós. Una cantant d’anomenada.

anomenar v tr Parlar d’algú. L’altre dia, a la reunió, et vam anomenar.

anònim, -a 1 adj Que no se sap qui és, de qui és. Una trucada anònima. 2 anònim m Escrit que no duu firma. Ha rebut un anònim amb amenaces.

anorac m Jaqueta impermeable, amb caputxa.

anormal adj Que no és normal. Mostrava un comportament anormal.

anotació [sovint en pl.] f El fet d’anotar alguna cosa. Va fer unes anotacions al marge del text.

anotar v tr Apuntar per escrit. Anota la nostra adreça.

ànsia f 1 Sensació de neguit. Si tardeu molt, passaré ànsia. 2 Pressa, ànim. Ens donava ànsia per acabar.

ansiós, -osa adj Amb desig. Estava ansiós per saber els resultats.

antecedent m Allò que precedeix. Tot pronom o adverbi relatiu té un antecedent. 2 antecedents m pl Accions passades d’una persona, especialment del punt de vista policial o penal. La pena va ser més greu perquè tenia antecedents.

antecessor, antecessora m i f Persona que en precedeix una altra en un càrrec, una feina, etc. El primer dia es va dedicar a llegir els informes del seu antecessor.

antena f 1 Dispositiu per captar més bé les ones de la ràdio, de la televisió, del radar, etc. Una antena parabòlica. 2 Apèndix del cap de certs invertebrats. Les antenes d’una llagosta.

anteposar v tr i règ Donar preferència. Anteposava els interessos de la majoria als seus propis interessos.

anterior adj Que ocupa el lloc precedent. El dia anterior a la festa. La façana anterior,

anterioritat f Situació referida a un temps anterior. El van avisar amb anterioritat als fets.

antiaeri, -èria adj Que defensa dels atacs aeris. Un míssil antiaeri.

antibiòtic m Medicament que combat l’acció dels microorganismes.

antic, -iga adj D’altres temps. Els antics castells.

anticicló m Zona atmosfèrica de pressions altes respecte a les zones del voltant. L’anticicló de les Açores.

anticipar v tr Fer abans del temps convingut. Si em pots anticipar algun pagament, m’anirà molt bé.

antigament adv En temps antics. Antigament es viatjava en diligència.

antiguitat 1 f El temps antic. Els fets de l’antiguitat. 2 antiguitats f pl Objectes antics de valor. M’encanten les antiguitats.

antipatia f Condició d’antipàtic. Vessa antipatia per tots els porus.

antipàtic, -a adj Que repel.leix en el tracte. Una persona antipàtica.

antiquari, antiquària m i f Persona que es dedica a comprar i vendre antiguitats.

antisolar adj Dit del producte que neutralitza els efectes de les radiacions solars. Crema antisolar.

anual [var.: anyal] adj Que passa cada any, que dura un any. Una festa anual.

anul.lar v tr Declarar nul. Han anul.lat el resultat de la competició.

anunci m Text de propaganda comercial. Han tallat tres vegades la pel.lícula per passar anuncis.

anunciar v tr 1 Fer propaganda comercial amb anuncis. Anuncien un nou producte per fer encara més blanca la roba. 2 Fer a saber, pronosticar. La dona del temps anuncia tempestes.

anus m Forat de sortida del recte.

anxova f Seitó conservat en sal. Anxoves de l’Escala.

any m Temps que està la Terra per fer una volta completa a l’entorn del Sol. Esperem que aquest any no plourà tant. L’any de traspàs té 366 dies.

apa interj 1 Expressa estranyesa. Apa, que no m’ho crec! 2 S’utilitza per animar. Apa, no us ho prengueu així!

apagar v tr 1 Extingir un foc. Apaga el foc, que l’olla ja ha bullit prou. Els bombers no podien apagar l’incendi. 2 Desconnectar. Apaga el llum. Apagueu el televisor.

apagat, -ada adj Poc intens. Uns colors apagats. Uns sorolls apagats.

apaivagar v tr Calmar.

aparador m 1 Vitrina d’exposició a l’exterior d’una botiga: *mostrador. S’encantava davant els aparadors. 2 Bufet. Deseu les estovalles a l’aparador.

aparcament m Lloc, instal.lacions on deixar el cotxe aparcat. Fa mitja hora que volta i no troba aparcament. L’ajuntament ha fet nous aparcaments subterranis.

aparcar v tr i intr Deixar un vehicle en un lloc durant un temps. On has aparcat el cotxe?

aparèixer v intr Fer-se present. Quan la festa ja s’acabava, van aparèixer més convidats.

aparell m 1 Instrument mecànic o elèctric que té una utilitat pràctica. Un aparell de ràdio. 2 Conjunt d’òrgans del cos que fan una funció. L’aparell circulatori.

aparellador, aparelladora m i f Auxiliar d’arquitecte.

aparellar v tr Relacionar per parelles segons alguna qualitat.

aparença f Semblança externa. No sempre et pots fiar de les aparences.

aparent adj Segons que es pot captar pels sentits. Aquella calma era més aparent que real.

aparentment adv En aparença. Aparentment semblava enfadada.

aparició f 1 El fet d’aparèixer. L’aparició d’un nou cantant. 2 Fantasma. Així, a mitja claror, sembla una aparició.

apartament m Habitatge de dimensions reduïdes. Han llogat un apartament vora mar.

apartar(-se) v tr i pron Posar(-se) més lluny, a un costat. Aparteu les criatures. Va haver d’apartar-se per deixar-los passar.

apassionar-se v pron Experimentar un gran entusiasme. Quan parla de futbol, s’apassiona.

apassionat, -ada adj i m i f Que sent una gran passió (per). És un apassionat del cinema.

àpat m Cada una de les menjades que fem al dia.

apegalós, -osa* adj Enganxós. Una substància apegalosa.

apegar* 1 v tr Enganxar. Has d’apegar els trossos del plat que s’ha trencat. 2 apegar(-se) v pron i tr Contagiar(-se). M’han apegat la grip. Una malaltia que s’apega fàcilment.

apendicitis f Inflamació de l’apèndix. Un atac d’apendicitis.

apèndix [pl. -xs] m Afegitó. La bibliografia va darrere, en un apèndix. Les aletes dels peixos són apèndixs. L’han operat de l’apèndix.

aperitiu m Menjada lleugera per fer gana. Per aperitiu ens van posar un martini amb olives.

api m Hortalissa de tronxos blancs i llargs que s’utilitza per fer amanides o per al caldo. Diuen que l’api va bé per als nervis.

apilotar-se v pron i règ Formar aglomeracions. Els compradors s’apilotaven a la porta de les botigues a causa de les rebaixes.

apinyat, -ada adj Dit d’un conjunt de coses que estan molt juntes, molt estretes. L’enciam té les fulles apinyades.

aplanar v tr Deixar plana una superfície. Han aplanat el mig de la plaça.

aplaudiment m Picament de mans. El públic el va rebre amb grans aplaudiments.

aplaudir v intr Picar de mans. Quan va haver acabat la interpretació, tots van aplaudir amb ganes.

aplegar 1 v tr Reunir. El conferenciant va aplegar força públic. *2 v règ Arribar. Quan aplegarem a París? 3 aplegar-se v pron i règ Reunir-se. Mig poble es va aplegar davant de l’ajuntament.

aplicació f 1 Ús, utilitat. L’aparell que has comprat té moltes aplicacions. 2 Dedicació. Estudia amb molta aplicació.

aplicar v tr 1 Concretar a la pràctica. Domina la teoria, però no la sap aplicar. 2 Imposar. El tribunal li ha aplicat la pena màxima.

aplicat, -ada adj 1 Que és conseqüència d’una aplicació o concreció. Estudis aplicats d’informàtica. 2 Que s’hi fa amb interès. Un alumne aplicat.

apoderar-se v pron i règ Prendre amb violència. L’enemic es va apoderar de tot l’armament.

aportar v tr i règ Presentar. Ha aportat noves idees al projecte.

apòsit m Material per a cures mèdiques, com ara benes o gases.

aposta f El fet d’apostar. S’admeten apostes fins cinc minuts abans de començar la competició.

apostar v règ Jugar-se diners en l’encert d’un resultat. Li agrada apostar a les carreres de cavalls.

apòstol m Persona que difon una idea. Es va convertir en un apòstol de la pau.

apreciació f Punt de vista. Segons la nostra apreciació, aquesta mena de roba no anirà bé per fer la cortina.

apreciar 1 v tr Valorar. Aprecien molt la vostra ajuda. 2 Estimar. Tots els companys l’aprecien molt. 3 apreciar-se v pron Entreveure’s. S’apreciava una certa desconfiança en la seva mirada.

apreciat, -ada adj Valorat. Un peix molt apreciat per menjar.

aprendre 1 v tr Adquirir coneixença. Ha après el català en un any. 2 v règ Vol aprendre a fer de mecànic.

aprenent, aprenenta m i f Persona que aprèn un ofici.

aprenentatge m Període en què s’aprèn. Per arribar a ser un bon mecànic, calen anys d’aprenentatge.

aprimar-se v pron Perdre greix. Segueix un règim per aprimar-se.

aprofitar 1 v tr Treure(‘n) profit. No aprofita gens els consells que li donen. 2 v règ Servir. El seu fill no aprofita per als negocis.

aprofundir v règ Fer més profund. Vol aprofundir en el coneixement de la matemàtica.

apropar 1 v tr Acostar. Les autopistes apropen les poblacions. 2 apropar-se v pron i règ Això ja s’apropa a la quantitat exigida.

apropiar-se v pron i tr Quedar-s(‘ho) com a seu. S’ha apropiat totes les meves idees.

apropiat, -ada adj Adequat. No duia el vestit apropiat a la festa.

aprovació f El fet d’aprovar, acord.

aprovar v tr 1 Manifestar acord. Tothom aprova la nostra gestió. 2 Superar una prova. Ha aprovat l’examen de conduir.

aprovat m Nota justa en una prova. Ha passat l’examen amb un aprovat.

aproximació 1 f Idea aproximada. Li va fer una aproximació del projecte. 2 per aproximació loc adv A ull. Ho ha calculat per aproximació.

aproximat, -ada adj D’un valor no exacte, però que s’hi acosta. Li va dir el preu aproximat de tot.

apte, -a adj Que té capacitat per fer una cosa. És apta per a tot tipus d’esport.

aptitud 1 f Capacitat. Li fan fer una prova d’aptitud. 2 aptituds f pl Condicions. Té aptituds per a la mecànica.

apujar v tr Portar a un nivell més alt. Qui ha apujat el volum de la ràdio? Apugen els sous amb comptagotes, i els preus, a raig.

apuntar v tr 1 Prendre nota. Apuntava el nom dels presents. 2 Dirigir una arma cap a un objectiu. L’apuntaven amb la pistola.

apunts m pl Notes preses de manera molt resumida. Passava en net els apunts de classe.

apunyalar v tr Ferir amb punyal, especialment diversos cops. Va apunyalar-la amb un ganivet de cuina.

aquarel.la f Tècnica de pintura; obra feta amb aquesta tècnica. Pintar a l’aquarel.la. Una exposició d’aquarel.les.

aquari [var.: aquàrium] m Recipient amb parets de vidre, o instal.lacions, per tenir-hi animals i plantes aquàtics.

aquàtic, -a adj Referent a l’aigua. Animals aquàtics.

aquell, -a det i pron Demostratiu lligat a la 3a. persona. Com es diu, aquella muntanya d’allà al fons? Et recordes d’aquella vegada que ens vam perdre? Qui són aquells?

aquest, -a det i pron Demostratiu lligat a la 1a. i 2a. persones. [cf. est/eix] Aquestes sabates que portes són ben bé com aquestes meves. Què vol ara, aquest? Aquesta me la pagaràs!

aquí adv Indica el lloc on sóc ‘jo’ i on ets ‘tu’. [cf. ací] Vine aquí dalt, que hi estaràs més bé, que aquí on t’has assegut no hi toca el sol.

ara 1 adv Al moment present. Ara arriben els últims. 2 ara… ara… conj Ara riu, ara plora. 3 ara conj, ara bé loc conj Jo ja li ho he explicat tot; ara (ara bé), si no en vol fer cas, ja s’ho farà. 4 i ara exp Indica sorpresa. I ara!, per què ho has fet, això?

àrab 1 adj i m i f Dels països àrabs. 2 m La llengua àrab.

aràcnid m Nom dels animals invertebrats de vuit potes, com les aranyes.

arada [var.: *aladre m] f Instrument per llaurar, amb una rella per fer els solcs, que sol ser estirat per un tractor.

aranya f 1 Animal invertebrat que teixeix les teranyines. 2 [p. ext.] Llum de braços que penja del sostre.

arbitrari, -ària adj No ajustat a normes convingudes. Ha pres una decisió arbitrària.

àrbitre, àrbitra m i f Persona que vetlla pel compliment de les regles del joc en una competició esportiva.

arbre m Vegetal de tronc llenyós que es ramifica a una certa altura de terra. Arbre de ribera. Arbre fruiter.

arbreda f Lloc plantat d’arbres.

arbust m Vegetal de tronc llenyós que es ramifica prop de terra.

arc m 1 Tot allò que té la forma d’una porció de línia corba. L’arc de sant martí. L’arc de triomf. L’arc de les celles. Els arcs d’un pont. 2 [esp.] Arma o estri per tirar fletxes. Tir a l’arc.

àrea f 1 Superfície amb una destinació específica. L’àrea de la porteria d’un camp de futbol. L’àrea de servei d’una autopista. Àrea comercial. 2 [esp.] Mesura de superfície.

arena f Material format per granets minúsculs procedents de roques esmicolades, sorra.

arenós, -osa adj Que conté arena, sorrenc.

aresta f 1 Recta d’unió de dues cares d’un poliedre. Un mobiliari ple d’arestes. 2 Cada un dels filaments d’una espiga. Les arestes d’una espiga d’ordi.

argila f Material de gran plasticitat quan és humit, amb el qual es fa ceràmica.

argument m Raonament per provar un fet. El venedor donava tota mena d’arguments per convèncer els clients .

argumentar v tr Raonar mitjançant arguments. Va argumentar prou bé la seva oposició al projecte.

àrid, -a adj Sense humitat, sense vegetació. Una comarca àrida.

aristocràtic, -a adj De maneres i gustos refinats. Té un tarannà aristocràtic.

aritmètica f Part de la matemàtica que estudia els nombres.

arma f Instrument per lluitar. Arma de foc. Arma blanca.

armadura f Vestit fet de peces de ferro que servia com a defensa. Una armadura medieval.

armament m Conjunt de les armes que posseeix algú. L’exèrcit havia renovat bona part del seu armament.

armar v tr Proveir d’armes. Han armat tot el poble.

armari m Moble amb portes, dotat de prestatges, calaixos, etc., per desar-hi diferents objectes segons les finalitats. Armari de cuina. Armari de paret. Armari rober.

armilla f Peça de vestir que cobreix el tòrax, oberta per davant i sense mànigues: *guardapits, *jupetí.

aroma f Perfum, olor agradable. Quines aromes que vénen de la cuina!

aromàtic, -a adj Que fa aroma. El romaní i la farigola són plantes aromàtiques,

arqueologia f Ciència que estudia la història antiga a partir de les restes deixades.

arquitecte, arquitecta m i f Persona que projecta edificis i en dirigeix la construcció.

arquitectura f Art de planificar i construir edificis.

arracada f Penjoll o botó que es duu a les orelles com a guarniment.

arraconar v tr Deixar en un racó, de racó. Per entrar l’armari, heu d’arraconar la taula. Han arraconat totes les propostes de millora.

arran 1 adv Des de la base. Els segadors segaven arran. 2 arran de loc prep Indica gran proximitat en l’espai o en el temps. L’helicòpter volava arran de terra. Arran d’aquells fets, la seva salut se’n va ressentir.

arrapar-se v pron i règ Agafar-se amb força. L’heura s’enfilava per la paret arrapant-s’hi.

arrecerar-se v pron Protegir-se del fred, del vent, etc. Es van arrecerar com van poder en una balma per passar-hi la nit.

arrecerat, -ada adj Abrigat. Una vall arrecerada.

arreglar 1 v tr Posar(-hi) ordre. Així no podeu pas continuar, ho heu d’arreglar. 2 Reparar. Heu de dur el televisor a arreglar. 3 arreglar-se, arreglar-se-les v pron Espavilar-se. Deixa’l, que ell ja se sap arreglar. Ja se les arreglarà.

arrel [var.: *raïl, rel] f Part de la planta, que creix generalment sota terra.

arrelar v intr Posar arrels. El ficus ja ha arrelat.

arrencada [var.: arrancada] f Començament d’un moviment. El moment més delicat d’aquell negoci va ser l’arrencada.

arrencar [var.: arrancar] 1 v tr i règ Separar amb violència una cosa d’allà on està agafada o fixada. No podia arrencar els claus de la paret. Va arrencar la criatura dels braços de sa mare. 2 v tr Començar. Arrencar el vol. 3 arrencar a v aux Començar a. Arrencar a córrer.

arreplegar v tr Agafar, recollir de manera ocasional. A la fira, hi vaig arreplegar tot de catàlegs. Ha arreplegat un bon refredat.

arreu adv 1 [var.: a tot arreu, pertot arreu] A totes bandes. D’això, en trobaràs arreu. Té fotografies de tot arreu del món. *2 Seguit. Les coses s’han de fer arreu. *3 Deixat. Aquell va sempre molt arreu.

arribada f Moment, fet d’arribar. Esperaven l’arribada del vaixell que venia de Nàpols.

arribar 1 v intr Acabar un trajecte en el lloc de destí. Demà arriba el teu germà. 2 Fer-se present. Quan arribarà, el bon temps? 3 v règ. Fins demà no arribarem a París. 4 Aconseguir. No sé si arribaran a guanyar. Si ho deixes tan lluny, no hi arribaré. Els moviments sísmics van arribar fins a la ciutat. 5 Procedir de. El tren que arriba de Bilbao. 6 arribar a v aux Ponderatiu. Que arribes a ser pesat!

arriscar(-se) v tr i pron Posar(-se) en perill. Embarcant-se en aquell negoci, van arriscar els pocs diners que els quedaven.

arriscat, -ada adj 1 Que comporta risc. Una empresa arriscada. *2 Eixerit. Un vellet molt arriscat.

arrissat, -ada adj 1 Dit dels cabells amb rínxols: *rull. Una cabellera arrissada. 2 Dit de la mar una mica picada. Una mar arrissada.

arrodonir [var.: *arredonir] 1 v tr Fer rodó. Amb moviments ràpids de mans, va arrodonir la peça. 2 [fig.] Completar. Posi-me-n’hi tres dotzenes més i arrodonirem la comanda. 3 per acabar-ho d’arrodonir loc adv Per completar la jugada. El van atracar i, per acabar-ho d’arrodonir, li van donar una pallissa..

arromangar-se [var.: arremangar-se] v pron i tr Tirar-se amunt les mànigues, els camals. Es va arromangar la camisa per treballar més bé.

arronsar v tr Reduir per contracció el volum, la llargada, etc. Arronsa les cames, que no puc passar.

arròs m Planta que es cultiva en camps inundats; nom de diversos plats cuinats amb els grans d’aquesta planta. Arròs a la cassola. Arròs a banda. Arròs negre. Arròs de cego.

arrossar m Camp d’arròs. Els arrossars del delta.

arrossegar v tr 1 Estirar una cosa o algú que va per terra. Arrossegava darrere seu un sac més gran que ella. 2 Dur plana per terra una part del cos. Camina arrossegant els peus.

arruga [var.: *rua] f 1 Solc de la pell. Té arrugues al front. 2 Plec mal fet de la roba. Duu la brusa plena d’arrugues.

arrugat, -ada [var.: *ruat] adj Que té arrugues. Un vestit arrugat. Una pell arrugada.

arruïnar v tr Dur a la ruïna. La crisi ha arruïnat moltes empreses.

arruixadora* [var.: ruixadora] f Recipient per regar: regadora.

arsenal m 1 Dipòsit gran d’armes. 2 Drassanes de la marina de guerra. L’arsenal de Cartagena.

art m o f 1 Activitat que genera obres de creació. L’art de la pintura. L’art del cinema. Les belles arts. Les obres d’art. 2 Certes tècniques. Les arts gràfiques.

artèria f Conducte que duu la sang des del cor fins a qualsevol part del cos. L’artèria aorta.

arterial adj Referent a les artèries. Tensió arterial.

artesà, -ana [var.: artesanal] 1 adj Referent a l’art manual. Treball artesà. 2 m i f Persona que treballa en un art manual.

artesania f Producció d’obres d’artesà. Hi ha comarques on l’artesania té importància. Una obra d’artesania.

article m 1 Forma gramatical que determina el nom. L’article literari i l’article salat. 2 Gènere, producte comercial. Articles de primera necessitat. 3 Escrit aparegut en un diari o una revista.

articulació f Punt d’unió mòbil de dues parts o peces d’un conjunt. El colze és a l’articulació del braç i l’avantbraç.

articular 1 v tr Pronunciar. De la impressió, no podia articular paraula. 2 articular-se v pron i règ Unir-se. La clavícula s’articula amb l’omòplat.

artificial adj Que ha estat creat per les persones i no per la natura. Un estany artificial. Treballa amb llum artificial.

artista m i f 1 Professional d’alguna art creativa. Tots els artistes del barri s’han aplegat en un casal. 2 Actor o actriu de teatre o de cinema.

artístic, -a adj Relatiu a l’art, fet amb art. Estudia fotografia artística. Han fet una decoració molt artística.

arxiu m Lloc on es guarden documents. L’Arxiu de la Corona d’Aragó.

arxivador m Moble o capsa on es desen documents d’una manera ordenada. Al costat de la taula de despatx hi havia un arxivador.

as m 1 Carta de joc. L’as de bastos. 2 Esportista que destaca. L’as de Fórmula 1.

ascendent adj Que puja. Moviment ascendent.

ascens m Augment de categoria en una feina. A més d’augmentar-li el sou, li van prometre un ascens per l’any següent.

ascensió f Pujada, especialment a un cim. L’ascensió a l’Everest.

ascensor m Cabina que puja i baixa per dins d’un edifici per al transport de persones. Han deixat les portes de l’ascensor obertes.

ase m 1 Mamífer que havia estat molt emprat com a bèstia de càrrega. 2 [fig.] Home ignorant. No entens res de res, ets un ase.

asfalt m Substància negra, enganxosa, que es fa servir per pavimentar.

asfaltar v tr Pavimentar amb asfalt. Han asfaltat el carrer .

asfíxia f Falta d’oxigen als pulmons.

asfixiar(-se) v tr i pron Provocar o tenir asfíxia. Amb aquell fum s’asfixiaven per moments.

asiàtic, -a adj i m i f De l’Àsia.

asil m Acolliment, especialment en el cas de persones refugiades. Asil polític.

asma f Malaltia respiratòria. L’al.lèrgia li provoca asma.

aspa f Conjunt de barres o pales que van generalment encreuades. Les aspes d’un molí de vent, d’un aerogenerador.

aspecte m Manera de presentar-se a la vista. Tens bon aspecte.

aspiració 1 f Acció d’aspirar l’aire. Li van demanar d’obrir la boca per facilitar l’aspiració. 2 [fig.] aspiracions f pl Desig de prosperar. Una persona amb aspiracions.

aspiradora f Aparell electrodomèstic per treure la pols.

aspirar 1 v intr Agafar aire pels pulmons. Aspireu profundament! 2 v règ Tenir aspiracions. Aspirava a acabar la carrera en el temps mínim

aspirina f Medicament contra el dolor, generalment en forma de pastilles.

aspre, -a adj Poc agradable als sentits. El codony és aspre. Una roba aspra. Una veu aspra.

assabentar 1 v tr i règ Fer a saber. El van assabentar de la mort del cunyat. 2 assabentar-se v pron i règ Saber, estar al cas (de). Ara m’acabo d’assabentar que està de viatge.

assaborir v tr Entretenir un gust en el paladar. Assaboria l’orxata amb delit.

assaig [pl. -jos- o -igs] m Prova, especialment d’una interpretació teatral, musical o cinematogràfica. Demà hi haurà assaig general.

assajar v intr Fer un assaig o assajos. La companyia assaja als matins.

assalariat, -ada adj i m i f Que depèn d’un salari. Treball assalariat. Les condicions de vida dels assalariats.

assalt m Acció d’assaltar. Van prendre la ciutat per assalt.

assaltar v tr 1 Atacar de manera sobtada. Els van assaltar uns lladres de camí ral. 2 [fig.] El va assaltar una sospita.

assassí, -ina adj i m i f Que assassina o ha fet un assassinat. La banda assassina. Seguien el rastre de l’assassí.

assassinar v tr Matar amb premeditació. Han assassinat el president.

assassinat m El fet d’assassinar algú. El jutgen per assassinat.

assecador m Aparell per assecar els cabells.

assecar 1 v intr Llevar la humitat. Posa els plats a assecar. 2 v tr Exhaurir els sucs d’un organisme. La calor ha assecat les plantes. 3 assecar-se v pron Exhaurir l’aigua. Si no plou, els pantans s’assecaran.

assedegat, -ada adj Consumit per una gran set. Després de l’excursió, estava assedegada.

assegurador, -a adj Que assegura. Una companyia asseguradora.

assegurança f Contracte amb una companyia asseguradora. Una assegurança de vida.

assegurar 1 v tr i règ Sotmetre a una assegurança o a seguretat. Han assegurat la casa contra incendis. Assegura la llibreria amb unes falques. 2 Garantir. Em van assegurar que vindrien. 3 assegurar-se v pron i règ Verificar. S’han assegurat que els frens estaven en bon estat.

assemblar-se v pron i règ Tenir una semblança (amb). S’assembla molt al seu avi. 2 v rec Són germans, però no s’assemblen gens.

assemblea f Reunió de molta gent per debatre una qüestió. Van fer una assemblea per decidir la vaga.

assentada f Reunió per arribar a acords. Hem de tenir una assentada per aclarir unes quantes coses.

assenyalar v tr Indicar. Hi havia uns rètols que assenyalaven els accessos al camp.

assenyat, -ada adj Que té seny. Per l’edat que té, hauria de ser més assenyat.

asserenar-se v pron Calmar-se. Després d’haver plorat tanta estona, va començar a asserenar-se. El cel s’asserenava després del temporal.

assessor, -a adj i m i f Que assessora. Els assessors del president.

assessorar v tr Aconsellar.

assetjar v tr Posar setge. Els periodistes assetjaven els testimonis a l’entrada dels jutjats.

asseure’s v pron i règ Fer reposar el cul a terra o en un seient. Es van asseure tots al voltant del foc.

assignar v tr Fixar. Li han assignat una quantitat com a diners de butxaca.

assignatura f Matèria d’un pla d’estudis. A primer curs tenim divuit assignatures.

assimilar v tr i intr 1 Transformar els aliments. Menja molt però no assimila bé. 2 [fig.] Comprendre. Li costa moltes hores d’estudi assimilar els conceptes.

assistència f Fet d’assistir(-hi), proporció de gent que (hi) assisteix. Ha fet moltes faltes d’assistència. A les primeres representacions, l’assistència va ser baixa.

assistent adj i m i f Que (hi) assisteix. El públic assistent. Els assistents a l’acte.

assistir v règ Ser en un acte, un esdeveniment, un espectacle. Va assistir poc públic a l’estrena.

associació f 1 Entitat no lucrativa que agrupa persones amb uns interessos comuns. Associació de Veïns. 2 Relació. Me n’he recordat per associació d’idees.

associar 1 v tr i règ Relacionar. Associen incultura amb pobresa. 2 associar-se v pron i règ Ajuntar-se amb una finalitat. S’han associat per fer més gran el negoci. Amb qui t’has associat?

assolellat, -ada adj Que (hi) toca molt el sol. Un terrat assolellat.

assolir v tr Aconseguir. Hem assolit els objectius.

assumir v tr Fer-se càrrec (de). Va assumir la defensa de l’acusat.

assumpte m Tema. De quin assumpte hem de parlar?

ast m Barra prima de ferro per coure vianda a la brasa. Pollastre a l’ast.

astre m Cos celeste. La Lluna i el Sol són astres.

astrologia f Estudi dels astres i de les seves preteses influències en el comportament humà.

astronau f Nau de l’espai.

astronauta m i f Tripulant d’una astronau.

astronomia f Ciència que estudia els astres.

astúcia f Condició d’astut. Actuava amb astúcia en les seves relacions amb la competència.

astut, -a adj Que aconsegueix els seus propòsits amb enginy i engany. La guineu té fama d’astuta en la literatura popular.

atabalar v tr Alterar la serenitat. Tantes preguntes seguides m’atabalen.

atac m 1 Acció d’atacar. Van repel.lir l’atac dels enemics. 2 Afecció sobtada. Un atac de cor

atacar v tr i intr Anar contra algú amb la intenció de perjudicar. Van donar l’ordre d’atacar l’enemic. L’oposició va atacar les propostes del govern. El davanter atacava amb força.

atansar(-se) v tr, pron i règ Acostar-(se). Atansa’m les estisores. No t’atansis tant a l’estufa!

atapeït, -ïda [var.: *atapit] adj Espès, comprimit. Aquest pa té la molla molt atapeïda.

ataronjat, -ada adj De color tirant a taronja.

atemptar v règ 1 Planejar, provocar un atemptat. Volien atemptar contra la vida del primer ministre. 2 Contradir. Aquestes idees atempten contra la lògica més elemental.

atemptat m Acte terrorista. Hi ha hagut un atemptat amb cotxe bomba.

atenció f 1 Interès per entendre, per captar, per fer les coses. Has de posar més atenció en allò que fas. Aquelles paraules em van cridar l’atenció. Prou que el vaig sentir, aquell soroll, però no hi vaig parar atenció. 2 [sovint en pl.] Mirament. Van tenir l’atenció de passar-nos a recollir. Durant la visita, tot van ser atencions amb nosaltres.

atendre v tr Estar per algú, per algun afer. L’especialista ens va atendre molt bé. La malaltia no em deixa atendre prou bé els estudis.

atenir-se [var.: atindre’s] v pron i règ Considerar, tenir en compte. Has d’atenir-te només a les teves obligacions. Davant de tantes informacions contradictòries, no sé a què atenir-me.

atent, -a 1 adj Que fa atenció (a), que té la capacitat d’atendre. Una persona molt atenta i servicial. 2 adj règ Estava atent als resultats dels partits.

atenuar v tr Fer menys fort, menys greu. El cinturó de seguretat va atenuar els efectes de la topada.

aterrar v intr Posar-se en terra. L’avioneta va aterrar fent bots.

aterratge m Acció d’aterrar. “Preparats per a l’aterratge.”

aterrir v tr Provocar terror. Un drac ferotge aterria totes les poblacions de l’entorn.

ateu, -ea m i f Persona que nega l’existència de cap déu.

àtic m Pis situat a la part de dalt d’un edifici, que sol tenir terrasses.

atifell* [gen. en pl.] m Estri.

atipar 1 v intr Omplir molt una menja. Aquest pastís atipa molt. 2 v tr Cansar. Els teus capritxos ja comencen a atipar-me. 3 atipar-se v pron i règ Menjar(-ne) en excés. Es van atipar d’espaguetis. Per dinar s’atipa. 4 Cansar-se Al final, es va atipar de tanta comèdia.

atles m Llibre de mapes.

atleta m i f Persona que practica l’atletisme.

atletisme m Conjunt d’esports de realització individual que inclouen curses, salts i llançaments. Els caps de setmana fa atletisme.

atmosfera f Capa de gasos que envolta la Terra.

atmosfèric, -a adj Referent a l’atmosfera. Corrents atmosfèrics.

