Xina

Introducció Geografia   |    Història   |    Filosofia i religió |   Literatura   |   Art    | Altres Música Cuina. |    El llegat     |     La meva experiència


Geografia

Muntanyes
Al nordest les muntanyes de Tian Shan i el desert de  Taklamakan . Al nord el desert de Gobi limitant amb Mongòlia. Al sudoest la meseta del Tibet que limita amb les muntanyes del Karakoram i Pamir a l’oest amb Pakistan, i l’Himalaia al sud amb la Índia. Al centre hi ha les grans planes travessades pels grans rius.

Rius
Al nord limitant amb Rússia, el riu Amur (Heilong Jiang).
El Yellow River (Huang He) neix al Tibet i desemboca al nord, al mar groc.
Separats per les muntanyes Qin, més al sud el més llarg, el Yangtze del Tibet a prop de Shanghai. (Clima de boscos caducifolis temperats). Al  sud clima subtropical, amb el Zhujiang (Pearl River), amb les contribucions del Xi (Oest), Dong (Est), and Bei (Nord), acabant amb un gran delta a Hong Kong [paisatge de turons verticals].

El riu  Mekong comença a Xina al nord de l’himalaia i creuarà tot el sudest asiàtic. El Brahmaputra neix al Tibet i serà un tributari del Ganges.

Regions

23 províncies (省 shěng) (incloent Taiwan),5 regions autònomes (自治区 zìzhìqū) amb minories ètniques i 4 grans municipis, Beijing (capital política), Shanghai (centre financer), Tianjin (port industrial), Chongqing (gran metròpoli interior). Shenzhen, Zhuhai, Xiamen i Hainan són regions especials per afavorir la inversió.

  • Nord-est. Liaoning, Jilin, Heilongjiang, Mongòlia interior (regió autònoma). Antiga zona industrial (Manxúria).
  • Nord. Beijing i Tianjin, Hebei, Shanxi. Ningxia (Regió autònoma hui). Capital, política i muralles.
  • Centre-est. Henan, Shandong, Anhui. Bressol de civilització xinesa.
  • Est. Shanghai, Jiangsu, Zhejiang. Riquesa, desenvolupament econòmic.
  • Sud-est. Fujian (Xiamen regió especial), Guangdong (la més poblada, motor industrial), Guangxi (regió autònoma zhuang) amb Hainan. Hong Kong i macau com a regions administratives especials (antigues colònies britànica i portuguesa) Comerç, cultura cantonesa. Shenzen i Zhuhai amb règim especial per a zona industrial i tècnica.
  • Sud-oest. Hubei, Yunnan (rural, turisme), Guizhou (més pobre i rural), Sichuan (cultura i paisatge, ChengDu) i Chongqin, Tibet (regió autònoma tibetans, repressió i alhora inversió i subvencions). Ètnies, paisatges naturals.
  • Nord-oest. Xinjiang (regió autònoma uigurs musulmans, kazakhs, rica en recursos naturals com petroli, gas, cotó), altament controlada amb repressió, sense desenvolupar malgrat la inversió estatal.)
    Qinghai, Gansu. Rutes de la Seda, desert, minories, poca densitat.

Regions avançades

  • Regió del Delta del riu Iang-Tsé a l’est, amb Shanghai, Jiangsu, Zhejiang tenen un alt PIB per càpita, urbanització, serveis avançats, i gran presència d’inversió estrangera. Centre financer i tecnològic (Shanghai, Hangzhou). Indústria electrònica, automòbil, moda, i comerç marítim.
  • Regió del Delta del riu Perla (Sud de la Xina) amb Guangdong (Shenzhen, Guangzhou), Hong Kong, Macau. Motor de les exportacions xineses (electrònica, tèxtils, tecnologia). Forta presència d’empreses multinacionals.

Indústria

  • Centre-Est: Shandong (CE)– petroquímica, acer, maquinària.  Henan – manufactura lleugera i pesant.
  • Nord: Hebei  – acer, ciment (però amb alts nivells de contaminació).
  • Sud oest: Hubei (Wuhan) – centre d’automòbils i tecnologies avançades. Sichuan – indústria mixta (tecnologia, aeroespacial, alimentació)

Història

Centres de poder. Vall del Groc (nord): Chang’an, Luoyang i Kaifeng van dominar en èpoques antigues. Desplaçament cap al sud: Hangzhou i Nanjing van guanyar importància quan el nord era envaït (p. ex., per jurchens o mongols). Beijing va consolidar-se com a capital “definitiva” des dels Yuan (estratègia contra nòmades del nord).

2PAX0 Paleolític Xina i Japó -50000 -8000

2NAX1 Neolític Xina Grans rius -8000 -1700

2HAX0 Xina Shang, Chou -1700 -221.

  • Anyang (殷墟)  Dinastia Shang (c. 1600–1046 aC) [Huang He]
  • Haojing (鎬京, prop de l’actual Xi’an). Dinastia Zhou Occidental (1046–771 aC)

Època imperial

2HAX1 Xina Qin Han -221 220. 2HAX2 Xina Tres Regnes i Sui 220 618.

