El món avui. Problemes actuals

Història | Les vides dels homes, biografies

El món avui

2023 | Indicadors

Astronomia i planeta: El cel. La Terra, els seus biomes i el temps. Desastres naturals.

La gent: Demografia. Si el món fos un poble de 1000 persones. Els refugiats, fam, epidèmies, la manca de llibertats, guerres. Demografia actual

Notícies, Economia, Política, Cultura, Religió i valors.

Població abril 2023, 8.025.500.000 (worldpopulation clock), el patiment degut a les circumstàncies de la societat : guerres malalties fam Refugiats, el “patiment normal“, les malalties, la depressió i el suïcidi, la frustració d’expectatives.

Desinformació

Factors:

La facilitat per crear continguts aparentment creïbles accelerat amb l’ajuda de l’AI i els deep fakes.
La facilitat per difondre’ls a través de les xarxes socials, amplificat per l’ús dels algoritmes, guerra d’informació ( information warfare és l’actualització del control que abans exercien sobre premsa, ràdio i televisió) i mercenaris de la desinformació (Team Jorge BBC).
La tendència a veure “el que volem veure en condicions d’informació limitada, o fins i tot en contra de les evidències” (Veiem el que volem veure Nautilus (EN), Weakness of rationality NewYorker EN] Sobre la pèrdua de confiança en les notícies de premsa i televisió NY
Ens hem acostumat a informació gratuïta i per tant només ens arriba el que és subvencionat pels poders, les televisions públiques, els media dependents dels préstecs dels bancs. I com que no volem pagar pel periodisme objectiu ens acabem creient la versió que ens perjudica.

Reflexions: Podem plantejar-nos quines són les veritats mínimes que hem de compartir si volem viure junts. Nota: Hauríem d’exigir a les empreses com twitter, FB i wikipedia que controlessin la veritat de tots els continguts? A tots els productors i distribuidors com HBO, Netflix, que eliminin o etiquetin els continguts políticament incorrectes?

Formació per discriminar les fake news a Finlàndia (BBC).

Mal ús de la AI

Moltes empreses comencen a fer servir algoritmes de AI que processen un munt de dades i n’extreuen conclusions. Per exemple, concedir o denegar un préstec, assignar o refusar assistència sanitària, assignar un sou. Hi ha casos que les hipòtesis són errònies o discriminatòries. Per exemple, quan es valora el risc sanitari en funció de la despesa passada en salut: els blancs de classe mitjana gasten molt més que els negres pobres. Hi ha opacitat quant a les hipòtesis introduïdes als algoritmes. I també hi ha casos en què simplement no se sap. [Els algoritmes s’haurien de validar amb unes dades de control per assegurar que no hi ha biaix].

Tal ja s’ha comentat a Desinformació, La tecnologia permet crear media i textos falsos creïbles. [ Hi hauria d’haver signatures digitals dels media, amb un hash que autentiqui ubicació i metadades. Les metadades haurien d’incorporar també les edicions i fer que l’original fos recuperable. També s’hauria de poder distingir si un text s’ha creat amb chatGPT, però com? ]

Notícies AI

Programats per odiar

[És possible que evolutivament tinguem l’instint de localitzar el possible enemic i combatre’l. I quan no n’hi ha, ens l’inventem (o el sublimem cap al fubol). Estaríem programats genèticament per odiar i atacar.
El món té una sèrie de conflictes d’intensitat diversa que passen de generació a generació. Racisme als USA, antisemitisme a Europa, Irlanda, Catalunya, Israel i Palestina. Mentre que hi ha casos de conflicte basats en que una part vol mantenir uns privilegis que l’altre disputa, molts d’aquests conflictes tenen l’arrel en una visió de la història que hem heretat de la família o la nostra comunitat, que ens fa percebre’ns com víctimes d’una injustícia. La diferència pot raure en que els fets són falsos o esbiaixats, que seleccionem els que ens afavoreixen, o que els interpretem de diferent manera. ( Desinformació, Veritat única o diverses narratives possibles?)

