Al s19 el geòleg alemany Ferdinand von Richthofen va batejar com a “ruta de la seda” el conjunt de vies de comunicació que havien connectat el mediterrani amb Xina i la Índia.
Des de les principals ciutats de Xina, les rutes convergeixen a Xi’ian i d’allà a Anxi, la ruta evita el desert de Xinjian i o bé va pel nord, o pel sud, ran de l’himalaia, fins que es troba a Kashgar. Allà entra a Uzbekistan, Samarcanda, Bukhara i travessa Iran pel nord fins arribar a Bagdad i Samarra d’on acabarà a Antioquia al Mediterrani.
La branca de la Índia segueix el Ganges fins a Taxila, Kabul i Balkh i travessa Iran pel sud, fins Hormuz i Basora. Una altra branca de Karachi a Balkh. [evita les muntanyes entre Afganistan i Pakistan).
A l’època hel·lenística (2HEG3 ) Alexandre el Gran el 328 arriba a fundar Alexandria Escate (la més llunyana) al que ara és Kokand a la vall de Fergana. Possiblement van establir contacte amb Xina cap al 200. Al segle 1aC, l’imperi Romà ( 2HER2 ) i la Xina Han ( 2HAX1 ) van establir contactes enviant missions. Apareix el regne de Bactria al voltant de l’actual Balkh, que s’estenia fins a l’actual Uzbekistan. L’exèrcit xinès enviarà l’exèrcit de 70m contra els xiongnus (els huns), per protegir les caravanes.
Per part de Xina, la seda era molt preuada, a més de te, tints, perfums i porcel·lana. Per part d’occident, cavalls, mes, vi i or. Més tard, el paper i la pòlvora van transformar Europa.
Arribarà al seu màxim esplendor als segles s7 al s10. Haurà estat estable durant el període de l’imperi Romà i la Xina Han, i durant l’imperi mongol (3AXM1 , 3AMX0 ) als segles s13 i s14, que era controlada per un sol poder. Aquesta és l’època de Marco Polo (1254-1324) que fou rebut per Khublai Khan el darrer emperador de la dinastia Yuan. ( 3AX03 1280 1368 )
Va decaure amb la pesta negra i les conquestes mongoles però va ressorgir fins que quan es va establir l’imperi otomà es va tallar la connexió entre occident i Xina. Això va estimular la recerca de noves rutes, el “descobriment” d’Amèrica, la navegació per Àfrica.
Uzbekistan
Entre els rius Amu Darya al sud (Oxus en llatí) que va de les muntanyes d’Afganistan al mar d’Aral, i el Syr Darya (Jaxartes) al nord, del Kirgistan al mar d’Aral, Uzbekistan és una part de l’Àsia central diferent de la resta, més sedentària que no pas nòmada, amb centres urbans als oasis, al llarg de la ruta.
La regió del delta del Amu fou l’antic regne de Khorem, entre els deserts de Kizil Kum i Karakum acollí civilitzacions des del s-10 i al s10, amb el rei persa Siavush es funda el regne de Khorezm que serà un important centre científic i cultural amb capital a Urgench. Els mongols el destruiran però recuperen la independència al s16 amb Khiva com a capital. és una de les ciutats més antigues de l’Àsia central.
A l’est a la vall de Fergana la regió era coneguda com a Bactria, Corasmia i Sogdiana. Sota influència de la Pèrsia Aquemènida 2HOP0, després conquerida per Alexandre Magne que es va casar amb Roxana, filla d’un cap de tribu. Al s6 van arribar nòmades turcs del nord procedents de l’imperi dels Köktruks. Es van tornar sedentaris i van tenir un paper mantenint la ruta. Al s8 els àrabs introdueixen l’islam i l’escriptura. Els s9 i s10 tornen a estar sota la Pèrsia Samànida amb capital a Bukhara, una època de renaixement intelectual i comercial. amb una biblioteca que tenia nombrosos manuscrits en àrab, grec, persa, xinès, fins que Genguis Khan la va destruir. Avicenna 980-1037 hi va viure uns anys.S11 Gaznavids. Domini dels jorezmites túrquics. [2NR00, 3R001].
Genguis Khan (1162-1227) funda l’imperi mongol (3AXM1 1200-1400), que s’estendrà a la Xina Yuan ( 3AX03 1280 1368 ) i Àsia Central, el Khanat de l’horda d’or (3ERM1 1245-1471) . Més tard un descendent seu, Tamerlà (1336-1405), nascut Shakhrisabz, fundarà l’imperi timurida, amb capital a Samarcanda. En una cruïlla, la ciutat té influències perses, índies i xineses. De laplaça central en sortien sis avingudes radials. Al llarg del s15, els uzbeks originaris de Kazakstan es desplacen al sudest, es barregen amb les tribus túrquiques de qui prenen el llenguatge i acaben ocupant les restes de l’imperi de Tamerlà, tot el territori entre els dos rius. En decaure la ruta de la seda el territori queda dividit entres ciutats-estats dèbils, Khiva, Bukhara i Kokand (a la vall de Fergana). (4R001).
El segle XIX l’imperi rus ocupa l’Àsia central (5RAC1), per acabar amb el tràfic d’esclaus i plantar cotó. Els soviets (5RAC2) establiran repúbliques soviètiques amb límits canviants, imposaran la colectivització, deportacions massives i una indústria del cotó salvatge.