Un track de GPS de la vida em diu el que hauria pogut anotar un observador exterior. però com estava a cada moment, quin era el meu estat mental?
A quina habitació de la geografia emocional estic?
Si segueixo la metàfora de la geografia emocional i em reconec tancat en una cambra fosca, puc pensar a sortir-ne, mirar per la finestra, anar a l’estudi, o a la sala de ball.
- el pou depressiu,
- la sala de ball alegre
- el balcó finestra al món on entra aire fresc (vel Irati)
- el quarto de la frustració i la rancúnia
- quarto d’àlbums i fotografies de records (Jinka)
- quarto de plans pel futur
- quarto imaginari [sovint en paral·lel al del balcó finestra]
Una teràpia basada en els llocs. En el món físic, si estem en una cambra freda i fosca, sabem moure’ns a una altra cambra més lluminosa i càlida. O quan fa molta estona que estem tancats sabem, que ens anirà bé sortir a donar un tomb.
De la mateixa manera, si ens representem l’estat emocional com una ubicació en una mena de palau de la memòria emocional, primer, prendrem consciència de com estem i quanta estona fa que som a un lloc i podrem optar per moure’ns!