És com un virus que tenim instal·lat als nostres cervells. Si tinguéssim una utilitat que, com fent IPL des d’un USB, ens permetés esborrar aquest virus i instal·lar-ne un altre, el conflicte s’acabaria. Si israelians i palestins oblidessin de sobte el seu passat, Hamas deixaria de llençar coets, Israel enderrocaria els murs.
Naturalment, això és el que han intentat els governs autoritaris, imposant censura a l’escola, prohibint llengües, i intentant imposar la seva versió de la història. És el que hem vist amb el Procés a Catalunya. Rarament ha funcionat.
El que caldria intentar és depurar els fets, assumir que hi ha diferents narratives possibles, i ajustar les nostres expectatives i exigències. (El mal, impuls a la violència)

Les notícies que ens ofenen i desperten ira, la pornografia violenta, atrau més clics. Això fa que els algoritmes de les xarxes socials els donin prioritat. És un cas evident “d’estupidesa artificial”. Els joves mascles reben contingut misògen i violent mentre que les noies no. Això seria resultat dels algoritmes que recoforcen els continguts més clicats. BBC

Motivació, Frustració i agressió: Dollard i Miller indiquen que a tota frustració li segueix una agressió. Això explicaria la violència real, la violència i odi a les xarxes, la persecució als jueus, la catalanofòbia. La frustració i la infelicitat condueixen d’una banda, a l’abús de substàncies i de l’altra, a la violència aparentment absurda. Les cremades de contenidors, les agressions homòfobes, els incels, les agressions de l’extrema dreta, [vaig sentir uns joves a la festa major del poblenou dient “vamos a cazar negros”], la violència de gènere. En general es fa de manera covarda, contra el més dèbil, o amagats en l’anonimat com els atacs a les xarxes. Potser aquesta és també l’explicació de l’augment de crims amb armes o ganivets que no semblen tenir un objectiu com podria ser la lluita de bandes per tràfic de drogues.

Odi a les xarxes

L’anonimat permet impunitat als qui expressen odi a les xarxes, desitjant la mort i tortura dels que no pensen com ells, amenaçant a la família, difonent a vegades vídeos horribles. Hi ha xarxes de pedòfils, xarxes d’addictes a la tortura de persones o animals.

Facebook i Tiktok han de contractar exèrcits de moderadors per filtrar aquests continguts. ( BBC ). A X, abans twitter, Elon Musk ha tret controls a twitter i han tornat haters, els que creuen que les eleccions van ser trucades i els antivacunes. (BBC). Molts d’ells acaben traumatitzats (The Verge). (BBC reportatge sobre els moderadors. A Xina, els que se separen del normal són insultats online (BBC). Plataformes que acullen teories de conspiració i hate speech (BBC)

POBRESA i DESIGUALTAT

[la desregulació conservadora de Reagan i Thatcher que rebaixa els impostos als rics ha dut a un escenari on creixen les desigualtats.] La mecànica de maximitzar beneficis distorsiona el mercat del lloguer i l’habitatge, arreu del món fins i tot en les economies sanes ( Canadà ). La sanitat convertida en negoci als USA. Quan Inditex pacta un salari mínim, les seves accions s’enfonsen (El món).

El coeficient de Gini mesura la desigualtat:

Els rics que es construeixen bunkers refugi per por a que algun dia (Doomsday prep for the super-rich).
El llibre Factfulness de Hans Rosling argumenta que els indicadors d’esperança de vida, ingressos, alfabetització i mortaldat infantil van millorant. [Però no sembla comentar la creixent desigualtat i cauria en que toca 1 pollastre per a cadascun, quan resulta que un en té 3 i un altre cap.]

2024. Un article sobre serveis per vacances de luxe a bilionaris: The Cut. CondeNast. [obscenitat rics]. Bonus de 56B per a Elon Musk (Reuters) [si genera tants beneficis als accionistes és que estafa els compradors i explota els treballadors]

Cobdícia i corrupció: Transparency International. Recull de notícies

[ESTATS FALLITS i IMMIGRACIÓ]

Estrictament els refugiats són les víctimes de repressió o guerres. Però a més dels desplaçats per les guerres, al món hi ha una crisi migratòria de països pobres, principalment de l’Àfrica subsahariana i Amèrica llatina. També del nord d’Àfrica i de països pobres de l’est.

