Concep el cos humà com ocupat per quatre humors. (Com fluids no es poden acabar d’associar amb fluids observables. Un metge suec que investigava la sedimentació, Robin Fåhræus (1921), va suggerir que podrien estar basats en el que es veu quan es deixa sedimentar la sang en un recipient transparent. Un coàgul fosc a la part inferior (la “bilis negra”); una capa de glòbuls vermells (la “sang”); a sobre hi ha una capa blanquinosa de glòbuls blancs (la “flegma”); i la capa superior seria un sèrum groc clar (la “bilis groga” [el plasma que veig quan en vaig a donar]). La bilis negra s’associa amb la melsa, la sang amb el cor, la flegma amb el cervell i la groga amb el fetge. [tindria sentit, ja que es desconeixien amb detall els fluids del cos, la sang i la limfa, i on es fabriquen, només que tots els teixits estaven immersos en una “barreja” de líquids.] Galè els associarà amb els quatre temperaments i també una morfologia corporal:
- Sang (calent i humit). Sanguini: alegre, vital, sociable. Cos robust i equilibrat, pell rosada, bona circulació; aspecte saludable.
- Bilis groga (calent i sec). Colèric: impulsiu, enèrgic, dominant. Cos més magre i musculós, trets marcats, pell més seca o morena.
- Flegma (fred i humit). Flegmàtic: tranquil, reflexiu, poc actiu. Cos més rodó o suau, metabolisme lent, pell clara i freda al tacte.
- Bilis negra (fred i sec). Melancòlic: introvertit, meticulós, sensible. Cos prim i ossut, musculatura poc desenvolupada, postura tancada. (Gravat Melencolia I de Dürer).
