Posted on by amomuseu

Gramàtica catalana

Lingüística    Les meves paraules   Etimologies   Literatura catalana (esquema) i 2  (contenidor)

Ortografia     Morfologia : article, substantiu, adjectiu, pronom, verb, adverb, preposició, conjunció   Sintaxi

Ortografia

[introducció gramàtica Fabra]

Separació sil·làbica: por-ra, pas-sa

En català trobem diftong (dues vocals=una síl.laba) quan la i, u actuen com a consonants: al començament d’un mot, entre dues vocals, en els grups “que” “gue” i sempre que van rere una altra vocal. No formen diftong entre consonant i vocal (ti-a).

S’accentuen les agudes acabades en vocal, vocal-s, en, in. S’accentuen les planes no acabades en les anteriors i totes les esdrúixoles.
Es duplica in noble, im moble

Morfologia

ARTICLE
El (s’apostrofa sempre davant de vocal o h)
La (s’apostrofa llevat davant de I,U no accentuades)
En , Na
a/de/per/ca + el (s’apostrofa )
[LO] Al més aviat possible, el diví, saps com n’és de bo?

NOM/SUBSTANTIU
comuns, propis.

flexió: Masculí ifemení, singular i plural (-s, -a → -es, -à → -ns

ADJECTIU
Complex, complexA, complexOS, complexES
Amable, amable, amables, amables
A.qualificatius
A.pronominals:
A.Demostratius: aquest, aquesta, aquests, aquestes, això.
aquell, aquella, aquells, aquelles, allò.
A.possessius: meu,teu, seu, nostre, vostre, seu/llur.
A.numerals:
A.cardinals: un, vint-i-un, dos-cents,…
A.ordinals: primer, segon, tercer, cinquè, vuitè, vint-i-unè.
A.partitius: mig, terç, quart, cinquè,…
A.multiplicatius: doble, triple,…
A.Quantitatius: quant, tant, molt, poc, bastant, gaire.
massa, força, prou (de), més, menys.
gens de, mica de, un quant.
A.indefinits: Algún, cap, cada/cada un/cadascun, tot, altre, tal, qualsevol/qualssevol, mateix, cert, ambdós, sengles.
A.interrogatius: quin

PRONOM

  • P. personals forts: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells.[sub]
  • P. personals febles: me, te, se, nos, vos, lo, la, les, ho. (i també: em et es ens us el) (apostrofades menja’m, t’amo) Formes del datiu (vaig donar-los, vaig donar-li). Formes adverbials ( en tens?, hi vas?).
    [EN té funció partitiva (EN vull de pa) o complement preposicional “de” (EN parlem del tema)]
    [HI substiueix complements preposicionals i circumstancials sense “de” (HI viu a Castellar) i complement predicatiu (Va brut. HI va)].
    Quan s’ajunten dos pronoms febles i es pot apostrofar, es deixa sencer el primer (se’t veu, se’n va), l’apòstrof va el màxim a la dreta. Quan s’ajunta un pronom complement directe i el datiu singular (jo li el dono) es canvia a datiu HI (jo l’hi dono). [veure Fabra p.48 per les combinacions]
  • P. relatius: QUE (el noi que camina) [“Veig que no venen” aquí és conjunció]. EL QUE/ LA QUE sempre que equivalgui a “aquell que” i no a “el qual” (Vine amb el (tren) que surt a les set) i no (Un problema del que (del qual) molts fugen), prep. + què (la ploma amb què escric). ON relatiu adverbial (la casa on vivien). QUI relatiu personal (Els qui puguin venir que ho diguin). EL QUAL relatiu compost.
    [Quan repetim dues vegades un pronom es fa un pleonasme: la casa on hi viuen, construcció incorrecta aquí].
  • P. Interrogatius: Qui hi ha? Què passa? Quants n’hi havia? (On, quan i com són pronoms adverbials).
  • Altres: algú, ningú, cadascú, tothom, hom, alguna cosa, tot