Tothom acusa els USA d’inhumans en impedir que entrin els immigrants però no he sentit acusacions a Mèxic per ser un estat fallit incapaç de permetre una vida digna als seus ciutadans. A una banda i l’altra del Rio Bravo la naturalesa és la mateixa. ¿Per què hi ha misèria a un costat i prosperitat a l’altre? ¿És perquè els espanyols van deixar una estructura corrupta de desigualtat extrema amb una elit explotant els altres mentre que a l’altra hi havia colonitzadors que es volien fer rics treballant -amb esclaus-? La meva hipòtesi és que tots els estats on la gent no pot viure, són estats mig fallits on una elit es fa rica explotant o ofegant la resta de la població. Així, Extremadura, al Marroc, Àfrica subsahariana, Amèrica llatina, es caracteritzarien per unes minories molt riques que exploten els recursos naturals del país i bloquegen qualsevol desenvolupament que amenacin els seus privilegis.

El problema és que els països desenvolupats no poden assumir l’arribada massiva de tanta immigració, però tampoc poden canviar els règims d’origen que són la causa del problema. Alguns dels projectes colonialistes del passat, en particular d’Alemanya l’ Àfrica, eren relativament ben intencionats. Però no van funcionar. Així que el món sembla condemnat a seguir amb estats fallits, amb poc impacte de les ajudes internacionals ben intencionades, les NGO que sovint només serveixen per donar feina als seus activistes, població que pateix, població desesperada que intenta millorar emigrant, països rics sense el pressupost o capacitat per absorbir tot la immigració, que la frena com pot, amb acords vergonyosos amb Líbia i Marroc per que facin la feina bruta d’aturar l’onada de subsaharians, inestabilitat degut a les dificultats d’integració de la immigració que no té recursos ni els valors occidentals, sobrecàrrega del sistema sanitari i d’educació.]

Quina partr de responsabilitat té L’Europa de l’imperialisme colonial que el 1885 es repartia Àfrica? Quina part el subdesenvolupament degut a l’aïllament? Quina part la corrupció que ha continuat al postcolonialisme?

UNHCR UN refugy Agency

2023. Tunísia es queixa dels problemes causats per emigrants subsaharians (BBC). UK denegarà asil als qui arribin en petites barques (BBC). Els USA obren centres per processar inmigrants a Colombia i Guatemala. 2023 10.000 inmigrants intenten entrar als USA en un dia (BBC). A sudàfrica tampoc volen inmigració [i tots són negres] BBC i BBC 2023/11. Alemanya torna a controlar fronteres per impedir l’allau d’immigració ilegal BBC. Violència de bandes a Suècia, amb bombes i trets BBC 2023/12. Violència de magribins a Calella (El Nacional 6/12/2023). Nova legislació a França limitant la inmigració i els beneficis socials (BBC 2023/12). Trias de Bes, Imnigració gestionada

[ I si a més d’obrir els centres per processar sol·licituds construïssin també els campaments de refugiats allà? Més encara, perquè no es queden una part del territori i el gestionen com si fos els USA? O perquè no es queden ja tot el país? ][ Quina diferència geogràfica hi ha entre Texas i Mèxic? Quina diferència hi ha entre Israel i Síria, Jordània o Iraq?][ com si es retirés la custòdia a uns pares incompetents].

Durant dècades polítics francesos acceptant donacions de polítics africans. (BBC)

Gent fallida?

