41 La vida humana | l‘experiència d’estar en el món, l’experiència del present,
[esborrany] a completar amb notes de la tesi. El jo, invariants vida narrativa
Construïm el jo a partir del relat que elaborem sobre el que vivim, el passat que reconstruïm, el futur que anticipem i els vides alternatives que considerem. Tant el nostre cos i els seus teixits, com aquest relat, estan en contínua reconstrucció. El jo potser no és una substància immutable tal com va fer veure Hume, però té una consistència, com la del vaixell de Teseu o l’escultura de Gormley.
En un moment donat experimentava aquest deslligament de la meva narració, com si estigués fora. És una mica com quan estem llegint un llibre i estem ficats dins de la història, vivint en l’univers creat pel narrador, i de sobte, deixem de llegir, i l’escenari i els personatges, en particular el jo en primera persona, deixa d’existir. Però resulta que fora d’aquesta narració, no sé què sóc! El cos m’arrela.
Reconstrucció en despertar, 2023
En despertar reprenem la narració del dia abans i això és el que ens dóna continuïtat. Proust ( la reconstrucció del jo en despertar ) i Auden (Prime. Horae Canonicae) ho han elaborat. Alguna vegada en un viatge, dormint en un llit no habitual ens podem despertar amb la idea que som al llit de sempre. O a vegades, si estem vivint un somni molt intens, quan ens comencem a despertar podem sentir que la vida del somni és més real que no pas la del dia que ens espera. I per uns instants podem dubtar de si sortir del son i entrar a la realitat del nou dia que comença. És una mica com si poguéssim decidir de començar a existir, una versió diària del que Nabokov anomenava “un breu esclat de llum entre dues eternitats de tenebra”, el que vivim durant el dia limitat per la interrupció del son. Cada dia una versió repetida del que viuen les efímeres, que viuran un sol dia volant al llarg del riu Tisza.