44V La vida | Arbre de la vida llista espècies La vida que trobem al voltant
Hexapoda, insectes 1.000.000. [En la classificació antiga es dividien entre Aptera, sense ales, i Pterigota, voladors. Els aptera, arcais, mai haurient ingut ales. (Collembola, Thysanura F/204: Peixet de Plata, puça).
-
- Palaeoptera, les més primitius, no poden plegar les ales i tenen metamorfosi incompleta: Ephemeroptera (efímeres), Odonata (libèl·lules)
- Exopterigota. Poden plegar les ales, metamorfosi incompleta o simple: Blattodea (paneroles o escarabats de cuina), Isoptera (tèrmits), Mantodea (pregadéu), Dermaptera (tisoreta), Plecoptera, Orthoptera (subordre Ensífera potes llargues Tettigoniaie, llagostes verdes; Gryllidae, grills; Acrididae, llagosta migratòria, saltamartí, grill), Phasmatodea (insecte bastó), Embioptera, Zoraptera, Grylloblattodea, Mantophasmatodea, Psocoptera (polls dels llibres), Thysanoptera (trips), Phthiraptera (polls), Hemiptera (cigala, xinxa, bernat pudent, pugons).
- Endopterigota: metamorfosi completa. Boca mastegadora (hemípters, coleòpters). Boca xucladora,Lepidoptera.
- Coleoptera (escarabats veritables 350.000 espècies). Ales anteriors dures (elitres) i posteriors membranoses. 22 famílies a GC 14, marieta /F210, Escanyapolls, escarabat viner.
- Diptera (mosquits, tàvecs, mosques 120.000 espècies) 2 ales membranoses. Nematocera: 5 fam. mosquits GC15. Brachycera: 11 fam. GC15, mosques, tàvecs, moscarda.
- Lepidoptera (papallones, arnes 120.000 espècies). Erugues en estat larvari que poden ser una plaga, la fase adulta és la més curta i només té la funció de reproducció. Les ales estan recobertes d’escames. 4 ales membranoses. Juràssic. Microlepidoptira, 6 famílies GC15, Macrolepidoptera amb Heterocera o p.nocturnes: GC 15 (11 fam.) paó, papalló de la mort, borinot. Rhpopalocera o p.diurnes: GC15 (5 fam.): F/214 vanessa, issòria, P.reina, p.col (blanca), blavetes.
- Hymenoptera (abella, vespa, formigues 100.000 espècies), Ales membranoses unides per ganxos minúsculs. Juràssic. Tentredinoidea (GC): mosca serra, paràsits de les plantes, paràsits d’insectes perjudicials. Aculeata (amb agulló verinós) amb els insectes socials: Vespae: vespes, apidae abelles i formicoidae formigues. (Mite dels mirmídons, Zeus concedí a Èac tants soldats com formigues pujaven per una alzina)
- [ALTRES] Raphidioptera, Megaloptera, Neuroptera
larves depredadores. Strepsiptera, Mecoptera (mosca escorpí), Siphonaptera (puces), Trichoptera, Miomoptera †, Protodiptera †
Com beuen aigua els animals?
Les formigues i els escarabats beuen aigua directament utilitzant les seves peces bucals masticadores (les mandíbules i les maxil·les), xuclant gotes d’aigua per capil·laritat, o bé absorbeixen la humitat directament dels aliments que consumeixen. A diferència de les papallones o els mosquits, que tenen trompes especialitzades per aspirar fluids, aquests insectes utilitzen un sistema de llepat i absorció adaptat a la seva anatomia rígida.
Les formigues utilitzen les seves peces bucals, especialment les maxil·les i el llavi inferior, per “llepar” petites gotes d’aigua de la pluja, de la rosada o de basses. El líquid puja cap a la seva boca per capilaritat gràcies a la tensió superficial de l’aigua a través de microestructures en les seves peces bucals. Les formigues obreres tenen un segon estómac (el gavatx) on emmagatzemen l’aigua i altres líquids. Després, tornen al niu i hidraten la reina i les larves mitjançant un procés de boca a boca anomenat trofal·làxia. És un estómac social.
Els escarabats tenen mandíbules fortes per mastegar, però darrere d’elles tenen unes estructures toves (les maxil·les i els palps) que actuen com una esponja per absorbir líquids de superfícies humides. Moltes espècies obtenen gairebé tota l’aigua que necessiten menjant plantes sucoses, fruita caiguda, fongs o altres insectes. Els escarabats del desert del Namíbia pugen a les dunes durant la boira del matí i es col·loquen de cap per avall. El seu mantell té micro-relleus hidròfils (que atreuen l’aigua) i canals hidròfobs (que la repel·leixen). La boira es condensa a la seva esquena i les gotes llisquen directament fins a la seva boca.Alguns escarabats de zones molt seques són capaços d’absorbir la humitat de l’aire a través del seu sistema excretor (l’esfínter) o a través de membranes especials en el seu exoesquelet.