Hi ha estats fallits però també dins els societats que aparentment funcionen, sembla que hi ha gent fallida. Tot i haver assolit educació i sanitat universal, ni que siguin imperfectes, hi ha bosses de la societat que per herència cultural o les circumstàncies que sigui, no se’n surten i semblen determinats a una vida de subsidis socials o delinqüència. Recorrent el barri de la Mina es veia molta gent al carrer, sense treballar. No sé si la Maria o l’Elisabet m’explicaven que davant l’absentisme escolar, uns gitanos deien que si els pagaven 50 euros a la setmana potser sí que anirien a escola. Constantment llegim notíocies de joves magribins que ataquen a gent per robar, alguns són detinguts, acumulen antecedents, però sembla impossible que canviin i esdevinguin una persona amb un ofici, satisfet de la seva vida. Semblen condemnats al subsidi o a la presó.
I suposen un cost elevadíssim per la societat, ja sigui en termes d’assistència social o de presons (A UK, el cost anual per presoner és de £48,949 BBC i això amb presons saturades). El cost també de tota la gent mig trencada, amb mals hàbits de salut que encadenen baixes per depressió i tractaments mèdics.

Dóna la sensació que la classe mitjana perd la meitat del que ingressa, entre mantenir tota la gent trencada d’una banda, i l’explotació indecent de les grans empreses, amb sous baixos, venent productes no saludables, els polítics i adjacents enriquint-se amb les obres i subministraments públics, com en el cas de les mascaretes.

2024 Multireincidents a Catalunya (El Nacional) . Cada cop més nens són expulsats de l’escola, per comportament disruptiu; molts d’ells demanant atenció especial. Alguns ho són de manera permanent (BBC).

CANVI CLIMÀTIC

L’escalfament global, l’esgotament de recursos naturals, l’amenaça a la biodiversitat. [El consum i producció no sostenible per mantenir els comptes de resultats.]

[Com Faeton que va voler conduir el carro del sol d’Helios sense dominar-lo i cremava la terra quan s’acostava massa, o es glaçava quan s’allunyava.

POPULISME i AUTORITARISME

Hi ha un suport creixent a opcions autoritàries d’extrema dreta. Se silencia la dissidència amb censura o presó.

La democràcia i en particular els projectes d’esquerra han estat incapaços de fer acceptable la vida de la gent. Arreu del món es comença a veure l’autoritarisme com una alternativa millor.

A occident: Trump, Boris Johnson, Hongria, creixement de la ultradreta a tto Europa, Vox a Espanya amb llei mordassa, espionatge il·legal amb Pegasus. Els supremacistes blancs, Trump i Fox News als USA.
A l’Àsia Xina reprimint uigurs, Rússia nova dictadura, Myanmar amb budistes i el genocidi dels rogingyes. Modi i els hindús a la Índia contra musulmans. (i contra dissidents als USA Vox) Alguns es pregunten si la Xina autoritària que les democràcies liberals? Xina deté els manifestants contra la política Covid (BBC). les diferents ètnies a l’Àfrica, les minories amenaçades per musulmans a pakistan i bangladesh o per hindus a la índia o budistes a myanmar, els iugurs a la Xina
A Orient hi ha un predomini de l’Islam radical, règim teocràtic a Iran. Tunísia tria un president autoritari. Iran: 2023 Emissora persa a UK ha de tancar per amenaces (BBC). Algèria: 2023 Periodista detingut (BBC).
Censura i repressió a l’Àfrica, Tunísia, Marroc, Algèria, Egipte. Estats fallits a Somàlia i Nigèria. Guerra civil a Etiòpia.
Arreu del món, Brasil amb Lula i Roussef, Espanya, USA, Tailàndia, el poder judicial controlat per conservadors usurpa funcions polítiques quan aquestes forces no tenen prou vots.

[Un possible segon factor seria la tendència de la condició humana a odiar algú, a tenir un enemic contra qui lluitar, un enemic a qui atribuir la culpa del que va malament. Segueix l’antisemitisme que es remunta a l’edat mitjana.
Fox News explota l’atracció per l’odi (New Yorker). Els algoritmes de Facebook (Nieman lab) i Youtube (Bloomberg) realimenten la tendència a propagar continguts tòxics. Els polítics alimenten aquesta necessitat dient al seu públic allò que volen sentir independentment de la realitat . [Els brams de C’s, Vox, o Independentistes estan dirigits a satisfer les necessitats psicològiques dels votants, no a solucionar problemes. Com deia Juncker, tots sabem què cal fer, no sabem com sortir reelegits si ho fem].