àtom m La partícula més petita d’un element.

atòmic, -a adj Referent a l’àtom. Pes atòmic.

atorgar v tr Concedir. Li han atorgat el primer premi.

atracament m Robatori a mà armada. Hi ha hagut un atracament a la sucursal de la caixa d’estalvis.

atracar 1 v tr Robar a mà armada. Han atracat la botiga de la cantonada. 2 v intr Entrar a port una nau. Van anar al moll a veure atracar els vaixells.

atracció 1 f Acció i efecte d’atraure. Sent atracció pels homes alts. 2 atraccions f pl Conjunt de jocs i altres diversions d’una fira. Un parc d’atraccions.

atractiu, -iva 1 adj Agradable, que atrau. Una dona atractiva. 2 atractiu m Encant. Aquell edifici té un atractiu especial. 3 atractius m pl Era presonera dels seus atractius.

atrafegat, -ada adj Que sempre té feina. Sempre el veuràs atrafegat.

atrapar v tr 1 Enxampar. L’han atrapat copiant l’examen. 2 Aconseguir. L’han atrapat a mig camí.

atreure [var.: atraure] v tr Fer venir cap a si. El nou parc d’atraccions atreia una massa de curiosos.

atreviment m Acció de qui s’atreveix a fer una cosa. Quin atreviment, entrar tot sol a la cova!

atrevir-se v pron i règ No tenir por o vergonya (de). No s’atrevia a dir tota la veritat.

atrevit, -ida adj i m i f Que té atreviment. Vas ser molt atrevida de dir-li el que en pensaves. Una colla d’atrevits.

atribuir v tr i règ Indicar com a causa (de). Tot ho atribuïen al mal temps.

atroç adj Inhumà, espantós. Una mort atroç. Uns turments atroços. Unes mutilacions atroces.

atuell m Recipient, generalment d’ús casolà. Els atuells de la cuina.

atur m Situació de desocupació forçosa. L’atur augmenta com més anem, més. Ara cobra el subsidi d’atur. Tots els germans estan a l’atur.

aturada f Acció d’aturar(-se), especialment en el món laboral. Els treballadors de l’empresa han fet una aturada d’un matí.

aturar 1 v tr Parar. Atura’l un moment. 2 aturar-se v pron Parar-se. Vaig fer senyal a un taxi, però no es va aturar.

aturat, -ada 1 adj Poc espavilat. És massa aturat per ocupar aquest càrrec. 2 m i f Desocupat. El nombre d’aturats ha augmentat.

atzar 1 f Sort. Ho confia tot a l’atzar. 2 per atzar loc adv Per casualitat. Es van trobar per atzar. 3 a l’atzar loc adv A la sort. Treu una papereta a l’atzar.

au interj S’utilitza per animar. Au, afanya’t! Au, va! Au, vinga!

audaç adj Atrevit. Uns aventurers audaços. Una dona audaç. Unes propostes audaces.

audàcia f Atreviment. S’enfrontaven als problemes amb audàcia.

audició f 1 Capacitat de sentir-hi. Té problemes d’audició. 2 Sessió dedicada a escoltar música. Van fer una audició de nocturns de Chopin.

audiència f 1 Percentatge de seguidors d’un programa de ràdio o de televisió. Els concursos de televisió tenen molta audiència. 2 Recepció per part d’una personalitat. Han demanat audiència al president del Parlament.

audiovisual 1 adj Referit als mitjans tècnics que utilitzen imatges i sons. Utilitzen recursos audiovisuals. 2 m Muntatge fet amb mitjans audiovisuals. Hem fet un audiovisual sobre l’Amazones. 3 audiovisuals m pl [el.líp] Mitjans audiovisuals.

auditiu, -iva adj Referent al sentit de l’oïda. Conductes auditius.

auditori m 1 Conjunt d’assistents a un concert, una conferència, etc. El conferenciant no va convèncer l’auditori. 2 Edifici destinat a audicions musicals. L’auditori municipal.

augment m Acció i efecte d’augmentar. Es nota un augment del trànsit.

augmentar v tr i intr Fer més gran, més intens. Tots els canals de televisió pugnen per augmentar l’audiència. Quan fan anuncis, el volum de la tele augmenta.

aula f Espai on es fa classe en un centre d’ensenyament.

auricular [sovint en pl.] m Part o accessori d’un aparell, que es posa a l’orella per escoltar. L’auricular d’un telèfon. Els auriculars d’un radiocasset.

autèntic, -a adj Cert, de veritat. Una anècdota autèntica.

autenticitat f Qualitat d’autèntic. Van demostrar l’autenticitat dels documents.

auto m Cotxe.

autobús [var.: bus] m Vehicle gran per al transport urbà i interurbà de passatgers. Hi ha autobusos de dos pisos.

autocar m Vehicle gran, usat generalment per a viatges de turisme o per al transport escolar. Van organitzar trenta autocars per anar a veure el partit.

autòcton, -a adj Dit especialment dels éssers vius específics d’un hàbitat. Les plantes autòctones.

autoescola f Centre d’ensenyament on s’aprèn de conduir automòbils.

autoestop m Sistema de transport gratuït que confia en la bona voluntat dels conductors de vehicles privats.

autoestopista m i f Persona que fa autoestop.

autògraf m Signatura d’algun famós o famosa. El dia del llibre pots aconseguir l’autògraf de moltes escriptores i escriptors.

automàtic, -a adj Que funciona amb mecanismes autònoms. Portes automàtiques.

automòbil m 1 Vehicle terrestre amb un motor que el fa anar. 2 [ p. ext.] Cotxe.

automobilisme m Esport practicat amb automòbil.

automobilista m i f Persona que condueix un automòbil o que practica l’automobilisme.

autònom, -a adj Que té o actua amb autonomia. Treballador autònom. Govern autònom.

autonomia f Facultat d’autogovernar-se. Estatut d’autonomia.

autonòmic, -a adj Referent a l’autonomia. Eleccions autonòmiques.

autopista f Carretera sense encreuaments a nivell, amb separació entre tots dos sentits i amb l’espai tancat a banda i banda en tot el traçat; sol tenir serveis sense haver-ne de sortir.

autor, autora m i f Persona que ha fet una obra, una acció. L’autor de l’atemptat. Les principals autores de novel.la realista.

autoritat 1 f Qualitat o condició moral, social o política que és respectada. L’autoritat dels jutges. És una autoritat en la matèria. 2 autoritats f pl Col.lectiu de persones amb responsabilitats polítiques. Estan esperant les autoritats per a la inauguració.

autorització f El fet d’autoritzar. Han començat les obres sense esperar l’autorització de l’ajuntament.

autoritzar v tr Permetre legalment de fer una cosa. Han autoritzat l’obertura de botigues els diumenges.

autoservei m Sistema de compra en què la clientela se serveixen ells mateixos la mercaderia.

auxili 1 m Ajuda en una necessitat o un perill. Els accidentats necessitaven auxili urgent. 2 exp Quan va veure el foc, va començar a cridar: “Auxili, auxili!”

1auxiliar 1 adj Que complementa. Els verbs auxiliars. 2 adj i m i f Professional ajudant. Metge auxiliar. Té un bon auxiliar.

2auxiliar v tr Prestar auxili. Van auxiliar els ferits.

avall adv Indica direcció cap a la part de baix. Les pedres rodolaven muntanya avall. El quadro l’heu de penjar més avall.

avaluació f Valoració. A l’institut fan una avaluació a final de cada trimestre.

avaluar v tr Fer una avaluació. Avaluen tant l’actitud com els coneixements.

avanç m Acció i efecte d’avançar. Ha demanat un avanç del sou. Un avanç informatiu.

avançament m Acció d’avançar un vehicle. Els dobles avançaments són molt perillosos.

avançar 1 v tr Fer anar endavant. Heu d’avançar el rellotge. 2 Passar davant. Mirava d’avançar el camió. 3 v intr Caminar. Avançava penosament.

avançat, -ada adj Que va endavant, que progressa. Un país avançat.

avantatge m 1 Condició de superioritat. Tenir un títol és un avantatge. 2 Benefici. Els avantatges de la informàtica. 3 Distància (de temps o d’espai) entre dos participants en una competició. Li porta una hora d’avantatge.

avantatjós, -osa adj Que comporta avantatge. Unes condicions de compra avantatjoses.

avantbraç m Part de l’extremitat superior entre el colze i el canell.

avantguarda f Sector que va al davant respecte de la resta. L’avantguarda d’un exèrcit. Van a l’avantguarda de la moda.

avantpassat, avantpassada m i f Familiar que ens ha precedit.

avar, -a adj i m i f Que no gasta ni per necessitat. És una avara, té diners i passa angúnies.

avaria f Desperfecte en un mecanisme. El cotxe va tenir una avaria al mig de l’autopista.

avarícia f Condició d’avar. El rosega l’avarícia.

avellana f Fruit comestible de l’avellaner.

avellaner m Arbust de muntanya, de fulla caduca, cultivat pels seus fruits.

avena* f Cereal que fa una espiga molt ramificada: civada. Flocs d’avena.

avenir-se 1 v rec Estar en bona relació. Abans, els dos germans s’avenien més que no pas ara. 2 v pron i règ Conformar-se a fer una cosa. Es va avenir a ajudar-nos.

aventura f Empresa arriscada. Una novel.la d’aventures.

aventurer, -a adj i m i f Disposat a l’aventura. Una xiqueta molt aventurera.

avergonyir 1 v tr Fer sentir vergonya. M’avergonyia el seu comportament. 2 avergonyir-se v pron i règ Sentir vergonya. S’avergonyia d’aquella conducta; se n’avergonyia.

avesat, -ada adj règ Acostumat. No estic avesat a treballar amb presses.

avet m Arbre d’alta muntanya, de fulla perenne i capçada cònica.

avi 1 m Pare del pare o de la mare. 2 àvia f Mare del pare o de la mare. 3 avis m pl Hem anat a casa els avis.

aviació f 1 Força aèria. És capità d’aviació. 2 Tècnica referida als avions. L’aviació està molt avançada actualment.

aviador, aviadora m i f Professional de l’aviació.

aviat 1 adv Dins de poc: *prest, *prompte. Acabarem aviat. 2 Sense tardar. Ha dit que vindrà aviat. *3 De pressa. Per què vas sempre tan aviat amb el cotxe? 4 més aviat loc adv Tirant a. Això és més aviat dolç.

aviciar v tr Contemplar. Amb tantes joguines, l’han aviciat.

avinent 1 adj De fàcil accés. Tenen la casa en un lloc molt avinent. 2 fer avinent loc verb Fer a saber. Ens va fer avinent que se n’anava.

avinentesa f Ocasió. Aprofito l’avinentesa per saludar-lo.

avinguda f Carrer molt ample, generalment amb arbres.

avió m Nau aèria amb motors.

avioneta f Nau aèria més petita que l’avió.

aviram m o f Ocells de corral. Tenen una parada d’aviram a la plaça.

avís m 1 El fet d’avisar. Ens han passat un avís per a la Berta. 2 [esp.] Escrit breu per avisar. Han penjat un avís al suro.

avisar v tr i règ Comunicar alguna cosa. Han avisat d’un incendi. Avisa’ls per dinar.

avorriment m Tedi. Quin avorriment que arrossegues!

avorrir 1 v tr Sentir repugnància (per). Si menges pollastre cada dia, acabaràs avorrint-lo. 2 avorrir(-se) v tr i pron Sentir tedi. Les telesèries m’avorreixen S’avorreixen si no fan res.

avorrit, -ida adj Que provoca o que experimenta avorriment. Un llibre avorrit. He passat un matí molt avorrit.

avortament m Expulsió del fetus quan encara és immadur.

avortar v intr Tenir un avortament. Va avortar al tercer mes.

avui [var.: *hui] adv El dia que som. Avui és dimecres, i demà, dijous.

10

Posted on

Etimologies

Afable: Agradable, bondadós en la conversa i el tracte. Una persona afable.
Del llatí affabilis, ‘a qui es pot parlar’, derivat de fari, ‘parlar’.
[és bonic que la persona agradable i bondadosa sigui “a qui es pot parlar”, és a dir, “la que escolta”].

Follar: del llatí fullare, ‘batre’, trepitjar el raïm. Fer malbé, destruir. Fotre: del llatí futtere futtuere, ‘copular’. [ni el Coromines ni l’etmològic recullen el sentit de  ‘follar’ com a copular’; o de ‘fotre’ com a perjudicar ]. En castellà joder, del llatí futuere, copular, actualment també té el sentit de  ‘molestar, destrozar, arruinar’. En anglès, fuck sembla venir del nòrdic fukka , ‘copular’. Screw del llatí scrofa, ‘sembrar’. En els dos cassos el mot té el doble significat de ‘copular’ i ‘perjudicar’.
Aquesta és una etimologia trista que revela com de malament ens relacionem sexualment. En tots els idiomes, practicar el sexe té alhora la connotació de “fer malbé”, més que no pas la connotació de donar-se plaer mútuament o comunicar-se com a cossos. No tenim un verb adequat perquè ‘copular’ és massa asèptic, i ‘fer l’amor’ és massa ensucrat.

Posted on

Hyperion. Hölderlin. 1794

Hen kei pan

Ser u amb totes les coses, aquesta és la vida de la divinitat, aquest és el cel dels homes.

Ser u amb tota cosa viva; tornar, en un feliç oblit de si mateix, al tot de la natura, aquest és el punt més alt dels pensaments i de la joia, cimal sagrat, lloc del repòs etern on es fon la xafogor del migdia i es perd el so de la tempesta, lloc on la mar agitada es torna com l’oneig d’un camp de blat.

Ser u amb tota cosa viva! Amb aquests mots, la virtut es desprèn de la seva feixuga armadura i l’esperit de l’home del seu ceptre, i tots els pensaments es fonen davant la imatge del món eternament u, com les regles de l’artista esforçat davant la seva Urània; i el destí ferreny rebutja la sobirania, i de la lliga dels éssers desapareix la mort, tot trencament es torna impossible i una joventut eterna fa el món més bell i benaurat.

Assoleixo sovint aquest cim, Berl·larmí, però basta un moment de reflexió perquè en caigui. Medito, i llavors em trobo tot sol, com ja ho estava, enmig del turments de la meva condició mortal; i l’asil del meu cor, el món eternament u, desapareix; la natura em nega l’abraçada i em troba plantat al davant seu com un foraster, i no en sé res.

No hagués posat mai els peus a la vostra escola! … heus-me aquí, aïllat enmig de la bellesa del món, expulsat del jardí de la natura on vaig créixer i on vaig florir, i el sol del migdia em corseca.

Sí: l’home és un déu quan somnia, i un captaire quan pensa; … (p. 13).

D’on ve el neguit

On em refugiaria, si no tenia els dies cars de la meva joventut?

Com un esperit que no troba repòs a l’Aqueront, torno a les regions abandonades de la meva vida. Tot envelleix i després torna a fer-se jove. Per què hem estat exclosos d’aquest cercle bell de la natura? O és que també ens escau?

Així ho creuria si no hi hagués en nosaltres aquesta cosa, aquest anhel irresistible de ser-ho tot que, com el tità de l’Etna, rondina i es remou en el més pregon del nostre ésser.

I, amb tot, qui no s’estima més de sentir a dintre aquest oli bullent, que haver-se de reconèixer nascut per al jou i la fuetada? Què és més noble, un brau cavall de batalla o un cavall de mala mort amb les orelles caigudes?

Estimat! Va haver-hi un temps que el meu cor també s’encenia amb grans esperances, un temps en què la joia de la immortalitat bategava també en els meus polsos i caminava entre projectes magnífics com en l’ampla nit dels boscos, un temps en què, feliç com els peixos a l’aigua, m’endinsava més i més en la terra sense ribes del meu esdevenidor.

Dialèctica

Va, somriu! Per mi es tractava d’un afer molt seriós. Si la vida de les coses consisteix en una alternança entre el desplegament i el replegament, en la fuita i el retorn a si mateix, ¿per què no ha de fer igual el cor dels homes?

La bellesa

Vosaltres que busqueu el més alt i el millor en la profunditat del saber, en l’avalot dels negocis, en la foscor del passat, al laberint de l’esdevenidor, en les tombes o més enllà dels estels, vosaltres, sabeu com s’anomena? Sabeu el nom d’allò que és alhora un i tot?

S’anomena bellesa.

El més bonic és el més sagrat

Milers de vegades li vaig dir i vaig dir-m’ho a mimateix: el més bonic és també el més sagrat. I així era tot en ella. Com el seu cant, la seva vida.

El renaixement del món

“Aquesta és també la meva esperança i el goig de les meves hores solitàries: que acords sublims com els d’aquesta mena, i encara més excelsos, tornin alguna vegada a concertar-se en la simfonia inacabable de l’univers. L’amor va donar naixença durant molts segles a homes plens de vida; l’amistat els farà tornar a néixer. Els pobles tot just surten d’una harmonia infantil; l’harmonia dels esperits serà l’inici d’una nova història del món. A l’inici, els homes coneixien la felicitat de les plantes, i així van créixer fins a madurar; d’aleshores ençà han crescut enmig d’una fermentació incessant, per dintre i per fora, fins al punt que, a hores d’ara, la nissaga dels homes, desgavellada per sempre més, es troba en una confusió tan gran, que a tots aquells que encara hi veuen i hi senten els agafa vertigen davant d’aquest caos. Però la bellesa fuig d’aquesta vida humana i s’arrecera en l’esperit; el que era natura esdevé ideal, i l’arbre podrit de les arrels al capdamunt rebrota amb ufana al cim de la capçada i verdeja sota la llum benfaent del sol com temps enrere ho havia fet el plançó. El que va ser natura, ara és ideal. En ell, en aquest ideal, en aquesta divinitat rejovenida es reconeixen uns quants escollits, i per l’ideal són U, perquè l’U els habita, i d’ells arrencarà la segona època del món…

[Influència de la KU de Kant, però com passem de l’estètica a la història?]

Schicksalslied

Vaig voler treure’m de sobre l’ensopiment i vaig prendre un llaüt, que havia deixat de banda feia temps, per cantar una cançó que m’havia ensenyat Alabanda als dies feliços i no prou valorats de la meva joventut al costat seu.

Ich wollte mich stärken, ich nahm mein längsvergessenes Lautenspiel hervor, um mir ein Schicksalslied zu singen, das ich einst in glücklicher unvertändiger Jugend meinem Adamas nachgeschprochen.

Ihr wandelt droben im Licht
Auf weichem Boden, selige Genien!
Glänzende Götterlüfte
Rühren euch leicht,
Wie die Finger der Künstlerin
Heilige Saiten.

Schicksallos, wie der schlafende
Säuling, atmen die Himmlischen;
Keusch bewahrt
In bescheidener Knospe,
Blühet ewig
Ihnen der Geist,
Und die seligen Augen
Blicken in stiller
Ewiger Klarheit.

Doch uns ist gegeben,
Auf keiner Stätte zu ruhn,
Es schwinden, es fallen
Die leidenden Menschen
Blindlings von einer
Stunde zu andern,
Wie Wasser von Klippe
Zu Klippe geworfen,
Jahr lang ins Ungewisse hinab.

Vosaltres feu via allà dalt
En la llum, per un sól que no cansa,
Genis feliços!
Lúcides aures dels déus
Us toquen lleugeres,
Com els dits de l’artista
Cordes sagrades.

Sense fat, com l’infant de mamella
Adormit, alenen
Els celestials!
Castament preservat
En modesta poncella,
Els creix en eterna
Flor l’esperit.
I els ulls venturosos
Miren en tranquil·la
Eterna claredat.

Però a nosaltres
No ens és donat de tenir
Repós en cap lloc,
S’assequen, rodolen
Els mísers humans
A cegues de l’una
Hora dins l’altra,
com aigua de roca
A roca llançada,
Anys i anys dins l’incert, daltabaix.

 

Posted on

Briefe an einen jungen Dichter. Rilke. 1902-1908

Rilke

Estimar les preguntes encara que no tingui la resposta
page 18 | location 274-279 | Added on Saturday, 11 December 2021 08:09:01

Sie sind so jung, so vor allem Anfang, und ich möchte Sie, so gut ich es kann, bitten, lieber Herr, Geduld zu haben gegen alles Ungelöste in Ihrem Herzen und zu versuchen, die Fragen selbst liebzuhaben wie verschlossene Stuben und wie Bücher, die in einer sehr fremden Sprache geschrieben sind. Forschen Sie jetzt nicht nach den Antworten, die Ihnen nicht gegeben werden können, weil Sie sie nicht leben könnten. Und es handelt sich darum, alles zu leben. Leben Sie jetzt die Fragen. Vielleicht leben Sie dann allmählich, ohne es zu merken, eines fernen Tages in die Antwort hinein.

Usted es tan joven, está tan lejos de toda iniciación, que quisiera pedirle, lo mejor que sé, querido señor, que tenga paciencia con lo que no está aún resuelto en su corazón y que intente amar las preguntas por sí mismas, como habitaciones cerradas o libros escritos en una lengua muy extraña. No busque ahora las respuestas: no le pueden ser dadas, porque no podría vivirlas. Y se trata de vivirlo todo. Viva ahora las preguntas. Quizá después, poco a poco, un día lejano, sin advertirlo, se adentrará en la respuesta. Quizá lleve usted en sí mismo la posibilidad de formar y crear como una manera de vivir especialmente feliz y auténtica. Prepárese para ella, pero acepte todo lo que venga con absoluta confianza. Y siempre que algo surja de su propia voluntad, de alguna honda necesidad, acéptelo como tal y no lo odie.

Saber estar sol com el nen que troba estranyes les activitats dels grans
page 24 | location 365-372 | Added on Saturday, 11 December 2021 08:23:09

Lo que se requiere es sólo esto: soledad, una gran soledad interior. Andar a solas consigo mismo y no encontrar a nadie durante horas, eso es lo que se debe alcanzar. Estar solo como en la infancia, cuando los adultos pululaban alrededor, enredados con cosas que parecían grandes e importantes, porque los mayores siempre parecían muy atareados y no se comprendía nada de su actividad. Y si un día uno se da cuenta de que sus ocupaciones son infelices, que la profesión se ha petrificado sin relación con la vida, ¿por qué no continuar mirando como un niño lo extraño, desde lo profundo del mundo propio, desde la amplitud de la propia soledad, que en sí misma es trabajo, jerarquía y profesión? ¿Por qué querer cambiar el sabio no-comprender de un niño por el rechazo y el menosprecio, cuando el no-comprender significa estar solo y, en cambio, el rechazo y el menosprecio significan participar en aquello mismo de lo que uno quiere

Per tal que aparegui “el nou” cal estar en silenci vivint la solitud i la tristesa
page 34 | location 519-524 | Added on Saturday, 11 December 2021 13:22:26

Por eso es tan importante estar solo y atento cuando se está triste; porque el instante aparentemente perplejo y vacío de acontecimientos en el que nuestro futuro nos alcanza, está mucho más próximo a la vida que aquel otro, ruidoso y fortuito, en que se nos presenta como venido de fuera. Cuanto más silenciosos, pacientes y abiertos nos mantengamos en la tristeza, más profunda y certeramente se introducirá lo nuevo en nosotros, mejor lo heredaremos y en mayor medida será nuestro destino. Y cuando un día lejano, «se realice» (es decir, cuando pase desde nuestro interior hacia los demás), lo sentiremos cercano y familiar en lo más íntimo.

Som solitud
page 35 | location 531-537 | Added on Saturday, 11 December 2021 13:24:01

Y si volvemos a hablar de la soledad, se hará más claro que, vista de cerca, la soledad no es algo que se pueda dejar o tomar. Somos soledad. Uno se puede equivocar en esto y hacer como si no fuera así. Esto es todo. No obstante, es mucho mejor reconocerlo y, lo que es más, vivir a partir de tal reconocimiento. Ciertamente, nos dará vueltas la cabeza, pues todos los puntos donde nuestros ojos descansaban nos habrán sido arrebatados; ya no habrá nada que esté cerca, y todo lo lejano estará infinitamente lejos. Aquel que, sin preparación ni tránsito, fuera trasladado de su habitación a lo más alto de una montaña, sentiría algo semejante: una inseguridad sin par, un sentirse a merced de lo innombrable casi lo aniquilarían. Llegaría a pensar que se cae, a creerse arrojado fuera del espacio o a verse reducido en mil pedazos.

Patir vol dir que vius
page 37 | location 562-566 | Added on Saturday, 11 December 2021 13:28:35

Así, pues, no tiene de qué asustarse, querido señor Kappus, si ante usted se alza una tristeza tan grande como nunca la haya sentido; o si una inquietud como luz o sombra de nubes cae sobre sus manos y hace efecto en usted. Tiene que pensar que algo le acontece, que la vida no le ha olvidado, que lo tiene en sus manos y que no le dejará caer. ¿Por qué quiere excluir de su vida toda inquietud, dolor o melancolía? ¿Ignora que tales estados trabajan en usted? ¿Por qué quiere acosarse a sí mismo con preguntas sobre su origen y su fin?

page 39 | location 597-603 | Added on Saturday, 11 December 2021 18:54:47

Deseo que encuentre la paciencia suficiente para soportar y la simplicidad necesaria para creer a fin de adquirir más confianza en lo que es difícil y en la soledad que de pronto le rodea por sorpresa en medio de la gente. Por lo demás, deje que la vida vaya sucediendo y traiga lo que tenga que traer. Créame, la vida siempre, siempre tiene razón. En cuanto a los sentimientos: son auténticos los que le concentran y elevan; impuro es el sentimiento que le agarra por una parte de su ser y así lo desfigura. Todo lo que usted pueda meditar acerca de su infancia, es bueno. Todo lo que le hace ser más de lo que era hasta ahora en sus mejores momentos, es acertado. Cada incremento es bueno si está en toda su sangre, si no es ebriedad o turbulencia, sino alegría que deja ver el fondo. ¿Comprende usted lo que le quiero decir?

Posted on

Die Aufzeichnungen des Malte Laurids Brigge. Rilke. 1910

No tenim res i anem pel món amb una maleta i un calaix de llibres

Und man hat niemand und nichts und fährt in der Welt herum mit einem Koffer und mit einer Bücherkiste und eigentlich ohne Neugierde. Was für ein Leben ist das eigentlich: ohne Haus, ohne ererbte Dinge, ohne Hunde. Hätte man doch wenigstens seine Erinnerungen. Aber wer hat die? Wäre die Kindheit da, sie ist wie vergraben. Vielleicht muß man alt sein, um an das alles heranreichen zu können. Ich denke es mir gut, alt zu sein.

Heute war ein schöner, herbstlicher Morgen.

I no es té res ni ningú, i es va pel món amb una maleta i un calaix de llibres, i en resum, sense curiositat. Quina mena de vida és aquesta? Sense casa, sense objectes heretats, sense gossos. Si almenys tingués records! Però, qui els té? Si la infantesa fos aquí: però està com enterrada. Potser cal ser vell per poder-ho tenir tot. Penso que deu estar bé, ser vell. Avui hem tingut un bonic dia de tardor.

La poesia són experiències, no sentiments

Ach, aber mit Versen ist so wenig getan, wenn man sie früh schreibt. Man sollte warten damit und Sinn und Süßigkeit sammeln ein ganzes Leben lang und ein langes womöglich, und dann, ganz zum Schluß, vielleicht könnte man dann zehn Zeilen schreiben, die gut sind. Denn Verse sind nicht, wie die Leute meinen, Gefühle (die hat man früh genug),—es sind Erfahrungen. Um eines Verses willen muß man viele Städte sehen, Menschen und Dinge, man muß die Tiere kennen, man muß fühlen, wie die Vögel fliegen, und die Gebärde wissen, mit welcher die kleinen Blumen sich auftun am Morgen. Man muß zurückdenken können an Wege in unbekannten Gegenden, an unerwartete Begegnungen und an Abschiede, die man lange kommen sah,—an Kindheitstage, die noch unaufgeklärt sind, an die Eltern, die man kränken mußte, wenn sie einem eine Freude brachten und man begriff sie nicht (es war eine Freude für einen anderen—), an Kinderkrankheiten, die so seltsam anheben mit so vielen tiefen und schweren Verwandlungen, an Tage in stillen, verhaltenen Stuben und an Morgen am Meer, an das Meer überhaupt, an Meere, an Reisenächte, die hoch dahinrauschten und mit allen Sternen flogen, —und es ist noch nicht genug, wenn man an alles das denken darf. Man muß Erinnerungen haben an viele Liebesnächte, von denen keine der andern glich, an Schreie von Kreißenden und an leichte, weiße, schlafende Wöchnerinnen, die sich schließen. Aber auch bei Sterbenden muß man gewesen sein, muß bei Toten gesessen haben in der Stube mit dem offenen Fenster und den stoßweisen Geräuschen. Und es genügt auch noch nicht, daß man Erinnerungen hat. Man muß sie vergessen können, wenn es viele sind, und man muß die große Geduld haben, zu warten, daß sie wiederkommen. Denn die Erinnerungen selbstes noch nicht. Erst wenn sie Blut werden in uns, Blick und Gebärde, namenlos und nicht mehr zu unterscheiden von uns selbst, erst dann kann es geschehen, daß in einer sehr seltenen Stunde das erste Wort eines Verses aufsteht in ihrer Mitte und aus ihnen ausgeht.

Els versos no són, com la gent es pensa, sentiments (se’n tenen prou, de jove), són experiències. Per fer un sol vers cal haver vist moltes ciutats, homes i coses, cal conèixer els animals, s’ha d’haver sentit com volen els ocells i saber els moviments que fan les flors al matí, quan es desclouen. Cal poder pensar enrera […] en dies d’infantesa que romanen foscos […] en el mar sobretot, en mars; en nits de viatge que corrien cel enllà i volaven al costat de les estrelles, -i encara no n’hi ha prou de pensar en totes aquestes coses. Cal tenir records de moltes nits d’amor, cap igual que una altra, records de crits de dones a punt de parir, i records de dones tendres, blanques, adormides, dones que han parit i comencen de tancar-se. Però també cal haver fet companyia als moribunds i haver estat assegut al costat dels morts en la cambra amb la finestra oberta i els sorolls com martellades. I tampoc no n’hi ha prou que es tinguin records. S’ha de ser capaç d’oblidar-los, quan n’hi ha massa, i s’ha de tenir prou paciència per esperar que tornin. Perquè els records de debò no són aquestes coses. Només quan esdevenen sang dintre nostre, mirada i gest, records sense nom, indistingibles de nosaltres mateixos, només aleshores pot passar que en una hora molt rara neixi en el centre dels records, i en brolli la primera paraula en vers. Però tots els meus versos han nascut altrament; i per això no són versos. – I com vaig equivocar-me en escriure aquella peça! Devia ser un imitador i un foll, que vaig necessitar un tercer per explicar el destí de dos homes que es complicaven la vida l’un a l’altre! Que fàcilment vaig caure en el parany! Hauria hagut de saber que aquest tercer, que corre per totes les vides i literatures, aquest fantasma d’un tercer que mai no ha existit, no té cap significació, i cal negar-lo. És un dels pretextos de la naturalesa, que sempre ha mirat de desviar l’atenció dels homes dels seus misteris més profunds.

Veure el món, el temps i un rellotge en una cambra buida.

[Un jove de 28 anys … que té la sensació de ser el primer a veure el món de debó, com si fins ara haguessim estat adormits. Per què veiem les coses com una abstracció buida, les masses de gent i no pas com cadascun d’ells. Passa el temps com un rellotge en una cambra buida.]

