L’edifici va ser concebut per acollir exposicions d’artistes rebels com els arquitectes Josef Hoffman i Otto Wagner, el dissenyador Koloman Moser, i el pintor Gustav Klimt. Van dimitir de la Vienna Künstlerhaus que s’adheria a estils tradicionals. L’edifici va ser finançat per l’industrial de l’acer Karl Wittgenstein, el pare del filòsof, i concebut per l’arquitecte Joseph Olbrich el 1898.
El 1902, en la 14ena exposició i coincidint amb el 75 aniversari de la mort de Beethoven, Klimt va pintar un fris que havia de ser temporal, però el 1903 va ser adquirit pel col·leccionista Carl Reininghaus. Expoliat pels nazis, va ser retornat a la família que més tard la va vendre a l’estat austríac.
El fris comença a l’esquerra a primera paret longitudinal que mostra figures femenines lliscant horitzontalment, cosa que al catàleg de l’exposició de Beethoven es coneix com a “Die Sehnsucht nach dem Glück” (L’anhel de felicitat). Es troben amb una dona nua dreta i una parella igualment nua i agenollada, que simbolitzen “Die Leiden der schwachen Menschheit” (El sofriment de la humanitat feble) dirigint-se al cavaller de la brillant armadura. Darrere dues figures signifiquen l'”Ehrgeiz” (ambició)” i “Mitleid” (Compassió).
Al centre es presenten les amenaces, simbolitzades pel el gegant Tifeu —contra el qual fins i tot els déus van lluitar en va— representat com un monstre de rostre simiesc amb una enorme ala blavosa i una serp infinita que s’enrosca en espirals que prenen diferents aparences. A la seva esquerra hi ha les seves filles, les Gòrgones, amb Medusa i les seves serps al centre. (Ganímedes, Tiqué, Nèmesi, Nereides). Per sobre d’elles apareixen la Malaltia, la Bogeria i la Mort. I les tres figures nues de la dreta encarnen la Luxúria [ningú l’ha pintat com Klimt] , la Impudícia i la Intemperança. A la dreta, “Nagender Kummer” (dolor punyent).
Els “Sehnsüchte und Wünsche der Menschheit” (anhels i desigs de la humanitat) segueixen a la paret de la dreta fins a la figura de la poesia, d’inspiració egípcia.
Continua fins a “Die Künste”, les arts, un grup de dones ajupides de terra al sostre que porten al paradís, amb el “Chor der Paradiesesengel”, pura pau i falicitat, amb el petó a tot el món.
Del catàleg de l’exposició (descarregat PDF)