Un tercer factor seria la incapacitat d’acceptar el punt de vista de l’altre. Tal com dèiem a propòsit de la desinformació, no estem gaire interessats a en la cerca crítica de la veritat, el que volem és guanyar. Si hi afegim la tendència a veure el que volem creure, el descrèdit de les fonts de notícies i la facilitat per crear-ne de noves falses (hi ha qui afirma que la guerra d’Ucraïna és fake BBC), el que tenim és que el procés d’arribar a una versió consensuada sobre el que passa, no és tant el de la ciència, amb revisió de proves honestes, sinó el d’un judici amb advocats tramposos que miraran de desacreditar les proves de la part contrària i fabricar les que puguin per guanyar el seu cas.

Un altre factor és que les democràcies sovint es paralitzen per la incapacitat d’arribar a un mínim d’acord sobre què s’ha de fer. En part es deu a que les posicions estan molt polaritzades. Però també a que cap polítics posa en risc la seva reelecció dient veritats incòmodes als seus votants. (Barbeta sobre Catalunya) . Els partits prefereixen tombar un govern impedint un pressupost que posaria en marxa projectes i mesures necessàries que no pas cedir.

Augmenta el populisme i la ultradreta perquè els governs “bonistes” a Europa no s’atreveixen a gestionar el problema de la immigració i perquè des de despatxos redacten mesures a aplicar en medi ambient i ensenyament que no són realistes i acaben pesant sobre pagesos i mestres.

MANCA DE SENTIT I PROJECTE de FUTUR

Ja no tenim futurs ni utopies, les noves generacions no tenen l’expectativa de viure millor que els pares. La percepció que tenim de la situació és que no assolirem mai la vida somiada (Affect Theory a Supervalentthought, NewYorker). Aquesta percepció és potser infundada ja que hi ha indicadors que suggereixen que, tot i que queda molt per fer, hi ha un progrés real (NewYorker , Factfulness de Hans Rosling.)

El consum de drogues i medicaments antidepressius (consum per país a WK), la tendència de la gent jove a divertir-se anul·lant-se en alcohol, són indicis que la vida resulta per a molts, potser una majoria, insuportable. (WHO, suïcidis per país) [Trista condició humana, en condicions desfavorables i precàries, patim lluitant per sobreviure i per assolir una situació confortable. I quan hi arribem, ens deprimim perquè no sabem què fer. És com un soldat que lluita per guanyar la guerra i poder viure en pau. Però quan la guerra ja acabat la vida en pau no ens satisfà.]. [Hi ha una profunda tendència a la infelicitat en la condició humana. Al s20 es va veure que la frustració humana no s’acabava quan es cobrien les necessitats bàsiques. Un cop tenim un sostre, pa, i aigua per beure, volem un vestit bonic, i televisió per cable. Les expectatives sempre creixen, i més encara alimentades per la publicitat i les xarxes socials. I per tant sempre es frustren.] [Patiment artificial: més de la meitat del patiment per estrès a Caixabank no era per aconseguir un millor servei als clients o més benefici sinó només per tal que un cap pogués aparèixer a una reunió amb un powerpoint dient que s’havia assolit una fita X, els empleats són com un equip de campanya electoral].

( el que ens motiva, aquells sentiments o activitats que ens poden fer sortir del llit al matí, el patiment degut a les circumstàncies de la societat , guerres, refugiats, pobresa: guerres malalties fam Refugiats . El “patiment normal“, les malalties, la depressió i el suïcidi, la frustració d’expectatives. )

[Al mite de Pandora, de la capsa en surten tots els mals però també l’esperança, se la qual la humanitat s’hauria suïcidat. Ara potser l’hem perdut.

Frustració i agressió,

Infelicitat i droga, permetre o prohibir

A Catalunya hi ha un increment exponencials de plantacions il·legals de marihuana (El món). Això vol dir que hi ha una demanda enorme, molta gent no pot suportar viure sense l’ajuda de drogues i medicaments, Debat.