Es ist lächerlich. Ich sitze hier in meiner kleinen Stube, ich, Brigge, der achtundzwanzig Jahre alt geworden ist und von dem niemand weiß. Ich sitze hier und bin nichts. Und dennoch, dieses Nichts fängt an zu denken und denkt, fünf Treppen hoch, an einem grauen Pariser Nachmittag diesen Gedanken:

Ist es möglich, denkt es, daß man noch nichts Wirkliches und Wichtiges gesehen, erkannt und gesagt hat? Ist es möglich, daß man Jahrtausende Zeit gehabt hat, zu schauen, nachzudenken und aufzuzeichnen, und daß man die Jahrtausende hat vergehen lassen wie eine Schulpause, in der man sein Butterbrot ißt und einen Apfel?

Ja, es ist möglich.

Ist es möglich, daß man trotz Erfindungen und Fortschritten, trotz Kultur, Religion und Weltweisheit an der Oberfläche des Lebens geblieben ist? Ist es möglich, daß man sogar diese Oberfläche, die doch immerhin etwas gewesen wäre, mit einem unglaublich langweiligen Stoff überzogen hat, so daß sie aussieht, wie die Salonmöbel in den Sommerferien?

Ja, es ist möglich.

Ist es möglich, daß die ganze Weltgeschichte mißverstanden worden ist? Ist es möglich, daß die Vergangenheit falsch ist, weil man immer von ihren Massen gesprochen hat, gerade, als ob man von einem Zusammenlauf vieler Menschen erzählte, statt von dem Einen zu sagen, um den sie herumstanden, weil er fremd war und starb?

(…)
Ist es möglich, daß alle diese Menschen eine Vergangenheit, die nie gewesen ist, ganz genau kennen? Ist es möglich, daß alle Wirklichkeiten nichts sind für sie; daß ihr Leben abläuft, mit nichts verknüpft, wie eine Uhr in einem leeren Zimmer—?

Ach so: Ist es möglich, zu glauben, man könne einen Gott haben, ohne ihn zu gebrauchen? [ creure en un Déu i no fer-lo servir]

Ja, es ist möglich

¿És possible que, malgrat descobriments i avenços, malgrat la cultura, la religió i el coneixement de les coses, ens hàgim quedat en la superfície de la vida? ¿És possible que, fins i tot aquesta superfície, bé que ha estat, fet i fet, alguna cosa, hagi quedat coberta per una tela insòlitament ensopida, de manera que ha pres l’aire d’una sala moblada durant les vacances d’estiu? Sí, és possible.

Es ridículo. Estoy sentado en mi pequeña habitación, yo, Brigge, de veintiocho años y no conocido de nadie. Estoy aquí sentado, y no soy nada. Y sin embargo, esta nada se pone a pensar y en su quinto piso, en esta gris tarde parisiense, piensa ésto: ¿Es posible, piensa, que no se haya aún visto, reconocido ni dicho nada verdadero e importante? ¿Es posible que haya habido milenios para observar, reflexionar y escribir, y que se hayan dejado transcurrir esos milenios como un recreo escolar, durante el cual se come una rebanada de pan y una manzana? Sí, es posible. ¿Es posible que a pesar de las invenciones y progresos, a pesar de la cultura, la religión y el conocimiento del universo, se haya permanecido en la superficie de la vida? ¿Es posible que se haya, incluso, recubierto dicha superficie —que después de todo, aún habría sido algo—; que se la haya recubierto de un tejido increíblemente aburrido, que le hace parecerse a muebles de salón en vacaciones de verano? Sí, es posible. ¿Es posible que toda la historia del universo haya Rldo mal comprendida? ¿Es posible que la Imagen del 3 1 pasado sea falsa, porque siempre se ha hablado de sus muchedumbres, como si no fuesen más que reuniones de muchos hombres, en lugar de hablar de aquél alrededor del cual se congregaban, porque era extraño y moribundo? Sí, es posible.

La vida no té classes per a principiants

Es gibt keine Klassen im Leben für Anfänger es ist immer gleich das Schwierigste was von einem verlangt wird.

Estava convençuda que tot era massa difícil per ella. A la vida no hi ha classes per a principiants; i sempre et demanen de seguida el més difícil.

El dia de l’aniversari, un dret a l’alegria

Am reichsten an beinah unfaßbaren Erfahrungen waren aber doch die Geburtstage. Man wußte ja schon, daß das Leben sich darin gefiel, keine Unterschiede zu machen; aber zu diesem Tage stand man mit einem Recht auf Freude auf, an dem nicht zu zweifeln war. Wahrscheinlich war das Gefühl dieses Rechts ganz früh in einem ausgebildet worden, zu der Zeit, da man nach allem greift und rein alles bekommt und da man die Dinge, die man gerade festhält, mit unbeirrbarer Einbildungskraft zu der grundfarbigen Intensität des gerade herrschenden Verlangens steigert.

Però els dies d’aniversari eren, de tota manera, els més rics en experiències gairebé inabastables. Esclar, hom ja sabia que la vida no acostumava a fer diferències; però aquest dia hom es llevava amb la consciència d’un dret a l’alegria del que no se’n podia dubtar. És probable que els entiment d’aquest dret s’agués format molt aviat, a l’època en que s’abasta tot, i tot es recull, i s’eleven els objectes que, potser, hom té a les mans, amb una força d’imaginació indesviable fins a la intensitat i color fonamental del que s’anhela.

 

Posted on

Evolució dels llenguatges

[ esborrany ]

Orígens del llenguatge  |

Origen del llenguatge

[experiments llenguatge anmals 2023]

C2550 Mecanismes d’evolució de les llengües
L’origen del llenguatge és situat en els neandertals tardans (2PPW0.P1, -30000) encara que en l’homo habilis (B6945.1922242) de fa dos milions d’anys ja s’aprecia la capacitat biològica d’emetre sons.
Pel que fa a l’origen del llenguatge només podem fer especulacions (2PPW0.P1). Les espècies que es van anar succeïnt (Homínids: Austrolopitecus 4M-1M, Homo habilis 2M-1.6M, Arcantropins (BM910) com l’homo erectus 1.6M-150000, Paleoantropins (BM920) com els neandertals -400.000 al -40000 i neoantropins a partir del -250.000), es van tarspassar les adquisicions lingüístiques, o bé cada una va desenvolupar un llenguatge independent?.
L’espècie de l’home modern original de l’Africa, va extendre un llenguatge únic? Si acceptem això, voldrà dir que després de la colonització durant el darrer període glaciar, llenguatge i sovint també cultura, es van anar segregant i diferenciant per aïllament geogràfic. Resulta doncs que l’evolució cultural segueix mecanismes semblants a la biològica (B3230).
Cavalli-Sforza ha traçat un mapa on sitúa famílies de races i llengües, on cada una de les sis àrees seria el resultat de l’evolució aïllada d’una migració original (R411, 4 ser) (2N000):
L’africà (C2561) resulta de l’aïllament pel desert del Sahara.
L’australià (C2562) pel cobriment del pont de terra amb el continent.
L’amerindi (C2563) pel mateix motiu.
El Nostratic evolucionà dividint-se en l’anatoli (C2564), Ari – grec – armeni (C2565), el cèltic itàlic d’on vindrien les llengües romàniques (C2567), el cèltic galo britànic (C2568), el balto eslau (C2568) i el germànic (C2569). Cobriria la major part d’Eurasia G4, amb el Nord d’Africa (G51, G52), i l’extrem nord d’Amèrica (G81 i G82).
L’Austric seria la zona del sudest asiàtic (G411 G412 G418), els idiomes vietnamites i indonesis, juntament amb nova zelanda. Aquí no es veu un aïllament geogràfic clar. Les dues comunitats deurien coexistir sense barreja.

El mateix podríem dir del Dene-Caucasià, que s’hauria parlat als dos extrems del’estret de Bering, i que ara queda en zones de cabadà (esquimal), el país basc, i xina (mandarí?).

[ faig una síntesi de l’arbre de Cavalli Sforza, l’agrupació de famílies de llenguatge i esquemes de classificació en arbre]

[ Les grans separacions Àfrica, Est (Xina i Austràlia), Oest (Euràsia i Amerindi) haurien tingut lloc abans del final de l’era glacial 20000 anys enrera?]

 

L’indoeuropeu

All Indo-European languages are descended from a single prehistoric language, reconstructed as Proto-Indo-European, spoken sometime in the Neolithic era. Its precise geographical location, the Indo-European urheimat, is unknown and has been the object of many competing hypotheses; the most widely accepted is the Kurgan hypothesis, which posits the urheimat to be the Pontic–Caspian steppe, associated with the Yamnaya culture around 3000 BC. By the time the first written records appeared, Indo-European had already evolved into numerous languages spoken across much of Europe and south-west Asia.

[A partir d’aquí  amb les migracions tenim com a hipòtesi:] [ attestation: prova ]

  • Centre
    • Pre-Anatolian (4200 BC), Hitita, extingit cap el 1500
    • Pre-Armenian (2800 BC)
    • Pre-Greek (2500 BC)
  • Oest
    • Pre-Germanic (3300 BC)
    • Pre-Italic and Pre-Celtic (3000 BC)
    • Pre-Balto-Slavic (2800 BC)
  • Est
    • Proto-Indo-Iranian (2200 BC); split between Iranian and Old Indic 1800 BC
    • Pre-Tocharian (3700 BC) zona del NW de Xina, documents escrits, extingit

1500 a 1000 BC

1000-500BC

500 BC – 1 BC/AD:

1 BC – AD 500 Late Antiquity:

500–1000: Early Middle Ages.

1000–1500: Late Middle Ages: Attestation of Albanian and Baltic. El primer document escrit en català és de 1105, el Memorial de greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, escrit per Ramón de Cabó.

1500–2000: Early Modern period to present: Colonialism results in the spread of Indo-European languages to every continent, most notably Romance (North, Central and South America, North and Sub-Saharan Africa, West Asia), West Germanic (English in North America, Sub-Saharan Africa, East Asia and Australia; to a lesser extent Dutch and German), and Russian to Central Asia and North Asia.

Les  llengües romàniques:

L’evolució del llatí vulgar cap a les llengües romàniques es data grosso modo de la manera següent:

Entre el 200 aC i 400 dC aproximadament: diferents formes de llatí vulgar. (pèrdua de la declinació que és substituïda per preposicions).
Entre 500 i 600: aquestes formes comencen a distingir-se entre si.
A partir de 800: es reconeix l’existència de les llengües romàniques.

Està poc documentada perquè fins al s11 no hi comença a haver documents escrits.

[l’arbre no reflecteix el que el català occità ve directament del llatí i no és una branca ni del iberoromanç ni del francès]

[ el que es parla avui a les grans zones culturals del món ] Language diversity. The language family of the world that has the most speakers is the Indo-European languages, spoken by 46% of the world’s population.T his family includes major world languages like English (, Spanish, French, German, Russian, and Hindustani (Hindi/Urdu).

Àfrica: Al nord per proximitat amb orient, Afroasiàtic, subsaharians el níger Congo i Khoisan. Francès i Afrikaans per colonialisme.( Africa is home to a large number of language families, the largest of which is the Niger-Congo language family, which includes such languages as Swahili, Shona, and Yoruba. Speakers of the Niger-Congo languages account for 6.9% of the world’s population. [el Khoisan ha quedat mol reduït]. A similar number of people speak the Afroasiatic languages, which include the populous Semitic languages such as Arabic, Hebrew language, and the languages of the Sahara region, such as the Berber languages and Hausa.

Europa i Rússia: [indoeuropeu, llatins, germànics, eslaus]

Orient: [àrab] àsia central the Turkic languages of Central Asia (such as Turkish),

àsia Est: Xinès d’origen Dene Caucasian. The Sino-Tibetan languages are spoken by 20% of the world’s population and include many of the languages of East Asia, including Hakka, Mandarin Chinese, Cantonese, and hundreds of smaller languages.
Indoxina: the Austroasiatic (among them Khmer), and Tai–Kadai languages of Southeast Asia (including Thai).

Arxipèlags d’indonèsia: The Austronesian languages are spoken by 5.5% of the world’s population and stretch from Madagascar to maritime Southeast Asia all the way to Oceania. It includes such languages as Malagasy, Māori, Samoan, and many of the indigenous languages of Indonesia and Taiwan. The Austronesian languages are considered to have originated in Taiwan around 3000 BC and spread through the Oceanic region through island-hopping, based on an advanced nautical technology.

Índia: Al nord l’índic d’origen indoeuropeu, al sud, dravídiques Dravidian languages of South Asia (among them Kannada, Tamil, and Telugu),

Amèrica: Amerindi desplaçat per l’anglès al nord, castellà i portuguès al sud

Austràlia: aborígen desplaçat per l’anglès

Els llenguatges més parlats són:

Mandarin: 848
Spanish: 400
English: 328
Portuguese: 250
Arabic: 221
Hindi: 182
Bengali: 181
Russian: 144
Japanese: 122
Javanese: 84.3

 [Evolucionen per comoditat fonètica i gràfica la fonologia i morfologia dels mots. L’etimologia estudia els canvis i herències semàntiques dels mots. De fet els canvis de llengua són un mirall dels canvis de cultura. Les llengües mediterrànies reflexen l’expansió de l’imperi romà i herència de la cultura llatina. Expansió i aïllament en comunitats lingüístiques presenten fortes analogies amb l’evolució de les espècies i la distribució de poblacions. Nous mots apareixen per etiquetar nous objectes i noves formes de vida. Un altre factor vindrà donat per l’ús de la comunitat lingüística, és a dir, si predomina la tradició oral, si hi ha un sistema educatiu i unes tecnologies (impremta) que permeten un accés a la cultura escrita, o bé si es tracta d’una cultura amb predomini de la imatge i suport informàtic de les dades on el discurs escrit ja no és tan imprescindible.

  Una lingüística perfecte podria traçar l’aparició de cada mot, ja sia en cultures remotes (protoindoeuropeu), ja sia en la seva introducció en cultures recents (yuppie) i les seves variacions i filiacions semàntiques (electró -> electron o àmbar en grec) i fonològiques (filius -> fill, hijo).

ETNOLOGUE  |  museu de les llengües:

Posted on

Hälfte des Lebens. 1802

Mit gelben Birnen hänget
Und voll mit wilden Rosen
Das Land in den See,
Ihr holden Schwäne,
Und trunken von Küssen
Tunkt ihr das Haupt
Ins heilignüchterne Wasser.

Weh mir, wo nehm ich, wenn
Es Winter ist, die Blumen, und wo
Den Sonnenschein,
Und Schatten der Erde?
Die Mauern stehn
Sprachlos und kalt, im Winde
Klirren die Fahnen.

Meitat de la vida

Amb grogues peres penja
I plena d’englantines
La terra en el llac,
Oh cignes graciosos,
I èbria de besos
Capbusseu la testa
Dins l’aigua santament sòbria.

Ai de mi, ¿d’on trauré,
Quan sigui hivern, les flors, i d’on
l’esclat del sol
I l’ombra de la terra?
Els murs s’estan
Callats i freds, en el vent
Cruixen les banderes.

Posted on

101 Things I hate (John Waters)

Hatchet Piece (101 Things | Hate)

I wake up on the wrong side of the bed and smoke my last three cigarettes. I know it’s going to be a bad day. My hair hurts. That cloying voice of the FM disc jockey (1) has already gotten on my nerves subconsciously. I smash down the alarm button and realize the very air I breathe is not good enough. I’ve had it with being nice, understanding, fair and hopeful. I feel like being negative all day. The chip on my shoulder could sink the QE2. I’ve got an attitude problem and nobody better get in my way. Before showering, I kick the furniture. I’m in a bad mood and the whole stupid little world is gonna pay!

I’m not even going to make the bed. The one rotten, suffocating set of polyester sheets (2) I still own is thrown in the garbage. I happily destroy the ozone by spraying on my favorite aerosol deodorant and sneer at the dumbbells who use the nauseating roll-on brands (3), the kind that retain stray underarm hairs from past use to remind you just how imperfect the human body really is. I get the newspaper from out- side the door, hoping I’ll catch the creep who sometimes steals it (4) when I oversleep, but throw it down in disgust when I see color photos (5) that never reproduce properly and look like 3-D comics without the benefit of glasses. Then the goddamn light bulb (6) burns out. Does General Electric think I’m made of money? I gotta get out of here. I think I’ll just drive around town yelling insults at pedestrians.

On the way down in the elevator, ’m confined with an unattractive neighbor and his slobbering dog (7). I look away, grumbling, knowing that every time you make direct eye con- tact with these creatures, your IQ drops ten points. I don’t see any cats (8), thank God. I assume they’re all in other apartments sucking the breath out of babies or, worse yet, in heat, forcing you to use a Q-tip on their private parts to shut them up.

I check the mailbox, but naturally the mail’s not there yet. I hate it when the mail is late (9)! Lazy bastard mail carriers are probably reading my postcards and leafing through my magazines at this very minute. At least it’s not one of those stupid holidays (10), like Washington’s Birthday or Columbus Day, that bring any work you might have scheduled to a screeching halt.

Outside it’s hot and muggy. I buy a carton of cigarettes, ever bitter that I’m taxed so highly (11) on the one purchase that actually brings me happiness. They ought to tax yogurt (12); that’s what causes cancer. A neighbor, who always seems too familiar for her own good, passes me and makes the mistake of saying, “Good morning.” “Shut up!” I snap, making a mental note of her hideous patch-denim maxi skirt (13) and ridiculous ape-drape hairdo (14), so popular with fashion violators. And then I see it, a goddamn ticket on my car, even though the meter (15) has only been in effect ten minutes. I have to take my rage out on someone! I run toward this fashion scofflaw as she gets into the most offensive vehicle known to man, “Le Car” (16), and yank her door open as she frantically tries to lock it. “Not so fast, miss,” I bark. “There’s a certain matter of this ticket you’ll have to take care of —$16 for gross and willful fashion violations!” She gives me the finger and peels out, turning up the radio so I hear the voice of the worst-dressed man in music, Stevie Wonder (17), ringing in my ears.

Glaring at anyone who dares look at me, I get into my own car (an American sedan) and purposely ignore those ridiculous seat belts (18) that make you look so stupid, so overprepared, so paranoid. Who wants to be trapped in an overturned car about ready to explode, fumbling for the buckle? Oh Christ, I need gas! What else can go wrong? I pull into a g£as station and, wouldn’t you know it, they only have “selfservice” (19) pumps. I don’t want to know how to “fill ’er up,” thank you. Humiliated at having to perform this unavoidable task, I see another motorist, who has tried to disguise his bald head by stretching his one remaining strand of hair over his skull in a misguided camouflage attempt (20). Ha! Does he think he fools anybody? “Have a nice day, baldy!” I shout as I sign the credit card slip and hop into my car. Pulling out, I swerve to miss a slightly overweight jogger (21). “It’s not working!” I scream at this sweaty hog. I make the mistake of flicking on the radio, but all I can get are those awful talk shows (22) that feature lonely, militantly stupid listeners calling up professionally obnoxious hosts to vent their idiotic opinions. Don’t they have friends to bother with their inconsequential views?

I pull up at a red light and am pissed you can’t go “left on red” (23). There isn’t anybody coming, is there? | do it any- way and just miss a grown man on a bicycle (24) who deserves to get hit for holding up traffic. and then I see it! Something I loathe more than anything – a walkathon (25)! Block after bloc of dreary dingbats in unattractive athetic outfits, patting themselves on the back for supporting a good cause and blocking my right-of-way, “Hey, stupid,” I yell to a yuppie with a walkman (26), “time is money. You owe me $20 for holding me up”. Naturally he doesn’t hear me, lost in some awful music, probably that pretentious midget Prince (27). Trapped, I park the car to get a little breakfast. ‘Join us,” says some monster in “camel-toe” slacks (28) as she kisses (in public yet) (29) her lame boyfriend, who has the audacity to wear those awful leather sandals (30) left over from the sixties. “I hope you die,” I seethe as I rush to what I hope will be a decent restaurant.

But ooooh noooo! It’s been gentrified (31), and the first thing I see on somebody’s plate is an apple (32). Now, I have never eaten an apple. I did take a bite of one once, I’ll admit, but I spat it out faster than a snitch turning state’s evidence. Do I look like a horse? Don’t they have doughnuts or any normal foods, for God’s sake? And then it happens. A waiter, I can’t help but notice, who is featuring the most offensive shoe known to man, the clog (33), approaches and makes the mistake of actually sitting down at my table and chirping, “Hi, my name is Bill. Can I help you?” (34) Momentarily stunned, I fantasize pulling out a Denver Boot and snapping his ankle to the table leg. “Get up!” I scream. “And what makes you think I want to know your name? I came here to eat, not make friends! Just give me eggs and bacon and hold the biography!” He looks pleased as punch when he tells me, “We don’t serve meat.” Oh, great! A rotten vegetarian (35) restaurant. How could someone not eat meat? The waiter’s liberal attitude is beginning to cool, I see. He’s the type who goes to Chinese restaurants, makes a big deal out of eating with chopsticks (36), and then pompously demands, “Hold the MSG” (37). [wish I could order a huge bowl of red dye #2 from this cretin. “Just the eggs, then,” I holler, feeling a snit of royal proportions about to explode.

Sitting at my table, waiting, WAITING for my order, I feel the bile of my rage rising and decide I have to do some- thing. I can’t waste valuable bitching time. It’s time to call the police and report every single thing that gets on my nerves. They have to listen—it’s their job, isn’t it? I go to a public phone and prepare to deal with the despised phone company (38). Oh God, it’s the old-fashioned dial kind (39), the ones that make MC] impossible. Remembering that I hate MCI (40), too (they sometimes mistakenly charge you for unanswered-ring calls), I move on to more important subjects of Contempt. “Yes… hello, officer… I’m a citizen and I’d like to report the following things that are getting on my nerves: break-dancing in public (41), obnoxious mimes who think they’re poignant (42), nude beaches (43), where unattractive exhibitionists insist on baring their sagging bodies, all in the name of health . , . and, oh yes… . hello? Hello?” I slam down the receiver, enraged that a public servant has dared to hang up on me, and vow to write a letter of complaint later in the day. I get back to my table just in time to see the dreaded “Bill” serving my breakfast.

I start trembling. My eyes feel like they might burst from their sockets. They have dared to put sprouts (44) on my eggs! Oh God! It’s not fair. What next? Filthy iceberg letuce (45), the polyester of greens? Or even worse, obscene brussels sprouts (46)—those little balls of hell, limp and wilted after 4 lifetime of being pissed on by birds and other contaminated creatures! “I hate you,” I say to the startled “Bill” and slam down eight pennies (47), which have no earthly use in today’s economy except for insulting waiters.

Maybe I should go to the movies. At least it’s dark there. If only I can get there without stabbing someone. I dare to look out my car window, but immediately wish I hadn’t. There, in all its naked amateurish glory, is another one of those outdoor “art” murals (48). If this alarming trend can’t be nipped in the bud, there’ll be an eyesore on every corner. Did they ask ME if I wanted to look at jt? How about the poor neighbors who can hardly ignore the public doodling of these no-talents every time they step out of their houses?

Ironically, there’s a “No Littering” sign (49) on this very corner. Running to the trunk of my unit, ignoring the blast of horns honking behind me, I retrieve an industrial trash bag from my apartment that I save for just these occasions. Proudly and unashamedly, I dump the contents directly onto the street. Take that, no-littering nitpickers! I feel virtuous, confident that I have created a job. Every time I throw some- thing down, someone will have to be paid to pick it up. It’s only common sense.

Cruising along once again in this cesspool known as life, I realize that it is too late to make a detour. I will have to pass the anti-abortion pickets (50) outside of Planned Parent- hood. Nothing gets on my nerves more than these pro-lifers. Not even astrology enthusiasts (51), Hermann Hesse (52), or computer games (53). Look at these fools parading up and down! “Mind your own business,” I yell. When one of these busybodies (a man, yet) approaches my car with literature, I lose control and scream, “I wish I was a girl so I could get an abortion!” Trembling with rage, I realize I’d better calm down before I get beat up, but can’t resist one last taunt—“I hate the pope” (54), I yell to no one in particular.

I have to escape human beings, so I rush into one of those awful twin theaters (55), figuring I can sneak into the other side if this one feature is as awful as I imagine. At least they’re not showing boring classics (56), such as The African Queen or The Philadelphia Story, or, even worse, science fic- tion (57). I get an overpriced tub of popcorn and forget to tell the lummox behind the snack bar to hold the nuclear butter (58) that ruins a perfectly good snack. I never order a Coke (59), because they smell bad. I take my seat, take one bite, and throw the whole mess on the floor. More jobs. I paid my admission, how dare they ask me to use the trash can? Some short subjects (60) come on, but at least they aren’t arty computer films (61) that could drive me to theater vandalism. Where are film censors when we need them? Oh, good. Here come the previews, which they ruin by showing an upcoming film with the most offensive star in the world, Sylvester Stallone (62). I bet he has pimples on his ass. The feature is Witness (63), and the two elderly ladies behind me start talking (64), of all things. “It’s gotten great reviews,” one says. “Yes, I bet it will be up for Academy Award nominations,” the other opinionates. “Would you SHUT UP!?” I scream as I turn in my seat with a menacing look in my eyes. “You’re not in front of your TV, you know,” I add smugly. It does the trick. They are so appalled at my outburst that they don’t even dare to clear their throats for the next half hour. But as the film unfolds, I begin to wish the entire audience would start screaming. It’s about Amish people (65). Why on earth would Hollywood make a film whose heroes are a group of people whose religion forbids them to attend the movies? Halfway through this cinematic abomination, there’s an Amish barn-raising scene, backlit with a sunset, that is so nauseating I feel projectile vomiting is a distinct possibility. “Beautiful,” says the satisfied ticket buyer to her companion, and I finally reach the breaking point. Leaping from my seat, I rip off her wig, throw it in the aisle, and rush from the theater, screeching vague threats into the darkness.

I hide in the other side of the twin, but not for long. Mask (66) is playing. It stars Cher, who was great in Chastity, but under the direction of that whining Peter Bogdanovich (67) seems to be getting good reviews for not wearing Bob Mackie outfits. It’s about a kid with a deformed face who is not only ugly, he’s an asshole to boot. His mother is supposed to be a biker, but her Hell’s Angels friends are about as threatening as the Seven Dwarfs. Naturally, this Elephant Man, Jr., falls in love with a gorgeous blind girl and, in one scene, tries to tell her how beautiful the sky is. “But I can’t see. I don’t know blue,” she protests. Never at a loss for a sickening solution, Old Ugly heats up rocks to different temperatures, puts them in her hand and says, “This is blue!!” “I see it! I see it!” the girl moans, and I went temporarily insane, slashing six different movie seats with my car keys.

Escaping the theater just before the police arrive, I hop into my car and turn on the radio, hoping to hear news of World War II—anything to get my mind off those films— but instead hear an oldie but baddie by those honky Beatles (68) who ruined rock ’n’ roll. It’s all too much. How much can one man take? I pull over to the side of the road and start sobbing. Uncontrollably. Please, God (69) (I hate you, too), let me get back to my apartment without being committed.

Maybe I should get out of town. I could go to New York, but I know I’ll have a breakdown seeing those liberals ostentatiously holding their ears in the subway station (70) every time a train pulls in. And get into fights with rude cabdrivers who can’t even speak English (71). How about the beach? Are you crazy? What would I do, go sailing (72)? Look at convertibles (73)?—those showboat vehicles that scream, “Look at me,” and accomplish nothing but making your hair tangled and filthy. I can’t even go to the local park for fear of seeing third-rate academicians puffing on pipes (74) and playing the most boring game of all games, chess (75). Maybe I just better go home.

I run from my car to my apartment and double-bolt the lock. I’m shaking, but I’ll try to relax. The mail is finally here, but it’s always a trauma to open it. What makes me think today will be any different? Oh my God! Someone has sent me a dreaded greeting card (76). Can’t those stupid relatives ever think of one sentence to write instead of running off and giving Hallmark 75¢ for a line that they’ll never have the nerve to say out loud? Of course, there are bills. But none so annoying as American Express (77), the worst credit card of all—highest yearly fee that gives you the privilege of an end- less supply of junk mail. And, to top it off, you have to pay the entire balance every month, so what’s the point? All credit card bills stink, because you have to tear off the change-of-mailing- address flap (78) before sealing the envelope, and it’s yet another second of your day wasted on forced tasks. I even try to look through a magazine I subscribe to, but immediately toss it aside when I see articles about that big slob, Mr. T (79), who hangs around child-molester trials and poses for pictures, and Bette Davis’ fat, Jesus-freak daughter (80), who thinks we’ll be scandalized that her mother mistreated her, Ha! It’s a wonder she didn’t kill her! I notice that one of those nerve- tacking subscription cards (81) has fallen into my lap and rip it to shreds, vowing to cancel this magazine, but decide to continue mailing in bill-me-later orders to foul up their subscription department.

I should know better, but I turn on the TV (82), where the dots are too big for proper viewing. I hear a laugh track (83) and actually scream in the privacy of my own home. Frantically switching the dial, I catch the tail end of the news and glimpse the local weatherman (84), the only public-service announcer who, for some unfathomable reason, feels he must act like Bozo to hold my attention. At least it’s summer, so he doesn’t mention the ridiculous term “wind chill factor” (85), a hype to disguise the fact that the temperature is exactly what you’d expect for that time of year. Must I commit suicide to escape this drivel?

I call a fellow “hater” and he, too, has had an awful day. I make the mistake of asking him if he’d like to go out for a drink. “Are you kidding?” he rants. “We’d probably go to a bar and order a martini and they’d put it in the wrong kind of glass (86). Then some creep with a bi-level haircut (87) would give us a coke-rap (88) on some boring subject like experimental theater (89). “You’re right!” I scream, picking up the bitch ball while it’s firmly in my court, “where hambones actually go into the audience and try to involve mortified ticket buyers in their nonsense.” Continuing on his tangent, my fellow griper starts shouting, “I hate wrestling (90), that one OK sport now ruined by middle-class acceptance, but even more I hate folk music (91), and street fairs (92).” Foaming at the mouth, I drop the phone and, in a frenzy, start hollering so loudly the neighbors begin banging on the walls. “I hate strobe lights (93), rotten performance artists (94), and”— remembering my buddy on the other end—“to be honest, I HATE YOU, TOO!” I know he’s hung up on me because I vaguely hear the dial tone in the background of my harangue, but fuck him. Friends (95) are all assholes! I stagger around the apartment, flailing my arms, screeching like a banshee for the whole world to hear. “I’ll get you, Jon Voight (96), and you, too, Henry Jaglom (97), and all the other public jackasses who are plotting at this very minute to get on my nerves!” I collapse on the bed, and, to top it off, I get a nosebleed! And I hold directly responsible Bo Derek (98), The Hobbit (99), Rod McKuen (100), … and… gag… oh my God, I’ve actually regurgitated from the mere act of thinking of these subjects. Finally, spent, I manage to fall asleep for a minute or two, but is there any relief? Of course not. I have some stupid dream. But I’ll never tell you what it was. Because more than anything in the whole world, I HATE people who confide, “I had the weirdest dream last night . . .” (101).

Posted on

An Zimmern. Hölderlin. 1812

Die Linien des Lebens sind Verschieden
Wie Wege sind, und wie der Berge Gränzen.
Was Hir wir sind, kan dort ein Gott ergänzen
Mit Harmonien und ewigem Lohn und Frieden.

1812

Les línies de la vida són diverses,
Com els camins, i els confins de les serres.
El que som, Déu allí pot completar-ho
Amb harmonies, paga eterna i pau.