VERB

Hi ha tres conjugacions +ar, +re, +ir, cantar, témer, servir

Conjugacions

Indicatiu
Present P.imperfet P.perfet

canto temo serveixo cantava ia cantí temí serví
cantes tems eixes aves ies ares eres ires
canta tem eix ava ia à é í
cantem temem im àvem íem àrem érem írem
canteu temeu iu àveu íeu àreu éreu íreu
canten temen eixen aven ien aren eren iren
(vaig cantar)

P.Indefinit P.Plusquamperfet P.Anterior

He cantat, temut,servit Havia cantat,.. Haguí cantat…
(Vaig haver cantat)

Futur simple Futur compost

Cantaré temeré serviré Hauré cantat, temit, servit
aràs eràs iràs
arà erà irà
arem erem irem
areu ereu ireu
aran eran iran

Condicional
C.simple C.Compost

Cantaria Temeria Serviria Hauria cantat, temut, servit
aries eries iries
aria eria iria
aríem eríem iríem
aríeu eríeu iríeu
arien erien irien

Subjuntiu
Present P. Imperfet

Canti Temi Serveixi cantés temés servís
is is eixis essis essis issis
i i eixi és és ís
em em im éssim éssim íssim
eu eu iu éssiu éssiu íssiu
in in eixin essin essin issin

P.perfet P.plusquamperfet
Hagi cantat Hagués cantat

Imperatiu Gerundi

Canta tem serveix Present
i i eixi Cantant, tement, servint
em em im
eu eu iu Passat
in in eixin Havent cantat

Participi Infinitiu

Cantat, temut, servit cantar, tèmer, servir
haver cantat

[La conjugació recull les diferents experiències del temps]

ADVERBI

A. de manera [“com ho fas”?]: adjectius + ment (lentament), millor, alhora, només, així, almenys, gairebé, sobretot, arreu, a corre-cuita, a dojo.
A. de quantitat: massa, molt (menges molt), bastant, prou, gaire, poc, gens (no m’agrada gens).
A. de lloc [on vas?]: aquí/ací, allà/allí, ençà/enllà, arreu, dins/dintre, endins/enfora, davant/darrere, a la dreta, amunt/avall, dalt/baix, enlaire, prop, lluny, a la vora, a l’entorn.
A. de temps [quan vindràs?]: ara, adés/ara mateix, llavors, aleshores, aviat, tard, a vegades, sempre, després, de seguida, , avui/ahir, matí/tarda,/nit, “havent dinat”, ens veurem dijous.
A. afirmació, negació i dubte: sí/no/potser, també, prou, fins i tot, certament, en efecte, tal vegada, tampoc.

[Funcionen com a CC quan modifiquen el verb, i com a CPred quan ho fan al subjecte: Els alumnes treballen bé (CC de mode: com treballen?). Els alumnes estan bé (CPred subjectiu: com estan?).]

PREPOSICIÓ

  • Febles:
    a: c. indirecte, manera lloc temps (macarrons a la italiana), o.directe en verbs (accedir, contribuir, dedicar-se).
    amb: companyia o instrument (amb el ganivet).
    de: punt de partida, origen, part.
    en: lloc, situació [en repòs s’usa “en”, i en direcció “a”].
    per: agent, mitjà (Fou dibuixada per mi) [por castellà]
    per a: destinació, opinió. [para castellà]
  • Fortes: contra, entre, malgrat, segons, sense, ultra (a més de), vers, cap a, des de, fins a.
  • Procedents d’adverbis i partícips: dalt, davant, dessota, dins, vora, abans de, arran de, després de, lluny de, com a (ho fa com a president), en tant que, durant, mitjançant, no obstant, llevat de, salvat/salvant, tocant a.
    A desgrat de, a favor de, a partir de, en contra de, en lloc de.
    [en/amb (pensa en mi), davant infinitiu es posa a (es complauen a fer-vos-ho saber), davant la conjunció que s’omet (pensa que has de venir).

CONJUNCIO

[Coordinen sintagmes del mateix nivell o enllacen amb una subordinada, veure els tipus d’oracions compostes a sintaxi.

C.coordinació (uneixen paraules, sintagmes o oracions del mateix nivell gramatical (sense dependència).