S’hauria de permetre tot? La prohibició en el cas de l’alcohol no va funcionar. D’altra banda, l’accés fàcil al consum de substàncies perjudicials, tabac, alcohol, medicació sense recepta, drogues pot fer més fàcil autodestruir-se. Una de les causes de descens dels suïcidis al segle passat va ser simplement la progressiva eliminació del gas a les llars (Wired).

[No tinc una resposta]

Estrès

Al voltant nostre tothom té més feina de la que sembla que pot fer. Tothom va cansat i estressat. Com pot ser si la tecnologia ens hauria d’haver fet la vida molt més fàcil?

[Recordo que a la feina la major part de l’estrès no venia d’un esforç per donar un millor servei als clients sinó per la pressió d’objectius i powerpoints].

El 1930 Keynes va escriure Economic Possibilities for our Grandchildren on especulava que podríem viure treballant 15 hores la setmana. (The Conversation). És perquè volem massa? És perquè generem feina innecessària per competir al lloc de treball, com si en l’evolució biològica acabéssim privilegiant uns trets que ens fan la vida més difícil, com unes banyes immenses?

Habitatge

Les tècniques de construcció, amb les vigues de ferro, el formigó, el pladur, les grues, les eines, fan que construir sigui molt més fàcil. Com és que és tant difícil accedir a un habitatge digne? Potser perquè no hem sabut construir l’urbanisme adequat, les comunicacions, escoles, hospitals, els serveis, tot allò que s’hauria de fer de manera pública. Del meu valor cadastral d’uns 200m euros, 150m corresponen al terreny i 50m al que són maons. La incapacitat de la societat per proveir l’entorn fa que ens acumulem al voltant dels pocs llocs on s’ha aconseguit. És el fracàs de la planificació territorial i el fracàs de col·laborar. No volem pagar impostos per carreteres, hospitals i escoles i acabem pagant un sobrecost lloguers i preus d’habitatge.
Arrels intenta trobar solucions per als sense llar. [en una societat injusta, cal rescatar les víctimes. Però en una societat justa, on tothom hagués tingut oportunitat de formar-se i treballar, tampoc és just que amb els impostos dels que han triat una vida d’esforç es financïin les solucions als que no han volgut sotmetre’s a una feina pesada] . [Sense una adreça permanent els sense sostre perden opcions de feina i de beneficis socials. Possibles solucions per als sense sostre UK i Finlàndia (BBC). A Escòcia un ministre ha declarat una emergència nacional d’habitatge (BBC).
[Ja és difícil per tothom però a més, igual que hi ha estats fallits, hi ha persones humanes “fallides”, incapaces de valdre’s per si mateixes, fer una feina, sovint malaltes o addictes.

2023. Al Japó, una de cada 10 persones té més de 80 anys. La natalitat no puja perquè els costos de la vida són molt alts i la vida laboral exigeix jornades molt llargues (BBC).

2024.
Austràlia (BBC). [Els moviments squaters no són la solució, són un altre problema]. UK (BBC). Badalona, l’ajuntament tanca un alberg dient que no pot mantenir gratuïtament els sense llar indefinidament (ElNacional).
A ciutats americanes es legisla contra els sensesostre que ocupen els parcs (NewRepublic). El Suprem permet a les ciutats prohibir els campaments de sense sostre (BBC). Sense sostre als USA (BBC) . Austràlia. Nigèria. Canadà, campaments per a sense llar a Halifax (BBC).

(CGPT) A Viena, ja des de primers del s20 la ciutat és propietària de molt sòl públic i inverteix en vivenda assequible a uns preus moderats, amb lleis que protegeixen els llogaters. Els complexos d’edificis tenen jardins comunitaris i guarderies.

Discriminació de raça, gènere, LGTBI

[pendent]

Raça

Supremacistes blancs encoratjant atacs a tot el món per crear conflicte i accelerar el domini blanc (BBC)

Discriminació de gènere

Enquesta violència masclista 2021

Institut de dones.