(versió de Riba)

Diverses són les ratlles de la vida,
Com els camins i les carenes de muntanyes,
El que aquí som, un Déu allà pot completar-ho,
Amb harmonies, paga i pau eternes

(Carbonell)

Les línies de la vida són diverses,
Com els camins són, i com les carenes de les serres.
El que aquí som, un Déu allà pot completar-ho
Amb harmonies, paga eterna i pau.

(jo)

 

Posted on

A New Year Greeting. Auden

On this day tradition allots
to taking stock of our lives,
my greetings to all of you, Yeasts,
Bacteria, Viruses,
Aerobics and Anaerobics:
A Very Happy New Year
to all for whom my ectoderm
is as Middle-Earth to me.

For creatures your size I offer
a free choice of habitat,
so settle yourselves in the zone
that suits you best, in the pools
of my pores or the tropical
forests of arm-pit and crotch,
in the deserts of my fore-arms,
or the cool woods of my scalp.

Build colonies: I will supply
adequate warmth and moisture,
the sebum and lipids you need,
on condition you never
do me annoy with your presence,
but behave as good guests should,
not rioting into acne
or athlete’s-foot or a boil.

Does my inner weather affect
the surfaces where you live?
Do unpredictable changes
record my rocketing plunge
from fairs when the mind is in tift
and relevant thoughts occur
to fouls when nothing will happen
and no one calls and it rains.

I should like to think that I make
a not impossible world,
but an Eden it cannot be:
my games, my purposive acts,
may turn to catastrophes there.
If you were religious folk,
how would your dramas justify
unmerited suffering?

By what myths would your priests account
for the hurricanes that come
twice every twenty-four hours,
each time I dress or undress,
when, clinging to keratin rafts,
whole cities are swept away
to perish in space, or the Flood
that scalds to death when I bathe?

Then, sooner or later, will dawn
a Day of Apocalypse,
when my mantle suddenly turns
too cold, too rancid, for you,
appetising to predators
of a fiercer sort, and I
am stripped of excuse and nimbus,
a Past, subject to Judgement.

After an article by Mary J. Marples
in Scientific American, January, 1969

En aquest dia la tradició assenyala
fer inventari de les nostres vides,
salutacions a tots vosaltres, Llevats,
Bactèries, Virus,
Aeròbics i Anàeròbics:
un Molt Feliç Any Nou
a tots aquells per a qui el meu ectoderma
és com l’Orient Mitjà per a mi.

Per a criatures de la vostra mida ofereixo
un hàbitat que podeu escollir,
de manera que instal·leu-vos a la zona
que més us convingui, a les basses
dels meus porus o als boscos
tropicals de l’aixella i l’entrecuix,
als deserts dels meus avantbraços,
o als boscos càlids de la meva cabellera.

Construïu colònies: us subministraré
la humitat i l’escalfor adequades,
la seborrea i els lípids que us calguin,
amb la condició que no m’amoïneu
mai amb la vostra presència
i us comporteu com a bons hostes,
sense que l’acne es revolti,
ni els peus d’atleta, ni un furòncol.

¿Creieu que la meva temperatura
interna afecta les superfícies on viviu?
Una canvis imprevisibles
documenten la meva immersió propulsada
des de fires on la ment s’angunieja
i als miserables se’ls acuden pensaments
rellevants quan no passa res de res
i ninú no truca i va plovent.

M’agradaria pensar que estic fent
un món que no és impossible,
però que no pot ser un êden:
els meus jocs, els meus actes resoluts,
allà poden esdevenir catastròfics.
Si tu fossis un tipus religiós,
els teus drames ¿com justificarien
un patiment immerescut?

¿D’acord amb quins mites els teus sacerdots
explicarien que els huracans arribin
dues vegades cada vint-i-quatre hores,
cada cop que em vesteixo i desvesteixo,
quan, aferrades a rais de queratina,
ciutats snceres són esbandides
i van a morir en l’espai, o bé a la marea
que m’escalda fins a la mort quan em banyo?

Després, més tard o més d’hora, clarejarà
el Dia de l’Apocalipsi,
quan el meu mantell tot d’una es tornarà
massa fred, massa ranci per a tu,
apetitós per als predadors
d’una espècie més ferotge, i jo
estaré despullat d’excuses i nimbres,
amb un passat pendent de judici.

Posted on

Vespers. Horae Canonicae. Auden

If the hill overlooking our city has always been known as Adam’s Grave, only at dusk can you see the recumbent giant, his head turned to the west, his right arm resting for ever on Eve’s haunch,

can you learn, from the way he looks up at the scandalous pair, what a citizen really thinks of his citizenship,

just as now you can hear in a drunkard’s caterwaul his rebel sorrows crying for a parental discipline, in lustful eyes perceive a disconsolate soul,

scanning with desperation all passing limbs for some vestige of her faceless angel who in that long ago when wishing was a help mounted her once and vanished:

For Sun and Moon supply their conforming masks, but in this hour of civil twilight all must wear their own faces.

And it is now that our two paths cross.

Both simultaneously recognise his Anti-type: that I am an Arcadian, that he is a Utopian.

He notes, with contempt, my Aquarian belly: I note, with alarm, his Scorpion’s mouth.

He would like to see me cleaning latrines: I would like to see him removed to some other planet.

Neither speaks. What experience could we possibly share?

Glancing at a lampshade in a store window, I observe it is too hideous for anyone in their senses to buy: He observes it is too expensive for a peasant to buy.

Passing a slum child with rickets, I look the other way: He looks the other way if he passes a chubby one.

I hope our senators will behave like saints, provided they don’t reform me: He hopes they will behave like baritoni cattivi, and, when lights bum late in the Citadel, I (who have never seen the inside of a police station) am shocked and think: ‘Were the city as free as they say, after sundown all her bureaus would be huge black stones’:

He (who has been beaten up several times) is not shocked at all but thinks: ‘One fine night our boys will be working up there.’

You can see, then, why, between my Eden and his New Jerusalem, no treaty is negotiable.

In my Eden a person who dislikes Bellini has the good manners not to get born: In his New Jerusalem a person who dislikes work will be very sorry he was born.

In my Eden we have a few beam-engines, saddle-tank locomotives, overshot waterwheels and other beautiful pieces of obsolete machinery to play with: In his New Jerusalem even chefs will be cucumber-cool machine minders.

In my Eden our only source of political news is gossip: In his New Jerusalem there will be a special daily in simplified spelling for non-verbal types.

In my Eden each observes his compulsive rituals and superstitious tabus but we have no morals: In his New Jerusalem the temples will be empty but all will practise the rational virtues.

One reason for his contempt is that I have only to close my eyes, cross the iron footbridge to the tow-path, take the barge through the short brick tunnel and

there I stand in Eden again, welcomed back by the krumhorns, doppions, sordumes of jolly miners and a bob major from the Cathedral (romanesque) of St Sophie (Die Kalte):

One reason for my alarm is that, when he closes his eyes, he arrives, not in New Jerusalem, but on some august day of outrage when hellikins cavort through ruined drawing-rooms and fish-wives intervene in the Chamber or

some autumn night of deletions and noyades when the unrepentant thieves (including me) are sequestered and those he hates shall hate themselves instead.

So with a passing glance we take the other’s posture; already, our steps recede, heading, incorrigible each, towards his kind of meal and evening.

Was it (as it must look to any god of cross-roads) simply a fortuitous intersection of life-paths, loyal to different fibs ?

or also a rendezvous between accomplices who, in spite of themselves, cannot resist meeting

to remind the other (do both, at bottom, desire truth?) of that half of their secret which he would most like to forget

forcing us both, for a fraction of a second, to remember our victim (but for him I could forget the blood, but for me he could forget the innocence)

on whose immolation (call him Abel, Remus, whom you will, it is one Sin Offering) arcadias, utopias, our dear old bag of a democracy, are alike founded:

For without a cement of blood (it must be human, it must be innocent) no secular wall will safely stand.

Per bé que el turó que domina la ciutat ha estat sempre conegut amb el nom de Tomba d’Adam, és només a hora foscant que es veu el gegant jacent, ambm el cap girat a ponent i a la dreta descansant per sempre més damunt l’anca d’Eva.

que hom pot descobrir, per la manera en què contempla la desedificant parella, quin concepte té el ciutadà de la ciutadania.

Talment com ara es pot sentir en el marrameu de l’embriac el dolor rebel que clama disciplina paternal, en l’esguard lasciu apercebre una ànima inconsolable,

que escodrinya desesperadament els gambirots que passen i hi cerca vestigis del seu Àngel sense cara que molt de temps ha quan desitjar servia d’alguna cosa la va cavalcar una vegada i desaparegué:

Car el sol i la lluna forneixen llurs màscares igualadores, però en aquesta hora de crepuscle civil tots han de dur posades llurs pròpies cares.

I és ara que els nostres dos camins s’encreuen.

Tots dos reconeixem alhora l’antitipus de l’altre: que jo sóc un arcàdic, que ell és un utopista.

El s’adona amb menyspreu del meu ventre d’Aquari; i jo, alarmat, de la seva boca d’Escorpió.

Li agradaria veure’n netejant latrines; i a mi veure’l traslladat a un altre planeta.

Cap dels dos no parla. Quina experiència podríem compartir?

Mirant una pantalla que hi ha en un aparador, faig notar que és massa horrible perquè ningú en bon seny la compri; ell fa notar que és massa cara per que la pugui comprar un pagès.

Passant prop d’un vailet de suburbi malalt de raquitisme, jo miro cap a l’altre costat; ell hi mira, si en passa un de galtaplè.

Jo espero que els nostres senadors es captindran com sants, posat que no em vulguin reformar; ell espera que es captindran com baritoni cattivi, i, quan els llums cremen a la Ciutadella a gran hora de la nit,

a mi (que no he estat mai en una comissaria de policia) em xoca i penso: “Si la ciutat fos lliure com diuen, a sol colgat totes les oficines serien grans blocs de pedra negra”;

ell (que ha estat atonyinat diverses vegades) no se n’estranya gens ni mica, ans pensa: “un gran vespre la nostra gent hi treballarà”.

Ja veieu, doncs, per què entre el meu Edèn i la seva Nova Jerusalem cap tracte no es pot negociar.

Al meu Edèn qui avorreix Bellini té la bona educació de no haver nascut; a la seva Nova Jerusalem qui avorreix el treball, li sabrà força greu haver nascut.

A meu Edèn tenim unes quantes màquines de balancí, locomotores amb tènder, rodes hidràuliques i alres ginys antiquats amb els quals jugar; a la seva Nova Jerusalem àdhuc els xefs seran com qui, amb la sang més fresa que un peix, vigila una màquina.

Al meu Edèn l’única font d’informació política que tenim és el xafardeig; a la seva Nova Jerusalem, hi haurà un diari especial en ortografia simplificada per a gent no gaire enlletrada.

Al meu Edèn tothom observa rituals compulsius i tabús supersticiosos, però ens manca sentit moral; a la seva Nova Jerusalem els temples seran buits però tothom practicarà les virtuts racionals.

Una de les raons del seu menspreu és que no haig de fer sinó tancar els ulls, travessar el pont de ferro fins al camí de sirga, passar amb la gavarra pel curt túnel de maons, i ve-te’m aquí de nou a l’Edèn, on em tornen a acollir els corns, doppioni i fagots de xalestos minaires, i el tritlleig de la catedral (romànica) de Santa Sofia (Die Kalte):

Una de els raons del meu esverament és que quan ell tanca els ulls entra, no a la Nova Jerusalem, ans en un dia august d’atrocitats en què diablons guimben per sales atrotinades i peixateres intervenen a la Cambra o

en una nit tardorenca de delacions i rivals ofegats, en què lladres impenitents (jo mateix inclòs) són arrestats i aquells que ell odia s’han d’odiar ells mateixos.

Així, doncs, amb un ràpid cop d’ull determinem l’actitud de l’altre; les nostres passes reculen, i ens aviem, inesmenables, cadascú al seu àpat i la seva vetllada.

Fou simplement (com deu semblar a qualsevol déu de cruïlla) un encreuament fortuït de camins de vida, lleials a diferents faules?

O bé una cita entre còmplices que, malgrat ells, no se saben estar de trobar-se.

Per fer memòria a l’altre (delegem tots dos, en el fons, la veritat?) d’aquella meitat de llur secret que ell més voldria oblidar, obligant-nos als dos, per una fracció de segon, a recordar la nostra víctima (si no fos per ell, jo oblidaria la sang; si no fos per mi, ell oblidaria la innocència).

Damunt la immolació de la qual (diguem-li Abel, Remus o qui vulgueu, és el mateix Sacrifici pels Pecats) arcàdies, utopies, el nostre vell sarró de la democràcia, es fonamenten semblantment:

Car sense ciment de sang (cal que sigui humana, cal que sigui innocent) cap mur secular no pot sostenir-se amb seguretat.

Posted on

Prime. Horae Canonicae. Auden

Simultaneously, as soundlessly,
Spontaneously, suddenly
As, at the vaunt of the dawn, the kind
Gates of the body fly open
To its world beyond, the gates of the mind,
The horn gate and the ivory gate
Swing to, swing shut, instantaneously
Quell the nocturnal rummage
Of its rebellious fronde, ill-favored,
Ill-natured and second-rate,
Disenfranchised, widowed and orphaned
By an historical mistake:
Recalled from the shades to be a seeing being,
From absence to be on display,
Without a name or history I wake
Between my body and the day.

Holy this moment, wholly in the right,
As, in complete obedience
To the light’s laconic outcry, next
As a sheet, near as a wall,
Out there as a mountain’s poise of stone,
The world is present, about,
And I know that I am, here, not alone
But with a world and rejoice
Unvexed, for the will has still to claim
This adjacent arm as my own,
The memory to name me, resume
Its routine of praise and blame
And smiling to me is this instant while
Still the day is intact, and I
The Adam sinless in our beginning,
Adam still previous to any act.
I draw breath; this is of course to wish
No matter what, to be wise,
To be different, to die and the cost,
No matter how, is Paradise
Lost of course and myself owing a death:
The eager ridge, the steady sea,
The flat roofs of the fishing village
Still asleep in its bunny,
Though as fresh and sunny still are not friends
But things to hand, this ready flesh
No honest equal, but my accomplice now
My assassin to be, and my name
Stands for my historical share of care
For a lying self-made city,
Afraid of our living task, the dying
Which the coming day will ask.

Simultàniament, tan calladament,
espontàniament, sobtadament
com llavors que al fast de l’alba els gentils
portals del cos s’obren de bat a bat
al món d’enllà, els portals de la ment,
el portal de corn i el de vori,
es tanquen d’una revolada, tot d’una
sufoquen l’escorcoll nocturn
de la Fronda rebel, malcarada,
malintencionada i de poc braç,
sense dret de vot, vídua i òrfena
per un error històric:
evocat de l’ombra per veure-hi clar,
de l’absència a la manifestació,
sense nom ni història em desperto jo
entre el meu cos i el dia.

Sant aquest moment, perfectament a dins
del dret vial, llavors que en total
obediència al clam lacònic de la llum,
immediat com un llençol, prop com una paret,
allà fora, amb el petri aplom d’una muntanya
el món és present, circumstant,
i sé que no sóc sol, aquí,
ans amb un món i m’alegro,
sense cap greuge, que la voluntat no hagi reclamat
encara com a seu aquest braç que jeu al meu costat,
que la memòria no m’hagi anomenat, ni hagi reprès
la rutina del blasme i la lloança
i aquest instant em somrigui quan
el dia resta encara intacte i sóc
l’Adam sens pecat del nostre començament
l’Adam anterior a tot acte.
Prenc alè; i això vol dir, és clar, desitjar
sigui el que sigui, ésser assenyat,
ésser diferent, morir, i el preu que cal pagar,
comsevulla que sigui, és el Paradís
perdut, és clar, i la mort de què sóc deutor:
la carena desficiosa, el mar impertorbable,
les llises teulades del poblet de pescadors
encara adormit a la calanca,
bé que frescs i assolellats no són encara amics
sinó coses abstables, aquesta carn prompte
no és pas l’honrat igual ans el seu còmplice ara,
el meu futur assassí, i el meu nom
representa la part històrica de neguit que em toca
per un falsa ciutat feta sola,
esfereïda de la tasca del nostre viure, el morir
que el dia que s’apropa reclamarà.

Posted on

We Too Had Known Golden Hours. Auden

We, too, had known golden hours
When body and soul were in tune,
Had danced with our true loves
By the light of a full moon,
And sat with the wise and good
As tongues grew witty and gay
Over some noble dish
Out of Escoffier;
Had felt the intrusive glory
Which tears reserve apart,
And would in the old grand manner
Have sung from a resonant heart.
But, pawed-at and gossiped-over
By the promiscuous crowd,
Concocted by editors
Into spells to befuddle the crowd,
All words like Peace and Love,
All sane affirmative speech,
Had been soiled, profaned, debased
To a horrid mechanical screech.
No civil style survived
That pandaemonioum
But the wry, the sotto-voce,
Ironic and monochrome:
And where should we find shelter
For joy or mere content
When little was left standing
But the suburb of dissent?

També nosaltres vam conèixer hores daurades
quan l’ànima i el cos eren amics,
i a la llum groga d’una lluna plena
havíem ballat lents amb els nostres amors,
quan sèiem amb els savis i amb els bons
i creixia l’enginy i l’alegria
després d’un menjar noble, preparat
amb els coneixements de l’Escoffier;
quan havíem sentit la intrusa glòria
que els plors ens tenen sempre reservada,
i a la vella manera tots gosàvem
cantar cançons amb un cor ressonant.
Però sempre atacats i retallats
per la turba promiscua,
i assaonats pels editors
com a encanteris per torbar les multituds,
paraules com Amor i Pau, tot el discurs
afirmatiu i sa va esdevenir groller,
com un horrible xirigueig mecànic.
Cap estil cívic no va sobreviure
a aquest terrabastall,
excepte el to pervers,
el sotaveu sorneguer i monocrom.
¿On trobarem, doncs, un recer
per la felicitat o la satisfacció
– quan ja tan poc queda d’empeus -,
tret dels suburbis del dissentiment?

Posted on

The More Loving One. Auden

Looking up at the stars, I know quite well
That, for all they care, I can go to hell,
But on earth indifference is the least
We have to dread from man or beast.

How should we like it were stars to burn
With a passion for us we could not return?
If equal affection cannot be,
Let the more loving one be me.

Admirer as I think I am
Of stars that do not give a damn,
I cannot, now I see them, say
I missed one terribly all day.

Were all stars to disappear or die,
I should learn to look at an empty sky
And feel its total dark sublime,
Though this might take me a little time.

El qui estima en excés [el qui estima més]

Miro les estrelles i em vaig adonant
que, per a elles, me’n puc anar a pastar fang.
Però a la terra la indiferència no és molèstia:
qui hem de témer és l’home o bé la bèstia.

¿Com ens sentiríem si les estrelles cremessin
amb una passió que no corresponguéssim?
Si cap dels dos no pot estimar més,
deixeu-me ser el que estima en excés.

[si afecte per igual no pot ser
que sigui jo el qui estima més]

Encara que em consideri un fan
d’uns estels que m’envien al botavant,
ara que els veig he de confessar
que avui no n’he trobat cap a faltar.

Si es fonguessin o morissin les estrelles,
hauria d’aprendre a mirar un cel sense elles
i adonar-me de com és de sublim la fosca total,
encara que em calgués un temps addicional.

 

Posted on

Their Lonely Betters. Auden

As I listened from a beach-chair in the shade
To all the noises that my garden made,
It seemed to me only proper that words
Should be withheld from vegetables and birds.

A robin with no Christian name ran through
The Robin-Anthem which was all it knew,
And rustling flowers for some third party waited
To say which pairs, if any, should get mated.

Not one of them was capable of lying,
There was not one which knew that it was dying
Or could have with a rhythm or a rhyme
Assumed responsibility for time.

Let them leave language to their lonely betters
Who count some days and long for certain letters;
We, too, make noises when we laugh or weep:
Words are for those with promises to keep.

1950

Els seus superiors solitaris

Mentre escoltava des d’una gandula, a l’ombra,
els sorolls que al jardí se senten en gran nombre,
em semblà bé que d’aquells mots amb sons tan bells
n’haguessin estat privats vegetals i ocells.

Un pit-roig sense nom va cantar aquell dia
l’Himne del Pit-roig, que era tot el que ell sabia.
les flors feien xiu-xiu i paraven l’orella
per tal de dir qui amb qui trobaria parella.

Cap ocell no era capaç de piular cap mentida,
cap que sabés que se li escapava la vida
o que pogués, pel seu refilet, tal com sona,
assumir responsabilitats una estona.

Que deixin el llenguatge als seus superiors solitaris
que anhelen certes cartes i compten dies ordinaris;
nosaltres també fem sorolls amb el riure i el plor:
els mots són per als qui guarden promeses de debó.

Posted on

In Praise Of Limestone. Auden

If it form the one landscape that we, the inconstant ones,
Are consistently homesick for, this is chiefly
Because it dissolves in water. Mark these rounded slopes
With their surface fragrance of thyme and, beneath,
A secret system of caves and conduits; hear the springs
That spurt out everywhere with a chuckle,
Each filling a private pool for its fish and carving
Its own little ravine whose cliffs entertain
The butterfly and the lizard; examine this region
Of short distances and definite places:
What could be more like Mother or a fitter background
For her son, the flirtatious male who lounges
Against a rock in the sunlight, never doubting
That for all his faults he is loved; whose works are but
Extensions of his power to charm? From weathered outcrop
To hill-top temple, from appearing waters to
Conspicuous fountains, from a wild to a formal vineyard,
Are ingenious but short steps that a child’s wish
To receive more attention than his brothers, whether
By pleasing or teasing, can easily take.

Watch, then, the band of rivals as they climb up and down
Their steep stone gennels in twos and threes, at times
Arm in arm, but never, thank God, in step; or engaged
On the shady side of a square at midday in
Voluble discourse, knowing each other too well to think
There are any important secrets, unable
To conceive a god whose temper-tantrums are moral
And not to be pacified by a clever line
Or a good lay: for accustomed to a stone that responds,
They have never had to veil their faces in awe
Of a crater whose blazing fury could not be fixed;
Adjusted to the local needs of valleys
Where everything can be touched or reached by walking,
Their eyes have never looked into infinite space
Through the lattice-work of a nomad’s comb; born lucky,
Their legs have never encountered the fungi
And insects of the jungle, the monstrous forms and lives
With which we have nothing, we like to hope, in common.
So, when one of them goes to the bad, the way his mind works
Remains incomprehensible: to become a pimp
Or deal in fake jewellery or ruin a fine tenor voice
For effects that bring down the house, could happen to all
But the best and the worst of us…
That is why, I suppose,
The best and worst never stayed here long but sought
Immoderate soils where the beauty was not so external,
The light less public and the meaning of life
Something more than a mad camp. `Come!’ cried the granite wastes,
`How evasive is your humour, how accidental
Your kindest kiss, how permanent is death.’ (Saints-to-be
Slipped away sighing.) `Come!’ purred the clays and gravels,
`On our plains there is room for armies to drill; rivers
Wait to be tamed and slaves to construct you a tomb
In the grand manner: soft as the earth is mankind and both
Need to be altered.’ (Intendant Caesars rose and
Left, slamming the door.) But the really reckless were fetched
By an older colder voice, the oceanic whisper:
`I am the solitude that asks and promises nothing;
That is how I shall set you free. There is no love;
There are only the various envies, all of them sad.’

They were right, my dear, all those voices were right
And still are; this land is not the sweet home that it looks,
Nor its peace the historical calm of a site
Where something was settled once and for all: A back ward
And dilapidated province, connected
To the big busy world by a tunnel, with a certain
Seedy appeal, is that all it is now? Not quite:
It has a worldy duty which in spite of itself
It does not neglect, but calls into question
All the Great Powers assume; it disturbs our rights. The poet,
Admired for his earnest habit of calling
The sun the sun, his mind Puzzle, is made uneasy
By these marble statues which so obviously doubt
His antimythological myth; and these gamins,
Pursuing the scientist down the tiled colonnade
With such lively offers, rebuke his concern for Nature’s
Remotest aspects: I, too, am reproached, for what
And how much you know. Not to lose time, not to get caught,
Not to be left behind, not, please! to resemble
The beasts who repeat themselves, or a thing like water
Or stone whose conduct can be predicted, these
Are our common prayer, whose greatest comfort is music
Which can be made anywhere, is invisible,
And does not smell. In so far as we have to look forward
To death as a fact, no doubt we are right: But if
Sins can be forgiven, if bodies rise from the dead,
These modifications of matter into
Innocent athletes and gesticulating fountains,
Made solely for pleasure, make a further point:
The blessed will not care what angle they are regarded from,
Having nothing to hide. Dear, I know nothing of
Either, but when I try to imagine a faultless love
Or the life to come, what I hear is the murmur
Of underground streams, what I see is a limestone landscape.

Si forma l’únic paisatge que nosaltres, els inconstants,
constantment enyorem, és sobretot
perquè és dissol en l’aigua. Adona’t d’aquests vessants arrodonits
amb la fragància a flor de pell de la farigola i, a sota,
un sistema secret de coves i conductes; escolta les fonts
que brollen per tot arreu amb una rialleta,
cadascuna omplint un toll privat per als seus peixos i excavant
les seves petites gorges als cingles a les quals s’entretenen
la papallona i el llargandaix; fixa’t en aquesta regió
de distàncies curtes i llocs precisos:
¿què podria assemblar-se més a una mare o a un entorn adient
per al seu fill, el mascle que flirteja escarxofat
sobre una roca prenent el sol i que no dubta mai que l’estimen
malgrat tots els seus defectes; les obres del qual només són
perllongacions del seu poder de seducció? Des de l’aflorament
erosionat fins al temple del cim del turó, des de les aigües que
neixen fins a les deus conspícues, des de la vinya verge fins a la vinya endreçada,
són ingènues però curtes les passes que un infant desitjós
que esgtiguin més per ell que els seus germans pot fer
com si res, bé afalagant, be amoïnant.

Mira’t doncs, les bandes rivals, mentre pugen i baixen
pels seus costeruts carrerons de pedra de dos en dos o de tres en tres,
a vegades de bracet, però mai, gràcies a Déu, marcant el pas; o fent-la
petar al migdia al cantó ombrós d’una plaça, només xerrameca,
coneixent-se massa els uns als altres per pensar que hi hagi
cap secret important, incapaços de concebre
un déu que tingui enrabiades morals
i que no es calmi amb un vers intel·ligent
o una bona rebolcada: perquè, acostumats a una pedra que respon,
mai no han hagut de tapar-se els rostres, espantats
per un cràter tan furibund que no es pot controlar;
avesats a les necessitats locals de les valls
on tot es pot tocar o és a l’abast només caminant,
els seus ulls no han contemplat mai l’espai infinit
a través de la reixeta de la pinta d’un nòmada; nascuts amb bona sort,
les seves cames mai no han ensopegat amb els fongs
i els insectes de la jungla, aquestes formes i vides monstruoses
amb les quals volem pensar que no tenim res en comú.
Per tant, quan un d’ells s’esgarria, continua sent comprensible
la manera com pensa: convertir-se en alcavot
o traficar amb joies falses o malbaratar una bonica veu de tenor
per aconseguir que una sala s’ensorri li podria passar a
qualsevol, tret dels millors i els pitjors de nosaltres … És per això, suposo,
que ni els uns ni els altres s’han quedat aquí gaire temps, sinó
que han buscat els sòls excessius on la bellesa no és tan externa,
la llum menys pública i el sentit de la vida
alguna cosa més que un campament embogit. “Veniu!”, van xiuxejar
les deixalles de granit, “que nés d’evasiu, el vostre humor,
de fortuït, el vostre petó més tendre, de permanent, la mort.” (Els sants
del futur van fugir sospirant). “Veniu!”, van xiuxejar les argiles
i les graves, “a les nostres planures hi ha lloc per que els exèrcits hi facin
maniobres; els rius esperen ser domats i els esclaus et faran una
tomba grandiosa: la humanitat és suau com la terra i tots dos necessiten
uns retocs.” (Els cèsars del lloc es van alçar i van marxar
amb un cop de porta.) Però una veu més antiga i freda
va atreure els veritablement temeraris, la remor de l’oceà:
“Jo sóc la solitud que no demana ni promet res;
és així com us faré lliures. L’amor no existeix;
només hi ha enveges diverses, totes tristes.”

Tenien raó, amor meu, totes aquelles veus tenien raó
i encara la tenen; aquesta terra no és la dolça llar que sembla,
ni la seva pau la històrica calma d’un indret
on alguna s’ha resolt una vegada per totes: una província
endarrerida i malmesa, connectada
al gran món atrafegat per un túnel, amb un cert
encant tronat, ¿oi que ja només és això? Gairebé:
té un deure mundà que, malgrat que li sàpiga greu,
no negligeix sinó que posa en dubte tot allò
que les grans potències admeten; fa nosa als nostres drets.
El poeta, admirat pel seu tenaç costum d’anomenar
el sol sol, el seu pensament Endevinalla, se sent neguitós
a causa d’aquestes estàtues de marbre que dubten amb tanta
claredat del seu mite antimitològic; i aquests trinxeraires,
que empaiten el científic per la columnata enrajolada
i amb uns oferiments tan vius, li retreuen l’interès pels aspectes
més vagues de la Natura: a mi també em recriminen tot allò
que coneixes tan bé. No perdre el temps, no deixar-se encalçar,
no quedar enrere, i – si us plau! – , no assemblar-se a les bèsties
que no paren de repetir-se, ni a cap cosa com ara l’aigua
o la pedra, el comportament de les quals es pot predir, aquest
és el nostre Llibres d’Oracions, que consola sobretot amb la música
que es pot interpretar a qualsevol lloc, que és invisible
i no fa olor. En la mesura que hem de contemplar la mort com
un fet, segur que tenim raó: però si els pecats
poden ser perdonats, si els cossos ressuciten d’entre els morts,
aquestes modificacions de la matèria en forma
d’atletes innocents i fonts que gesticulen,
fetes només per al plaer, demostren encara una altra cosa:
als benaurats tant se’ls en dóna des de quin angle se’ls mirin,
perquè no tenen res a amagar. Amor meu, jo no sé res de res,
però quan miro d’imaginar-me un amor impecable
o la vida futura, allò que sento és la remor dels corrents
subterranis, allò que veig és un paisatge de pedra calcària.

Posted on

If I could tell you. Auden

 

Time will say nothing but I told you so,
Time only knows the price we have to pay;
If I could tell you I would let you know.

If we should weep when clowns put on their show,
If we should stumble when musicians play,
Time will say nothing but I told you so.

There are no fortunes to be told, although,
Because I love you more than I can say,
If I could tell you I would let you know.

The winds must come from somewhere when they blow,
There must be reasons why the leaves decay;
Time will say nothing but I told you so.

Perhaps the roses really want to grow,
The vision seriously intends to stay;
If I could tell you I would let you know.

Suppose the lions all get up and go,
And all the brooks and soldiers run away;
Will Time say nothing but I told you so?
If I could tell you I would let you know.

SI jo t’ho pogués dir

El Temps no t’ho dirà, però ja t’ho vaig dir:
el Temps només coneix el preu que hem de pagar;
si jo t’ho pogués dir, t’ho faria saber.

Si hem de plorar quan els clowns representen,
o entrebancar-nos quan toquen els músics,
el Temps no t’ho dirà, però ja t’ho vaig dir.

No hi ha bonaventures per endevinar,
perquè t’estimo més del que et puc dir,
si jo t’ho pogués dir, t’ho faria saber.