  • Copulativa: i, ni
  • Distributiva: ara riu ara plora, sia…sia, mig…mig, tant…com, així… com, l’una…l’altra.
  • Disjuntiva: Hi aniré jo o hi hauràs d’anar tu.
  • Adversatives: ara bé, tanmateix, amb tot, no obstant això, en canvi, ans el contrari, no és així sinó aixà, però, mentre que.
  • Il·latives: doncs no ho facis, per tant.
  • Continuatives: Hem fet això i encara en voleu més, amés, d’altra banda, altrament, també, ni tan sols.
  • Causals: Perquè, està malalt ja que té febre, no surtis que plou.

C.subordinació, introdueixen una oració subordinada

  • Completives: No està bé que facis això, veig que no venen [No són pronoms perquè no hi ha substitució, enllaça amb una frase que fa de subjecte o complement directe o predicatiu], no sé si vindran, He vist com queien les fulles.
  • Lloc: No sé on viuen
  • Temps: quan, mentre, sempre que, abans que, després que.
  • Modals: Fes-ho com puguis, així com, tan com, segons, sense que, igual com, a mesura que.
  • Comparatives: Has parlat tant com jo he volgut escoltar, més que, mens que, com més hi penso més m’avorreix.
  • Consecutives: Estudia tant que dóna gust, plou tant que no podrem sortir, massa, fins al punt que.
  • Condicionals: Si, Amb que tu firmessis n’hi hauria prou., sempre que, en cas que, llevat que, fora que, admetent que.
  • Concessives: encara que, malgrat que, per bé que, tot i que, després que.
  • Causals: perquè, ja que, puix que, com que, atès que.
  • Finals: perquè, a fi que, veniu que us diré el secret.

INTERJECCIO

Oh!, ui!, ha ha ha!, ecs!, hola!

Sintaxi

Subjecte + predicat nominal:  v.copulatiu + p. nominal

Subjecte + predicat verbal: predicat verbal +complement

  • Directe (CD) (“Què? A qui?”): “Menjo una poma”.
  • Indirecte (CI) (“A qui?”): “Dono al nen un llibre”.
  • Circumstancial (CC) (“On? Com? Quan?”): “Vaig a Barcelona”.
  • Règim (CRV), Verb + preposició: “Parlo amb ella”.
  • Predicatiu (CPred),  Qualitat,  “El cotxe es veu brillant”.

Exemples de ramificació

S → SN + SV (Sentència a sintagmes nominal i verbal)
SN → Det + N (S.nominal → article + nom)
SV → PN (Predicat nominal)
SV → PV (Predicat verbal), PV -> Vt + OD (P.verbal -> verb transitiu + C.directe)

Oracions compostes

  • Juxtaposició: Jo corria ; ell saltava.
  • Coordinació:
    Copulatives: X i Y.
    Distributives: Ni fa ni deixa fer.
    Disjuntives: Te’n vas o et quedes?
    Adversatives: mira-ho però no ho toquis.
    Il·latives: Plou?, doncs no ens mourem de casa.
    Continuatives: El va renyar i encara el bufetejà.
    Causals: Menja perquè (que, car) t’has de fer gran.
  • Subordinació:
    Substantives: substitueix un nom i pot fer el paper de subjecte, predicat nominal (Aquest noi no és el que era), complement directe (Vull que vinguis), indirecte (dona-ho a qui vulguis), preposicional d’objecte (recorda’t del que et vaig dir), complement del nom (Tinc el pressentiment que no vindran), complement agent (Fou executat pel primer que arribà).
    Adjectives: (El noi que has vist) [La diferència amb les anteriors és aquí han de tenir un antecedent al qual qualifiquen]
    Adverbials:

    • Lloc: anirem on voldràs.
    • temporal: Torna-me’l quan vulguis.
    • Modals o de manera: Fes-ho com et sembli.
    • Comparatives: Tant com plou, el vent ho eixuga. “Com més”
    • Consecutives: M’hi trobo tan bé que no me’n sé anar.
    • Condicionals: Si plou ens quedarem a casa.
    • Concessives: Encara que no ens agradi ho hem de fer.
    • Causals: Estic preocupat perquè (ja que) no va.
    • Finals: Ho faig perquè (a fi que) tothom ho sàpiga.

Pompeu Fabra. Gramàtica Catalana (1923)

| PDF text