Word economic Forum gender Gap report 2023

2024. Les dones de Corea no volen tenir fills perquè suposa perdre oportunitats de feina. La natalitat del país s’enfonsa (BBC) [Això és la prova que és més gratificant, dóna més independència i diners fer una carrera professional cobrant un sou que no pas estar a casa criant nens. A les societats tradicionals se’ls imposa. A la mínima que una dona pot triar, a no ser que s’equilibrin els rols com als països nòrdics, rebutja una vida limitada].
Un polític coreà atribueix l’increment de suicidi dels homes a que l”l’augment de poder de les dones” que accedeixen a llocs de treball, de manera que hi ha menys llocs de feina pels homes i menys dones disposades a casar-se [menys esclaves] (BBC). El candidat a vicepresident de Donald Trumpt critica les dones que no tenen fills [ com volent arribar a l’escenari de Handmaid’s Tale] (BBC).

Els homes odient i ataquen a les xarxes a les dones que comenten fútbol. Ho fan perquè són un objectiu fàcil [tenim una necessitat d’odiar i atacar a satisfer?] BBC. Explotació sexual a la indústria del cinema a Kerala (BBC)

A la Índia les famílies obligaven a les llevadores a matar les nenes (BBC).
1987 últim sati cremant la vídua adolescent a la pira del marit mort (BBC).
Cada cop més dones opten per tenir fills per inseminació artificial. Com de malament ho devem estar fent els homes que prefereixin afrontar aquesta càrrega soles? (BBC)

Discriminació LGTBI

[pendent]

Massificació turisme

Com una espècie invasora que, alterem l’ecosistema fent desaparèixer el comerç i habitatge tradicional que feien interessants els llocs. En lloc de ferreteries i colmados tindrem franquícies de Zara i Starbucks. En lloc d’habitatges per a veïns passem a tenir airbnb i apartaments per a turistes (BBC). (Coevolució). Tots ens volem fer una foto a la Sagrada Família, o amb la Monalisa. A Barcelona ja no podem anar al Parc Güell ni a la casa Batlló. Desapareix el teixit urbà i, com Venècia o Eivissa, les ciutats es converteixen en resorts.

Les nostres vides i els nostres barris ens semblen grisos i quan podem, correm desesperadament on ens prometen la bellesa o l’interessant. O només per poder dir que hi hem estat (Ésser a través dels altres). La monalisa al Louvre, el David de Miquelàngel a Florència, el Parc Güell a Barcelona, Venècia, el Montblanc, l’Everest, un restaurant de moda, els rostres dels negres que trobem més autèntics. En lloc de crear un barri bell avui, vivim en uns blocs mediocres i a les vacances anem a saturar Venècia.

2024
A Eivissa els empleats han de dormir al cotxe (BBC). Manifestació a les Canàries. (BBC). Turista multat a Salvard per acostar-se a la fauna salvat, una morsa, per fer una foto. (BBC). Al Japó un poble amb unes vistes recomanades per fer una foto al MtFuji decideixen bloquejar-ho, farts de l’incivisme dels turistes. (BBC). La revolta contra el turisme (BBC). Protesta d’un poble gallec (ElNacional)

UN

A 2023 les UN assenyalen tres grans reptes: Disinformation, Climate Change, Gender Equality i Ending Poverty, amb 17 objectius de desenvolupament: Pobresa. Fam. Salut i benestar. Educació. Igualtat de gènere. Aigua potable i sanejament. Energia neta i assequible. Feina decent i progrés econòmic. Indústria, innovació i infraestructura. Desigualtats. Ciutats i comunitats sostenibles. Consum i producció responsable. Combatre el canvi climàtic. La vida sota l’aigua. La vida sobre la terra. Pau, justícia i institucions fortes. Reforçar la col·laboració per aquests objectius.

What are the most pressing World Problems

(Associació sense lucre d’acadèmics d’OXford que identifica problemes i proposada carreres que tinguin un impacte positiu en el món)

Riscos intel·ligència artificial
Pandèmies
Guerra nuclear
Conflicte entre grans poders [US, Xina?]
Canvi climàtic