Els vents han de venir d’algun indret, quan bufen,
i alguna cosa fa que les fulles decaiguin;
el Temps no t’ho dirà, però ja t’ho vaig dir.

Potser les roses volen créixer realment,
i la visió vol romandre de veres;
si jo t’ho pogués dir, t’ho faria saber.

Suposa que els lleons s’assequen i se’n van,
quie s’escapen corrents soldats i rierols,
¿no et dirà res el Temps, tret que jo t’ho vaig dir?
Si jo t’ho pogués dir, t’ho faria saber.

Posted on

In Memory Of W.B. Yeats I. Auden

I

He disappeared in the dead of winter:
The brooks were frozen, the airports almost deserted,
And snow disfigured the public statues;
The mercury sank in the mouth of the dying day.
What instruments we have agree
The day of his death was a dark cold day.

Far from his illness
The wolves ran on through the evergreen forests,
The peasant river was untempted by the fashionable quays;
By mourning tongues
The death of the poet was kept from his poems.

But for him it was his last afternoon as himself,
An afternoon of nurses and rumours;
The provinces of his body revolted,
The squares of his mind were empty,
Silence invaded the suburbs,
The current of his feeling failed; he became his admirers.

Now he is scattered among a hundred cities
And wholly given over to unfamiliar affections,
To find his happiness in another kind of wood
And be punished under a foreign code of conscience.
The words of a dead man
Are modified in the guts of the living.

But in the importance and noise of to-morrow
When the brokers are roaring like beasts on the floor of the
Bourse,
And the poor have the sufferings to which they are fairly
accustomed,
And each in the cell of himself is almost convinced of his
freedom,
A few thousand will think of this day
As one thinks of a day when one did something slightly unusual.

What instruments we have agree
The day of his death was a dark cold day.

II

You were silly like us; your gift survived it all:
The parish of rich women, physical decay,
Yourself. Mad Ireland hurt you into poetry.
Now Ireland has her madness and her weather still,
For poetry makes nothing happen: it survives
In the valley of its making where executives
Would never want to tamper, flows on south
From ranches of isolation and the busy griefs,
Raw towns that we believe and die in; it survives,
A way of happening, a mouth.

III

Earth, receive an honoured guest:
William Yeats is laid to rest.
Let the Irish vessel lie
Emptied of its poetry.

In the nightmare of the dark
All the dogs of Europe bark,
And the living nations wait,
Each sequestered in its hate;

Intellectual disgrace
Stares from every human face,
And the seas of pity lie
Locked and frozen in each eye.

Follow, poet, follow right
To the bottom of the night,
With your unconstraining voice
Still persuade us to rejoice;

With the farming of a verse
Make a vineyard of the curse,
Sing of human unsuccess
In a rapture of distress;

In the deserts of the heart
Let the healing fountain start,
In the prison of his days
Teach the free man how to praise.

Va desaparèixer en la cruesa de l’hivern,
els rierols eren glaçats, els aeroports quasi deserts,
la neu desfigurava les estàtues públiques,
s’enfonsava el mercuri dins la boca del dia agonitzant.
Els instruments que posseïm coincideixen:
el dia de la seva mort va ser de fred i núvols.

Lluny de la seva malaltia,
els llops escodrinyaven els boscos sempre verds,
el riu del camp no es va deixar temptar pels molls de moda;
les boques afligides
van ocultar als poemes la mort del seu poeta.

Però per a ell va ser l’últim captard com a ell mateix,
un captard de rumors i d’infermeres;
van insurgir-se les províncies del seu cos,
les places de la seva ment van quedar buides;
els suburbis, els va envair el silenci,
i es va estroncar el corrent dels seus sentits;
va convertir-se en els que l’admiraven.

Ara ja està escampat per cent ciutats
i totalment donat a afectes forasters,
a haver de ser feliç en altres boscos,
i a rebre càstigs sota un codi de consciència estranger.
Els mots d’un home mort
són esmenats en els budells dels vius.

Però ja en la importància i el soroll del demà
quan els aglotistes bramin com les bèsties a la Borsa
i els més pobres pateixin els suplicis a que ja estan força avesats,
i cadascú dintre la seva cel·la estigui convençut de ser ben lliure,
uns pocs milers hi pensaran, en aquest dia,
tal com pensen en dies que els han dut alguna cosa poc habitual.
Els instruments que posseïm coincideixen:
el dia de la seva mort va ser de fred i núvols.

II
Vas ser insensat com tots nosaltres; el teu do va sobreviure a tot:
a la parròquia de les dones riques, a la corrupció física,
a tu mateix. La boja Irlanda et va llençar a fer versos.
Ara Irlanda té encara la seva bogeria i el seu clima,
perquè la poesia no fa que passi res: només vol sobreviure
a la vall del seu fer-se, on cap executiu
no hi vol potinejar, i flueix cap el sud,
de masos aïllats i de penes actives,
de les crues ciutats on creiem i morim, i sobreviu
una manera de passar les coses, una boca.

III
Terra, acull un hoste insigne;
William Yeats vol descansar,
deixa que el carner d’Irlanda
vingui buit del seu parlar
Els gossos d’Europa borden
al malson de la foscor,
i els països vius esperen
enclaustrats d’odi i dolor.

L’horror de la inel·ligència
viu a cada rostre humà,
i els mars de bondat s’escampen
glaçats en tots els esguards.

Segueix, poeta, la via
que et porta al fons de la nit,
i amb la veu alleujadora
allibera’ns del neguit.

Que els teus solcs de poesia
esborrin els mals presents,
i amb un èxtasi de pena
canta els nostres sofriments.

Fes brollar la font del bàlsam
als deserts del cor humà,
i a la presó dels seus dies
ensenya l’home lliure de pregar.

Posted on

As I Walked Out One Evening

As I walked out one evening,
Walking down Bristol Street,
The crowds upon the pavement
Were fields of harvest wheat.

And down by the brimming river
I heard a lover sing
Under an arch of the railway:
“Love has no ending.

“I’ll love you, dear, I’ll love you
Till China and Africa meet,
And the river jumps over the mountain
And the salmon sing in the street,

“I’ll love you till the ocean
Is folded and hung up to dry
And the seven stars go squawking
Like geese about the sky.

“The years shall run like rabbits,
For in my arms I hold
The Flower of the Ages,
And the first love of the world.”

But all the clocks in the city
Began to whirr and chime:
“O let not Time deceive you,
You cannot conquer Time.

“In the burrows of the Nightmare
Where Justice naked is,
Time watches from the shadow
And coughs when you would kiss.

“In headaches and in worry
Vaguely life leaks away,
And Time will have his fancy
To-morrow or to-day.

“Into many a green valley
Drifts the appalling snow;
Time breaks the threaded dances
And the diver’s brilliant bow.

“O plunge your hands in water,
Plunge them in up to the wrist;
Stare, stare in the basin
And wonder what you’ve missed.

“The glacier knocks in the cupboard,
The desert sighs in the bed,
And the crack in the tea-cup opens
A lane to the land of the dead.

“Where the beggars raffle the banknotes
And the Giant is enchanting to Jack,
And the Lily-white Boy is a Roarer,
And Jill goes down on her back.

“O look, look in the mirror?
O look in your distress:
Life remains a blessing
Although you cannot bless.

“O stand, stand at the window
As the tears scald and start;
You shall love your crooked neighbour
With your crooked heart.”

It was late, late in the evening,
The lovers they were gone;
The clocks had ceased their chiming,
And the deep river ran on.

Mentre caminava un vespre
pel carrer Bristol avall,
la gentada a les voreres
com bladars a punt del tall.

I l’amant arran del riu
sota un pont del tren cantava
aquella cançó que diu:
“El meu amor no s’acaba.

“Fins que Àfrica i Xina es trobin
amor meu t’estimaré,
i el riu salti la muntanya
i el salmó canti al carrer.

“T’estimaré fins que el mar
s’assequi i es tregui el vel
i les set estrelles grallin
com les oques dalt del cel.

“Els anys corren com conills,
però als meus braços es fon
la Gran Flor de Tots els Temps
i el primer amor del món.”

De sobte tots els rellotges
varen brunzir i repicar:
“No deixis que el Temps t’enganyi,
que tu no el podràs guanyar.

“Allí on el malson s’amaga,
on la llei és en desús,
el Temps que vigila a l’ombra,
en lloc de besar-te, tus.

Quan hi ha maldecaps i tràngols
la vida lleument se’n va
i el Temps se surt amb la seva,
ara mateix o demà.

“A moltes valls ben gemades,
la neu és com un esmalt,
el Temps trenca les rotllanes
i del qui es capbussa el salt.

“Enfonsa les mans a l’aigua,
enfonsa-les-hi golut;
mira’t, mira’t a la pica
i pregunta’t què has perdut.

“La glacera és a l’armari,
el desert sospira al llit,
l’esquerda de la tassa obre
un camí cap al neguit.

“On els pobres rifen xecs
i en gegant encanta en Jack,
on el milhomes fa “ecs”
i la Jill s’enduu un batzac.

“Oh, mira’t, mira el mirall,
mira en la teva dissort;
la vida és un do de Déu
malgrat el teu desacord.

“Oh, estigues a la finestra,
de llàgrimes amarat
estimaràs el teu veí mentider
amb el teu cor poc honrat.”

Era tard, molt tard al vespre,
els amants s’havien fos;
els rellotges no tocaven
i el riu baixava, calmós.

Posted on

Night Mail. Auden

I
This is the night mail crossing the Border,
Bringing the cheque and the postal order,

Letters for the rich, letters for the poor,
The shop at the corner, the girl next door.

Pulling up Beattock, a steady climb:
The gradient’s against her, but she’s on time.

Past cotton-grass and moorland boulder
Shovelling white steam over her shoulder,

Snorting noisily as she passes
Silent miles of wind-bent grasses.

Birds turn their heads as she approaches,
Stare from bushes at her blank-faced coaches.

Sheep-dogs cannot turn her course;
They slumber on with paws across.

In the farm she passes no one wakes,
But a jug in a bedroom gently shakes.

II
Dawn freshens, Her climb is done.
Down towards Glasgow she descends,
Towards the steam tugs yelping down a glade of cranes
Towards the fields of apparatus, the furnaces
Set on the dark plain like gigantic chessmen.
All Scotland waits for her:
In dark glens, beside pale-green lochs
Men long for news.

III
Letters of thanks, letters from banks,
Letters of joy from girl and boy,
Receipted bills and invitations
To inspect new stock or to visit relations,
And applications for situations,
And timid lovers’ declarations,
And gossip, gossip from all the nations,
News circumstantial, news financial,
Letters with holiday snaps to enlarge in,
Letters with faces scrawled on the margin,
Letters from uncles, cousins, and aunts,
Letters to Scotland from the South of France,
Letters of condolence to Highlands and Lowlands
Written on paper of every hue,
The pink, the violet, the white and the blue,
The chatty, the catty, the boring, the adoring,
The cold and official and the heart’s outpouring,
Clever, stupid, short and long,
The typed and the printed and the spelt all wrong.

IV
Thousands are still asleep,
Dreaming of terrifying monsters
Or of friendly tea beside the band in Cranston’s or Crawford’s:

Asleep in working Glasgow, asleep in well-set Edinburgh,
Asleep in granite Aberdeen,
They continue their dreams,
But shall wake soon and hope for letters,
And none will hear the postman’s knock
Without a quickening of the heart,
For who can bear to feel himself forgotten?

I

Aquest és el correu nocturn que creua la frontera
i porta xecs i ordres postals a la cartera,

cartes per al ric, cartes per la pobre de necessitat,
per al botiguer de la cantonada i la noia del veïnat.

S’atura a Beattock, la parada habitual:
el pendent li és contrari, però hi arriba puntual.

Passen plantes banquinoses i erms plens de roques,
i ell empeny sobre l’espatlla les blanques foques.

I esbufega sorollosament mentre passa
sobre milles silencioses d’herba grassa.

Els ocells es giren mentre el tren s’acosta
i es miren els vagons sense rostre des de la brosta.

els gossos d’atura fan com tantes vegades:
dormisquegen amb les potes encreuades.

A la granja, quan passa, no es desperta ningú,
però al dormitori un gerro tremola, insegur.

II
L’alba refresca. Ja s’ha enfilat prou.
Avall cap a Glasgow el tren es mou
amb estrebades de vapor i xiulets vers grues que fan clariana,
cap a camps plens d’aparells i forns que s’alcen a la plana
fosca, com gegantines peces d’escacs.
Tot Escòcia l’espera:
a les fosques valls, a la vora del verd pàl·lid dels llacs,
els homes anhelen les notícies.

III
Lletres d’agraïment, lletres dels bancs,
lletres alegres de la noia i el noi,
factures rebudes i invitacions
a inspeccionar bestiar o visitar relacions,
i sol·licituds per a situacions
i, dels amants, tímides declaracions
i xafarderies de totes les nacions,
notícies circumstancials, notícies financeres,
cartes amb fulletons de vacances que caldria ampliar,
cartes ab rostres als marges que algú va guixar,
cartes d’oncles, de cosins i de ties solteres,
cartes a Escòcia des del sud de França,
cartes de condol de les Terres Altes i les Terres Baixes,
escrites amb el paper que hi escau:
el rosa, el violeta, el blanc i el blau,
les afectuoses, les rancoroses, les avorrides, les sensacionals,
les fredes i oficials i les que són sentimentals,
intel·ligents, poca-soltes, curtes i allargades,
les escrites a màquina, les impreses i les plenes d’errades.

IV
N’hi ha milers encara adormits
que somnien en monstres de mala fe,
o bé una orquestra a Cranston o a Crawford, prenent el te:
adormits a la granítica Aberdeen,
els seus somnis van seguint,
però aviat es llevaran i esperaran les cartes, desvetllats,
i quan sentin el truc del carter
els farà un salt el cor, també.
Perquè ¿qui pot suportar sentir-se oblidat?

Posted on

Homer. La Il·líada. L’Odissea

Grècia    Cites a dropbox. 88 Literatura grega.  Homer  Mites: La guerra de Troia

Ilíada: Resum dels cants. Hefest el ferrer fa un trespeus i uns robots. Hefest forja l’escut d’Aquil·les  Aquil·les i Príam

L’Odissea: Resum dels cants. Conta’m Musa. L’Aurora. Transformacions del Vell de la mar. El son dolç. El ventre avorrible. El meu nom és Ningú. Un son com una mort tranquil·la. La pobre condició humana. Els somnis. Resum de l’Odissea

Fonts

La Ilíada

Resum dels cants

(51 dies)

I.- (1) Ultratge d’Agamémnon a Aquil.les en prendre-li Briseida, botí de guerra. Aquil.les es retira de l’exèrcit grec. Tetis demana venjança a Zeus.
II.- (2) Zeus provoca, per un somni, la marxa de l’exèrcit grec contra Troia. Descripció dels components dels dos exèrcits.
III.- Pacte per decidir la guerra per un combat entre Menelau, l’ofès, i Paris, raptor d’Helena. Venç Menelau.
IV.- Els déus fan que els Troians violin el pacte. Primera abraonada dels exèrcits.
V.- Gestes de Diomedes que arriba a ferir Afrodita i Ares. Contraatac dels troians.
VI.- Continua el combat. Hèctor amb Andròmaca i Astíanax, el fillet.
VII.- Hèctor i Paris tornen al combat. Hèctor repta els troians i s’enfronta en combat a Aias. Els herois es despedeixen amistosament. Els aqueus construeixen un mur al voltant de les naus.
VIII.- (3) Es reprèn el combat amb la victòria dels troians que es deturen en arribar la nit. Zeus prohibeix la intervenció dels deús.
IX .- Els aqueus, reunits en assamblea, resolen demanar a Aquil.les que torni. Aquest refusa.
X.- Nou consell nocturn dels aqueus. Ulisses i Diomedes fan una incursió nocturna a l’exèrcit Troià i maten un espia.
XI.- (4) Recomença el combat amb gestes d’Agamémnon, Ulisses i Diomedes fins que, ferits, els grecs retrocedeixen. Héctor fa retrocedir Aias. Aquil.les envia Patrocle a informar-se sobre els ferits.
XII.- Els troians assalten el mur defensat pels dos Aies. Sarpédon obre i els troians travessen el mur.
XIII.- Aquests són encoratjats per Posidó. Gestes d’Idomeneu, Antíloc, Menelau, Eneas i Deífob. Els dos Aies resisteixen però Héctor avança.
XIV.- Hera sedueix Zeus per que Posidó pugui ajudar els aqueus que, finalment, fan retrocedir els troians. Héctor és ferit i els troians són repel.lits.
XV.- Zeus es desperta, irritat, i socorre els troians que arriben a les naus.
XVI.- Hèctor cala foc a les naus. Aquil.les consent que Patrocle i els mirmídons intervinguin. Les gestes de Patrocle fan retrocedir els troians. Mor Sarpèdon [estimat de Zeus]. Patrocle persegueix els troians, fins que és mort per Hèctor, amb l’ajuda dels déus.
XVII.- Menelau defensa el cos de Patrocle. Hèctor s’apodera de les armes d’Aquil.les. Hi ha una lluita entorn el cadàver de Patrocle, que s’enduen els aqueus. Els troians tornen a avançar.
XVIII.- Aquil.les, en saber la mort de Patrocle, fa un crit que frena els troians. S’acaba el dia. Assamblea dels troians i Aquil.les es lamenta. Tetis encarrega unes noves armes per a Aquil.les a Hefest. Aquest forja les noves armes.
XIX.- (5) Aquil.les i Agamémnon es reconcilien (deessa error). Discurs del prudent Ulisses.
XX.- Combat d’Aquil.les i Eneas. Gestes d’Aquil.les.
XXI.- Aquil.les prop del riu Escamandre, que l’ataca irat. Lluita del foc i de l’aigua.
XXII.- Aquil.les arriba a Troia. Lament de Príam com a vell. Persecució i combat d’Héctor i Aquil.les. Mort d’Hèctor. Dol d’Andròmaca: qui cuidarà del fill?
XXIII.- (6) Dol d’Aquil.les i funerals de Patrocle amb (7) cursa de carros, pugilat, lluita, cursa a peu, combat, llançament de disc, tir a l’arc i git de la javelina.
XXIV.- (8) Els déus decideixen rescatar el cadàver d’Hèctor. Príam, ajudat per Hermes arriba al campament dels aqueus amb dons per rescatar el cadàver. Aquil.les l’acull, parlen, preparen el sopar, mengen plegats i Príam dorm en el llit que li ha fet preparar Aquil.les. (9) Príam torna a Troia i es fan els funerals d’Hèctor.

Atena, Hera, Posidó, Hermes i Hefest donen suport als aqueus. Apol·lo, Afrodita, Ares i Àrtemis, als troians.

Els herois grecs:

  • Ulisses: Ítaca, illa del mar jònic
  • Agamemnon: Micenes (Peloponès)
  • Menelaus: Esparta (Peloponès), germà d’Agamemnon
  • Aquil·les i Patrocle: Phtia aTessàlia (NE tocant a Macedònia)
  • Diomedes: Argos (Peloponès)
  • Àiax: Salamis (illa prop d’Atenes)
  • Nèstor: Pylos (Peloponès)
  • Idomeneu: Creta
  • Àiax menor: Locris

Hefest el ferrer fa un trespeus i uns robots

XVIII 372
Va trobar-lo suant i movent-se, apressat, entre manxes,
car uns trespeus fabricava, vint en conjunt, que volia
que s’aixequessin voltant les parets de l’esplèndida sala.
Rodes d’or a cada un havia posat a la base.
D’esta faisó, al propi impuls, a l’aplec dels déus entrarien
per a tornar-se’n després a l’estatge. Un encís de la vista!
Ja els estava acabant, sols les nanses obrades calia
que hi afegís, les quals preparava forjant-ne les juntes.

XVIII 410
Féu-li i, monstre coix i fogós, s’aixecà de l’enclusa
mentre ses primes cames sota seu s’agitaven.
Va separar les encluses del foc i totes les eines,
que manejava al treball, va aplegar dintre capsa de plata.
Va passar-se una esponja a la cara, al fort coll, als dos braços
i a la pitrera peluda, la túnica va revestir-se,
va agafar un gros bastó i sortí coixejant a la porta.
Dues serventes fetes d’or vers llur amo es llançaren
com autèntiques joves vivents; en llur cor tenen pensa,
tenen ús de paraula, estant dotades de força
i de destresa al treball, rebuda dels déus imperibles.
Aqueferades llavors llur senyor sostenien.

Hefest forja l’escut d’Aquil·les

XVIII 468
Féu-li, va deixar-la allà i partí vers les manxes,
les decantà cap al foc i ordenà que es posessin a l’obra.
Tot el conjunt de vint manxes llavors al gresol alenaven
bo i engegant un buf variat i ardorós que l’aidava,
ara d’ací després d’allà mentre ell s’afanyava,
de la manera que Hefest i l’avanç de la feina volien.
Va tirar al foc l’estany, el bronze inflexible, la plata,
una enclusa gegant, després les seves tenalles
va engrapar amb una mà i amb l’altra un martell indomtable.
Va començar per forjar un escut enorme i compacte,
que ell obrà de cap a cap. A l’entorn va posar-hi
triple vorell espitllant. Hi afegí un baldric fet de plata.
Constituïen cinc capes el gruix de l’escut. De seguida
va formar-hi amb art consumat nombrosos obratges.
Va figurar-hi la terra, el cel, el pèlag, la lluna
plena, el sol incansable, així com també tots els astres
de la corona que envolta el cel, d’Orió la puixança,
Plèiades, Híades, l’Ossa, que sol també designar-se
amb el vocable de Carro, la qual en son lloc giravolta
mentre va espiant Orió i jamai en les aigües
de l’Oceà no pren part al bany com fan tots els altres.
Dues belles ciutats d’humans parladors va afegir-hi.
Un casament i grans festins en l’una hi havia.
Hom s’hi enduia ciutat a través amb grans himnes de boda
des de llurs cambres les núvies a la claror de les atxes.

XVIII 497 [ciutat en pau]
S’atapeïa l’àgora d’homes. Hi havia un conflicte:
es disputaven dos homes pel preu de sang d’un altre home
assassinat. L’un deia, cridant, al poble que estava tot pagat.

XVIII 509 [ciutat en guerra]
L’altra ciutat dos exèrcits voltaven, els quals resplendien
per l’armadura dels homes. Un doble designi els atreia:
enderrocar-la del tot o entre els dos exèrcits partir-se
tots els béns que dins seu l’amable ciutat encloïa.

XVIII 541
Va posar-hi, endemés, un tou guaret, un camp fèrtil,
ample, de tres llaurades. Hi feien tirar llurs parelles
molts llauradors, anant i venint d’un cap a l’altre.
Quan, arribats a l’extrem del conreu, mitja volta donaven,
se’ls acostava un home i posava a llurs mans una copa
plena d’un vi exquisit. Es giraven pels solcs delerosos
de travessar el profund guaret i arribar a l’altra banda.
Rera d’ells s’ennegria el guaret, com si fos veritable
camp llaurat baldament ésser d’or, amb un art admirable.
Va posar-hi també una hisenda reial, on segaven
uns jornalers que al puny tenien llurs falçs talladores.
Part dels manats espessos queien a terra pels rengles,
mentre d’altres eren lligats amb vencills pels feixaires.
Tres feixadors hi havia, drets, rera els quals la canalla
arreplegava manats i, portant-los als braços, els duia
als feixadors. Entre ells, al mig del rengle, es trobava,
mut, el rei, portant el ceptre, amb el cor ple de joia.
Sota un roure els heralds preparaven l’àpat a banda,
atrafegats a l’entorn d’un gran brau immolat, i les dones
força blanca farina al dinar dels obrers escampaven.
Va afegir-hi una vinya de molts raïms carregada,
bella i d’or. Negres brots hi penjaven. Uns aspres de plata
la sostenien d’un cap a l’altre. Un rec l’envoltava,
fet d’esmalt. A l’entorn una cleda d’estany va traçar-hi.
Sols hi havia un camí, pel qual els portaires passaven,
quan a la vinya arribava el moment de fer la verema.
Plens d’acudits jovenívols, fadrins i fadrines portaven
dintre cistelles trenades els dolços raïms. A llur centre
un infant els tocava, airós, una lira sonora
bo i modulant una bella cançó amb sa veu delicada,
mentre els altres amb cants i crits colpejaven la terra
tots alhora i amb peus saltadors anaven seguint-lo.
Va figurar-hi també un folc de vaques de banyes alçades.
Hi eren les vaques fetes d’or i d’estany. Se n’anaven
a pasturar sortint, llançant braols, de la quadra
vers un riu sorollós al llarg de canyars vincladissos.
Quatre pastors, fets d’or, avançaven en rengle amb les vaques,
mentre els anaven seguint nou gossos de cames lleugeres.

XVIII 587
Va figurar-hi il.lustre baldat també una pastura
tota espaiosa, en bonica canal, d’ovelles blanquines
amb els estables, les pletes i, en fi, les barraques cobertes.
Va modelar-hi il.lustre Baldat una plaça de dansa
com aquella que Dèdal a Cnossos ampla una volta
va construir a l’honor d’Ariadna de rínxols formosos.
Dignes d’un dot de molts bous lla fadrines dansaven
amb els fadrins, agafant-se la mà pel canell uns als altres.
Elles portaven fines teles i els joves vestien
túniques ben teixides, on, tímid, l’oli lluïa.
Elles portaven formoses corones i els joves espases,
fetes d’or, que estaven penjades de xarpes de plata.

XVIII 607
Va posar-hi per fi del riu Oceà la gran força
prop de l’últim vorell de l’escut de compacta estructura.

Aquil·les i Príam

XXIV 507
Féu-li i Aquil·les sentí el desig de gemir pel seu pare.
Va agafar la mà del vell i lleument va apartar-la.
Rememoraven tot dos: llargament el vell plorava Hèctor,
l’interfector de guerrers, arraulit a les plantes d’Aquil·les,
mentre Aquil·les plorava el seu pare i a estones Patrocle.
Van escampar-se els gemecs de tots dos per tota la casa.
XXIV 587
Quan les captives l’hagueren rentat, ungit d’oli i amb bella
peça de lli embolcat i amb la túnica, Aquil·les va alçar-lo
personalment i el va posar sobre un llit.
XXIV 621
Féu-li. Aquil·les diví s’aixecà i degollà un xai blanquíssim.
Sos companyons el van escorxar i adornar com calia.
L’esmicolaren amb traça i van travessar-lo amb els astos,
van rostir-lo amb destresa i del foc el conjunt retiraren.
Autodemont llavors prengué el pa i va posar-lo a la taula
dintre formosos paners, mentre Aquil·les la carn repartia.
Vers els menjars preparats i servits ell les mans allargaven.
Quan ja prou satisfets de mutus esguards estigueren,
Príam, fill de Dàrdan, estava admirant-se d’Aquil·les.
Quina estatura i parença! Es diria un déu, vist de cara.
I eix del dardànida Príam d’igual faisó s’admirava,
tot contemplant son noble aspecte i oint ses paraules.
XXIV 643
Féu-li i Aquil·les manà als companys i captives que anessin
a posar un llit sota el pòrtic, que belles flassades de porpra
hi col.loquessin, damunt hi estenguessin tapissos i a sobre,
per a servir d’embolcalls, hi possessin mantells d’alta llana.
XXIV 656
Ara digues, respon amb franquesa la meva pregunta:
quants jorns vols dedicar a celebrar les fúnebres honres
d’Hèctor diví? Jo aquest temps no em mouré i retindré el meu exèrcit.

L’Odissea

Resum dels cants

EL VIATGE DE TELEMAC

(23) Assamblea dels déus. On es debat la sort d’Ulisses, que encara no ha pogut tornar de Troia, retingut ara per Calipso. Es determina d’ajudar-lo.

(28) Consells d’Atena. Atenea parteix al costat de Telèmac i l’insta a viatjar en cerca de noves del seu pare.

(34) Festí dels pretendents.

(38) Junta dels Itaquesos sobre l’espera de Penèlope i el retorn d’Ulisses. Telèmac s’embarca.

(52) A Pilos, Telèmac va a casa de Nèstor. Història del retorn de Nèstor. Hostatgia.

(65) A Esparta, Telèmac visita Menelaos. Història del retorn de Menelaos, els enganys del vell del mar. Hostatgia.

(87) L’emboscada dels pretendents que resolen matar Telèmac. Laments de Penèlope. Consol d’Atena.

LES AVENTURES D’ULISSES

(97) La cova de Calipso. Hermes va a la cova de Calipso per ordenar la partença d’Ulisses.

(105) El raig d’Ulisses, que construeix un rai amb vint avets. S’embarca però Posidó el fa Naufragar. Se salva gràcies a l’ajut d’una nimfa.

(114) Arribada entre els Feacis: Nausica anava a rentar roba i acull Ulisses.

(125) Entrada al palau d’Alcínous, hostatgia, narració del naufragi de la nau on anaven els companys, amb el salvament d’Ulisses a l’illa d’Ogígia que habita Calipso.

(136) Presentació d’Ulisses als Feacis. Li preparen un vaixell de tornada i s’organitzen uns jocs. Els feacis destaquen en l’art de la dansa. Banquet. El cantor glossa els amors d’Ares i Afrodita. Obsequis a Ulisses. El cantor comença a cantar la guerra de Troia i Ulisses s’entristeix.

[Narració d’Ulisses] que es presenta i explica les seves aventures.

(155) Cícons i Lotòfags.
Ulisses i els companys saquegen la ciutat, però en retardar la fugida són atacats pels Cícons i pateixen danys. Els lotus que mengen els lotòfags tenen efectes dopants.

(159) El Cíclop.
Arriben a l’illa del gegant que els tanca a la cova i es menja alguns companys. Ulisses l’adorm amb un vi espès i diu anomenar-se “Ningú”. Amb una estaca roent a l’ull el deixen cec i fugen sota els xais gegants.

(174) Eol i els Lestrígons.
El senyor dels vents els donà el favorable tot tancant els altres en un sac. Els companys d’Ulisses van obrir-lo per cobdícia, es van desfermar i es van perdre quan ja eren prop d’Itaca, anant a parar al país dels gegants Lestrígons on alguns foren devorats.

(179) Circe i els porcs.
Circe, la metzinera, convertí els companys en porcs: Hermes aconsella a Ulisses per resistir l’encanteri. Hi restaren un any.

(190) La consulta dels morts.
Guiats per Circe van al final de l’Oceà i a la terra dels morts, els atrauen amb un ritu (p.194) i pregunten a Tirèsias. Ulisses parla amb la seva mare però no la pot abraçar perquè és un fantasma. Altres, com Agamèmnon (Orestes i Climmenestra) li expliquen la seva fi, Aquil.les li demana pel seu fill, parla amb Aias, amb qui estava enemistat, Orió, veu els suplicis de Tàntal i Sísif. Tornen a l’illa de Circe i emprenen el camí.

(214) Les sirenes.
Ulisses mana que el lliguin per escoltar el cant de les sirenes, Escil.la, monstre de sis caps que engolirà sis companys, i Caribdis, que empassa i escup aigua tres cops al dia.

(224) Les vaques del sol.
Arribats a aquesta illa, esperen el vent favorable. Però maten les vaques del sol i són castigats per Zeus.

[Fi de la narració d’Ulisses]

(229) El darrer pas de mar.
Els feacis condueixen Ulisses a Itaca i el deixen a terra amb els presents.

