Pensar el cos a cada època Què està passant Regeneració D’una cèl·lula al cos D’una sopa als avantpassats Consciència del cos
Pensar el cos a cada època
[A cada època s’ha pensat l’organisme a partir dels conceptes disponibles. Inicialment el món es presenta d’una banda amb les pedres, l’aigua, la sorra, ens que no es mouen per si mateixos. I de l’altra, les plantes, els animals, l’home, que creixen i es mouen, com impulsats per un vent invisible. Penso en una brisa que aixeca una fulla. En grec “ψυχή” ve del verb “ψύχω” que vol dir bufar o respirar. D’aquí la idea d'”ànima”. Notant el cos ple de fluid que pot variar, es proposa el model dels quatre humors.
Al s17, quan ja sabem construir rellotges i mecanismes, concebem l’animal i potser l’home com un rellotge complicat.
Al s19, que sabem de reaccions químiques i hem pogut aïllar components actisu dels sucs gàstrics, concebim l’organisme com una fàbrica química (Fritz Khan).
Al s20, quan hem descobert l’estructura del DNA i la transcripció de protïnes, concebim l’organisme com una “impressora” que imprimeix estructures a partir d’un plànol.
Què està passant?
- Consciència de què passa al meu voltant i que passa en mi, ara i aquí. Estic assegut, caminant o ajagut, batego respiro, penso [cogito, fenomenologia].
- Quan em miro al mirall, he de pensar que sota la pell del rostre hi ha una calavera que acull un cervell i uns glòbuls oculars, un sac amb la cavitat abdominal i la del cor, unes canonades per on va la sang.
- Batecs del cor que impulsen la sang, 50 a 120 pulsacions per minut, amb una pressió de 120-80, es bombeja 1 litre de sang cada minut.
- Intercanvia O2 i CO2 als pulmons. Inspiro i expiro cada 6 segons
- Entren líquids i aliments per esmorzar, dinar, berenar i sopar (unes 2000 Kcal/dia), 65g de greix, 70 de proteïnes i 370 d’hidrats de carbó. En uns 10s arriben a l’estómac on s’hi estan unes 3 hores per passar a l’intestí prim on durant unes 3 hores des descomponen els components (amb bilis i suc pancreàtic que aporten el pàncreas i el fetge, i la flora intestinal) i passen a l’intestí gruixut on s’extreu l’aigua i en unes 25-30 hores queden les femtes a punt per evacuar. La sang amb components de l’intestí prim es filtra als ronyons i els residus passen a l’orina. [a l’edat mitjana, els pets i la caca, a més de ser objecte d’humor s’interpretaven, en tant que producte de la descomposició, com un recordatori diari que som mortals i pecadors i que desapareixerem]. Jo com a cos al lavabo
- vibracions de l’aire es recullen al timpà i agiten els pèls, imatges arriben a la retina al globus ocular, cossos i aire freguen la dermis, partícules químiques exciten lepiteli olfactori al nas, aliments les papil·les gustatives a la llengua. Una xarxa d’uns 86 mil milions de neurones, passen els senyals en uns 10-3 segons, inhibint-la o reforçant-la a les altres amb qui està connectada (de 102 a 105), generant o recuperant memòries basades en representacions distribuïdes, ordenant respostes motores.
- el sistema nerviós autònom regula l’estat d’alerta i digestió, les glàndules hormonals obren o tanquen les seves aixetes per controlar el creixement (tiroides), la fabricació d’espermatozous i òvuls (g. sexuals), l’adrenalina per reaccionar (g. suprarenal), el nivell de sucre a la sang (pàncreas), el balanç hidrosalí (fetge).
Regeneració
El meu cos en constant reconstrucció. Som bàsicament 20.000 tipus de proteïnes especials, sintetitzades amb els motlles del DNA, amb greixos, sucres i agua que ens proveïm del medi. El cos humà té de l’ordre de 30 1012 cèl·lules humanes i un nombre semblant de no humanes. Les cèl·lules resideixen en un espai format per col·lagen i fluids. n un cos d’uns 70kg, 45 correspondrien a cèl·lules humanes i 25 a no humanes i no cel·lular.
Dins de cada cèl·lula en qüestió d’hores, cal anar reconstruint les proteïnes. DE dies (intestí), a anys, es reprodueixen les cèl·lules renovant els teixits. [ identitat corporal , els organismes que viuen en mi].
De la cèl·lula al cos, com una nau que travessa l’espai
Aquesta complexa multiplicitat d’òrgans, teixits, cèl·lules, i tots els seus processos es van posar en marxa desplegant-se a partir d’una sola cèl·lula, el zigot. Dins de l’entorn especial de la matriu, en setmanes es va definint l’embrió fins que està a punt per sobreviure fora i seguir creixent fins als 20 anys i unes 30 1012 cèl·lules. [costa d’imaginar un robot simple que, amb peces al voltant, les vagi incorporant modificant-se a si mateix, passant de 1 peça a 30 1012 ]
Quan recordo que les cèl·lules individuals són com bosses d’aigua en un medi acuós penso en el meu cos com una nau amb milions de tripulants, una nau que és com una peixera travessant un planeta sec.
La torxa de la vida
Aquesta “dansa” organitzada de tantes cèl·lules començava amb un zigot i es remunta 100 generacions en la història, 150.000 d’homínids, 15 milions de primats, i potser 1B d’avantpassats tetràpodes, peixos i formes de vida més primitiva, tots passant-se la “torxa de la vida” de l’un a l’altre.
Consciència del cos
Olga Tokarczuc: Habitamos el cuerpo, ese equipaje molesto; en realidad no sabemos nada de él y necesitamos emplear diferentes herramientas a fin de conocer sus procesos más sencillos.
(Satipatthana Sutra , consciència del cos, i 2)
Humans are 90% water, basically, cucumbers with anxiety (Evangelical Pastafarian)