[esborrany]
Pensar la vida, Private: El palau de la memòria, Private: Museum of Lost Wonder
Els gabinets de curiositats (“Wunderkammern” o “Kunstkammern”) neixen sobretot al segle XVI i es desenvolupen amb força durant els segles XVII i inicis del XVIII que passen de ser col·leccions de “meravelloes” a col·leccions científiques i classificades, preludi del museu modern.
POdien anar des d’un armari o vitrina en cases burgeses o de savis, amb calaixos, compartiments secrets, petits objectes, a una habitació sencera, el format més habitual entre nobles, prínceps o erudits rics, fins a diverses sales d’un palau. [comparar amb els estudis dels literati xinesos i les seves llibreries]
Contenien una barreja deliberada de categories; l’objectiu no era tant explicar el món com meravellar-se’n.
Naturalia: animals dissecats, fòssils, petxines, coralls
Artificialia: obres d’art, miniatures, objectes tallats
Exotica: objectes d’Àfrica, Amèrica o Àsia
Scientifica: instruments òptics, astronòmics, mecànics
Mirabilia: monstres, “unicorns” (banyes de narval), curiositats estranyes
- Ferrante Imperato (Nàpols, s. XVI). Un dels primers documentats visualment (gravat famosíssim).
- Ole Worm (Copenhaguen, s. XVII). Metge i naturalista; clau en el pas cap a una mirada més científica.
- Athanasius Kircher (Roma). El seu museu al Col·legi Romà era una explosió de ciència, màgia i simbolisme.
- Hans Sloane (Anglaterra). La seva col·lecció és la base del British Museum.
- Gabinets imperials dels Habsburg (Viena, Praga). Enormes, sistemàtics i políticament simbòlics.