LA VENJANÇA D’ULISSES

(237) Arribada a Itaca.
Ulisses no reconeix la terra. Se li presenta Atena en forma d’home a qui conta una història falsa. Cal cautela. Atena va a cercar Telèmac a Esparta. Ulisses troba el porquer Eumeos.
(246) Conversa d’Ulisses i Eumeos.
Aquest acull Ulisses, que sembla un captaire, elogia l’antic amo i explica els fets dels precendents. Ulisses li diu que procedeix de Creta.
(259) Al camp, maten un porc per l’hostatgia [també en fan els humils!]

(263) El retorn de Telèmac de casa de Menelaos. Presents d’hostatgia. Tornen d’amagat de Nèstor que no l’hauria deixat partir.
(274) Al camp Ulisses diu voler anar a captar al casal. Eumeos explica la seva història, arriba Telèmac.
(282) Ulisses és reconegut per Telèmac.

(297) A la ciutat. Telèmac conta a Penèlope el que ha sabut. Melanti fa burla d’Ulisses i Eumeos que anaven a la ciutat (304). Ulisses fa la capta entre els pretendents. Antínous li dóna un cop. Penèlope el crida.

(316) Pugilat d’Ulisses contra el pretendent Iros.
(320) Discurs d’Ulisses sobre la natura de l’home. Penèlope dóna llargues als predentes amb alegria d’U. Invectives de cambreres i pretendents. Pla d’Ulisses i Telèmac per amagar les armes.

(331) Conversa d’Ulisses i Penèlope al lavatori. Reconegut per Euriclea. Penèlope explica els seus infortunis i Ulisses una història falsa, i prediu el retorn de l’amo.
(349) Abans de la matança U. s’adorm pensant en la venjança i parla amb Atena. Penèlope invoca Artemis. S’aixeca el dia.

(362) El concurs de l’arc. Intents fracassats dels pretendents.
(375) Matança dels pretendents sota les sagetes d’Ulisses. Melanti dóna armes als pretendents. Ataquen Ulisses, Telèmac, Eumeos i el bover.

(389) Finalment Ulisses és reconegut per Penèlope. Neteja de la casa, penjament de les serventes, torment de Melanti. Penèlope no es creu encara el retorn d’Ulisses que li diu Euriclea. Per evitar represàlies, arreglen la casa per simular un casament en lloc d’una matança. La retrobada es fa per la referència al llit fet de soca d’olivera massissa.
(402) Marit i muller, Ulisses explica les seves desventures.

(405) Segona evocació dels morts. Els pretendents arriben a l’Hades on comenten la trista mort sense funerals.

(412) Ulisses i Laertes.
U. troba el seu pare afligit, treballant les terres. Reconeixement.
(419) Les paus. Els familiars dels pretendents. Atena atura la baralla.

Conta’m Musa
I, 1-10
Conta’m, Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim
errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre;
de molts pobles veié les ciutats, l’esperit va conèixer;
molts de dolors el que és ell, pel gran mar patí en el seu ànim,
fent per guanyà’ el seu alè i el retorn de la colla que duia;
mes ni així els companys no salvà, tanmateix desitjant-ho,
car tots ells es perderen per llurs mateixes follies,
els insensats! que les vaques del Sol, el Fill de l’Altura,
van menjar-se; i el déu va llevar-los el dia en què es torna.
Parla’ns-en, filla de Zeus, des d’on vulguis, també a nosaltres.

L’Aurora

III, 404 (p.65)
Quan es mostrà en el matí, amb dits de rosa, l’Aurora,
va aixecar-se del llit el vell Nèstor, mestre dels carros.

Transformacions del Vell de la mar

IV, 443 (p. 82)
Aleshores nosaltres, cridant, arremírem, els braços
tirant-li l’entorn; però el Vell no oblidà ses manyes astutes.
Fóra cas! De primer es tornà un lleó de grans barbes
i després un dragó, una pantera, un senglar que imposava,
i es va fer aigua corrent, i un arbre amb la copa florida.
Nosaltres, a peu ferm, el temíem, amb cor incansable.

El son dolç

IV, 791 (p. 92)
Tant com rumia un lleó espaordit al mig d’una turba
de caçadors, que li menen un cercle, entorn, de perfídia,
tant cavil.lava ella quan, dolç, el son va acudir-li.
i s’adormí de sobines, i tots els seus junts s’afluixaren.

El ventre avorrible

VII, 218 (p. 131)
[Ara deixeu-me sopar, baldament la pena m’acori;
car no hi ha cosa més gossa del que és aquest ventre avorrible,
sempre manant-nos que fem memòria d’ell, a la força,
per cruixits que estiguem i que ens ompli el cor la tristesa,
com jo tinc ara el cor de tristesa ple; i ell tothora
crida a menjar i a beure i em fa oblidà’ els infortunis,
tots els que he patit, i omplir-lo: això és el que em mana.
XV, 343 (p. 274)
Pels moridors no hi ha cosa més dura que fer de captaire.
És el ventrell maleït, que dóna tan males cabòries
a la gent, quan ens vénen l’errar i el tribull i la pena.

El meu nom és Ningú

IX, 367 (p. 167)
Cíclop, ¿em preguntes l’il.lustre nom? Vaig a dir-te’l.
Tu, però, fes-me el present que tanmateix, com a hoste,
m’has promès. Doncs em dic Ningú, i Ningú m’anomenen,
sí, la mare i el pare i la colla que m’acompanya.
IX, 408 (p. 168)
-Doncs, Polifem, què et passa que tant t’aclapara, que crides
així en la nit immortal i ens poses que no dormiríem?
¿Es el teu bestiar, que ha vingut un humà i se l’emmena?
¿O és que et maten a tu amb ardit o bé per la força?
I el puixant Polifem de dintre l’espluga cridava:
-¿Que si em maten? Ningú! I què ha de ser per la força!
I ells, responent, digueren aquestes paraules alades:
-Doncs si ningú no et fa violència, sol com habites,
el que és un mal que ha enviat el gran Zeus, no sabem que s’esquivi.

Un son com una mort tranquil.la

XIII, 78 (p. 231)
Quan, vinclant-se, ja feien saltar l’escuma amb les pales,
li va caure damunt les parpelles un son sense pena,
sense surt, que talment semblava una mort molt tranquil.la.

La pobre condició humana

XVIII, 130 (p. 320)
Doncs, una cosa et puc dir, i tu recull-la i escolta’m.
Res de més poc aguant no cria la terra que l’home,
de tot quant per la terra veiem que alena i camina.
No, ell no pensa que mai haurà de sofrir desventura,
mentre els déus li procuren virtut i pot moure les cames.
Ara, quan ve que els déus benaurats aparellen tristeses,
ell també les endura, per força, amb cor incansable.
Car l’esperit dels homes terrals canvia amb el dia
i és segons que els duu el Pare dels déus i dels homes.
Veus, jo també havia de ser feliç entre els homes:
ara, he fet molt el boig, cedint al meu urc i als meus braços
i refiat que el meu pare i els meus germans em valdrien.
No, que ningú mai no sigui desmoderat en cap cosa,
ans gaudeixi, callant, dels dons que el cel li dispensi.

Els somnis

XIX, 559 (p. 346)
-Hoste, hi ha somnis que són impossibles, talment d’un llenguatge
indestriable, i no tot se n’arriba a complir per als homes.
Car són dos tanmateix els portals dels somnis inanes:
sí, un que té els batents de banya i l’altre de vori.
Doncs, quan el somni ens ve pel portal de vori serrívol,
és un engany i porta paraules que en res no acaben;
i els que vénen per l’altre portal de banya polida,
en veritat acaben, qui sigui dels homes que els vegi.

Resum de l’Odissea

XXIII, 310 (p. 402)
I comançà com havia domat els cícons d’antuvi
i com després va fer cap al gras terrer dels lotòfags;
tot el que el Cíclop va fer i com ell va cobrar-se l’esmena
pels robustos companys que s’havia menjat, implacable;
com va fer cap a Eol, el qual de bon cor el va rebre
i l’envià; però encara no era del fat que a la seva
pàtria vingués; ans de nou el va arrabassar la tempesta
i se’l va endur gemegant per la mar poblada de peixos;
com abordà llavors a Telèpil de Lestrigònia,
que destrossaren les naus i els companys de les belles gamberes,
[tots; i Ulisses tot sol va escapar-ne, amb la seva nau negra.]
I de Circe contà l’astúcia i la molta inventiva,
i com anà també a l’estatge romàtic de l’Hades
per demanar consell al buf de Tirèsias de Tebes,
amb el vaixell de molts bancs; i hi va veure tots els seus homes
i la mare que l’infantà i que el nodrí criatura;
com de les sirenes marines sentí la cantúria,
com va fer cap als Esculls Errants i al terror de Caribdis
i d’Escil.la, que mai sense dany mariners no esquivaren;
com a l’illa del Sol matà les vaques la colla
i com el ràpid vaixell li colpí amb fumosa centella
Zeus, el qui alt retruny, i els companys generosos finaren
tots alhora i ell sol defugí les parques funestes;
com va atènyer l’illa d’Ogígia i la nimfa Calipso,
la qual va retenir-lo, glatint perquè fos el marit d’ella,
dins de covals balmats, i li deia i tot de posar-lo
a recer de mort i vellura per tots els seus dies;
ara, que mai el seu cor dins el pit va deixar-se convèncer;
com a Feàcia arriba després de moltes fatigues,
i aquella gent, de bon cor, talment com un déu honorant-lo,
li donaren camí en un vaixell al país dels seus pares,
carregat de presents de bronze i or i de robes.

Fonts

Després de segles de tradició oral, estudiosos de la biblioteca d’Alexandria com Zenodotus, Aristòfanes de Bizanci i Aristarc de Samotràcia en van estandaritzar el text i en van fer edicions en les quals es basen manuscrits posteriors.

Papirs egipcis: Oxyrhynchus Papyri (Ilíada i Odissea), sI a IV. Chester Beatty Papyri, Ilíada sIII.

Manuscrits medievals: Venetus A i B (Marcianus Graecus 453 i 454), sX, biblioteca Marciana a Venècia. Ilíada. Codex Ambrosianus, sX, Biblioteca Ambrosiana de Milà, Ilíada i Odissea.

Posted on

Kathryn Schulz

Kathryn Schulz, The Self in Self-Help

The journalist Josh Rothman once wrote a lovely description of what a cloud really is: not an entity, as we perceive it, but just a region of space that’s cooler than the regions around it, so that water vapor entering it condenses from the cold, then evaporates again as it drifts back out. A cloud is no more a thing, Rothman concluded, than “the pool of light a flashlight makes as you shine it around a dark room.” And the self, the Buddhists would say, is no more a thing than a region of air with thoughts passing through.

Posted on

Ficciones. Borges

1944

El jardín de le senderos que se bifurcan

Artificios: Funes el memorioso

Funes el memorioso

Ahora su percepción y su memoria eran infalibles.

Nosotros, de un vistazo, percibimos tres copas en una mesa; Funes, todos los vástagos y racimos y frutos que comprende una parra. Sabía las formas de las nubes australes del amanecer del treinta de abril de mil ochocientos ochenta y dos y podía compararlas en el recuerdo con las vetas de un libro en pasta española que sólo había mirado una vez y con las líneas de la espuma de que un remo levantó en el Río Negro la víspera de la acción del Quebracho. Esos recuerdos no eran simples; cada imagen visual estaba ligada a sensaciones musculares, térmicas, etc. Podía reconstruir todos los sueños, todos los entresueños. Dos o tres veces había reconstruido un día entero; no había dudado nunca, pero cada reconstrucción había requerido un día entero…

Una circumferencia en un pizarrón, un triángulo rectángulo, un rombo, son formas que podemos intuir plenamente; lo mismo le pasaba a Ireneo con las aborrascadas crines de un potro, con una punta de ganado en una cuchilla, con el fuego cambiante y con la innumerable ceniza, con las muchas caras de un muerto en un largo velorio. No sé cuántas estrellas veía en el cielo.

Éste, no lo olvidemos, era casi incapaz de ideas generales, platónicas. No sólo le costaba comprender que el símbolo genérico “perro” abarcara tantos individuos dispares de diversos tamaños y diversa forma; le molestaba que el perro de las tres y catorce (visto de perfil) tuviera el mismo nombre que el perro de las tres y cuarto (visto de frente)…

Era el solitario y lúcido espectador de un mundo multiforme, instantáneo y casi intolerablemente preciso.

…Le era muy difícil dormir. Dormir es distraerse del mundo; Funes, de espaldas en el catre, en la sombra, se figuraba cada grieta y cada moldura de las casas precisas que lo rodeaban.

…Sospecho, sin embargo, que no era muy capaz de pensar. Pensar es olvidar las diferencias, es generalizar, abstraer. En el abarrotado mundo de Funes no había sino detalles, casi immediatos.

 

Posted on

Manifest de la Cloud Appreciation Society

WE BELIEVE that clouds are unjustly maligned
and that life would be immeasurably poorer without them.

We think that they are Nature’s poetry,
and the most egalitarian of her displays, since
everyone can have a fantastic view of them.

We pledge to fight ‘blue-sky thinking’ wherever we find it.
Life would be dull if we had to look up at
cloudless monotony day after day.

We seek to remind people that clouds are expressions of the
atmosphere’s moods, and can be read like those of
a person’s countenance.

Clouds are so commonplace that their beauty is often overlooked.
They are for dreamers and their contemplation benefits the soul.
Indeed, all who consider the shapes they see in them will save
on psychoanalysis bills.

And so we say to all who’ll listen:
Look up, marvel at the ephemeral beauty, and live life with your head in the clouds!

 

Posted on

Rumi. textos

Rumi 1207 1273

El tresor de Bagdad

L’elefant

La dansa còsmica

El tresor de Bagdad

Ali, de Bagdad, havia dilapidat la fortuna que havia heretat i demanava a Déu que l’ajudés. En somnis va veure que hi havia un tresor amagat a terra, a la vil·la del Caire. Hi va anar, va reconèixer el lloc que se li havia aparegut en somnis. Anava a cavar la terra quan el va sorprendre una patrulla de la policia que el va arrestar (no es podia sortir de nit pel toc de queda) i li va fer confessar que si ho feia era per trobar un tresor. El tinent de policia se’n burlà: “ja veig que no ets un lladre, sinó un imbècil. Jo també he somiat sovint que un tal Ali, de Bagdad, de tal carrer, tenia un tresor enterrat a casa seva. Però no soc pas tan boig com per fer aquest viatge. Alí va tornar a casa seva i va descobrir-hi les riqueses que posaven fi a la seva misèria. Però va haver de sortir fora per descobrir-les.

L’elefant

Uns indus havien portat un elefant; i el tenien en una casa fosca.
Moltes persones hi van entrar, una per una, a les fosques, per veure’l.
No podent veure’l amb els ulls, ho van provar amb la mà.
L’un posà la ma a la trompa i digué: “aquesta criatura és com una canal d’aigua”.
L’altre li tocà l’orella: li va semblar com un gran bano.
Un altre li va agafar la cama i va dir: “L’elefant té forma de columna”.
Després d’haver-li posat la ma a l’esquena, un altre va dir “Ben bé que aquest elefant és com un tron”.
I de la mateixa manera, cada vegada que algú escoltava alguna cosa sobre l’elefant, l’entenia segons la part que havia tocat.
Les seves afirmacions variaven segons el que havien percebut; l’un en deia dal, l’altre alif.
Si cadascun d’ells hagués pogut dur una llàntia, les seves paraules no haurien estat diferents.
L’ull de la percepció és tant limitat com la palma de la mà que no podia copsar-ne la totalitat (de l’elefant).
L’ull de la mar és una cosa, l’escuma n’és una altra; deixa l’escuma i mira amb l’ull de la mar.
Dia i nit, venint de la mar, es mouen els rissos (flocons) d’escuma; veus l’escuma, no pas la mar. Que n’és d’estrany!
Ens movem (heurtons) els uns contra els altres com si fossim barques [individualitats separades, no integrades]; els nostres ulls són cecs; l’aigua, però, és clara.
Oh tu que t’has adormit en el vaixell del cos, has vist l’aigua; mira l’Aigua de l’aigua.

La dansa còsmica

Cent onades es trenquen a l’oceà sota el vent del samâ’
No pas quelsevol cor és digne de viure el samâ’
el cor que s’uneix a l’oceà dels cors
sota aquest vent es posa a tremolar i reclamar el samâ’.

Som els teus hostes i els hostes del samâ’.
Oh ànima dels companys i sultà del samâ’!
Ets l’oceà de la dolcesa i la mina del samâ’:
Que sigui ornada per tu el pati del samâ’!

Oh dia, aixeca’t! Els àtoms dansen
les ànimes, perdudes en l’èxtasi, dansen.
A l’orella, et diré on du la dansa.

Tots els àtoms que poblen l’aire i el desert
sàpigues bé que són sentits com nosaltres
i que cada àtom feliç o infeliç
és omplert pel sol de l’ànima universal.

 

Posted on

Voyage autour de ma chambre. Xavier de Maistre

Xavier de Maistre (1763 – 1852) fou militar a la Savoia. El 1790, a resultes d’un duel a Torí, va quedar arrestat a casa durant 42 dies. Aleshores va escriure “Voyage autour de ma chambre”, amb les observacions de “viatjar” per casa seva durant aquest temps.

chap I

Le voyage

Non, je ne tiendrai plus mon livre in petto; le voilà, messieurs, lisez. J’ai entrepris et exécuté un voyage de quarante-deux jours autour de ma chambre. Les observations intéressantes que j’ai faites, et le plaisir continuel que j’ai éprouvé le long du chemin, me faisaient désirer de le rendre public; la certitude d’être utile m’y a décidé. Mon cœur éprouve une satisfaction inexprimable lorsque je pense au nombre infini de malheureux auquel j’offre une ressource assurée contre l’ennui, et un adoucissement aux maux qu’ils endurent. te plaisir qu’on trouve à voyager dans sa chambre est à l’abri de la jalousie inquiète des hommes; il est indépendant de la fortune.

No,jo no guardaré pas més el meu llibre in petto; aquí el teniu, senyors, llegiu. He emprès i executat un viatge de quaranta dos dies al voltant de la meva cambra. Les observacions interessants que hi he fet i el plaer continu que he sentit per tot el camí, m’han fent desitjar publicar-lo; la certesa d’ésser útil m’ha decidit. El meu cor té una satisfacció inexpressable quan penso en el nombre infinit de malhaurats als quals jo ofereixo un recurs garantit contra l’avorriment, i un endolciment per als mals que pateixen. El goig que hom troba a viatjar a la pròpia cambra es troba a recer de la gelosia inquieta dels homes; és independent de la fortuna.

chap IV

chambre et fauteuil
Ma chambre est située sous le quarante-cinquième degré de latitude, selon les mesures du père Beccaria; sa direction est du levant au couchant; elle forme un carré long qui a trente-six pas de tour, en rasant la muraille de bien près. Mon voyage en contiendra cependant davantage; car je la traverserai souvent en long et en large, ou bien diagonalement, sans suivre de règle ni de méthode. — Je ferai même des zigzags, et je parcourrai toutes les lignes possibles en géométrie si le besoin l’exige.

C’est un excellent meuble qu’un fauteuil; il est surtout de la dernière utilité pour tout homme méditatif. Dans les longues soirées d’hiver, il est quelquefois doux et toujours prudent de s’y étendre mollement, loin du fracas des assemblées nombreuses. — Un bon feu, des livres, des plumes; que de ressources contre l’ennui ! Et quel plaisir encore d’oublier ses livres et ses plumes pour tisonner son feu, en se livrant à quelque douce méditation, ou en arrangeant quelques rimes pour égayer ses amis ! Les heures glissent alors sur vous, et tombent en silence dans l’éternité, sans vous faire sentir leur triste passage.

chap V

Le lit

Après mon fauteuil, en marchant vers le nord, on découvre mon lit, qui est placé au fond de ma chambre, et qui forme la plus agréable perspective. Il est situé de la manière la plus heureuse : les premiers rayons du soleil viennent se jouer dans mes rideaux. — Je les vois, dans les beaux jours d’été, s’avancer le long de la muraille blanche, à mesure que le soleil s’élève : les ormes qui sont devant ma fenêtre les divisent de mille manières, et les font balancer sur mon lit, couleur de rose et blanc, qui répand de tous côtés une teinte charmante par leur réflexion. — J’entends le gazouillement confus des hirondelles qui se sont emparées du toit de la maison, et des autres oiseaux qui habitent les ormes : alors mille idées riantes occupent mon esprit; et, dans l’univers entier, personne n’a un réveil aussi agréable, aussi paisible que le mien. J’avoue que j’aime à jouir de ces doux instants, et que je prolonge toujours, autant qu’il est possible, le plaisir que je trouve à méditer dans la douce chaleur de mon lit.— Est il un théâtre qui prête plus à l’imagination, qui réveille de plus tendres idées, que le meuble où je m’oublie quelquefois? — Lecteur modeste, ne vous effrayer point; mais ne pourrais-je done parler du bonheur d’un amant qui serre pour la première fois dans ses bras une épouse vertueuse? plaisir ineffable, que mon mauvais destin me condamne à ne jamais goûter! N’est-ce pas dans un lit qu’une mère, ivre de joie à la naissance d’un fils, oublie ses douleurs? C’est là que les plaisirs fantastiques, fruits de l’imagination et de l’espérance, viennent nous agiter. — Enfin, c’est dans ce meuble délicieux que nous oublions, pendant une moitié de la vie, les chagrins de l’autre moitié. Mais quelle foule de pensées agréables et tristes se pressent à la fois dans mon cerveau! Mélange étonnant de situations terribles et délicieuses ! Un lit nous voit naître et nous voit mourir; c’est le theatre variable où le genre humain joue tour A tour des drames intéressants, des farces risibles et des tragédies épouvantables. — C’est un berceau garni de fleurs;— c’est le trône de l’amour;— c’est un sépulcre.

El mirall

Les estampes et les tableaux dont je viens de parler pâlissent et disparaissent au premier coup d’œil qu’on jette sur le tableau suivant : les ouvrages immortels de Raphaël, de Corrége et de toute l’Ecole d’Italie ne soutiendraient pas le parallèle. Aussi je le garde toujours pour le dernier morceau, pour la pièce de réserve, lorsque je procure à quelques curieux le plaisir de voyager avec moi ; et je puis assurer que, depuis que je fais voir ce tableau sublime aux connaisseurs et aux ignorants, aux gens du monde, aux artisans, aux femmes et aux enfants, aux animaux mêmes, j’ai toujours vu les spectateurs quelconques donner, chacun à sa manière, des signes de plaisir et d’étonnement : tant la nature y est admirablement rendue !

Eh ! quel tableau pourrait-on vous présenter, messieurs ; quel spectacle pourrait-on mettre sous vos yeux, mesdames, plus sûr de votre suffrage que la fidèle représentation de vous-mêmes? Le tableau dont je parle est un miroir, et personne jusqu’à présent ne s’est encore avisé de le critiquer ; il est, pour tous ceux qui le regardent, un tableau parfait auquel il n’y a rien à redire.

On conviendra sans doute qu’il doit être compté pour une des merveilles de la contrée où je me promène.

Je passerai sous silence le plaisir qu’éprouve le physicien méditant sur les étranges phénomènes de la lumière qui représente tous les objets de la nature sur cette surface polie. Le miroir présente au voyageur sédentaire mille réflexions intéressantes, mille observations qui le rendent un objet utile et précieux.

Vous que l’amour a tenus ou tient encore sous son empire, apprenez que c’est devant un miroir qu’il aiguise ses traits et médite ses cruautés ; c’est là qu’il répète ses manœuvres, qu’il étudie ses mouvements, qu’il se prépare d’avance à la guerre qu’il veut déclarer ; c’est là qu’il s’exerce aux doux regards, aux petites mines, aux bouderies savantes, comme un acteur s’exerce en face de lui-même avant de se présenter en public. Toujours impartial et vrai, un miroir renvoie aux yeux du spectateur les roses de la jeunesse et les rides de l’âge sans calpmnier et sans flatter personne. — Seul entre tous les conseillers des grands, il leur dit constamment la vérité.

Aquí descarregable en francès.
Aquí una traducció en català en PDF.

Posted on

Okakura Kakuzo. El llibre del te

La copa de la humanitat   |   Les escoles del te  |    La cambra del te   |    Taoisme i Zenisme   |   Les flors   |  Els mestres del te

La copa de la humanitat

El Teisme

Abans d’esdevenir un beuratge, el te va començar per ésser un remei. No és sinó al segle VIII que, a la Xina, va fer la seva entrada en el regne de la poesia, com una de les distraccions elegants de l’època. Al segle XV, el Japó el va ennoblir, convertint-lo en una religió estètica, el Teisme.

El Teisme és un culte basat sobre l’adoració de la bellesa entre les vulgaritats de l’existència quotidiana. Inspira als seus fidels la puresa i l’harmonia, el misteri de la caritat recíproca, el sentit del romanticisme de l’ordre social. És essencialment el culte de l’Imperfecte, puix que és un esforç per acomplir alguna cosa de possible en aquesta cosa impossible que sabem que és la vida.

La filosofia del te no és una simple estètica en l’accepció ordinària del mot, car ens ajuda a expressar , conjuntament amb l’estètica i la religió, la nostra concepció integral de l’home i de la natura. é suna higiene, perquè obliga a la netedat; és una economia, perquè ensenya com el benestar consisteix molt més en la simplicitat que en la complicació de les despeses; és una geometria moral, car defineix el sentit de la nostra proporció en relació amb l’univers. Representa, en fi, el veritable esperit democràtic de l’Extrem Orient en quant fa de tots els seus adeptes uns aristòcrates del gust.

Excés o defecte de te

En el nostre llenguatge corrent, hom diu, referint-se a l’home insensible, als episodis còmico-seriosos del drama individual, que “manca de te”; i al contrari, es condemna l’esteta grosser, que, indiferent a la tragèdia mundana, s’abandona sense mesura, lliurement, al curs de les seves emocions, dient que té “massa te”.

Un estranger s’admirarà, sens dubte, que puguem fer tanta fressa al voltant de no res. “Quina tempestat, en una tassa de te!”, dirà. Però si hom considera, fet i fet, com nés, de petita,a la copa de la joia humana, que de pressa sobreïx de llàgrimes, que fàcilment, en la nostra set inextingible d’infinit, la buidem fins al fons, no ens blasmareu de fer tant de cas d’una tassa de te.

Les escoles del te

El te com a obra d’art

El te és una obra d’art i li cal la mà d’un mestre per a manifestar les seves més nobles qualitats. Hi ha bon te i mal te, com hi ha pintura bona i pintura dolenta – més sovint de dolenta – i no existeixen pas més receptes per a fer te perfecte que per a produir un Tizià o un Sesson. Cada manera de preparar les fulles posseeix la seva individualitat, les seves afinitats especials amb l’aigua i la calor, els seus records hereditaris, la seva pròpia manera de comptar. La veritable bellesa no hi ha de mancar mai. Quant ens pertoca de patir en veure que la societat refusa d’admetre aquesta llei fonamental, i tanmateix tan simple, de l’art i de la vida.

[…]

Com l’Art, el Te té les seves escoles i els seus períodes. La seva evolució es divideix en tres etapes principals: el te bullit, el te batut i el te infús.

[… ]

Tal vegada ens revelem tant en les coses petites perquè tenim tan poques coses grans a ocultar. Els minúsculs fes de la rutina quotidiana revelen tan bé els ideals d’una raça com les més altes volades de la filosofia o de la poesia. Així com les diferents maneres de fer vi caracteritzen els temperaments de les diferents èpoques i de les diverses nacions europees, els ideals del te caracteritzen els diversos tarannàs de la cultura oriental. El pastís de te que es feia bullir, la polsina de te que es batia, la fulla de te que es deixava infusar, marquen les diverses impulsions emocionals de les dinasties xineses Tang, Song i Ming, i per emprar la terminologia de la classificació artísticade què tant s’ha abusat, hom podria designar-les respectuosament com els escoles clàssica, romàntica i naturalista del te.

Luyu i els tres estats d’ebullició

Calgué el geni de la dinastia Tang per a emancipar el te d’aquest estat grosser i elevar-lo a la seva idealització definitiva. Luwuh, que vivia a mitjan del segle vuitè, és el primer apòstol del te. Havia nascut en una època en la qual el Budisme, el Taoisme i el Confucianisme cercaven una síntesi comuna. El simbolisme panteista d’aleshores pretenia de respectar l’universal en el particular. Luwuh, com a veritable poeta que era, va descobrir en el “servei del te” el mateix ordre i la mateixa harmonia que regnava en totes les coses; i en la seva famosa obra, el Xaking, que pot ésser considerada com la Bíblia del Te, formula el codi d’aquest beuratge. […]

el quart capítol és consagrat a l’enumeració i a la descripció de les vint-iquatre parts de “l’equipament del te”, des del braser de tres peus fins al recambró de bambú que conté totes les eines. […] En el capítol cinquè, Luwuh descriu el mètode per fer el te. Prescriu tots els ingredients llevat de la sal. Insisteix també sobre la qüestió tan discutida de la tria de l’aigua i dels graus d’ebullició que ha de tenir. Segons ell, l’aigua de la muntanya és la millor, després ve l’aigua de riu i, finalment, l’aigua de la font ordinària. Hi ha tres estats d’ebullició: el primer, quan les petites bombolles semblants a ulls de peix floten en la superfície; el segon, quan les bombolles són com perles de cristall que volten en una fontana; el tercer, quan les onades salten furiosament dins el pot.

La cerimònia del te

El te deixà de ser un passatemps poètic per convertir-se en un mètode de realització personal. Wangyucheng va celebrar el te “que amarava la seva ànima com una crida directa i delicada amargor del qual li deixava el regust d’un bon consell”. Soyumpa elogiava la força de la seva puresa immaculada, que fa que el te desafiï la corrupció com un home veritablement virtuós. Entre els budistes, la secta Zen meridional formulà un ritual complet del te. Davant una estàtua del Bodhi Dharma, els monjos collien el te i el bevien en un bol únic, amb tot el formulisme d’un sagrament: i és aquest ritual Zen que al segle XV nasqué i es descabdellà al Japó la cerimònia del te.

El te al Japó

El Japó, que ha seguit la petja de la civilització xinesa, ha conegut el te en els seus tres estadis. L’ús del te en infusió és relativament recent entre nosaltres, puix que no és conegut sinó a mitjan segle VII. Ha reemplaçat, en la consumació corrent, el te en pols, però aquest no deixa de ser considerat encara com el te dels tes.

És en la cerimònia del te japonesa que els ideals del te abasten llur realització suprema. La nostra victoriosa resistència a la invasió mongòlica del 1281 ens havia fet capaços de continuar el moviment Song, tan desastrosament interromput a Xina per les incursions nòmades. El te, a casa nostra, esdevingué alguna cosa més que una idealització de la forma de beure: una religió de l’art de la vida. Aquesta beguda va tornar-se un pretext per al culte de la puresa i el refinament, una funció sagrada en la qual l’hoste i el seu invitat realitzen la més alta beatitud de la vida mundana. La cambra del te va ésser un oasi en el trist desert de l’existència, on els viatgers fatigats es podien reunir i abeurar-se a la font comuna de l’amor i de l’art. La cerimònia va ésser un drama improvisat, el pla del qual va ésser tramat a l’entorn del te, de les flors i de les sedes pintades. Cap olor no venia a torbar la tonalitat de la cambra, cap gest no perjudicava l’harmonia, cap mot no trencava la unitat dels voltants, tots els moviments es feien simplement i naturalment – aquests eren els objectius de la cerimònia del te. És estrany que hagi tingut tant èxit. Una filosofia subtil s’hi amaga. El teisme era el Taoisme disfressat.