  • Xianyang (咸陽, prop de Xi’an)  Capital de Qin Shi Huang, amb el seu mausoleu (Exèrcit de Terracota).
  • Chang’an (長安, avui Xi’an),  Capital de l’Han Occidental (ruta de la Seda).
  • Luoyang (洛陽), Capital de l’Han Oriental (centre cultural budista).
  • Chengdu (成都): Capital de regnes com Shu (Tres Regnes) i centre cultural del sud-oest.

3AX01 Xina Tang 618 960.

  • Chang’an (長安, avui Xi’an), Ciutat més gran del món (1 milió d’habitants), cosmopolita amb mercaders perses i turcs.
  • Luoyang (洛陽), Segona capital, important per al budisme.
  • Guangzhou (广州): Port important des de la dinastia Tang (ruta marítima de la Seda). [prop de Hong Kong]

3AX02 Xina Song 960 1280.

  • Kaifeng (開封) [Huang he, est de Xi’an).  Capital dels Song del Nord (floriment econòmic, pintura “Along the River During the Qingming Festival”).
  •  Hangzhou (杭州). Capital dels Song del Sud (1138–1276), famosa per la seva bellesa (“paradís a la Terra”). [Yangtze, sud de Xanghai]

3AX03 Xina Yuan 1280 1368.  3AX04 Xina Ming 1368 1644. 4AX01 Xina Qing 1644 1912

  • Beijing (北京). Yuan (mongols): Kublai Khan la va fer capital (Dadu). Ming i Qing: Ciutat Prohibida construïda (1420), centre de poder fins al 1912.
  • Nanjing (南京). Capital dels Ming (1368–1421) abans del trasllat a Pequín. [oest de Xanghai]

Xina i Taiwan
5AX01 Revolució Xinesa 1912-1945. 5AX02La Xina de Mao 1945-1976. 5AX03 Den Xiao Ping i Revolució econòmica 1976-2020

  • Nanjing, capital de la República de la Xina (1912–1949).
  • Beijing, capital de la RP Xina (des del 1949) i seu del govern comunista.
  • Xangai (上海),  principal centre econòmic des del segle XIX (no capital, però ciutat global).
  • Hong Kong i Macau, centres colonials (britànic/portuguès) i avui regions administratives especials.

Filosofia i religió

Confucianisme

Taoisme

Budisme


Literatura

Introducció.  Dinasties Zhou, Han   Tang     Song  Yuan   Ming Qin i moderna

> peripecis mico  // Liu ci xin ciència ficció


ART

Pintura, escultura, cal·ligrafia, ceràmica

Arquitectura i jardins

l’art oriental que es fa ràpid i s’ha de fer bé a la primera, que é smés com la música, assajr moltes vegades [en canvi avui la música és sobretot una tasca de producció]

 

https://en.wikipedia.org/wiki/Chinese_architecture#Architectural_types

https://en.wikipedia.org/wiki/Chinese_garden


Altres

Música

Tan Dun Concert d’aigua

Cuina

també? l’art oriental que es fa ràpid i s’ha de fer bé a la primera, que é smés com la música, assajr moltes vegades [en canvi avui la música és sobretot una tasca de producció]

>> a cuina + receptes + canvi dinars, te verd i arròs cada dia
Del llibre de LUYU, maneres de prendre el te.
Dinastia TANG: te en pols, bullir l’aigua fins que les bombolles siguin com ulls de peix i el so com el vent en els pins. Afegir sal. Reservar aigua. Remenar. Afegir te en pols. Aturar el bull i servir.
Dinastia SONG: Te remenat. escalfr un bol. Afegir te en pols. Dissaoldre’l amb aigua calenta. Remenar amb una brotxa de bambú. afegir més aigua i remenar.[com el japonès].
Dinastia MING. Escalfar la tetera i descartar l’aigua. Afegir fulles. Rentar les fulles amb aigua bullent i descartar l’aigua. afegir aigua i tapar la tetera. Com que van veure que amb les teteres molt grans amb molt de te canviava el sabor, van anar fent teteres més petites fins arrigar al GUNFU, propi de Fujian. Escalfar la tetera i buidar l’aigua sobre tapa de manera que caigui aks 3 bols. Posar fulles de te i aigua. Tirar aigua bullent a sobre per mantenir-la calenta, 1 minut. Vessar el te fent cercles sobre els tres bols per que quedi igual [a proporció, més te i menys temps d’infusió]

cinema:

subgenere arts marcials Wu Xia

wong kar mai


La meva xina

A Solius hi havia un disc amb música xinesa que sonava estranya a les meves oïdes. A l’adolescència vaig “descobrir” la poesia en les cançons de Mahler del Cant a la terra.

Any 2005

com més cutre el lloc, més bo el menjar. + refinament hongkong

Els pandas, fòssils vivents del pleistocè>>enllaç a museu vida

imaginació viure a pekin o chengdu

em va canviar la manera de menjar, arròs els migdies

novles policiaques jutge dee

Any 2010

asd

>> imaginari: veure imatges generades per cgpt + llocs on hauria viscut a imaginari i preparar una galeria virtual de pintura, ceràmica, cerimònia de te, jardí, taoisme, erstaurant