La cambra del te

Suquiya

La cambra de te (en japonés Suquiya) no vol ésser altra cosa que una simple casa de pagès – una cabana de palla, com diem nosaltres. Els caràcters ideogràfics originals del Suquiya signifiquen la Casa de la Fantasia. A través del temps, els diversos mestres del te modificaren algun dels caràcters xinesos, segons llur concepció personal de la cambra de te, de manera que el terme Suquiya pot significar també la Casa del Buit o la casa de l’Asimètric. És, efectivament, la Casa de la Fantasia, en quant no és sinó una construcció efímera, bastida per a servir d’asil a una impulsió poètica. És, també, la Casa del Buit, puix que és nua d’ornamentació i que, per tant, ofereix un lloc on col·locar lliurement allò que pot satisfer un caprici estètic passatger. És, finalment, la Casa de l’Asimètric, puix que és consagrada al culte de l’Imperfecte i que hom hi deixa, a posta, alguna cosa inacabada perquè els jocs de la imaginació l’acabin a llur grat. Els ideals del Teisme han exercit, del segle XVI ençà, una influència tan gran, que els interiors ordinaris dels japonesos d’avui fan, als estrangers, l’efecte que són buits, a causa de llur extrema senzillesa i de la puresa de llur sistema de decoració.

Parts de la cambra de te

La creació de la primera cambra de te isolada és deguda a Senno-Soyeki, generalment conegut sota el seu darrer nom de Rikiu, el més gran dels mestres del te. És ell qui, al segle XVI, sota el patronat de Taiko-Hideyoshi, instituí les formalitats de la cerimònia del te i les dugué a llur suprem grau de perfecció. Les proporcions de la cambra de te havien estat determinades abans per un famós mnestre de te del segle XV, dit Jowo. Primitivament, la cambra de te no era altra cosa sinó una part del saló ordinri, separada de la resta de la peça per uns paravents. La part separada així prengué el nom de kakoi (clos), nom que es dóna encara a les cambres de te que formen part d’una casa i no constitueixen edificis inependents. Però, tornem al Suquiya. El Suquiya es compon primerament de la cambra de te pròpiament dita, destinada a no rebre més de cinc persones, nombre que recorda la frase clàssica: “més que les Gràcies i menys que les Muses”; després, d’una avantcambra ( midsuya) on es renten i prparen els estris necessaris al servei del te abans de dur-los a la cambra del te; d’un porxo ( matxiai ), on els invitats esperen que hom els convidi a entrar a la cambra del te, i d’una avinguda ( el roji ), que uneix el porxo a la cambra de te. La cambra de te té una aparença completament orinària. És més petita que les cases japoneses més petites, i els materials amb què és construïda han estat triats amb l’objecte de donar la impressió de la pobresa refinada. No oblidem, tanmateix, que tot plegat és fruit d’una premeditació artística profunda, i que tots els detalls han estat executats amb més cura encara que la que un hom posa a construir els temples i els palaus sumptuosos. Una bona cambra de te costa més cara que una habitació ordinària, puix que la tria i la col·lecció dels materials que la componen, demanen un compte i una precisió infinits: de manera que els fusters emprats pels mestres de te formen una casta d’artesans a part i particularment distingida, les obres dels quals no són ni menys delicades ni menys apreciables que les dels fabricants de mobles de laca.

L’arribada dels invitats

D’altres, com Kobori-Enshiu, cercaven efectes diferents. Enshiu deia que en els versos següents podia trobar-se la idea del roji.

Un floret d’arbres, a l’estiu

un tros de mar,

una pàl·lida lluna al vespre.

El sentit d’aquests mots és fàcil d’atènyer. Desitjava suggerir l’estat d’una ànima tot just desperta, que divagava encara entre els somnis boirosos del passat, que és encara submergida en la suau inconsciència claror espiritual i aspira fora d’ella, en el més enllà.

Així, preparat, l’invitat s’acostarà silenciosament al santuari i, si és un samurai, deixarà el seu sabre al prestatge que hi ha sota les bigues, car la cambra del te és, sobretot, la casa de la pau. En acabar, s’inclinarà i entrarà a la cambra per una porteta que no fa més de tres peus d’alçada. Aquesta obligació que incumbia a tots els invitats – qualsevol que fos llur classe – tenia per objecte inculcar-los la humilitat.

Per entrar els invitats sota el porxo, es posen d’acord prèviament respecte l’ordre en què ho han de fer, de manera que travessen la porta d’un a un, sense soroll, i, després d’haver saludat la pintura o bé l’arranjament floral que guarneix el tokonoma, s’instal·len en llurs llocs. L’hoste no entra a la cambra fins que tots els seus invitats són asseguts i la tranquil·litat hi regna; tranquil·litat, deliciós silenci que sols és entelat per la música de l’aigua que bull dins el pot de ferro. El pot canta bé, puix que hom ha tingut la precaució de disposar en el seu fons trossos de ferro a propòsit de produir una melodia particular que evoca els ressons, esmorteïts pels núvols, d’una cataracta, o d’una mar llunyana que es romp contra les roques, o d’un xàfec sobre un bosc de bambús, o els sospirs dels pins sobre un turó llunyà.

Àdhuc a ple dia, la claror de la cambra és endolcida, car el ràfec del teulat inclinat no hi deixa penetrar els raigs del sol. Tot hi és de tonalitat sòbria, de terra fins al sostre; els mateixos invitats han triat curosament llurs vestits de colors discrets. La pàtina del temps amoroseix tots els objectes, perquè res que pugui fer pensar en una adquisició recent no és admès en aquest lloc, enfora de la llarga cullera de bambú i el tovalló de tela, que han d’ésser d’una blancor immaculada i nous. Per usats que siguin, la cambra de te, com els seus estris, han d’ésser d’una netedat absoluta; altrament, l’hoste no fóra un mestre del te. Una de les primeres qualitats d’un veritable mestre del te és de saber escombrar, netejar i rentar, puix que, efectivament, hi ha art en la pulcritud, i no escau d’escometre un objecte antic de metall amb la violència desconsiderada d’una mestressa holandesa.

Rikiu, el camí i les fulles

Hi ha, a aquest propòsit, una història de Rikiu, que posa pintorescament en evidència les idees de netedat, cares als mestres del te. Rikiu mirava el seu fill Xoan, que escombrava i regava l’avinguda, el roji. “Encara no és prou net”, va dir Rikiu, qun Xoan hagué acabat la seva tasca, i li va ordenar de recomençar-la. Després d’una hora de treball, el minyó va girar-se vers Rikiu: “Pare, li va dir, no hi ha res mnés a fer. He rentat tres cops les escales, he rentat les llanternes de pedra, he esbandit els arbres; la molsa i els líquens brillen amb un verd fresc; i sobre terra no hi he deixat ni un bri ni una fulla,” “Folla criatura, rondinà el mestre, que no és així com cal escombrar una avinguda”, i Riki baixà al jardí, i escampà pertot fulles d’or i de porpra, brins del mantell de broct de la tardor! Allò que Rikiu demanava no era sols pulcritud, sinó, a més a més, bellesa i naturalitat.

La casa de la fantasia

El nom que encara es dóna a la cambra de te, la Casa de la Fantasia, implica una estructura destinada a satisfer exigències artístiques personals. La cambra de te és feta per al mestre de te, i no pas el mestre de te per a la cambra de te. No és destinada a la posteritat i, per consegüent, és efímera. La idea que cadascú ha de tenir una casa pròpia és basada sobre un dels costums més antics de la raça japonesa: la superstició Shinto ordenada que tota habitació sigui evacuada a la mort del seu principl ocupant […] Però heus ací que al segle XV, gràcies al predomini de l’indivualisme Zen, aquesta vella idea va amarar-se d’un sentit més pregon, en el que afecta la cambra de te. El Zenisme, d’acord amb la teoria budista de l’anorreament i els seus esforços per establir la dominació de l’esperit damunt la matèria, considerà la casa com un refugi temporal del cos. El cos mateix no era sinó una cabana en una solitud, un lleu abric fet amb les herbes que creixien a la vora i que, tan aviat com no eren mantingudes juntes, es disolien en el no-res original. Així, a la cambra de te, la fugacitat de les coses es troba suggerida pel sostre de la cabana; llur lleugeresa, pels pals de bambú; llur aparent incúria, per l’ús de materials ordinaris. L’eternitat només resideix en l’esperit, que, en concretar-se en aquestes coses simples, les embelleix amb la subtil claror del seu refinament.

La Casa del Buit

L’altra nom que donen a la cambra de te, la Casa del Buit, a més de cloure la teoria taoista del continent-tot, implica la concepció d’una necessitat de canvi en els motius decoratius. La cambra de te és completament buida, ho repeteixo, llevat d’allò que hi pot ser col·locat temporalment per satisfer alguna fantasia estètica. Hom hi duu, quan s’escau, un objecte d’art particular, i un hom ho tria i ho disposa tot a fi de fer valer la bellesa del tema principal. ¿Algú ha pensat a escoltar alhora diversos trossos de música? La comprensió real de la bellesa, ¿no resulta impossible, si no es concentra al voltant d’un motiu central? Veureu així que el decorat de les nostres cambres de te és netament oposat al que es practica a Occident, on sovint es converteix en museu l’interior d’una casa. De tal manera, que per a un japonès, avesat a la simplicitat ornamental i als canvis freqüents de decorat, un interior ocidental permanentment ple d’una pila de pintures, escultures i objectes antics de totes les èpoques, li dóna la impressió vulgar d’una mera exhibició de riquesa. Cal efectivament, una extraordinària facultat d’entusiasme crític, per gaudir de la vista constant d’un mateix objecte, àdhuc si és una obra mestra, i un hom pot suposar dotats d’una capacitat sense límits de sentit artístic aquells qui poden viure diàriament enmig d’una confusió de colors i de formes com se’n veuen sovint a les cases d’Europa i d’Amèrica.

La Casa de l’Asimètric

El nom de Casa de l’Asimètric simbolitza, en fi, una altra fase del nostre sistema decoratiu. Els crítics occidentals han escrit mant comentari a l’absència de simetria que caracteritza els objectes d’art japonès. Això és, també, un resultat de l’elaboració dels ideals taoistes a través del Zenisme. El Confucianisme i el Budisme del Nord no s’oposaven gens a l’expressió de la simetria. La concepció taoista i Zen de la perfecció era, tanmateix, diferent. Atribuïen més importància a la manera de cercar la perfecció mateixa. La veritable bellesa, només pot descobrir-la aquell qui mentalment completa l’incomplet. La virilitat de la vida i de l’art resideix en aquestes possibilitats de descabdellament. A la cambra de te, pertoca a cada invitat de completar per la imaginació, segons els seus gustos personals, l’efecte del conjunt. D’ençà que el Zenisme ha esdevingut la manera de pensar dominant, l’Art de l’Extrem Orient ha evitat deliberadament el simètric perquè expressava no solament la idea del complet, ans la repetició. La uniformitat del dibuix fou considerada com fatal a la frescor de la imaginació. D’aquesta manera, els paisatges i les flors han edevingut els temes favorits de la pintura, més que no la figura humana, la presència de la qual és constituïda pel qui la mira. Un hom es posa massa en evidència i, a despit de la nostra vanitat, un hom es cansa aviat de contemplar-se un mateix.

A la cambra de te, la por de les repeticions és sempre present. Els diversos objectes que participen en la decoració d’una estada haurien d’ésser triats de manera que cap color ni cap dibuix no s’hi repetís. Si hi poseu una flor vivent tota pintura representant una flor hi ha d’ésser suprimida. Si feu servir una tetera rodona, que el pot de l’aigua sigui angular. Una tassa de porcellana negra no hauria de veïnejar amb una capsa de laca negra. En col·locar un vas sobre un crema-perfums, sobre el tokonoma, aneu amb compte de no posar-lo al bell mig per por de separar l’espai en dues parts iguals. El pilar del tokonoma serà fet d’una fusta diferent que els altres pilars, a fi d’evitar en l’estada tota impressió de monotonia.

Taoisme i Zenisme

El Tao, el corriol

Literalment, el Tao significa el corriol; però sovint ha estat traduït pel Camí, l’Absolut, la Llei, la Natura, la Raó suprema, la Moda, termes que, altrament, no són incorrectes, ja que els taoistes usen un mot diferent segons l’objecte aessencial de la recerca. Laotsé mateix diu a aquest propòsit: “Hi ha una cosa que ho conté tot, que va néixer abns que existissin cel i terra. Que n’és de silenciosa! Que n’és de solitària! S’està sola i no camina. Retorna sense perill a ella mateixa i és la mare de l’univers. Com que ignoro el seu nom l’anomeno el Corriol. És amb recança que en dic l’Infinit. L’Infinit és el Fugitiu, el Fugitiu és l’Esvaïment, l’Esvaïment és el Retorn.” El Tao està més en el Passatge més que no en el Corriol. És l’Esperit del Canviament Còsmic, l’eterna creixença que torna sempre a ella mateixa per produir noves formes. Es caragola sobre ella mateixa com el dragó, que és el símbol favorit dels taoistes. Es plega i replega com fan les boires. Hom pot entendre per Tao la Gran Transició. Subjectivament, és la manera de ser de l’Univers. El seu Absolut és el Relatiu.

Cal recordar primer que el Taoisme, així com el seu successor legítim el Zenisme, representa l’esforç individualista de l’esperit xinès meridional en oposició al comunisme de la Xina septentrional, que té la seva expressió en el Confucianisme. L’Imperi del Mig és tan vast com Europa, i les seves diferències d’idiosincràsia són definides pels dos sistemes fluvials qie el travessen. El IangtséKiang i el Hoang-Ho poden comparar-se a la Mediterrània i a la Bàltica.

La bellesa en l’ara i aquí

Tanmateix, és en el domini de l’estètica on l’acció del Taoisme sobre la vida asiàtica s’ha exercit amb més força. Els historiadors han considerat sempre el Taoisme com “l’art d’ésser en el món”, perquè es refereix al present, és a dir, a nosaltres mateixos. És en nosaltres que Déu es troba amb la natura i que ahir és diferent de demà. El present és l’infinit en moviment, l’esfera legítima del Relatiu. La Relativitat cerca l’adaptació. L’art de la vida consisteix en una readaptació constant al medi. El taoista accepta el món tal com és, i, al contrari que els confucianistes i budistes, s’esforça a trobar la bellesa en el nostre món de desgràcia i d’enuig. L’al·legoria de Song dels Tres Tastadors de Vinagre, explica admirablement la tendència de les tres doctrines. Çaquiamuni, Confuci i Lao Tsé es trobaven aplegats un dia davant una gerra de vinagre -emblema de la vida-, i cadascun hi sucava el dit per tastar-lo. Confuci el va trobar agre, Buda el va trobar amarg, Laotsé el va trobar dolç.

El buit

Els taoistes pretenien que la comèdia de la vida podria esdevenir infinitament més interessant si cadascun servava el sentit de la unitat. Segons ells, a conservar a les coses llur proporció i fer lloc als altres sense perdre el seu lloc, consistia el secret de l’èxit en el drama de la vida. Perquè puguem fer bé el nostre paper, cal que coneguem tota l’obra; la concepció de la totalitat no ha de perdre’s mai en la de la individualitat. I Laotsé ho demostra per la seva metàfora favorita del buit. Només en el buit, pretenia, resideix allò veritablement essencial. trobareu, per exemple, la realitat d’una cambra no pas en el sostre i les parets, sinó en l’espai que clouen. La utilitat d’un cantir està en el buit on es pot posar l’aigua, no pas en la forma del cantir o en la matèria de què és fet. El buit és totpoderós perquè ho pot contenir tot. En el buit només és possible el moviment. Aquell qui pogués convertir-se ell mateix en un buit en el qual els altres podrien penetrar lliurement, esdevindria l’amo de totes les situacions. El tot sempre pot dominar la part.

Aquestes idees taoistes han tingut una grandíssima influència en les nostres teories de l’acció, fins en l’esgrima i la lluita. El jiujitsu, l’art japonès de la defensa personal, deu el seu nom a un passatge del Tao-Teiking. En el jiu-jitsu, un hom s’esforça a atreure i a absorbir la força de l’adversari per la no-resistència, és a dir, pel buit, tot conservant la pròpia força per a la lluita final. Aplicat a l’art, aquest principi essencial es revela en el valor de la suggestió. En no dir-ho tot, l’artista deixa a l’espectador l’ocasió de completar la seva idea, i és així com una gran obra mestra reté irresistiblement la nostra atenció fins al punt que ens pensem formar part d’ella, Hi ha allí un buit on podem penetrar i que podem omplir amb tota la mesura de la nostra emoció artística.

El mestre de l’art de la vida

Aquell qui es converteix en un mestre de l’art de la vida és, a judici del taoista, l’home veritable. D’ençà que neix entra en el reialme dels somnis per no despertar-se a la realitat sinó en el moment de la seva mort. Atenua el seu propi esclat per poder submergir-se en l’obscuritat dels altres. “Vacil·lant com aquell qui travessa un riu a l’hivern; indecís com aquell qui té por dels seus veïns; respectuós com un invitat; tremolós com el glaç que és a punt de fondre’s; simple com un tros de fusta encara no esculpida; buit com una vall; informe com una aigua agitada.” Les tres perles de la vida són, per a ell, la Pietat, l’Economia i la Modèstia.

El Zen

El Zen ha estat oposat sovint al budisme ortodox, com el Taoisme al Confucianisme. Per a penetrar l’ensenyament transcendental del Zen, els mots no fan sinó nosa al pensament; tot l’embalum d’escrits budistes no són sinó comentaris a l’especulació personal. Els adeptes del Zen perseguien la comunió directa amb la natura íntima de les coses i no consideraven els accessoris exteriors sinó com a obstacles a una percepció clara de la veritat. L’amor de l’abstracte empenyia el Zen a preferir els croquis en blanc i negre a les pintures curosament executades de l’escola budista clàssica. Per haver cercat de reconèixer el Buda en ell mateix més que no en les imatges i símbols, alguns adeptes del Zen esdevingueren iconoclastes. Hi ha l’exemple de Tankavoxo, que un dia d’hivern va trencar una estàtua de fusta de Buda per fer foc.

La perfecció en la vida quotidiana

Altrament, el Zen va dur al pensament oriental la idea que la importància del temporal és igual a la de l’espiritual, i que, en les relacions superiors de les coses, no hi ha diferències entre les petites i les grans: un àtom és dotat de les mateixes possibilitats que l’univers. El qui cerca la perfecció pot trobar en la seva pròpia vida el reflex de la claror interior. No hi ha res tan significatiu respecte aquest punt com la regla d’un monestir Zen. Cada membre, exceptuant l’abat, tenia assignada una tasca en al conservació del monestir, i cosa, estranya, era als novicis a qui incumbien les funcions més lleugeres, mentre es reservaven les més fatigants i les més humils als monjos més respectats i més avançats en el camí de la perfecció. Aquestes obligacions formaven part de la disciplina Zen, i calia que l’acció més insignificant fos acomplerta amb una perfecció absoluta. Quines discussions tan grans es degueren promoure així, tot rascant el jardí, tot cavant els naps, tot servint el te! L’ideal enter del Teisme no és altra cosa que el resum de la concepció Zen pel que fa a la grandesa que impliquen els mínims incidents de la vida. El Taoisme ha fornit la base dels ideals estètics; el Zenisme els ha fet pràctics.

El sentit de l’art

L’Arpa domesticada

Coneixeu el conte taoista de l’Arpa domesticada? En la gorja de Lungmen s’aixecava fa molt de temps, molt de temps, un arbre Kiri que era el veritable rei de la boscúria. El seu cim era tan alt, que podia enraonar amb els estels, i les seves rels s’enfonsaven tan pregonament dins la terra, que barrejaven llurs anells de bronze als del dragó d’argent que dormia al seu dessota. I s’esdevingué que un poderós màgic féu d’aquest arbre una arpa meravellosa, l’esprit ferreny del qual només podia ser amansit pel més gran dels músics. Durant molt de temps aquest instrument va formar part del tresor de l’emperador de l Xina, però cap dels qui, l’un darrera l’altre, havien provat d’obtenir una melodia de les seves cordes no aconseguí veure la seva temptativa coronada d’èxit. En resposta a llurs esforços suprems, l’arpa no donava sinó dures notes de desdeny, gens en harmonia amb els cants que ells volien cantar, L’arpa es negava a reconèixer un senyor.

A la fi vingué Peiwoh, el príncep dels arpistes. Amb dits delicats va amoixar l’arpa, com aquell qui cerca amorosir un cavall rebec, i va posar-se a tocar dolçament les cordes. Va cantar la natura i les estacions, les altes muntanyes i les aigües corrents; i tots els records de l’arbre varen despertar! Un altre cop la dolça brisa de la primavera jugà entre les seves branques. les joves cascades, cantant gorja avall, somriuen a les flors en poncella. Un altre cop van sentir-se les veus somnioses de l’estiu amb llurs mirades d’insectes, i el bonic murmuri de la pluja, i el plany del cucut. Escolteu! un tigre ha rugit, i l’eco de la vall li respon. És la tardor; en la nit deserta, tallant com una espasa, la lluna lluenteja sobre l’herba glaçada. L’hivern regna pertot, i a través de l’aire ple de neu giravolten els cignes, i calamarsa sonora colpeja les branques amb una joia salvatge.

Després Peiwoh va canviar de to i va cantar l’amor. El bosc va inclinar-se com un jove ardent perdut en els seus pensaments. allà dalt, semblant a una noia altívola, volava un núvol blanc enlluernador; però el seu pas arrossegava per terra ombres llargarudes, negres, com la desesperació. El to canvià encara. Peiwoh cantà la guerra, les espeses que entrexoquen i els cavalls que renillen. I de l’arpa va alçar-se la tempestat de Lungmen; el dragó cavalcava el llamp; l’allau queia serra avall amb un terrabastall de tro. El monarca celeste, extasiat. va demanar a Peiwoh quin era el secret de la seva victòria.

-Senyor, va respondre, tots han fallit, perquè no canen sinó ells mateixos. Jo he deixat que l’arpa triés el seu tema, i en realitat no sabia si era l’arpa que era Peiwoh o si era Peiwoh que era l’arpa.

Aquest conte ensenya com el sentit de l’art n’és, de misteriós. Una obra mestressa és una simfonia combinada amb els nostres sentiments més refinats. L’art veritable és Peiwoh, i nosaltres som l’arpa de Lungemen. Al màgic contacte de la bellesa, les cordes secretes del nostre ésser es desvetllen; en resposta a llur crida, vibrem i ens estremim.

La devoció per l’art, el samurai i el rotlle

En l’època de l’apogeu del Teisme, els generals del Taiko es mostraven més satisfets que els haguessin fet present, per recompensar-los de llurs victòries, d’una obra d’art preciosa que d’una vasta extensió de territori. Alguns dels nostres drames favorits tenen com a tema la pèrdua i el recobrament d’un objecte d’art cèlebre.

En un d’ells, per exemple, es cala foc al palau del senyor Hosokawa, on es conserva el retrat de Dharuma per Sesson, a causa d’un descuit del samurai en funcions. Resolt a desafiar tots els perills per salvar el preciós quadre, el samurai es precipita a l’edifici ple de flames, s’apodera del Kakemono, però troba obstruïdes per l’incendi totes les sortides. No pensant sinó en la salvació de l’obra mestra, es fa amb l’espasa un ample solc tot al voltant del cos, embolica la seda pintada dins una mànega que s’arrenca, i tot plegat ho enfonsa a la ferida. El foc, a la fi, s’estén i, entre les cendres fumejants de les flames, hi ha l’inestimable tresor.Aquesta tràgica història mostra, alhora que la fidelitat d’un samurai, el preu que sabem atribuir a una obra d’art.

Les flors

La devoció per les flors

Lloem l’home que es consagra al conreu de les plantes; l’home del test de flors és molt més humà que l’home de les tisores. Veiem amb plaer com s’inquieta per la pluja i pel sol, les seves lluites contra els paràsits, la seva por de les glaçades, la seva ansietat quan les poncelles són tardanes, la seva alegria quan les fulles tenen tot llur esclat. A l’Orient l’art de cultivar les flors és un dels més antics, i els contes i les cançons van plens dels amors del poeta i les plantes favorites. Sota les dinasties Tang i Song, els ceramistes varen crear testos meravellosos per a les lantes: no eren testos, sinó veritables palaus de pedres precioses. Cada flor tenia afectat un criat especial encarregat de vetllar-la i de rentar les seves fulles amb un fi raspall de pèl de conill. Ha estat escrit que la peònia ha d’ésser banyada per una noia bonica en vestit de gala i la prunera d’hivern regada per un monjo pàli·lid i fràgil. Una de les danses més populars al Japó, l’haxinoqui, que data de l’època Ashikaga, té com a tema la història d’un cavaller esdevingut pobre que, en una nit glaçada, no tenint altra cosa per escalfar-se talla les seves plantes estimades per acollir un religiós errant. El religiós no és altre, en realitat, que Hojo-Tokiyori, l’Harun-Al-Raschid dels nostres contes, i el sacrifici del bon cavaller és recompensat com pertoca. Avui mateix la representació d’aquesta peça no deixa d’arrencar llàgrimes al públic de Tòquio.

Mestre del te i les flors

Quan un mestre de te ha apariat una flor segons el seu gust, la posa damunt el tokonoma que és el lloc d’honor en tota llar japonesa. Cap altra cosa no serà col·locada prop d’ella que pugui perjudicar l’efecte que ha de produir, ni tan sols una pintura, menys que no hi hagi cap raó estètica particular que aconselli aquesta combinació. La flor és, doncs allí, com un príncep damunt el seu tron, i els invitats o els deixebles, en entrar a l’estada, la saludaran amb una reverència profunda, abans de presentar llurs respectes a l’hoste.

Les escoles

En resum, poden dividir-se en dues branques principals: la formalista i la naturalista; la primera cercava inspiració en les pintures dels mestres, la segona cooiava la natura. / Les nostres simpaties personals van, confessem-ho, als arranjaments florals del mestre de te més aviat que als del mestre de les flors. Els primers són art concebut segons el seu objectiu essencial i en terreny de la seva intimitat veritable amb la vida. Ens agradaria d’anomenar aquesta escola natural en contrast a la naturalista i a la formalista. El mestre de te creu que el seu deure es limita a l’elecció de les flors i es deixa contar llur pròpia història. Entreu a una cambra de te a les acaballes de l’hivern i hi veieu un branquilló de cirerer salvatge combinat amb una camèlia aponcellada: ¿no és això com un eco de l’hivern que se’n va, unit a l’anunciació de la primavera? O bé entreu a la cambra del te en una tarda xafogosa d’estiu i veieu, a l’ombra fresca del tokonoma, un simple lliri en un vas penjat; tot degotat de rosada, fa semblant de somriure a la follia de la vida.

Certament un saló de flors pot ser interessant; però quan es combina un concert amb la pintura i l’escultura, quin encís! Sekixiu va posar una vegada algunes plantes aquàtiques en un recipient pla per suggerir la vegetació dels llacs i dls bassiols, i a damunt, a la paret, penjava una pintura de Soami representant ànec salvatges en ple vol. Shoha, un altre mestre de te, compongué un poema sobre la bellesa de la solitud vora la mar, amb un cremaperfums dels que tenen la forma d’una cabana de pescador i algunes flors silvestres de les que creixen a les platges.

/ Aquests exemples ens mostren tota la significació del sacrifici de les flors. Tal vegada les mateixes flors la comprenen. Elles no són pas covardes com els homes. Algunes de la mor se’n fan una glòria: les flors del cirerer japonès que espontàniament s’abandonen al vent. Aquell qui ha vist les allaus oloroses de Ioshino o d’arashiyana se n’ha pogut informar. Un instant, les flors voleien com núvols de pedres precioses i dansen sobre les aigües de cristall; després vogant sobre l’onada somrient, semblen dir: “Adéu, primavera! Ens n’anem vers l’Eternitat!”

Els mestres del te

La bellesa a la vida de cada dia

En religió, l’Avenir és darrera nostre. En Art, el Present és etern. Els mestres del te sostenien que el veritable sentit de l’art no era possible sinó als qui fan de l’art una influència vivent. Per això procuraven regular llur vida quotidiana sobre el perfecte model de refinament que realitzaven a la cambra de te. En totes les circumstàncies es preocupaven de conservar llur serenitat d’esperit i de dirigir la conversa de manera que mai no trenqués l’harmonia circumdant. El tallat i el color dels vestits, l’equilibri dels cossos, la manera de caminar, tot pot servir a la manifestació d’una personalitat artística. Tema seriós, a fe, puix que aquell qui no s’ha embellit ell mateix no té dret d’acostar-se a la bellesa. Així, els mestres del te s’esforçaven d’ésser alguna cosa més que un artista; volien ésser l’art mateix. Era el Zen de l’estètica. La perfecció és arreu; només cal que ens preocupem de descobrir-la. Rikiu es plaïa a esmentar un vell poema on es diu: “Als qui només s’agraden de les flors, jo els voldria mostrar la primavera en plena florescència, quan habita les poncelles en treball sobre els turons coberts de neu”.

El darrer te de Rikiu

La més mínima sospita bastava a Hideyoxi per a decidir-lo a una execució immediata, i no hi havia cap apel·lació possible a la voluntat del sobirà irritat: el sol privilegi que va consentir acordar al qui havia condemnat, era l’honor de morir per la seva pròpia mà.

El dia fixat per al seu propi sacrifici, Rikiu invita els seus deixebles a la darrera cerimònia del te. A l’hora indicada, els invitats es troben tristament vora el pòrtic. Quan recorrien amb l’esguard l’avinguda del jardí, els arbres varen semblar que tremolaven i sentiren passar, per les remors de llurs fulles, els sospirs dels fantasmes sense asil. les llanternes de pedra grisa eren semblants a sentinelles solemnes davant le sportes d’Hades. Però una ona d’encens preciós els arriba de la cambra del te: és la crida que ordena els invitats d’entrar. D’una un avancen i prenen lloc. En el tokonoma hi ha suspès un kakemono on hi ha escrites les meravelloses reflexions d’un vell monjo sobre l’anorreament de totes les coses terrestres. La fressa del tupí que bull sobre les brases sembla el cant d’una cigala exhalant la seva tristesa a l’estiu que se’n va. … La cerimònia ha acabat; els invitats, retenint amb pena llurs llàgrimes, li diuen adéu i abandonen l’estada. a prec de Rikiu, un de sol, el més pròxim i el més estimat de tots, romandrà i assistirà a la fi. Rikiu aleshores es lleva el seu vestit de te, el plega curosament sobre l’estira i apareix guarnit amb el vestit de mort, d’una blancor immaculada. mira amb tendresa la fulla brillant del punyal fatal i li adreça aquests versos exquisits:

Sigues benvinguda,
oh espasa de l’eternitat!
A través de Buda
i a través de Daruma, igualment,
tu t’has obert camí.

I amb el rostre somrient, Rikiu ha entrat en l’inconegut.

Posted on

Esbossos poesia

Tos (18/12/2019)

Cada cop que tusso és una bomba que explota a dins.

El pit és un camp de batalla destrossat per les explosions.

El bombardeig no para i no hi ha descans per a aquesta terra castigada.

 

Posted on

Un fill ens ha estat donat. Jordi Cots i Moner

Eres tan sols un poblet llunyà,
i m’acompanyaves.
Jo t’esperava, amb l’aire,
i avui ja em parles venint
amb tanta resurrecció!
I Ell et posarà el Vent
a les llavors de la veu,
i serem germans.
Què puc deixar-te?
El color i els rius
de les meves paraules.
I trobaràs els camins
que m’esquinçaven els arbres.
Però amb tu
seré sempre en els començaments,
que així m’expliques.

Posted on

XCIV Puys me trob sol en amor, a mi sembla. Ausiàs March

Puys me trob sol en amor, a mi sembla
qu·en mi tot ço sia costuma stranya:
Amor se pert entre gents per absença,
e per la mort la mi·amor no fina,
ans molt més am a vós en mort qu·en vida,
e yo perdon si algú no·m vol creure:
pochs són aquells qui altres cosses creguen
sinó semblants d’aquelles que·ls avenen.

Ma dolor fort lo comun córs no serva;
tota dolor lo temps la venç e gasta;
no dich qu·en tot a tot·altra dessemble:
en quantitat molt prop d’altres se jutja;
en qualitat ab les altres discorda.
Seguint l’Amor d’on ella pren sa forma,
gran part del temps seca dolor me dóna
y algun delit ab altra dolor dolça.

Dins lo cors d’om les humors se discorden;
de temps en temps llur poder se transmuda:
en un sols jorn regna malenconia,
n·aquell mateix còlera, sanch e fleuma.
Tot enaxí les passions de l’arma
mudament han molt divers o contrari,
car en un punt per ella·s fan los actes,
e prestament és en lo cors la causa.

Axí com l’or que de la mena·l traen
està mesclat de altres metalls sútzeus,
e, mes al foch, en fum se’n va la liga,
lexant l’or pur no podent-se corrompre,
axí la Mort mon voler gros termena:
aquell fermat en la part contrassemble
d’aquella que la Mort al món l’à tolta,
l’onest voler en mi roman sens mescla.

Dos volers són que natura seguexen,
e cascú d’ells l’om per natura guien;
sí acte·nsemps fan mal o bé atracen
seguons qual d’ells en l’altre ha domini.
Quant la rahó l’apetit senyoreja,
és naturall de l’hom tota sa obra,
e lo revers sa natura li torba,
e no ateny la ffi qu·en tots fets cerca.

Quant l’apetit segueix la part de l’arma,
l’ome va dret, seguint natura mestra,
car la major part la menor se tira
e ves la fi qe va lo cami troba;
e l’appetit volent son necessari,
l’ome no fall, si no trespassa l’orde,
e si s’estén més que natura dicta,
surt-ne voler fals, oppinionàtich.

Les voluntats que per natura vénen,
en certitut e terme són compreses.
L’altre voler passa d’om les natures;
son senyal cert és que no l’enclou terme.
De tots aquests passions mantengueren
mescladament, sí com mesclats jahien;
mas bé distints són aprés de son opte,
e separats los sent, quasi vissibles.

Molts són al món que mos dits no·ntengueren
e ja molts més que d’aquells no sentiren.
¿Qui creure pot qu·entr·amors vicioses
voler honest treball per estar simple,
gitant de ssi maravellós effecte
estant secret per força dels contraris?
Dolç y agre·nsemps, llur sabor no·s distinta;
ella vivint, mos volers aytals foren.

Dolrre’s del mort ve de amor comuna,
e de açò yo·m sent tot lo dampnatge:
ffugir les gents quisque sien alegres
y aver despit que jamés lo dol fine.
Tot delit fug com a cosa·nemiga
car un bé poch entre grans mals dol porta,
e met poder que·m torn dolor en àbit,
perque de goig la sabor jamés taste.

Senyals d’amor qu·en tal cas hòmens senten,
yo trob en mi que sens dolor se prenen:
si res començ yo·n corromp lo principi,
per qué la fi de res mi no contenta.
Molt e pus fort tot·amor me da fàstig,
e sembl·a mi ser cosa·bominable;
s·algun delit entre mes dolors mescle,
de ffet lo pert e torn a ma congoxa.

Si·l penssament per forç·a·ltra part lance,
d’ell acordant, ab gran sospir lo cobre;
en lo començ ab dolor en mi entra,
no passa molt que m’és dolor plaïble.
Decrepitut ma natura demostra,
car tota carn a vòmit me provoca;
grans amadors per llur aymia morta
són mi semblants en part: al tot no basten.

Si res yo veig d’ella, dolor me dóna,
e si·n defuig, par que d’ella m’aparte;
los temps e lochs ab lo dit la’m senyalen,
segons en ells delits o dolors foren;
e són-ne tals que la’m demostren trista,
altres, e molts, mostrants aquell·alegra.
E pas dolor com jamés li fiu greuge,
e volgr·açò ab la mia sanch rembre.

Amor és dat conéxer pells efectes.
Sa cantitat no té mesura certa:
gran és o poch l’amador segons altre,
e poder pren Amor, segons on entra.
La qualitat és tal com segons guarda,
car de semblants és forçat que s’engendre;
la carn vol carn, l’arma son semblant cerca,
d’ells naix fill bort als engenrrants contrari.

Qui ama carn, perduda carn, no ama,
mas en membrant lo delit, dol li resta.
En tot·amor cau amat e amable;
donchs, mort lo cors, aquell qui ell amava
no pot amar, no trobant res que ame.
Amor no viu, desig mort y esperança,
y en lo no-res no pot haver espera;
quant és del cors, la Mort a no-res torna.

Si la que am és fora d’aquest segle,
la major part d’aquella és en ésser;
e quant al món en carn ella vivia,
son espirit yo volguí amar simple.
E, donchs, quant més qu·en present res no·m torba?
Ella vivint, la carn m’era rebel·le;
los grans contrasts de nostres parts discordes
canten, forçats, acort, e de grat, contra.

De mon voler jutge cascú la causa,
e farà poch vehent en mi les obres;
la mi·amor per la Mort no és morta,
ne sent dolor, vehent-me lo món perdre.
Yo am, e tem ab honesta vergonya,
l’esperit sol de la qui Déus perdone,
e res de mi ne del món no cobege
sinó que Déu en lo cel la col·loque.

Tornada
Mare de Déu, si és en purgatori
son espirit per no purgats delictes,
sí ton Fill prech no guart los prechs d’on vénen,
mas lla on van. Mos pecats no li noguen!

Posted on

LXXIX O vós, mesquins, qui sots terra jaheu. Ausiàs March

O vós, mesquins, qui sots terra jaheu
del colp d’Amor ab lo cors sangonent,
e tots aquells qui ab cor molt ardent
han bé amat, prech-vos no us oblideu.
Veniu plorant, ab cabells escampats,
ubers los pits per mostrar vostre cor
com fon plagat ab la sageta d’or
ab que Amor plaga·ls enamorats.

Los colps d’Amor són per tres calitats,
e veure’s pot en les flexes que fir,
per que·lls ferits són forçats de sentir
dolor del colp segons seran plagats.
D’or e de plom aquestes flexes són,
e d’un metall que s’anomena·rgent;
cascú d’aquests dóna son sentiment,
segons que d’ells differenç·à·n lo món.

En aquell temps que primer d’aquest fon,
les flexes d’or Amor totes lançà,
e, desmembrat, huna se n’aturà
ab que·m ferí, de que viur·abandon.
De flexes tals molts passats foren morts;
ja no té pus que fer guerra mortal.
Ab les d’argent sol bast·a fer senyal,
mas los plagats de morir són estorts.

Ab les de plom són huy tots sos deports,
e son poder no bast·a traure sanch.
Amor, vehent lo seu poder tan manch,
han trnquat l’arch; yo·n fas al món reports.
Ab cor sancer crida la sua pau,
per que cascú pot anar en cabells;
per fugir d’ell no cal muntar castells,
lo seu poder pus baix que terra jau.

Mas yo romanch a mort; d’açò fiau.
LA sua pau és guerra per a mi;
si·n guerra fos cella per qui·m ferí,
yo fóra·n pau, vençut e son esclau.
Pau ha lo món, e guerra yo tot sol,
perque Amor guerrejar ha finit;
yo son plagat e no puch ser guarit,
puys la que am, de sa plaga no·s dol.

Tornada
O foll·Amor, qui vostre delit vol,
sobre loch fals ha son contentament;
per ço repòs no té·n l’enteniment,
car sinó·l ver l’enteniment no col.

Posted on

LXVIII No em pren així com al petit vailet. Ausiàs March

No em pren així com al petit vailet
qui va cercant senyor qui festa el faça,
tenint-lo cald en lo temps de la glaça
e fresc, d’estiu, com la calor se met;
preant molt poc la valor del senyor
e concebent desalt de sa manera,
veent molt clar que té mala carrera
de canviar son estat en major.

¿Com se farà que visca sens dolor
tenint perdut lo bé que posseïa?
Clar e molt bé ho veu, si no ha follia,
que mai porà tenir estat millor.
Doncs, ¿què farà, puix altre bé no el resta,
sinó plorar lo bé del temps perdut?
Veent molt clar per si ser decebut,
mai trobarà qui el faça millor festa.

Jo són aquell qui en lo temps de tempesta,
quan les més gents festegen prop los focs
e pusc haver ab ells los propris jocs,
vaig sobre neu, descalç, ab nua testa,
servint senyor qui jamés fon vassall
ne el venc esment de fer mai homenatge,
en tot lleig fet hagué lo cor salvatge:
solament diu que bon guardó no em fall.

Plena de seny, lleigs desigs de mi tall:
herbes no es fan males en mon ribatge.
Sia entès com dins en mon coratge
los pensaments no em devallen avall.

Posted on

XLVI Veles e vents. Ausiàs March

Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i Ponents contra d’ells veig armar;
Xaloc, Llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo Grec e lo Migjorn
fent humils precs al vent Tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn;
grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugits al mar, on són nodrits e fets,
pel gran remei en terra eixiran.

Los peregrins tots ensems votaran
e prometran molts dons de cera fets;
la gran paor traurà al llum los secrets
que al confés descoberts no seran.
En lo perill no em caureu de l’esment,
ans votaré al Déu qui ens ha lligats,
de no minvar mes fermes voluntats
e que tots temps me sereu de present.

Io tem la mort per no ser-vos absent,
perquè Amor per mort és anul·lats;
mas io no creu que mon voler sobrats
pusca esser per tal departiment.
Io so gelós de vostre escàs voler,
que, io morint, no meta mi en oblit;
sol est pensar me tol del món delit,
car nos vivint, no creu se pusca fer:

aprés ma mort, d’amar perdau poder
e sia tost en ira convertit,
e, io forçat d’aquest món ser eixit,
tot lo meu mal sera vós no veer.
Oh Déu!, per què terme no hi ha en amor,
car prop d’aquell io em trobara tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
tement, fiant de tot l’avenidor.

Io són aquell pus extrem amador,
aprés d’aquell a qui Déu vida tol:
puis io són viu, mon cor no mostra dol
tant com la mort per sa extrema dolor.
A bé o mal d’amor io só dispost,
mas per mon fat Fortuna cas no em porta,
tot esvetlat, ab desbarrada porta,
me trobarà faent humil respost.

Io desig ço que em porà ser gran cost,
I aquest esper de molts mals m’aconhorta;
a mi no plau ma vida ser ser estorta
d’un cas molt fer, qual pret Déu sia tost.
Lladoncs les gents no els clrà donar fe
al que amor fora mi obrarà;
lo seu poder en acte es mostrerà
e los meus dits ab los fets provaré.

Tornada
Amor, de vós io en sent més que no en sé,
de què la part pijor me’n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.

Posted on

XI ¿Quins tan segurs consells vas encerquant…?. Ausiàs March

¿Quins tan segurs consells vas encerquant,
cor malastruch, enfastijat de viure?
Amich de plor e desamich de riure,
com soferràs los mals qui·t són davant?
Acuyta’t, donchs, a la mort qui t’espera,
e per tos mals te allongues los jorns;
aytant és luny ton delitós sojorns
com vols fugir a la mort falaguera.

Braços uberts és exid·a carrera,
plorant sos ulls per sobres de gran goig;
melodiós cantar de sa veu hoig,
dient: “Amich, hix de casa strangera.
En delit prench donar-te ma favor;
que per null temps home nat l’à sentida,
car yo defuig a tot home que·m crida,
prenent aquell qui fuig de ma rigor.”

Ab hulls plorant e carra de terror,
cabells rompent ab grans hudulaments,
la vida·m vol donar heretaments
e d’aquests dons vol que sia senyor,
cridant ab veu orrible y dolorosa,
tal com la mort crida·l benauyrat;
car si l’om és a mals aparellat,
la veu de mort li és melodiosa.

Bé·m maravell com és tan ergullosa
la voluntat de cascun amador;
no demanant a mi qui és Amor,
en mi sabran sa força dolorossa.
Tots, maldient, sagramentegaran
que may Amor los tendrà·n son poder,
e si·ls recont l’acolorat plaer,
lo temps perdut, sospirant, maldiran.

Null hom conech o don·a mon senblan,
que dolorit per Amor faç·a plànyer;
yo son aquell de qui·s deu hom complànyer,
car de mon cor la sanch se’n va lonyan
per gran tristor que li és acostada;
sequa’s tot jorn l’umit qui·m sosté vida,
e la tristor contra mi és ardida,
e·n mon socors mà no s’i trob·armada.

Tornada
Lir entre carts, l’ora sent acostada
que civilment és ma vida finida;
puys que del tot ma sperança·s fugida,
m·arma roman en aquest món dampnada.

Posted on

Murakami, Haruki. Cites

Abandoning a Cat. Individus redundants però únics, com gotes de pluja

sdf

Abandoning a Cat

Individus redundants però únics, com gotes de pluja

At any rate, there’s really only one thing that I wanted to get across here. A single, obvious fact:
I am the ordinary son of an ordinary man. Which is pretty self-evident, I know. But, as I started to unearth that fact, it became clear to me that everything that had happened in my father’s life and in my life was accidental. We live our lives this way: viewing things that came about through accident and happenstance as the sole possible reality.
To put it another way, imagine raindrops falling on a broad stretch of land. Each one of us is a nameless raindrop among countless drops. A discrete, individual drop, for sure, but one that’s entirely replaceable. Still, that solitary raindrop has its own emotions, its own history, its own duty to carry on that history. Even if it loses its individual integrity and is absorbed into a collective something. Or maybe precisely because it’s absorbed into a larger, collective entity.
Occasionally, my mind takes me back to that looming pine tree in the garden of our house in Shukugawa. To thoughts of that little kitten, still clinging to a branch, its body turning to bleached bones. And I think of death, and how very difficult it is to climb straight down to the ground, so far below you that it makes your head spin.

 

Posted on

Càtul

Nulli se dicit mulier mea nubere malle
quam mihi, non si se Iuppiter ipse petat.
dicit: sed mulier cupido quod dicit amanti,
in vento et rapida scribere oportet aqua.

Diu la meva amant que amb ningú no voldria ajuntar-se
més que amb mi, ni si fos Júpiter qui li ho pregués.
Diu. Però el que diu una dona a un amant desitjós
cal escriure-ho al vent i al torrent de les aigües.

 

Posted on

Ode to a Nightingale. Keats

My heart aches, and a drowsy numbness pains
My sense, as though of hemlock I had drunk,
Or emptied some dull opiate to the drains
One minute past, and Lethe-wards had sunk:
‘Tis not through envy of thy happy lot, 5
But being too happy in thine happiness,
That thou, light-winged Dryad of the trees,
In some melodious plot
Of beechen green, and shadows numberless,
Singest of summer in full-throated ease. 10

O for a draught of vintage! that hath been
Cool’d a long age in the deep-delved earth,
Tasting of Flora and the country-green,
Dance, and Provençal song, and sunburnt mirth!
O for a beaker full of the warm South! 15
Full of the true, the blushful Hippocrene,
With beaded bubbles winking at the brim,
And purple-stained mouth;
That I might drink, and leave the world unseen,
And with thee fade away into the forest dim: 20

Fade far away, dissolve, and quite forget
What thou among the leaves hast never known,
The weariness, the fever, and the fret
Here, where men sit and hear each other groan;
Where palsy shakes a few, sad, last grey hairs, 25
Where youth grows pale, and spectre-thin, and dies;
Where but to think is to be full of sorrow
And leaden-eyed despairs;
Where beauty cannot keep her lustrous eyes,
Or new Love pine at them beyond to-morrow. 30

Away! away! for I will fly to thee,
Not charioted by Bacchus and his pards,
But on the viewless wings of Poesy,
Though the dull brain perplexes and retards:
Already with thee! tender is the night, 35
And haply the Queen-Moon is on her throne,
Cluster’d around by all her starry Fays
But here there is no light,
Save what from heaven is with the breezes blown
Through verdurous glooms and winding mossy ways. 40

I cannot see what flowers are at my feet,
Nor what soft incense hangs upon the boughs,
But, in embalmèd darkness, guess each sweet
Wherewith the seasonable month endows
The grass, the thicket, and the fruit-tree wild; 45
White hawthorn, and the pastoral eglantine;
Fast-fading violets cover’d up in leaves;
And mid-May’s eldest child,
The coming musk-rose, full of dewy wine,
The murmurous haunt of flies on summer eves. 50

Darkling I listen; and, for many a time
I have been half in love with easeful Death,
Call’d him soft names in many a musèd rhyme,
To take into the air my quiet breath;
Now more than ever seems it rich to die, 55
To cease upon the midnight with no pain,
While thou art pouring forth thy soul abroad
In such an ecstasy!
Still wouldst thou sing, and I have ears in vain—
To thy high requiem become a sod. 60

Thou wast not born for death, immortal Bird!
No hungry generations tread thee down;
The voice I hear this passing night was heard
In ancient days by emperor and clown:
Perhaps the self-same song that found a path 65
Through the sad heart of Ruth, when, sick for home,
She stood in tears amid the alien corn;
The same that ofttimes hath
Charm’d magic casements, opening on the foam
Of perilous seas, in faery lands forlorn. 70

Forlorn! the very word is like a bell
To toll me back from thee to my sole self!
Adieu! the fancy cannot cheat so well
As she is famed to do, deceiving elf.
Adieu! adieu! thy plaintive anthem fades 75
Past the near meadows, over the still stream,
Up the hill-side;
and now ’tis buried deep
In the next valley-glades:
Was it a vision, or a waking dream?
Fled is that music? do I wake or sleep? 80

 

I
Em fa mal el cor i una punyent letargia
atabala els meus sentits, com si després
d’haver begut cicuta o apurat un fort
narcòtic m’haguera enfonsat al Leteu:
no perquè tinga enveja de la teua felicitat,
sinó pel goig que em fa la teua gràcia
quan, alada de llum, nimfa dels arbres,
en algun lloc melodiós
de verdes fagedes i ombres infinites
lliures a l’estiu la plenitud del teu cant.

II
¡Ah, si un glop de vi refredat un llarg temps
a la terra pregona, em fera gust
a Flora i campanya, a balls
i cançons provençals, i a solellada festa!
¡Ah, si el càlid sud omplira el meu got
d’un magnífic i enardidor hipocràs,
amb bombolles enllaçant-se a la vora
i la meua boca tenyida de porpra,
i que en beure abandonara el món d’amagat
per perdre’m amb tu a la foscor del bosc!

III
Perdre’m lluny, fondre’m i oblidar
tot allò que, entre les fulles, tu mai no has conegut:
el cansament, la febre i el neguit que se senten
ací on s’escolten els gemecs dels homes
i la tremolor sacseja els seus darrers cabells blancs,
on la joventut esdevé un espectre
i el pensament s’amara de dolor
quan mor l’esperança,
on la bellesa no pot conservar la seua brillantor
ni preservar un nou amor per al demà.

IV
Lluny! Molt lluny! Perquè he de volar cap a tu,
no conduït per Bacus y els seus lleopards,
sinó en les invisibles ales de la poesia,
tot i que la ment dubte, negada i confusa.
Ja sóc amb tu! Suau és la nit
i potser la Lluna regnarà al seu tron,
amb les seues màgiques estrelles al voltant,
però ací no hi ha llum,
només la que davalla del cel quan bufa la brisa
per rieres serpejants de molsa obscura.

V
No puc veure les flors que hi ha sota els meus peus,
ni el blanc encens que penja de les branques,
i, en la perfumada foscúria, imagine
els encants propis de l’estació presents
a l’herba, a les garrigues i als fruiters silvestres,
als rosers de pastor i als blancs espins,
a les violetes que es marceixen sota la fullaraca
i a la filla primogènita de mitjan maig:
rosa d’almesc que germina arrosada de vi,
amb brunzit de mosques en les vesprades d’estiu.

VI
Escolte en la foscúria, i si prou sovint
vaig estimar la mort com un remei,
cridant-la amb tendresa en versos absorts
que escampaven per l’aire el meu alè assossegat,
ara més que mai em sembla bell morir,
extingir-me sense dolor al cim de la nit,
alhora que tu vesses l’ànima a fora
en un èxtasi de cants
que seguiran encara que em convertisca en terra
i ja no puga admirar el teu rèquiem profund.

VII
Tu no has nascut per a la mort, ocell immortal,
ni generacions feréstegues et faran rodar per terra.
La veu que escolte en la nit ja la sentiren
en un altre temps emperadors i bufons;
potser aquest mateix cant va il·luminar un camí
en el trist cor de Ruth, quan amb nostàlgia
plorava envoltada de camps de blat estrangers,
i també va encisar altres vegades
els màgics finestrals oberts a l’escuma
de perillosos mars en indrets de prodigi ja oblidats.

VIII
Oblidats! Paraula que repica com una campana,
mentre m’allunye de tu anant cap a la meua soledat.
Adéu! La fantasia no sap enganyar tan bé,
follet mentider, com la seua fama faria pensar.
Adéu! Adéu! El teu himne llastimós s’esvaeix
al passar prop dels prats, sobre el rierol quiet,
allà al vessant, i després s’enfonsa profundament
a les clarianes de la propera vall.
Ha estat una visió o he somniat amb els ulls oberts?
La música ja s’ha acabat. Dorm o estic despert?
Envia per correu electrònic

Posted on

CV Cant Espiritual. Ausiàs March

Puix que sens tu algú a tu no abasta,
dóna’m la mà o pels cabells me lleva;
si no estenc la mia envers la tua,
quasi forçat a tu mateix me tira.
Jo vull anar envers tu a l’encontre;
no sé per què no faç lo que volria,
puix jo són cert haver voluntat franca
e no sé què aquest voler m’empatxa.

Llevar mi vull e prou no m’hi esforce:
ço fa lo pes de mes terribles colpes.
Ans que la mort lo procés a mi cloga,
plàcia’t, Déu, puix teu vull ser, que ho vulles.
Fes que ta sang mon cor dur amollesca:
de semblant mal guarí ella molts altres.
Ja lo tardar ta ira em denuncia;
ta pietat no trob en mi que obre.

Tan clarament en l’entendre no peque
com lo voler he carregat de colpa.
Ajuda’m, Déu! Mas follament te pregue,
car tu no vals sinó al qui s’ajuda,
e tots aquells qui a tu se apleguen
no els pots fallir, e mostren-ho tos braços.
Què faré jo, que no meresc m’ajudes,
car tant com puc conec que no m’esforce?

Perdona mi si follament te parle!
De passió parteixen mes paraules.
Jo sent paor d’infern, al qual faç via;
girar-la vull e no hi disponc mos passos.
Mas jo em record que meritist lo lladre
tant quant hom veu no hi bastaven ses obres.
Ton espirit lla on li plau espira:
com ne per què no sap qui en carn visca.

Ab tot que só mal crestià per obra,
ira no et tinc ne de res no t’encolpe;
jo son tot cert que per tostemps bé obres
e fas tant bé donant mort com la vida:
tot és egual quant surt de ta potença,
d’on tinc per foll qui vers tu es vol iréixer.
Amor de mal e de bé ignorança
és la raó que els hòmens no et coneixen.

A tu deman que lo cor m’enfortesques,
sí que el voler ab ta voluntat lligue;
e puix que sé que lo món no em profita,
dóna’m esforç que del tot l’abandone;
e lo delit que el bon hom de tu gusta,
fes-me’n sentir una poca centilla,
perquè ma carn, qui m’està molt rebel·le,
haja afalac, que del tot no em contraste.

Ajuda’m, Déu, que sens tu no em puc moure,
perquè el meu cos és més que paralític!
Tant són en mi envellits los mals hàbits,
que la virtut al gustar m’és amarga.
Oh Déu, mercé! Revolta’m ma natura,
que mala és per la mia gran colpa;
e si per mort jo puc rembre ma falta,
esta serà ma dolça penitença.

Jo tem a tu més que no et só amable
e davant tu confés la colpa aquesta;
torbada és la mia esperança
e dintre mi sent terrible baralla.
Jo veig a tu just e misericorde;
veig ton voler qui sens mèrits gracia:
dónes e tols de grat lo do sens mèrits.
Qual és tan just, quant més jo, que no tema?

Si Job lo just por de Déu l’opremia,
què faré jo que dins les colpes nade?
Com pens d’infern que temps no s’hi esmenta,
lla és mostrat tot quant sentiments temen.
L’arma, qui és contemplar Déu eleta,
en contra aquell blasfemant se rebel·la:
no és en hom de tan gran mal estima.
Doncs, com està qui vers tal part camina?

Prec-te, Senyor, que la vida m’abreuges
ans que petjors casos a mi enseguesquen;
en dolor visc faent vida perversa,
e tem dellà la mort per tostemps llonga.
Doncs, mal deçà e dellà mal sens terme!
Pren-me al punt que millor en mi trobes;
lo detardar no sé a què em servesca:
no té repòs lo qui té fer viatge.

Jo em dolc perquè tant com vull no em puc dolre
de l’infinit damnatge, lo qual dubte;
e tal dolor no la recull natura
ne es pot asmar, e menys sentir pot l’home.
E doncs, açò sembla a mi flaca excusa,
com de mon dan, tant com és, no m’espante;
si el cel deman, no li dó basta estima.
Fretura pas de por e d’esperança!

Per bé que tu irascible t’amostres,
ço és defalt de nostra ignorança;
lo teu voler tostemps guarda clemença,
ton semblant mal és bé inestimable.
Perdona’m, Déu, si t’he donada colpa,
car jo confés esser aquell colpable:
ab ull de carn he fets los teus judicis.
Vulles dar llum a la vista de l’arma!

Lo meu voler al teu és molt contrari,
e em só enemic pensant-me amic ésser.
Ajuda’m, Déu, puix me veus en tal pressa!
Jo em desesper si los mèrits meus guardes.
Jo m’enuig molt la vida com allongue,
e dubte molt que aquella fenesca.
En dolor visc, car mon desig no es ferma,
e ja en mi alterat és l’arbitre.

Tu est la fi on totes fins termenen,
e no és fi si en tu no termena;
tu est lo bé on tot altre es mesura,
e no és bo qui a tu, Déu, no sembla.
Al qui et complau, tu, aquell, déu nomenes;
per tu semblar, major grau d’home el muntes;
d’on és gran dret del qui plau al diable
prenga lo nom d’aquell ab qui es conforma.

Alguna fi en aquest món se troba;
no és vera fi, puix que no fa l’hom fèlix:
és lo començ per on altra s’acaba,
segons lo córs que entendre pot un home.
Los filosofs qui aquella posaren
en si mateixs, són esser vists discordes:
senyal és cert que en veritat no es funda;
per consegüent, a l’home no contenta.

Bona per si no fon la llei judaica:
en paradís per ella no s’entrava,
mas tant com fon començ d’aquesta nostra,
de què es pot dir d’aquestes dues una.
Així la fi de tot en tot humana
no da repòs a l’apetit o terme,
mas tampoc l’hom sens ella no ha l’altra:
sent Joan fon senyalant lo Messies.

No té repòs qui nulla altra fi guarda,
car en res àls lo voler no reposa;
ço sent cascú, e no hi cal subtilesa,
que fora tu lo voler no s’atura.
Sí com los rius a la mar tots acorren,
així les fins totes en tu se n’entren.
Puix te conec, esforça’m que jo t’ame!
Vença l’amor a la por que jo et porte!

E si amor tanta com vull no m’entra,
creix-me la por, sí que, tement, no peque,
car no pecant jo perdré aquells hàbits
que són estats perquè no t’am la causa.
Muiren aquells qui de tu m’apartaren,
puix m’han mig mort e em tolen que no visca.
Oh senyor Déu, fes que la vida em llargue,
puix me apar que envers tu jo m’acoste!

Qui em mostrarà davant tu fer excusa
quan hauré dar mon mal ordenat compte?
Tu m’has donat disposició recta
e jo he fet del regle falç molt corba.
Dreçar-la vull, mas he mester ta ajuda.
Ajuda’m, Déu, car ma força és flaca!
Desig saber què de mi predestines:
a tu és present i a mi causa venible.

No et prec que em dóns sanitat de persona
ne béns alguns de natura i fortuna,
mas solament que a tu, Déu, sols ame,
car jo só cert que el major bé s’hi causa.
Per consegüent, delectació alta
jo no la sent, per no dispost sentir-la;
mas, per saber, un home grosser jutja
que el major bé sus tots és delitable.

Qual serà el jorn que la mort jo no tema?
E serà quan de ta amor jo m’inflame.
E no es pot fer sens menyspreu de la vida
e que per tu aquella jo menyspree.
Lladoncs seran jus mi totes les coses
que de present me veig sobre los muscles:
lo qui no tem del fort lleó les ungles,
molt menys tembrà lo fibló de la vespa.

Prec-te, Senyor, que em faces insensible
e que en null temps alguns delits jo senta,
no solament los lleigs qui et vénen contra,
mas tots aquells que indiferents se troben.
Açò desig perquè sol en tu pense
e pusca haver la via que en tu es dreça;
fes-ho, Senyor, e si per temps me’n torne
haja per cert trobar ta aurella sorda.

Tol-me dolor com me veig perdre el segle,
car, mentre em dolc, tant com vull jo no t’ame,
e vull-ho fer, mas l’hàbit me contrasta;
en temps passat me carreguí la colpa.
Tant te cost jo com molts qui no et serviren
e tu els has fet no menys que jo et demane;
per què et suplic que dins lo cor tu m’entres,
puix est entrat en pus abominable.

Catòlic só, mas la fe no m’escalfa
que la fredor llenta dels senys apague,
car jo lleix ço que mos sentiments senten
e paradís crec per fe i raó jutge.
Aquella part de l’esperit és prompta,
mas la dels senys rossegant la m’acoste;
doncs, tu, Senyor, al foc de fe m’acorre,
tant que la part que em porta fred abrase.

Tu creïst me perquè l’ànima salve,
e pot-se fer de mi saps lo contrari.
Si és així, per què, doncs, me creaves,
puix fon en tu lo saber infal·lible?
Torna a no res, jo et suplic, lo meu ésser,
car més me val que tostemps l’escur càrcer!
Jo crec a tu com volguist dir de Judes
que el fóra bo no fos nat al món home.

Per mi, segur havent rebut baptisme,
no fos tornat als braços de la vida,
mas a la mort hagués retut lo deute
e de present jo no viuria en dubte!
Major dolor d’infern los hòmens senten
que los delits de paraís no jutgen;
lo mal sentit és d’aquell altre exemple,
e paradís sens lo sentir se jutja.

Dóna’m esforç que prenga de mi venja:
jo em trob ofés contra tu ab gran colpa,
e si no hi bast, tu de ma carn te farta,
ab que no em tocs l’esperit, que a tu sembla,
e, sobretot, ma fe que no vacil·le
e no tremol la mia esperança;
no em fallirà caritat, elles fermes.
E de la carn, si et suplic, no me n’oges.

Oh, quan serà que regaré les galtes
d’aigua de plor ab les llàgremes dolces!
Contricció és la font d’on emanen:
aquesta és clau que el cel tancat nos obre.
D’atricció parteixen les amargues,
perquè en temor més que en amor se funden;
mas, tals quals són, d’aquestes me abunda,
puix són camí e via per les altres